Coses de Terrassa viscudesarxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/Coses-de-Terrassa-viscudes.pdf ·...

BALTASAR RAGÓN (R. DE LA GALERA)

COSES DE TERRASSA

VISCUDES

í ^ ^ ^ ^ ^ H Xarxa de rnbUotegiiet Mi-.!cipal8 ^ ^ ^ ^ H • «lili»» •

COSES DE TERRASSA VISCUDES

BALTASAR RAGÓN (R. DE LA GALERA)

COSES DE TERRASSA

VISCUDES

IMP. JOAN MORRAL TBRIIAS9A


Quatre paraules en lloc de pròleg

J^S un altre llibre, també és la continuació del publicat ^^ darrerament.

£ls més joves s assabentaran de fets que segurament nau'· ran sentit contar: dies de joia, dies de dolor, dies tristos com a tot arreu del món.

La nostra ciutat en vàries ocasions s'ña visi engalanada de festa, ien altres fia vist algun dels seus carrers tacats de sang.

Són trossos de la vida de la nostra ciutat durant el transcurs d'una seixantena d'anys.

Potser alguns trobaran a mancar-fit algun fet important, mentre d'altres creuran que no fil ña necessitat de recordar-los. Aquest llibre, però, és escrit amb tota objectivitat, sense cap apassionament, explicant solament fets, per tal que a través dels an^s pugui tenir la utilitat d'aclarir les coses que els fiistoriadors futurs aprofitaran per a fer la fiisiòria de Terrassa.

Alguns dels fets que esmento en aquesfes planes podria relatar-lo més extensament, ampliant-lo més, però en resum vindria a dir el mateix i, en donar^fii més llargada no fóra tan clar i tan concís, qualitats aquestes que faciliten la seva lectura.

La lectura a'aquest tfibre és molt probable que susciti comentaris sigui allà on sigui; amb això ja em donaré per satisfet perquè a/a vegada es parlarà de Terrassa-


EL POBLAMENT DE LA RIERA DEL PALAU

En els segles XIII i XIV, les aigües que baixaven per la Riera del Palau besaven els peus dels murs del Castell de Terrassa, seguien pel que és avui Portal de Sant Roc, i, per la part baixa dels terrenys de l'actual Asil Busquets i Escorxador, s'escorrien per entre cl que és ara Camp del Belil.

A mesura que va anar-se engrandint la població va guanyar-se terreny a aquesta Riera i es construïren muralles i cases, reduint-se el seu ample llit a una faixa.

A principis del segle XIX les aigües han estat allunyades i aprofitats els terrenys per a ediñcar-hi el Raval, que fou encerclat per una muralla que donava de cara a Montserrat í una eixida que tothom coneixia pel "Portal de la Guía".

Durant un bon nombre d'anys els terrassencs de l'últim del segle passat es preocuparen llargues estones sobre la urbanització de la part dreta de la Riera del Palau perquè preveient la creixença de la població pensaven que se'ls presentaria un conflicte urbanístic per manca de plans que els orientessin i s'edificaria en qualsevol lloc sense consulta de cap mena i sí únicament per a sortir-ne beneficiosos uns quants particulars, però que a temps a venir uns i altres se'n penedirien.

I això, sota aquest punt de vista, que ha estat, és i serà, els nostres compatricis hi doblaren l'interès en bé de tota la ciutat.

Per la part nord es trobaven amb la via del ferrocarril, per llevant el torrent de Vallparadís i per migdia la carretera de Montcada, que allargant-se la urbanització s'anava estrenyent per a trobar l'esmentat torrent amb la Riera del Palau.

BALTASAR ItAGÓN

Pel març de l'any 1854 l'Ajuntament adquiria 3.245 pams de terreny al lloc que és avui carrer del Pare Llauradó, cantonada al de Galileo, per a construir-hi el primer edifici per a Escorxador. Era un lloc molt apartat de la població i a pocs metres més avall hi havia una cínia que en deien de la Targa. Tots dos edificis encara es conserven; aquest últím té l'entrada pel carrer de Volta.

El primer que va atrevir-se a construir en aquells terrenys fou En Jaume Torrella, el qual demanà permís a l'Ajuntament el dia 3 de febrer de l'any 1860 per a construir deu cases al "carrer de fora", presentant un plànol del mestre d'obres Josep Fontseré i Mestres, que són les deu cases de la dreta de l'actual carrer de Torrella.

Després, al 1876, en construïren sis al que és avui carrer de Galileo, entre Blasco de Garay i Antoninus Pius, cases conegudes per les del Nyigo, que la façana està una mica girada de la línia actual.

£1 dia 19 d'abril de l'any 1877, En Josep Barba, conegut pel "Palma", presentava un projecte, el qual no fou aprovat, i com a nota interessant el que és avui carrer d'Arquímedes e! nomenava de Cisneros. Llavors En Barba començà a construir cases al carrer de Columela, nom que fou proposat pel profesor del Reial Col·legi Terrassenc senyor Verneda.

El dia 15 de novembre d'aquell mateix any, a l'Ajuntament es llegí una instància signada pels senyors Lluís Van-cells, Joaquim Sagrera i d'altres propietaris, proposant, acompanyada d'una memòria corresponent, que s'aprovés la urbanització i l'encausament dels terrenys de l'altra part de la Riera del Palau.

Set dies després, la Comissió d'obres manifestà que no considerant-se amb suficient criteri per a poder dictaminar amb encert aquell projecte, era del cas consultar el parer d'un arquitecte, i amb aquest motiu s'acordà per unanimitat passés aquell informe a l'arquitecte En Carles Garau.

En la dita memòria feia constar que per a la urbanització de la Riera del Palau, ei primer que va preocupar-se fou la unió


i l'enllaç amb la població existent, del contrari, les noves edificacions haurien estat grups de cases aïllades.

Per a lligar la població antiga amb la que es tractava de crear, va creure's d'una gran conveniència la prolongació a través de la Riera, delí carrers de la Rasa, Sant Roc i Carretera de Martoreíl.

No varen perllongar-se altres carrers afluents també a la Riera per ésser de poca importància i perquè, de fer-ho, haurien pertorbat les línies dels carrers que es projectaven.

I ocupant-se llavors de la Plaça del Progrés, deia que s'havia projectat aquesta per incidir quasi en el punt central dels terrenys que es tractaven d'urbanitzar, a l'encreuament de carrers importants com la continuació del de Sant Roc i els que van de nord a sud, que són el d'Arquímedes i el de Ga-líleo, en l'esdevenidor, deien que sens dubte tindrien una extraordinària importància i utilitat.

I al final deia: que els propietaris interessats no tenien la il·lusió de què tanta extensió de terreny s'urbanitzi en poc espai de temps, sinó que era per a prevenir i evitar que es construís sense pla i a caprici com en part ja s'havia fet. ^

Per la part del nord eren propietaris els senyors Joaquim Sagrera, Lluís Vancells í Gabriel Pou, i per la part sud, Francesc Torrents, Josep Barba, Antoni J. Torrella i Miquel Aureli.

Varen fer oposició els senyors Jaume Cos i Joan Almirall, que tenien una part molt petita en aquells voltants i ells creien que fóra per a tots ells un perjudici.

Un cop aprovat el pla varen començar-se a edificar cases, encara que molt dispersades.

La preocupació de l'Ajuntament després d'haver acceptat aquells plans fou el de canalització de la Riera, ja que l'aigua s'escampava arreu, i en dies de molta pluja era impossible traspassar aquell lloc. Per altra part, es construïa el pont de la carretera de Martorell, que a mig fer va quedar paralitzat perquè l'Ajuntament i la Diputació no es posaven d'acord, ja que l'un s'escusava amb l'altre per a acabar-ho de construir.

10 BALTASAR RAGÓN

A la fi es va fer la recepció de les obres el dia 13 d'abril de l'any 1886, pagant la meitat cada corporació.

L'any 1884 el Municipi ja tenia permis de l'Excm. Governador de la Província per a canalitzar la Riera del Palau des de la carretera de Martorell fins davant la casa d'En Joan Ventura, o sigui uns 240 metres.

La canalització total fou construïda en diverses etapes i foren acabades l'any 1893, fins davant d'on és avui carrer de Claris, i al 1896 fins a l'indret del Vapor Monset.

Per a passar d'una part de Riera a l'altra fou precís construir uns ponts, un a l'extrem del carrer de la Rasa i l'altre a l'extrem del Portal de Sant Roc. El primer el va construir el mestre d'obres N'Antoni Calsina (a) "Caseta", per 9.800 pessetes, i s'inaugurà cl dia 17 de desembre de l'any 1892, i el segon els mestres d'obres Aymerich i Gorina per 2.799 pessetes, que se subhastà el dia 30 de desembre de 1899.

Interinament hi havia uns ponts de fusta que únicament hi podien passar els peatons. A la dreta, mirant al notd, hi havia els esplèndids jardins del Pantà, amb alguns arbres centenaris i d'un bell aspecte senyorial.

La part dreta de la Riera del Palau, aigües avall, a últims del segle passat, ja començant-se a poblar, van anar desapareixent aquells camps d'oliveres, aquell escampament de ceps i els llocs on començaven els camins, el de Can Boada a l'indret que és avui carrer del Fra Gran, retorçant-se cap a la dreta. al costat del camp on l'any 1883 s'hi construí part de l'edifici que avui es "Anónima" i que es troba a l'extrem del caiier d'Ausias Marc. Més avall, el camí de Vacarisses, que en una escriptura, en data 24 de juliol del 1854, el notari Daura diu el camí de Montserrat i que començava entre el que és avui carrers de Volta i Pare Llauradó, al costat d'unes grans eres on en temps del batre escampaven el bell que arribava fins al Portal de la Guia, i avui, aquest camí, comença a l'extrem del carrer del Bruc; el camí de Viladecavalls, on encara es conserva en part darrera les cases del carrer de Torrella fins al carrer d'Arquímedes i es troba a l'extrem del carrer de Blasco de

COSES DE TERRASSA VISCUDES 11

Garay; el camí d'anar a Ullastrell, que començava al costat d'una era que hi havia davant l'entrada a la dreta del carrer de Ramon Borrell i ara comença passat el torrent de la Mau-rina.

Les primeres cases de la Plaça del Progrés foren començades pel febrer de l'any 1882, de cara al nord, per En Josep Ber-dier.

En sessió celebrada per l'Ajuntament cl dia 11 d'octubre de l'any 1883, el regidor senyor Marcet diu que, junt amb els propietaris dels terrenys de la Riera del Palau, s'havia procedit a la plantació de les fites amb rajola i ciment als encreuament dels carrers de Volta i Rasa, Gutemberg, Major, Watt i carretera, i que s'havia marcat la ratlla corresponent als carrers de les Gràcies (no sabem quin carrer devia ésser aquest) al d'Irineu i el de Jodis.

El dia 16 d'octubre del 1892 s'inaugurava el Vapor Ni-quet, a la carretera de Martorell, davant el carrer de Galileo. i l'any 1895 la Mina Pública d'Aigües de Terrassa venia una part dels seus terrenys de l'extrem nord de la Riera als Ger-nians Monset, els quals seguidament hi construïren aquell gran edifici-vapor.

A l'Ajuntament, en sessió celebrada cl dia 15 de març de l'any 1894, es tractà de modificar la canalització de les aigües de la Riera del Palau des de més amunt del pont de la via del Nord, fent-la passar en línia recta fins a trobar el torrent del Batlle.

El dia 16 de març de l'any 1894 es reunien, a l'Alcaldia, una comissió de patrons i obrers, junt amb l'alcalde i els regidors Mauri, Soler i Busquets, per a resoldre el pla iniciat per aquest últim sobre la construcció de cases barates. Després d'alguns anys es construïen amb el nom de Passatge Obrer i carrer de Martí Díaz, prop del carrer de Frederic Soler.

El dia I I de gener de l'any 1899, els terrassencs Josepa Amat i Carreras, Anna Bugunyà i Roca, Francesc Torrents i Francesc Morera, instruïren un expedient interessant-se per la

12 BALTASAR RAOÓN

urbanització dels carrers d'Infant Martí, Galileo, Watt i Newton en projecte.

El dia 28 de desembre de l'any 1899 era presentat a l'Ajuntament el plànol de la Masia Freixa per a la seva aprovació.

Llavors la Plaça del Progrés no tenia comunicació amb els carrers de la part de ponent, puix que un munt de terres privava el pas del carrer de Galileo i encara no era obert el carrer de Salvà. L'any 1914 es construïren set cases iguales de cara el sud.

En l'espai de quinze anys del segle passat i cinc del present la creixença de la població per l'altra part de la Riera fou extraordinària, i poc es podien pensar els primers que varen presentar plans que prengués un desenrotllament tan ràpid entre aquells camps d'oliveres i escampament de ceps.

Els primers anys d'aquest segle ja hi havia trenta carrers amples i rectes poblats amb més de 400 cases.

El dia 19 de març de l'any 1901 s'inaugurava l'edifici-Convent de les Josefines al carrer del Concili Egarenc.

Fins el 22 d'agost de l'any igor no va aprovar-se la urbanització dels carrers de Galileo, Antoninus Pius i Ramon Borrell per a tocar els terrenys de Can Aureli, arran del torrent d'aquest nom.

L'any 1905 s'inaugurava el Velòdrom a un- dels extrems de la ciutat on és avui el camp d'esports del "C. D. Tarrasa", que, convenientment reformat, la nostra primera entitat esportiva l'inaugurà el dia 2 de març del 1913.

L'any 1906 es construïa el Vapor Matarí, al carrer de Frederic Soler, i aquell any eren acabades les cases anomenades del Serinyà, de la Rambla d'Egara, entre els carrers de Colu-mela i Blasco de Garay, que En Josep Serinà i Masferrer sol·licità el permís el dia 22 de juliol del 1903.

Amb la creixença que va fer aquella barriada tot seguit va sentir-se la necessitat de cobrir la canalització, ja que per entrar a un dels carrers de la dreta s'havia de passar pel pont del Portal de Sant Roc o pel de l'extrem del carrer de Volta.


I es va cobrir el tros d'un pont a Taltre, cstrenant-se per la Festa Major de l'any 1903.

Es muntaren travesses de ferro suportades per cada extrem en les parets laterals i sostingudes en el mig per puntals de ferro, damunt els quals es construïren els revoltons qu ' formaven la volta total.

Fou desmuntada en construir-se l'actual col·lectora. En sessió pública ordinària celebrada el dia 16 de març del

1912, s'acordà per unanimitat acceptar el projecte presentat i signat per l'arquitecte En Josep Domènech i Massana en cl concurs públic obert per a cobrir part de l'endigament que per mitjà de volta, segons el contingut de les condicions de l'esmentat concurs i el temps en què havia de quedar acabada la part de coberta que es tractava, era de quatre mesos, comptats a partir de! dia en què es començaven les obres. Aquest tros era des del Portal de Sant Roc al carrer de Blisco de Garay.

El dia 7 d'agost de l'any 1913. de resultes d'un fort aiguat a la muntanya, va baixar molta quantitat d'aigua i algmis troncs tallats en els boscos de la conca de la Riera, obstruïren la boca de l'endigament.

Les aigües s'escamparen inundant un bon nombre de cases de la Rambla.

L'any 1907 desaparegueren les eres de la part dreta del carrer de Volta per a construir-hi l'edifici de la Fonda Bonavista. i el dia 14 de novembre de l'any següent s'inaugurava el Mercat de la Independència on antigament hi havia hagut IVdifici de l'Hospital-Casa de Caritat.

El dia I de novembre de l'any 1908 s'inaugurava l'edifici-fàbrica dels industrials Aymerich, Amat y Jover on hi havia els jardins del pantan.

Cinc anys després, l'Ajuntament cedía el terreny ocupat pel camí de Vacarisses a Josep Miquel i Enrích, María Singla i Tatché i Josep Turu i Escurscll, a canvi d'uns terrenys del costat, per tal d'urbanitzar el carrer del Pare Llauradó, ço que

14 BALTASAR RAGÓJV

vol dir la necessitat que hí havia d'allargar els carrers per aquell indret per a fer-hi edificacions.

EI dia 5 de novembre de l'any 1916 s'inaugurava el Grup Escolar Torrella al Hoc on hi havia les eres en entrar al carrer de Gutemberg.

I ja ens trobem en els anys de la primera guerra europea, que la creixença de la ciutat per aquest costat es notà d'una manera extraordinària.

Aprofitant aquell moment, un propietari d'aquells terrenys, anomenat Francesc Aureli i Bugunyà, va començar a arrendar trossos de terres als qui procedents d'altres poblacions venien a Terrassa a cercar treball.

Aquests, a hores lliures començaren a aixecar parets i fer barraques sense ordre ni nivell, ja que l'Ajuntament va fer cas omís de les peticions que TAurelI feia i H convenien. Amb uns alts i baixos exagerats, sense enllumenat, sense clavegueres, les aigües anaven cap el carrer totes,; llavors es formaren els carrers de Ramon Llull, Faraday, Marconí i Galvany, noms tots posats a caprici del llavors propietari.

Des del torrent del Batlle al torrent de la Maurina pot dir-sc que va formar-se una nova població i que en conjunt eís tcrrassencs anomenaren Can Aureli.

L'any 1930, quan va fer-se'n càrrec l'Ajuntament, va costar molts milers de pessetes la urbanització, posant gas, voreres í anivellant els carrers, que en moltes cases hagueren de posar nous fonaments i instal·lar algunes fonts perquè la majoria se servien de les dels pous.

El dia 27 de desembre de l'any 1919 s'inaugurava l'Estació dels Ferrocarrils de Catalunya amb caràcter interí, al carrer de Vinyals, davant el carrer de l'Infant Martí. Allò fou l'inici de l'empantanegament urbanístic de tota la part esquerra de la Rambla, des del Portal de Sant Roc fins a la carretera de Montcada, í que serà un destorb per a un bon nombre d'anys.

Per a coronar aquest dissortat tros de via pública s'ínaugu-


rà l'Estació principal de la dita Companyia el dia 2 de juliol de l'any 1921.

El dia 5 de juliol del 1923, en un camp a l'entrar a la dreta del carrer del Pare Llauradó, que últimament s'utilitzava per estendre teles empesades, varen aixecar-hi el Circ Hagen-oetk, el més gran que ha visitat Terrassa, portant una important col·lecció de lleons, elefants, óssos i micos. En un d'aquells dies que hi feren estada, un camió que sortia de la fàbrica d'Emili Badiella, en fer el viratge va caure a baix el fons de la Riera, a uns tres metres d'alçada del seu llit, i aquell vehicle fou alçat i posat al pla del carrer per un dels elefants que tenien a l'esmentat Circ.

En sessió del 15 de febrer de l'any 1926, va acordar-se treure a subhasta la construcció d'una col·lectora, i el dia 17 del mes següent s'adjudicaren les obres al millor postor, que va ésser la Casa Remy i C.*, de Barcelona, pel tipus de 6 8 i . 9 i 4 ' 9 r pessetes, amb una rebaixa sobre el tipus de subhasta d'un 3o'6o per cent.

L'Ajuntament tenia el propòsit de reformar la urbanització de la part superior transformant la Rambla en Boulevard. La Premsa local, unànimement, va combatre aquell propòsit 1 la campanya d'oposició va cristal·litzar en una Assemblea popular celebrada al Saló de Sessions del Consistori el dia 27 de novembre de l'any 1925.

Aquella Assemblea va designar una ponència, que, després d'estudiar detingudament la qüestió, va dictaminar per unanimitat a favor de la conservació de la Rambla, si bé reduint l'amplada del Passeig central i eixamplant els passos laterals per a carruatges Í voreres.

En sessió del Ple de l'Ajuntament, celebrada cl dia 28 següent, va acordar-se la urbanització definitiva, d'acord amb el dictamen de la dita Ponència.

El dia 3 de juny de l'any 1927, l'Ajuntament aprovava el pressupost de prolongació de la col·lectora de la Riera del Palau, part nord, des del carrer de Vázquez de Mella al carrer

16 BALTASAR RAGÓN

de Cervantes, adjudicant-lo a la casa Remy y C per 119.5 i6 '70 pessetes.

El dia 31 de maig del 1929 s'aprovaven les condicions per a la pavimentació central de la Rambla d'Egara. deixant-la en condicions per a Passeig, que gustosament la ciutat va acceptar i ha acceptat per a passejar-s'hi els terrassencs unes botes cada día, i d'una manera especial els diumenges i dies de festa cap al tard. S'hi han instal·lat un bon nombre de bars. inaugurant-se el Cinema Rambla el dia 11 d'abril de l'any 1935 i considerat com un dels millors d'Espanya.

El dia 16 de juny de l'any 1933 tenia lloc l'obertura de plecs de subhasta per a l'adjudicació de les obres en construcció del tros de la col·lectora del torrent del Batlle, entre els carrers de Blasco de Garay i Fortuny, darrera de la Piscina adjudicant-se a Bartomeu Borrell i Carreras, de Barcelona, pel tipus de 94.649 pessetes.

Avui tenim dos carrers, el de Galileo i el d'Arquímedes que el primer té una llargària de més d'un quilòmetre i poc se'n falta de l'altre, que travessers de nord a sud són com si dividissin un període de temps molt important, o sigui des de la naixença del poblament de l'altra part de la Riera fins a l'esclatar la primera guerra europea, i l'altre des de llavors fins a l'època present, anant-se allargassant cap a ponent des de la via del ferrocarril de la RENFE fins a trobar la muntanya de Can Poal, on es veu que va enfilant-se muntanya amunt pels costats de la carretera de Martorell fins a Vista Alegre.

I des d'aleshores la ciutat ha anat creixent i encara creix per aquell costat amb nous carrers i noves fites, i no en debades han treballat els industrials i els comerciants, malgrat alguns contratemps, perquè la ciutat visqués amb ànsies de fer-se gran, que els que vinguin a treballar al nostre costat l'estimin com nosaltres l'hem estimada, per a fer-se guanyat aquella voluntat que hem tingut sempre els terrassencs.

POSES' BE TEmASSX ' VíSCUDES 17

rnod nu 'j^-iiuuznoa cv 'jmorl*! I .TJ-¿2Í) niboq on Eiodlü loJ i OHE, 2og nu EV6ïoq rd'2 'jilnib B i .zrjfiz'jvtiJ znu dmc od

l3 "iRíIov in5Í KVEnc 2'jJoq •¿•A dm£ 'jup ."oi l incJ" ísínm ûp JssJo') nu íiivom z'j ixír, i ,jrrjmtbiuyy? Jnf,nirnr.j odmod

-JnExnfifn LVUHL (ifiüp 5tjp 2.;j EVoiq^L-jQ*ítófn«;*H^fTfi|'-tTii4i í.in33 203 IhupA «V£_q.e3Bs'2 . c b u j ^WPjtÂ c 7 Í U ^ r V r í M P 5 c J 0 b 2^1 1 £ D 0 1 £iJ^',^ J -oizzim f,vj . f,I ji'JÍqrnoo lavad b j'jkijta 3oí £?£I4 ti E qcj

./neqmoa enugJs o aYnfiqmoa 2092 eb £V£i3?,ud ' i ' -Quahhi haviai el" Me¥<át al lloc'orí és la Plaâ Major. C|Úe per això en diuen la Plaça Vella, cada dia, abans de fer-se ciar, hom tenia cura de col·locar les tauks deis venedors cada una al seu lloc. Els carnissers es posaven al mig formant caeretíí a l'indret del carrer Major; els peixeters^ des del carrer de Cantaré fins al carrer de Mustarol, de cara on és avui cl "Mesón de los Arcos", i al mig, al voltant de la farola, hi havia dos arengaders anomenats Padrós i Cintet, que tots' dos es feien ía competència veneat ilesârengades a-tres ó-tjua--. tre pbf'··íro cèntims.'-- f.ntrnrj^; rnu ,ÍIII.ÍÍ'-->;:I!-ÍV'I .h?.?.¡,-iy¿:,'\i vi<\ ' H i havia, a més dels carnissers del mig, alguns altres instal-lats en diferents cases particulars, que tenien el taulell a l'en-tdad&Jii.'ün groscartell a'forai Unia d'aquestes! carnisseries iera on^és-iara a cal Jorba sastre; L'uita en deien a cal Metes, i es; deia Ventura; les altres, a la cantonada de l'esguerra^ dcí carrer Major, quan aquest era estret. Tant els venedors còrnies compradores tenien el costum cada dia d'esmorzar amb xocolata desfetg.'qticïtnenjavcn acompanyada de melindros o' ensaimades; per això hi havia dues xocolateries molt acreditades,.l'unav "La Familiar",' oh hi ha el cirabotcs. cantonada a carrer dels Gavatxons, i l'altra prop la cantonada del cati·e*! de Mustarol. En passar per davant d'aquests estabiimeñ!cs-''áe^ sentia;..una:olor; de xocolata que encantava. 'Í'JV crjcIS ní A

Al Hoc on hi ha la Central Elèctrica, a l'indret del carrer' Cremat, hi havia hagut un clavetaire anomenat Grau, que fabricava claus de totes menes. En aquesta feina nO podia deixat-^sc la fornal i contínuament s'havia de manxar i picar.

18 BALTASAR RAGÓN

i tot alhora no podia ésser. I l'home va construir-se un bombo amb uns travessers, i a dintre s'hi posava un gos ano menat "Carrillo", que amb les potes anava fent voltar el bombo caminant seguidament, i així es movia un cotzet que anava manxant.

Aquell gos tenia molt d'enteniment, i la prova és que quan sentia tocar les dotze al migdia o les set a la tarda, s'escapava cap a ta Plaça tot satisfet d'haver complert la seva missió i buscava els seus companys o alguna companya.

A la cantonada ja hi havia a cal Xaíró, que tenien taverna i estanc; això últim encara es conserva i és el més antic de Terrassa.

També hi havia a cal Piera xocolatet, que venia xocolata crua que ell es fabricava, i altres comestibles, com sopa, sucre, etc.

Aquesta botiga, molt acreditada per cert, era de les més antigues de Terrassa, i els diumenges a la tarda el senyor Piera s'entretenia al taulell fent paperines amb pasta de midó i paper d'estrassa. Mentrestant, una germana seva, una neboda, el dependent i la marastra del pintor Torras, jugaven a cartes sostenint un garbell amb els genolls que els servia de taula.

També els diumenges i dies de festa al matí, a la paret de l'església del Sant Esperit, hi havia estès tot un paperam apuntat amb un cordill travesser i amb trossos de canyes obertes. Aquells papers eren auques de rodolins i romansos, que la quitxalla es dalia per a comprar. A là part del vestíbul hi havia una tauleta on un home anomenat Josep venia rosaris, estampes i candeles.

On hi ha l'edifici de la Central Telefònica, hi havia hagut la botiga antiquíssíma de Can Pons, famosa per la venda de garlandes i candeles.

A la Plaça Vella és on va anar-se formant el mercat de robes, que va anar creixent al mateix ritme que creixia la ciutat. I com que a la Plaça no hi cabia va anar estenent-se pel carrer Cremat i Gavatxons fins arribar al Raval, instal-lant-se alguns anys després a aquesta ampla via davant de


l'Ajuntament, que llavors formava un passeig central, amb arbres a cada costat. Aquest mercat fou traslladat a la Rambla i, finalment, a la Plaça del Progrés,

Cinquanta anys endarrera la majoria dels oficis treballaven al carrer, i els últims que varen fer-ho foren els boters i els que fan carros. Entre ells hi havia el carreter Simó al Raval, 1 Bolart del Rasot i el boter Noguera de la Font Vella.

Com als aparadors de les botigues, s'exposaven tres o quatre mostres al darrera el vidre de la vidriera d'entrada i penjades amb un cordill. Els portals de les botigues no es diferenciaven gens dels de les cases particulars. Únicament que les cases benestants tenien cancell i les altres cases vidrieres arran de carrer.

Una de les úniques cases que encara conserva aquell estil vuitcentista és la de cal Font vidrier del carrer de Gavatxons. ^mb aquelles portes que s'obren per la part de fora, aquells interiors amb sostres baixos i aquells prestatges plens de coses que imposen un respecte, que recorden els passats; imatges, plats, figures de guix í de porcellana, figures de pessebre i flors artificials. Amb aparadors com aquells era una gran botiga.

La que recordem més per haver-nos interessat pel seu contingut, fou ia de cal Vilella del carrer de Sant Pere, cantonada al carrer de la Palla: una casa molt baixa, una finestra i un portal amb unes vidrieres, darrera de les quals hi havia sempre auques de rodolins i decoracions de teatre per a titelles.

Sota on és ara el Casino del Comerç hi havia a cal Burjons, que era ebenista, però al darrera les vidrieres hi posava un gran diari, on amb uns gravats molt ben fets hi havia diferents motius de la guerra de Cuba.

A cal Biosca del carrer de Sant Pere, fou una de les primeres botigues que ampliaren el portal, donant l'aspecte d'establiment modern.

20 \U \ wffU L.TA.S'4-^ \HAGON

La primera perfumeria de,luxe fou a cal Cardellach,del,çíir-i ter de la Font Vella, on és.íiyui,la, vídua d'Antoni Martqrçl|, i aquesta fou també la primera que començà ja, .^rç^ffljtar jo-, guiñes de luxe per la diada dels Reis.

Quan a una casa particular mataven porc, que abans eren la majoria, era com celebrar una festa major. El porc es matava al carrer, amb l'obligatori concert de xiscles i el perfum-de. pèl cremat al moment de la rostida per a pelar-lo. - : jun

Després passava el veterinari, prèviament avisat. El Diego amb una romana, per a pesar-lo, hi posava la marca del "visto-bueno" i, apa, a fer botifarres. El brou ferrer era repartu¡ eñíríJelst veïns que el demanaven per àifèüsopat umL ¿'jbh'itrjq '.•jjp ]noi;i...:.. -• . •. ... -..; -.\, ;s;i , ywi'j^ \Vi'H^\-.\vyvÍ\

: ''Và''(3üríif''"unà'sèrie d'anys'íqitó'la^gtífitivaj'áottaít^ ajv·beurei llet de burra, i cada dia passava pels carrers un home anomenat el Rovelló, -que vivia al carrer de la Riba, el qual tenia quatre burres i repartia.la llet a domicili, passejant aquells quatre animals pels carrers de la ciutat. Les dites burres anaven abillades amb una manta vermella i portaven una esquella anunciant el pas del repartidor de la llet. Avui ja de llet de burra no se'n, beu, com si aquell líquid no tingués les ma^i teixes qualitats que cinquanta anys enrera, ¡r. dinA ,i;ÍKÍ:)nii-ir,

També passaven grups de vint o vint-i-cinc cabies, i la Het munyida per llur amo era lliurada seguidament, sençe temp|s, d'havçrrhi trafica* ,cx(f.d Jlom uyv. unu :r,ilf.'l r.i vh vry\u-] !r,

• Avui ni burrjes j , ça>rçç; W^<m-^-^^^f.^-^mm. Iftjífefj a la. Ueteria. y¡c\ 'íur/ji 'ih í;noi:)r,i(jjob i znïloboi íb E'JÜDÜK •siq

La llet que repartia el Rovelló amb les sey^fq^^tK burees,

-'i\\\i fíivRd jd zv.¡\ n-id líom ZÍEVEIÍJ enu dmc no JiEtb ntijí En aquell temps la quitxalla ño anava a col·legi; aiiava a'es-

tudi; solament anaven al col·legi, que era el Col·legi Gran. avui Escoles Pies, els nois de casa bona, que àdhuc vestien/iinifQt-, me. L'anar al col·legi era per als rics. .rnjüorn m'^miid

^ddsk^jDÉ^ tgfíRÀsèÀ VISCUDES '31

^^'"^'ï^ís'êís 'akfeií'hois anaveit'a 4itüá\, i l'estudi eren totes lías âltres éstídles'que hi havia a Terrassa, com a cal Tríatí;-'a'cál Bastida o a cal Pizà i alguns d'altfes. Aquells estudis; 'bn

•p. r qualsevol cosa et feien posar "arrodillado y de cara a la P .^^"''^'^^ donaven Un cop de regla ais dits juntats, que et i'fí'ert-'iaallár una estona posant-te la mà sota el braç. I nó'fet podies pas queixar en arribar a casa perquè hi havia el perill Que el pare t'hi poses la torna. Els verbs els trobàvem d d tot

^çiirevéssats i no podíem capir allò del "gerundio"''• ó el ^"tJIuscuamperfecttí".' Avui ja rio S fri Vá'a' cstüdi; 'avúi-' iothOíti â a r-Acadèmia o^'il¿:Escolápis.-'''''n -'• ^ '^-'^ '-'Jp '•••'i>ti . 'M!- ' ' / ' •"'JVtnob i[ 'jup [--j r.ifi'j-iq ÓTjq ,í.vLiqr.-j on ,ÍDÍía qr, JfJn isq ¡ ,Gm^vr,í o sgiíod Enugln m cvr.iino ?.obí.^¿y' j ' j

-oía 3yn, '3U|-,;)ñdrnr,TtZT lÍom ,pno^nr,5 ir/trtfi-) mh'] h ?mv\n-h .?,-^\/?í,mtims del segle passat hi havia quatre tipus que, s h^-.í4ffl,-ífi,.t-be,n populars per llurs excentricitats, Í l'un era comp.lg-¡Jarnent diferent de l'altre, tant pel seu,caràcter c¿i.î pçx l^,szyfí -R^í' pra de guanyar-se la vida. ,. ^ "•-'¡.7!-,r[.!,i\^ t .rBíí-més conegut de tots era el Josep Serra, GonegUitiipetj^Ça-ría-isses"., ja molt avançat d'edat, que captava pels carrers i portava sempre al damunt seu un sarró i una carabassa llarga a 1 esquena, que. quan era buida deia que tenia la verola. Vivia

'^n Una barraca on hí havia una vinya que donava al torrent êl Pere Parres, a l'extrem que avui es el carrer del Canonge -Rodó, a! darrera de les últimes ca«es deTesqiêrra; arran 4«-la IVia. del,tren, .del. Nord. / , : ;• •'• Mr.n

Sí el "Caraisses" no era al carrer, era dintre una taverna o, sinó, dintre la barraca,'. & u!i ja «nrunada,] arran'ideí i torrent que he esmentat.

Un altre eta conegut pel "Pixorro". Era alt i tenia l'es-qüena molt sortida, encara que no anava corbat. Aquest trc' ballava, però solament els dematins, juíit amb la seva dona 1 es cuidava, poc abans de fer-se clar, dc-collocar les taules dels venedors de la Plaça Vella, abans de passar el Mercat al Raval. ï-a' dos quarts d'ònze'ell mateix, junt també amb la seva dona, retirava aquelles taules, que les repartia entre les entra-

22 fí.íLTASAR RAGÓN

des de les cases dels carrers de Mustarol, Cantaré i Baix Plaça. Les cases d'aquells carrers, si no hi havia botiga, rara era la que no tenia una o dues taules a l'entrada.

El "Pixorro" va morir el dia 15 d'octubre de l'any 1902. Al segon l'anomenaven "Fraga", perquè era natural d'a

quell poble, i venia cebes i alls, cridant el seu gènere. Només deia: "Noies, compreu cebes i alls, que l'home se'n va!". I va arribar que se'n va anar del tot, perquè es va morir.

Finalment el més gandul, el més jove i sota el punt de vista d'observador el més interessant. Li deien el "Bendranas". Alguns deien que es feia passar per boig per no treballar. No tenia cap ofici, no captava, però prenia el que li donaven. De vegades entrava en alguna botiga o taverna, i per cinc cèntims el feien cantar cançons molt estrambòtiques que provocaven la rialla a tothom que l'escoltava. Moltes vegades, un quart després d'haver passat el "Bcndranes" per un carrer, encara es coneixia que per allà hí havia passat ell. I és que si es trobava un tros de roba o un paper, s'entretenia a destro-çar-Io mentre caminava, í les deixes les llençava a la vorera, i a cada deu o dotze passes es trobava un tros d'allò que havia anat destroçant. S'havia donat el cas que sí no trobava res, s'estripava la seva pròpia gorra, i després mendicant en trobava una altra i la portava fins que 1Í pegava el rampell també d'estripar-la. I precisament ho deixava a la vorera, mai en mig del carrer. Quan hom passava pel carrer i veia aquell escampall de draps, ja era de creure que per allà havia passat el "Bendranes".

Hom suposa que va morir al Manicomi.

A través dels anys s'han conegut altres homes que s'han fet populars, però no han tingut aquella popularitat que varen tenir aquells quatre que visqueren tots en aquells temps.

Hi havia hagut alguns altres tipus populars, però d'una categoria molt superior als anteriors i que, fent un cert respecte pel càrrec que tenien, se'n sentien orgullosos.


Aquests eren els "serenos". Anaven molt ben abillats per a resistir la intempèrie de les nits. A T'hivern anaven amb un abric llarg i gruixut, i tot l'any amb barretina vermella amb gira negra, cinturó amb pistola, el "xuixo" i llanterna giratòria.

Eren quatre que cada dia, a dos quarts de deu a l'hivern i_a les deu a l'estiu, es reunien a Casa la Vila, on ara és l'Ins-titut Industrial, i posaven les llanternes enceses í arrenglerades, i al punt de l'hora feien desfilada cadascú al seu barri corresponent.

L'any 1850, dos d'cUs tenien cura d'encendre, apagar i vigilar els fanals: cobraven 730 pessetes Tany, o sigui dues pessetes diàries.

ï feien llur curs pels carrers cantant quan tocaven hores: a la nit, quan hom era al llit, en passar cl sereno sabies l'hora que era sense haver de mirar el rellotge, sabies si estava núvol 0 serè i si plovia; si et volies llevar dematí. en anar-te'n a dormir posaves tres o quatre pedres al porta], i allò indicava 1 hora en què t'havia de cridar el sereno per a llevar-te.

Ells tocaven el xiulet, en cas de foc. senyalant cl districte on era, í es cuidaven d'avisar el capellà, el metge o la llevadora, si era necessari. Els diumenges passaven a cobrar a cada casa i els veïns els donaven cinc o deu cèntims cadascú.

Aquí va una queixa que varen fer a l'Ajuntament quan eren solament dos, í veurem la feína que tenien i llurs obligacions, que és encara més interessant. Fou presentada cl dia 3 ^e juny de l'any 1844.

"Magnífic senyor: Gaspar Anguera í Ignasi Tubau, serenos de la present vila, amb el degut respecte a vostè exposen:

Que les obligacions que vostè ha imposat i que s'han de complir, consistents en vigilar totes les nits, fent retirar a les persones que es trobin sense objecte útil, i avisar l'hora i cl temps que fa; vigilar de dies a la gent que van a Sant Pere a comprar carn, a l'església que s'hi estigui amb el major silenci i decència, en «1 teatre que no es fumi ni es torbi l'ordre,

i24 \K\yy<:\BALTA:S^Rv.fíAGÓN

rcncendre;!i.;neíej3ïiielsi fanais/i aoompftuyar,jan-yí^stílí-ftl^flctes públics. ri'jvr.nF, m'jvirr ' l A .zYsn zt»! sh ^fTiqrn'ilní r,! ifl?!?-}! ' i ' íPcra ' tan tes obligacions solameiit tenen ía dotació 'de quatre rals diaris i el permís de passar una vegada cada setmana a recollir les voluntats que tenen a bé donar-nos els veïnsiíóí ' N o es pot amagar á la intel·ligència seva que el tenir dè vi

gilar les persones que van a comprar a Sant Pere i procurar la decència i compostura al teatre i à'l'església ba'írídisposát i mòTtcs persones i per la mateixa raó els han rètítàt les Voluntats que els acostumaven a donar, arribant a l'extrem de què alguns qué donaven alguna cosa setmanalment perqué els cridaven a certes hores, es valcni ara d'una donà, 'la qual'diu que hi va molt bé, ïuiíéib ?.'jrjz

yisminuint-se en gran manera, pel be que, ens ajudaven, [ics'^VoIuntats dels veïns, i . el , que pr0(ûïa'cii^'dWí'lse ¿íé oes-peVtaya''inoItés'jJerso^ no tenen j i " e\ (^íiéliè ijií'solóíàníeA't n'éc'ea'saïí'ííeW'í podk'¿übsisíír; 'En'àïén^ .r.r/o.'.i i?. : -yy,-.- r

Supliquen-que.v<?ste, es digní, augmerHî;-ilps. l^,,çqfícâ.9ue tenen assenyalada i privar als quí de nit e cuideo de ,çridar els veïns,,a fi q ue si ho necessitin s'hagin déVàiéir'^fecis'anient <Jels expb's^htfs; amb' eí'ci'tíè séVl^laJiíe,^^ 'voluntá'ts. djfàci'a ¿ruV.cVpèren metlíx;ér d'È '.'té'iré iir(Dçetíír"dé,;ôíítè.'í'' • '

nr.i/D Jn'jmLJnjjjAl & T9l nîfiv -xip fixisup enií cv ii;pA -C!íf!''ío viulf I n'jíffjt -lUK-ï finl'jl f.l rn'nirr/ i :.'.o\) Jn'jrnnlo? n'n'i r fTambéluna vegada á la: setmana passaven venedors ambulants que no vivien a Terrassa, que per la manerabd?ivendfce el gènere que portaven, s'havien fet populars. ;í!inprM ' n-jUn home que anava amb un carro venia terra d'escude-

Hes, utilitzant per a mesura una galleda que portava penjada darrera el carro. Duia una barba frondosa i grísa. Anunciava la mercaderia amb una veu profunda: "Terra d'escudelles, /noies!",, i la darrera vocal Ja pronunciava com una Q:ambíUn caldera Uarguíssim. Passava; pels carrers una vegada ar.brsejt-."ííWft'i idioJ VJ in miul /.-^ on 'jup 'jilnaí !« no .siDnàjsb i n

•COSES \DE. TERRASSA VISCUDES 25

' Un altre, d'estatura baixa, tambéuna vegada a la setmana ^passava pels carrers amb un cistellâmple, oferint borregos¡-de Cardedeu.'ijLa5/xpiitKal¡a'tíI feien enfadait-dienl^li'que erenîde

•la Rutllaüi'b r.io 3:n^.h l-j H .':!r{o.-i r.-. •jrr· ?oi;Un altee, idè cara ferrenya, espigat, de cabell.roig, amb-un cistell ple d'ampolles, cridava: "Aiguanaf, colònia i q u i n a ! Aigua sanativa!".

ig'jHol [-jb Ir.í'.Tn·jijrí r,I Jnsmtr.ulDK cquoo orjft i-)ííib')'[ f\ '•jbArúltims del seglèlíiafesati,ii4ri3iï hi .hfctvia lín difunt' en'una casají.la primiera cosa: qüe feibn-era anar a'cércar En "Barbe-ret". En "Barberet" era un home qtie, tanmateix, havia fet de barben,! però de copid viakailiûtdeciidiíf'ic^wíáradtdíiailíi es dedicà'a"feríd.ôf£rter".; f.i-'l i.tr-.<) -A; y/t\i i 'ï,9rrjrn;jib cbío no it;Ê|:aJani oferter-molt actiu i.voluntarios,nque'.eomplaa^jidèl-ment els encàrrecs de les famílies'trastoi-nádes.-iu i ^ííuí^')l ? i ^^^Coneixíaa' tothom; totes les; branques- familiïufa cÜeAada

parersitela- de.Ja-.ciutat.'Quan algúoaioria í es requerie^rcisiseiïs servéis,: al'cap i de idúeis hores ja estava: assabentada Ide íarâosEa 'tota la família.'jb òhr-.?.n'}z rA evcnob ,8$Il9lil tszzè i JoJ dms •i En Barberet; a'Üfhorai.de'l'ente'íramentiriest'pfesetrfavar.aírfe casa mortuòria amb un cistell llarg i estret i de forma cònica i aihb un tap fodó. En deien "cistelles: de fer l'oferta". El cis teli ecai;|3uiti;.Aquest!xosíuim ;va.'.desalpaíèiixer alsüsetís ¡úiíims itempsMón'nD sime U'JZ IS cveansHb Jr.liiMEH i ínsmibnsiq

A més, portava una capa'iibaTretvde eo!pavá'.enêI.¡fndm©rvt dé la cerimònia ell es posava davant^ del; dol, darrcraiTíaiteix del cotxe, amb un'i5osat soleitinial i admSrable^/il i.i /, ÍÍ>VÍ:,IV ^v:Si rentertamcnt era de classe bona, hV-amvá-jíUTítrsfvn^'iél seu germà (que s'assemblaven molt de fesomia i taríibB d^s-^ítüctura); i amb igual indumentària: la capa i elibarret.'Quan ils capeUarts havien cofnplert llur missió i deixaven el CÒÜXÍ a l'extirem del carrer de Sant Quirze, lloc conegut 'perí'ïa ''Xorrei'ívEn) :''Barberet" passava pel davant de tota latkSmi-

líilva, diecnt: "La [família us dónia les gràcies pec l'aj^sistènciaíl. Un viatjant va donar-se compte qtíeqcaciajíVegada'.qitóiÎíi

26 BALTASAR RAGÓN

havia un enterrament, presidien el dol els germans "Barbe-rets", i digué a un dels seus clients: "Sí que està de desgràcia aquesta família; cada vegada que he presenciat un enterrament en aquest poble, he vist que el difunt era d'una mateixa casa, puix que cada vegada han presidit el dol aquests dos germans."

A l'edifici que ocupa actualment la Sucursal del Col·legi de les Escoles Pies, al carrer Mitjà del Passeig, a últims del segle passat, hi havia una sala de ball, però algunas temporades s'hi havien fet també titelles.

En Joan Barquet en aquella sala hi tenia, muntat un teatre on cada diumenge Í dies de festa feia passar unes hores delicioses 3 la quitxalla del veïnat, àdhuc grans i tot, fent pagar 15 cèntims i un ral d'entrada.

Amb les seves figures de fusta representava drames i comèdies amb una traça com poques vegades s'havia vist. Representava "La aldea de San Lorenzo", "Don Juan Pórtela" i, amb tot i ésser titelles, donava la sensació de la realitat, fent saltar alguna llagrímeta d'aquella quitxalla que els tenia el cor tobat.

Sobretot el titella abillat amb barretina i faixa vermella i camisa blanca, bellugadís com una centella, amb gran dcs-prendiment i habilitat defensava el seu amic Cristòfol quan s'embolicava amb les seves aventures.

De tot això en queda tan sols un record, la sala í un clau clavat a la façana de la paret del carrer Mitjà del Passeig, on hi posaven el cartell anunciador de l'obra que es representava aquell dia.

En Joan Barquet, que tothom el coneixia pel "Joanet dels titelles", home educadíssim i cumplidor del seu deure, en els últims anys de la seva vida feia de guàrdia municipal.

No havia presentat mai cap denúncia, perquè sempre preferia (amb tots els respectes) amonestar a qui mancava a les Ordenances Municipals.


A Últims del segle passat, quan la quitxalla no tenia encara aquesta afició a llegir llibres d'aventures i de "gàngsters" i tenia el cor més de sucre candi, celebraven una diada que en deien anar a "serrar la vella", i era cl dimecres de la quarta setmana de Quaresma.

S'ajuntaven tres o quatre xicots del barri, i amb una serra, un xerrac, un buscall i un cistell, anaven a les cases conegudes d'ells i després de trucar deien: "Voleu fer serrar la vella?".

En algunes cases els deien que no amb un regany i els contestaven: "Voleu fer serrar la jove?" "No en tenim", aquesta els contestava. Però la majoria els feien entrar, i una vegada dintre, dos d'ells agafaven cl buscall per cada cap i l'altre amb la serra feia Tacció de serrar, cantant tots a Thora:

"—Serra que serra, la vella Ramoneda, dem pa o vi que la serra no pot seguir."

"—Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa, la canalla fa ballar." Si insistien, cantaven: "—Dem cansalada, dem botifarra, dem els ous que demà serà dijous. Quan el pare no té vi, la canalla, la canalla, quan el pare no té vi, la canalla fa dormir."

Quani havien cantat aquestes cançons i alguna d'altra que en sabien, la mestressa de la casa els donava un parell d'ous o botifarra o taronges, que posaven al cistell, Í en arribar al vespre s'ho repartien, sí algunes d* les colles havien fet una bona recapta la portaven cadascú a casa seva, donant unj gran alegria a llurs pares.

Els de la Casa de Caritat ja sortien el dia abans per poder voltar tot Terrassa. Anaven a dalt d'un carro uns bailets acompanyats d'una monja i portaven un pendó al davant i des de dins cantaven tot tocant ferraguets i panderetes; cnitre tant els homes asüats, amb un cistell passaven de casa en casa i com que la gent ja ho sabia, els de la Casa de Caritat feien una collita fantàstica d'ous i taronges, que anaven posant als coves que els vailets guardaven dalt del carro.

Va anar-se perdent aquest costum de mica en mica, i als

"áB •'':AU\>:Ï?A^6 A f/rmu R\<'fí àúúN

últ ims anys. encara que passaven els de lá Casa de Cáiritát, es veía també algun escamot de vailets que mig avergonyits p ro vaven d'aniág&r^'áe''laserraV'i''a'leá'|pt)q'tres'^cases qiie àííàVen, ben^poca' cosa-elis'donaven'. • ^•'''•••- f-í uA-iri' L :Í.--:L IVJÍ:ÍL ¡T^

.Efn237EüP 3b &nKm332 6j í.~ii'iZ híiu dm£ j ,i"ni.d I'JL ¿JOJI/ . 5i3Eup o z-jil n3VE)'¡i;(£'3

-ii50íioa,î?ro zof c rrsvGrtr, .tlîizb nu j ¡U>?ijd nu .oniisx ni' : A Terrassa, una generació abans dç la que .avui, ja, tenien una bona mota de cabells blancs, no comptava pas, ní .molt ^çnys, amb aquest nombre de diversions que hi ha actuaí-,meñt- Les. seves aficions, si no eren de passar les tardes 'jJels '(î.umçnges al cafè, havíçíi i e çoncretar-se en anar fins a C ^ h Montllor o a Can Poat a fer unaîjj i^ de^lîrpnagg an^l j^ | família o amb uns quants amics. ,^ ::,.Z-\ - i r-,-,..-, r'i V/ 1 ,per als joves balladors ja era diferent! Hi havia escampats per'Hiferents llocs de la ciutat uns salons de ball que per.up

¡p dos ralses podia ballar tota la tarda fins a les vuit del ves-.p.re,\un,s dies amb piano de maneta i.çl'altres amb orquestra, i de vegades fins i tot coreiats. / ' , •, • '

h, í)';?ûe,lfe;Í3,^ll^í zmim^ jde ,//patacada", perquè^ ^^.^f^,\^Vr trava a la sala un jove aprenent de ballador, un o altre «'encarregava de donar-li algunes patacades, a l'esquena; o algunes

.empentes per atorrollar-lo. Els dijous i dissabtes els aprenents, pagaíLt. deu qèntíms, aprenien de ballar., X^'9^^}l^}?)^%i\à%\ ,q;iïali3paya.3,fàprec.dels qui feien.d'empi^çsíij-ipqai Q^Y-, g-iq^^v

Quan venia la temporada dè les màscares, l 'una'sala amb Taltra es disputaven per qui faria anar més noies disfressades. Els.dissabtes al vespre, voltaven: pels carrers tocant amb bom-;bo: i platerets, Í portaven'uns cèrcols, embolicats amb paper ide color, amb una espelma encesa a dintre, a l'extrem d'un pal, i anunciaven el lloc on es feia el ball . ' UÍÍ.- -¿mh JL. .íb i ' -'Una àn les cases més antigues era "Là (Staïl'atíéíf'', 'kittfàdfei ïJ'<!arrér de Gutembefg, núm. 2g. que va inaugurar-^se é ldia •ài de maig de Tany 1882, a la diada de Pasqua Gifanadái"! d'aquí li ve l'origen del nom d'aquella sala de ball . '"! ' ^'JVO.

i·íL· Híhav ía una altra' sala:'de balï a;ía caFècte ea tic •Montcada,

Q0SES\ D^ TERUASSA -, VISCUDES W

núm.. 295, qpe tenia per nom "La Palmer^",' la ,qu¥il s'.ipaa;: gurà a últims de març del 1883, i el seu propietari ewj^n Josep R o c a i V a l l s . : - ! i ! j b / 'J íi;-Ayu,yji .'vn; ,:\p i-, c n ' / l

Aquest edifici comptar?; 5mb lJft)J3j:d(Í-'aL!daY!Íi;i3;!t,'jaUft-i3/l*eSn Uu hi havia taules ijseívien begudes. ActualmentiThiíihgLelj'gSi fatge d'Esteve Costa. ' !> un

A Ia;casa núm. LI dcí carrer del Pace Font hi havia eJ.saíiQ de ball conegut per "L'Araaya", format per una societat, de joves. Aquest nom va fer-se tan popular, que, malgrat que un,a altra empresa, volia substituir-lo per ''La Dàlia",, tQt r.í Qst^n-tar molts anys aquestnomb pintat a la façana,.avui, enb car^jjraquesta casa és coneguda per "L'Aranya", nom .últimíi;] ttïent tornat a ¡adoptar, i ara comercialment, pel propietari dels magatzems de .ferreteria i bateria de cuina. En Joan Çüç, bçït,i.4escendent;,d?ï;pçimer propietari de l'eclificí. ob DOJ 1:1 i,[íiiLhavia, .a més,:el 4fi;Ca la ,Laia, aLnam»! 7a rfJellcaíÇííS

Major de Sant Perey pcppieta,t ¡die Miquel Gociaa; i,5ingla.{i<ai cal Paiella, deí carrer Mitjà del Passeig, llavors n.úm. 39, regentat pel popular "Joanet dels titelles"; abans, però, era Í\nu.tdi\,QàmÚe^hl QiViAViUÍnhi h^ Is^^SucjüirsíüídielvCol·legidels fciscolapis'. ¿liv.cl ri')Ví.AJÍnr.;jio •¿U,¿L-> zh i í .up ni rn .hi-j[-ji)ii.i.[)

T a m b é hi havia m}9¡J^%Ú-] Any hall')-4en(p.Htí&aAm9U)^i%ima¡ temps,; emprès ¡per laSocietat Coral "La Llanterna"! ,aí)Aiú-mero 7 del cacrec del Passeig, cantonada aLde l'EsclopJoü 6up '•i Últimament quedà; quasi sola; l'fimpresa ''(FlorsidePrínjüap •Vera", instal·lada al primer pis del chor "Els; Amics'', del .oarw ter del. Paníà, DÚm. 51. Aquesta última agrupació de joVes <iue varen conservar aquell ball era la successora de la famosa S- ls ,<Jç„bí»íL(;pjiegu4ai,píri CabGgs^kts*. ,L:Í,. :- ,.H:A.:I.Í

•ítim-jiín!) micíbod ab ZJSIIEÍ drac u iu i l Bnu'b zJÏovoiq ,iS • ïèm 3b zUnd TJVfid e novnmol id .yiqK'jv Í£ .z\ni: zníjyíA

Quan encara no es publicàvem periòdics a Terrassa, l'Aiua-j taitient utilitzava un ¡home: que anunciava al poble els dies d'anar a pagar la contribució i d'adquirir la cèdula. L'any 1858 n'hi.havia un;que.es deia Jaume Rigol que cobrava del Municipi ,600 irals;anuals per ifer- de inunci. A^últims, dd/sc-.

30 BALTASAR RAGÓN

gle passat ho feia un fill d'aquest que nosaltres ja havíem conegut.

Però el que més recordem és d'un tal Petchamé, que vivia al carrer de Sant Josep, a una casa que servia també per quar-tèret de bombers del districte segon. Aquest home, fent de nunci, acceptava també la feina que li donaven els comerciants per a anunciar un gènere, i les crides que més abundaven eren les que U feien fer els peixaters de la Plaça, que gairebé dia per altre s'anunciaven. La dels peixat€rs feia sempre la mateixa cantarella; després del concebut toc de trompeta, deia; "Qualsevulga que vulgui comprar lluç, mòllera, sípia, pop i sardina, que vagi a la Plaça, que en trobarà per vendre."

La major part de les vegades portava un plat amb el gènere que anunciava. Quan anunciava vi, el portava en un porró.

El toc de l'Ajuntament se'n deia "crida de rei", que era molt llarg i diferent de l'altre. Sempre anunciava a les mateixes cantonades i la quitxalla el seguia per a, escoltar-lo

Ei Carnaval de Terrassa ja començava per la diada de la Candelera, en la qual els casats organitzaven balls de màscares al Casino del Comerç i als Artesans.

Aquells balls de màscares pot dir-sc que eren casolans, perquè solament hi anaven¡ les noies dels socis i algunes casades, que la majoria ja eren conegudes en entrar al saló veient els socis que les acompanyaven.

Després venia el dijous gras, que és el dijous aban« del Carnaval, i a la tarda els nois dels Col·legis feien una sortida extraordinària a fora, anant a Can Poal o a Can Boada del Pi, proveïts d'una truita amb tallcts de botifarra entremig.

Alguns anys, al vespre, hi tornaven a haver balls de màscares.

Les festes del Carnaval, a Terrassa, han fet moltes evolucions en el transcurs dels anys.

Era en els volts del 1890, que els diumenges a la tatda anaven arribant les bandes del Regiment que havien contrac-

COSES DE TElillASSA VISCUDES 31

tat les societats per a celebrar la diada. Hi havia banda que per ais músics anar a Terrassa era com si anessin a llur poble nadiu. Aquestes bandes eren rebudes a l'Estació del Nord per ¡a Comissió de balls i memtJres de la Directiva amb la bandera de la societat respectiva, tots abillats amb barretina i faixa vermella; en arrencar la marxa presidien la cerca-vila acompanyats ja amb alguna disfressa de més o menys gust.

Al vespre ja es feia el primer ball. El dilluns al matí les orquestres anaven pels carrers tocant algunes marxes i feien una visita a casa l'Alcalde i a la del President de la Societat que els havia llogat.

A la tarda, diu en Soler i Carrillo: "Reunits la major part dels socis al local de la Societat i vestint tots els fadrins trajo negre amb faixa de seda vermella, sortien del Casino amb la bandera, que un soci qualsevol portava enarbolada, i darrera d'ella els fadrins formant dues fileres, una orquestra ï seguien els socis casats o els que no volien ballar, sense barretina o faixa.

Abans era també necessari portar espardenyes, però avui tothom porta botines.

Llavors seguien els principals carrers de la ciutat, entrant a les cases més distingides o que hi" hagués minyones ben es calents i jovenetes, com a cal Avellaneda (¡Rutlla), cal Sagrera (Font Vella), cal Soler i Bohígas (Sant Jaume), etc , les quals avisades per endavant, estaven previngudes, aplegant-se a cada casa tot el millor del veïnat.

A les dites cases la banda tocava dos balls. Moltes vegades, quan una Societat era dintre, s'esperava l'altra al carrer, puix que llavors eren el Casino del Comerç, "Casino Tarrasense". Círcol Egarenc, Casino de la Unió i cl Centre Terrassenc.

En acabar de ballar, sortíem de la casa tocant la banda, amb la bandera al davant i arrenglerats, i anaven a una altra casa i després a una altra, fins que es feia fosc, que tornaven al Casino.

El dilluns al vespre, altra vegada ball de màscares El dimarts al matí, a cosa de Us deu, una passada per la

32 ^^íUVOi'.*^ LTyi^.Á R '^JBÂ^Ó^N'-

població i al migdia s'aplegaven a la Plaça totes les orquestres deles colles i societats, tocant cadascuna una peça i un ball, que sempre «ra el millor de Uur repertori, puix que aquí hi entrava la crítica del poble, de quina orquestra havia tocat ambmés güst i afinació/ Ara ja no es fa (llavors vol dir) ; el dilluns i el dimarts és com qualsevol dia feiner, fins a les dues de ia.;,tarda, que altra volta surten les Societats amb bandera ¿vtnlúawia, li .vestits els joves amb barretina i faixa-vermella; solament que aquella tarda no ballen, sínó que fan la passada per. tota la població, portant confits, ametlles í paperines.dfi satí, molt guarnides i de gran valor. .•y.Muí! L\iuá ¿l·j sup • >:jLes finestres: i els balcons eren plens de.'noíes qtiai-teHerfAcls

Ctbseiqfü'ís-dels fadrins amb complaença, però si alguna es ficava a dins, els joves s'ho prenien com ua despreci, i llavors amb tota fúria tirave-n una pedregada d'ametlles, trencant els vi-díésâlguna vegada*; fins. 4tielai minyona tornava a sortir. '^'-fílsúltim'slaríys'aquesta- fÓT?mtiía d'obsequiar a les noies es convertí en una vertadera pedregada per a tothom i 'des dels baTccmstaínb^ s'hi tomaven. Pi Textreín que a cada Societat hi anava un vigilant que s'anava apuntant éls Vidres; qüe és trencaven i que després aboriWà''^'Sbéíétat del soci' 'í^üie'els havia trencat.'.'-''"- '•"•--.' ' 'P "^ ¿obiy;:.,..:_ .,.;i ¿-jn^j -¿-A

•,'rEn, ôi«'!'tañiu^¥¿¿feí'/'d>¿t'í. ^ f - f - 7°i.i ^ - ^

ésser els qui havien tirat mes p,gp^rjç^s,,â|^^f^ ^ ^^jgjigjSj 4s,!Ç^.s.t^ve.n:trç6 9,,qpatr^ pessetes,^,5ift.|>e|[qLi;;,_çoji|îç^, ûe

..]Eh tirar-les deien; 'Per fulana! r>A,^^^\^^,Â%^Á^,B^^'^ al carrer i Ics arreplegaven la quitícalia.j^^l,^'^ .^nîv.^íñ WnO ,r,lQuan,no hi havia encara Casinos, elsjoves pertaniyien! a

alg-T3,TieSr;íÍeJe jÇí?lles de la ,vi]4„,lps, ^fil,S/,;'iXrpií3i"i>.íiBa«oí&ní. "Macatofis;;,fj ."Els SenyjDrs/'.j anñ .Kiík ¿nu £ zàiqaab i EZEÍ

1 el dimarts a la nit es feia el darrer ball de màscaíïBJzEO k .-.•j^Lyt,.[v. L ikd i.biig3v tnlr, ,'jiqz'jv fi. ^fiullih 13

n! i9q tbfiZZEq ÈOU .uab así sb fizot) G ,ilKrn IB ?nfi«ifb IH


A principis d'aquest segk, la diada de Tots Sants es celebrava amb una senzillesa extraordinària.

A la nostra Plaça Vella s'instal·laven, entre l'església i cl carrer de la Font Vella, des de les tres de la tarda fins a les deu de la nit, unes sis parades, a cada una de les quals rifaven els típics panellets.

Ws números es venien a cinc cèntims cada un, i a qui li tocava la sort li donaven un plat de test envernissat amb una vintena de panellets.

/bn el lloc oposat, arran del bordó de l'empedrat, hi havía niitja dotzena de castanyeres que servien les castanyes reñna-damerit torradetes í bastant grosses, sense necessitat de fer ostentació amb les simulades màquines de tren que després es van posar.

Les campanes de l'església del Sant Esperit tocaven tota la tarda i fins a entrada de nit el toc de "doble major", que era «1 toc màxim de difunts.

El "doble major" era el que tocaven quan havia mort un sacerdot o un membre de la Junta d'Obra. Quan moria una persona benestant es deia que tocaven a "toc de ñ".

En aquell temps el poble coneixia, segons el toc de les campanes, la categoria de qui havia mort, tan bon punt la nova arribava a l'església.

L'església celebra encara als nostres dies l'actc de visitar el Cementiri per a cantar un respons, que després repeteix a cada altar. En aquella època, durant aquesta cerimònia, una dotzena de vailets, amb una candela encesa, s'oferien a llegir els

salms" a qui trobaven a l'església. Després els hi donaven cinc o deu cèntims. Hi havia vailet que havia guanyat algunes pessetones.

34 BALTASAR RAGÓN

UNA EXPOSICIÓ REGIONAL AGRÍCOLA

Per la Festa Major de l'any 1891 se celebra a la nostra ciutat una de les Exposicions més importants que s'han fet fins a l'època present.

Fou habilitat el teatre del Retir i els jardins del desaparegut Pantan, o sigui que atravessant el que és avui carrer de Sant Gaietà, s' estenia fins arribar a la Riera del Palau el que és avui Fàbrica d'"Aymerich y Amat".

Durant els dies de l'Exposició, la Companyia del Nord va recollir més de 3.000 bitllets dels qui varen visitar Terrassa per l'Exposició.

Varen tenir cura de la instal·lació els artistes terrassencs Josep Tobella i Joaquim Vancells, i en el concurs hi prengueren part un gros nombre d'agricultors de la regió.

Obtingueren medalla d'or els senyors Antoni Roca. de Molins de Rei; Fontanet, de Sabadell; Marcel·lí Salvatella. de Tortosa; Fills de B. Akañiz, de Manresa; Valls Germans, de Barcelona; Joan Bta. Galí. de Terrassa; Ramon Maria Catà de la Torre, de Sant Andreu de Llavaneres; Marc Mir i Capella, de Sant Sadurní d'Anoia: Joan Bta. Puig, de Sitges; Baudili Carreras, de Mongat, i Antoni Güell. d'Olesa.

Se celebrà un concurs de llauradors, que guanyà cl primer premi En Víctor Font, de Terrassa; un de podadors, En^ Joan Cortada, també de la ciutat, i el d'empeltadors, repartit per diversos.

S'emportà el diploma de mèrit la instal·lació de Sabadell, i un accèssit l'Excm. Sr. Marqués de Monistrol.


A r "Ateneo Tarrasense" es donaren un bon nombre de conferencies a carree de reputáis agricultors.

El dia de la inauguració, invitats per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de Barcelona, i rebuts per l'alcalde, senyor Barata, vingueren a la nostra ciutat els senyors Joaquim Ahumada, governador militar de la província, en representació del Capità General del Principat; don Manuel Planas i Casals, president de la Diputació Provincial; el Magistrat de l'Audiència Territorial, senyor Ruiz de Hita; el senyor Ruiz i Badia, diputat a Corts; Vidal, Castellar, Griera, Mir i Sandiumenge, diputats provincials, representants de la Societat Econòmica d'Amics del País; Trinxé, en representació del Foment del Treball Nacional; Junta Directiva de l'Institut Català de Sant Isidre, presidida pel Marqués de Sentma-nat, i un gros nombre de periodistes de diferents diaris de Barcelona, "La Vanguardia", "El Noticiero Universal", "Diario de Barcelona", "La Publicidad", "La Renaixença", etcètera.

Tots els concurrents foren obsequiats amb un "lonx" al saló de les Cases Consistorials, on foren rebuts per l'Ajuntament i el diputat provincial don Alfons Sala, el qual els donà la benvinguda afectuosament.

Després de la recepció, es dirigiren a l'església del Sant Esperit, on se celebrà un solemne ofici, en el qual diversos cantants, acompanyats amb gran orquestra, cantaren la Missa de Santa Cecília, de Gounod.

A la una de la tarde arribà el governador, senyor Vivanco, i el tinent de la guàrdia civil, que s'ajuntaren amb tota la concurrència i es dirigiren al "Casino Tarrasense", on va tenir lloc l'àpat.

A l'hora del brídis parlaren primer, l'alcalde, senyor Barata, el qual, en nom de Terrassa, va saludar cl rei i la reina així com també a totes les autoritats i representacions de Corporacions, ja que mercès a tots s'havia pogut portar a terme l'Exposició Regional Agrícola.

Parlaren després els senyors Marqués de Sentmanat, Pla-

36 BALTASAR íi A G Ó N

ñas i Casals, el governador i, finalment, el senyor Josep Ventalló, brindant per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, íent vots per tal que l'Exposició feta sota la seva protecció sigui fortament profitosa per a la clase agrícola, digna de millor sort.

Després la comitiva es dirigí al'teatre del Retir per a inaugurar l'Exposició.

Hi hagué també els corresponents parlaments. Parlaren els senyors Marqués de Sentmanat, Senador del

Regne i president de l'Institut de Sant Isidre; els senyors Barata, Planas i Casals, el governador i el senyor Alfons Sala, qui digué que es congratulava de veure com en aquell acte es demostraven els llaços que lliguen estretament els interessos industrials i agrícols, i que l'agricultura i la indústria, germanes bessones de la producció, marxaven pel camí del progrés.

I seguidament quedà oberta per al públic. El primer dia costava dos rals l'entrada, i un els altres dies.

Aquesta Exposició havia de tenir lloc l'octubre de l'any 1884, però el dia 22 de juny d'aquell any va descarregar una terrible pedregada a tot el terme que durà quinze minuts destruint totes les collites i deixant a la misèria un gran nombre d'agricultors.

COSES OE TEIUIASSA VISCUDES 37

SALMERÓN A TERRASSA

En una de les visites que el líder del republicanisme espanyol, En Nicolau Salmerón, va fer a Barcelona, va prometre als seus amics terrassencs que vindria a visitar la nostra ciutat a la primera ocasió que es presentés.

I l'ocasió es presentà el dia lo de gener de l'any 1891. Arribà al tren de la una del migdia, L'estació del Nord estava ates-tadíssima de gent amb les representacions dels comitès republicans de Terrassa, de Rubí i demés pobles del voltant. De Terrassa hi havia el de Coalició Republicana, amb el seu president, En Pau Paloma; el del Centre Republicà, el de! Casino de la coalició i representants del Centre Mercantil. Institut Industrial i Cambra de Comerç.

Entre els terrassencs hi havia també Salvador Busquets. Baldomer Sagristà, Francesc Ciurana, Joan Font, Magí Ro dó, Antoni Pous, el metge; Leandre Víladot. el farmacèutic; els germans Salvans, industrials, i alguns d'altres.

En Salmerón vingué acompanyat dels seus correligionaris Azcàrate, Cervera, Carrasco, Salas Anton i Torrella; aquest fou el terrassenc que el va anar a rebre a Barcelona, el qual féu la presentació als de la nostra ciutat.

En carruatges oferts pels mateixos terrassencs, varen visitar les fàbriques Joaquim Galí, del carrer de Sant Leopold; can Amat, del carrer de la Rasa; can Vieta, carretera de Montcada, i els magatzems Alegre i Companyia, on el senyor Francesc Alegre féu ofrena de tres mantes als senyors Salmerón. Azcàrate í Carrasco; després es traslladaren a can Prat i Fills

38 BALTASAR RAGÓN

on els fou servit un esplèndid "lonx" i els feren ofrena d'una peça per abric a cadascun dels tres esmentats senyors per a llurs s^iyores corresponents; després visitaren la fàbrica de cardes de Ramoneda i Companyia, del carrer de Topete.

En sortir d'allà es traslladaren al Casino del Comerç, que era al carrer de la Font Vella. núm. 40. i al Col·legí Terras-senc. on quedaren admirats d'aquelí esplèndid Museu d'Hís-' tòria Natural, que sortosament encara es conserva.

Sortint del Col·legi Terrassenc visitaren cl Círcol Egarenc i. finalment, entraren al Casino Centre de la Coalició Republicana, instal·lat al carrer del Vall, on hi havia preparat un àpat per a honorar els il·lustres hostes.

Hi assistiren 165 comensals, entre els quals, ultra els que ja havem esmentat, hi havia el "Xic de les Barraquetes", Li-trau, i Palet de Rubí, i representacions de totes les fraccions republicanes terrassenques. la centralista, zorrillista, possibilista i un gros nombre d'obrers i fabricants.

El saló estava adornat amb trenta-dues banderes que simbolitzaven la federació llatina. I en cartells s'hi destacaven els noms de Zorrilla, Figueras, Castelar. Pierrad, Orense, Víla-campa. Pi i Margall, Salmerón i d'altres.

A les nou del vespre se celebrà un míting al teatre Principal, que estava ple de gom a gom. En presentar-se els oradors a la llotgeta escènica, una orquestra executà "La Marse-llesa" i tothom va posar-se dempeus en mig d'una gran ovació. Presidí l'actc En Baldomer Sajrristà.

Varen parlar els senyors Josep A. Torrella, Cervera, Az-càrate i Salmerón.

L'acte €s va acabar, enmig d'un gran entusiasme, a les dotze en punt.

Com a nota curiosa, cal fer remarcar que Q\& hostes il·lustres aquella nit foren allotjats en cases particulars. Així és que En Salmerón s'hostatjà a cal metge Pous: FAzcàrate a casa En Busquets: En Cervera i Salas Anton, a casa el farmacèutic Viladot; En Carrasco, a casa el president de l'Institut Industrial Jacint Bosch: En Palet de Rubí i el "Xic de Us

COSES DE TERRASSA ESCUDES 39

Barraquetes" a casa l'advocat Eusebi Jover, i En Litran i periodistes de Barcelona, a l'Hotel Peninsular, que era ais baixos d'un edifici que hi havia on hi ha la Casa Consistorial.

EI dia 22 d'abril del 1903 va hostatjat-se a casa del seu amic N'Antoni Marsà, al carrer de la Creu, núm. 17. Al ves pre, els cors terrassencs el varen obsequiar amb una serenata i la Plaza de la Creu era tota curulla de gent.

Va tornar a Terrassa el dia 25 de maig de l'any 1906 Va arribar a les tres de la tarda, acompanyat de Gumersind Azcàrate í dels seus correligionaris Roca i Roca, Corominas i Avila, dirigint-se seguidament a visitar el seu entranyable amic, N'Antoni Josep Torrella, que vivia al carrer de Gavat-xons, 7.

Allà va anar a oferirli els seus respectes l'alcalde. Joan Vallhonrat.

Sortint d'allà varen anar a "Fraternitat Republicana", on estaven reunits un bon nombre de socis, que tributaren una gran ovació als hostes il·lustres.

Llavors, al lloc que avui hi ha la sala de festes, hi havia un esplèndid jardí, on varen passar una bella estona; .després seguiren les altres dependències, Í es detingueren a la biblioteca, on signaren a l'àlbum que els fou presentat.

En sortir, la multitud, que ocupava els passadissos i l'entrada, repetí novament l'ovació, i En Salmerón i la comitiva es dirigiren a l'Escola industrial.

Al vestíbul de la dita Escola es trobava un gros nombre d'estudiants, els quals ovacionaren als hostes, que foren rebuts pels professors senyors Amat, Caro i Petrer.

El senyor Amat donà totes les explicacions necessàries per a formar-se idea de la manera d'ensenyar d'aquell centre, on tan bé s'hi agermanen la teoria i la pràctica.

Allò que els interessà extraordinàriament als visitants fou el taller i les sales de màquines, on fou precís indicar-los que comptaven amb poc temps i condolent-se d'haver d'abandonar aquells llocs, s'acomiadaren agraïdissims de les atencions

•40 BALTASAR RAGÓN

de les quals havien estat objecte en aquell centre d'ensenyament.

La darrera visita fou a 1'"Agrupació Regionalista", del carrer de Sant Antoni.

Foren rebuts pel llavors president, doctor Josep Benet, amb els altres que formaven la Directiva: l'escala i la sala del primer pis estaven plenes de gom a gom de ciutadans que tributaren a Salmerón els seus acompanyants una entusiasta ovació.

Des de l'extrem del pati de r"Agrupació Regionalista" els visitants es donaren compte de la vista panoràmica que ofereix aquell lloc del Vallparadís, tan gemat i frondós, amb el Castell a un costat i les Esglésies Romàniques i el pont per l'altre, tenint per fons Sant Llorenç del Munt.

Amb el tren de les cinc tornaven a marxar els visitants, molt satisfets del bon acolliment que Terrassa els havia dispensat.

En arribar el tren que portava alguns diputats que passaren el dia a Montserrat, es juntaren amb ells, repetint-se altra vegada les ovacions fins que s'allunyarm camí de Barcelona.


EDUARD DATO A TERRASSA

Després d'haver fet una visita a la ciutat de Manresa, l'a-llavors n^inistre de Governació N'Eduard Dato, va arribar a Terrassa al tren de dos quarts de dotze del matí del dia 8 de maig de l'any 1900.

L'acompanyaven el president de la Diputació. En Planas i Casals, alguns diputats provincials, el comte de St. Simón. el marqués de Pórtago i una manada de periodistes madrilenys, que a la vegada li feien de costat.

A l'estació varen anar-lo a rebre l'alcalde, Josep Ventalló i alguns regidors adietes.

Poc després, va arribar el tren correu de Barcelona, al qual hi anaven el Capità General i els senyors Huelin i marqués de Soto Hermoso.

Sense fer cap presentació de comissionats, varen passar pel carrer del Nord avall.

El ministre de la Governació va dirigir-se a la Central de Telèfons del carrer de Sant Pere per a telefonar a Madrid, donant-los compte de l'entusiasta arribada que li havien fet els egarencs.

En sortir, una forta xiulada va produir una gran confusió, posant-se en acció la policia, la qual va fer dues detencions. Alguns treballadors varen demanar per fer festa i la població presentava un aspecte alegre i animat.

E! carr2r de Sant Pere era pleníssim de gent. El ministre, acompanyat de l'alcalde, com aquell qui fuig

de la crema, va pujar el carrer mig escorregut, ficant-se rapi-

42 BALTASAU RAGÓN

dament a l'Hotel Peninsular pel portal del costat del Círcol Egarenc.

Els Mossos d'Esquadra feien guàrdia d'honor. A l'àpat amb què va obsequiar-se al senyor Dato hi assis

tiren 70 comensals. A l'hora del brindis, varen parlar solament l'alcalde, senyor Ventalló, i el ministre, acabant amb els visques que s'acostumen a donar en actes semblants. Hn sortir de l'Hotel hi hagué altra passada de xiulets i altra de cops de pedra, resultant ferit un oficial de l'Estat Major que anava al costa del cotxe del ministre i un redactor de "La Època" anomenat Romeu.

Per poder fugir més aviat de Terrassa, va disposar-se un tren especial, i en marxar el senyor Dato estava commogudís-sim per l'acolliment que li havien dispensat els tcrrassencs.

El dia 13 de gener de 1912 va tornar a venir i va ésser completament al revés. Va ésser complimentat per les autoritats i aplaudit pel poble, el qual demostrà el seu agraïment pel molt que havia fet per a la classe obrera.

Va visitar l'Escola Industrial i la fàbrica dels industrials Aymerich i Amat.


LERROUX A TEHRASSA

En aquella època. Lerroux era en política una figura popular entre l'element obrer, i això féu que se li fes a Terrassa una gran rebuda el dia 24 d'agost de l'any 1901, quan vingué per primera vegada a la nostra ciutat.

A les set del vespre d'aquell dia una gran gentada l'esperava a l'estació del Nord. Lerroux va arribar acompanyat dels seus camarades Llorenç Ardid, Francesc Rosselló, redactor de "La Publicidad", i Frederic Brú.

Entre els components de la massa obrera republicana que l'esperaven hi havia els republicans terrassencs Vellsolà, Palet i Barba, B. Romero, Quintí López, Joan Bta. Rovira, Frederic Serra, Domingo, Germain, Aligué, Boix i d'altres.

Després de les salutacions de consuetud, la comitiva es dirigí carrer de] Nord avall fins a l'Hotel Peninsular, que estava instal·lat en el local on actualment hi ha els "Amics de les Arts".

En Lerroux es va veure precisat sortir al balcó per mostrar el seu agraïment per la rebuda que els terrassencs 1Í tributaren.

A dos quarts de nou començà un àpat en obsequi dels hostes republicans. Hi assistiren la major part dels prohoms que portaven el moviment republicà de Terrassa.

No hi hagueren parlaments, perquè a dos quarts de deu havien d'ésser al Teatre del Retir, al costat del qual hi havia llavors el Círcol Republicà, lloc on és avui el cor d* "Els Amics". Al pati del dit teatre se celebrà un míting, que fou

44 BALTASAR RAGÓK

presidit per Frederic Serra. L'esmentat lloc era completament ple, dominant l'element obrer entre la concurrència.

Varen fer ús de la paraula, primer Quintí López, llavors director del setmanari republicà "EI Espejo": després el federal tcrrassenc Joan Germain. Rosselló, Antoni Sancho, mestre laic de Rubí. Frederic Brú i finalment Lerroux.

El llavors cabdill dels obrers, afirmà que ell era un obrer i que per res servien les llibertats polítiques sense la veritable llibertat econòmica.

La humanitat —va prosseguir— es divideix en homes que gaudeixen i en homes que no: en capitalistes i en treballadors. Afegí que per això demanava la igualtat econòmica damunt la terra.

Recordà el que havia dit al Congrés, que és impossible l'harmonia entre el capital i el treball, com no pot ésser-hi —digué— entre el lladre i el robat. El que hi pot haver —va dir—, en realitat, són les transaccions. Creia En Lerroux, llavors, que arribaría un moment en què els propietaris es convencerien que la propietat és un robatori.

També va dir Lerroux en el discurs de referència: —Estic disposat a unir-me amb el dimoni, però mai amb

els que necessiten la benedicció del bisbe. To ts els paràgrafs del seu discurs van ésser fortament

aplaudits. El míting va acabar a mitja nit. Després els oradors, directius i organitzadors de l'acte fe

ren tertúlia al saló-cafè del Círcol Republicà. Lerroux tenia al costat la seva esposa i amics. Hom conversà fins a les tres de ia matinada. En aquesta hora. Lerroux i els seus acompanyants sortiren, amb carruatge cap a Sabadell.

Al míting del Retir hi assistiren representacions dels republicans de Rubí, Sabadell. Olesa. Monistrol, Sant Pere do Terrassa i Junqueres.


UN INCKNDl AL VAPOR GRAN

A dos quarts de dotze del matí del dia i de setembre de l'any 1903, en un departament de I'últim pis d'una quadra del Vapor Auxiliar Tarrasense, conegut pel Vapor Gran, es produí un incendi que prengué peu en un munt de borra de cotó i trastos vells de fusta. El foc agafà ràpidament tan grans proporcions, que causà general alarma i posà en moviment tota la població.

Les grans flamarades que s'anaven extenent per tot l'edifici, aixecaven un fum tan negre i espès, que aparentment tapava el sol.

Com sigui que l'esforç dels bombers era insuficient, degut a la manca de material, hí hagué necessitat d'intervenir-hi els veïns.

Alguns industrials, entre ells Freixa i Sans i Monset i Guardiola, pararen les fàbriques i pregaren a llurs obrers que contribuissin a apagar el foc. Obrers i industrials, talment com si defensessin llur propi patrimoni, feren un esforç titànic pír aturar aquell monstre que amb grans terrabastalls destruïa voltes, màquines i embarrats, i s'extenia, amb persistència, per tot rcdifici.

Era ta] l'increment del foc, que, malgrat l'auxili dels veïns, fou necessari sol·licitar el personal i material del Cos de Bombers de Sabadell, que acudiren al cap de mitja hora i ajudaren, amb llur esforç, a extingir l'incendi.

Després de l'hora de dinar, en reprendre el treball a les altres fàbriques, foren molts els obrers que mancaren a llur lloc, per haver anat a ajudar a apagar el foc. En arribar el

46 BALTASAR RAGÓN

dissabte, cobraren els dits obrers la setmanada completa, com si haguessin treballat totes les hores.

En una conferència telefònica tinguda amb l'alcalde de Terrassa, En Joaquim Alegre, el governador oferí un tren especial per a portar més auxili. Sortosament no hi hagué necessitat d'aital recurs.

A mitja tarda el foc era del tot apagat. Les pèrdues materials ascendiren a unes 125.000 pessetes i

els perjudicats foren Altisen i Companyia, Fontanals i Companyia, Vídua de Josep Vila i C. Lloberas. Estaven assegurats els dos primers.

Sortosament no hi hagueren desgràcies personals, llevat de tres ferits lleus.

A propòsit d'aquest edifici industrial podem dir que l'acord de construir-lo fou pres, per un bon nombre de terras-sencs, el 15 de febrer de 1855, davant del notari Joan Daura, a fi de destinar-lo a la fabricació de panyos. S'emplaçà en els terrenys coneguts per l'olivar d'En Carcer, entre els carrers de Sant Genis i Isabel II, avui Baldrich, i amb un capital de 280.000 pessetes.

L'Ajuntament concedí el permís en sessió del 27 de juliol del 1858.

Amb motiu de la mort de l'administrador. En Josep O. Mauri i Puig, ocorreguda el 5 de desembre de 1857, es reorganitzà la societat, que prengué el nom de Llàtzer Ullés i Companyia.

La primera màquina de vapor que s'hi instal·là fou de la casa Joan i Eduard Hall, de Dartford (Londres).

El dia 2 de setembre de 1880 morí l'administrador Llàtzer Ullés i Subirana. Això fou motiu perquè es reunissin els socis de la Companyia a casa el notari Joan Carranca i acordessin transformar la societat en una anònima, sota el nom de "La Auxiliar Tarrasense", de la qual nomenaren regent a Josep Mauri i Galí i amb un capital de 600.000 pessetes.

El dia 21 de maig de l'any 1891, tot funcionant es des-troçà la màquina de vapor, que sortosament no ocasionà cap


desgràcia personal, i llavors n'adquirí una de 600 cavalls de força, construïda als tallers de "La Maquinista Terrestre i Marítima" de Barcelona. En 1912 fou substituïda la dita màquina per motors d'electricitat.

Actualment aquesta societat segueix funcionant, sota la gerència d'En Josep O. Mauri i Poal.

48 BALTASAR RAGÓN

UN BON CARNAVAL

Molts dels terrassencs que llegiran aquestes ratlles recordaran amb satisfacció aquells bons temps del Carnaval de Terrassa, però alhora, tal volta els semblarà íinpossible que d'ençà de llavors hagin transcorregut tants anys.

El dia 15 de febrer de l'any 1904, s'esqueia ésser diumenge de Carnaval.

Els carrers per on havia de passar la rúa, com de costum, estaven atapeïts de gent.

A dos quarts de quatre de la tarda la comitiva passava pel carrer de Sant Pere.

El Casino del Comerç hi prenia part amb tres carrosses, una d'elles de molt bon efecte, estil Lluís XV.

El Círcol Egarenc hi portà un carro tirat per dos bous, re* presentant el corn de l'abundància, rematat per la Deesa Ceres.

Una altra carrossa representava el Pol Nord, i era una excel·lent obra cj'art; i una altra titulada "El menja criatures", molt original.

Hi havia altres carrosses al·legòriques, una d'estudiants proveïts de carabasses i rabaquets (la collita de l'any, segons deien), altres de clowns, toreros, etc.

El millor de la festa va ésser la moixiganga que organitzà r"Agrupació Regionalista", consistent en una paròdia d'una Companyia Ferroviària, que no vivia (?) per atendre el públic, Estava formada per tres cotxes de passatgers i un furgó, precedits d'una màquina tortuga, simbolitzant la velocitat (?)


amb què la dita Companyia acostumava fer anar els seus trens.

Un dels vagons portava un rètol que deia: "Consejo de Administración". Assentats dintre hi havia diversos personatges lluint grans corbates, anells amb brillants i fumant cigars quilomètrics.

A un costat hi havia un rellotge que deia: "Horario oficial" i marcava tres quarts de quinze. A dalt del dit rellotge, un alt empleat feia equilibris en una doble via, aguantant un passatger a una mà i a l'altra uns equipatges.

Els qui representaven els viatgers anaven enquebits dintre els vagons, i cada dos per tres es veien obligats a baixar i empènyer aquelles baluernes, sí volien fer un xic de via.

Els mals serveis ocasionaven sovint reclamacions i incidents que s'acabaven esbravant-se amb la Junta Directiva i Gerent, que anaven en el vagó esmentat primerament.

Els consellers portaven com a condecoracions una calavera pintada.

A cada costat d'un dels vagons deia: "Compañía de Ferrocarriles de la barra. — Gerencia, 20 millones de pesetas. — Empleados, 0*30 ptas, -— Material inmóbíl, 0*25."

En un altre lloc hi havia dibuixat una topada de trens, un descarrilament í uns xiprers per adornament.

La premsa de la capital comentà amb satisfacció aquella bcma pensada.

El temps era de borrasca Í molt sovint s'aixecava una gran polsaguera, però així i tot la gent s'apílotava pels carrers i balcons, amb gran satisfacció.

Durant la cavalcada va fer-se un recapta per a auxiliar les famílies necessitades.

50 nALTASAlt R A G Ó N

UNA VAGA GENERAL

En començar l'any 1902, si bé Sagasta sortejà hàbilment les qüestions financera i clerical, la social havia adquirit greus proporcions a tot Espanya, i principalment a Barcelona, on feia dies amenaçava una vaga general, que es declarà en termes violents el dia 17 de febrer següent per a secundar els metal·lúrgics que ja feia un mes i mig que durava.

Tres dies abans havia dimitit el governador Socias, encarregant-se interinament del càrrec el Baró de Viver.

Havent-se declarat Testat de guerra a tot Catalunya, el ca-pità general Barges es féu càrrec del comanament.

A les onze del matí els vaguistes ja eren amos de la ciutat, i les tropes, havent ocupat alguns llocs estratègics, sostingueren algun tiroteig a la Plaça de Catalunya, Bon Succés i als afores.

A Terrassa la vaga començà el dia 18. A dos quarts de sis del matí, hora que començaven cl tre

ball a les fàbriques, un gros bullici s'estenia per tota la ciutat a causa que els vaguistes demanaven als obrers que no entressin a les fàbriques a fi de secundar els companys de Barcelona i a la vegada anunciaven un míting que se celebraria a la Plaça a les deu del matí.

Tanmateix, en aquella hora, la Plaça Vella va anar-se omplint a mesura que els venedors anaven retirant les taules de la venda.

Un metal·lúrgic de Barcelona va dirigir la paraula al públic amb uns conceptes, llavors, molt exagerats.

També parlaren alguns obrers terrassencs i l'alcalde En Joan Salas Morral.

COSES DE TERRASSA ESCUDES 51

Després foren llegides les bases que contenien les aspiit*-cions dels obrers, les quals foren aprovades per unanimitat.

A darrera hora de la tarda, una comissió d'obrers en manifestació es dirigiren a l'Institut Industrial, on varen fer Uiu rament de les bases aprovades, al president de l'entitat.

Durant tot el dia totes les fàbriques i botigues restaren tancades i la majoria dels obrers, a la tarda varen anar a fer un dia de camp amb la família.

Va haver-hi, per això, alguna trencadissa de vidres per fer-se tossut algun botiguer amb no voler tenir la botiga tancada.

A dos quarts de deu del vespre l'alcalde va tenir una conferència telefònica amb cl governador, el qual demanava detalls del curs de la vaga, í en explicar-li, demanant indulgència, el míting que s'havia celebrat al matí, el governador contestà:

"—Ja sap que no es poden celebrar mítings de cap mena sense que els autoritzi el Capità General, per trobar-se tota la província en estat de guerra."

L'alcalde donà tota mena de satisfaccions garantitzant l'ordre amb què havien actuat els vaguistes.

A l'endemà les botigues continuaven tancades í la inquietud dels terrassencs augmentava en saber-se les noves d'escenes sagnants que havien ocorregut a Barcelona.

A primeres hores del matí, es trobaven reunits a TAIcaldia l'alcalde, el regidor republicà Salvador Carné i dos tinents de la Guàrdia Civil muntada, declarant un d'aquests últims que tenia ordres rigoroses per mantenir l'ordre públic.

Tres obrers es presentaren en aquell moment, i demanaren els fos concedit un permís per a celebrar un míting a les deu del matí, en el Passeig.

L'alcalde va indicar que havia rebut un telegrama del governador, el qual negava en absolut la celebració de cap míting, i que la dita autoritat s'abstingués d'immiscuir-se en aquells afers, ja que era cosa del cap de la força armada i de ningú més.

52 Ü ALT AS AH KAGÓN

En sentir aquelles ordres, el regidor Carné exposà que sentia vivament aquella contrarietat per quant el poble ja es trobava al Passeig amb la plena confiança que seria autoritzat el míting tal com el dia abans.

Poc temps després, un tinent de l'Exèrcit, d'infanteria, que amb alguns números havien arribat aquell matí, entrà al despatx de l'alcalde, avisant que el capità acabava de donar ordres a la Guàrdia Civil perquè dissolgués els grups.

Al moment que l'autoritat terrassenca baixava les escales de l'Ajuntament per anar en persona al Passeig, es varen sentir diversos trets; en sortir al carrer, es trobà amb el tinent de la Guàrdia Civil i el capità de la força, explicant el primer que la Guàrdia Civil havia estat agredida i que la força disparà contra el poble, resultant dos morts, un ferit greu i tres de lleus.

En Miquel Suana i Freixanet, de 34 anys, habitant al carrer de Sant Cristòfol, 73, morí d'un tret quan es trobava al peu de les parets de la presó, fugint per anar-s'hi a refugiar.

En Joan Culell i Roumens, de ig anys, habitant al carrer de la Font Vella, 53, morí el 23 següent a conseqüència d'un tret al moment que anava a tancar les portes del magatzem dels industrials Ballber Germans, que era on Culell treballava, situat a la Plaça del Dr. Robert, a la casa que dóna de cara al Passeig.

El ferit fou En Miquel Trias, veí de Sant Pere de Terrassa, que va ésser traslladat amb molta cura al domicili particular de l'industrial En Joan Salvans, on hi passà molt de temps, i després de guarit fou col·locat de cobrador a l'Ajuntament, càrrec que ocupà fins que morí.

A conseqüència d'aquell atropellament, també morí l'obrer Marc Caldes i Boada, de 31 anys. en saltar una muralla fugint del Passeig.

El dia 20. el comandant de la força que hi havia a Terrassa, N'Antoni Vallejo, ordenà publicar un bàndol en el qual feia constar; que les Corts havien votat la suspensió de

COSES DE TKURASSA VISCUDES 53

garanties constitucionals; que els veïns que tinguessin armes les lliuressin a l'Ajuntament; que els establiments obrissin llurs portes, prohibint la coacció al treball, amb la condició que qui no obeís aquella ordre, seria jutjat militarment.

Fins al dilluns, però, els obrers no tornaren al treball, i encara en nombre reduït, quedant normalitzat tot. cl dimecres següent.

L'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 21 del mateix lïies, féu constar en acta el sentiment general, a! qual s'asso ciava. produït per les desgràcies ocorregudes e! dia 19. En aquesta sessió hi assistiren l'alcalde Joan Salas i els regidors Alfons M." Ubach. Domènec Palet i Barba, Josep Tobella. Lluís Saivans, Claudi Ramoncda, Joaquim Alegre, Isidre VcUsolà. Salvador Carné, Esteve Sallent, Magí Rodó, Francesc Comas, Josep Borràs, Miquel Cardús, Pau Figueras, Jaume Rovira, Pere Prat i el secretari Rafael Llofriu.

54 BALTASAR RA GON

TRETS AL CARRER DEL NORD

Era el dia lo de maig de I'any 1903. Per a donar una prova d'adhesió al compatrici En Josep

Roca i Roca, després de les eleccions de diputats celebrades aquell any, els seus adietes a Terrassa organitzaren un dia de camp per a manifestar-se més a cor obert i el lloc destinat per a celebrar-ho fou el bosc de can Parellada.

La festa durà tot el dia, però a la tarda es compta que hi assistiren unes 6.000 persones; una tarda esplèndida i plena de sol.

A més d'assistír-hi aquest gran nombre de terrassencs, entre ells s'hi comptaven sis cors, hi havia representacions de Rubí. Castellbisbal i d'altres pobles, tots amb llurs respectives banderes i estendards.

Hi hagué concert i parlaments sadoUats d'entusiasme. Les sis era l'hora assenyalada per a emprendre el retorn. A la riera de Les Arenes, damunt d'un carro que serví de

tribuna, dirigiren la paraula el veterà Ardid i cl patrici Roca i Roca. I en acabar, els terrassencs volgueren acompanyar els forasters fins a l'estació del Nord. Una hora de camí, que amb tanta gentada formava una cúa interminable que, serpede-jant seguia pels camins voltats de la verdor dels boscos i de les vinyes.

D'arribada a la ciutat, alguns volien pujar per la Rutlla. altres pel carrer de Topete, i n'hi hagué prou amb una petita indicació per a agafar el camí més directe vers l'estació per aquest últim carrer.

En ésser al Passeig, decidiren pujar pel carrer Mitjà per no haver de passar per davant la caserna de la Guàrdia Civil que hi havia llavors a l'extrem del carrer de Mas Adei, a fi


d'evitar qualsevol provocació, i la comitiva continuà per la Creu Gran, Societat i carrer del Nord.

Quan es trobaren en aquest últim carrer, a la mateixa cantonada de Sant Valentí, els sortí al pas el cap de la Comandància Municipal, acompanyat d'alguns guàrdies, fent observar als dirigents que allò era una manifestació, i quan 1Í indicaren que eren uns amics que acompanyaven uns foras-lers, els obligà a retirar les banderes.-

Entretant l'excitació anava prenent peu i alguns dels manifestants agafaren En Roca i Roca a pes de brac;os i se Tem-portaren carrer amunt.

Al cap de pocs moments esclataren un seguit de trets i tres minuts després un piquet de la guàrdia civil rodejava cl cadàver d'un home estes sobre la vorera del carrer.

Era la víctima Lluís Molins, veí de Sant Pere de Terrassa. Un tret frec a frec entre la boca i el nas el deixà mort a

Tacte. Un altre tret ferí la cama d'En Joan Bonastre, qui fou

portat seguidament a casa seva, deixant un bon rastre de sang sobre la vorera del carrer de Sant Valentí, lloc on ell vivia.

Quedaren també ferits el comandant i un guàrdia, i en el lloc de! succés hi foren recollits bastons trossejats, un d'ells tacat de sang. i una destraleta que no tenía senyals d'haver servit.

Per a socórrer les necessitats de la vídua Molins i els fills í de la família de l'obrer ferit, els republicans de Terrassa obriren una subscripció, encapçalant-la En Roca i Roca' amb 150 pessetes. La subscripció va obrÍr-se, a mes, a "La Publicidad", de Barcelona, i a "Tertulia Republicana", de Madrid.

Pocs dies després, cl cap de la Guàrdia Municipal, Benet Camino, fou destituït 1 exiliat de la ciutat per sempre més.

56 BALTASAR RAGON

EL REI ALFONS XIII A TERRASSA

Era el dia i 8 d'abril de l'any 1904 que la ciutat ja estava preparada per a rebre S. M. el rei Alfons.

Tots els carrers on havia de passar el regí monarca estaven guarnits amb mata i boix i els balcons amb rics domassos.

L'anaren a rebre a l'estació el Diputat a Corts senyor Alfons Sala, els Diputats Provincials senyors Barata i Alegre i un gran nombre de representacions de totes les entitats, sometent, corporacions terrassenques i els alcaldes i altres autoritats de tots els pobles del districte.

Prop de dos quarts de quatre de la tarda, entre crits de ¡Visca el Rei!, aplaudiments i repic de campanes, mentre es tocava la Marxa Reial, el rei Alfons XIÏI feía la seva entrada a la ciutat de Terrassa, on era rebut per l'alcalde senyor Alfons Ubach i les personalitats esmentades.

En passar pel carrer de Sant Pere, una gran gentada cobria tot el carrer, i havent relliscat el cavall del cotxe que anava, va seguir un tros a peu, entre l'entusiasme del poble que contínuament l'ovacionava.

Seguidament es dirigí a l'Església Parroquial del Sant Esperit, on fou rebut pel reverend senyor Prior i la clerecia amb Creu alçada i sota pal·li fou acompanyat al presbiteri, on es cantà el Te-Deum. Després visità cl Crist jacent.

Sortint de l'església anà a l'Ajuntament, on se celebrà una recepció: assentat al tron tenia al seu costat el Ministre de la Guerra i el Governador civil de la província. Desfilaren davant del Rei el Diputat a Corts N'Alfons Sala; els Diputats Provincials En Francesc Alegre i En Joan Barata; l'alcalde i els regidors, Jutges Municipal i d'Instrucció, una Comissió de PP. Escolapis presidida pel reverend Rector P. Ge-


né; representacions de la Cambra de Comerç, Institut Industrial, Bancs, Caixa d'Estálvis, alcaldes i jutges municipals de! districte, professorat de les Escoles Industrials í les Municipals, Joventut Catòlica, Conferències de Sant Vicenç de Paúl. comitès monàrquics i nombroses representacions de notaris, advocats, metges, farmacèutics, industrials, agricultors i totes les classes socials de la ciutat.

Acabada la recepció visità el Col·legi dels PP. Escolapis, on fou rebut per l'Iltre. Sr. Vicari General P. Eduard Llanes. pels Assistents generals de València i Castella, pel Pare Rector, tota la Comunitat i els alumnes, cantant aquests una salutació com a benvinguda al monarca.

En aquell lloc fou quan una nena de nou anys. acompanyada del metge senyor Ventalló, es presentà al Rei amb una petició d'indult demanant que fos atesa en record de la visita que el Rei feia a Terrassa. Aquesta noía era la filla d'un tartaner anomenat Josep Turu (a) "Guixé", el qual estava passant condemna a Xafarines i aprofitant cl moment la noia demanà la llibertat per al seu pare. El Rei va prometre que s'ocuparia de l'assumpte i al cap de poc temps va complir la seva promesa.

Després visità el Vapor "Auxiliar Tarrasense", i aquells balcons i galeries de l'edifici estaven atapeïts d'obrers que victorejaven cl rcgi visitant. Es dolgué que per la manca de temps no pogués veure detingudament el funcionament de la maquinària que des de fora el pati ell es mirava i feia l'efecte que aquell soroll l'atabalés.

Va seguir pel carrer del Puignovell, Í des dels balcons dels magatzems dels industrials Sala i Alegre, coberts de noies, sortiren riuades de flors que cobriren el cotxe regi,

En passar per davant la Central de Telèfons, a la placeta de la Font Vella, les noies telefonistes li varen fer ofrena d'un ram de flors.

Al Passeig bi havia un arc de triomf molt ben guarnit, i, passant pel mig, es dirigí a les Escoles Industrials, on fou rebut pel Patronat i pel Director senyor Bartomeu Arnat.

58 SALTAS Afí R AGÓN

Aquest l'acompanyà a diferents locals on hi ha la maquinària, interessant-se per les diferents tècaiques per a la fabricació del teixit.

Allà el Rei Alfons XIII va fer lliurament de 2.000 pessetes a l'alcalde perquè fossin repartides entre els pobres.

Sortint de les Escoles Industrials es dirigiren pels carrers de Sant Antoni, Creu. Nou i Rasa, a la fàbrica dels senyors Torrella Germans, avui Anònima, on s'interessà pel treball de la llana en els seus diferents aspectes.

Va visitar també el Vapor Amat, avui "Manufactura Textil. S. A.", on hi tenien la fàbrica els industrials "'Sala Hermanos", seguint la quadra dels telers; allà un grup d'obreres li varen fer ofrena d'un ram de flors del jardí de la mateixa fàbrica.

Als acords de la "Marxa Reial" el rei entrà en el Círcol Egarcnc, on fou complimentat pel vice-president En Joaquim Alegre, qui l'acompanyà al saló de ball, on va improvisar-s'hi una Exposició de productes manufacturats a Terrassa.

Allà fou rebut pel president de l'Institut Industrial, En Josep Garcia Humet, el qual 1Í donà detalls dels diferents generes i qualitats de la roba exposada.

A causa de les poques dimensions del saló, en aquesta Exposició solament hi prengueren part els industrials Sala Germans, Alegre i C.", J. Prat i Fills, Cortés i C.', Alavedra i C.*, Aymerich, Amat i Jover, Garcia i Fills, Bosch, Duran i Costa,, Trullas, Sabater i Riba, Eduard i Salvador Mestres. Boix i Bosch, Albi i Palet, Roca i Marinello i Salvans i C.V

El Rei Alfons XIII fou obsequiat amb un "lonx" que li oferí brindant el senyor Alfons Sala, Acte seguit sortí pels jardins i passà pels carrers de Sant Pau, Teatre i Nord, fins arribar a l'estació, on demostrà la seva satisfacció a l'alcalde senyor Alfons Ubach, i entre ovacions i crits d'entusiasme s'acomiadà de la ciutat prometent tornar.

A la Fraternitat Republicana del carrer Cremat posaren domassos als balcons i a l'Agrupació Regionalista la bandera catalana.


UNA EXPOSICIÓ LOCAL

El dia 3 <lc juliol de l'any 1904 s'inaugurà TExpüsiçió local a l'Escola Industrial llavors en construcció.

Va assistir a la cerimònia de la inauguració l'allavors governador senyor González Rotwos, el senyor Gricra, en representació de la Diputació Provincial, el Rector de la Universitat, doctor Rodríguez Mcndez. el President del Foment del Treball Nacional i un bon nombre de significades personalitats.

La direcció del treball d'instal·lació va ésser confiada a En Joan Mestre i Pou qui havia estat delegat per Terrassa i Sabadell a l'Exposició de Xicago, en juliol de 1893.

Varen pendre-hi part uns 200 expositors. Entre els fabricants hi prengueren part les cases Alegre i C.", Freixa i Sans, Sala Germans. Ramon Argemí. Garcia i fills, Murtra i Musons, Fontanals i C.", Aymerich, Amat i Jover, Torrens i Solà, Albi i Palet, Prat i fills, Francisco Roig Llauger, Cortés i C.*, Van-cells Germans, etc., etc.

Entre els filadors d'estam. Soler i C.", Jaume Castells i C", Salvans i C.^ Amat i Viver, Salvans i fills, Astals, Roca í C , Niquet i C.V

Industrials d'altres rams, com son Eduard i Salvador Mestres, Escursell i C , Sensada, Ramoneda i C . Els de gèneres de punt Boix i Bosch, Pere Mr. Armengol, Bosch, Martí i Padet,

Tintorers, filadors, fabricants de teixits de cotó, etc., etc. En el ram de construcció hi figuraven tots els tallers de ma-

60 BALTAS A ¡i n iGO Í\

quinaria, sobressurtint Ws cases Abelló i C. Cañameras, ju-nyent i C , Culell i Turu, Bailina i Hacrtcl i com a íundició Antoni Blasi.

Constructors d'obres. Ullés. Calsina i Aldabó i Antoni Bruguera, constructor de dipòsits de ciment armat, granet i pedra artificial.

l'usteria S. Datzira, Josc)) Torruella. Josep Garriga, Pere Sabater i Antoni Iglesias.

L'art pictòric no podia quedar enclarrera en aquella exposició, on s'hi acoplaven les manifestacions comercials i industrials de la ciutat. En Joaquim Vancells va exposar-hi uns quadros designats amb els noms de "Coll de Panadés" i "Bocet de Montserrat". En Pere Viver. "Rectoria de Matadepera". El seu germà Tomàs, "Ginesteres".

També van collaborar-hi En Benet. Trullas. Domènech. Ball-ber, Elies. Llongueres. Padrines. Salla. Cermain i els fotògrafs Balle.ster i Estruch amb fotografies, Moncunill amb dibuixos d'arquitectura i Borràs i Serra amb esculttira.

El govern va fer un donatiu de 3.000 pessetes. En l'edifici on estava instal·lada l'exposició s'hi varen celebrar diferents festivals, amb la cooperació de totes les societats choráis i orquestres d'aquesta ciutat.

Formava la Comissió executiva, l'alcalde N'Alfnns M.' Ubacb i els regidors Josep Tnbella, TJuís Salvans. Josep Sucarraf.s, Francesc Salvatella. Joan Muntañola. D. Palet i Barba, Ramon Argemí. Francesc Comas. Claudi Ramoneda. Exercia de secretari En Rafel Llofriu.

Aquella Festa Major els veins dels carrers Fontvella, Saní Pere Í Sant Antoni, per a secundar la gestió de l'Ajuntament, varen engalanar i illuminar elèctricament aquelles concorregudes vies ciutadanes.

COSES Di: riCRUASSA HSCUDES 61

«SPüRT-EGARA»

En íuilejar per a recollir notes referents a l'esport a la nostra ciutat, he trobat un programa ben interessant, el qual fa referència a una cursa de veiocípedes o bicicletes que es celebra per la Kcsta Major de l'any 1892, organitzada pel Club Veloci-l>edista de 'i'arrassa.

I-a testa tingué Uoc ai Passeig, en una pista molt ben arranjada.segons el següent programa:

Cursa preparatòria de 1.600 metres (4 voltes), que la guanyà En Miguel Poal, amb recorregut de 2 minuts i 50 segons. En Ramon Argemí obtingué el segon premi per cinc segons de diferència.

Cursa local de 2.000 metres (5 voltes). La guanyà N'Ilde-fons Rigol, amb 3'26 minuts.

Cursa regional 4.000 metres (10 voltes), Fou vencedor En Lluís Vidal de Barcelona amb i6 ' i5 minuts i tres quints.

Cursa andicap, 4.000 metres, guanyada per En Miquel Poal. Cursa Consolació 3.000 metres (7 voltes), guanyador, N'An

toni Sanromà, de Barcelona. La fesla fou presidida per les senyoretes Lluïsa Ballber, Do

lors Torrella i Rosa Solà, rodejades per la Junta i el jurat, que era format pels senyors Pere Autonell, Anselm Ramoneda, Lluís I''alguera. Domènec Rodó i Josep Humet.

Passaren alguns anys sense que es fes quasi, cap més manifestació esportiva d'importància, fins que en obrir-se el curs de

62 BALTASAR RAGÓN

l'Escola Industrial, un grup d'cstudianls coment^aren a actuar en esport. Amb llur propaganda i actuació aconseguiren reunir amb ells un bon grup de terrassencs. Junts fundaren la societat esportiva Sport-Ugara que s'installà al carrer de Sant Antoni, número 39. El pati de la casa tenia comunicació amb el saló en el í[ue antigament hi havia instal·lat el Cafè del Círcol Federal. Al mateix saló hi ha actualment els cottons de la fàbrica de gènere de punt d'En Manuel Vallhonrat.

La festa d'inauguració de Spoi'i-Egara fou el dia 22 de gener de 1905.

La pluja féu que es tinguessin de susprendre alguns dels actes que es projectaven celebrar en aquesta inaugural. Amb tot, es jugà un partit de fútbol en un camp que hi havia al lloc que és avui carrer del Comerç entre els carrers de Pare Llauradó i Martí Díaz, a l'esquerra de l'antiga fàbrica Torrella, avui Anònima. L'equip terrassenc era: Barroso, Fontana, Viver, Pizà, Joly I, Joly II, Bobadilla, Ullés, Viñas I, Viñas 11 i Galí.

Aquest partit de fútbol, val a dir-ho, no despertà gaire interès, a causa de què ni els que el presenciaven hi entenien, ni els que el jugaven ho feien gaire bé. Demés, calia resistir pacientment la pluja.

A mig dia es celebrà un banquet servit pels germans Pompi-dor. Al final de l'àpat pronunciaren parlaments els representants dels Clubs d'Igualada, Sportmen-Club, Unió Velocipédica Espanyola de Barcelona i N'Ignasi Pérez, de Terrassa.

A la tarda, en el saló de festes de l'entitat, bellament decorat, varen efectuar-se jocs de bastó i d'esgrima i una cursa de cintes amb patins.

A la nit, varis aficionats representaren les comèdies Pelacs i Lanceros.

El diumenge següent, l'entitat portà a cap una cursa fins a Matadepera i tornada. Hi prengueren part set corredors i obtingué el primer premi En Josep Humet. El segon fou guanyat per En Salvador Salas, i el tercer per En Lluís Oller.

COSES DE TElUiASSA \ ¡SCUÜES 63

La primera Junta de Sport-Egara fou la següent: President, Josep Homs; Vice-president, Salvador Puig Vives; Secretari, Josep Arisó; Sus-secretari, Sjicolau Pomares; Tresorer, Salva-flor Cabasa, i vocals, Cecili I^afuenle, Francesc Ubadi i Cast l'ò vez.

A la següent Festa Major, fou inaugurat el Velòdrom, al lloc que és avui Camp del Terrassa P. C.

EI dia 8 d'octubre del mateix any, fou estrenada una esplèn-tlida pista que voltava el camp, la qual tenia 475 metres de volt.

I-ves llotges que actualment té el Terrassa V. C, foren construïdes amb motiu de les festes que celebrava en aquell lloc 1 SporUE^gara, entitat que al principi prengué gran volada, malgrat que la seva vida fou curta.

64 BALTASAR RAGÓN

ARS-LUCIS

En el primer pis de la casa on actualment hi ha instal·lada la Unió Comercial i Industrial a la placeta anomenada de la Font Trobada, el dia 13 d'octubre de l'any 1906 va inaugurar-se una sala d'espectables que era coneguda per Ars-Lucis.

Aquest nom, volia significar art de la llum. En aquella sala s'hi presentaven funcions líriques a base de jocs de llum de colors, que donaven un caire artístic poc comú a aquesta classe d'espectacles.

Dintre l'art de l'escenografia les representacions de l'Arts-Lucis eren, fins aquella data, el millor que s'havia fet a Terrassa. Els terrassencs que varen tenir el goig d'assistir a algunes de les sessions, en guardem un record força agradable.

El dia de la inauguració, després de projectar-se algunes pel-lícules, es representà en espectacle una visió de naturalesa, de nom Flors de muntanya, diàleg entre un jovenet pastor i una noia donzeileta, també pastora, en plena muntanya, entre el cant dels ocells i un chor d'homes que es sentien al lluny.

Tot estava compenetrat d'una mateixa emoció de naturalesa. La part artística :inava a càrrec del pintor En Joaquim Van-

cells, i la part musical del mestre En Joan Llongueres. Es representaren, ademes, en dies successius, Rei-Pastor i i,a

Lluerna, totes dues de qualitat insuperable. El dia de Nadal següent, es presentà Cami de Betlem; dos

quadros d'escenes de Nadal plens d'ambient popular i de rusticitat camperola, fidelment arrancades de la nostra gent i de les nostres muntanves.


El dia 21 de febrer de l'any segment, s'estrenà Voreta la mar, glossa de la cançó popular del mateix nom, delicadament presentada i cantada.

Un mes després, havien representat Lo- Sirena i B,l somni de Jacob.

El dia 2 de març d'aquell any 1907, l'Escola Choral hi donà un selecte concert.

A la sala d'Ars-Lucís, el dia 7 d'abril es representà "Ofelia", obra escrita expressament pel literat terrassenc Martí Alegre, amb música del mestre Esquerrà. L'obra fou interpretada magistralment per la protagonista, la senyoreta Pahissa. El decorat era dels germans Viver.

El dia 23 de maig i també el dia 29 de juliol següent, hi donà un selecte concert de piano, la distingida professora senyoreta Esperança Forés.

Passà l'estiu í l'Ars-Eucis no es tornà a obrir fins per la dia-' a de Nadal, amb l'obra "Bl mal rabadà", lletra d'En Josep Car-iier i música del mestre E. Morera.

Els ingressos, malgrat tractar-se d'un espectacle selecte, no corresponien a les despeses, que augmentaven més cada dia, fins que deixà de funcionar Ars-Eucis a darrers de març del 1907.

66 BALTASAR RAGÓN

L'ESCOLA D'ECONOMU DOMESTICA

A començament de l'any 1907 i a càrrec de l'Ajuntament, s'es-tablí en el primer pis de la casa número i del carrer de la Rutila, una Escola Municipal de tall, sota la direcció de la professora Na Carme Marqués.

A dita Escola, on s'hi donaven lliçons de 7 a 9 del vespre, hi podien concórrer àdhuc les noies més modestes, per a perfeccionar-se en els coneixements de tall i confecció de la roba. Solament es pagava la quota mensual d'una pesseta.

També s'hi donaven classes diürnes de nou a dos quarts d'onze i de tres a cinc.

El dia 13 d'abril de 1913 s'inaugurà en forma més moderna, l'Escola Municipal nomenada ja Escola d'Economia Domèstica, al carrer de Sant Jaume, número 12.

Allà augmentaren les classes d'alumnes d'una manera considerable. )

Amb Ja creixença que va fer la ciutat durant la guerra europea, !hi havia necessitat d'ampliar les Escoles, perquè cada dia era més gran el nombre d'alumnes que hi assistien.

Per aquest motiu, es reuní la Comissió d'Instrucció Pública el dia 17 de febrer de l'any 1926, i després d'examinades les ofertes presentades a concurs per a l'adquisició dt l'edifici destinat a instal·lar-hi l'Escola d'Economia Domèstica, es proposà, de moment, l'adquisició de l'edifici situat a la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer assenyalat amb el número 20, per a instal·lar-hi l'Escola Municipal de Música.

El dia 21 de setembre de 1927, l'Ajuntament acordà aixecar un edifici al costat de dita Escola, en un clos que feia canto-


nada entre la dita Plaça i el carrer de Sant Isidre, propietat d'En Miquel Alavedra.

El dia I de juliol de 1928, amb tota solemnitat, es celebrà la cerimònia de la col·locació de la primera pedra.

El dia 3 d'octubre següent, l'Ajuntament aprovà el projecte de construcció de l'edifici, obra de l'arquitecte municipal En Melcior Vinyals. El valor total de l'edifici, era senyalat en pessetes I04.58i'69.

VEscola d'Economia Domèstica fou inaugurada al nou edifici del carrer de Sant Isidre el dia 4 de desembre de l'any 1929.

El dia 6 de febrer de 1930^ vista i examinada la medició i valor definitives de les obres de construcció, qual tipus de subhasta era de 90.ioi'3i pessetes, deduint-se a 73.115*83, l'Ajuntament acordà el lliurament de la quantitat restant, 0 sigui i6.985'45 pessetes al contratista de les obres En Josep Carreras i Vivó.

Dit edifici consta d'uns semísoterranis, i s'aprofità el buid actual del terreny. El pis de planta baixa, està a un metre cinquanta centímetres del nivell del carrer. Consta, a més, d'un altre pis.

En aquest edifici s*hi donen classes per al millorament de la classe obrera, de dactilografía, aritmètica, geometria, càlcul mercantil, dibuix, ciències aplicades, tall, confecció, planxat de tota classe de roba, gimnàs i cuina.

68 BALTASAR RAGÓN

UN QUEIXAL DE MAMUT

EIs botànics terrassencs doctors Joan Cadevall i Ángel Sallent, acostumaven a fer excursions molt sovint junts, on donaven esplai a les seves aficions en la recerca de noves plantes i flors, de les quals els esmentats senyors en tenien, com saben la majoria dels terrassencs, uns coneixements extraordinaris.

Passaven el dia 15 de juny de l'any 1907 per la carretera de Matadepera i en endinsar-se un moment pel camí que trenca per anar a can Carbonell, que feia uns dos anys que havia estat remogut i arranjat, s'adonaren que en un marge s'hi estenia una capa blanca farinosa, que de lluny semblava un atapaïment de calç.

El doctor Cadevall va donar-se compte de seguida que es tractava d'un fòssil, i ho consultaren a l'expert geòleg En Domènech Palet i Barba el qual afirmà que realment es tractava d'un queixal del "E'iephas primogenius" però, incomplet, amb tot i tenir una dimensió de 2'6o metres per 25 centímetres de diàmetre. La forma és circular í a mida que s'allarga va aprimant-se fins arribar a la punta, que en aquest exemplar no hi és ni s'ha trobat amb tot i haver fet excavacions per a trobar-la.

Aquest curiós exemplar de l'època quaternària, pertany a un dels animals mamífers, de proboscidis, amb els ullals molt més llargs i encorváis que els d'elefant amb la pell coberta de pels. Va viure a l'Europa i al nord d'Asia i Amèrica.

El marfil no és tan estimat com el dels elefants d'Africa perquè tenen un color gris blavós i s'aclivella amb facilitat.


L'exemplar trobat al terme de can Carbonell, ja té perduda la qualitat de marfil quedant reduït a unes capes blanques i fines de fosfat i carbonat càlcic.

El propietari del terreny En Salvador Carbonell, va donar tota mena de facilitats per tal que a la vegada que el lliurava a l'Ajuntament per al Museu de ciències naturals, fos transportat convenientment en el lloc que li corresponia i també per tenir mes seguretat en la seva conservació.

Actualment aquest queixal de mamut està col·locat en una vitrina dalt al segon pis de ca la Ciutat.

70 BALTASAR RAGÓN

EL CONVENT DE LES JOSEFINES

A l'objecte de que els malalts, a la nostra ciutat,poguessÍn ésser degudament atesos, el llavors Prior, Heribert Font, junt amb alguns altres bons patricis, 'introduïren a Terrassa, la institució de les Germanes de Sant Josep, la qual ha estat, fins avui, digna de tot elogi pel bon zel i exemplaritat que han mostrat les seves monges en la vetlla de malalts, sense distinció de categories.

Les primeres monges que s'establiren a Terrassa s'instal·laren en una casa del carrer del Vall, número 23. Començaren a exercir el dia 23 de juliol de 1878.

Com sigui que als primers anys, no es cobrien les despeses, les monges establiren una escola de primera ensenyança per a nenes, a fi de procurar majors ingressos.

Alguns anys després, es traslladaren al carrer de l'Església número i 5 , on !hi estigueren poc temps. En 1893 passaren a! carrer de Sant Antoni, número 45, i pel juliol del 1898 s'instaHa-ren, altra vegada, al carrer del Vall, en el número 45.

La societat constituïda per varis particulars amb el nom de "EI amigo del enfermo" recaptà, per subscripció pública, 51.122 pessetes, amb destí a què les germanes Josefines poguessin tenir un local digne. A tal fi es construí l'edifici que actualment ocupen al carrer del Concili Egarenc, entre els del Pintor Torres i Marian Fortuny. L'arquitecte En Lluís Moncunill s'encarregà dels plànols de Tedifici, que s'inaugurà el dia 10 de març de 1901.

Les obres costaren 58.9i8'o5 pessetes, i varis propietaris de terrenys veïns al del Convent, s'encarregaren d'abonar la diferència existent entre el cost i la quantitat recaptada per "El amigo del Enfermo".


En inaugurar-se l'edifici, quedà per edificar, una part de terreny, que fou destinat per a construir-hi la Capella, que dirigí el mateix arquitecte senyor Moncunill i fou construïda pels mestres d'obres J. i P. Almirall. La citada Capella té la mateixa cabuda que la del Convent de Sant Francesc. S'inaugurà el dia 13 de desembre de 1907, i la Superiora Generala, com a cosa excepcional a les costums establertes a l'Ordre, obtingué permís perquè el dia de l'inauguració, hi professessin quatre monges, en testimoni de l'agraïment de què els terrassencs es feren acreedors.

A la solemne festa hi assistiren les germanes Superiores de tots els Convents de la mateixa Ordre establerts a Catalunya.

73 BALTASAR RAGÓN

UN ANTIQUARI

En el carrer del Mas Adei hi vivía un home que era extraor-dÍT¿rÍament popular.

Deien que era arqueòleg- i el seu nom era Agustí Bonvehí. Vestia d'una forma que cridava l'atenció arreu on passava.

La seva indumentària era un jaqué, una ermilla del temps de Ferran VII, pantalons molt estrets i sabates ferrades que tot s'ho componia ell mateix.

El quarto de reixa de casa seva era un vertader museu d'an-tigüetats. Hi havia un monetari valuós amb monedes d'or romanes del temps de Neró, casulles bordades amb or, mitres, can-delabres, anells, collars, braçalets, arrecades, armes, tabaqueres de sistema molt interessants.

Feia més de quaranta anys que vivia en aquella casa i un dia, el i6 de febrer de l'any 1908, va anar a una casa de Sant Ger-vasi i allà morí d'un atac cardíac.

El conexien per l'antiquari i una vegada mort, tot aquell tresor va desaparèixer de la ciutat sense saber-se res ningú.

* « *

EI dia 2 de juny de l'any 1907 en el teatre Principa!, l'Orquestra Filarmónica de Barcelona baix la direcció del mestre Josep Lassalle, donà un extraordinari concert compost d'obres dels mestres Haydn, Bruckner i Borodine.


L'orquestra estava composta de 75 professors. L'entrada a butaca era de 3 pessetes i el públic o'50 pessetes.

El dia 3 d'agost de l'any 1907 s'inaugurà la botiga de mobles que En Pere Sabater tenia al carrer de Sant Pere cantonada al de Sant Fructuós, on durant una sèrie d'anys hi passaren un gros nombre d'artistes terrassencs la majoria, celebrant-hi selectes exposicions que eren visitades i comentades amb aficíó per la majoria dels que les visitaven.

La primera d'aquestes exposicions fou la del caricaturista Bagaria. Després, entre moltes altres, seguiren les següents:

Rafel Benet, 13 febrer de 1909; Pere Viver, 13 maig de 1913; Tomàs Viver, 27 abril de 1914; Joaquim Vansells, 2 juliol de 1914; Josep Armengol, 22 març de 1917, i Apel·les Mestres, 20 març de 1923.

Aquesta botiga quedà tancada a primers de l'any 1928.

T4 BALTASAR RAGÓN

UNA ROMERIA A MONTSERRAT

Una de les romeries que ha revestit mes solemnitat, d'entre les que cada any fan els terrassencs al Monestir de Montserrat, fou, sens dubte, la que tingué lloc el dia 13 de setembre, de l'any 1908.

E^ calculà que hi assistiren i.ioo terrassencs. A les 4 de la matinada, fou portada a l'estació i en processó,

l'imatge del Sant Crist, acompanyada d'un gran nombre de con-gregants, amb atxes enceses.

La Companyia del Nord habilità un vagó, l'interior del qual fou alfombrat i ornat amb flors i llum, on hi fou col·locada la santa Imatge, que presidia la romeria.

Quan el tren arribà a l'estació de Monistrol, esperaven cinc cotxes de la línia del Cremallera, que conduiren al Monestir els terrassencs.

Esperaven l'arribada de la romeria, a l'estació de dalt, un bon nombre de compatricís nostres que eren a Montserrat des del dia abans, els quals es juntaren amb la processó que s'organitzà seguidament per a entrar a la Basílica.

Aquesta processó revestí una gran solemnitat. Ha prengueren part, per ordre, les Teresianes de Sant Pere i les del Sant Esperit, filles de Maria, terciàries i terciaris de Sant Francesc, con-gregants de la Immaculada i de Sant Lluís Gonçaga, socis de la Joventut Catòlica, senyores i senyors de les Conferències de Sant Vicens de Paul, l'Arxiconfraria de Montserrat amb penó portat pel diputat provincial Joan Barata, seguit pels cordonistes Joan Marcet Palet i Josep Marcet Poal, congregants del Sant Crist amb la santa Imatge i chor del Miserere. Tancava la processó la


Junta d'obra, composta dels senyors Monset, Viver i Escudé i 1 Ecònom del Sant Esperit Reverend Tomàs Pursals, Pvre.

En arribar a la plaça de la Basílica, la comitiva fou solcm-nialment rebuda per l'Escolania del Monestir i la Comunitat bc- nedictina, presidida per l'Itre. Prior P. Fàbregas.

Fou un espectacle imponent, l'entrada de la processó en cl temple de la Moreneta, entre els cants severs del Miseree.

La Imatge del Sant Crist fou col·locada en una de lea capelles dels costats, mentre l'Ecònom pujà a la trona i pronuncià un bell discurs de salutació. Com a final del mateix, cl Rnd. Pursals, féu la presentació dels romeus a la Verge.

Després de cantar-se la "Salve gregoriana" el Reverend Lluís G. Ubach celebrà missa, mentre el P. Miquel Arcàngel predicava un eloqüent sermó.

A la Sagrada Taula s'hi acostaren més de mil terrassencs. L'Ofici fou cantat per la Comunitat benedictina. Fou cele

brant el Rnd. Ecònom, assistit pels Reverends Josep Palou, Francesc Torras i Lluís G. Ubach. La part del sermó fou confiada a l'orador sagrat Rnd. P. Soler, de les Escoles Pies de la nostra ciutat.

Després de l'ofici hi hagué besamans al Cambril de la Verge. A la tarda, uns 600 romeus anaren en processó a la Cova i,

mentrestant, els que quedaren al Monestir celebraren una processó pel camí del Via~Crucis í claustres, que fou presidida per l'Imatge del Sant Crist.

Ptr al retorn, els terrassencs es congregaren a la Plaça de ï'Església i junts entraren al temple. A les vuit del vespre la romeria s'acomiadava de la Moreneta. Féu el sermó de despedida el Reverend Lluís G. Ubach, Pvre. i els chors de les Filles de Maria i Teresíanes cantaren un himne a la Immaculada, lletra del mestre Llongueras í música del Rnd. P. Gené, llavors Rectors de les Escoles Pies d'aquesta ciutat.

Al dirigir-se la comitiva a l'estació, per a retornar a Terrassa els romeus foren acomiadats per la Comunitat benedictina, Í acompanyats amb llums de bengala, pels estiuejants del Monestir i la rodalia.

76 BALTASAR RAGÓN

A les onze de la nit arribava la Romeria a la nostra ciutat. A l'estació una gran gentada esperava els romeus, als quals acompanyà, junt amb l'Imatge dei Sant Crist, fins a l'Església del Sant Esperit.

En mig del silenci de la nit, convidaven a la meditació, les notes del magestuós cant del Miserere, mentre el Sant Crist rebia l'homenatge de pietat dels terrassencs que presenciaven la desfilada.


L'EDIFICI-FABRICA AYMERICH Y AMAT

Sobre els terrenys que havien estat les hortes i jardins del Pantan, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich varen aixecar-hi un edifici per a la seva indústria, el qual va inaugurar-Se el dia primer de novembre de l'any 1908. L'endemà funcionava ja tota la fàbrica en el nou edifici.

Els treballs per a llur construcció varen durar més de dos anys. S'hi ocuparen ordinàriament uns 200 operaris.

La construcció va ésser dirigida per l'arquitecte En Lluís Mon-cunill i l'execució anà a càrrec dels mestres d'obres Comellas i Baltà.

La sala principal té una superfície de 12.000 metres; 200 de llargada i 60 d'amplada. La llum es reb del sostre per mitjà de 3.600 metres de claraboia fabricada a Sevilla i comptava quan va acabar-se de construir, amb 90 obertures de cara al Nord, de 2 per 4 metres.

Des d'aÜavors s'hi han fet algunes modificacions i reformes per a noves instal·lacions.

En la construcció d'aquest edifici varen emplear-s'hi 31.000 quintars de ciment de Sant Joan de les Abadeses, 37.000 quin-tars de Vallirana, amb 2.400.000 rajoles fines i 2 milions entre tobes i altres rajoles.

Distribuïdes en les sales hi ha 300 columnes de ferro dels tallers Nova Vulcano, de Barcelona. Es calcula que el ferro empleat en l'edifici pesa uns 340.000 quilos.

Els treballs de fusteria foren executats per Joan Torruella i fill i Pere Sabater; manyaneria per Cañameras, Junyent, Galí,

78 BALTASAR RAGÓN

Vidal i C.% i Manuel Muntadas; terrisseria per Joan Segués; enguixats per Geroni Aldabó; vidres per Casademunt i Roger i pedra per Artur Gomfaus.

Durant la construcció d'aquesta obra no va ocórrer ni un, sol accident.

Tocant al carrer dels Àngels hi ha un dipòsit de ciment armat, construit per la casa Antoni Bruguera, d'una cabuda de 1.440.000 litres i dos més de 250.000 litres cada un.

Com que en aquella època la maquinària havia d'ésser moguda a força de vapor, aquest edifici també comptava amb un departament per a la màquina, amb 4 calderes de 125 metres de calefacció, a una pressió de 10 atmosferes. Sis bullidors i quatre carboneres, en les quals hi cabien 60 vagons de carbó. El volant de la màquina tenia 6 metres de diàmetre. La xemaneia té un alçada de 42 metres, amb un pas interior de 2*30 metres.

L'any 1914 fou substituïda la força a vapor per la electricitat i es construïren nous departaments en la part Nord, tocant a la Rambla.

Aquest edifici ocupa una superfície de 50.540 metres quadrats.

COSEí> DE TERRASSA VISCUDES 79

LA PLAÇA MERCAT

Feia molts anys que Terrassa tenia necessitat d'una nova Plaça Mercat, car la Plaça Major era insuficient, no solament els diumenges, que es feia més gran el contingent de compradors i venedors, sinó també els dies feiners. Degut a aquesta insuficiència, havien d'utilitzar els venedors, les voreres dels carrers que desemboquen a la dita Plaça, amb la consegüent molèstia als veïns i amos d'establiments.

En sessió de l'Ajuntament del dia i i de novembre de l'any 1896, s'acordà construir un edifici exclusiu per a mercat.

L'Ajuntament va demanar que es fessin, proposicions de terreny per a veure quin fora el més a propòsit i d'aquestes s'en presentaren quatre: La primera tirar les cases a terra del 22 dtí carrer Cremat fins al Raval; la segona el casal que marca els carrers de Cantaré, Baix Plassa i Església i part de la Plassa Major; la tercera els casals del Raval, Goleta i Riera del Palau, i quarta a la casa de Can Vinyals.

El dia 30 d'octubre de l'any 1898 hom començà a enrunar aquell vell edifici de l'ex-Hospítal, junt amb algunes cases, el conjunt de tot el qual ocupava des de la Riera del Palau fins al davant de la casa número 42 del carrer del Raval i part dreta del carrer de la Goleta.

Fou colocada la primera pedra el dia 4 de juliol de l'any 1904 amb motiu de la Festa Major. El Mercat s'inaugurà el dia 14 de novembre de l'any 1908.

Aquest edifici és obra de l'arquitecte terrassenc N'Antoni Pascual i Carretero i la construcció anà a càrrec del mestre d'obres, els germans Almirall.

80 BALTASAR RAGÓN

Consta de tres grans naus, sobre una àrea de terreny de 3.895 metres. D'aquestes, la que dóna a la Rambla d'Egara, té 65*75 metres de Uarg per 20 d'ample; la del carrer de la Goleta, 70*75 metres per 26*40 metres i la que ocupa la part central, destinada a la peixeteria, té una llargada de 28 metres. I^s tres naus, en conjunt, tenen una superfície equivalent a 3.175 metres quadrats. Queden, ademes, dos espais triangulars, de 720 metres quadrats.

La nau que mira a la Rambla d'Egara, té a la part baixa, i en tota la seva extensió, unS soterranis que ocupen 1.500 metres quadrats per 5 Í mig d'alçada que serveixen per estable, i altres dependències per la venda a l'engrós.

Comunica amb aquests baixos, una escala de dos trams que té entrada per la Rambla d'Egara.

Per la construcció de les naus, s'hi utilitzaren 25.000 quilos de ferro, sense comptar les 50 columnes en les quals hi descansa la teulada, que conté 70.000 teules. A les claraboies de l'edifici hi ha 4.000 vidres.

Per la construcció de les parets s'utilitzaren 150.000 tobes i 2 vagons de rajola de València per a cobrir l'interior.

En un dels espais del costat hi ha un dipòsit en el que hi caben uns 130,000 litres d'aigua, la qual s*utilitza per la neteja del Mercat.

En l'espai destinat a llocs de venda hi caben entre tots, uns dos-cents venedors.

El pressupost total de dita construcció fou d'un milió de pessetes.


LA CALDERA DE CAL GUARDIOLA

En la matinada del dia i de desembre de l'any 1908, una detonació formidable va sentir-se en tota la població; mes amb tot 1 això ningú no es va moure de casa veient que el sinistre, fos quin fos, no els havia tocat a ells. Únicament els que es varen trobar en aquells moments al lloc del succés quedaren esglaiats perquè mai no s'havien trobat en una cosa semblant.

A la tintoreria Monset Í Guardiola, situada al carrer de la Quadra (Sant Antoni) treballaven de nit, i tot d'un plegat, la caldera de blanqueig, de dos metres de llarg ¡ un i mig de dià~ nietre, va explotar marxant del sòcol on estava clavada i va anar a caure a l'altra banda del pont de Sant Pere, sota mateix del jardinet d'enfront de les Esglésies Romàniques, i a pocs metres dels safareigs, aplastant un quadro de cols les quals com és de suposar, quedaren totes fetes una coca.

La caldera va allunyar-se a una distància de 225 metres del seu lloc i es calcula pel seu embalum que s'aixecà a una alçada de 100 metres.

En l'indret on estava clavada va produir-lhi un sot de prop d'un metre de fondària.

Els tècnics varen creure que l'accident fou degut a un defecte de construcció de l'aparell, ja que la seva resistència era superior a la pressió a què se'l sotmetia.

82 BALTASAR RAGÓN

L'endemà, el pont de Sant Pere, durant tot el dia es va veure invadit de gent i a la vegada que s'esborronaven, feien tota mena de comentaris respecte les desgràcies que podrien haver succeït, ja que amb el pès que feia aquella caldera, podia molt bé anat a caure a sobre el pont i destruir-lo o sobre d'una casa de la barriada i enrimar-la sepultant a tots els seus moradors.

Sortosament, el sinistre no va ocasionar cap desgràcia per

sonal.


L'ESPERANTO A TERRASSA

Era pel gener de l'any 1905 que "La Comarca del Vallés" va començar a fer propaganda a favor de l'Esperanto i el dia i d'a-• ril d'aquell any els primers entusiastes ja canviaren impressions en una petita reunió a la "Joventut Terrassenca".

I fins el dia 18 d'abril de l'any 1909 no quedà constituïda una societat, la qual anomenaren "Esperanta Lando" i que quedà 'nstal·lada al carrer del Pantà, número 57, 0 sigui al primer pis on hi ha avui el chor "Els Amics".

Foren aquests els primers esperantistas terrassencs, els quals no aconseguiren un ambient molt favorable i, per tant, llur actuació, mancada de suport, no donà els fruits que desitjaven.

Poc temps després, el fet de celebrar-se a Barcelona un Congrés Internacional d'Esperanto, féu que aquest idioma obtingués nous adeptes entre els terrassencs, els quals formaren una nova societat, ben organitzada, a la que posaren el nom de Grup í.umon.

El dia 4 de novembre d'aquell mateix any, quedà constituïda la nova societat, amb domicili al carrer del Nord, número 26. Fou norn^iada la següent Junta Directiva: President, En Josep Arisó; tresorer, En Miquel Astals; arxiver, En Josep Colet, i secretari, En Valentí Alavedra.

La Comissió de propaganda era formada per En Miquel Ram-hla, N'Eugeni Ferrer, N'Agustí Badia i Josep Ortiz.

84 BALTASAR RACÓN

El dia 7 de novembre es celebra la festa inaugural, en la que hi prengueren part elements esperantistes de Barcelona, entre ells els senyors Pujulà i Vallès, Casas, Bremon, Martí, Dalmau, Houbeg i un gran nombre de senyoretes.

Els esperantistes forasters foren rebuts, a l'Estació del Nord, per una representació de l'Ajuntament i un gran nombre de ter-rassencs, i acompanyats a l'estatge social. Després visitaren la Casa Comunal, on foren rebuts per l'alcalde senyor Rigol i varis regidors.

Els nous hostes visitaren l'Institut Industrial, Casino del Comerç, societats choráis i les Escoles Industrials.

El banquet oficial es donà a l'Hotel Pompidor, amb assistència de més de cent comensals. Al final del mateix fou enviat un telegrama de salutació al doctor Zamenhof.

A últims de l'any 1910, el Grup Lumon traslladà el seu estatge al carrer de Sant Antoni, número 64, segon pis.

Augmentava cada dia més el nombre d'entusiastes a l'idioma internacional, i s'establiren classes en diferents entitats.

Al principi, es donaren cursos d'Esperanto al Casino del Comerç, a l'Agrupació Regionalista i al local social. S'encarregaren de l'ensenyança en aquests tres llocs, respectivament, els socis N'Agustí Badia. En Bonaventura Verdaguer i En Rossend Roig.

Poc temps després, es creava al Grup Lumooi una secció infantil, que féu aparèixer una modesta revista, confeccionada amb velògraf, i quina direcció anà a càrrec d'En Josep Girona i Boada.

Per la Festa Major de l'any 1912 es celebrà a la nostra ciutat, un Congrés d'Esperanto. Un dels actes del mateix, fou el de posar a l'antiga Placeta de Saragossa, el nom del creador de l'Esperanto, Doctor Zamenhof.

També van celebrar-se uns Jocs Florals.


__Algun temps després s'obria un curs d'Esperanto a la societat choral Jovm-tut Terrassen'ca, baix la Direcció d'En Sebastià Chaler.

En l'estatge social del G^rup Lumon s'hi celebraven conferències, vetllades literàries i demés actes de caràcter íntim. Eren, sobretot, agradables i instructives, les tertúlies amicals que hi tenien lloc tots els vespres.

_ En reunió celebrada el dia 14 de març de 1920, el soci En Va-ientí Alavedra exposà la misèria en què vivien els infants a Austria amb motiu de la gran guerra i proposà, en nom de l'ideal esperantista, cercar, a la nostra ciutat, famílies caritatives, que allotgessin, en llurs cases, durant una temporada aquells infants austríacs desvalguts.

La idea fou molt ben acollida i acte seguit es nomenà a tal fí un Comitè, que el formaven, demés del citat senyor Alavedra, els socis En Sebastià Chaler, En Marian Solà, N'Adolf Soldevila, En Miquel Garriga, En Romà Vergés i En Narcís Casa-mada.

Ees gestions d'aquest Comitè donaren bon resultat, doncs el dia 10 d'octubre d'aquell any, arribaren, procedents de Gratz, (Austria) 15 noies i 9 nois que foren acollits en diferents cases particulars.

Després en foren acollits 50 més, que quedaren asilats entre l'Hospital de Sant Llàtzer i l'Asil Busquets.

El dia de Nadal següent, fou de gran joia per aquells infants, doncs es celebrà una festa dedicada a ells. Es muntà en el Grup Lumon l'arbre de Noel, es repartiren dolços i joguines. Els nois austríacs cantaren algunes cançons de llur país.

Gràcies als homes del Grup Lumon es fundaren diversos grups esperantistes en varis pobles del voltant on hi donava cursos l'incansable apòstol de l'esperantisme, En Sebastià Chaler.

Terrassa compta amb poetes i literats esperantistes, Uorejats

86 BALTASAR RAGÓN

en diversos Jocs Florals, entre ells els senyors En Josep Ventura Freixas i En Marian Solà Montserrat, aquest darrer nomenat acadèmic del Comitè llingüístíc.

A principis de l'any 1921, els elements del Grup Lu-ynon traslladaren el seu estatge ai carrer Major, Hoc on hi havia estat el Centre Mercantil Industrial, ja desaparegut i tres anys després, tornaven a la mateixa casa del carrer de Sant Antoni.

El dia 17 de desembre de 1927, amb motiu de celebrar el 40 aniversari de la publicació del primer llibre en esperanto, es publicà un fascicle, el qual contenia gran nombre de treballs literaris dels esperantistes, especialment dels terrassencs.

í avui encara continuen treballant per l'idioma internacional, bon nombre de compatricis abnegats, donant cursos desinteressadament i amb una voluntat admirable. Figuren encara entre aquests, alguns dels fundadors del Grup Lumon.

COSEò DE TERRASSA VISCUDES 87

ÀNGEL GUIMERÀ I TERRASSA

Era el dia de Sant Joan de l'any 1909, quan el nostre gran dramaturg Àngel Guimerà, vingué a fer una visita a la nostra ciutat.

i^er tal de rebre'l dignament, pocs dies abans fou nomenada una comissió composta pels senyors Torrella, professor de l'Escola Industrial; Casals, president del Círcol Radical; Martí Alegre, regidor de l'Ajuntament, i el metge senyor Josep Ventalló, director de "La Comarca del Vallès".

Aquesta comissió sortí de Terrassa en el tren de les 9*58 cap a. Sabadell per tal de rebre el poeta i acompanyar-lo des de la veïna ciutat fins a la nostra.

En arribar el tren a l'estació del Nord una gran gentada que l'esperava el va rebre amb grans aplaudiments i demostracions d'afectuós respecte que no s'acabaven en tots els carrers del Nord, Sant Pere i Raval, que la comitiva l'acompanyà fins a Cala Ciutat,

Aquesta comitiva la formaven l'alcalde, l'Ajuntament precedit dels dos macers, el Jutge Municipal senyor Malet, el Capità Corrons, en representació del Comandant Militar; el Rnd. Rector de les Escoles Pies, el Rnd. Jaume Catasús, vicari, en representació del senyor Ecònom; els alcaldes de barri, el senyor Rector de Matadepera, l'alcalde d'Ullastrell i un gran nombre de representacions de totes les societats terrassenques.

El pas del mestre Guimerà pels carrers de Terrassa es sembrava de flors que les noies des dels balcons tiraven per a saludar al poeta.

88 BALTASAR RACÓN

Estàndards i banderes s'estengueren pels voltants de Cala Ciutat on es celebrà una recepció. En sortir al balcó a saludar esclatà una ovació emocionant.

Seguidament s'organitzà una manifestació que es dirigí al teatre Principal adornada tota la façana amb rams i flors amb la bandera espanyola al cim i els balcons endomassats amb la catalana.

L'alcalde manifestà que Terrassa volia perpetuar el record d'aquell homenatge col·locant una placa amb el seu nom en aquell edifici.

Aquesta placa és la que hi ha sobre el portal d'entrada al pati de butaques esculpida per En Gargallo i que diu: "Terrassa a Guimerà".

Les societats corals terrassenques cantaren r"Himne al poeta", lletra d'En Guanyabens i musica del mestre Morera.

Després es dirigiren al "Casino del Comercio" on fou obsequiat amb un vermut amb unes breus paraules de salutació del president senyor Castor Gómez.

Visità la Plaça Mercat recentment inaugurada i la Cambra frigorífica.

A dos quarts de dues era obsequiat amb un banquet servit pels germans Ponipidor, en el saló de sessions de l'Ajuntament, pronunciant-se brindis enaltint al poeta.

A la tarde es celebrà una festa escolar al Passeig en la qual hi assistiren uns 1.500 alumnes de les Escoles públiques i colegís particulars i la Banda de Terrassa. En passar el mestre Guimerà «ntre la gran renglera de nois i noies, anava rebent seguidament una gran pluja de flors i crits d'entusiasme.

Davant del poeta els nens Lluís Vancells i Emili Marimon i la nena Margarida Riera recitaren boniques poesies a ell adres-sades.

El mestre Guimerà premià aquella finesa amb uns petons, fent-li espurnejar els ulls l'emocíó.

Després visità la societat choral "La Llanterna" i l'Agrupació Regionalista, on el pintor senyor Vancells va regalar-li un quadre premiat en la última Exposició de Madrid.


A la nit, en el Teatre Principal, es representà el seu drama 'Mar i cel" per un grup d'aficionats terrassencs els quals hi po

saren tota la força de la seva voluntat i l'obra resultà un èxit, coronada amb aplaudiments en tots els actes.

El mestre Guimerà fou obsequiat per la Junta del mateix teatre amb un lonx, brindant el president senyor Francesc Alegre.

També va visitar el "Círcol Egarenc" on fou complimentat per la Junta i el seu president senyor Joaquim Alegre.

Amb tots aquests actes demostrà Terrassa que estimava de tot cor al mestre Guimerà i que per ell sentia una gran adnn-ració,

I el poeta va tornar a Terrassa el dia 14 de març de l'any 1920 quan varen estrenar-li el drama "L'ànima es meva". Els terrassencs anaren a rebre'I a l'estació dels FF. CC. de Catalunya, a l'extrem del carrer de Vinyals, i l'acompanyaren a Cala Ciutat.

L,a comitiva portava els estàndards de "Joventut Terrassen-se", "Los Amigos", "La Llanterna", "Escola Choral", "Casino del Comercio" i el Grup Lumon i es dirigí a l'Ajuntament on el regidor senyor Benet 1Í donà la benvinguda.

Després es dirigí al Teatre Principal acompanyat d'una gran gentada que no parava d'aplaudir al dramaturg.

El mestre Guimerà tornà a Terrassa el dia 17 d'abril de l'any Ï921 amb motiu de què l'Escola d'Art Dramàtic H representà "Judith de Welp" al "Círcol Egarenc".

El dia II de gener de l'any 1925 Terrassa va retre un homenatge pòstum al gran poeta.

A dos quarts de nou del matí a l'Església del Sant Esperit es celebrà una missa en sufragi de la seva ànima que oïren bon nombre de fidels.

A dos quarts de deu sortí la comitiva de la Plaça Major on estava reunida i es dirigí al carrer on H fou posat el seu nom situat a la barriada de Can Palet, travesser al carrer de Colon.

Després es dirigiren al Teatre Principal on s'hi celebrà una festa literària començant amb les sardanes "Camperola" i "Les fulles seques", interpretades per la cobla "La Principal".

En Ramón Manà llegí un treball al·lusiu a la personalitat i

90 BALTASAR RAGÓN

obra d'En Guimerà, í l'Escola Choral i Ea Llanterna cantaren amb gran justesa les sardanes "Ees neus que es fonen" i "La sardana de les monges".

Es llegiren també algunes poesies i el senyor Emili Badiella acabà amb un breu parlament de gràcies.

A la tarda en el Passeig hi va haver una audició de sardanes i a la nit en el Teatre Principal la companyia Nicolau-Giménez, representà "Ea Pecadora".

El gran actor N'Enric Giménez recità alguns fragments de les obres de l'immortal mestre Guimerà.

La ciutat de Terrassa demostrà a tot hora el fervor i entusiasme que sentí pel genial mestre català.

COSES DE TERRASSA VISCUDES 9t

LA SETMANA TRÁGICA

Pels fets que varen desenrotllar-se durant la setmana del 25 de juliol al primer d'agost de l'any 1909, va donar-se a aquell període el nom de "Semana tràgica".

A Barcelona va prendre un caire de vandalisme. Molts dels promotors, aprofitant el gros pànic, varen entregar-se a la destrucció i al saqueig d'uns quaranta edificis, entre parròquies, convents i col·legis religiosos.

A Terrassa fou un motiu sentimental que va fer moure els terrassencs: evitar l'embarcament dels reservistes cap al Marroc.

Feia temps que els diaris portaven males noves de la guerra del Marroc. Cada dia eren cridats a files més soldats, per a anar a cobrir baixes, i s'extenia la inquietud i el descontent en les famílies.

Davant la situació difícil del Marroc, el govern Maura va promulgar un decret demanant els reservistes dels anys 1905, 7, 8 i 9, i aquesta crida va ésser el motiu inicial de la protesta, que aviat prengué caràcter de suma gravetat.

E)n la nostra ciutat, el dia de Sant Jaume, que s'esqueia en diumenge, una colla de joves, cap al tard, començà a recórrer les societats on s'hi feia ball, invitant a que el suspenguessin com a protesta per la guerra del Marroc í igualment varen fer-ho en els cines. A l'endemà, quan en les fàbriques ja s'havia començat a treballar, unes comissions de joves i dones s'hi presentaren, demanant que paressin. Si s'hi resistien, alguns dels comissionats paraven la màquina de vapor i les altres seguien les quadres, invitant els obrers a què sortissin al carrer.

92 BALTASAR RAGÓN

A la tarda, ja ningú va anar a treballar. Va aparèixer per les cantonades un Band del Capità General, Lluis de Santiago, declarant l'estat de siti i arribà un piquet de tropa, que s'allotjà en la nostra ciutat, a les ordres del tinent coronel Alfred Valero i Moreno.

Els més exaltats varen calar foc als ponts de les Rieres de les Arenes i del Palau, per a impossibilitar el pas dels trens i tallaren els fils dels telèfons.

Els guardes de consums varen haver de deixar els llocs i els protestataris cremaren algunes barraques.

Ea manca de comunicació, féu que circulessin les noves més alarmants.

El dimarts, dia 27, pels voltants de la via, a l'indret del Plà de l'Ametllera i del pas a nivell de Can Boada, va haver-hi un tiroteig entre els amotinats i la guàrdia civil, a conseqüència del qual resultaren ferits el tinent que manava les forces i alguns paisans.

A les quatre de la tarda va organitzar-se una manifestació molt nombrosa. La majoria dels manifestants eren dones i noies, que portaven alguns penons blancs, en els quals, amb lletres negres s'hi havia escrit: Abaix la guerra! Es digué que els manifestants volien desarmar el sometent, que estava reunit a Ca la Ciutat. En ésser la manifestació al cap d'avall del carrer de Sant Pere, a l'indret més estret del carrer, 1Í sortí al pas, pel Raval, una dotzena de soldats, els quals, des de la placeta de la Font-trobada, aíilerats, els uns agenollats i els altres drets, varen apuntar els fusells contra els manifestants, que no s'atrevien a aven-çar ni podien retrocedir, puix els darrers volien seguir endavant, ignorant el motiu que feia detenir els primers.

Tot eren crits d'exaltament, quan va sentir-se un toc d'atenció. La confusió fou enorme. Al cap de pocs moments es sentí, per segona vegada, un altre toc d'atenció. En aquells moments tan enguniosos, En Josep Rigol, que actuava d'Alcalde, va requerir el Comandant de la Zona Militar, senyor Torrente, que es trobava a Ca la Ciutat, a intervenir prop de l'oficial qui co-manava la força per tal que ordenés el seu replegament, ja que


ell garantia que els manifestants no alterarien l'ordre. Així ho féu el senyor Torrente, i es pogué evitar un dia de dol a la nostra ciutat.

Aleshores la manifestació va avançar, aplaudint el noble gest del senyor Torrents i abraçant els soldats que tots junts varen deturar-se a Ca la Ciutat, on una Comissió exposà els motius de la manifestació, que va dísoldre's immediatament, de manera ordenada.

Tot sovint un oficial, escortat per una patrulla de soldats, publicava nous bands, un dels quals prohibí la circulació pels carrers, des de les nou del vespre per amunt. Els carrers de Terrassa, tan concorreguts a entrada de nit, durant els mesos d'estíu, on tothom pren la fresca, semblaven aleshores els d'una població abandonada; tanta era la quietud.

El Sometent í els soldats feien guàrdia tota la nit. El diumenge següent, ja calmats els ànims, varen tomar a

funcionar els cines i els balls, i el dilluns, a l'hora de començar el treball, quasi tothom era al seu lloc, com si res no hagués passat.

En la nostra ciutat, gràcies a que l'autoritat va fer-se respectar i els terrassencs, la majoria, varen conservar la serenitat, els esdeveniments no prengueren el caient de gravetat que eïi altres poblacions veïnes.

94 BALTASAR RAGÓN

UNA EXCURSIÓ ARTÍSTICA A VALENCIA

Entre les coses viscudes, comentades en aquestes pagines, cal fer esment quant menys com un petit record, d'aquells cantaires que amb aquella fe i voluntat formaven l'Escola Choral acapdi-llats per un grup d'homes que si be tots sentien el cant com una cosa sublim en l'art, no tots utilitzaven aquella massa amb aquella finalitat.

Cal esmentar un dels fets que si va ésser ben gloriós, també podia ésser ben tràgic.

Fou l'anada a València el dia 25 de juliol de l'any 1910. El triomf obtingut per la nostra Escola Coral en la seva ex

cursió artística a la capital del Túria afiançà el seu valer, expres-sivament reconegut per la nombrosa gentada que omplenà el gran saló d'actes de l'Exposició que aquell any es celebrava a València, aixís com per la premsa valenciana que unànimement lloà el treball dels terrassencs amb frases entusiastes i encoratjadores.

Serveixi de lenitiu, deia la major part de la premsa valenciana, a les penalitats i vicissituts sofertes pels cantaires terrassencs en sa accidentada excursió, els aplaudiments que sincerament els tributà el poble de València, penyora de la admiració que senti pel seu exquisit i interessant treball artístic.

Amb l'entusiasme consegüent sortiren de Terrassa les tres seccions de senyoretes, homes i nois el diumenge a les deu del matí, arribant al moll de r"Astillero" on estava atracat el vapor "Josep Roca", que havia de conduir als expedicionaris a València, a les 12 del migdia, començant desseguida les operacions de l'embarc.


Aqui començà la primera mala impresió. Les cadenes que amarraven el barco sortien de l'aigua com si hi ¡haguessin cucs enganxats i donava la impresió que aquell vaixell feia alguns mesos que estaba atracat en aquell lloc. Després d'una llarga preparació, per fi desamarra enganxant-se una de les ancles amb unes cadenes d'un barco proper "Carmen Roca" el que donà lloc a una sèrie de maniobres tan enutjoses com inesperades. Per II slarribà a tirar endavant i s'estengué l'anímació a bord. Ja eren les dues de la tarda.

El íemps era esplèndid i la mar planera, això donà motiu a comunicar l'alegria al passatger que lliure de la influència del mareig, s'expansionés amb cants i altres manifestacions d'alegria.

El vaixell, però, anava amb una lentítut poc normal. A les lo del vespre s'ordenà que tothom es retirés procurant

sgafar la són en comoditat relativa cadascú en el seu lloc indicat.

Cap allà a la matinada (eren les dues) començà a córrer la veu de que quelcom anormal passava a bord. S'havia trencat íín tub de la màquina í el vaixell caminava amb extraordinària lentítut i es comunicà al passatge que calia cercar el port més proper, que era el de Vinaroz, per a desembarcar, puix que en aquelles condicions era impossible l'arribada a València.

A una marxa doncs de quatre milles per hora, després de passar una nit, pels que ho sabien, amb una angoixa horrorosa, per fi s'arribà al port de Vinaroz a les 8 del matí, i mercès a la impericia del pràctic del port i a la tripulació a bord es passaren prop de dues hores per a arribar a atracar al moll.

Un cop desembarcats i sota un raig de sol espantós s'encaminà l'expedició al poble de Vinaroz, escampant-se arreu, uns en cerca del dinar, altres en cerca de repòs i tots esperant ordres per a veure que s'havia de fer.

Aquell poble es va moure íJurant unes hores com si es trobés ^ plena Festa Major.

Entre tant, es tingueren conferències telefòniques amb els Delegats i Comité de l'Exposició i companys de bona voluntat que

96 BALTASAR RAGÓN

es trobaven a Valencia a fi de solucionar el conflicte. S'expen-diren també varis telefónenles aqui Terrassa per a donar compte de rincident i tranquilitzar a les famílies interessades.

S'havia d'arribar a les lo del matí a Valencia i a les lO eren a Vinaroz que es a mig camí.

Cap a migdia circulà l'ordre de rependre la marxa en tren de Vinaroz a Valencia, í aplegant-se novament tots e!s excursionistes, després de caminar prop de mitja hora a peu i altres a cavall en un camí mal cuidat i pleníssim de pols, sortirem de l'Estació a la 1*45 sense haver de notar cap incident lamentable.

Aquell viatge va fer-se amb vagons de tercera d'aquells antics, • de portelles estretes i de seients encara més estrets. Sortosament la joventut escampava moments de bon humor i sovintment se sentien cants alegres i converses animades que feien passar les estones més depressa i agradable.

A les nou del vespre s'arribava a la capital del Túria. Cal consignar que a més de l'enutjós del viatge, fou de dol

dre el no poder arribar a l'hora anunciada al port de València, puig que la rebuda que es preparava als nostres excursionistes hauria revestit proporcions emocionants. Varen anar al port a fer honors de benvinguda, a més del Comité de l'Exposició, una representació nutrida de l'Ajuntament, totes les societats corals i la Banda Municipal arribant a ocupar tot el llarg del carrer de Sant Vicens, retirant-se després de llarga espera veient que en lloc es veia ni es tenía cap nova del barco que havia de conduir els expedicionaris.

Arribats el vespre a la ciutat del Túria i allotjats en grups en diferents fondes, més o menys bones í amb hotels més o menys bons, circulà l'ordre de que havent sopat calia preparar el necessari per donar el concert anunciat a l'Exposició.

Malgrat el cansament i les penalitats sofertes, l'Escola Coral amb una heroïcitat que es de lloar sense reserves, preparà el necesari traslladant-se a la Pista de l'Exposició començant el concert a dos quarts d'una de la nit.

No cal dir que molts dels espectadors impacients abandonaren el local abans del concert, empro la impressió del públic i


premsa assistents fou excel·lent, en termes que la majoria protestà del desacert del Comité de l'Exposició en fer donar un concert de aital naturalesa a un local impropi i de pèssimes condicions, demanant alhora, que el concert de l'endemà es don-gués a la Sala d'Actes de l'Exposició.

Havia que veure aquelles criatures de deu i dotze anys d'edad, a les ires ¿e la matinada, movent-se i cantant en un escenari com si es trobessin a un jardí a les tres de la tarda. Aquelles criatures, aquella nit varen fer un miracle. Cal fer-se càrrec de les penalitats que varen passar per a arribar a lloc, i l'hora en que 6s movien quan el seu lloc havia d'ésser en el llit reposant.

A l'endemà a la tarda, fragmentats en colles sortiren els excursionistes pels carrers de València visitant l'Exposició, monuments i tot el més notable de la població, essent festejats arreu pel poble que simpatitzava amb ells amb demostracions afectuoses.

Arribat el vespre i solucionat el conflicte que es presentava per la tomada, es traslladà tot l'equipatge al "Vapor Canalejas" i a les nou tothom estava disposat per donar el concert a la esplèndida sala d'actes de l'Exposició tal com demanava la premsa el dia abans.

Una gran gentada omplia la sala establint-se tot seguit una corrent d'armonia entre els espectadors i els executants al concert, que es desgranà amb una perfecció tal, que pot considerar-se com un dels triomfs més ressonants de l'Escola Coral.

El Ministre de Foment, senyor Calbetón, que aleshores es trobava al Gran Casino, telefonà dient que desitjava conèixer els treballs de l'Escola Coral. Al començar la segona part, tota ella destinada als exercicis i cançons calisténiques d'En Dalcro-ze, feu l'entrada el Ministre en la sala d'actes, lloant amb paraules sinceres i entussiastes els treballs dels nens i les senyoretes. Desitjant sentir algunes cançons pel coro, aquest cantà dues composicions més per complaure'l, essent aplaudides frenètica-fïient per tota la sala, que no's cançava d'admirar la justesa i "alt sentit artístic, que en sa execució imprimien els nostres artistes.

98 BALTASAR RAGÓN

Acabat el concert, els tranvies que van al Grao traslladaren els coristes al port embarcant seguidamente per a emprendre el viatge de retorn a Barcelona.

Gràcies a les exigències deis carrabiners que no deixaren entrar I'equipatge a bord fins haver-se fet clar, es tingué de re-trassar la sortida del vapor i això i a l ^ n a altra cosa més feu que s'arribés tard a Barcelona per a poguer agafar l'últim tren que arriba a Terrassa a les lO del vespre.

Era tant le desig que hi havia per a trobar-se tothom a casa que el viatge es trobà tot calmos i pesat. Era en un barco carboner que el varen neteijar i emblanquinar a fi de que els passatgers estiguessin còmodament. La mar estava picada í el passatge no podia sortir a coberta perquè algunes hores plovia.

Varen marejar-se el 8o per cent, Ja majoria dones i criatures. Un acompanyant estava tant descompost que ni punxant-lo amb una agulla es movia, i creient necessari l'intervenció d'un metge, aquest, després de moltes investigacions s'arribà a trobar i al sol·licitar-li la seva ajuda contestà que prou feina tenia per ell.

El barco a causa de la rapídès amb que fou contractat no anava proveït de queviures ni begudes i a darrera hora de la tarda que navegava, aquell barco donava la impressió que portava una expedició d'emigrants, desganats, mal cuidats, bruts i a penes podien, la majoria, aguantar-se drets.

L'angúnia s'apoderà dels expedicionaris a Tenterar-se de que el vapor no arribaria a Barcelona a hora hàbil per a agafar el tren de Terrassa, amb els desitjós que hi havia, no es pot descriure. Sortosament els amics d'aquí, preveient el cas, amb una previsió i bon- zel prepararen a Barcelona un tren especial disposat a sortir bon punt hagués desembarcat tota l'expedició.

L'alegria que la nova del tren preparat donà als expedicionaris fou gran.

Havent desembarcat a tres quarts de deu, prengueren el tren providencial, i sense altra novetat, arribaren a la nostra ciutat a les onze de la nit.

A l'estació els esperava una gran gentada que saludà amb forts aplaudiments l'arribada del tren amb el que s'esvaí tota


la intranquilitat que regnava aqui des de que's va saber Tacci-dent de Vinaroz.

Ara que ja han passat tants anys, cal pensar encara, quina responsabilitat tenien aquells organitzadors, que alguns d'ells per a fer un negoci rodó, varen fer passar tantes hores engunioses ^ aquells 300 passatgers ó 400 que hi havia en el vapor "Josep ^oca" si haguessin anat a parar al fons del mar.

100 .-,- BALTASAR RAOÓN

EL CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA

A fi de fomentar l'estudi integral de l'història dels pobles, baix l'aspecte folk-lòric, estudiar les belleses de la natura i inculcar a la joventut l'excursionisme formal i patriòtic, un grup de terrassencs es reuní el dia 20 d'agost de l'any igio, en un petit saló que llavors ocupava la novella entitat esperantista "Lu-mon", situada al carrer del Nord, número 2Ó.

Després d'exposar-se els propòsits d'alguns referent a la constitució d'una societat que eS dediqués a l'excursionisme, quedà nomenada una comissió formada pels senyors Eduard Giralt, Rossend Roig i Joan Armengol, per redactar un reglament, fer els demés treballs necessaris per a la constitució de la societat i convocar altra reunió per al nomenament de la Junta i aprovació del reglament.

El dia 10 de setembre següent eS reuniren en l'esmentat local i amb el mateix fi, un nombre més crescut de terrassencs que el primer dia. Quedà nomenada, en la reunió, la següent Junta Directiva: Eduard Giralt, president; Pere Domènech, vice-pre-sident; Joan Armengol, tresorer; Agustí Ullés, arxiver, i Francesc Capella, secretari.

El reglament fou aprovat pels que, del de llavors, podien comptar-se com a socis i pocs dies després el signava el governador, Bonaventura Muñoz.

La nova entitat excursionista féu la seva primera excursió els dies 24 i 25 de setembre, o sigui el dia de la Mare de Déu

COSES DE TERRASSA VISCUDES ^^¡^í^l& 101

de la Mercè, que era llavors dia de festa i l'endemà, que s'ensopegà en un diumenge.

Un grup molt nombrós de socis varen anar a la Font de la Pola, Coma d'En Vila, Pla de Serrallonga, Bauma d'En Ser-rallonga, Avenç dels Codolons i Coves de Mura. L'endemà retornaren per Coll d'Estenalles.

Revestí extraordinària importància la inauguració oficial def Centre Excursionista, que tingué lloc el dia 6 de novembre d'aquell mateix any.

A dit acte hi assistiren representacions del Centre Excursionista de Catalunya, amb el seu president En Cèsar August Torres, Club Muntanyenc, Ateneu Enciclopèdic Popular, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona, Centre Excursionista del Vallès de Sabadell; Agrupació Excursionista de Mataró, els Centres del Plà de Bages i nom-ï^re d'elements de la major part dels Centres Excursionistes de Catalunya.

Després de la recepció a l'Ajuntament, on les delegacions foren rebudes pel senyor Josep Ventalló i regidors, efectuaren una visita a l'Institut Industrial i a les esglésies de Sant Pere, on parlà el senyor Ventalló i l'arquitecte senyor Emili Llates.

Al migdia fou servit un esplèndid banquet d'un centenar de començals a l'Hotel Pompidor. Finalitzà l'àpat amb brindis dedicats al novell Centre, al seu progrés i a la germanor de tots els excursionistes de Catalunya.

A la tarda es visità el Círcol Egarenc, Església Parroquial i el Casino del Comerç, on es celebrà la sessió inaugural del Cen tre Excursionista de Terrassa.

En aquest acte hi prengueren part els senyors E. Giralt, Cèsar A. Torres, qui ocupà la presidència, la senyoreta Manuela Finan, D. Palet i Barba, Doctor Cadevall, Eugeni Ferrer, Fran-

102 BALTASAR RAGÓA

cese Capella i representants dels Centres Excursionistes de Mataró i Sabadell.

Finalment es dirigiren a l'Agrupació Regionalista de la Pla-t;a de Mn. Jacint Verdaguer on l'Escola Choral els obsequià amb un bell programa de cançons,

L,a primera excursió de caràcter científic i arqueològic que efectuà el Centre, fou la del dia 27 de novembre següent. Es visità la Capella de Sant Mamet o Nostra Dona de Campenyà, la qual conserva alguns retaules de gran valor artístic.

D'aquella excursió s'obtingueren interessants fòssils procedents del que fou mar del Vallès, en la roca en què s'assenta l'esglesieta i en unes pedreres properes. A la vegada es visità el monestir de Sant Cugat del Vallès.

El fruit, llavors petit, que donava al poc temps de crear-se el Centre Excursionista, a mesura dels anys ha anat creixent d'una manera extraordinària, fins a donar-se el cas de què la nostra ciutat, proporcionalment, l'any 1930, era la ciutat que comptava amb més entitats excursionistes, les quals, havien donat sempre fe de vida, publicant butlletins, organitzant festes, conferències i excursions, arribant a tenir un valor com mai podien haver-ho somniat els que varen posar la primera pedra de l'excursionisme terrassenc, en aquella època de l'any 1910.

COSSS DE TERRASSA VISCUDES 103

EL «TERBASSA F. C.»

Kn un camp de curtes dimensions, bastant pla, situat entre el lloc, avui urbanitzat, on hi ha els carrers de Pare Llauradó, Galileu, Martí Díaz i Pi i Margall, un grup d'estudiants terras-sencs, en el qual n'hi figuraven alguns de forasters formaren un equip de fútbol, amb el nom de Ymmgs-Chtb. Això s'esde-venia pels volts de l'any 1905.

Passat algun temps, en aquell camp s'hi construïren un bon nombre de cases, i no es parlà més de futbol fins a últims de l'any 1910, que els mateixos joves i amb el mateix nom, utilitzaren el camp del Canonget, situat a l'extrem del carrer del Gasòmetre, tocant a la Riera del Palau.

-En aquells temps eren els propis jugadors els que organitzaven els partits, marcaven el camp i posaven cadires pel públic, a fi de fer més reduïdes les despeses de la vinguda d'equips forasters.

Un dels equips que es formaren, fou Duffour, Font, Petcha-nié. Vinyes, Garriga, Gibert, Morera, Viñetas, Barata, Vancells i Elias. Els jugadors actuaven sense Junta Directiva. Ells sols lesolien els afers de llur Club, que comptava, llavors amb una quarentena de socis.

Per al públic que presenciava els partits els jugadors hi posaven cadires que llogaven per 15 cèntims.

El dia 12 de febrer de 1911, els terrassencs celebraren un

104 BALTASAR RAGÓN

partit a Manresa, contra el Club que portava el nom de la ciutat. El resultat fou d'empat.

El 23 d'abril següent, jugaren, per primera vegada, amb un tercer team del "F. C. Barcelona".

El dia 30 del mateix mes, celebraren el partit revenja amb el "Manresa F. C." al qual hi figuraven, com a reforç, els germans Massana i En Berdier. Els terrassencs perderen, per 2 gols a I.

Aquest fou l'últim partir que, amb el aiom de Yowigs-Cl·itb, celebraren els terrassencs. El primer de maig del 1911 quedà constituït el Terrassa F. C. Fou nomenada la seg:üent Junta Directiva: President. Francesc Fonte; vice-president. Narcís Puïgde-llívol; tresorer, Joan Domènech; comptador, Josep Puig; vocals. Guillem Duffour i Francesc Buxadé, i secretari, Bernat Josa.

El dia 21 del mateix maig, el "Terrassa F. C." jugà contra un equip mixte del "Barcelona". Fou l'equip terrassenc: Duffour, Font, Petchamé, Vinyas, Pizà, Mallafré, Morera, Freixa, Barata, Vancells 1 Estranger.

El dia 2 de març de l'any 1913 s'inaugurà el nou camp del carrer de Pi i Margall entre els carrers de Clavé i Pasteur, el mateix que ocupa avui el "Terrassa V. C."

Aquest camp, que havia estat un velòdrom, conservava encara les pistes de pendent i viratges i era tot murallat. Era un bell camp d'esports per a poder desenrotllar, en gran escala, el futbol, que llavors prenia un increment considerable.

La primera copa que guanyà el "Terrassa F. C." la oferí el Reed-Rom i fou obtinguda pel segon equip en un torneig d'equips locals.

L'equip guanyador era format per Castella, Casajoana, Oliver, Mallafré, Altayó, Pineda, Escudé, Nogués. Petchamé, Vancells i Fonte.

C0SE61 ^E TERRASSA VISCUDES 105

En ingressar a la Federació Catalana el "Terrassa F. C." prengué part al campionat, arribant a finalista de la tercera categoria (temporada 1912-13). Aquest partit fou ple d'incidents, i per la seva dureSa, es mostraren ja, per part del "Mercuri", el contrincant, les formes que actualment estan en boga, sobretot en partits finalistes de campionat.

En aquella època, alguns dissidents del "Terrassa F. C", formaren nous Clubs, que, tot i ésser constituïts per terrassencs, eren contraris del "Terrassa F. C" . Aquesta enemistat, però, era fomentada per elements forasters, entre els que hi figuraven alguns estudiants.

lylavors es formaren el "Salut" que tenia el camp sobre el moll de descàrrega de l'estació del Nord, el "Terrassense F. C", amb camp a la Rambla d'Egara, entre els carrers de Ramon Borrell, Arquímedes i Antonino Pius i, més tard, la "Unió Terrassen-ca" quin camp era situat al carrer de Salmerón, xamfrà amb l'Avinguda de Jacquard.

Per assistir a alguns partits que no fossin de campionat, el preu d'entrada era de o'i5 pessetes.

El dia 30 d'agost de l'any 1916 el "Terrassa F. C." obtingué per primera vegada, el títol de Campió de Catalunya d'equips de segona categoria, després d'una brillant campanya, durant la qual no empatà ni perdé cap partit.

El dia 15 d'octubre següent, el "Terrassa F. C." va vèncer al primer del "F . C. Barcelona" en el seu propi camp, per 2 a 3, amb el següent equip: Castella, Fernández, Massana (S.), Elongueras, Massana (A.), Pérez, Pallarès, Calderé, Gràcia, Torrella i Pons.

A l'any següent, el dia 8 d'abril, el "Terrassa F. Ç." tomava a vèncer al "F. C. Barcelona" i, a la vegada, obtenia una valuosa copa en el camp del "Sant Celoni".

El 5 d'agost de 1917, guanyava la copa de El Dia Gráfico, a

106 BALTASAR RAGÓN

Hostalric, després d'un competit partit amb 1'"Internacional". El dia 20 d'octubre següent, ingressava a primera lliga, en virtut d'un acord pres per l'Assemblea de delegats de clubs de Futbol.

En març de 1921, guanyava al "New-Munster" de Zurich i el 26 de desembre de 1923 va batre, per 5 gols a 2, al llavors campió de Catalunya "C. D. Europa".

Al grup B de primera IHga, arribà a semi-finalista d'Espanya amb "l'Osasuna". Es celebri el partit el día 26 de desembre al camp de la "Reial Societat".

El dia 6 de desembre de 1925 obtingué, brillantment, la Copa Catalunya, disputada entre els equips de primera lliga, amb els següents jugadors: Sabater, Massaguer, Humet, Papell, Helwig, Kaiser, Roig, Argemí, Canals H, Broto i Pedrol.


UNA NEVADA TARDANA

Feia alguns dies que el temps era molt variable, el matí es presentava amb un sol bonic, brillant, però a migdia començà a nu-volar-se i a la tarda teníem pluja.

Però de prompte es va girar un fred intensíssiwi i el dia 4 d'abril, que era el de l'any 1911, cap al tard va començar a caure borrissols de neu i a les vuit del vespre en les baranes dels balcons ja n''hi havia un gruix de deu centímetres.

Durant la nit, en mig d'aquella quietud que produeixen les nevades, va anar caient la neu contínuament fins a primeres hores del matí.

En anar a fer-se clar, es va asserenar i es produí ima glaçada d'aquelles que formen època.

Va haver-se de pregar al veïnat perquè amb pales i aigua calenta netegés una mica la voravia, ja que anar pels carrers, amb aquella glaçada tan forta, n'hi havia per trencar-se tota l'ossa-menta, ;

De bonic ho era molt; poques vegades s'han vist uns panorames tant esplèndids com els que es van veure aquell dia.

La neu es va estendre per tota la comarca del Vallès, les muntanyes de Sant L,lorenç, Montserrat, can Poal i les Martines, la carena del Tibidabo fins a Sant Pere Màrtir. La Companyia de Telèfgns sofrí un gros perjudici, ja que foren en gran nom-

108 BALTASAR RAGÓN

bre els fils que varen trencar-se a conseqüència del pes de la neu que s'hi aguanta.

El perjudici més gros, fou per a l'agricultura, perquè en aquest temps i amb les bonances que havien fet anteriorment, la majoria dels arbres, ja havien fet la nova brotada.

De les nevades que han caigut més grans, cal esmentar ía del 14 de gener de 1885, la del 23 de desembre de 1906, una de ben tardana també, el dia i d'abril de 1910, una el 18 de desembre de 1920.


UNA VAGA GENERAL

Els obrers de l'art fabril de Catalunya, presentaren unes bases en les quals deia que: considerant el desenrotllament que ha fet la maquinaria durant el curs de trenta anys que ens ha portat a un 8o por cent d'augment en la producció í com a conseqüència, un gros nombre d'obrers en atur forçós; considerant que aquest avenç en la maquinaria •exigia una major atenció en l'operarí, i com a conseqüència un desgast d'energia física per a Torganis-me, la reparació del qual no permet el descans que llavors tenia, es demanava transformar la jomada de onze hores a nou a excepció els dissabtes que havia d'ésser de cinc hores i aplegar a migdia. Vuit hores al treball de nit i l'augment d'un 40 per cent la retribució de la mà d'obra a preu fet i un 25 per cent als de jornal.

El dia 29 de juliol de l'any 1913 es celebrà un míting al teatre Retir, convocat pel Sindicat de l'Art Fabril, on es parlà d'anar tothom a la vaga revolucionària.

Dos dies després, arribaren a migdia una comissió de forasters i començaren a visitar les fàbriques demanant als obrers perquè secundessin la vaga que el matí ¡havia començat a Barcelona.

Les primeres fàbriques que Secundaren el moviment foren a cal Bosch i Duran i a cal Gels i Companyia.

La guàrdia civil va rebre ordres de detenir i castigar als obrers que anessin amb amenaces i coaccions i al moment foren detinguts onze vaguistes, set dels quals eren terrassencs i únicament aquests foreai posats en llibertat a última hora de la tarda.

A l'endemà secundaren la vaga algunes fàbriques més, i en

lio BALTASAR RAOÓN

canvi es treballà normalment les dues primeres que plegaren el dia anterior.

El dia I d'agost es celebra un míting a la Casa del Poble, en el qual hi assistiren un milenar d'obrers i els oradors es queixaren de l'indiferentisme dels terrassencs.

El dilluns següent, la vaga va anar-se generalitzant. A les onze del matí, l'alcalde senyor Ullés convocà urgentment a una reunió a Ca la Ciutat, on hi assistiren el diputat a Corts senyors Alfons Sala, el diputat provincial senyor Francés Alegre, l'alcalde senyor Ullés i els regidors senyors Navarro, Esmerats, Guardiola, Tobella, Arnaus, Soler, Salvans, Rovira, Prat, Andreu, Busqué, Fàbregas i Albiííana.

En aquella reunió s'acordà que en vista de les anormals circumstàncies, l'Ajuntament estés en reunió permanent.

En sortir de la reunió e! regidor senyor Busqué, mentre baixava l'escala de l'Ajuntament en companyia de l'alcalde, fou detingut pe! cap de policia governativa complint ordres de la capital.

Els sindicalistes terraSsencs Roure i Ferroni, varen tenir temps de traspassar la frontera, quan varen saber que hi havia ordre de detenció per insults violents llenc^ats en els mítings.

!La vaga continuava i el dimecres següent va fer-se més extensa.

El divendres fou posat en llibertat provisional el regidor Busqué i a l'endemà als obrers Aligué, Castelló i González.

El dia 12 d'agost els obrers retornaven al treball després d'un conveni en què les clàusules foren estudiades detingudament.

El decret fou signat pel ministre de Governació En Santiago Alba el dia 24 següent i la principal clàusula fou la de la jornada màxima de 60 hores de treball la setmana.

EI dia 29 d'agost mateix, en una reunió d'industrials a l'InS-titut, s'acordà restablir les festes suprimides del dilluns de les dues Pasqües, Sant Esteve, dijous Sant i dimarts de Carnaval, acabant la jornada del dissabte a les dotze del migdia, que des del 4 d'agost de 1911 aquestes festes s'havien suprimit, i els dissabtes es plegava a tres quarts de dues de la tarda.

COSES DE TERRASSA VISCUDES Uí

U N H O M E N A T G E A ISCLE SOLER

Feia alguns temps que el gloriós actor de l'escena catalana Iscle Soler, estava allunyat de l'escena a causa de la vista i més que tot per l'edat, i vívia a casa d'una seva filia casada amb l'industrial terrassenc senyor Antoni Torrella, en el carrer de la Fointvella, número 79, de la nostra ciutat.

En aquella època es publicava una revista que quasi podríem dir-ne de luxe per la ben editada i dirigida, que s'en deía "El Teatre Català", i la gent d'aquella revista organitzà un homenatge al nostre gran actor, publicant a la vegada un número extraordinari de 62 pàgines dedicat exclussivament a ell.

I Terrassa, amb tot l'entusiasme va voler adherir-se a Tacte oferint-li un artístic àlbum en pergamí, bellament dibuixat per l'artista En Pere Viver, i en el qual figuraven alguns milers de firmes i els segells de totes les entitats térrassenques.

Firmaren en aquell àlbum les següents corporacions: Ajuntament, Diputats, Autoritats Eclesiàstiques i Militars, Jutges, Centres Industrials, Cambra de Comerç, Caixa d'Estalvis, Escoles Industrials, Dependents del Comerç i de la Indústria, Creu Roja, Registre de la Propietat, Juntes de teatres, Societats Corals, Recreatives, polítiques, esportives, esperantistes, excursionistes. Premsa local, etc., etc., í un nombre considerable de fir-nies particulars, en les quals (hi figuraven les persones més prestigioses de la ciutat.

Per a fer lliurament del número d"'El Teatre Català" i de l'àlbum dels terrassencs, vingueren a la nostra ciutat, el dia 3

Í12 BALTASAR RAGON

d'agost de l'any 1913, N'Angel Guimerà, l'Aldavert, Conrad Roure, Enric Morera, Ignasi Iglésies, Ermengol Goula, Josep Morató, Antoni Piera, Salvador Bonavía, Burgas, Moragas, Arenas, Artís, Curet, Vilaró, Alarma, Rodríguez Codolà i En Pere Muntanyola, portant aquest últim la representació de l'alcalde de Barcelona.

Una gran gentada assistí a l'estació del Nord per a rebre els hostes, els quals junts amb tots els estàndards í banderes de totes les entitats terrassenques, acompanyats de la Banda Municipal es dirigiren a casa del senyor Torrella.

L'Iscle Soler va rebre l'ofrena amb una gran emoció. AI carrer de la Eontvella no es podia donar un pas de multitud que hi havia i que amb molt entusiasme aplaudí al gran actor quan acompanyat d'En Guipierà, Roure i Goula sortí un moment al balcó.

Després la comitiva es dirigí a descobrir la làpida que dóna el nom d'En Soler al carrer on hi ha el teatre Recreu.

I finalment es donà un banquet en el Casino del Comerç on hi assistiren més de doscents començals.

A la taula presidencial es deixà buid el lloc d'honor que vingué a ocupar als postres el senyor Soler. La dreta de l'homenatjat es reservà al senyor Alcalde.

Prengueren seient al voltant els senyors Goula, Guimerà, Iglésies, Morera, Serraclara, Roura, Piera, Morató, Curet i Morant.

El dinar transcorregué amb la més franca alegria. En ésser a la meitat, el senyor Torrella s'alçà i anà a buscar el senyor Soler, que pocs minuts després entrà al saló. En donar-se compte de la presència del gran actor, tothom es posà dempeus, no sols al saló on es celebrà el banquet, sino els que ocupaven totes les dependències del Casino del Comerç. El moment fou emocionant, i l'ovació durà uns deu minuts. Fet el silenci, el Director de la revista "El Teatre Català", senyor Curet, va dir unes paraules en elogi i seguidament s'alçà N'Angel Guimerà, renovant-se l'ovació.


Els assistents aculliren les paraules de N'Angel, i després En Goula diu quatre paraules que també són aplaudides. Després s'aixecà l'Iglésies, qui desconeixent la part activa que els industrials i tot el poble de Terrassa prengué en la festa, llençà algunes paraules de protesta que foren retades per l'Alcalde, senyor Ullés, produint-se un lleuger incident, donan-s'hi més importància de la que en realitat tenia, puix que el bon sentit va im-posar-se desseguida en mig d'aclamacions entusiastes.

Eí gran actor Iscle Soler morí a la nostra ciutat en aquell pis del carrer de la Fontvella, número 79, el dia 27 de gener de l'any 1914. Al seu enterrament hi assistiren la majoria que mig any enrera li varen retre homenatje.

El seu cos és enterrat al Cementiri del Vallparadís, a la tomba de la família Torrella.

114 BALTASAR RAGÓN

L'ASSOCIACIÓ DE LA PREMSA

El dia 13 de setembre de l'any 1913, en ocasió de celebrar-se un banquet, que el llavors alcalde En Josep Ullés, dedicà als periodistes locals i corresponsals de la premsa forana, per la informació que aquets havien fet durant la passada vag'a, s'inicià la idea de fundar una Associació de la Premsa, per a la Ilegítima defensa dels interessos morals i materials del periodista.

La idea fou favorablement acollida í el dia 21 d'octubre sei e n t s , es reuniren en un saló de l'Ajuntament, els representants de la premsa de Barcelona. Assistiren a la reunió, els senvors Josep Ventalló i Vintró. Erancesc de A. Abad i J- García Ar^i-laea. per "La Co-tfUirca"; Igrnasi Puiff, Emili G. Martín, Toan Oller. pvre.. Nicolau Talió, Joan Pujol i Roca. Santíaeo Morera, Manuel Corrons i Isidre Noguera, per Crónica Soda!; Toan Feiner i Dulcet i Marian Galí i Guix. per La Sembra; Joan Ponsa. per Bl Deber i Bl Progreso; Magí Tobella i Aymerich, per Bl Liberal; Joan Sala, per La Vanguc^dia; Salvador Cecília, per Bandera Federal, de Madrid; Esteve Humet. per la Fulla Dominical; Quintí López, per Lum^; Miquel Marcet, per Fulla A^toniana, \ alguns altres.

Es nomenà una comissió organitzadora, formada per J. Ventalló i Vintró. Tenasi Puig-. Joan Ponsa, Joan Feiner, M a ^ Tobella i Joan Sala.

El dia 4 de novembre següent, quedà constituïda la societat i es nomenà la primera Junta Directiva, que auedà formada com segueix: Josep Ventalló, president; Ignasi Puig. vice-pre-sident; Joan Feiner, secretari; Joan Ponsa, vice-secretari; Joan


Sala y Dinares, comptador; E. Humet, tresorer (que poc després, per motius de salut, fou sustituït por Alvar Vinyals), Quinti López, bibliotecari, i S. Cecília i F. Abad, vocals.

Aprovats els Estatuts del governador, en data 22 de desem-Dí'e, la novella entitat es reunia el dia 25 de gener de 1914, en el seu propi local, carrer de Topete, número 16.

Des d'aleshores, la societat donà fe de vida. Els socis presentaren bon nombre de projectes.

Una de les proposicions fou nomenar una comissió per a la celebració d'una festa deportiva, en la qual hi foren inclosos els periodistes esportius, i un festival teatral en la qual s'inclogue-í*eii els crítics teatrals.

El primer festival que celebrà VAssociació de la Premsa fou en el Teatre Principal, el dia 26 de març del 1914. Hi prengué part el genial actor Enric Borràs i la novella cançónaïre Lola Dtaràn.

Fou el primer èxit que s'apuntà l'Associació. Per la Festa Major de l'any 1915 VAssociació de la Premsa,

snib la cooperació de les noies i joves de les societats terrassen-ques, organitzà la Festa de la Flor a profit de l'Hospital, i ïo-'"en recaptades 4.194*88 pessetes.

Entre les conferències que organitzà durant aquell temps, fou beti interessant la que donà el profesor de l'Escola Industrial, don Ricard Caro, en el Cinema Catalunya, el dia 13 de març QÇ 19^7- sobre la Telefonia sense fils.

Per la Festa Major d'aquell any, 1917, s'organitzà una altra Festa de la Flor, en la qual es recaptaren 4.435*10 pessetes que foren repartides a les cases de beneficència.

A l'esmentat acte també hí col·laborà el jovent de totes les societats terrassenques.

El dia 13 de maig de l'any 1920, el savi astrònom Rnd. P. Ro-"és, de l'Observatori de l'Ebre, donà una conferència en el Teatre Principal, sobre el tema V'isió del cel. Fou un del actes més interessants que ha organitzat l'Associació- de la Premsa. Una nombrosa i distingida concurrència omplí la sala d'espectacles del teatre.

116 BALTASAR RAGÓN

El dia 5 de novembre de l'any 1922, un grup de socis periodistes, junt amb alguns particulars, varen fer una excursió a Tortosa, per a visitar l'Observatori de l'Ebre.

El dia 23 de març del 1924, invitat per VAssociació de la Premsa, l'escriptor espanyol En Jacinte Benavente donà una conferència en el Teatre Principal, sobre el tema: Filosofia de la moda.

Invitat també per la dita Associació, el publicista En J. Bertran i Pijoan, vingué a parlar de Mossèn Collel, amb motiu 'de celebrar aleshores, el canonge-poeta, les seves Bodes d'Or amb el periodisme. L'acte tingué lloc en el saló del Centre Excursionista, el dia 18 de maig de 1927.

I finalment, en totes les Assemblees que els periodistes han celebrat en diverses ciutats de Catalunya i Balears, VAssociació de Terrassa hi portà el seu representant que feia sentir la seva veu, sempre pel millorament de la classe i en honor de la nostra ciutat.


EL BARÓ DE LABATOUT

Era pel juny de l'any 1914 que un francès anomenat Joan Juli Maria de Laborie, baró de Labatout, de 30 anys d'edat, que Vivia a Paris, va venir a Barcelona estatjant-se a l'Hotel Falcó, lloc on fou recomanat per un cotxer que el conduí des de l'es-tació de França, nomenat Francesc Quintín Arts, alicantí, d'edat 39 anys. Aquest cotxer coneixia l'idioma francès per haver viscut alguns anys a la nació veïna, i per aquest motiu, el baró, en les seves visites que feia per Barcelona va requerir sempre la companyia del Quintin, que a la vegada li feia d'intèrpret.

Era tanta l'intimitat que unia aquests dos, que àdhuc fre-cuentaven els cafès cantants i cases de prostitució junts.

En Quintin tenia una amant també alicantina nomenada Vicenta Juan Salas (a) Vicentica, i d'acord amb aquesta varen fer tin viatge a Alicant junt amb l'esmentat baró.

De retorn els tres, llogaren un segon pis del carrer de Sant Ramon, número 11, de Barcelona, i a primers del 1915 la Vicentica es separà del Quintin per a apartar-se dels projectes que aquest tenia envers el baró.

Temeros d'ésser descobert el Quintin, junt amb el baró es trasladaren a Terrassa. Era el dia 12 de juliol de l'any 1916. El baró de Labatout fou traslladat a Tarrassa a dintre una conductora i s'instal·laren a una de les cases del Serinà de la Rambla d'Egara, número 113. A primers de desembre següent, creient-se descobert per alguns veïns, es traslladà, junt amb el baró, aquest, convenientment tapat, al carrer de Sant Pere, nú-ïHero 59, i dos mesos després al carrer de la Riba, número 38.

118 BALTASAR RAGÓN

Per unes referències que va tenir el Jutjat, aquest es presentà a l'últim esmentat domicili, quan el cotxer es trobava a Barcelona i descobrí amb horror que en una habitació de la casa cl baró de Labatout, en un estat vertaderament llastimós, estava ajagut sobre una márfega podrida plena d'insectes hemipters i abillat amb una miserable camisa i un abric.

Repugnava extraordinàriament d'entrar en aquella habitació. Desseguida el baró fou transportat a l'Hospital per la Creu Roja i reconegut pels metges, s'adonàren de que tenia l'esquena plena de llagues i bardancs, fetes segons suposició amb un fuet.

Quan el Quintin arribà el vespre a Terrassa, fou detingut a l'estació del Nord per la guàrdia civil i conduït a la Pressó d'aquesta ciutat.

I la causa d'aquest segrestament fou que el baró tenia una renda de 4.000 francs anuals dels quals en rebia 500 cada quaranta cinc dies, procedents de la societat de segurs "La Urbana", domiciliada a Paris, la qual cada cap de mes, remetia un rebut en blanc perquè el signés el baró que retornava a l'esmentada societat ï aquesta llavors girava un xec cobrable al Banc d'Espanya.

En les bacanals que havien fet el cotxer i el baró, aquest va anar descobrint la seva desfogada situació, la qual va fer set al Quintin i amb conveni amb els seus compinxes, entre ellas, la Vicentica, per mitjà d'ingredients i drogues, varen anar des-component la naturalesa del baró fins a fer-se'l del seu domini, fent-li signar els talons del Banc i fer-li fer el testament davant d'un notari de Barcelona a favor del cotxer.

El Quintin es feia passar per nebot de la seva víctima i volia acabar amb l'existència del baró de Labatout, perquè un cop mort amb el que li deixava i una pòlissa que tenia d'un segur per 45.000 i escaig de pessetes, hauria disfrutat d'una vida ben regalada.

Els canvis de domicili que feia tant sovint, era per la por d'ésser descobert durant aquell temps.

Quan el baró sortí de l'Hospital restablert, va marxar de Terrassa i ja fa alguns anys que no s'ha sabut res més d'ell.


UNS JOCS FLORALS INFANTILS

Els veïns del carrer de Sant Antoni, durant cinc anys seguits, quan era la setmana de la Mare de Déu d'agost, organitzaven diversos festeigs, amb el fi principal de retenir els conveïns que aprofitaven aquelles festes per a marxar de Terrassa.

Entre el nombre de festes que figuraven en el programa, l'any 1914, hi havia uns Jocs Florals infantils, la primera base dels quals, disposava que els autors havien d'ésser menors de 16 anys.

Sens dubte que aquesta festa fou la més interessant de les celebrades al carrer de Sant Antoni i els primers Jocs Florals infantils que es celebraven a Terrassa.

La Comissió organitzadora va rebre 82 treballs, entre prosa i vers.

Formaven el Jurat qualificador els veïns del dit carrer senyors Josep Pàmies, president; Alexandre Galí, Emili Badiella, Francesc Gallifa i el cronista, que actuà de secretari.

El dia 4 d'agost va fer-se públic el veredicte, i la festa, va celebrar-se amb certa solemnitat, el dia 15 següent, a la tarda, al pati de l'Escola Vallparadís, el pati de la casa número 64 del mateix carrer.

En representació de l'Ajuntament, hi assistí el tinent alcalde En Francesc Vallhonrat.

El veïnat es congregà en aquell espaiós pati exornat amb plantes i banderes. Sobressortia el tron de la regina, al fons del qual, entre flors i arbustos, destacava una gran bandera.

Resultà premiat amb la Flor natural, el joven veí d'aquell carrer, En Josep M.* Giralt, qui nomenà Reina de la festa, a la deliciosa nena, també veïna, Na Conxita Farnés Nogués.

120 BALTASAR RAGÓN

La Cort d'amor era formada per les nenes María i Dolors Navarro, Engracieta Pous i Carme Fargas, les quals anaven aparellades amb els joves Joan Cots, Antoni Ignasi, Francesc de B. Marimon i Francesc Fargas.

L'Englantina l'obtingué En Joan Cots i Cardellach i la viola En Joan Pineda Juncosa. Obtingueren premi, dels quinze que oferiren els veïns, els joves següents: Josep Puig Amaus, Joan Castelló, Josep Puig Calvo, Pere Marcet, Guillem Galí Guix, Francesc Fargas, Avelí Estrenjer Macià, Francesc de B. Marimon, Joaquima Suana, Maria Domènech, Francesc Ballber, Joan Martí Germain, Jaume i Amador Eluch Colomer.

Amb un bellísim treball del professor de l'Escola Vallparadís, senyor Alexandre Galí, llegit pel senyor Emili Badiella i uns mots d'agraïment del president, el regidor senyor Francesc Vall-honrat, es donà Tacte per acabat.

COSEü DE TERRASSA VISCUDES 121

EL GREMI D'ARTISTES

Era entrant a la tardor de l'any 1914 que uns quants conreadors de les arts és comunicaven els seves impressions sobre el moviment artístic de Terrassa i de fora, i com si tots tinguessin el mateix desig, impulsats solament per l'afany de fer coses, varen crear el Gremi d'Artistes. Varen tenir l'encert de llogar un segon pis d'on llavors hi havia el Centre de Dependents quan estaven instal·lats al carrer de Sant Pere número 25 i allí, quasi a sota teulada, va formar-se el niu on varen anar creixent i augmentant les aspiraciones que entre conversa i conversa s'havien concretat entre els artistes.

El projecte de decoració del que podríem dir-ne saló de festes era degut al malaurat escultor En Josep Armengol i al crííic d'art En Rafel Benet. Va ésser executat per En Joan Duch i el qui escriu aquestes ratlles.

El dia 9 d'octubre va tenir lloc la primera reunió, i s'incrigue-ren seguidament fins a vint-i-vuit socis.

El dia 23 del mateix mes va nomenar-se la primera Junta Directiva, composta solament de tres socis: N'Aaitoni Badrines, president, Martí Alegre, secretari i el cronista, tresorer administrador.

Durant aquells anys, en tot acte cultural que es celebrava a Terrassa el Gremi d'Artistes hi aportava la seva cooperació.

Durant aquell període de temps, leS principals celebritats que visitaren Terrassa passaven per aquella entitat, alguns d'ells deixant-hi bells records.

122 BALTASAR RAGÓN

Enric Giménez, Joan Llimona, Blai Net, Paquita Madriguera, R. tíimyer, Xavier Gosé, Eladi Homs, R. Rucabado, Caries Jordà, Ignasi Iglesias, etc., etc.

Durant la primavera de l'any 1917 varen inaugurar-se unes exposicions de pintura i escultura, en les quals hi exposaven conjuntament les seves obres im pintor i un escultor, durant quinze dies seguits. Uemés s'organitzaren conferències tnteres-santíssimes, una d'elles molt celebrada a càrrec de l'eximi poeta Josep Carner i una de Romà Jori, director artístic de "L,a Publicidad".

El dia de Corpus de l'any 1915 el Gremi va obsequiar amb un sopar-íntim al seu soci En Tomàs Viver, amb motiu d'haver obtingut tercera medalla en l'Exposició de Madrid. El dia de Sant Jaume d'aqueU any va donar-hi una exhibició de ses belles dances la genial Tórtola de València.

De com va disoldre's no cal fer-ne menció. E'any 1918, cinc dels socis més assidus havien desaparegut del món dels vius.

Érem poc nombre, però vivíem inquiets i contínuament organitzàvem actes, per a nosaltres sols, conferències, concerts, etc., fins on podíem arribar i en aquellas circumstàncies i en aquell lloc, un salonet per concert, un altre per estudi, rebedor i prou.

Feia mig any que havia esclatat la guerra europea i enlloc no es parlava d'altra cosa que d'aquell fet que trasbalsà la vida de totes les nacions d'Europa.

En totes les converses, es destacaven els que en dèiem germa-nòfils i francòfils.

Com que s'acostava Carnaval, els artistes trobàrem un motiu per a muntar una carrossa i assistir a les cavalcades que amb tant d'èxit s'organitzaven en aquells temps a la nostra ciutat.

Entre tots, va sortir la idea de muntar una "OUa" fenomenal, pel coll de la qual sortien els protagonistes de les nacions en guerra, Jordi d'Anglaterra, Poincaré, l'Emperador d'Aus-tria, el Kaiser i el Zar de Rússia.

Ees cares eren de cera, bellament construïdes per l'escultor Josep Armengol i els vestits eren talment com si fossin de monarques en ple regnat.


Per a la construcció d'aquella carrossa, tots hi posàrem el nostre gra de sorra.

A baix de l'Olla i a pla de carro, una colla d'indis saltaven i ballaven bo i fent gran gatzara.

Aquella Olla tenia l'alçada fins al pla de les baranes dels balcons.

I aquella pensada va cridar tant l'atenció, que una munió de gent es trobava atapeïda pels carrers, i una vegada l'havien vista, s'en tornaven a un altre lloc per si es podia tornar a veure millor.

El dimarts de Carnaval, en la tradicional batalla de guixots i confetti, aquells personatges reials (!) que anaven dintre l'Olla, varen servir de pretext per a esbravar-se germanòfils i fran-còfils.

Els francòfiis tiraven contra el Kaiser i tocaven de rebot Poincaré i els germanòfils, contra Poincaré, els quals, de des de dintre l'olla es defensaven com podien i per cert que no eren pas mancos, no.

124 BALTASAR RAGÓN

UN GEST DE IGNASI IGLESIES

Una època hi hagué a Catalunya en què la manca d'ambient i d'empresa, la suposada crisi del teatre català, de la que es dolien tots els sectors, principalment la premsa i potser també la manca d'un bon conjunt de companyia, deixava sense acció a la majoria dels autors els quals s'abstenien d'escriure o bé deixaven que llurs obres compostes restessiji arxivades entre calaixos, en espera de millors èpoques.

Un compatrici nostre N'Antoni Torrella de Sagrera, gendre del genial Iscle Soler, en assabentar-se que el gran dramaturg Ignasi Iglésies tenia reclosa una obra per estrenar, s'oferí espontàniament per a posar dita obra i pagar totes les despeses que ocasionés l'estrena.

A tal fi es formà una companyia en la qual hi figurà com a primer actor. En Jaume Borràs, la qual posà seguidament l'obra en estudi a fi de representar-la en el nostre Teatre Principal, amb la cooperació d'alguns aficionats terrassencs.

En Rocarol pintà tres decoracions, esplèndides de llum i de color.

Ja ultimats els detalls i assenyalat el dia de l'estrena, el i8 de juny de 1916, es feren públics els cartells on s'hi anunciava aquell esdeveniment.

Es tractava del drama en tres actes que porta per nom "Els emigrants".

Dos dies abans de l'estrena es presentà un cas particular, únic potser, en l'historial del teatre català i que la premsa de llavors no posà gens en clar.


En Jaume Borras, l'actor que deia estimar les coses de la nostra terra, rebutjà amb uti gest d'orgull i vanitat, el paper de protagonista que se li havia confiat, pel gros delicte de no figurar el seu nom en lletres de gros tamany en els cartells anunciadors. En Jaume Borràs, l'actor que amb la veu i l'interpretació que donava a les seves obres —ell mateix ho revelava— aixecava l'entusiasme del públic, feu una rebequeria, creient-se ta! vegada insubstituïble.

L'Ignasi Iglésies, sinceríssim i humil, no tingué una tolerància per aquesta actitud i decidí encarregar-se ell mateix del paper de protagonista, "l'avi Jacob". A tal fi aquell mateix vespre, abans de l'estrena, anà a la perruqueria d'En Paco Alfonso, on es sacrificà el bigoti i la barba que tenia en gran estima. Hom diu que mentre el barber treballava, els ulls de l'Iglésíes espurnej'aven d'emoció.

El gest heroic de l'Iglésíes, triomfà per damunt del gest de vanitat í més aviat infantil, d'aquell actor que pel sol fet que es parlés del seu valor artístic, tenia la necessitat que el seu nom figurés en el cartell amb lletres maj'ors que les dels noms dels seus col·legues, o sigui els altres actors.

L'obra fou un èxit complert i l'interpretació dels actors immillorable, principalment la d'Iglésies que tot i fer de pare í padrí, interpretà a meravella el seu personatge, tant com podia haver-ho fet un altre actor de gran categoria,

L'endemà, tots els qui prengueren part a l'estrena, es traslladaren al cementiri a col·locar rams de flors a la tomba d'Iscle Soler, l'inoblidable actor de l'escena catalana, a qui l'Ignasi Iglésies estimava fratern al ment.

126 BALTASAR RAGON

EL GRUP ESCOLAR TORRELLA

En l'article segon del testament atorgat en data i i d'abril de igio, davant del notari Ramon Estalella, el terrassenc il·lustre N'Antoni Torrella i Maurí, cedia per a escoles:

La plena propietat d'aquella porció de terreny de la qual era propietari, situada a la Rambla d'Egara, d'aquesta ciutat, llin-dant per orient amb el carrer de Guttemberg, per ponent amb honors d'Isidre Comerma i pel Nord amb el carrer de Ttarre-11a, etc.

Tres anys després de la seva mort, ocorreguda pel novembre del 1910, l'arquitecte Josep M. Coll presentava a l'Ajuntament, un projecte d'edifici destinat a Grup Escolar, i l'Ajuntament va aprovar-lo el dia 9 d'octubre de l'any 1913 í el posà a subhasta el dia 27 de desembre següent, pel tipus de 61.900 pessetes.

L'Ajuntament va incloure en aquesta quantitat 4.500 pessetes d'un llegat del patrici Tomàs Rovira i Brusï per a aplicar a Escoles.

En aquesta subhasta no va presentar-se cap postor i va cel e-brar-se'n una altra el dia 7 de gener de l'any 1915, en virtut de la qual fou adjudicada l'obra a Joan Cortadellas qui representava el contractista Antoni Montserrat, d'Olesa, pel tipus de 61.490 pessetes. Es començaren les obres seguidament, amb el compromís que havien d'estar acabades dintre el termini d'onze mesos.

Abans d'acabar-se dit edifici el mestre d'obres va presentar una instància a l'Ajuntament en la qual demanava un plus sobre


el pressupost convingut i al·legava el motiu de que amb la guerra (Ja primera guerra europea) els materials havien sofert un augment considerable amb el qual no hi comptava.

Va -demanar lo.ooo pessetes i l'Ajuntament estudiada la qüestió, va creure suficient concedir-li un augment de S.ggS'ót pes-setes. ' '-^-I^TT:

Aquest edifici forma tres cossos; el del mig és més curt. per donar major grandària al pati.

Pe! carrer de Guttemberg la façana té una llargada de 22'85 metres i una amplada de Q'3.S- Pel carrer de Torrella 17*85 per 9'20. De la façana del cos central al portal del pati que dona sortida a la Rambla d'Egara hi ha 38'55 metres.

Va inaugurar-se el dia 5 de novembre de l'any 1916.

128 BALTASAR BAGÓN

L'AVENÇ DE L'HORA D'ISTIU

El govern llavors presidit per D. Antoni Maura va dictar un R. D. ordenant avançar d'una hora del horari solar, començant el dia 14 d'abril, era l'any 1918, y restablir-la el dia 6 d'octubre segfüent.

Als obrers terrassencs els va venir de nou aquella renovació i dos dies abans varen donar un mitin al teatre Alegria, per a demostrar la seva disconformitat amb l'acord que havia pres el govern i que ells creien que era una mesura més per a explotar al obrer, cosa natural que no va repercutir en cap més poble.

Ran d'aquest fet únic potser en la nació, un periòdic local va escriure el següent article:

"Les protestes que, entre l'element obrer, ha aixecat l'implantació en nostra ciutat de l'avenç de l'hora, son per demés injustificades.

Hom no compren per quin motiu els obrers, que són els primers beneficiats amb aquesta reforma, es neguen a acatar-la.

Per poca cultura que tinguin els obrers si s'escolten tant solament el sentit comú comprendran que no deu ésser tant perjudicial aquesta reforma quan tots els Estats beligerants (llavors hi havia la primera guerra europea) l'han implantada ja de molt temps i a pesar de que en aqueixos mateixos països el partit socialista, representant directe dels estaments obrers, és el que predomina, -ningú n'ha protestat; molt al contrari.

Aqui mateix veiem que a tot arreu ha estat ben rebuda aquesta millora i solsament Terrassa constitueix una excepció en tot el món.


Avui el poble sent la crisi dels elements de vida; tot es car i Déu vulgui que no arribi a mancar en absolut algún article de primer necessitat.

Si a n'aquest quadre tant negre que ens ofereix el pervindre hi afegim la probabilitat de que en el pròxim hivern hagin de parar-se les fàbriques i tallers per manca de carbó que ara inútilment ens empenyem en gastar per a la il·luminació, diguéu-me, qui serà el més directament perjudicat?..."

130 BALTASAR RAGÓN

UNA VAGA DEL RAM DE L'AIGUA

El día 3 de setembre de l'any 1918, el Sindicat d'obrers Fa-brils (Secció Ram de l'Aigua) lliurava un comunicat a l'Instítut Industrial, el qual contenia les següents demandes:

Primer: Reconeixement del Sindicat; segon: Reducció a nou hores de la jornada de treball; tercer: Augment d'una pesseta diaria en el jornal deis que llavors guanyaven 20 pessetes setmanals ; Que els que guanyaven de 20 a 25 pessetes, guanyessin, en el successiu, 35 pessetes setmanals; i cinquè: Abolició de les hores extraordinàries de treball.

L'Institut deixà entreveure la conformitat en el primer article, però no fou així en els restants; í el diumenge següent, dia 8, en reunió tinguda a la Federació Obrera, s'acordà anar l'endemà a la vaga general del ram de l'aigua, per no considerar satisfactòria la resposta que donaren els patrons a les seves demandes.

L'acord de vaga es complí amb més extensió en les fàbriques que es dedicaven a aparells i acabats. Foren, per contra, en menor nombre, els vaguistes, en els tints.

El primer dia, dels 1.314 obrers que treballaven al ram de l'aigua, uns 440 secundaren la vaga.

Alguns dels carros que conduïen les peces, eren manats per alts empleats de les fàbriques i escortats per la guàrdia civil.

Vuit dies després, vagaven 780 obrers. L'origen del conflicte, segons deien els mateixos vaguistes,

no era motivat pas per tal d'obeir una ordre dels directors del sindicalisme, ni per a seguir un pla general d'agitació obrera, sinó per les condicions en què treballaven i els escassos jornals


que guanyaven, que els situaven entre els més postergats de la indústria tèxtil.

El dia ly d'aquell mes, tingué lloc un míting al Teatre Retir, en el qual, un orador forà digué que havia d'imitar-se l'exem-ple de Rússia, establint a cada fàbrica un soviet i recomanà als obrers que s'instruïssin, per tal de fer-se aptes per a substituir la burgesia, el dia —que assegurà fora aviat—, que aquesta caigués sota el pes de les pròpies culpes. Recordà a més la teoria sindicalista, aquella de què l'home que no produeix ha d'ésser eliminat per no tenir dret a la vida.

L'endemà, el nombre de vaguistes s'elevava a 879 ó sigui un 62 per cent dels treballadors del ram.

En un míting celebrat al teatre Alegria, el dia 30 de setem-ore, els oradors, la majoria de Barcelona i Sabadell, insistiren per tal que fos refusada la proposta dels patrons, ja que encara que implicava el tàcit reconeixement del Sindicat, no acceptava un delegat obrer en cada fàbrica, i aquesta reivindicació havia d'ésser, segons ells, el cavall de batalla.

A conseqüència de la vaga i en la impossibilitat d'acabar les moltes peces que s'anaven teixint durant aquells dies, se n'acumularen una infinitat que, per ésser brutes d'oli i no poder-se desengreixar. constituïen un perill constant, perquè s'escalfaven. Fms i tot hi havia el perill de què s'arribés a descompondre la materia amb que estaven elaborades.

No obstant i ésser això un risc imminent i imprevisible, des pel primer dia de la vaga els fabricants es resistiren fins l'últím mstant, en espera d'una solució.

Veient que aquesta no venia, els fabricants reduïren la producció de teixits. Això féu que quedessin en vaga forçosa tem-Vor^\, uns T.500 obrers la qual cosa comportà que la Junta del Sindicat Obrer llancés al públic un manifest titular: "Desde el miércoles, 3.000 familias han sido lanzadas a las negruras del hambre, en forma insolente, en la forma despótica y despreocupada con que proceden los irresponsables"... ^ A l'endemà, davant la fàbrica Alegre i Companyia, es repar

tien garrotades.

132 BALTASAR RAGÓN

El 24 d'octubre, día en que vagaven 228 obrers, la casa Freixa fou la primera a concedir les peticions íntegres dels vaguistes.

L'Institut Industrial acordà engegar el 50 per cent dels telers i repartir el treball setmana si i setmana no.

En el local del Sindicat foren detinguts set vaguistes acusats d'haver agredit a trets l'agent de policia Alvarez el dia 29 d'aquell mes.

El 6 de novembre següent, fou assassinat un obrer de la casa Andreu Arch, anomenat Llorenç Fainé Magent, de 37 anys, casat i amb 3 fills. Aquest crim fou comes al xamfrà dels carrers de Lluria i Sant Sebastià.

Al dia 29 següent, al carrer de Paz, cantonada al de Sant Antoni, atemptaren contra la vida de l'industrial tintorer Josep Guardiola Roca, qui resultà il·lès.

Al dia I de desembre següent fou ferit greument a trets, el carreter de la casa Oliver y Roca, EmÍlÍ Carbonell, en el carrer de l'Igualtat.

L'endemà ho fou Rafael Martín Mestre, obrer de la tintoreria Humet y Marimon. El fet passà al carrer de Marti i Julià.

Al dia 8, a pié dia, foren engegats sis trets a un pagès que havia treballat als tints de la casa Soler Bohigues.

El dia 10 de desembre, la casa Fontanals i Companyia, signà les bases presentades pels obrers. Els obrers setmanals del ram de l'aigua es negaren, però, a entrar al treball.

Es celebraren vàries entrevistes entre l'Institut i el Sindicat. El dia 13 següent es donà per solucionada la vaga. El dia 16

es retornà al treball i quedà normalitzada la situación després de tres mesos de lluita.

COSEò DE TERRASSA VISCUDES 133

LA GRIP

L· ••,.-• J El primer cas d'aquesta malaltia infecciosa que es presenta

amb caràcter epidèmic a Terrassa, fou el dia 3 d'agost de l'any 1918, denunciat pel metge senyor Calsina, en un jove de 22 anys, habitant a Can Pous. El diagnòstic fou de bronco-neumonía.

El dia 7 de setembre següent, la nota dels facultatitus donava com a segur que a la nostra ciutat ja s'hi havien registrat 778 casos de grip, dels quals sols nou foren seguits de defuncions, atacant preferentment els joves forts.

En començar el mes d'octubre, en un sol dia varen ésser declarades 102 invasions. Famílies senceres foren atacades per la niataitia que s'estengué de tal manera que va fer-se gairebé impossible per part dels metges, l'ateaidre tots els casos.

El dia 15 d'aquell mes, es reuní la Junta local de Sanitat i com a mesures de previsió prengué els següents acords;

Que en els enterraments, el dol es donés per acomiadat des de l'Església, dissolent-se la comitiva 0 acompanyament dels mateixos a la sortida del temple.

Que es prohibís l'entrada del públic al Cementiri, excepció feta dels individus de la família del difunt, per a presenciar l'enterrament.

Que en vista de l'escassetat de nínxols i de la manca de capacitat del fossar comú de l'actual Cementiri vell, es sol·licités de

134 BALTASAR RAGÓN

la Superioritat el competent permís per a poder habilitar provisionalment un terreny del costat.

1 que es procures realitzar el regat dels carrers per mitjà de mangueres, especialment els carrers empedrats.

L,a Junta de l'Hospital i Casa de Caritat posà en coneixement dels interessats que fins a nova ordre no fóra permesa la visita als malalts i asilats, si bé els era permès passar a interessar-se per llur salut.

A la primera quinzena d'aquell mes d'octubre, foren registrades 90 defuncions.

1,'Alcaldia va fer circular profusament unes notes relatives a la profilaxi contra el contagi de la grip.

El dia 25 del mateix mes, convocats per l'Alcalde senyor Soler, es reuniren a l'Ajuntament, representants de les entitats econòmiques, forces vives, Creu Roja, Junta d'Auxilis, els diputats a Corts i Provincial, Prior, etc., i l'Alcalde, després d'exposar les necessitats que havien de satisfer-se per a fer front a l'epidèmia, proposà obrir una subscripció pública la qual ell encapçalà amb 5.000 pessetes.

Aquesta subscripció arribà a reunir prop de 64.000 pessetes. Per a poder atendre el millor possible els serveis sanitaris,

s'establí una guarda permanent a la dependència del I^abora-tori químic-bacteriològic. •

Aquesta guarda tenia dues missions, la de desinfecció, que anava a càrrec d'una brigada composta de deu homes a les ordres del capatàs senyor Bricfeus, la qual tenia cura de la desinfecció de locals, robes, mobles, etc., i la d'assistència personal exercida per altra brigada també de deu homes a les ordres del senyor Ramoneda, la qual vetllava els malalts, traslladava a l'Hospital els que ho necessitaven, vestia difunts, etc. Ambdues brigades estaven dirigides per l'Inspector d'higiene senyor Ar-seni Sala. Des de qualsevol lloc de la ciutat podien reclamar-se


aquests serveis per telèfon, demanant comunicació amb la sola paraula: "Sanitat".

Durant el mes d'octubre varen denunciar-se 1.917 casos, amb 214 defuncions.

Aquell any el cementiri rtstà tancat el dia de la Commemoració dels difunts, i des de llavors no s'ha ensenyat cap més cadàver una volta ha entrat dintre el refugi sant, com havia estat costum quasi obligatori.

L,a ciutat de Terrassa va registrar durant els dos mesos i mig que durà l'epidèmia, uns quatre mil atacats, resultant un tres per cent el nombre de defuncions.

No cal dir, doncs, que bon nombre de famílies perderen éssers estimats.

136 BALTASAR HAGÓN

LA BOMBA DEL RED ROOM

Era un temps en què la ciutat estava presa d'un pànic produït per diversos atemptats que es registraven sense que es pogués entreveure un fi i una-solució que fos acceptable en bé de tots els ciutadans. La premsa estava sotmesa a censura, la qual acabava de desorientar més els qui freturosos cercaven noves.

En mig d'això, un vespre, el dia 29 d'abril de l'any 1919, en el carrer de Sant Pere queia una pluja menuda i persistent, d'aquelles pluges que no produeixen ni el més petit reguero de tan menuda que cau, no passava ni una sola persona per aquell carrer, cosa extraordinàriament estranya. Aquella soletat va ésser aprofitada per uns desconeguts, que acostant-se a la Penya Red Room varen llençar una bomba a damunt d'un sofà, després d'esmicolar el vidre de vidriera que servia de porta.

En el mateix instant s'aixecaren els qui hi havia en l'esmentat sofà i en algunes de les cadires que voltaven unes tauletes pròpies per a prendre cafè í fugiren a l'interior.

Seguidament una formidable explosió escampà un seguit de metralla menuda, i una gran quantitat de fum va estendre's per tot el salonet que formava aquella entrada.

El soroll de l'explosió va sentir-se d'un quilòmetre del vol de la ciutat, acompanyat de vuit trets de pistoles, que eren disparades pels qui havien llençat les bombes a fi de protegir-se la fugida pels carrers de la Rasa i Sant Llorenç.

El fet produí una alarma extraordinària entre els veïns d'aquells voltants, principalment entre els concurrents que tranquil-


lament estaven prenent cafè a l'Sport-Bar instal·lat al costat del lloc mateix de l'explosió.

A conseqüència de l'atemptat, resultaren ferits lleument, els industrials Marian Ros í Josep Chevalier, i mercès a la fugida ràpida pogueren salvar-se els altres que hi havia, ja que la potència de l'artefacte, podia produir moltes més victimes i alhora més greus.

Els autors d'aquest fet no foren descoberts.

138 BALTASAR RAOÓN

LA JORNADA DE LES VUIT HORES

Era el dia 12 de gener de l'any 1919 que es celebrava un míting d'obrers fabrils en el Teatre Alegria.

Amb la sala d'espectacles plena, a vessar, es presentà la proposició de que a partir del primer d'abril següent s'havia de fer la jomada de nou hores distribuïdes de la següent manera:

De dia.—De 6 a un quart de nou, de 9 a 12 del matí i d'un quart de dues a les 6 de la tarda.

Els dissabtes, acabar el treball a migdia, per a fer les 54 hores de treball per setmana sencera.

Nit de 7 a 12 i de tres quarts de i a 5*15 del matí, treballant un conjunt de 48 hores per setmana.

Aquestes bases foren signades el dia 16 següent, pel Sindicat d'Obrers Fabrils i l'Institut Industrial.

El dia 25 de febrer següent, els obrers de la casa Garcia germans, no tenint espera, ja es varen prendre pel seu compte la jornada setmanal de 50 hores,

Vendemà ja ho feien les cases Marc Humet, Francesc Roig i Humet i Marimon abandonant el treball després de complir les vuit hores.

Iv'endemà passat, els teixidors de les cases Bosch i Duran, Pasqual i Cortès, Sala i Badrínes, Ballbé i Pous, Donadeu i Companyia, Successors de Prat i Fontanals i Companyia.

En aquesta darrera casa hi hagué discrepàncies entre els treballadors, volent uns, continuar el treball les hores convingudes, i altres, les vuit hores. Posat el cas a votació, guanyaren els primers ; però molt prompte es presentà a la fàbrica una comissió de fora de la casa i imposaren seguir el moviment de les vuit hores.


I així va anar continuant extenent-se per totes les fàbriques. En assemblea magna d'obrers de l'art fabril celebrada el 2 de

març següent s'acordà la jornada setmanal de 50 hores, més la Junta Directiva presentà la dimissió i allà mateix en fou elegida una de nova.

El dia 10 de març l'Institut Industrial envià una protesta al ministre de Governació pels abusos que els obrers es prenien amb les hores del treball, trencant el conveni fet pels seus representants bo i prenent-se 50 hores en lloc de les 54 com s'havia convingut.

I el conflicte va anar prenent peu en tot Catalunya, agravant-se amb les vagues de les Companyies de Gas í Electricitat.

El 28 de març el'paro fou general en tot Catalunya, deixant i tot de sortir els diaris.

A l'endemà foren coíocades dues metralladores davant de cala Ciutat.

El dia 9 d'abril, l'Institut Industrial acordà obrir novament les fàbriques amb les 54 hores setmanals de dia i 48 els de nit.

El dia 10 d'agost següent, la Federació Patronal de Filats i Teixhs de Catalunya i la Federació Nacional de l'Art Tèxtil i Fabril d'Espanya, acordaren a base de la setmana anglesa els següents acords:

De dia.—Matí, de tres quarts de 8 a les 12, tots els dies. Tarda, de dos quarts de 2 a les 6, menys els dissabtes que a les 12 s'acaba la setmana de treball.

De nit.—Tarda, de les 7 a les ir de la nit i d.e les 12 a dos quarts de 5 del matí, totes les nits, menys la del divendres al dissabte que el treball' acaba a les 4 del matí.

Aquest horari va començar a regir el dia 18 d'agost de l'any 1919.

140 BALTASAR RAGÓN

EL TRAMVIA DELS F. C. DE CATALUNYA

Era el dia 2 de gener de l'any 1908 que el senyor Josep Sabadell i Giol, assessorat per l'enginyer En Eluis Daunis, publicava en forma de follet, un projecte de ferrocarril elèctric de Barcelona a Manresa amb ramals a Sabadell, a Terrassa i un Funicular a Montserrat.

Aquest ferrocarril arrancant de Can Gomis (extrem de Sant Gervasi) havia de passar per La Rabassada, per Sant Cugat, aqui un ramal a Sabadell, Rubí amb ramal a Terrassa, Ullastrell, Olesa de Montserrat, Monistrol, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilumara i Manresa.

Aquest ferrocarril havia d'entrar a la nostra ciutat pel carrer de Rubí (avui P. Font), pujar carrers de Sant Francesc, Rutlla, Església i l'Estació a la Plassa Major i el pressupost total per a la seva construcció era de 12.885.722*30 pessetes.

El dia 12 de febrer de l'any 1912 s'aprobava en el Congrés l'autorització del projecte d'un tranvía Vallvidrera, Les Planes, Rubí i Terrassa,

Va passar algun temps que no es parlava del projecte fins que es va saber que ja conmençaven a foradar la muntanya del Tibidabo a fi de posar comunicació Sarrià amb Les Planes í pel setembre de l'any 1917 s'implantà a Terrassa un servei d'autos que conduïen a Sant Cugat, per qui volgués anar en tranvía des d'aquella població a Barcelona.

El dia 13 de setembre de l'any 1918 el tranvía arribava a Rubí i l'Ajuntament de la nostra ciutat començà a preocupar-se dels propòsits que tenia la Companyia dels Ferrocarrils de Catalunya.

COSES DE TERRASSA VISCUDES H I

El dia 11 d'octubre següent, la Direcció de la Companyia "Riegos y Fuerzas del Ebro" i el president de la "Barcelona Trac-tion and Power" visitaren a l'Ajuntament i els presentaren els plànols per a construir l'Estació deis Ferrocarrils de Catalunya a la Rambla d'Egara, cantonada al carrer de la Goleta.

I va passar el que era natural. L'objecte principal era la qüestió del lloc d'emplaçament de

l'Estació del tranvía elèctric que uneix Terrassa amb Barcelona. Preocupà molt a l'opinió terrassenca i passà molt temps esperant que la Companyia en defensa dels seus interessos per una part i l'Ajuntament vetllant pels interessos de la ciutat per l'al-tra, trobessin una solució harmònica per ambdues parts Í esta-blissin un projecte definitiu. Alguns propietaris dels llocs afectats escoltant solament l'interès particular i prescindit del seu deure de ciutadania, barrejaren en aquest afer defensant els seus interessos a favor de la Companyia.

De moment foren presentats tres projectes. El primer establir l'Estació del tranvia a la Plaça Major. Aquest projecte es desistí de portar-lo a cap per les moltes

dificultats tècniques que oferia. La vía tenia de traspassar el Portal de Sant Roc í pujar per darrera les cases del carrer Major, ocupar una bona part del carrer de k s Parres i l'emplaçament hauria resultat migrat. I cal fer constar que aquest projecte fou el que trobà més acceptable el Dr. Pearson quan v^ venir a fer una visita d'inspecció.

Molt bé si el tranvia hagués entrat subterrani com en principi també s'havia dit enfocat des del terme de Can Curet.

El segon era de fer-lo pujar per la Rambla i fer l'Estació al carrer de la Goleta, amb estació de descàrrega de mercancies al Portal de Sant Roc.

La Comissió, assessorada per personal tècnic, entengué que si bé aquest projecte convenia a la Companyia, era molt perjudicial per a la ciutat per destruir tota una banda de la Rambla d'Egara, per tancar alguns carrers importants, dificultar la comunicació entre la ciutat vella Í la nova, pel reduit espai que quedava davant l'Estació congestionant els carrers de més tràn-

!42 BALTASAR RACÓN

sit, impossibilitant per complert l'edificació del costat esquerra de ia Rambla des de la carretera de Montcada fins al carrer de la Goleta.

Comentant aquest projecte la premsa deia: "Anys a venir, quan aquella formosa via s'edifiqui de cap a cap en l'altre costat i l'opinió sense la passió amb que avui la desorienten els partidistes d'aquest projecte, es fes càrrec d'aquesta anormalitat, es faria creus i maleiria als que ho haurien permès."

Ultrapassant les línies per la Rambla, s'hauria establert un pas a nivell pel Portal de Sant Roc, que, ademes dels perills personals i la dificultat en el trànsit rodat, hauria estat de fatals conseqüències per a la urbanització i comunicació de la ciutat vella amb la nova. Tingui's en compte l'exemple del pas a nivell de l'extrem del carrer Major de Sant Pere.

L'altre projecte era que les vies havien de pujar pel carrer de Vinyals, part esquerra, emplaçant-se l'Estació a la cantonada d'aquest carrer amb el Portal de Sant Roc i en aquest lloc eixamplar-hi una plaça de 30 metres fins a trobar l'aliniació del carrer del Val), formant-se una gran plaça davant de l'Estació, gairebé tant ampla i més llarga que l'actual Plaça Major.

El dia 13 de setembre d'aquell any ja havien inaugurat l'Estació de Rubí.

Per l'octubre de l'any 1918 els constructors de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya ja tocaven els murs de la ciutat darrera de l'Escorxador on \\\ construïen un pont per a atravessar la Riera del Palau.

A principis de novembre següent, es construïa l'edifici que havia de servir de baixador a l'extrem del carrer de Vallhon-rat davant creí carrer de l'inlant Martr i els rails Ja atravessavcn la carretera de Montcada,

Entre tant s'esperava que la Companyia i l'Ajuntament eS posessin d'acord per a la instal·lació definitiva de l'Estació.

Per fi el dia 12 de novembre d'aquell any es firmà l'acord provisional que en síntesi deia:

La Unia del tranvía pujarà pel costat de la dreta de la Rambla d'Egara, per darrera els patis del carrer de Vinyals. L'Es-


tació es construirà en el xamfrà de la Rambla d'Egara amb el Portal de Sant Roc, reculant la línia d'aquest fins a l'amplà-ria de 30 metres, formant, doncs, una ampla plaça davant de l'Estació.

La Companyia cedeix a l'Ajuntament el terreny de la seva propietat del córrelo d'En Busquets a fi de perllongar el carrer de la Cisterna fins a sortir al d'Iscle Soler.

Ademes la Companyia cedia a l'Ajuntament dues cases de la seva propietat en el carrer de les Parres, les quals foren enderrocades per a donar pas al carrer de l'Unió, perllongacíó del carrer del Col·legi.

L'Ajuntament cedí, en canvi, a la Companyia el terreny de l'Escorxador ocupat per la línia.

El dia 15 de desembre arribava al Baixador del tranvía una grua exploradora amb l'alt personal i un comboi de reconeixement amb treballadors que es dedicaren a corregir les deficiències que anaven trobant i el dia 27 del mateix mes s'inaugurà l'edifici que serví de Baixador.

El primer dia sols va fer el servei de Terrassa a Rubí i l'endemà arribava a Barcelona.

El preu que s'establí fins a la capital era, en segona classe, 2*1.1; i i'45 en tercera. L'anada a Rubí era o'és i 0*45.

EI dia 6 de setembre de l'ary 1920 començaren a treballar per a construir Tedifici que havia de servir per Estació al Portal de Sant Roc í entre tant eren enrunades tot un rengle de cases de la part esquerra de dit carrer des del carrer de Vinyals a la Rambla d'Egara, formant la gran plaça actual, i els passatgers que volien marxar en tranvía havien de caminar un bon troç el carrer de Vinyals í comprar bitllet en una especie de barraca que interinament la Companyia havia fet construir en aquell lloc. Des del dia 28 de desembre que es va inaugurar el servei fins el 31 de desembre del 1920. a la taquilla de Terrassa van ingressar 64.436*19 pessetes, i l'estadística dels passatgers sortits de la ciutat fou de 516.228.

Per fi el dia 2 de juliol de l'any 1921 s'inaugurà l'edifící Estació del Portal de Sant Roc.

144 BALTASAR RAGÓN

EL PARC DE DESINFECCIÓ

Des de l'any 1885 fins el 20 de febrer del 1905 que s'inaugurà el Laboratori Químic Municipal, els mitjans de desinfecció a la nostra ciutat no podien ésser més rudimentaris, doncs quedaven reduits a una sola caldera que servia per a sotmetre a la bullida les robes procedents d'algun cas extraordinari de malaltia infecciosa.

Degut a les gestions del Director del Laboratori Municipal don Arseni Sala, l'Ajuntament va adquirir un aparell "Sdhe-ring" de desprendiment forçat de "formoldehido" i més tard altres aparells i drogues desinfectants propis per a combatre tota mena de malalties infeccioses.

Va obrir-se un concurs per a l'adquisició de maquinaria destinada al futur Parc, nomenant-se una comissió tècnica composta de l'enginyer Sr. Torrella, el sub-delegat de Medicina doctor Ventalló, el Director del Laboratori senyor Sala, presidida per l'Alcalde don Josep Garcia Humet, qual comissió després d'un detingut estudi comparant les proposicions presentades a concurs, va optar pels aparells de la casa Fernand Deaitre de Paris.

Al cap de tres anys d'adquirida la maquinària encara estava per estrenar als soterranis de la Plaça Mercat per falta de l'edifici.

El dia 28 d'agost de l'any 1911, l'Ajuntament presentà unes bases per a concurs de terrenys per establir un Parc de Desinfecció.

En una reunió celebrada per la Junta local de Sanitat, el dia II d'abril de 1912, amb assistència de l'alcalde Josep Ulïés i els


vocals Josep Ventalló, Josep Costa, Josep Cadafakh, Vicens Llargues, Bartomeu Ivluch, Rafel Llofriu i el Cap del Laboratori Químic Microbiològic Municipal, Arseni Sala, es prengué l'acord, entre altres, d'obrir una subscripció pública per aixecar un edifici destinat a Parc de Desinfecció.

De moment ja es comptava amb el terreny, que fou comprat a Miquel Alavedra per 4.000 pessetes. Mideix 8.400 metres quadrats i està situat a la part dreta de la carretera d'Olesa de Montserrat, a 150 metres després de la bifurcació amb la de Martorell.

El projecte de l'edifici fou encarregat a l'arquitecte municipal En Josep M." Coll, el qual va donar-li la forma d'un ventall obert, per a facilitar la irradiació del vapor, tota vegada que el seu destí, és la desinfecció, per mitjà d'aquest element, dels objectes i robes que procedeixin dels malalts, recollits per un carruatge exprofés. i sotmesos a l'estufa de desinfecció. Després d'un rentatge mecànic, esterilització, secació i planxat, surten per l'altre extrem de l'aparell i són col·locats en prestatges de cristall, fins que els recull un altre carruatge i els retorna al domicili corresponent.

La subhasta per a la construcció d'aquest edifici, la qual s'efectuà el dia 25 de novembre de 1913, quedà deserta la primera vegada, i en virtut de la segona, que s'efectuà dos anys després, fou encarregada la construcció al mestre d'obres J. Borrell, que morí poc temps després i llavors fou traspassada al contractista Joan Codina, pel tipus de 60,000 pessetes.

L'edifici ocupa un terreny de 725 metres quadrats i el cost de la maquinària fou de 17.775 pessetes.

S'inaugurà el dia 5 de juliol de l'any 1920, amb assistència de les autoritats civil i eclesiàstica. Efectuà la benedicció el Rector de Sant Pere, Dr. Josep Homs, assistit pel Prior del St. Esperit Dr. Molerá i pel Rector dels P. P. Escolapis, doctor Marcó.

146 BALTASAR RAGÓN

EL HOCKEY A TERRASSA

Era a començaments de I'any 1911 que l'entitat "Ateneo Ca-lasancio", creada amb fi purament religiós, i formada per joves ex-alumnes del Col·legi de les Escoles Pies entusiastes pels esports, decidiren portar-ne un de nou a Terrassa, quelcom que cridés l'atenció per la novetat.

Es decidiren pel hockey i hagueren de recorrer a propis i estranys per a procurar-se els "sticks", estre completament desconegut al nostre pals, i calgué encomanar a la casa Williams de París, demanant catàleg i reglament.

El dia 14 d'abril d'aquell any, que s'esquèia en divendres Sant, arribaren els materials í des d'aquesta data es treballà per a constituir un club que es dediqués a aquest nou esport, començant els entrenaments en un camp situat davant de Can Fatjó. D'aquesta manera es fundà el primer club de hockey de Catalunya i àdhuc d'Espanya.

El "Lawn Hockey Club Calasancio". Sorgí llavors un obstacle seriós: no hi havia contrincant que

es pogués enfrontar amb ell. Algú digué que a r"Español" hi havia qui coneixia el hoc

key; alguns socis del dit Club l'havien practicat a Anglaterra en èpoques de llurs estudis universitaris.

Per jugar amb el "Terrassa" d'allavors, que es presentà com una branca esportivament de 1' "Ateneo Calasancio", 1' "Español" improvitzà un equip, superior, malgrat la improvítzació, a l'equip terrassenc.

El partit inaugural es cel·lebrà el dia 2 de juny de l'any 1912 i tingué lloc en el camp nomenat del Mauri a l'Avinguda de Jacquard.


L'equip terrassenc el formaren: Lluis Alegre, — Ramon Pujáis, Josep Marimon, — Antoni Escudé, Guillem Duffour, Ramon Colomer, — Enric Fernandez, Joaquimi Freixa, Francesc Autonell, Ernest Joly i Josep Ventalló.

EI resultat fou de 7 tantos a 2 a favor de 1' "Español". S'improvitzaren unes tribunes que van cnfondrar-se en mig

de la festa amenitzada per la Banda Municipal cedida galant-ment per l'Exm. Ajuntament, puix que la festa era a profit de les victimes de les campanyes del Rif.

A partir d'aquell partit primer vingué el cansament moral. Es va dir que es desfeia l'Ateneu Calassanci. Es varen projectar varis partits amb el "Polo" fundat llavors

i amb r"Españor', però la major part no es portaren a terme però arribà el 22 de juny de l'any 1913 i a la capital es jugà un partit ambl' "Excelsior", club pertanyent als germans Maristes, i es guanyàla primera Copa que és de creure que encara es conserva en les vitrines del C. D. Terrassa, secció de hockey.

L' "Excelsior" tornà la visita per la Festa Major de l'any 1913, fent un partit ben interessant empatant a 2 tantos.

Aquest partit ja fou jugat usant el nom del "Terrassa F. C", secció de hockey, formant-se la transició de l'Ateneu Calassanci amb el "Terrassa F. C" .

Més tard, a l'abril del 1915, dintre el "Terrassa F. C." trobem format un equip de hockey integrat en la seva majoria pels mateixos que formaren el primer club capitanejats per En Josep Ventalló.

El dia 5 d'abril d'aquell any, dilluns de Pasqua, es jugà un partit amb el "Pompcia" de Barcelona vencent-lo per un tanto a zero.

L'equip era format: Alegre — Mauri. Fernández — Sallent, Escudé, Mallafré — Arch, Colomer, Autonell, Freixa y Ventalló.

Fet aquest partit el hockey va tornar a paralitzar-se i passà fins l'any 1918 sense quasi donar fe de vida, fins que l'esport-man terrassenc N'Antoni Escudé i Galí, un dels joves esportius que a Terrassa formava en tota manifestació d'aquesta mena,

148 BALTASAR RAGÓN

recollí el patrimoni del club que en materia de l'hockey representava l'esforç dels seus companys i propi, i com no resignant-se a abandonar-ho tot, anà conservant el caliu i preparà la renaixença, i en el Reial Col·legi de les Escoles Pies es renovaren els entrenaments en la secció d'Esbarjo de la Congregació Mariana.

El dia 9 de juny de l'any 1918, en el camp de les Escoles Pies, va jugar-se el primer partit amb el "Pompeia" de la capital i degut a les petites dimensions del terreny s'alíníaren solament set jugadors per equip.

Aquest encontre fou a profit de la Visita Dominical als presos que l'entitat mariana sostenia. Per aquest motiu el M. Il·lustre Sr. Prior Dr. Molerá oferí una bonica copa i En Emili Soler, alcalde llavors de la ciutat, una col·lecció d'esticks.

S'empatà a cinc tantos, i en amigable conxorxa es convingué que el "Pompeia" s'emportés la Copa i es quedessin per als jugadors locals els esticks dels quals estaven força necessitats.

En aquest partit ja hi prengué part En Francesc Roig, qui, a partir d'allavors, ha estat un ferm puntal per aquest esport.

Per la Festa Mayor d'aquell any el diari "Crónica Social" oferí una Copa que es jugà entre els joves de la Congregació i el "Polo".

Aquest club superà extraordinàriament als nostres que varen perdre per 5 tantos a zero.

Els nostres jugadors ingressaren novament en el "Terrassa F. C." i s'organitzaren per a prendre part en el Campionat de Catalunya.

Era el primer campionat català en el que hi prengueren part quatre equips: Pompeia, Polo, Español i Terrassa, i fou el 1920 1921.

L'equip terrassenc era format per: Datzira — Badiella, Ar-gemí — Fernández, Datzira Qosep), Salvatella, Vives, Arch, Galí, Roig, Freixa, Marinel·lo, Donadeu. Pagès, Escudé, Van-cells i algun altre.

Els resultats dels primers partits foren abundosos, 6 a zero 0 7 a zero.


L'entusiasme omplí la manca d'estil i de tècnica, i amb voluntat d'anar endavant s'aconseguí cada dia un major perfeccionament i una millor tècnica i joc.

I^lavors ja quedà formada una Junta per a regir els destins del club.

Aquesta Junta fou; President, Francesc Yzard; vice-presí-dent, Pere Arch; secretari, Manuel Busqué; vocal, Joan Dat-zira, formant també part de la directiva el capità de l'equip Francesc Roig i el sots-capítà Carles Freixa.

En la temporada 1923-24 ja va classificar-se a segon lloc. Per fi el dia 10 de gener de l'any 1926 aconseguia la major

glòria triomfant en el campionat de Catalunya. Aquells abnegats esportmens que incorporaren a Catalunya

l'esport de hockey, aconseguiren pel club i per la nostra urbs, el preuat títol de campions, perquè estant exempts de tot materialisme, pagant-se àdhuc les despeses de viatges, anaven a les llui-tre sense altra companyonia que llurs afectes per aquest esport i un accentuat amor al club.

150 {BALTASAR RAGÓN

L'ASSALT A LA CAIXA D'ESTALVIS

Eren dos quarts d'onze del matí del dia 20 de setembre de l'any 1923, quan els empleats estaven ocupats en els seus respectius llocs, un jove hi entrà demanant una llibreta d'imposicions. Seguidament hi entraren cinc o sis subjectes més, pistola en mà i amb la cara mig tapada amb un mocador cridaren "mans enlaire". Els empleats sorpresos obeïren i aleshores els ordenaren que es posessin arrambats a la paret.

Els pistolers es varen fer ensenyar el lloc on hi havia la caixa de cabals, apoderant-se de tres mil pessetes en paper.

No varen poguer emportar-se el restant, una important quantitat, perquè en el precís moment que entraren els pistolers sortí un home d'edat que acabava de retirar una quantitat, el qual donant-se compte de l'atracament, es dirigí al baster Joan Castella Espanyo que vivia al davant, i l'avisà del que passava.

En Castella pistola en mà, es dirigí a la Caixa d'Estalvis i en ésser al peu del portal, com sigui que s'aturà indecís, fou invitat per un pistoler, perquè entrés, i al recular, l'hi dispararen un tret des de dintre i un altre va fer el mateix des de fora, caient a terra En Castella, amb la roba tenyida de sang.

El soroll de les detonacions, va sembrar l'alarma a tots aquells encontoms, i els veïns sortien al carrer per a saber el que passava.

Seguidament els atracadors sortiren al carrer per a agafar un auto que els esperava i dispararen llurs pistoles, un tret de les quals, tocà al constructor de carros Joan Vilarrubí que vivia a la Placeta dels quatre cantons.


L'auto fou perseguit fins a can Barba on quedà estrellat contra un arbre i els ocupants s'internaren bosc endins.

Entre tant, alguns vianants i veïns reculliren al ferit, En Joan Castella, conduïnt-lo a la farmàcia del senyor Mach, on morí als pocs moments, després,

A la una del migdia la campana tocà a Sometent i els soma-lenistes es congregaren a Ca la Ciutat on varen rebre ordres.

Entre les moltes detencions que varen efectuar-se aquell dia, ja que es posà en moviment tota la població, hi figurà com a autor convicte i confés, Josep Saleta (a) Nano, de vint-i-tres anys, natural de Barcelona, metal·lúrgic, habitant al carrer de Carretes, 27, tercer, segona.

Jesús Pascual Aguirre, de vint-i-tres anys, solter, natural de Vitoria, sense domicili.

També fou detingut com a còmplice Joaquim de Marco Martínez, de Santander, tramvíari de la línia Barcelona-B ad alona, amb domicili al carrer de Corts, 518, tercer, primera.

Aquests tres foren passats per Consell de guerra sumaríssim que es celebrà a la nit del dia 21 següent a la sala-taller de modelatge de l'Escola Industrial i s'acabà a tres quarts de set del matí del dia 22.

El Consell de Guerra per a veure i fallar el judici sumaríssim, resultà que els detinguts ran de l'esmentat fet, foren reconeguts com a participants Joaquim Marco Martínez, Jesús Pascual Aguirre i Josep Saleta i Plà.

Del primer no en sortiren unes proves concretes, motiu del qual fou absolt, però el segon i tercer foren condemnats a la pena de mort.

A les deu de la nit del dia 22 del setembre, a la Presó, instal-lada a l'extrem dreta del Passeig, hi havia tot el tribunal militar, el jutge de primera instància i altres autoritats de la nostra ciutat.

152 BALTASAR RÁGÓN

Immediatament fou llegida als reus la sentència de mort. El Saleta aparentà tranquil·litat; no així el Pascual que restà

molt abatut. A dos quarts de dotze els reus entraren en capella. El capellà que insistí al Saleta sostingué una llarga conversa

;imb aquest sobre l'anarquisme i la religió. El Pascual tota la matinada estigué estirat al llit boca terrosa

1 quan el capellà intentà interrogar-lo li contestà airadament que :Á no se'n anava li tiraria una cadira pel cap.

Des d'entrada de fosc que hi havien a la presó els botxins. Un d'ells era Rogeli Pérez, procedent de Barcelona, i l'altre Gregori Mayoral, procedent de Burgos.

El primer era la tercera vegada que executava i el segon amb aquestes havia realitzat 49 execussions.

En apuntar el dia, el pati de la presó, presentava un aspecte tètric. Al fons del patí, atracat a la paret, hi havia muntat un patíbul, pintat de negre, en la plataforma del qual sortien tres pals equidistants, al peu de cada un dels quals hi havia la corresponent banqueta.

En mig del patíbul hi havia una ampla escala, que donava accés al mateix.

A dos quarts de sis sortí de la cel·la el condemnat Jesús Pascual i Aguirre; pujà l'escala del patíbul bon xic decaigut; s'assentà a la corresponent banqueta, essent lligat amb cordes i amb un ample cinturó de corretja pel butxí de Barcelona, mentre el butxí de Burgos li col·locava el corbatí al voltant del coll.

Immediatament aquest accionà la manivela. Eren dos quarts de sis i vuit minuts. Tretze minuts després els forenses certificaren la defunció i fou retirat el cadàver.

Prop de les sis aparegué el Saleta, al pati de la presó boi ama-niatat i sense decaure un sol moment pujà tot sol al patíbul i dirigint-se als butxins, els va dir:

—"Bueno, señores; si es verdad que hay otro mundo allà nos veremos." I s'assentà resoltament en la banqueta.

En el moment en què el butxí de Burgos impulsava la manivela el Saleta cridà: "Visca l'anarquia", quedant ofegades les


ultimes síl·labes entre l'estreta de corbatí. Eren les sis i tres minuts.

Els forenses comprovaren que el póls funcionà fins un quart de set, hora en què certificaren la defunció.

Una vegada complerta la sentencia els fèretres que contenien els cadàvers dels executats els quals foren col·locats en dos cotxes funeraris, acompanyats per la guàrdia civil foren conduïts al cementiri.

El sol, en aquells moments començava a inundar de llum els murs de l'edifici. Al defora una gran gentada esperava noves de l'execució i entre tant pogué contemplar com era col·locada la bandera negra a la façana de la presó.

154 BALTASAR RAGÓN

EL CIRC HAGENBECK SHOW

El dia 19 d'agost de l'any 1924, a les cinc de la tarda, en un tren especial de 29 vagons, arriba a la nostra ciutat, procedent de Manresa, el personal, feres, animals domesticats i material del "Circ Hagenbeck Show".

Immediatament començà el trasllat dels nombrosos camions, tots pintats de blanc, que constituien l'impedimenta del Circ. Els elefants, forçuts i dòcils, empenyien els camions amb el cap o els arrossegaven mitjansant groixudes cadenes aplicades a llurs pits per medi d'unes amples corretges.

Els terrenys del carrer del Pare Llaurador, on s'instal-là el Circ, aquell matí quedaren convertits en un arsenal, on dotzenes d'empleats procedien a descarregar els camions. Ja prèviament aplanat el terreny, començaren amb inusitada activitat, a montar el Circ, el qual va fer-se amb tanta rapidesa que a les quatre hores ja s'havia enllestit.

El Circ agafava una gran circunferencia. La pïsta era del mateix tamany que la del Circ Frediani, però el lloc destinat al públic de majors proporcions, essent capaç per a 3.000 persones. La vela, grandiosa, estava sostinguda per dues antenes molt altes i lligada amb nombrosos contraforts.

Es montaren també algunes barraques grans, per contenir el material. Aquella tarda montaren el Jardí Zoològic, on exposaren les feres i animals domesticats, el qual es podia visitar contínuament.

El Circ estava compost per 38 caravanes, integrat per uns 180 artistes i empleats, elefants gegants de la índia, lleons de


l'Africa, ossos polars, setland poneys, micos, sis cavalls andalusos, vuit cavalls húngars, etc., etc.

Tot el dia el camp del carrer del Pare Llaurador es va veure curull de nombrosos espectadors que contemplaven el curiós montatge del Circ.

A les deu de la vetlla es celebrà la funció del debut. La grandiosa explanada del Circ estava plena de gom a gom, oferint un aspecte magnífic. Milers d'espectadors ocupaven totes les localitats. Puntualment donà començ l'espectacle. L'espectació era extraordinària.

Obrí el programa "Hassan", cavall húngar, el qual, amb molta elegància, practicà diverses evolucions per la pista. "Edith", dressatge original, que plagué força. "Sherland poneys", vuit cavalls de petita estatura, lleugers i saltadors, montats per micos jockeys, extraordinàriament àgils i vius, executant llurs treballs amb remarcable justesa.

"Trio Garzoni", malabaristes moderns, d'una precisió admirable, especialment imitant, per medi de pilotes macisses de goma botant damunt una planxa de zinc, un tren en marxa.

"Mais", treballs en bicicleta sobre cable d'acer, donà proves de gran destresa.

Vuit cavalls húngars i sis cavalls andalusos, tots ells exemplars esplèndids, efectuaren diversos exercicis d'equitació.

Els clo'ws "Germans Bareceta" feren riure el públic amb les seves xistoses entrades.

Els "Deu Asgards", saltadors a la doble balança, verificaren salts mortals i de conjunt molt emocionants.

Quatre corpulents elefants de la índia provocaren l'admiració dels espectadors amb llur docilitat.

La segona part, començà amb l'actuació de la "Troupe Al-gévol", coneguda per "Àguiles humanes", els components de la qual, amb precisió matemàtica, efectuaren salts dobles i triples en trapeéis volants.

Acabà l'espectacle amb l'exhibició d'una col·lecció d'ossos polars, presentada pel domador Estruch, una altra de lleons de Berbería domats per Nico i Jesús Vargas i, finalment, un grup

!56 BALTASAR RAGÓN

de tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria a les ordres del domador Ficher. Tots els domadors provocaren l'espectació del públic amb llur valentia i destresa en mantenir la disciplina entre les feres. Els tigres, especialment, eren bon xic ferotges.

En conjunt, l'espectacle satisfé plenament al públic, doncs totes les atraccions eren ben notables i realitzaven treballs de força mèrit.

En el Jardí Zoològic, molt ben montat, net i acondicíonat, hi havien convenientment engabiats, 22 ossos polars, 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria, 22 lleons de Berbería, 4 elefants, 2 camells, 2 cebús, 2 lames, i mico Mandrí i 30 mones, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls húngars, 7 cavalls francesos i 11 cavalls d'Island.

En una barraca especial hi havía l'escorxador. El dia abans foren sacrificats quatre ases, per servir d'aliment a les feres.

El Circ Hagenbeck, procedia de l'estranger i realitzava una tournée per les principals poblacions del nord d'Espanya.

Segons referències que ens mereixen crèdit, el valor de les feres, de la instal·lació del circ, i tot el seu bagatge, és d'uns dos mil·lions de pessetes. Les despeses diàries d'aquest Circ es calculaven en tres mil pessetes. Entre artistes i empleats hi figuraven 187 persones, originàries de 18 distintes nacionalitats.

En la seva darrera actuació a Eió, el Circ Hagenbeck fou visitat per Mr. Herriot, llavors president del Consell de Ministres de França.

A Sant Sebastià el visitaren els Reis d'Espanya i els Infants, havent muntat els fills dels Reis damunt els elefants, quan aquests es banyaven en la platja.

Tinguérem el gust de saludar el Director d'aquest Circ en el seu despatx, instal·lat amb tot el confort modern en un dels vagons. En aquest despatx, hi vegerem un bureau i sillons americans, màquina d'escriure, armaris arxivadors per classificar la correspondència, caixa de cabals, etc., etc. El Circ Hagenbeck va romandre solament cinc dies en aquesta ciutat, celebrant funció cada dia, tarda i nit. Varen donar nou representacions; el Circ fou desmontat a la matinada del dia 25.

i?.^..:-^^


I N D E X

Quatre paraules en lloc de pròleg 5 El poblament de la Riera del Palau 7 Coses viscudes 17 Una exposició regional agrícola 34 Salmerón a Terrassa 37 Eduard Dato a Terrassa 41 Lerroux a Terrassa 43 Un incendi al Vapor Gran 45 Un bon Carnaval 48 Una vaga general 50 Trets al carrer del Nord 54 El Rei Alfons XIII a Terrassa 56 Una exposició local 59 fSport-Egara» 61 Ars-Lucis 64 L'Escola d'Economia Doméstica 66 Un queixal del Mamut 68 El Convent de les Josefines 70 Un Antiquari 72 Una romeria a Montserrat 74 L'edifici-fàbrica Aymerich i Amat 77 La Plaça Mercat 79

158 BALTASAR RAOÓN

Pfcgt.

La caldera de cal Guardiola 81 L'Esperanto a Terrassa 83 Ange! Guimerà a Terrassa 87 La setmana tràgica 91 Una excursió artística a Valencia 94 El Centre Excursionista de Terrassa 100 El «Terrassa F. C.» 103 Una nevada tardana 107 Una vaga general 109 Un homenatge a Iscle Soler 111 L'Associació de la Premsa 114 El Baró de Labatout 117 Uns Jocs Florals infantils 119 El Gremi d'Artistes 121 Un gest de Ignasi Iglesies 124 El Grup Escolar Torrella 126 L'avenç de l 'hora d'istiu 128 Una vaga del ram de l'aigua 130 La grip 133 La bomba del Red Room 136 La jornada de les vuit hores 138 El tramvia dels F. C. de Catalunya 140 El Parc de Desinfecció 144 El Hockey a Terrassa 146 L'assalt a la Caixa d'Estalvis 150 El Circ «Hagenbeck Show» 154

LLIBRES DEL MATEIX AUTOR

Recull de dades terrassenques.

Terrassa (Historials i efemèrides), (agotat).

El poble de Sant Pere de Terrassa, (agotat).

Les Cases pairals de Terrassa, (agotat).

Historials terrassencs 1931-1935.

Terrassencs del mil-vuit-cents.

Bodes d'or del «Círcol Egarenc». (agotat).

Els Tudons. (agotat).

La industria tarrasense a través de los tiempos.

EI Teatro del Retiro.

Terrassa en el segle XIX.

mm

flffi ^W - -" -- - DIPUTACIÓN PROVINCIAL DB BARCELONA

BIBLIOTECA POPULAR DE TARRASA

Reg.

Sig. RikL'llT^) - H

Coses de Terrassa viscudesarxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/Coses-de-Terrassa-viscudes.pdf ·...

Documents

Transcript of Coses de Terrassa viscudesarxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/Coses-de-Terrassa-viscudes.pdf ·...