CRÈDIT DE SÍNTESI · Web viewCRÈDIT DE SÍNTESI 1r. D’ ESO CURS 20012-13 SUMARI: COSES QUE HEU...

CRÈDIT DE SÍNTESI1r. D’ ESO

CURS 20012-13

Rubí, abans i araRubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2009-2010. IES LA SERRETA, CURS 2009-2010

2


SUMARI:

COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE.......................................................4QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI...............................................................5QUINS DIES EL FAREU.............................................................................5OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI..........................................................5COM US HEU D’ORGANITZAR..................................................................6QUÈ HAUREU DE PRESENTAR.................................................................7QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ....................................................7QUÈ NECESSITAREU...............................................................................8DADES DEL GRUP DE TREBALL...........................................................9

BLOC DE NATURALS...................................................................................10ESTUDI DE LA VEGETACIÓ:..............................................................11-12ESTUDIO DE LA VEGETACIÓN..........................................................13-14Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents................................15-16Activitat N1.1: Descripció de dues espècies vegetals...........17-18-19-20Activitat N2: Càlcul de superfícies........................................................21Actividat N2-1: Resumen de un texto...................................................22Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny.................................23Activitat N4: Activitats físiques a la natura......................................24-25

BLOC DE SOCIALS......................................................................................26Activity S1: Rubí. Geographical location...............................................27Activity S2: Asking about places in Rubí...............................................28Activity S3: Writing a letter.............................................................29-30Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí................................31-32-33-34Activitat S5: Escales...................................................................35-36-37Activitat S6: Materials......................................................................38-39Activitat S7: Els déus romans...............................................................40Actividad S8: Descripción de un lugar..................................................41Activitat S9: Narració d’una jornada.....................................................42Activitat S10: Cronologia......................................................................43Activitat S11: Música a Grècia.........................................................44-45

3


COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE

4


QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI

Un crèdit de síntesi és un conjunt d’activitats interdisciplinàries (de diverses àrees) preparades per l’equip de professors/es que es realitzen una sola vegada cada curs i que pretenen provocar un seguit de situacions en què l’alumnat haurà d’aplicar, de manera pràctica, els coneixements i habilitats adquirides durant el període d’aprenentatge.

El crèdit de síntesi és obligatori per a tothom i forma part del currículum de cada alumne (historial acadèmic).

QUINS DIES EL FAREU

INICI: El dia 10 juny activitats a l’institut de 8 a 13.30h.

SORTIDES: Els dies 11 i 12 de juny (activitats a la ciutat o bé al camp)

DESENVOLUPAMENT: El dia 13 de juny activitats a l’institut de 8 a 13.30h.

AVALUACIÓ: Divendres 14 de juny Presentació del treball a l’hora assignada per cada grup.

OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI

La finalitat del crèdit de síntesi és comprovar el grau de maduresa dels i de les alumnes i veure si s’han aconseguit els objectius generals establerts en les diferents àrees del seu currículum escolar.

També ens interessa veure si són capaços de confeccionar un treball en forma de dossier sobre el tema proposat en el qual hi hagi la participació de tots els membres de l’equip, és a dir, que tothom hagi treballat.

5


COM US HEU D’ORGANITZAR

S’han distribuït tots els alumnes de primer en grups de 6 alumnes en els quals hi ha companys i companyes de diferents classes.

Cada grup serà tutorat per un professor/a que us orientarà i ajudarà al llarg de tot el crèdit.

El crèdit d’enguany consisteix a fer un estudi de RUBI (rural i urbà) per la qual cosa haureu de fer un parell de sortides, una al camp i l’altra a la ciutat.

Quan es tracti de fer activitats fora de l’Institut, haureu d’anar tot el grup junt i estar molt pendents del rellotge perquè, com us explicarà el tutor/a, serà important a l’hora d’obtenir la puntuació final.

Disposareu d’un quadern de camp on hi podreu fer tota mena d’anotacions que, després, haureu de passar al dossier que entregareu al final.

El primer dia, un cop reunit el grup, heu d’escollir el vostre representant o cap d’equip que serà la persona que coordinarà una mica tota la feina. Després, us heu de distribuir, de forma raonada, les activitats a fer, tot pensant en qui les pot fer millor.

Tots heu d’informar als vostres companys de la feina feta.

També és bo que mireu si és necessari portar algun tipus de material per fer les activitats de fora de l’ institut i veure qui en serà el responsable.

6


QUÈ HAUREU DE PRESENTAR

Haureu de presentar:

- El dossier elaborat per tots els components del grup. Tots heu de realitzar quatre activitats com a mínim.

- Un ppt on es reflexi el que s’ha treballat ( aprox 10diapositives) a partir de la qual es farà una exposició oral.

-Activitats realitzades: àmbit rural i urbà.- Valoració del crèdit.

- Cada alumne tindrà una nota de grup i una nota individual.

QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ

Heu de tenir molt present que els professors/es observaran i valoraran la tasca realitzada durant tota la setmana, la vostra capacitat per treballar en grup, el comportament durant les sortides, la participació i la iniciativa en les diferents tasques a realitzar, si sabeu planificar-vos la feina, si col·laboreu amb els vostres companys, la presentació acurada de la feina…

Un cop acabades les activitats, cada grup haurà de fer l’exposició oral del seu treball, que serà puntuada per un tribunal format per professors/es dels vostres grups. Per això, és convenient que dediqueu un temps a la preparació d’aquesta exposició oral i us feu un petit guió.

En aquest punt tindrem en compte:- Si la vostra expressió és la correcta.- Si la presentació del treball és acurada i sense faltes

d’ortografia.- Si heu format un bon equip i us heu ajudat a planificar

i buscar informació.- Si heu ordenat i classificat bé la informació.

Després, l’equip de professors/es corregirà els dossiers i donarà puntuacions individuals i per grup.

QUÈ NECESSITAREU

7


Per poder presentar el vostre treball en bones condicions, necessiteu:

- Fulls en blanc DINA4.- Fulls de paper quadriculat. - Fulls de paper mil·limetrat. - Cartolina.- Bolígraf blau o negre.- Llapis i goma.- Llapis de colors i retoladors.- Tisores i pega.- Un regle graduat (30 cm.), escaire i cartabó.- Rellotge per controlar el temps.- Una càmera fotogràfica per grup. - Un mapa de Rubí. *- Un dinamòmetre per grup*.- Una cinta mètrica per grup*.- Quadern de camp. *- Cordes llargues. *- Bossa de plàstic per recollir mostres.- Revistes i diaris.- Brúixola.*

* Aquests materials els subministrarà el centre.

8


DADES DEL GRUP DE TREBALL

ALUMNES I GRUP- CLASSE:

------------------------------------------------------

------------------------------------------------------

------------------------------------------------------

------------------------------------------------------

------------------------------------------------------

____________________________________

TUTOR/A DE CRÈDIT DE SÍNTESI:......................................................

DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS

Alumne/a ACTIVITATS REALITZADES PER CADASCÚActivitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat

4

9


BLOC DE NATURALS

10


ESTUDI DE LA VEGETACIÓ:

Presentació

La vegetació que trobem al municipi de Rubí és una vegetació de tipus mediterrani.

Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne. Això fa que canviïn poc al llarg de l’any. Hi predominen els arbres i arbustos de fulla fosca, dura i petita, sovint espinosos o carregats d’essències.

La vegetació mediterrània ha de fer front a un enemic poderós: la sequedat. Les plantes perden aigua a través de les fulles per transpiració. Els vegetals mediterranis eviten aquest problema mitjançant diversos recursos, els més corrents dels quals són la reducció de la mida de la fulla i/o el recobriment amb ceres protectores capaces d’aïllar-les de l’exterior.

Al revers, que és on es troben la majoria dels porus foliars, hi ha sovint pèls que permeten crear una atmosfera humida al voltant de la superfície i disminuir l’evaporació (alzina).

Les estepes resolen el problema de la deshidratació d’una altra manera: quan fa molta calor es panseixen i, per tant, transpiren menys.

La desaparició total de les fulles és una altra manera d’evitar la deshidratació (ginesta). Altres vegades les fulles no desapareixen totalment i es transformen en punxes (gatosa).

LECTURA EL BOSC MEDITERRANI TÍPIC. L’ALZINAR.

La terra baixa mediterrània és la regió dels boscos i de les bosquines escleròfil·les( amb plantes de fulla dura i coriàcia), verdes tot l’any i sempre eixutes. L’alzinar és el bosc més característic de la zona septentrional d’aquesta regió. Ocuparia gairebé la totalitat de la terra baixa del nostre país, des del massís del Garraf fins al nord, si no hagués estat destruït en la seva major part per tal d’ubicar-hi pobles i ciutats.Avui dia, l’alzinar resta reduït a zones poc accessibles o en llocs protegits. Del massís del Garraf cap al sud del país, l’alzinar és substituït per un altre tipus de comunitat vegetal, la màquia.

L’alzinar típic, dit també alzinar amb marfull, és un bosc espès, ombrívol, sempre verd, monòton( canvia ben poc al llarg de l’any), discretament alt ( 10-15 m) i que en conjunt presenta un color verd intens i fosc. Les plantes que s’hi troben són majoritàriament de fulles perennes, endurides, petites o mitjanes i llustroses. Es tracta d’una comunitat exuberant i rica en espècies.

11


L’estrat arbori és bàsicament monoespecífic. L’arbre dominant de l’estrat arbori és l’alzina, que es pot veure acompanyada d’alguns pins i roures. Aquest estrat és molt dens perquè l’alzina té la capçada molt espessa, amb moltes fulles. És un estrat verd tot l’any perquè l’alzina és un arbre perennifoli.

Al sotabosc domina l’estrat arbustiu, ric en arbusts i lianes, que dóna un aspecte molt compacte al bosc. Les plantes que s’hi troben estan ben adaptades a viure a l’ombra perquè l’estrat arbori deixa passar poca llum. Entre els arbustos hi trobem espècies com el marfull, l’arboç i el llentiscle, entre d’altres. Les plantes enfiladisses, que s’entortolliguen pels arbres i s’enfilen buscant la llum, traven el conjunt i contribueixen a fer el bosc particularment compacte. Entre les lianes podem esmentar l’arítjol i l’heura, entre moltes d’altres.

L’estrat herbaci té poca importància. La llum arriba difícilment fins al terra de l’alzinar, aturada per l’atapeït fullatge de les alzines i dels arbusts. Entre les plantes herbàcies de l’alzinar destaca una falguera, la falzia negra i, en llocs especialment humits i frescals, la viola boscana. Sovint l’heura recobreix el sòl tot cercant qualsevol arbre per grimpar tronc amunt. També hi trobarem molses ( molsa del pessebre) i, sobretot a la tardor, bolets.

L’alzinar prospera perquè està ben adaptat al clima dominant a la terra baixa, el mediterrani. Aquest clima es caracteritza per hiverns suaus i secs, i estius molt calorosos i eixuts. Les precipitacions anuals no són gaire abundants ( 600-700 mm a les zones més plujoses com ara a Montserrat) i es concentren a la primavera i, sobretot, a la tardor. Aquestes dues estacions es poden considerar etapes de relativa humitat. L’estiu és un període d’autèntica ariditat que només pot ser suportat per plantes molt ben adaptades a aquestes condicions.

Qüestions:

1- Concreta quin és el bosc típic de la regió mediterrània i indica les seves característiques principals.

12


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2- Indica les característiques dels estrats de l’alzinar.

Estrat arbori

Estrat arbustiu

13


Estrat herbaci

3- Indica quines són les principals característiques del clima mediterrani.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

LES ADAPTACIONS

Les adaptacions de les plantes estan relacionades, sobretot, amb l’aigua. L’aigua és escassa i per tant, primer s’ha de trobar, i un cop es té, convé no perdre-la.

Algunes de les adaptacions de les plantes de l’alzinar són les següents:

□ Fulles de mides reduïda, endurides, recobertes d’alguna protecció ( ceres, pèls,…) per tal d’evitar una transpiració excessiva. Cal tenir present que un faig, un arbre de fulles grosses i tendres que viu en llocs humits pot transpirar uns 200 litres d’aigua en un sol dia.

□ Fulles perennes. Es renoven alternativament i poc a poc.

□ Abundància d’espècies arbustives de tiges llenyoses i escassa varietat de plantes herbàcies, de tiges i fulles tendres.

□ Els arbres i els arbusts tenen arrels poderoses i llargues que poden abastar l’aigua profunda.

14


□ Diversitat de plantes anuals que aprofiten per a completar el seu cicle (germinació de la llavor, creixement, florida, fructificació i dispersió de les llavors) en el període més humit i passen l’estació desfavorable en forma de llavor.

□ Diverses proteccions per tal d’evitar ser menjades pels animals herbívors ( espines, làtex amargant, resines i essències,…).

Qüestions:

Escriu a sota de cada imatge d’adaptació de cada planta l’explicació que correspongui.

--------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------ ---------------------------------------------

15


---------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------

--------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------ ------------------------------------------------------------------------------------------ ---------------------------------------------

TIPUS DE PLANTES.

L’aspecte i la consistència de les plantes és molt divers. Trobem variacions importants en l’alçada, la consistència de la tija, la forma, el punt d’inici de les ramificacions…..Tenint en compte les característiques anteriors distingim bàsicament quatre tipus de plantes: arbres, arbustos, lianes i herbes.

Un arbre és una planta llenyosa, que assoleix una alçària superior als cinc metres, amb una tija principal vertical, el tronc, que comença a ramificar-se a un nivell més o menys enlairat de terra. Les branques i el fullatge formen el que s’anomena capçada.

16


La forma de la capçada és variable en funció de les espècies, però, bàsicament, es pot parlar de quatre tipus diferents: arrodonida, fusiforme, cònica( amb les branques ascendents o descendents) i aplanada en forma de para-sol.

Un arbust és una planta llenyosa, de mida superior a 1 metre i de menys de 5 metres, la qual es ramifica des d’arran de terra. Els arbustos treuen diverses tiges que creixen amb idèntica força i que des de la base poden presentar fulles. Les plantes d’aquestes característiques de mida inferior a 1 metre s’anomenen mates.

Una liana és una planta llenyosa, de tija molt prima comparada amb la seva llargada, per la qual cosa no s’aguanten dretes i han de buscar un

17


suport en les plantes veïnes s’anomenen plantes enfiladisses, ja que s’arrapen i pugen per les branques, pels troncs i per les parets rocoses en busca de llum.

Una herba és una planta no llenyosa, de tiges i fulles tendres, que pot tenir una alçada diversa, sovint no molt gran.

Qüestions:

1- Indica el tipus de capçada.

1 2 3 4 5

2- Indica el nom correcte de la planta fixant-te amb les imatges.

18


3- Indica quin tipus de capçada presenten els arbres dels dibuixos.

Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents. Treball de camp.

Classificació de 10 espècies vegetals amb claus dicotòmiques. Consulteu el full de les claus.

Classifiqueu les espècies vegetals que estan marcades amb un número, utilitzant les claus dicotòmiques i escriviu el nom i les característiques indicades de cada espècie. Teniu també dues fitxes més que us poden ser útils per resoldre aquesta activitat: una us explica què és un arbre, un arbust i una liana i en l’altra trobareu les explicacions de moltes paraules que apareixen en les claus dicotòmiques.

Nom científic i nom comú arbr arbus liana Situació *19


de l’espècie e t1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

*Indicar si es troba en la clariana del bosc, prop del torrent o a l’ombra, sota els arbres. Activitat N1.1: Descripció de dues espècies vegetals.

Objectiu: Descripció de dues de les espècies classificades a l’activitat del treball de camp.

Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients... Tota descripció serveix per perfilar i singularitzar elements dels quals es volen exposar més detalls.

Per fer correctament una descripció recordeu que podeu utilitzar alguns recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que analitzeu:

- verbs en present o en imperfet;- mots de significat precís (com els substantius);- adjectius que afegeixen qualitats:- comparacions (més que, menys que, tant com...)

Fareu una bona descripció si seguiu aquests passos:

- Observar amb atenció allò que es vol descriure- Seleccionar les coses observades que considerem més interessants- Estructurar i ordenar la informació

20


- Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari entenedor i precís.

Ja sabeu quines són les regles bàsiques que cal seguir per fer una descripció. Ara proveu de fer-ne una.

RECORDEU:

Tria i observa l’espècie

Selecciona els trets més destacats

Ordena les característiques

Redacta la descripció

D’entre les espècies vegetals observades i identificades escolliu un arbre i un arbust. Heu de fer un text descriptiu per a cada un. Podeu consultar la descripció científica del model que us adjuntem i l’enciclopèdia d’Història Natural dels Països Catalans per fer millor aquesta feina. També podeu consultar el Diccionari General de la Llengua Catalana si teniu algun dubte d’ortografia o d’expressió.

Heus aquí un exemple:

PI PINYER, Pinus pinea (figs. 5, b i 16, IV) ; cast. Pino piñonero, fr. Pin pignon.- Aconsegueix uns vint metres d’alçària; capçada densa, generalment eixamplada i aixafada en forma de para-sol. Fulles bastant gruixudes, de 10 a 15 centímetres de llargada i de color verd intens. Pinyes grosses, amplament ovoides; pinyons de closca molt dura, comestibles. Florida: abril i maig. Sinònims : pi bo, pi campaner, pi de llei, pi de pinyons, pi para-sol, pi pinyoner, pi ver. – Viu principalment a les terres disgregades o completament sorrenques. Hom el troba isolat o en petits grups, o fent boscos extensos; indiferentment a la solana i a l’obaga, als llocs baixos; però únicament en vessants assolellats, als alts. Resisteix les gelades hivernenques més que no pas el pi blanc, però no tant com la pinassa. Al Principat s’estén des del nivell del mar fins a prop de 1000 metres d’altitud.

A continuació us donem dos espais requadrats per encabir les vostres descripcions, que han de tenir entre 7 i 10 línies.

21


Nom de l’espècie:

22


Nom de l’espècie:

23


Activitat N2: Estadística

Una enquesta feta al carrer a 30 persones de Rubí sobres les seves preferències televisives dóna aquests resultats:

TV3 – T5 – T5 – A3 – TV1 – TV1 – A3 – TV3 – TV3 – TV1 – C33 – T5 – T5 – T5 – T5 – TV3 – TV3 – TV2 – T5 – TV3 – A3- C33 – A3 – TV3 – TV2 – T5 – TV1 – T5 – TV1 – A3

Heu d’ordenar les dades en una taula i anotar les freqüències absolutes i relatives. També heu de calcular el percentatge que correspon a cada cadena. (Fer les taules)Una vegada feta la taula heu de representar les dades en una diagrama de barres.

24


Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny. Treball de camp.

Amb cordes i pedres o estaques heu de fer una figura geomètrica sobre el terreny, la superfície de la qual estigui entre 30 i 40 metres quadrats. PENSEU EN FIGURES SENZILLES, PERQUÈ

- L’haureu de dibuixar.- S’ha de calcular-ne la superfície exacta.- També heu de calcular-ne el perímetre

PERÍMETRE:

SUPERFÍCIE:

FORMA:

25


Activitat N4: Activitats físiques a la natura

Estem acostumats a fer activitats esportives al gimnàs o a la pista, però oblidem que disposem d’un altre espai que ens ofereix possibilitats molt diverses per gaudir del nostre cos i de la natura. Així doncs, prepara’t per provar-ho!!!

Us proposem un circuit de quatre estacions. A cada activitat jugareu dos components de l’equip i anotareu els resultats en el lloc corresponent. Tots heu de participar en alguna de les proves.

Recorda que per fer el circuit has de venir amb roba i calçat esportiu. Ho faràs millor!!

Estació 1: CROSAnotareu el temps que trigueu a recórrer la distància marcada amb cons.

Estació 2: CORDASalt de corda lliure. Quants salts podeu fer en 30 segons? Teniu dos intents.

Estació 3: PUNTERIAHeu de llençar la pilota a dins de cada cèrcol de color. Teniu tres intents per cada cèrcol.

Estació 4: SALT DE LLARGADAIntenteu saltar el més lluny possible! Veniu corrent i des de la marca assenyalada feu un gran salt. Teniu dos intents. Anoteu-ne el millor.

Anoteu aquí els resultats:Estació 1: CROS Nom:

Temps:Nom:Temps:

Estació 2: CORDA Nom:Salts:

Nom:Salts:

Estació 3: PUNTERIA Nom:Groc SÍ NOBlau SÍ NOVermell SÍ NO

Nom:Groc SÍ NOBlau SÍ NOVermell SÍ NO

Estació 4: SALT DE LLARGADA

Nom:Metres:

Nom:Metres:

26


Un cop fet el circuit, haureu de comentar:

1. Tres diferències entre el cros i el treball de resistència fet a classe.

2. Per què creieu que salteu a corda millor al gimnàs que al camp?

3. Proposeu una nova estació per treballar la punteria fent servir els cèrcols i les pilotes

4. Inventeu o expliqueu un joc que es pugui jugar al camp, sense necessitat de material i amb un mínim de 10 jugadors.

27


BLOC DE SOCIALS

28


Activity S1: Rubí. Geographical location

1. Read the following text about Rubí and translate it.(Llegiu el text següent sobre Rubí i traduïu-lo)

Rubí is placed in Barcelona province, Catalonia, in the northeast of Spain. The town is just northwest of Barcelona in the Western Vallès county. It is 123 meters above the sea level. The municipal area is 32 square kilometers. Rubí is next to Terrassa to the north, to Sant Quirze del Vallès to the east, to Ullastrell and Castellbisbal to the west and to Sant Cugat del Vallès to the south. More than 70,000 people live in Rubí.

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

..........................................................................................

2. Here you have a list of places that you can find on a map.(A continuació teniu una llista de llocs que podem trobar en un mapa).

- TRANSLATE THE WORDS INTO CATALAN AND SPANISH.(Traduïu les paraules al català i castellà)- THEN, PLACE THEM ON MAP.(Després, localitzeu-les en el mapa)

ENGLISH LOCATION (longitude and latitude)

CATALAN SPANISH

MotorwayRoadRailway trackIndustrial statesNeighbourhoodsTorrentsBridgesForests

Activity S2: Asking about places in Rubí

1. IMAGINE YOU MEET A TOURIST OUTSIDE LA SERRETA HIGHSCHOOL. HE ASKS YOU SOME DIRECTIONS.(Imagina’t que et trobes un turista a la sortida de l’IES La Serreta. Et demana algunes indicacions.)COMPLETE THE DIALOGUE WITH IS, ISN’T, ARE AND AREN’T.

29


Tourist: Excuse me.Student: Yes?Tourist: .......... there a cinema near here?Student: No, I’m sorry, there ...............Tourist: .......... there any shops?Student: Yes, there ............, in Sabadell Street you can find a supermarket and a lot of shops.Tourist: OK. ............. there a bus to the station from here?Student: Yes, there ............... You can take bus number 4 in front of the children’s park.Tourist: Thanks very much.Student: You’re welcome. Have a nice stay in Rubí!

2. GOING SHOPPING. AT THE STATIONER’S (a la papereria)

COMPLETE THE DIALOGUE WITH A, AN, SOME AND ANY.

Assistant: Can I help you?Tourist: Yes, please. Have you got ......... postcards from Rubí?Assistant: Yes, we’ve got ........... beautiful postcards. Here you are.Tourist: Oh, thanks. Let me see. Assistant: Do you need ........... stamps?Tourist: Yes, please. I need three stamps to send three postcards to Brazil.I also need .......... map and .......... writing paper.Assistant: OK. Well, I’m sorry, we haven’t got ......... map at the moment. You must go to the Town Council to get one.Tourist: Thanks a lot.

30


3. RELLEGEIX ELS DIÀLEGS I TROBA-HI LES SEGÜENTS EXPRESSIONS. COM LES DIEM EN ANGLÈS...?

- Perdoni: .......................... Deixa’m veure: ..........................- Ho sento: ........................ D’acord: ..........................- Gràcies: .......................... Bé: ...........................- De res: ........................... Has d’anar: .....................- Bona estada!: ....................... Aquí ho té: ..........................

Activity S3: Writing a letter

YOUR ENGLISH PENFRIEND WANTS TO COME AND VISIT YOU IN RUBÍ FOR THREE DAYS, BUT HE/SHE WOULD LIKE TO KNOW MORE THINGS ABOUT THE CITY.

SEND HER/HIM A LETTER TALKING ABOUT RUBÍ.

IT MUST CONTAIN THIS INFORMATION IN FOUR PARAGRAPHS:1- Where you live.2- Where Rubí is. Situation in Catalonia (North, South....) Size (big/small city), population, characteristics.3- Things you can find in Rubí. (use there is/are)4- Things you can’t find in Rubí. (use there isn’t/aren’t)

31


.......................................

.......................................

......................................

......................................

.................................,

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

.....................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

............................................................................................

......................................................................................................................

.......................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

............................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

......................................................................................................................

............................................................................................

How are things with you? Write soon!

..................................

.................................

32


Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí

Una vegada visitats diferents llocs al joc de pistes, t’hauràs fet una bona idea de l’entorn físic de Rubí. A partir d’aquí, has de contestar les següents preguntes ajudant-te del llibre de text i el mapa de la zona:1- El relleu (tema 3). Adjunta la fotografia presa a l’estació 2 del joc de pistes (Oest)

A QUINA UNITAT DEL RELLEU DE CATALUNYA ES TROBA RUBÍ?

QUIN TIPUS D’UNITAT DE RELLEU ÉS AQUESTA? DEFINEIX-LA

QUINES ALTRES UNITATS L’ENVOLTEN? DE QUINA MENA SÓN?

LES SERRALADES MÉS PROPERES A RUBÍ, SÓN NOVES O VELLES?

QUIN ÉS EL PIC DE MÉS DE 1000 METRES MÉS PROPER A RUBÍ?2- La hidrografia (tema 4): Adjunta la fotografia feta a l’estació 3 (Sud) del joc de pistes. El terme municipal de Rubí és travessat per un curs fluvial principal, la riera de Rubí:

33


ON NEIX LA RIERA DE RUBÍ?

ON DESEMBOCA?

TÉ AFLUENTS? QUINS?

A QUIN VESSANT DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CORRESPON?

QUIN ÉS EL SEU RÈGIM (NIVAL, PLUVIAL O COMBINACIÓ)?

COM ÉS EL SEU CABAL EN CADA ÈPOCA DE L’ANY?

AL SEU PAS PER RUBÍ, QUIN TREBALL FA (EROSIÓ, TRANSPORT, SEDIMENTACIÓ)?3- El clima (tema 6): Adjunta la fotografia feta a l’estació 1 (Centre-nord) del joc de pistes

34


Realitza el diagrama termopluviomètric de Rubí amb les dades adjuntes. INDICA A QUIN TIPUS DE CLIMA CORRESPONDRIA (Mediterrani –Cs-; Oceànic –Cf-; Temperat-fred –Df-...)MESOS G F M A M J J A S O N DTemperatures (º)

7 8 11 13 17 20 23 23 21 16 11 7

Precipitació (mm.)

31 38 57 56 61 46 26 51 81 74 54 53

G F M A M J J A S O N D0

20

40

60

80

100

120

140

160

Prec

ipita

cion

s (e

n m

m.)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Temperatures

35


4- El paisatge (tema 7): Adjunta la fotografia feta a l’estació 4 del joc de pistes (Centre-sudl)

QUIN TIPUS DE PAISATGE NATURAL PREDOMINA A RUBÍ, ATÈS EL CLIMA QUE TÉ?

QUIN TIPUS DE VEGETACIÓ NATURAL CORRESPON A AQUEST PAISATGE?

QUINS SÓN ELS ARBRES MÉS CORRENTS?

A QUÈ ES DEDICA L’ESPAI?

QUINS CONREUS HI HA A L’ESPAI AGRÍCOLA?

Activitat S5: Escales

A partir del mapa topogràfic, has de realitzar les següents activitats:

1- Mesura amb un regle les següents distàncies en línia recta i escriu-les a la taula en centímetres i mil·límetres:

MESURES DEL MAPA Centímetres Mil·límetresInstitut- Estació 1 (Centre-nord)

36


Estació 1 (Centre-nord)- Estació 2 (Oest)Estació 2 (Oest)- Estació 3 (Sud)Estació 3 (Sud)- Estació 4 (Centre-sud)

Estació 4 (Centre-sud)- Institut

2- Ara bé, com que és un mapa, aquestes distàncies no són les reals. Cal que facis servir l’escala per esbrinar quines són. Per començar, quants centímetres de la realitat representa un centímetre del mapa?

3- Ara ja podràs convertir les mesures del mapa en mesures de la realitat. Fes-ho a la taula que tens a continuació:

MESURES DE LA REALITAT Metres Hectòmetres

Quilòmetres

Institut- Estació 1 (Centre-nord)

Estació 1 (Centre-nord)- Estació 2 (Oest)

Estació 2 (Oest)- Estació 3 (Sud)

Estació 3 (Sud)- Estació 4 (Centre-sud)

Estació 4 (Centre-sud)- Institut

4- Quin és el trajecte més llarg en línia recta que has fet durant el joc de pistes? I el més curt?

5- Imagina que som gent antiga que no fa servir els metres ni cap altre mesura del sistema decimal. Comptarem en passes. El primer que has de fer és mesurar un pas teu sobre el terra per tal de veure quan fa. Per fer-ho bé, cal que avancis un mínim de cinc passes.

37


a) Distància que he fet en cinc passes (mesurada amb el regle sobre el terra):

b) Amplada normal d’un sol pas (dividir per 5):

6- Ara ja podràs traduir les distàncies anteriors en passes. Fes-ho al quadre:

MESURES DE LA REALITAT PassesInstitut- Estació 1 (Centre-nord)Estació 1 (Centre-nord)- Estació 2 (Oest)Estació 2 (Oest)- Estació 3 (Sud)Estació 3 (Sud)- Estació 4 (Centre-sud)Estació 4 (Centre-sud)- Institut

7- Ara, indica a la taula els pesos en grams de les peces que has trobat. Converteix-los en quilos (amb decimal, si s’escau):

PECES Pes en grams

Pes en quilos

Institut- Estació 1 (Centre-nord)Estació 1 (Centre-nord)- Estació 2 (Oest)Estació 2 (Oest)- Estació 3 (Sud)Estació 3 (Sud)- Estació 4 (Centre-sud)Estació 4 (Centre-sud)- Institut

38


8- Recorda que som gent antiga, que no mesurem en grams ni quilos, sinó en altres unitats, posem-ne lliures. Cal que converteixis els pesos d’abans en lliures, tenint en compte que, aproximadament

1 lliura = 400 grams

Compte amb els decimals!

PECES Pes en lliures

Institut- Estació 1 (Centre-nord)Estació 1 (Centre-nord)- Estació 2 (Oest)Estació 2 (Oest)- Estació 3 (Sud)Estació 3 (Sud)- Estació 4 (Centre-sud)Estació 4 (Centre-sud)- Institut

Activitat S6: Materials

1. Assenyala amb una creu en el quadre següent les propietats més representatives que creus que tenen aquests materials.

MATERIALS Conductivitat tèrmica

Dilatació Ductilitat Tenacitat

COUREFERROBRONZECERÀMICAOR I ARGENTFUSTA

2. De quins materials són fets els objectes trobats a les estacions del joc de pistes?

1 (Centre-nord): 39


2 (Oest):

3 (Sud):

4 (Centre-sud):

3- Digues 3 propietats que tingui el coure:

4- Calcula la densitat de l’or sabent que per un volum d’1 cm3 la massa és 19,30 grs.

5- La densitat del coure és 8,9grs./cm3. És més petita o més gran que la de l’or?

6- Llavors, si posem en aigua el mateix volum d’or i de coure, quin s’enfonsarà més ràpid? Per què?

7- Tant l’or com el coure són metalls. De quins altres metalls també s’han trobat objectes ?

8- El punt de fusió del ferro és 1530 ºC, què vol dir això?

9- Què vol dir que el ferro és un material mal·leable? És útil aquesta propietat per fer eines i objectes de ferro? Per què?

40


Activitat S7: Els déus romans

Compon en una cartolina a part el panteó romà mitjançant la tècnica del collage. Fent servir retalls d’il·lustracions i fotografies de revistes, has de representar un seguit de divinitats, de cadascuna de les quals has de representar:

- El nom.- Déu o deessa de...- La seva figura.- El seus atributs (objectes propis) o animals fantàstics que els

acompanyen- Aquestes figures han d’estar lligades entre elles amb una línia si

tenen alguna relació (pares-fills, marit-muller...).

Les divinitats en qüestió són:DÉU RELACIONS ATRIBUTS

Júpiter Pare dels déus. Déu suprem Àguila, ceptre i llampJuno Esposa de Júpiter Paó reialMinerva Filla de Júpiter Òliba, casc i escutApol·lo Fill de Júpiter i bessó de Diana Lira i fletxesDiana Filla de Júpiter i bessona

d’Apol·loArc i buirac. Lluna creixent

Mercuri Fill de Júpiter i Juno Sandàlies, barret alat i caduceu

Vulcà Marit de Venus Martell i enclusaMart Fill de Júpiter. Amant de

VenusCasc i armes

Venus Filla de Júpiter però no de Juno. Esposa de Vulcà

Petxina, coloma i poma

Ceres Esposa i germana de Júpiter Espigues de bat i falçNeptú Germà de Júpiter Trident i cavallPlutó Germà de Júpiter Gos CerberVesta FlamaProserpina Filla de Ceres i muller de Plutó PlantesBacus Fill de Zeus però no de Juno Vinya

41


Actividad S8: Descripción de un lugar

A partir de la fotografía tomada en la estación 4 del juego de pistas (Escoles Ribas) has de realizar una descripción del edificio. La descripción ha de tener una longitud mínima de 15 líneas y estar bien organizada en no menos de cuatro párrafos.

42


Activitat S9: Narració d’una jornada

A partir de les il·lustracions i d’allò que has descobert al joc de pistes, hauries d’explicar com passa un dia qualsevol un noi o una noia de la teva edat a un lloc com el Castell de Rubí (estació 2 del joc de pistes). La teva narració hauria de tenir una extensió mínima de 15 ratlles i estar ben organitzada en un mínim de quatre paràgrafs.

43


Activitat S10: Cronologia

Has d’elaborar una cronologia detallada de la Prehistòria i la Història Antiga en general i a Rubí en el full de paper mil·limetrat DIN –A-4 adjunt.

1- Pots treballar en vertical o en horitzontal, però la teva cronologia ha d’estar dividida en períodes històrics ben delimitats. Hi han de figurar els següents: Paleolític Superior, Neolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro, Cultura Ibèrica, República Romana i Imperi Romà.

2- Cada període ha d’estar pintat d’un color diferent, llevat dels dos últims (República romana i Imperi romà), que han d’anar del mateix color

3- Al costat ha de figurar una escala de temps ben llegible i comprensible, a la qual s’assenyalin, si més no, els segles.

4-A continuació has d’escriure alguns dels fets més destacats referits a la història de Rubí, en lletres minúscules:

6- A continuació has de pintar un gran punt que representi cadascun dels llocs visitats al joc de pistes (L’Ajuntament, el Castell, La plaça Pep Riera i les Escoles Ribes), per descomptat al moment cronològic que els pertoca. Al costat del punt, indica el nom de l’estació en majúscules subratllades.

7- Finalment, enganxa les fotografies corresponents a cada estació.

44


Activitat S11: Música a Grècia

A partir dels materials següents i amb una mica més d’informació, soluciona les qüestions que se’t plantejaran després:

Orfeu era un músic tan hàbil que encantava amb la seva lira les bèsties salvatges. Se n’expliquen moltíssimes llegendes, com la del viatge amb els argonautes, uns aventurers que viatjaven en la nau Argos i que van sortir a buscar un be que tingués el pèl, o velló, d’or. Orfeu va aconseguir dominar

amb la seva música el drac que custodiava el velló.

L’epitafi de Seikilos és una de les poques obres gregues que coneixem. Es tracta d’una partitura escrita en una columna funerària de Seikilos de Tralles al segle II a. C. que tracta de la vida i de la mort.

1. D’on prové la dita “La música amanseix les feres”? Podries explicar la història?

2. Busca més informació sobre Orfeu i explica una altra història que va protagonitzar amb una noia dita Eurídice.

45


3.- Copia aquí l’Epitafi de Seikilos i assenyala a la partitura:

- L’armadura- La clau de sol- Les línies divisòries- El nom sota cada nota

46

CRÈDIT DE SÍNTESI · Web viewCRÈDIT DE SÍNTESI 1r. D’ ESO CURS 20012-13 SUMARI: COSES QUE HEU...

Documents

Transcript of CRÈDIT DE SÍNTESI · Web viewCRÈDIT DE SÍNTESI 1r. D’ ESO CURS 20012-13 SUMARI: COSES QUE HEU...