La Terra a l’universPàgines 12 i 13 1. L’universPàgines 14 i 15 2. El sistema solarPàgines 16 i 17 3. La TerraPàgines 18 i 19

4. La LlunaPàgina 20 5. Eclipsis i mareesPàgina 21

6. Un planeta amb vidaPàgina 22 Mou el pensamentPàgina 23 Per acabarPàgines 26 i 27

• Resolució de la tasca integrada: Fins a l’infinit i més enllà! P

• L’univers. Origen i composició. C

• El sistema solar. C• Els planetes. Característiques i moviments. C • La Terra. Característiques generals. C• Els moviments de rotació i translació i les seves conseqüències. C • Interpretació dels fenòmens naturals (dia, nit, estacions) en imatges. P • La Lluna. Moviments i fases. C

• Els eclipsis. Tipus. C• Les marees. C• Curiositat per entendre com es produeixen les marees. V • Factors que afavoreixen la vida a la Terra. C• Les capes de la Terra. C • Rutina de pensament: penso - m’interessa – investigo, sobre els eclipsis. P

Posa en pràctica• Aplicació dels continguts treballats a la unitat d’una manera competencial. Emprèn• Ser capaç d’exposar oralment un tema, amb coherència i seguretat.Reflexiona• Reflexió sobre el propi aprenentatge.

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): rúbrica d’avaluació de la unitat Pàg. xx; fitxa d’avaluació de la unitat Pàg. xx; rúbriques d’habilitats generals Pàg. xx-xx; taula d’observació d’adquisició dels continguts Pàg. xx.

Una escola per a tothom• Adaptació curricular (MC):

Pàgines xx-xx, ampliació Pàgina xx.

• Ho detectem a temps! (POD)Pàgina 40.

Aprenentatge 360°• Una volta pel món (LA) Pàgina 18.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia cooperativa

a les pàgines 13, 19 (LA) i a la pàgina 42 (POD).

Creativitat• Tasca integrada (LA) Pàgina 13.

Emprenedoria• Emprèn (LA) Pàgina 27.

Intel·ligències múltiples• Activitats (LA) I. naturalista Pàgina

15; I. visual i espacial Pàgina 17.• Activitats (POD) Pàgines xx-xx.

Competències• Posa en pràctica les competències

(LA): Pàgines 26-27.• Fitxes de competències (MC):

Pàgina XX• Activitats competencials (POD):

Pàgina XX

Cultura del pensament• Rutina de pensament: penso –

m’interessa – investigo (LA) Pàgina xx.

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI: llibre

digital interactiu, activitats complementàries, etc.

• Recursos digitals per a l’aula

1La Terra

a l’univers

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

LA Llibre de l’alumne. MC Material complementari. POD Programació i orientacions didàctiques.

CONTINGUTS

28

1. Conèixer l’origen i la composició de l’univers i del sistema solar, per a una millor comprensió del medi que habitem. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

2. Localitzar la Terra com a planeta del sistema solar i identificar les seves característiques bàsiques, la seva estructura i els moviments que efectua, per entendre que és l’únic planeta amb vida, la seqüència dia-nit i les estacions. (Competèn-cia matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

3. Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació amb un esperit crític. (Competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal, visual i espacial)

4. Valorar la importància del coneixement científic, per comprendre millor l’univers i el sistema solar. (Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia / Intel·ligència naturalista)

Objectius en termes de competències / Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Explicar com és i de quina manera es va originar l’univers i els seus components principals.

• Descriure les característiques principals del sistema solar identificant diferents tipus d’astres i les seves característiques.

• Situar el planeta Terra en el sistema solar explicant el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme.

• Explicar els moviments de la terra i les seves conse-qüències.

• Explicar característiques de la Lluna i dels movi-ments que realitza, identificant les fases lunars i les seves conseqüències.

• Explicar com i per què es produeixen els eclipsis de sol i de lluna.

• Buscar, obtenir, processar i comunicar informació sobre l’univers i el sistema solar, utilitzant recursos tecnològics.

• Reconèixer els avenços de la ciència en l’estudi de l’univers i de la Terra, i la seva aplicació en la vida quotidiana de les persones, valorant la curiositat humana i la importància del coneixement científic.

ESTÀNDARDS

• Explica com és i de quina manera es va originar l’univers i identifica els seus components principals.

• Defineix galàxia, estel, planeta, satèl·lit, asteroide i cometa.

• Descriu i interpreta esquemes i imatges del sistema solar i dels astres que el formen.

• Descriu la relació que hi ha entre meteorits i estels fugaços.

• Descriu la composició dels cometes i explica per què i quan es fan visibles.

• Explica les característiques del Sol i localitza els planetes segons la seva proximitat a aquest estel.

• Descriu la localització de la Terra a l’univers. La seva forma i algunes ca-racterístiques vistes des de l’espai.

• Identifica i descriu les capes de la Terra.

• Defineix el moviment de translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogrà-fics i associa les estacions de l’any al seu efecte combinat.

• Identifica les estacions, en fixa la durada, i descriu la llum solar en les estacions i els seus efectes sobre els éssers vius.

• Explica el dia i la nit com a conseqüència de la rotació terrestre i com a unitats per a mesurar el temps.

• Defineix la translació de la Lluna i identifica i anomena les fases lunars.

• Utilitza làmines, dibuixos i models tridimensionals per a realitzar descrip-cions orals dels moviments de la Terra i de la Lluna.

• Representa gràficament i analitza els moviments de rotació i translació.

• Defineix termes relacionats amb l’univers i el sistema solar com ara: aste-roide, cometa, eclipsi, galàxia, meteorit, òrbita, planeta, rotació, satèl·lit, translació, Via Làctia.

• Explica què és un telescopi espacial i els avantatges sobre els telescopis terrestres.

• Identifica un planetari com el lloc que simula el cel nocturn a l’interior d’una cúpula semiesfèrica.

• Utilitza les TIC per a buscar informació i elaborar treballs sobre l’univers, el sistema solar i la Terra.

• Valora la curiositat humana i la importància dels avenços científics per aprofundir en el coneixement de l’univers.

29

Unitat 1 La Terra a l’universCl

aus

per a

mot

ivar

Ho

dete

ctem

a te

mps

Es poden utilitzar les propostes següents per a preveure i anticipar-se a les possibles dificultats que puguin sor-gir respecte als continguts de la unitat.

– Per tal d’ajudar-los a ser més conscients de les immenses dimensions de l’univers, de la incomptable quantitat de cossos celestes que el componen i de la seva enorme grandària, i de les enormes distàncies que els separen poden mirar un vídeo, com per exemple:

– Per reconèixer els diferents cossos celestes que formen l’univers i el sistema solar:

• Adaptació curricular: proposta d’activitat sobre l’univers i el sistema solar (pàg. XX).

– Per comprendre la relació entre els moviments de la Terra i la Lluna i els fenòmens que provoquen.

• Treball cooperatiu. Proposar un treball en grup per comprendre els moviments terrestres respecte al Sol i la seva relació amb les estacions o el dia i la nit (vegeu la proposta concreta a la pàg. 34). Posteriorment, ampliar aquest treball incloent la Lluna en el joc (vegeu la proposta concreta a la pàg. 35).

• Adaptació curricular: propostes d’activitats sobre la Terra i la Lluna (pàg. XX i XX).

– Per posar en pràctica tècniques de treball en grup i treball cooperatiu.

• El joc de les paraules: el mestre o mestra escriu a la pissarra el nom dels diferents cossos celestes que formen l’univers. En grups, cada membre ha de construir una frase per definir un d’aquests cossos celes-tes i, després, la mostra a la resta del grup per corregir-la, ampliar-la, matisar-la... Quan els grups tinguin totes les definicions fetes, les posaran en comú. Aquesta posada en comú representa una síntesi del tema treballat.

• Llegir el títol de la unitat i observar la imatge. Per tal de motivar els alumnes a exposar els seus coneixements previs sobre el contingut de la unitat es poden formular qüestions com les següents:

– Quina relació hi ha entre el títol de la unitat i la imatge que la presen-ta? Se us acut una altra imatge que podria il·lustrar el títol de la uni-tat?

– Reconeixeu quins tipus de cossos celestes són els petitíssims punts de llum que es veuen a la imatge? I les zones amb color, què us imagineu que són? Coneixeu altres tipus de cossos celestes? Podeu ordenar-los segons la seva grandària?

– Quin tipus de cos celeste és la Terra? Quin estel és el més proper a la Terra? Per què de nit no el veiem?

• Llegir els apartats de la unitat esmentats a «Aprendràs». I, perquè els alumnes siguin conscients dels objectius de la unitat i de cada apartat en concret, proposar-los les qüestions següents:

– Esmentar un o diversos aspectes que espereu que s’expliquin en cadascun dels apartats d’aquesta unitat.

– Quin apartat us sembla més interessant?

– Quins objectius d’aprenentatge ens podem plantejar segons aquests continguts?

• Transmetre la importància que l’estudi de l’univers ha tingut per a l’ésser humà i podria tenir en un futur llunyà, per aportar funcionalitat i valor significatiu als continguts.

• Conscienciar-los que ells seran protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge i que han de mantenir una actitud proactiva.

Pàgines12 i 13

30

http://links.edebe.com/ybuifhttp://links.edebe.com/768wghttp://links.edebe.com/q3

TASCA

INTEG

RAD

A

Fins a l’infinit i més enllà!DESCRIPCIÓ

En aquesta tasca l’alumnat buscarà informació i elaborarà murals sobre les diferents missions dutes a terme per la NASA.

Amb la realització d’aquesta tasca, l’alumnat pot:

– Conèixer les diferents missions espacials que ha dut a terme la NASA per conèixer i explorar l’univers.

– Reconèixer la importància que té per a l’ésser humà l’exploració de l’univers i les fites més significatives que ha aconseguit la NASA en la seva carrera espacial.

– Aprendre a buscar informació sobre el tema en els webs suggerits o altres fonts.

– Aprendre a sintetitzar i representar el que s’ha après en un mural i preparar exposicions orals sobre el tema treballat.

– Desenvolupar les habilitats interpersonals i de treball en equip, participant de forma activa i valorant i respectant les aportacions i opinions dels altres.

PROCÉS

Llegir el títol de la tasca proposada i el text que la introdueix i comentar col·lectivament de què tracta; llegir les preguntes que planteja i descriure en què consistirà aquesta tasca.

1. Organització dels equips de treball. Abans d’emprendre aquesta tasca serà necessari organitzar els alumnes en grups.

2. Preparació del material. Cada grup ha de poder accedir a un ordinador connectat a internet o disposar d’altres fonts per a trobar la informació necessària. Cada grup s’ha d’organitzar i repartir la tasca de mane-ra que cada membre es responsabilitzi de recollir la informació sobre un dels aspectes proposats.

3. Realització de l’activitat. Cada grup posarà en comú la informació trobada i haurà de consensuar com elaboraran el mural: com organitzaran la informació i quins materials utilitzaran. Quan es dugui a terme l’activitat, cal tenir en compte que tots els membres del grup han de participar activament respectant el torn, i han de mostrar interès i respecte pel treball de cadascun.

PRESENTACIÓ

• Elaborar el mural tenint en compte tant el contingut conceptual com la presentació gràfica.

• Preparar l’exposició oral per part de cada grup. El grup s’haurà de repartir l’explicació perquè tots els mem-bres participin en l’exposició de la classe.

• En finalitzar la presentació, hauran de contestar els dubtes que els pugui plantejar la resta de la classe.

31

L’univers

Com dinamitzo l’aula?

01. A la taula han d’aparèixer: galàxies, estels, planetes, satèl·lits i astres menors (asteroi-des, cometes, meteorits).

02. La nostra galàxia es diu Via Làctia. Té forma espiral. − El seu nom prové de la mitologia grega i

significa ‘Camí de llet’.− També se l’anomena Camí de Sant Jaume.

Perquè els pelegrins l’usaven com a guia per a arribar a la ciutat de Santiago de Compostel·la.

03. Els planetes i els satèl·lits són astres sense llum pròpia.

04. Els astres menors són astres de menor gran-dària. Com per exemple: els asteroides, els cometes o els meteorits.− Els estels fugaços són meteorits que en

entrar en contacte amb l’atmosfera es cremen.

05. Resposta oberta.

Solucionari

Unitat 1Pàgines14 i 15

32

Unitat 1

Solucionari

CB

AC

Abans de començar a treballar aquest contingut, el mestre o mestra pot preparar una sèrie de foto-grafies dels diferents cossos celestes que componen l’univers per mostrar-les a l’alumnat: els pregun-tarà si reconeixen de quin cos es tracta. Una vegada treballats els continguts de l’apartat, es tornaran a mostrar les fotografies per comparar si l’alumnat identifica més cossos celestes que a l’inici de la unitat.

Activitat competencial

• Proposar als alumnes que redactin una redacció en la qual expliquin a quin lloc de l’univers els agradaria viatjar, com se l’imaginen (tenint en compte el que han après) i com creuen que seria la seva estada allà. Representar-ho amb un dibuix.

• Elaborar un llibre col·lectiu amb les redaccions titulat «Els nostres viatges per l’univers».

Activitat complementària

• Realitzar una visita a un planetari.

– Abans de la visita, s’explicarà què és un planetari: lloc on es poden observar simulacions del cel nocturn en diferents hores i moments de l’any, i des de diversos llocs. I es treballaran els dife-rents continguts que s’exposaran allà.

– Durant la visita s’observeran els diferents cossos celestes, els seus moviments i les seves caracte-rístiques principals.

– Finalment, a la classe es valorarà la visita i es posarà en comú el que s’ha après.

•Proposaralsalumnesqueredactinunaredaccióenlaqualexpliquinaquinllocdel’universels agradaria viatjar, com se l’imaginen (tenint en compte el que han après) i com creuen que seria la seva estada allà. Representar-ho amb un dibuix.

•Elaborarunllibrecol·lectiuamblesredaccionstitulat«Elsnostresviatgesperl’univers».

Unitat 1 El sistema solar

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines16 i 17

06. Ha de tenir més temperatura Mercuri, per-què és el planeta més proper al Sol. I ha de tenir menys temperatura Neptú, perquè és el més allunyat del Sol.− La trajectòria dels planetes al voltant del

Sol es diu òrbita. 07. Resposta oberta

08. Els planetes es classifiquen en interiors i ex-teriors. Els interiors són els més propers al Sol i són de mida petita, sòlids i d’aspecte rocós. Els exteriors són els més allunyats del Sol i són de mida més gran, gasosos i estan envoltats d’anells. 33

Solucionari

IM

CB

Explicar als alumnes que de nit, a més de veure’s estels, també es poden observar alguns dels planetes del sistema solar. I que Venus és el que es reconeix més bé, perquè després del Sol i la Lluna, és el tercer astre més brillant al cel. Comentar-los que es distingeix dels estels perquè no parpelleja. Propo-sar-los que en una nit de cel clar l’intentin localitzar, per a això s’hauran d’ajudar d’un planisferi ce-leste o consultar a internet o a un adult expert.

Intel·ligències múltiples

L’univers en nombres (Lògica i matemàtica)• Proposar a l’alumnat que resolgui els següents problemes matemàtics:

– Si el diàmetre de la Terra a l’equador mesura uns 12.756 km i el d’Urà 51.118 km, quants qui-lòmetres més gran és el diàmetre d’Urà que el de la Terra?

– Si una nau espacial viatja a una velocitat de 18.000 km/h, quant temps tardarà a arribar a la Lluna si aquesta es troba a uns 380.000 km de la Terra?

Activitat competencial

Construir un diorama del sistema solar

•Materialnecessari:unacapsadesabatesgrossa,duesimatgesencoloriaescaladelsdife-rents planetes, pintura negra, fil de pescar, tisores, cinta adhesiva i una lamina de plàstic transparent.

•Procés: − Retallar una cara lateral de la capsa de sabates deixant un marc d’uns 2 cm, a través de

la qual es podrà observar el diorama. − Pintar tot l’interior de la capsa amb pintura negra i deixar que s’assequi bé. − Mentrestant, retallar les dues fotografies de cada planeta i enganxar-les de manera que

es vegi el planeta per les dues cares. − Fer un forat petit a la part superior de cada planeta. Passar el fil de pescar i fer un nus

per subjectar-lo. − A la tapa de la capsa de sabates, amb un llapis, traçar una diagonal des d’un extrem a

l’altre i fer set forats petits al llarg de la diagonal per penjar els planetes respectant la seva posició en el sistema solar. Penjar-los, començant pel forat més proper a la tapa lateral retallada, des del més proper al Sol al més allunyat.

− Subjectar amb cinta adhesiva la làmina de plàstic, per cobrir la cara lateral retallada. Posar la tapa amb els planetes penjats.

La Terra

Com dinamitzo l’aula?

09. Com a conseqüència del moviment de rota-ció de la Terra s’entresegueix el dia i la nit. I com a conseqüència del moviment de trans-lació de la Terra es produeixen les estacions.

10. A causa de la inclinació de l’eix terrestre, els rajos del Sol arriben a les diferents zones de la Terra amb més o menys inclinació, escal-fen de forma diferent i es produeixen les es-tacions de l’any.− Perquè a la meitat nord, els rajos de llum

arriben inclinats a la Terra i l’escalfen

menys, mentre que a la meitat sud arriben perpendicularment i l’escalfen més.

11. L’estació en què creixen les plantes amb més facilitat és la primavera, perquè les tempera-tures són suaus i és l’època més plujosa.

12. Resposta orientativa. Succeiria que els rajos del Sol arribarien només a una meitat de la Terra, cada sis mesos. És a dir, que el dia i la nit durarien sis mesos.

Solucionari

Unitat 1Pàgines18 i 19

34

Unitat 1

Solucionari

IM

AC

Llegir el text «Una volta pel món» i fer les activitats proposades.

Intel·ligències múltiples

Els moviments de rotació i translació (Corporal i cinestèsica i Naturalista)• Simular els moviments de la Terra per entendre com es produeixen i quins fenòmens originen.

Per a això, formar parelles: un dels membres del grup serà el Sol i l’altre, la Terra. El primer alum-ne o alumna representarà el Sol mitjançant un focus o una llanterna; el segon elaborarà la Terra amb una bola de poliestirè expandit de la mida d’una pilota de tennis travessada per una vareta que representi el seu eix de rotació. Cada parella simularà els moviments de rotació i translació de la Terra i comprovarà els fenòmens que originen.

Activitat complementària

– Proposar als alumnes preguntes relacionades amb els moviments de la Terra com si fossin ende-vinalles.

Per exemple, «si a Catalunya és de nit i és estiu, a Xile és...», «si als Estats Units és de dia i són a la tardor, a l’Índia és...».Per tal de facilitar les respostes, es pot treballar amb una esfera terrestre i un focus perquè sigui més fàcil identificar els països i la seva situació en el globus terraqüi.

Unitat 1 La Lluna – Eclipsis i marees

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines20 i 21

13. Resposta oberta.− El quart creixent es produeix quan la Lluna

se situa de manera que des de la Terra no-més es veu una meitat de la seva cara il·luminada pel Sol, la part dreta. La Lluna plena es produeix quan la Lluna se situa de manera que tota la seva cara il·luminada es troba davant de la Terra.

14. La Lluna nova es produeix quan la cara no il·luminada de la Lluna queda davant de la Terra i no la veiem. En canvi, l’eclipsi de llu-na es produeix quan la Terra durant el seu moviment de translació es col·loca entre la

Lluna i el Sol i impedeix que la llum solar arribi a la Lluna.

15. Les marees es deuen a les forces que exercei-xen la Lluna i el Sol sobre les aigües oceàni-ques. La força de la Lluna és major que la del Sol.Quan la Lluna es troba sobre la vertical d’un oceà atreu les aigües i aquestes s’eleven i es produeix la plenamar.Quan el Sol i la Lluna se situen en línia recta amb la Terra, les seves forces d’atracció se sumen i produeixen les marees vives. 35

Solucionari

IM

AC

La LlunaComentar a l’alumnat que ja des de l’Antiguitat, un dels somnis de la humanitat ha estat visitar la Lluna. Per tal d’il·lustrar-ho i comparar la ficció amb la realitat poden visionar:

– Curtmetratge «Viatge a la Lluna» de George Méliès (1902): http://links.edebe.com/2mep i les imat-ges del primer ésser humà a trepitjar la Lluna: http://links.edebe.com/ntq6

Eclipsis i mareesPreguntar als alumnes si han observat alguna vegada un eclipsi. Proposar-los que consultin la pàgina http://links.edebe.com/na2v per conèixer informació sobre els eclipsis que s’han produït i els que succei-ran properament.

Intel·ligències múltiples

El Sol, la Terra i la Lluna (Corporal i cinestèsica i Naturalista)Continuar l’activitat iniciada en l’apartat anterior per comprendre els moviments de la Terra i la seva relació amb el Sol. En aquest cas, incorporar-hi els moviments que efectua la Lluna.• Simular els moviments de la Lluna per entendre com es produeixen i quins fenòmens originen

(cara oculta de la Lluna, fases lunars i eclipsis). Per a això, formar grups de tres. Cadascun dels membres del grup representarà el Sol, la Terra i la Lluna, respectivament. El primer alumne o alumna representarà el Sol mitjançant un focus o una llanterna; un altre representarà la Terra mitjançant una bola de poliestirè expandit de la mida d’una pilota de tennis travessada per una vareta que representi el seu eix de rotació, i el tercer representarà la Lluna mitjançant una bola de poliestirè expandit de la mida d’una bala. Cada grup simularà els moviments d’aquests astres i comprovarà els fenòmens que originen.

Activitat complementària

Calendari lunar•Mostrar a l’alumnat un calendari en el qual estiguin marcades les diferents fases de la Lluna.

Comprovar que els mesos lunars duren 28 dies i que cada set s’inicia una nova fase.

•Demanar-los que expliquin quants mesos lunars té un any.

•Motivar-los perquè durant un mes lunar observin els canvis de fase.

Unitat 1Un planeta amb vida

Com dinamitzo l’aula?

16. Atmosfera / Capa gasosa que envolta la Ter­ra. Geosfera / Part sòlida de la Terra. Hidros­fera / Capa d’aigua que recobreix part de la Terra. Biosfera / Conjunt d’éssers vius del planeta.

17. És la capa intermèdia / Mantell. − És la capa més interna i la seva tempera­

tura és molt elevada / Nucli. − És la capa més superficial i prima, i està

formada per materials sòlids / Escorça.

Solucionari

Unitat 1Pàgina

22

36

IM

AC

Comentar a l’alumnat l’interès de l’ésser humà per saber si hi ha vida més enllà de la Terra i si exis­teixen éssers intel·ligents amb els quals puguem contactar. Explicar­los que, amb aquest últim ob­jectiu, s’han llançat a l’espai sondes amb informació sobre el nostre planeta i la nostra forma de vida. Aquestes sondes viatgen per l’espai amb l’esperança de contactar amb éssers intel·ligents d’altres planetes. La informació que contenen va ser elaborada per un comitè de científics. Per concretar quina informació contenen aquestes sondes poden consultar, per exemple, la pàgina Disc d’or de les Voyager http://links.edebe.com/42n que explica quina informació contenen els discos d’or de les sondes Voyager sobre el nostre planeta.

Intel·ligències múltiples

Representar en 3D les capes de la Terra (Visual i espacial, intrapersonal)• Per tal d’aprendre quines són les capes de la Terra, modelar una representació en 3D amb plas­

tilina. Per a això, s’ha de seguir el procés següent:

– Per a representar el nucli: fer una bola petita de plastilina (del mateix color amb què estigui re-presentat el nucli en l’esquema de la pàgina 22 del llibre de l’alumne).

– Col·locar a sobre una altra capa de plastilina que representarà el mantell (del mateix color que en el llibre de l’alumne).

– Col·locar una altra capa de plastilina marró que representarà l’escorça terrestre.

– A sobre, fixar una fina capa de plastilina blava que simularà la hidrosfera.

– I sobre aquesta última, col·locar plaques del mateix color que l’escorça reproduint els diferents continents, observant la seva forma, grandària i localització en un globus terraqüi.

– Per acabar, tallar l’esfera per la meitat, per fer visibles les diferents capes. Envernissar totes dues meitats i deixar que s’assequi bé.

Activitat complementària

• Proposar als alumnes que busquin informació sobre els sondejos que s’han realitzat per conèixer les característiques de l’interior de la Terra i quins altres mètodes s’utilitzen per a l’estudi de les capes internes de la Terra. Per a això, per exemple, poden llegir la notícia «Sondejos cap a l’interior de la Terra».

http://links.edebe.com/r7t9rg

La rutina de pensament «penso - m’interessa - investigo» estimula la curiositat de l’alumnat i centra les bases per aprofundir en coneixements nous sobre un contingut d’aprenentatge. S’utilitza per a centrar-se en la reflexió i exploració de les seves idees, per a aprofundir en el que coneixen i desconeixen incitant-los a investigar qüestions o aspectes que desperten el seu interès respecte al contingut que hauran d’aprendre. En aquest cas, ho podem aplicar als eclipsis.

Pas 0 (opcional): Deixar als alumnes temps per reflexionar sobre el que ja saben dels eclipsis.

Pas 1: Preguntar què creuen que saben sobre els éssers microscòpics? Els alumnes escriuran el que saben en el lloc triat pel mestre o mestra (un tros de paper, una nota adhesiva o el quadern).

Pas 2: Preguntar quins dubtes o preguntes tenen sobre els éssers microscòpics? Se’ls deixa el temps necessa-ri perquè reflexionin la resposta i l’escriuran en el lloc indicat.

Pas 3: Acabarem preguntant què els agradaria investigar dels éssers microscòpics? Es deixa temps per a la reflexió i escriptura dels seus pensaments.

Pas 4: Posada en comú. Cadascun d’ells exposarà davant la resta dels companys les tres respostes i les anotarà o enganxarà la nota adhesiva en un mural destinat a això.

En tancar aquest contingut podríem tornar a mirar el que han anotat als quaderns per valorar el que han après i si han trobat resposta als seus dubtes i interessos.

Proposem utilitzar aquesta rutina abans d’iniciar l’estudi de l’apartat sobre eclipsis.

– Tots els alumnes participaran en la posada en comú de les tres preguntes. Quan els alumnes surtin a com-partir els seus pensaments és convenient que ho facin sense interrupcions i usant abans de cadascun d’ells: jo penso… m’interessa… m’agradaria investigar…

– Es pot fer la posada en comú de la rutina pregunta a pregunta, en funció del grau de maduresa de la clas-se.

– Aquesta rutina es pot treballar en grup, encara que és convenient que es doni temps perquè cada alumne explori prèviament els seus propis pensaments.

– És important escriure o enganxar les respostes en un mural. Si s’anoten les respostes a la pissarra després caldria esborrar-les i no podríem deixar visibles els pensaments per usar-los més endavant o reforçar els aprenentatges.

37

Mou el pensament: penso - m’interessa - investigo

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgina

23

Orientacions didàctiques

Recomanacions

Unitat 1

… … …

1. Penso

Què creus que saps sobre els éssers microscòpics?

2. M’interessa

Quins dubtes o preguntes tens sobre els éssers microscòpics?

3. Investigo

Què t’agradaria investigar o saber sobre els éssers microscòpics?

PENSO - M’INTERESSA - INVESTIGO

00-txt-ud-tit Unitat 1

Solucionari

Repassem

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines24 i 25

Solucionari

38

18.

19. L’univers és el conjunt format pels cossos celestes, com ara les galàxies, els estels, els planetes i els astres menors; i l’espai que els conté.

20. Un planeta descriu el moviment de rotació i el de translació. El moviment de rotació és el gir que efectua el planeta sobre ell mateix; i el moviment de translació és el gir del planeta al voltant del Sol. – Com a conseqüència del moviment de rotació de la Terra s’entresegueix el dia i la nit. I com a

conseqüència del moviment de translació de la Terra es produeixen les estacions. 21. Resposta oberta.

– Planetes interiors: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Planetes exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 22. – Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi sud és estiu. A l’hemisferi nord és hivern perquè

els rajos del Sol incideixen sobre la Terra molt inclinats i escalfen poc i, per això, les temperatu-res són baixes. Mentre que a l’hemisferi sud els rajos del Sol incideixen perpendicularment i escalfen amb molta intensitat, la qual cosa dóna lloc a temperatures altes.

– Quan és tardor a l’hemisferi nord, és primavera a l’hemisferi sud. A l’hemisferi nord, a la tardor, les hores de llum i de foscor s’igualen i els rajos del Sol incideixen sobre la Terra lleugerament inclinats i escalfen menys que a l’estiu, per la qual cosa les temperatures descendeixen. Mentre que a l’hemisferi sud també s’igualen les hores de llum i de foscor, però els rajos del Sol incidei-xen sobre la Terra més perpendicularment i les temperatures ascendeixen.

23. A: Lluna plena: la Lluna se situa en el costat contrari al Sol, de manera que la seva cara il·luminada queda totalment davant de la Terra.

B: Lluna nova. La Lluna se situa entre el Sol i la Terra de manera que la cara no il·luminada queda totalment davant de la Terra i no veiem la Lluna.

C: Quart creixent. La Lluna se situa de manera que des de la Terra només es veu una meitat il·luminada pel Sol, la de dreta.

D: Quart minvant. La Lluna se situa de manera que des de la Terra només es veu mitja cara de la Lluna il·luminada pel Sol, la de l’esquerra.

EL SISTEMA SOLAR

El Sol

Urà

Neptú

Saturn

Júpiter

Mart

La Lluna

La Terra

Venus

Mercuri

Astres menorsPlanetes

hi distingim

el seu satèl·lit

consta de tres capes

Escorça

Mantell

Nucli

Biosfera

Atmosfera

Hidrosfera

Geosfera

00-txt-ud-tit

39

Per acabar

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines26 i 27

Solucionari

01. Terra: planeta. / Via Làctia: galàxia. / Sol: es-tel. / Lluna: satèl·lit.

02. 1. Mercuri. / 2. Venus. / 3. Terra. / 4. Mart. / 5. Júpiter. / 6. Saturn. / 7. Urà. / 8. Neptú

03. Resposta orientativa. Des d’un punt de vista científic no és correcte perquè ni el Sol ni la Lluna no van enlloc. Que els puguem veure o no és un efecte dels moviments de la Terra i de la Lluna.

04. − Venus té el període de translació més semblant a la Terra. I Mart, el de rotació.

− A Venus dura més el seu dia que el seu any.

− Júpiter tardarà 4.380 dies a orbitar al vol-tant del Sol. Saturn tardarà 10.585 dies.

05. Any: temps que tarda la Terra a descriure una òrbita al voltant del Sol. Dia: temps que tarda un planeta a girar al voltant del seu eix.

39

Unitat 1

Posa en pràcticaA la primera activitat, l’alumnat podrà aplicar el que ha après sobre els diferents elements de l’univers.

La segona activitat permet repassar el nom dels planetes del sistema solar i la seva posició respecte al Sol.

A la tercera activitat aplicaran els continguts apresos per valorar, des del punt de vista científic, expressions de la vida quotidiana.

A la quarta activitat, analitzaran la informació continguda en una taula i aplicaran els continguts apresos sobre els moviments dels planetes del sistema solar per resoldre les qüestions proposades.

I finalment, a l’última activitat identificaran el significat de les paraules any i dia.

EmprènEn primer lloc, el mestre o mestra haurà de recordar a l’alumnat que una exposició oral es fa davant un auditori. Per això és important preparar-la amb antelació, per tenir seguretat a l’hora de fer-la i expressar-se amb claredat.

A continuació, l’alumnat haurà de llegir la proposta, desenvolupar una exposició oral sobre un treball en grup sobre l’univers, i analitzar els aspectes que se li mostren com a exemple.

A partir d’aquesta anàlisi haurà de reflexionar i proposar quins altres aspectes pensa que s’han de tenir en compte per dur a terme l’exposició oral, com per exemple, l’elaboració d’un guió amb els punts que s’explicaran, decidir i elaborar els recursos audiovisuals que s’utilitzaran durant l’exposició, practicar abans per tenir una pronunciació clara i bona entonació…

Finalment, fer una posada en comú dels aspectes proposats pels alumnes i elaborar un manual senzill de com fer una bona exposició oral.

ReflexionaRespondre, de manera individual, a les preguntes plantejades a l’apartat. Després, posar en comú les res-postes, per valorar, en general quins aspectes han considerat que són els més importants que han après i els que més els han cridat l’atenció.