Recull de

Premsa

enècia també és una ciutatmisteriosa. Si la saps escoltar,sentiràs com parla d’ella, comconta els seus misteris a

aquells que es deixen seduir per la màgiade la seva llum, pels colors canviants, perles ombres, i els sons, i els reflexos del solsobre l’aigua. És com si en un diàleg ambla ciutat, aquesta cercàs recontar-se aaquell que l’observa. És com entrar en unaaltra dimensió de l’espai i del temps. Lla-vors apareixen les històries secretes, tam-bé les més obscures i les més inquietants.Penetrar en l’imaginari popular dels vene-

cians a través dels relats sovint anònims ésentrar en els paisatges que el temps haconstruït dins la memòria. Són d’aigua ide pedra, aquests paisatges. També podenser fets de música. «Si jo hagués de cercaruna paraula –va dir Friedrich Nietzsche–que hagués de substituir la paraula “músi-ca”, només podria pensar en “Venècia”».

Aquest matí he visitat l’església de SanGiovanni in Bragora, situada en un barrivinculat al compositor Antonio Vivaldi,mestre de música al conservatori de laPietà, on acudien a fer estudis musicalsles al·lotes joves venecianes que havienquedat orfes. Autor d’una de les pecesmés escoltades del món Les Quatre Esta-cions, es diu que intentà d’escriure’n unaaltra de més bella, però que el diable cercàd’obstruir la creació d’aquella música. De-bades va intentar-ho, però les notes esperdien més enllà del mar. A l’hora de lamort, Vivaldi sentia l’enyorança d’aquellamúsica que no havia escrit. I encara avui,les nits en què el vent rodola sobre la su-perfície del mar, l’esperit mariner d’Anto-nio Vivaldi es conhorta d’escriure sobrel’aigua les notes d’una música que nomésell és capaç de percebre. Però hi ha quidiu que, en alguna ocasió, molt poques,l’ha pogut sentir entre l’escuma, molt a

prop del punt on es moren les onesMolt de temps enrere, havia viscut en

aquell barri un pescador jove, Orio de nom.Una nit en què havia llançat les seves xarxeslluny de la costa, va observar que s’havien fetfeixugues a l’hora de pujar-les a l’embarca-ció. «Allibera’m, per favor –li deia una veu–.No et penediràs d’alliberar-me». La veu eradolça i arribava de l’aigua. Només féu una es-tirada i el jove tingué les xarxes al fons de labarca. I sentí una rialla fresca, amorosa, i duesmans de dona jove embullades entre els filsde la xarxa, i un rostre bell com el d’una fada.«Perdona’m, jo no volia fer-te mal», –va direl pescador. L’alliberà de les xarxes i la pre-guntà: «Què feies a l’aigua, en aquestes ho-res? No seràs una bruixa que ha caigut almar?». «No, pescador, –em dic Melusina»–va respondre ella alhora que li ensenyava unaesplèndida cua de peix. Orio estava espan-tat davant l’estranya bellesa d’aquell ésser,però en va caure perdudament enamorat. Laconversa va allargar-se fins que va trencar eldia, s’acomiadaren un de l’altre i es varen pro-metre que es retrobarien cada nit arrand’una platja, molt a prop d’aquell lloc on s’ha-vien vist per primera vegada.

Orio esperava Melusina cada nit a la ri-bera, i la sirena arribava sempre. Moltes ve-gades el pescador jove li demanà que ac-

ceptàs de casar-se amb ell i ella es declarà fe-liç de renunciar a la llibertat del mar a can-vi d’un parell de cames necessàries per ca-minar pel món dels humans. Només li ex-igí una condició: que mai no anàs a veure-la en dissabte, fins el dia de les noces. Oriova complir-ho, però, en arribar el tercerdissabte, no es pogué resistir i acudí a l’in-dret on es trobaven de manera habitual. Nova veure ningú. Esperà. De sobte va com-parèixer una serp de mar enorme. El pes-cador es va posar a córrer. Però sentí una veuque li deia: «Per què has vingut avui? No etvaig dir que els dissabtes no havies de venir?Un malefici em va convertir en una serp, i s’a-compleix tots els dissabtes; però si m’unesca tu en matrimoni, es trencarà l’embruix i lla-vors seré sempre com m’has coneguda. Escasaren i tingueren fills. Potser mai no ha-via succeït que un mariner es matrimoniàsamb una sirena.

Les històries continuen. És com desfer uncabdell de fil. I sorgeix el relat del mag quetenia el cor de pedra, el del soldat fidel, el dela jove enamorada, el del difunt que es vo-lia casar... Històries que parlen d’amors, depromeses, d’infidelitats, de pestes, de brui-xes que surten de rere una paret, de sepul-cres blancs, de vells usurers, de la música es-crita sobre l’aigua.

V

LA MÀGIADE VENÈCIA

Gabriel Janer Manila

erquè una amenaça tingui elseu efecte, has de tenir mitjansper complir-la. I Mariano Ra-joy amenaça mentre exhibeix

una enorme soga al coll: corrupció i reta-llades. La màxima de Maquiavel hauria

d'haver presidit les negociacions perla investidura, però el PP –fidel a la

seva essència– ha actuat com si tinguésmajoria absoluta. Amb només dipu-tats, la prepotència del PP anul·la les sevespossibilitats. El PSOE, amb diputats, elseu pitjor resultat històric i l'amenaça desorpasso, té difícil bastir una alternativa.Però amb cada passa en la negociació Ra-joy ha tibat una mica més el nus de la sevapròpia corda. L'amenaça amb unes terce-res eleccions el dia de Nadal és maquia-vèl·lica, però no sé si beneficiosa per a Ra-

joy. Després de les eleccions gallegues ibasques, on el PP veurà si queda més de-bilitat, quedarà un mes per a la convocatò-ria electoral. Un mes on també es coneixe-rà el futur judicial de la corrupció popular.Hi ha temps suficient perquè Pedro Sánc-hez intenti un pacte d'investidura amb Po-dem i obtenir l'abstenció de Ciutadans o,fins i tot, el PP. Precisament, per evitar lesterceres eleccions pel Nadal, Rajoy podriaquedar-se penjat com un fuet.

P

RAJOY ÉSUN FUET Jesús Badenes

PERIODISTA �jesusbadenes@gmail.com

L’escultorMiquel BlayJORDI PAUSAS. PARÍS.

El è aniversari del naixementdel gran escultor olotí Miquel Blay(-) –amb obra en una dot-zena de països–, és celebrat a Olotamb una gran exposició. Blay estu-dià a l’Escola Pública de Dibuix d’a-quella ciutat, que dirigia Josep Ber-ga i Boix. Prosseguí els seus estudisa Barcelona i París, –on s’establí unacolla d’anys–. Nomenat director del’Acadèmia Espanyola de BellesArts de Roma, ajudà a la formacióde destacats artistes, la qual cosa ésimpensable en els nostres dies, enquè els artistes de més anomena-da es fan en un tancar i obrir d’ullssense necessitat de cap mestratge.

L’efemèride igualment és cele-brada al Museu d’Art de Gironaamb l’exposició titulada El camí del’èxit. Madrid també ha estat sensi-ble a l’homenatge amb l’exposicióMiquel Blay. Solidez y belleza, quese celebra al Museu del Prado...

En canvi, al cap i casal de Cata-lunya, on es troben algunes de lesseves millors obres, entre les qualscal destacar l’emblemàtic grup es-cultòric titulat La cançó popular,que es pot admirar a la façana delPalau de la Música Catalana, el bell

edifici modernista de Puig i Cada-falch, no ha estat programada laque hauria d’haver estat una granexposició al Museu Nacional d’Artde Catalunya (MNAC) que dirigeixamb mà de ferro el polèmic PepeSerra.

A aquestes alçades de la histò-ria, és grotesc i inacceptable el si-lenciament –i el menyspreu– en-vers l’obra del gran escultor MiquelBlay. Culturalment, Barcelona haesdevingut la ciutat dels prodigiscapgirats...

Una jornada perl’ecologiaM. ÀNGELS PAGÈS CALVET. VENTALLÓ.

Després del ressò que va tenir laCarta Encíclica Laudato Si, el papaFrancesc va instituir que cada anyel primer de setembre fos un DiaMundial de Pregària per la Cura dela Creació. Aquesta iniciativa ja esportava a terme pel Patriarcat Ecu-mènic de Constantinoble des de. Un nou fet d’aproximació en-tre totes dues esglésies cristianes.Una preocupació que té molt pre-sent en el seu Pontificat i que sem-pre que pot intenta trobar maneresde diàleg i de realitzar esdeveni-ments conjunts.

Una oportunitat en aquesta jor-nada de donar gràcies a Déu per lameravellosa obra de la Creació i perhaver-nos confiat la seva cura. Ésobligació de tothom cuidar el mediambient i no malbaratar els recur-sos que la Terra ens proporciona.Hem de sentir-nos protectors delmón i no depredadors. La natura-lesa es un bé comú universal i nonomés individual i l’hem de pre-servar per a les futures genera-cions.

Esperem que enguany, que se’ns

ha convidat per segona vegada, si-guem capaços de sensibilitzar-nosmés per tal de protegir, estimar icustodiar la nostra casa comunaque ens acull com una mare i queens proporciona tanta bellesa.

Catalunya i l’Onzede SetembreFRANCESC A. PICAS. LA JONQUERA.

El , dos prínceps estrangers,un austríac i un francès, es dispu-

taven el tron d’Espanya. El rei d’Es-panya havia mort, i els príncepsfrancès i austríac es querellaven persucceir-lo.

Carles II, rei d’Espanya, no erarei de Catalunya. Era comte de Bar-celona. Fou un error del Consell deCent barcelonès intervenir amb lesarmes a favor d’un príncep aspiranta rei d’Espanya. Els catalans ha-víem de quedar neutrals i esperarquin príncep guanyava en la com-petició armada, per oferir-li elComtat de Barcelona. El rei espa-nyol triomfant, davant de la neu-tralitat de Catalunya, hauria res-pectat les nostres lleis i indepen-dència política.

Barcelona s’oposà amb armes alpríncep Borbó. Vencedor, aquest,es féu senyor del tron d’Espanya icastigà Catalunya. El els cata-lans quedàrem escaldats i encarala ballem. A Barcelona sobrarenheroics i faltaren diplomàtics. Lahistòria de Catalunya avui tindriaun altre color.

Què celebrem els catalans cadaany l’onze de setembre? Aspiremuna Catalunya independent. De-sitgem un govern que garanteixi lapau, el treball i el progrés del poblecatalà. Catalunya Independent voll’amistat amb Espanya, i ser un nouestat europeu.

Cartes Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d’arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L’ADREÇA opinio.diaridegirona@epi.es.

PEL SEDÀS PER GALDRIC SALA

Opinió

� Diari de Girona DILLUNS, 5 DE SETEMBRE DE 2016 13

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

33000

5517

Diario

123 CM² - 11%

323 €

13

España

5 Septiembre, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MIQUEL-LLU S MUNTAN] , sociSleg i escriptor, publica ’El moviment coral dins del teixit social catal ’

"Si vol comprovar corn canten els

joves, fixi’s en un camp de futbol"VIATGE PELM( N CORALSocibleg, escriptor itraductor, Miquel-LlulsMuntan6 (Barcelona,1956) ha tingut tamb6en la mflsica una de lesseves passions. Aixb iel seu interbs pel m6nassociatiu l’han portata escriure el llibre Elmoviment coral dins delteixit associatiu catald(Rafael Dalmau Editor),un manual molt llegibleper tenir una noel6 de laimport~ncia que ha tinguta Catalunya, des de mit-jans del segle XIX, un fettan senzill com el de tro-bar-se per cantar. Munta-n6 6s autor d’una llargallista de llibres de poesia,novel.la i assaig. Ha presi-dit la Federaci6 Catalanad’Entitats Unesco i l’Asso-ciaci6 de Critics Musicalsen Llengua Catalana.

Jordi Vilarrod;-Quina mirada faun sociblegal m6n del cant coral?

Tint formaci6 musical,conec b6 el m6n coral per-qub en formo part, i el m6nassociatiu sempre m’hainteressat. Una intersecci6d’aquests tres ~mbits m’haportat a aquest treball: veurequb ha aportat el m6n coral ala vida pflblica.

Cantar en una coral haestat alguna cosa m6s quefer mfisica, a Catalunya?

Es podria dir quesobretot en ~poques en qu~Catalunya ha estat privadade llibertats polltiques i mol-tes activitats tenien aquestplus. Un concert de la CoralSant Jordi, quan acabava ambel Cant de la senyera, era m6sque un concert.

Sore un poble que canta,en general? O potser hof/~iem mds abans que ara?

En general, sl. La gentcanta a tot arreu. Totes lescultures tenen en la can~6 undels eixos b~lsics d’expressi6.Si que hi ha hagut una evo-luci6: potser fa cent anys escantava lent feines.., lent lasega o cosint xarxes de pes-car. Perb quan veus milers dejoves en un concert corejantuna canq6 d’Els Catarres...no 6s tamb6 una manera devehicular emocions?

Sense la figura de ]osepAnselm Clay6 al segle XIX,l’home que va fer cantar el

obrers, el nostre m6n coralno seria el mateix?

Clav6 6s un personatgesingular, una figura dignad’estudi. Un dels seus gransm~rits va set aquest: agafargent d’un nivell culturalmolt b~sic, alguns analfabets,i aconseguir que a l’acabar detreballar a la f~brica, en llocd’anar a la taverna se n’anes-sin a cantar "Sota del salzesentada una nina...". Aix66s gaireb6 miracul6s! Els vadespertar altres inquietuds:que aprenguessin a llegir,que anessin als ateneus.., ia trav6s del cant descobrirhoritzons que mai haurienimaginat.

Per aix6 no hi ha poble ociutat gran de Catalunyaque no tingui un carter oplaga dedicat a Clay6!

A vegades, amb monumenti tot. O una biblioteca, o unteatre...

I a principis del segle XX,ve el que anomena corn aorfeonisme. Qu~

Va set un intent de supera-ci6 del moviment de Clay6.Els fundadors de l’Orfe6Catal~ i tots els que el vanseguir pretenien pujar ungra6 en el nivell del cantcoral. 1 fixi’s en tots els queneixen en el territori: FOr-fe6 Vigat~t mateix, i l’Orfe6Manresa, l’Orfe6 Gracienc,l’Orfe6 Reusenc i molts d’al-tres. Amplien el repertoriamb obres de m6s dificultats,a compositors estrangers,i de fet, l’orfeonisme coin-

cideix amb el gran esclatwagneri~t a Catalunya. Es tra-dueixen al catal~ fragmentsd’bperes de Wagner! I tamb6es caracteritza pel naixementde cors mixtos, perqu~ finsllavors eren nom6s de veusmasculines. Encara avui elsque volen mantenir el purls-me dels cors Clav6 nom6sadmeten veus d’homes. El letque t6 un significat social itamb6 musical, al poder pas-sar de quatre a vuit veus.

E1 franquisme representaun trencament. L’any 1947,neix la Coral Sant Jordi i 6sun slmbol de represa...

Imagini’s que al programadel concert posaven que elcot est~ format per un grupde joves i noies "al calor desus hogares, tfpicamenta cris-tianos...". Hi havia d’haveraquest pre~mbul per justifi-car-ho! Oriol Martorell 6s undels noms clau del movimentcoral catal~, al costat de Cla-v6 i de Lluls Millet, el funda-dor de l’Orfe6 Catal~. Cadaun Cells encarna una etapa,i s6n capaqos d’irradiar unagran influ~ncia m6s enll/t dela seva coral.

CANTAIRE DE CORALS

Miquel-Llufs Muntan6escriu el llibre tamb6 desde la perspectiva de can-taire: ha cantata l’Orfe6Gracienc i actualment hofa al cot de la Universitatde Barcelona.

La Nova Cang6 que arribaals anys 60 del segle passati el moviment coral, tenenbona relaci6?

Molt bona. Encara avuiuna de les peces que can-tem m6s ales corals 6s unaversi6 de la Caned de lesroans de la primera 6poca deRaimon, que vafer el mes-tre Oltra. D’exemples n’hiha moltlssims: Lluls Llach,Maria del Mar Bonet... 1 deseguida es van comengar afer moltes col-laboracionsmolt reeixides entre unsi altres, com la Coral SantJordi amb Llufs Llach en elmitic Campanades a morts. 0Rafael Subirachs amb l’Orfe6Manresa, i Maria del MarBoner arab el Cor Universita-ri de Palma.

Ara mateix, quina salutcreu que t6 el movimentcoral a Catalunya?

La salut del pacient tocamolts aspectes... En general,crec que la salut 6s bona.Algunes coses potser no tanpositives? Una de les man-cances que tenim al pals 6sque els ensenyaments artls-tics a Secund~ria s6n defici-ents, excepte en alguns casosde Batxillerat Artistic. Si volcomprovar corn canten elsjoves, fixi’s en els camps defutbol, o en un karaoke...

l~s un bon exemple permesurar-ne el nivell?

Si. A mi m’agrada l’esport,i he tingut ocasi6 de viatjari veure’n en molts pa’isos. Liasseguro que sentir un esta-

di a Anglaterra o Alemanyacantant un himne no t6 resa veure amb el que sentimaquf. Pot semblar una bro-ma, aixb, perb no ho 6s. Elsseguidors del Liverpool nos6n professionals del cantni hart assajat, perb s6n gentm6s habituada a afinar iamb m6s sentit del ritme.Escolti, escolti aqul al CampNou quart canten allb de "serdel Barga 6s, el millor que hiha..." fa tremolar!

Falta formaci6, doncs?Sf, de mitjana no estem

al nivell de corals d’altrespaisos europeus: de l’Est,nbrdics, Alemanya... Ambnotables excepcions, aixb sl.

1 quirts serien els cors derefer~ncia?

L’Escolania de Montserrat,6s clar, un cor infantil valoratarreu del m6n. Un dels gransdel seu g~nere. O el CorVivaldi, que ha fet moltesgires internacionals.

La influbncia d’un progra-ma corn Oh, happy day! deTV3, 6s positiva?

A veure.., ho veig d’unamanera m6s aviat positiva.La televisi6 arriba a moltagent, i a molts que potserviuen molt allunyats d’aques-ta realitat. Veure que hi hagent que es troba per cantari s’ho passa b6, 6s bo. Ara b6,aquest 6s un nivell una micab~sic. Musicalment, no s6npropostes arriscades. 1 tam-poc podem imaginar que elcant coral 6s nom6s aixb, 6smolt m6s.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ENTREVISTA

8675

Bisemanal

875 CM² - 100%

2400 €

12

España

5 Septiembre, 2016

ORFEO CATALA