42 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIUMENGE, 7 SETEMBRE 2014

Recorregut per França, Itàlia i Suïssa

FRANÇA

ITÀLIA

SUÏSSA

Distància total: 168 kmDesnivell positiu: 9.600 mParticipants: 2.43487% homes, 13% dones

Miitjana d’edat: 43 anys

Les Houches

Le Delevret

Saint - Gervais

LesContamines

Notre Damede la Gorge

La Balme

Mont Blanc

Col duBonhomme

Croix duBonhomme

Col de la Seigne

Arête du Mont Favre

Col ChecrouitCourmayeur

Refuge Bertone

Refuge Bonatti

Arnuva

La Flégère

La Tête Aux Vents

Col des Montets

VallorcineCatogne

Trient Bovine

Champex Lac

Praz de Fort

La Peule

La Fouly

Refuge Elena

GrandCol Ferret

Les Chapieux

Ville des Glaciers

GrandesJorasses

Aig d’Argentière

Aig VerteMontDolent

SORTIDA i ARRIBADAChamonix, França

km0 7

LA VANGUARDIA

Participants en la Ultratrail delMont-Blanc relaten com han superat una de les curses demuntanyamés dures

“Costamésabandonarquecórrer168km”

EL EPO TATGE

Joves amb samarreta de tirantsensenyant múscul i tatuatges enunes cames perfectament depila-des; d’altres amb cabellera i bar-ba, el look trendy que ha posat demoda el corredor de NebraskaAnton Krupicka; escaladors quetornen d’algun pic del massís delMont-Blanc, i famílies de vacan-ces fan cua a la botiga-restaurantOrganic, a Chamonix. La cliente-la, farta de l’omnipresent raclet,assaboreix amanida de quinoa,pasta sense gluten, sucs de frui-tes del bosc... Dieta idònia per alscorredors que l’última setmanad’agost van aChamonix per parti-cipar en alguna de les cinc pro-ves del North Face Ultratrail delMont-Blanc (UTMB), la més em-blemàtica, la que proposa recór-rer 168 quilòmetres i 9.000 me-tres de desnivell positiu. Organicés a dues passes del pavelló on esreparteixen els dorsals i del salóUltra-Trail, un paradís per als ad-dictes a aquesta mena de reptes.Els dies abans de les curses els

participants es passegen il·lusio-nats pels carrers de Chamonix: laUTMB és el seu somni, un mustper als amants d’aquest esport.

Aquí, els més modestos es barre-gen amb els seus ídols, encaraque de vegades aquests darrerses queden a mig camí. El diven-dres 29, 2.434 corredors van sor-tir emocionats de Chamonix,aclamats per milers de personesperò sota una empipadora pluja.Quaranta-sis hores després,tempsmàxim permès per acabar,havien arribat a la meta un 65%;la resta va abandonar. NataliyaMarmier culminava l’aventurade la seva vida a última posició, ales 15.30 hores de diumenge, undia després que arribés el guanya-dor, el també francès FrançoisD’Haene. A excepció d’un reduïtnombre d’atletes que es dedi-quen a temps complert a aquestesport, la gran majoria viu de lesseves professions i l’endemà dela cursa ja són a la feina. Tot se-guit relatem qui són i com vanviure la UTMB alguns d’ells.

1. F. D’Haene, viticultor

“Dijous començo la verema ala meva finca de Saint-Julien”Aquest cinesiòleg de 28 anys queha entrat recentment al món dela viticultora explota amb la sevaparella, la Carline, les vinyes dela seva finca de Saint-Julien, ter-ritori Beaujolais. FrançoisD’Hae-ne, pare d’una nena i amb un al-

Lamítica cursadelsAlps va reunirel darrer capde setmana

2.434 participants,el 65%dels qualsvan vèncer la son iel dolor per creuar lameta deChamonix

ROSA M. BOSCH

Enviada especial

P. TOURNAIRE / NORTH FACE ULTRA-TRAIL MONT-BLANC

Chamonix (França)

CEDIDA MARTA MUIXÍ

R.M. BOSCH

●2

●3 ●1

DIUMENGE, 7 SETEMBRE 2014 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 43

FONT: NORTH FACE ULTRATRAIL DU MONT-BLANC

SIS PASSOS DE MÉS DE 2.000 METRES

LA VANGUARDIA

La Flégère

Catogne2.500 m

2.000 m

1.500 m

1.000 m

500 m

Chamonix Chamonix

Les Houches

País

Le Delevret

SaintGervais

Les Contamines

Notre Dame Gorge

La Balme

Croix duBonhomme

Les Chapieux

Villedes Glaciers

Col de laSeigne

Lac Combal

Punts que superen els 2.000 metres

2.443m 2.516m 2.435m2.027m

2.537m

168km20km0km 40km 60km 80km 100km 120km 140km

Arête duMont Favre

ColChecrouit

ArnuvaRefugeBertone

Vallorcine

GrandCol Ferret

Courmayeur

La Fouly

La Peule

Col des MontetsRefugeBonatti

Praz de FortChampex Lac

La Giète

Trient

La TêteAux Vents2.130m

tre nadó en camí, va guanyar laUTMB en 20 hores i onze mi-nuts, seguit dels seus companysde l’equip Salomon Tòfol Casta-nyer, deMallorca, i Iker Karrera,de Gipuzkoa, que van travessarjunts la meta 44 minuts després.“Córrer i fer vi són històries dife-rents, complementàries. Quancompeteixo m’agafo una o duessetmanes de vacances, només cor-ro per plaer. Dijous començo laverema al Domaine Saint Ger-main, a Saint-Julien”, comentavadiumenge passat. Quan està im-mers en la producció s’entrenaquan pot, sense cap programa es-tablert.

2. Marta Muixí, periodista

“No paga la pena abandonarper cansament o per dolor”MartaMuixí, de 30 anys, tornavadimarts a la feina aManresa ambel tibial i els turmells inflats, but-llofes i amb la pèrdua d’algunes

ungles dels peus, però amb la sa-tisfacció d’haver acabat la cursa,juntament la seva parella, RaülRacero (tots dos a la foto). Muixí,responsable de comunicació enuna firma tèxtil, declara: “Haví-em fet uns càlculs molt optimis-tes, acabar en unes 34 hores, pe-rò vam tardar-ne cinc i mitjamés. A partir del quilòmetre 77, aCourmayeur, teniamolta son, emfeien mal de les cames i l’ascensfins al refugi Bonatti el vam fermolt lentament. En Raül estavamés sencer. Jo pensava: ‘No po-dria ni atrapar una iaia’. Així quevam parar 15 minuts a dormir alcostat del corriol”, relata Muixí,que va començar a córrer fa tresanys. El fugaç descans va actuarcomun bàlsam. El pitjor era pen-sar que encara els quedaven90 quilòmetres. “Se’m feia unamuntanya, però no val la penaabandonar per cansament o perdolor: m’hauria sentit malament.A més, ja sabíem on anàvem, en-

cara que és molt més dur que noet penses”. Va ser important pa-rar a dormir uns deuminuts duesvegadesmés i que en arribar a LaFouly (km 108) veiessin cares co-negudes: “Són petites coses queet donen energia”. Per superar lasegonanit va recórrer a una pasti-lla de cafeïna. “M’ho he passatmés malament del que pensava.Són massa quilòmetres. D’unacursa de 80 km en gaudeixes delprincipi al final; aquesta no”. LaUTMB ha estat la cirereta a unmes de vacances als Alps, quehan inclòs ascensions a un parellde quatre mils. Abans de sortirvan carregar a la furgoneta unagran bossa de llaminadures, partde la seva alimentació durant lacursa. “La dependenta del súperem va demanar si eren per a unafesta infantil, jo li vaig respondreque ens en anàvem a córrer alMont-Blanc”, subratlla Racero.

3. D. Riba, metge d’urgències

“Dues nits seguides corrent éshorrorós”David Riba, metge d’urgències al’hospital de Tremp de 41 anys,va arribar al quilòmetre 108 desit-jant abandonar. “Val la pena con-tinuar?”, es preguntava. “Pensa-va el que encara em quedava i...Estava esgotat, amb mal de ca-mes i desanimat, però l’Oriol vafer tot el possible perquè continu-és. Així ho havíem pactat”, expli-cava en David després de traves-sar la meta amb els seus com-panys Oriol Díaz i Jose Calaza.“Estava convençut que plegaria,però dos minuts més tard ja cor-ria més que ells. Havia recuperatla força mental”, afegeix. Totstres van viatjar a Chamonix ambles famílies (a la foto, Riba, Díaz iCalaza, d’esquerra a dreta, felici-tats pels seus fills), que anaven in-formant a través de SMS de comanaven les coses. Riba adverteixque cal afrontar aquestes provesamb prudència, saber on és el lí-mit: “He vist molta gent mala-ment. Dues nits seguides correntés horrorós”.

4. R. Lucas, metge de família

“El cos em demanava de parari la ment em deia que seguís”Aquesta és la vuitena UTMB deRoque Lucas i el sisè que aconse-gueix acabar i enfundar-se la fla-mant armilla de finisher, una deles peces més preuades la setma-na gran Chamonix. Lucas va arri-bar entre els deu últims, lent pe-rò segur. “Aquesta cursa cal plan-tejar-la amb actitud conservado-ra, anar a un ritme moderat. Lagent diu: ‘Si vols acabar, vés-te’namb en Roque’”, comentava pertelèfon dimarts després d’aten-dre al CAP de Palau de Solità iPlegamans 25 pacients. I la feinacontinuava a la tarda a la sevaconsulta particular. Aquest anyva arribar als controls gairebé al

límit, la pluja inicial va ser un es-cull i, com que l’experiència ésun grau, sabia que tindria crisis.Al quilòmetre 108, va arribar unmoment crític: “Era lameva sego-na nit, el cos emdemanava de pa-rar, però el cap emdeia que conti-nués. És molt psicològic”, relataLucas, a punt de fer 60 anys iamb desenes d’ultratrails corre-gudes. Un dels problemes a quès’enfronten els participants éscom tolera l’estómac l’alimenta-ció. Uns ho resolen engolint gelsi barretes energètiques i pocmés,d’altres s’estimenmés entrepans,galetes, fruita... “Ami nom’entra-va res, l’únic que empodia empas-sar era sopa i taronges”.

5. Bea García, xarxes socials

“El pitjor va ser la segona nit:tenia molta son”En el seu segon intent, BeaGarcía, de 33 anys i experta enEs-ports a les xarxes socials, va con-cloure laUTMBen gairebé44ho-res i amb una motxilla una micamés carregada que les dels seuscompanys: a banda del materialobligatori portava un glucòme-tre, bolis d’insulina..., així com16 gels, fruits secs, galetes i llami-nadures. García, diabètica, es ve-rificava el nivell de sucre en cadacontrol i durant la cursa es vapunxar insulina entre set i deu ve-gades. “L’única diferència queem suposa ser diabètica és quehe de planificar més bé el queporto: he de ser autosuficient persi em quedo aïllada a la munta-nya. El pitjor va ser la segona nit,teniamolta son. Em vaig prendreuna pastilla de cafeïna, que noem va fer efecte fins bastant des-prés, i la segona tassa de cafè dela meva vida”, comentava exul-tant en travessar la meta.

6. Gabriela Vaca, publicista

“Em volia morir. Feia tant quetenia dolors...”“Mai no estàs prou entrenadaper a aquesta cursa”, comentaval’equatoriana Gabriela Vaca deGuzmán, de 33 anys, en arribar aChamonix i retrobar-se amb elseu xicot, satisfet, i els seusamics, que la van empènyer a con-tinuar quan va tocar fons i voliaplegar, al quilòmetre 108. “Emvo-liamorir, feia tanta estona que te-nia dolors... Però em van dir:‘Avança’, i vaig començar a pen-sar en fitesmés curtes i no en queencara em faltaven 60 quilòme-tres”. Vaca de Guzmán diu ober-tament que només va gaudir du-rant els primers 40 quilòmetres;la resta van ser un malson. Peròquan va trepitjar el quilòmetre168 les penúries van quedar enanècdota.

7. José M.ª Mariscal, comercial

“M’he clavat un clau roent alquilòmetre 33!”Amb dramatisme, Mariscal, de33 anys, s’ajeu a terra en arribar alameta. Explica que ha passat to-tamena de penalitats. Lamés xo-cant, clavar-se un clau roent. “Alquilòmetre 33 hi havia una fogue-ra i hi havia un clau. He corregutbastant fotut. El metge flipava enveure que continuava la cursa”,relata amb gràciaMariscal, de Je-rez. La seva particular processódel dolor va incloure butllofes alspeus i extraviar-se al tram finaldel recorregut. “Molts imprevis-tos –deia–. Ara necessito una cer-vesa, després un fino. Segur quesóc el primer de Jerez que acaba,allà tots ens coneixem”.c

L ’ E L I T

R.M. BOSCH

Podi per aPicas,Bartoló, Castanyer...

R.M. BOSCH

CEDIDA ROQUE LUCAS

R.M. BOSCH

]A banda dels esmentatsCastanyer i Karrera, en-tre els corredors que vanpujar al podi destaquenels catalans Pau Bartoló iCristina Bes, primer isegona a la CCC(101 km); Núria Picas,segona a la UTMB perdarrere de Rory Bosio(EUA); Teresa Nimes,Nerea Martínez i JordiBes, primera, tercera itercer a la TDS (119 km),i Marc Pinsach, tercer al’OCC (53km). Espanyaés el segon país amb mésparticipants en les cincproves, que reuneixen untotal de 7.500 atletes.

●6

●4 ●5

●7