Els Bufa & sons van tocar a l’Intermunicipal del Penedès amb molt d’ èxit tocant instruments diversos i molt originals.

Pag9

QUE TREMOLI SANT SADURNÍ, QUE ELS BUFA&SONS ESTAN AQUÍ!

• ENQUESTA SOBRE EL BARÇA

pag5

ELS DE 4t TENEN UN NOU HOBBIE

ENGINY

NOMBRE DEL TRABAJO Vol: 1 Divdendres 10 del 6 del 2010

Dos castellers de Vilafranca venen a l’Intermunicipal del Pene-dès a ensenyar com és construeix un castell.

Pag:8

AIXÓ NO ÉS GUANTÁNAMO L’institut intermunicipal de l’alt Penedès sembla més una presó que un col·legi públic.

Pag:4

INDEX ENGINY 2

ENGINY Director: Aníbal Salazar

Màxim accionista: Pau Romagosa

Vicepresidente executiu: Francesc Cueto

Portaveu: Marc Serra

Escriptors: Aníbal Salazar, Pau Romagosa, Francesc Cueto, Marc Serra

AVUI PARLEM DE… (4t d’ESO, El final d’un cicle) Pag:3

ESPORTS EN ACCIO/ FOTO DENÚNCIA

(Foto denuncia, Dia a la platja, Trencant la rutina) Pag:4

QUÉ PENSA LA GENT (Enquesta Sobre e Barça) Pag:5 CARTELLERA

(cartellera)

Pag:6i7

VA DE CASTELLS (els de 4t tenen un nou hobbie)

Pag:8

ESPECTACLES/AVUI PARLEM DE CUINA (Que tremolin els de sant sadurní, que els Bu-

fa&Sons esta aquí, Un Cuiner d’or)

Pag:9

DE VIATJE ANEM A…

(Vic) Pag:10

DE VIATJE. DIARI D’UNA ESCAPADA (Colonies a Andorra)

Pag:11

A LA CONTRA (Entrevista)

Pag:12

Pau Romagosa:

Fa uns quants anys, un 13 de setembre tots ens vam trobar per primera vegada. Estàvem tots nerviosos, volíem saber a quina classe aniríem i amb qui. Aquesta va ser uns dels mo-ments de l’historia a l’Inter que hem passat als de 4t. Això els hi ha passat als de 3r, els de 2n i els de priner d’aquest any i els que vindran l’any que be.

Quan entres per primer cop, et veus mol petit daban una esco-la immensa i plena d gent des-coneguda . però al pas dels anys vas coneixent a a gent, alsprofessors, a l’institud, i to-tes les demes coses

Portem 4 anys junts, alguns s’han quedat enrere i d’altres s’han anat incorporant, però tots forman part de la història de 4t.

Quants anys junts, quantes colònies, quants cursos, quants anys i tots els bons moments

viscutss. Quatre anys és un període curt però aquest ha Sigut molt gran. Hem crescut junts i tots em aconseguir tirar endavant aprovant i divertint-nos. Poden haver persones mes altes i nes baixes, mes

4t d’ESO FINAL D’UN CICLE treballadores o o menys, però tots son bones persones.

I en aquest 4 anys hi ha agut diferents classes, diferents pro-fessor, diferents excursions, diferents colònies, diferents cursos...

AVUI PARLEM DE...

IMPOSSIBLE ISN’T NOTHING

ENGINY 3

equip 4 i tambe vam anar a la piscina. A la primera classe a l’equip 4 vam fer una classe de body pump, que éren una serie d’exercicis amb peses, on es treballaven el braços, els abdo-minals, pits, etc, però sempre al ritme de la música. A la segona classe vam fer relax on havíem de fer una serie d’exercicis per estirar els músculs, vam treba-

llar la flexibilitat, vam aprendre a respirar i tot sempre amb una música tranquila i relaxant. A la tercera classe vam fer spinning, fèiem excercicis amb bibicletes on ens feien moure les cames fins no poder mes, era una exercici on treballavam bes-sons, quadríceps, els glutis, etc. A l’última classe a l’equip 4 vem fer step una classe de ball molt mogut.

Anibal Salazar:

Els alumnes de 4r a l’asignatura d’ed física tren-quen la rutina amb unes acti-vitats molt diverses.

A la piscina vam fer exercicis que a la vegada et resultaven esgotadors però refrescants, fèiem piscines. Durant quatre c lasses a l ’ass ignatura d’educació física hem anat a l´

Francesc Cueto:

El dilluns 10 de Maig els alumnes de 4T d’ESO de l’Intermunicipal del Penedès van anar a la platja del Toro a Vilanova i la Geltrú a fer un torneig de volei platja.

Van sortir a les 9 del matí del Inter, quan van arribar a la plat-ja, van sortejar les pistes i van començar a jugar; al principi s’esforçava tothom perquè no feia gaire calor i tots els equips tenien ganes de jugar, però quan va començar a fer calor es veia quins eren els equips més bons i els més dolents, els bons aguantaven més bé la calor, estaven més motivats i jugaven millor. A les semifinals van arribar l’equip del Sergi

Torrents de 4t D contra l’equip del Pau Ventura també de 4t D, va guanyar l’equip del Pau, aquest partit va estar molt dis-putat i van guanyar per pocs punts i també va ser un partit molt intens.

A l’altre canto de les semifinals jugaven l’equip del Pau Roma-gosa de 4t B contra l’equip de l’Ivan Heredia de 4t D i va gua-nyar l’equip del Pau, que va ser molt superi-or a l’altre equip; la final la van jugar l’equip del Pau Romagosa

contra l’equip del Pau Ventura, va ser un partit molt intens i molt bo, al final va acabar gua-nyant el torneig de volei el equip del Ventura.

Quan va acabar el torneig i ja sabíem qui era el campió, els professors els hi van deixar dos hores de temps lliure als alum-nes.Després van agafar l’autocar i van tornar cap a

h o r a r i escolar i h o r a r i extraes-c o l a r . U n a

d’aquestes mesures no només és per això, les càmeres, són perquè els alumnes de l’institut no fumin, però si una persona vol fumar, fumarà, i ningú li im-pedirà. Les tanques i les reixes encara són normals en una

Pau Romagosa:

AIXÓ NO ÉS GUANTÁNAMO

L’institut intermunicipal de l’alt Penedès sembla més una presó que un col·legi pú-blic.

A l’escola intermunicipal de l’alt Penedès (escola pública ) hi ha mesures de seguretat extrema-dament fortes, càmeres, reixes, filferro d’arç, plaques, tan-ques… I tot això perquè ningú es coli ni marxi de l’escola en

escola pública perquè si volen robar no puguin, però filferro d’arç, en una escola amb 750 alumnes de diferents edats, uns més petits, i altres de més grans, es poden fer mal en qualsevol acció que facin a

TRENCANT LA RUTINA

DIA A LA PLATJA

FOTO DENUNCIA

ESPORTS EN ACCIO/ FOTO DENÚNCIA ENGINY 4

QUÉ PENSA LA GENT

ENQUESTA SOBRE EL BARÇA

Frances Cueto i Pau Romagosa:

Enquesta sobre el barça, preguntan com anira l’any que be a la lliga de futbol española.

1. Que prefereixes el Barça o el Madrid ?

a) Barça - 24 persones

b) Madrid - 5 persones

c) Altres – 2 persones Athletic de Bilbao, Villareal

2. Creus que el David Villa és un bon fixatge?

Sí – 24 persones

No – 5 persones

Depèn – 2 persones

3. Quin creus que és el millor jugador pel Barça al mig del camp?

Toure Yaya – 12 persones

Cesc Fabregas – 13 persones

Javi Martinez – 6 persones

4. Creus que el Barça guanyarà la lliga l’any que ve ?

Sí – 26 persones

No – 5 persones

5. Creus que el Mourinho farà un bon paper com entrenador del

Reial Madrid ?

Sí – 10

No – 18

Normal – 3

6. Quin es el teu jugador de futbol preferit ?

Maradona

Luis Enrique

Puyol

Abidal

Guti

Ramallets

Higuin

Del Amor

V. Valdés

Chygirinsky

Xavi Hernandez – 2 persones

Iniesta – 2 persones

Javi Martinez

Dani Alves

Piqué

Maxwell

Rivaldo

Messi – 6 persones

Eto’o

Toure Yaya

ENGINY 5

Anibal salazar:

Títol original: Forrest Gump

Director: Robert Zemeckis

Durada: 142 minuts

Sinopsis

Forrest Gump és un noi amb deficiències mentals no gaire profundes i amb alguna incapa-citat motora, que arribarà a convertir-se en heroi durant la Guerra del Vietnam. La seva persistència i bondat el porta-ran a aconseguir una gran for-tuna, ser objecte del clam po-pular ja fer-se amb les més altes esferes socials i polítiques

del país.

Crítica

Tom Hanks fa una bona inter-pretació, fent d’un noi amb pro-blemes mentals. La pel·lícula recrea molt be els fets que van passar a Amèrica, des de els 40, 50, 60.

Hi ha molts temes, com l’amor i l’amistat.

Forrest Gump té molta sort o es bo en el que fa, com jugador de futbol Amèrica o com soldat. L’amistat que te amb la seva amiga de d’infància, que aga-fen camins diferents i que sem-pre es troben en cada etapa diferent de la vida de Forrest.

CRÍTICA:

El tema principal de la pel·lícula és la guerra. Explic molt bé el sofriment, la destrucció, el do-lor, etc… que es pot viure en qualsevol guerra.

En aquesta pel·lícula, les esce-nes són d’un realisme especta-cular, també es pot veure la poca importància de la vida. Ensenya la guerra com si fos un telediari, es a dir, és com veure la guerra quelcom quoti-dià i el patiment no surt mai. En canvi, en aquesta pel·lícula es veu perfectament el sofriment de la mare del soldat desapare-gut.

Marc Serra:

Títol original: Saving private Ryan

Direcció: Steven Spielberg

Any: 1998

SINOPSI:

França 1945. una patrulla de vuit homes americans els en-carreguen una missió, salvar al soldat Ryan, que va desaparèi-xer durant el llançament de paracaigudistes a …………….

Forrest Gump

Buscant al soldat Rayan

CARTELLERA ENGINY 6

Francesc Cueto:

Pel·lícula: How hihg – Buen rollito

Director: Jesse Dylan

Any: 2001

Sinopsis:

Jamal i Silas són dos alumnes negres que han aconseguit entrar a la prestigiosa universi-tat de Hardvard i que els inten-ten fer fora per qualsevol cosa però no poden, un cop dins dedicant el seu temps a un curs de botànica i a fumar porros.

Critica:

La pel·lícula narra la historia de tres negres, però un d’ells es morirà, que van a la prestigiosa universitat de Harvard a fer un curs de botànica perquè ni ha un d’ells que n’entén molt de

botànica.

Durant el curs els i passen o fan coses molt gracioses, per a mi, el que em va fer riure més de la pel·lícula és quan el Ja-mal i el Silas anaven caminant pel campus i se’ls i acosta el voluntari per vigilar el campus, i el voluntari els hi pregunta per-què fa pudor, i el Jamal i el Si-las havien acabat de fumar-se un porro i el Jamal respon – és el meu perfum, eau de canna-bis, crec que això és el que fa riure més de la pel·lícula.

Els actors de la pel·lícula són molt bons; el paper que fan els i queda com un guant, les ca-res rares que fan són increïbles i fan riure molt.

El director d’aquesta pel·lícula tenia molt poc pressupost per fer-la, però això no és cap pro-blema perquè és una pel·lícula que està molt ben treballada encara que s’hagin fet amb

pocs diners.

Jo crec que aquesta pel·lícula és molt bona i li poso un 9, pe-rò aquesta pel·lícula no és gai-re coneguda perquè no hi havia pressupost per publicitar-la pe-rò a causa d’això hi ha molta gent que la coneix. Jo la reco-mano a tothom que la miri per-què riurà molt, ho asseguro.

reconciliació am el seu pare. Huck i billie son persones molt compatibles. Huck endinsa a billie en un mon desconegut per ella, el mon del joc. Ell te molt cla que ha de guanyar les series mundials de poker i ne-cessita 10.000 $. En això entre billie a deixar-li diners. Jo crec que els dos han fet el seu pa-per però remarco huck per la forma de jugar.

En aquesta pel·lícula el que resulta mes sorprenent es que esta feda a las Vegas que es una ciutat molt gran i amb una gran activitat de joc impressio-nant. El que també em va re-sultar molt sorprenent va ser la forma de jugar de huck que no juga am les sabes cartes sinó

Pau Romagosa:

Tutul: Lucky you

Director: Curtis Hanson

Any: 2007

Sinopsis:

Huck es un jove de Las Vegas. Es una gran jugador de cartes que nomes li agrada el joc. Uns dies abans de que comenci les series mundials de poker con-eix a billie afer i amb això la seva vida canvia molt.

Critica:

En la pel·lícula hi ha diferents temes com l’amor de huck a billie, la afició al joc de huck i la

am les dels demes, i també la humilitat de huck amb al seu pare a la taula final quan el dei-xa guanyar ja que era la ultima oportunitat que podia jugar.

How hihg – Buen rollito

Lucky you

CARTELLERA ENGINY 7

Francesc Cueto:

Dos castellers de Vilafranca venen a l’Intermunicipal del Penedès a ensenyar com és construeix un castell.

El dia 8 de Maig de 2010, dos castellers de Vilafranca van venir al gimnàs de l’Intermunicipal del Penedès per ensenyar-nos a fer cas-tells.

Primer de tot el Toni i la Jas ens van ense-nyar el vestuari que porten els castellers; totes les colles porten pantalons blancs, la camisa, cada colla té el seu propi color. També tots els castellers porten faixa per-què és una de les coses més importants, ja que serveix per evitar qualsevol lesió a l’esquena o a la columna verte-bral. La faixa també serveix per fer d’esglaó i poder pujar més bé cap a dalt. El gorro també és una peça de roba que els castellers fan servir molt per-

què hi ha gent que ha de posar el seu peu al teu cap o també pots posar-te el gorro a la faixa com si fos un cinturó perquè la faixa no baixi.

Amb el Toni, un dels castellers de Vilafranca, hem fet una activitat que a tot-hom li ha agradat molt-. L´activitat consistia en que els alumnes féssim el que ell digues. Si el Toni deia llenya, tots ens haviem d’estirar a terra, si deia torre, ens havíem de posar de dos en dos i fer una torre, si deia aleta o pilar tothom havia de aixecar el braç, quan ell deia tres, ens havíem de posar de tres en tres

i quan deia Quatre ens havíem de posar de quatre en Quatre i quan alguna persona es queda-va sense parella o no s’havia el que tenia que fer ens elimina-va. Aquest joc va tenir molta participació i vam riure molt.

Quan vam aca-bar de fer aquesta activi-tat, el Toni ens va ensenyar les posicions que hi han per fer el

ELS DE 4t TENEN UN NOU HOBBIE

pilar de dos. Ell mateix anava triant les persones segons el seu cos. Si la persona es més grossa i forta ha de anar a baix de tot, les persones que son altes als cantons fent la pinya i les més petites i baixes cap a dalt.

Llavors cadascú és va posar al seu lloc i el pilar de dos ens va sortir perfecte. Quan vam aca-bar de fer el pilar de dos amb pinya, vam fer quatre pilars de dos però sense pinya què és més difícil, i va sortir molt bé.

Quan estàvem a punt de aca-bar l’activitat van venir els de 4t D i els de 4t E i els hi vam de-mostrar que podem ser millor que ells i vam fer un pilar de tres que va sortir perfecte. Era la primera vegada que tots els de 4t fèiem castells, mai n’haviem fet.

Al final aquesta activitat va ser tot un èxit i també va ser un èxit participatiu de la classe de 4t B que va aportar molts alumnes i a les posicions més difícils.

VA DE CASTELLS ENGINY 8

Francesc Cueto:

Els Bufa & sons van tocar a l’Intermunicipal del Penedès amb molt d’ èxit tocant ins-truments diversos i molt ori-ginals.

Els Bufa & Sons són un grup de música format per tres per-sones, que es diuen Xavi Loza-no (vents), Marc Vila (bateria i percussions) i Guillem Aguilar (baix i guitarra). El seu primer concert va ser al Caixa Fòrum de Barcelona ara ja fa 3 anys., Al veure que tenien futur van continuar. La seva música està feta amb materials reciclats.

El concert ha començat amb el baixista i el bateria fent un ritme d’entrada, llavors el membre més important del grup,, el Xa-vi, ha entrat per darrere amb una tanca de les que es posa perquè els cotxes no passin per algun carrer amb obres i s’ha posat a tocar-la i ha deixat a tot el públic amb la boca oberta.

El Guillem i el Marc anaven fent ritmes i el Xavi era el que can-viava més d’instrument., Ha arribat a tocar un totxo, una escombra, un cono, un pot de xampú, una gralla feta de plàs-tic, una botella d’aigua, un pot

de Nesquik amb una molla, un macarró que feia de xiulet...

Jo crec que els músics són molt bons, perquè tocar amb instruments reciclats és molt difícil.

El concert ha estat possible gràcies al Miquel Juanola que els truca cada any perquè vin-guin a l’Ínter., El concert s’ha fet a la sala d’actes del Inter on hi havia tots els alumnes de 4t d’ESO., El concert s’ha fet per que els alumnes puguin es-coltar un nou estil de música per ells, veure com sonen instruments que mai havíem vist, impulsar a que els alumnes reciclin i per-què els alumnes puguin fer de periodistes.

El públic han estat els alumnes de 4t de l’Ínter., Han estat en-

de Barcelona. Fins que va aca-bar a Gelida on treballava al restaurant Cigró d’or que des-prés el va comprar amb 24 anys i ja el va aga-far sense ajudes. El 2009 va ser no-menat el millor cuiner de Catalu-nya per votació d’una revista. Fa 15 anys que treba-lla de cuiner i ara

Anibal Salazar:

Oriol Llavina, un ex-estudiant d’aquí l’Inter ens ha vingut explicar la seva carrera com a cuiner passant pels estu-dis, treballant a restaurants fins a tenir el seu propi res-taurant.

Es un ex-estiuant de l’Inter, va fer batxillerat i després va fer un cicle formatiu d’hostaleria. Després va treballar a dife-rents restaurants de la costa i

Que tremoli Sant Sadurní, que els Bufa & Sons estan aquí !

UN CUINER D’OR fa un any i mig que va muntar el seu segon restaurant, aquest restaurant es compartit i està situat al pis de sobre del Mercat

tregats en tot moment. Hi ha hagut una cançó en que el Xavi ha començat a fer la melodia d’aniverseri feliç amb el xiulet nasal i tot el públic ha comen-çat a picar de mans i en aquell moment s’ha animat molt.

El Xavi ha explicat que a fabri-car els instruments no es triga

gaire., Que es triga més en pensar quin instrument s’ha de fer o quins forats els hi has de posar i a on. Els referents mu-sicals d’aquest grup són el per-cussionistes Brasilers i gent que també toca instruments reciclats, que veuen els seus videos al youtube.

ESPECTACLES/ABUI PARLEM DE CUINA ENGINY 9

Marc Serra:

Vic és la ciutat capital de la com-arca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situació geo-gràfica, a només 69 km de Barce-lona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalu-nya central. Neix de les runes d'Ausa, la ciutat de Vic és una ciutat amb molta vida i moderna, que s'inscriu en l'àrea de l'Europa mediterrània, amb una im-parable projecció de futur. Situada al mig d'una plana, entre Barcelona i França, la ciutat s'ofe-reix receptiva i acollidora com un dels conjunts medievals més intere-sants de Catalunya, dins el qual les antigues pedres viuen i vibren amb n o v a e n e r g i a . Amb prop de 40.000 habitants i un terme municipal que ocupa 30'92 Km2, la ciutat es dinamitza mitjan-çant una estructura econòmica ba-sada en l'equilibri sectorial, que ac-centua la seva sostenibilitat.Les explotacions ramaderes i les indús-tries de transformació del sector primari, considerades punteres, conviuen amb un teixit industrial molt diversificat i fan de coixí al sec-tor comercial i de serveis, que man-té una constant progressió i té una o fer ta d 'a l t í ss ima qua l i ta t . La condició de ciutat universitària ha reforçat extraordinàriament la vida cultural vigatana, tradicional-ment ja molt acreditada però que en els darrers anys ha rebut un impuls realment important. A més de la Universitat, la ciutat disposa de dos Instituts d'Ensenyament Secundari, un Institut de Teatre, un Conserva-

tori de Música, una Orquestra de Cambra, una Escola d'Art, un Mu-seu d'Art Medieval, un Museu de l'Art de la Pell i un reguitzell d'enti-tats i institucions dedicades a la formació i promoció cultural. Amb una estructura urbanística basada en la formació d'anelles concèntriques sobre l'eix central de la gran plaça porxada, es des-plega un conjunt medieval molt revitalitzat, el perímetre del qual forma la primera circumval·lació. Dins d’aquest nucli antic s'hi troba un esplèndid repertori arquitectò-nic que va des de la contundència estilística d'un temple romà del segle II, fins a l'afiligranat moder-nisme de la Casa Comella.

Uns dels factors determinants de la dinamització ciutadana es fona-menta en l'organització de fires i mercats

que, de forma permanent o cíclica, constitueixen una atracció cons-tant per als visitants. Així, al costat dels mercats ordinaris dels dimarts i dissabtes, s'ofereixen singulars plataformes mercantils de gran abast, com el Mercat del Ram, Vicantic, el Mercat de Música Viva, la Mostra Gastronòmica, el Mercat Medieval, etc., tot compartint l'inte-rès monogràfic amb una dimensió lúdica i popular que els fa especi-a l m e n t s u g g e s t i u s . Aquestes breus pinzellades prete-nen només desvetllar l'interès per conèixer i visitar una ciutat feta a la mesura humana, tot obrint aquest portal amb el desig que tothom hi entri com si fos a casa seva.

VIC

RESTAURANT

ÀGAPE, Progrés, 2 - 938 892 646 BAROCCHETO, Sant Just, 8 - 938 832 157 BASSET, Sant Sadurní, 4 - 938 890 212 BOCCATTI, Mossèn Josep Gudiol, 21 - 938 895 644 BUS VIC, Pare Gallisà, 4 - 938 892 486 COQUERIA CUCAFERA, Canyelles, 3 - 938 861 278 CORRETGERS 6, Corret-gers, 6 - 938 891 777 D.O, Sant Miquel dels Sants, 16 - 93 883 23 96

ALLOTGAMENTS

ALBERG CANONGE COLLELL,

Avinguda Olímpia, s/n - 938 894

938 HOSTAL OSONA, Carrer del

Remei, 3 - 938 832 845 HOTEL BALMES, C. Francesc

Pla - 938 891 272 HOTEL CAN PAMPLONA, Eix

Onze de Setembre, 10 -

938833112 HOTEL CIUTAT DE VIC, Pas-

satge Can Mastrot, s/n - 938

892 551 LA RIERA, Mas La Riera Vic -

Senfores - 686 761 466 LA VAQUERIA DEL TINT, Vic -

938 861 161

DE VIATJE. ANEM A... ENGINY 10

Marc Serra:

22/03/2010

A 8:30 comencen a surtir capa Andorra. A mig cami ens parem a l’area de servei de Guisona em tingut una fei-nada per fer ous ferrats, jo molt chulo vair dir”jo ser fer-ne d’ous” i ja em veus alla, tot l’ou escampat per la vitrocerámica. Quant vem anar a seure va ser un momento culminant per al “Jaumet” per que els profe-sors ens van dir que ens fessim un entrepà, ell alla tot nervios perque no el vaiessin els del’àrea. Jo a més a més li vaig dir que venia una senyora i que fes veure que manjava i ell tot nervios es va menjar un ou dur de cop. Tots els de la tula envam començar a riere.

Quan vam marxar de l’àrea va manar a l’hotel a deixar les maletes, despres va manar a llo-gar els esquis a les pistes.

23/03/2010

Avui a Sicut el primer dia d’esquií, quins ner-vis. Hem anat a les pistes, hem anat a buscar

ela esquis al marat-zem.

Hem fet dues hores d’esquí amb monitor per els que no en sa-vien gaire. Jo vaig anar al grup baix, per

que feia temps que no esquiava, però el moni-tor va vaure com ho feia i hem va cambiar de grup.

Al vespre hem anat a Caldea, ho que bé ens

hem quedat.

24/03/2010

Avui hem tornat anar ales classes d’esquí, les dues hores de classe son molt cansades.

Despreés de dinar és el que m’agrada més, perque com que ja en s’avien més, ja podiem anar a esquiar sols.

25/03/2010

Hoooo, nooo, avui je és l’ultim dia d’esquiar i aso-bre fa molt de vent. El tele-cadira es movia com si fos un gronxador.

Avio com que ja era l’ultim dia hem anata m el moni-tor a unes pistes vermelles i un tros de negra.

Avui a la nit vaia lio, l’Edgar no trovava la bossa de la roba bruta. Resulta que la dona de la neteja s’havia endut la roba i l’havia llançat a la brossa i ja ens vaus a mi, l’Edgar, el Pol i la recepcionista rema-nante el contàiner fins que hem trobat la bossa.

26/03/2010

Avui per mala sort és l’ultim dia.

Avui numés hem preparat les bosses, però mentres ho feiem al matí el Pol quan s’ha aixecat s’ha asen-tat sense voler sobre la cortina i s’ha catgut el pal que l’aguantava al seu cap i ja ens vaus a mi i el Pol sobre les cadres intentant-ho tornar ha acollar´ho al sostre, per sort s’aguantava.

Després ja em anat als autocars i cap a casa.

COLONIES A ANDORRA

DE VIATJE. DIARI D’UNA ESCAPA-

CON X CON X CON X CON X

DE MIXTADE MIXTADE MIXTADE MIXTA

ENGINY 11

Redacció:

-De que treballava quan vivía a Màlaga? -En trabajos de agricultura.

-Quantes hores treballava? -De sol a sol, unas 12 horas.

-Els diners que guanyava, sel’s quedava vostè o els donava a la familia? -Se lo daba todo a mi família .

-Eren dures les formes de treball? -Sí. Además se tenía que hacer todo a mano.

-Tenies companys de treball? -Muchos! En la finca donde trabajaba éramos 15 o 20.

-Tenies novia allà a Màlaga? -Sí, mi mujer.

-Tenies germans? -Dos hermanos. -Com era la teva cultura allà, quines activitats tenies? -No tenia ninguna actividad, sólo el trabajo, del trabajo a casa y de casa al trabajo.

-Per a quin motiu vas marxar de Màlaga? -Por que en Málaga no había traba-jo

-Perquè vas triar Catalunya? -Por que cu-ando volví de Alemania, en el pueblo no ha-bía trabajo.

-Quant va valdre el viatge cap a Catalu-nya? -Me costó unas 400 o 500 pesetas.

-Amb quin mitjà de transport vas venir? -Amb tren.

-Vas venir sol o acompanyat ? -Solo

-On vas dormir les primeres nits? -En La Granada, en casa de mi cuña-do.

-Quina va ser la primera feina? -De la construcción. -Quant cobraves? -4500 pesetas a la semana.

-Arribaves a final de mes? -Sí y sinó con eso teníamos que comer, pa-gar piso y todo.

-Quina diferència vas trobar entre viure aquí i al teu poble? -Allí por ejemplo,se vive más en comunidades y aquí es más del trabajo.

-Quin poble t’agrada més ? -El de Málaga. -Com et vas adaptar a la cultura ? -Hay que adaptarse, a cualquier sitio donde vayas tienes que adaptarte.

-Sabies el català? -No, lo entiendo casi todo pero hablarlo no lo hablo.

-Et vas emportar alguna cosa del teu lloc d’origen? -No

-Quina és la teva religió? -Católica, no practicante pero católica.

-Va ser dur el viatge de Màlaga fins aquí? -No, el más complica-do fue el de Alemania.

-Què trobes a faltar de Màlaga? -Las costumbres.

-Pots explicar-me alguna costum ? -Tu llegas allí, y los amigos son amigos de verdad, los de aquí sólo quieren aprovecharse de ti.

Las personas allí son más abiertas que aqui.

-Quants fills has tingut i com es diuen? 4, Antonio, José ,Miguel Ángel y Maria del Mar.

(L’Antonio va nèixer a Màlaga, el segon i et tercer a Alemanya i la última aquí.)

A La Contra ENTREVISTA:

Antonio García López, va néixer a Antequera (Málaga) i te 69 anys. Ens esplicara una mica la seba vida i