COSES DE BARCELONA

1 i

Dir la «darrera vaga general, no vol .pas i ex-presidents del Consell pel carrer.dir ]'última. Les vagues generals són un Degudament assistit per tota la Genera-producte tan barceloní corn les figueres de fitat, el senyor Anguera de Sojo ha sabutMontjuïc o l'Ou corn balla . No és un pro- conciliar la dualitat de poders deis momentsducte d'exportació, però tot el món con- actuals i representar dignament l'esperit de

templa amb curiositat aquestes facècies de justicia del Govern de Madrid, del qual

tipus tan barceloní. Si les nostres vagues depòn, i del Govern de la Generalitat, quegenerals no fossin una cosa tan incòmoda, és l'autoritat viva de Catalpnya. L'esperitsegurament arribarien a tenir la virtut d'a- legalista del senyor Anguera li ha permèstreure el turista, corn la Setmana Santa de resoldre una vaga, de caràcter netamentSevilla, per exemple. Ara que, .amb vistes ( revolucionan, sense acudir al recurs de pro-

lis senyors Anguera de Sojo i 1Qáuià

"El puñal del Godó", drama sense actes de dipufafi ami, un vesfif de quadros.

Any III. Núm. 136 • Barcelona, dijous,10 de Setembre de 1931

La gesfíó del senyor Anguerade Sojo ha demosfraf que somcapaços de governar=nos nos=alfres mafeíxos.

Preu : 20 cènfims = Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessefes Trimestre

MIRADOR INDISCRET

al turisme, caldria potser reforçar l'interèsd'aquest espectacle, perquè, en general, elnostre anarquista ha donat massa provesde poca imaginació i d'anquilosament. Desdel punt de vista bellicós, les organitzacionssindicalistes de combat no tenen cap valor.

r.--.$ ,Pod4rr .estar.- absolutament tranquils.. L'idealdeis 'nostres anarquistes és esperar l'advenï-ment de la revolució per procedimen t̀S mi-raculosos, cocpp`letament passius. Val a dirque la immensa majoria deis obrers ha entèspenfectament el mecanisme de la vaga iaprofita la diada per anar a dinar a foraamb la familia. 1 corn que la gent haacceptat el sistema de vagues corn unesfestes de precepte sense data fixa en elcalendar, està ja convingut tàcitament queuna vaga ha de durar uns dos dies, o trescorn a màxim, i després, encara que elSindicat no cedeixi, el públic es llença alcarrer i dóna per resolta la vaga. Valdriala pena que els dirigents del Sindicat tin-guessin una mica la noció 'del ridícul.

Tot això es prestaria a consideracions cò-miques i grotesques de l'índole de les queacabem d'insinuar si no fos que la incons-ciéncia deis anarco-ignorantistes costa vuitmorts, una trentena de ferits i unes trescentes detencions. Si tot això no fa capimpressió als dirigents de la C. N. T., pit-jor per ells.

Quant a les causes d'aquesta vaga, non'hi ha hagut cap de tan absurda. Llegiuels comentaris de qualsevol diari — burgès,és ciar — i en tots trobareu elualificatiuqd'absurda. Tothom se n'ha adonat : es trac-ta d'una lluita de prestigi entre diferentsgrups anarquistes del Sindicat, una lluitaentre homes nous i homes vells . Tots sónanarquistes igual: cal no equivocar-se so-bre aquest punt, (Entre ells es discuteixennomés qüestions de detall, de tàctica, d'o

-portunisme. La solució de la vaga de metal-lúrgics i la :publicació del Manifest delsTrenta va esperonar els anarquistes joves,els que ara manen, a plantar cara als veils.

Corn hem dit, no volem 'incórrer en l'er-ror de creure que aquesta vaga sigui l'úl-tima. Creiem, però, que el règim de 1'arbi-trarietat s'acaba. Ho hem dit diversesvegades : els procediments clandestins delSi^ndicat Unic són una conseqüència dillsprocediments deis governants de la monar-quia que obligaven els Sindicats a viurellargs períodes en les catacumbes. Fatal-ment el nostre Sindicat haurà d'aclimatar

-se als nous costums politics. (Estem con-vençuts d'això. No hi ha pas més remeiel Sindicat haurà de resignar-se a funcionara la hum del dia corn un sindicat europeu,a viure democràticament i a portar comp-tes clars corn qualsevol societat anònimaque pot ésser intervinguda sense previ avisper un delegat d'Hisenda.

El descabdellament de la vaga es prestaa múltiples reflexions, algunes de les quals,encara que no siguin inèdites en aquestespàgines, volem repetir-les. Cal dir en pri-mer hoc, que el governador, senyor Angue-ra de Sojo, haurà estat el primer gover-nador català i catalanista — abans de laRepública els governadors catalans que ha-vien passat pel Govern civil eren descas-tats -- que ha fet el sacrifici d'acceptar laresponsabilitat del Poder. Hem dit altresvegades que ens havíem d'acostumar agovernar-nos nosaltres mateixos. Era tancòmode corn vil acceptar un governador fo-raster que no tingués cap noció deis pro-blemes de Barcelona. Creure que el gover-nador, un cop dimitit, no podria acostar-semai ms a Barcelona, equ valia a suposarque la tradició de fer-ho malament erararament desmentida i que tots els governa-dors actuaven despòticament. Ens hemd'acostumar a veure ex-governadors per laRambla, de la mateixa manera que a Ma-drid s'han acostumat a veure ex-ministres

clamar l'estat de guerra. El cas no té pre-cedents, i és un indici del canvi de the-tica que imposaran les autoritats catalanes.En mans d'un governador que no haguéstingut la serenitat del senyor Anguera, elprimer episodi de la vaga, el motí de laPresó, hauria tingut una solució tràgica.

L'assistència de la ciutat a l'home quetenia el poder executiu, ha estat admirable.L'única nota discrepant fon el lamentablearticle de La Vanguardia, compiPetamentunacceptable àdhuc situant -se només des delpunt de vista catalanista, que, ara més quemal, és el de l'interès del país. Es unaincorrecció, un cas d'obcecació, negar l'exis-tència d'una autoritat, quanprecisamentl'autoritat dóna proves d'una gran energiai esperit de justicia, i 'quan el conflicte noestà encara resolt i es fa necessària cornl'aire que respirem la cooperació dels ciu-tadans amb l'autoritat. En els moments deperill, negar l'autoritat i intentar destruir-laes un .acte anarquista. I si la situació éstan crítica, que després de provocar unadimissió no hi ha manera de resoldre lacrisi, qualsevol atac que pugui afeblir l'au-toritat i provocar la seva caiguda, ha d'ésserconsiderat corn un acte d'inconsciència.Aquest acte de sabotatge pot comparar-seal de negar el vot de cpnfiança al Governde la Repdblica en el moment em qué cipitjor mal hauria estat la caiguda del Go-vern. Aquests moviments d'impaciènciasemblen característics del nostré país. Unpoble acostumat al govern ino tolera fàcil-ment aquestes arbitrarietats.

Cal que ens éonvencem que l'obra mésliberal i de més moderació que pot fer-seavui és enrobustir el prestigi de la Gene-ralitat i facilitar l'harmonia eñtre la Ge-neralitat i el Govern civil. En aquests mo-ments, corn sempre, aquesta tàctica és ]'ú-nica garantía de l'ordre.

De Dijoús -- aDijous

A Barcelona tenien ma tal tradició dereaccionar feblernent ï ,nalament, que, benmirat, no ens hauríem rle sorpendre de res,si no fóssim uns considerables bonafès.Imagineu-vos — true tnai prou espremut

—un estranger arribant't Barcelona la setma-na passada, informarpt-se d'una declaracióde vaga general decretada p el Sindicat Anò-ninc i veient-la tan Uflànirnement corn pudo.I no ens referim a la , nantimitat de la mas-so obrera, que va co ir-la, rondinant tantcorn vulgueu, però f complir-la. El querealment fou per so 1e,zdre, va ésser launanimitat del burgès , de tot nivell a acatarl'ordre de vaga: molts ja ni varen obrir lesportes. L'endemà, nurlgrat els bans radiats,les botigues encara no van donar senyalsde vida; no s'eixorivii' n fins al tercer dia.

L'estranger observador i de remarquesenginyoses que tans 'rveis ha fet a tantsperiodistes, en veure això, no bassa permenys de preguntar $i•és que la burgesiaestava solidaritzada aafb la F. A. I. Alien-ces igualment estranyes s'han vist,

* * *

Tothom ho ha dit; gfnt de totes les ideo-logies i de totes les chisses socials, tots els

diaris amb cara i ulls.i aquesta vaga ha es-tat la vaga més idiota de totes les vaguesque es fan i es desfan en aquesta ciutat quen'ha vistes i patides tantes. Els aparco-igno-rantistes poden apuntar-se un bon tantohan batut un rècord..El que cal evitar ésque els entri la pruïjq esportiva i vulguinmillorar le 1:erformanta cada vegada quela intentin.

Tots hem de tenir present que una situa-ció caòtica corn la qu" hem passat, encara

no liquidada, fa pensar molta gent en dic-tadures, que mal siguin civils no poders

acceptar. Ja hem quedat que la gent reac-ciona feblement, gràies a una tradiciód'ajupir-se, i que un !senyor que es donil'aire d'arreglar-ho tot, a cops d'estaca ocorn sigui, és susceptible de trobar ambientfavorable en les ÿ oles cmvnandrides areaccionar i excedides per uns rampells decaos que aneu a saber quins ocults interes-sos serveixen, perquè els partidaris de larevolució per la revolució, de fer olla senseprograma pel gust de l'olla pura, no hanpas de mirar print ni en els procediments,ni en els ajuts, vinguin d'on vinguiin, ni encompromisos el compliment deis quals noentra en llurs «principis,,.

Per sort, Barcelona ha tingut de resbon-sable de l'ordre públic, en tan delicats mo-ments, aquest home admirable que és cl go-vernador civil senyor Oriol Anguera de Sojo(l'elogi del qual no cal fer, ni tampoc ladefensa), que ha sabut conciliar els interes-sos de la ciutat amb el mínimum de vio

-lències.

I, encara que a algú no li sembli quevïngui a tomb, acabaren amb una anèc-dota que hens sentit explicar a un companyde redacció.

Un nen, al costat de su mare, mira unvolum d'illustracions. Una de les làminesrepresenta el cite romà. L'emperador, desde la seva llotja endomassada, contempla lacarnisseria de què uns superbs lleons afri-cans fan objecte als cristians. Tot d'una,,el nen, que és observador, exclama

—Mira, mamà : aquest pobre lleó no técristià.

Una anècdofa de la vaga

El fet passà a la Plaça de Catalunya latarda del dijous. Sonà un tret i s'originà lacorresponent corredissa Rambles avail.

Al cap d'un moment es tornaren a formargrups que eren dissolts per la policia. Unoficial s'apropà al promotor de boxa Ramo

-net, que fa l'embalum de tres, i li digué—Hagan el favor de circular,—Estic tot sol.—'Bueno, aunque esté usted solo. No se

permiten grupos.

L'home fort

Dia de vaga. Alguns regidors i funcio-naris addictes dinen plegats a la Casa Gran.A l'hora del café els serveixen licors, ésdar. El cambrer insinua a Roc Boronat

—Conyac? Chartreuse? Cointreau?Roc Boronat ho medita una mica, i res

-pon decidit :—Cazalla!—No en tenim, d'això... — insi-nua de

nou el cambrer perplex.—Ah!, així, Chartreuse verda.

Un afer urgent

Dia de feina. A ]'.Ajuntament, urna se-nyora vol veure l'alcalde de totes passades.L'alcalde està atrafegat, es fa excusói. Peròels secretaris amables no dissuadeixen laciutadana pertinaç. Vol veure e1 propi Jau

-me Aguadé, i l'esperarà fins quan sigui.I bé : l'alcalde es decideix a rebre-la da-

vant d'aquell interés. Resulta que Ía se-nyora insistent vol veure una tela que lihan dit que hi ha al despatx del propialcalde, la qual tela representa una senyoraque «s'assembla a ella» .

La deixen mirar, naturalment. Troba latela (en efecte, hi ha una certa semblançaentre la figura pintada i La senyora visi-tant). La contempla una estona i se'n va.

Misteris de BarcelonaDijous passat, la circulació rodada de

Barcelona era inexistent o quasi. Dones bé,segons les notes que la Comandància Mu-nicipal lliura a la premsa, hi hagué d ïsatropellaments; Sembla que no es tractavade suïcides .

Professió novaUn deis detinguts quan els darrers suc-

cessos, fou el doctor Diego Ruiz, deixatanar poc després.

En ésser-li preguntada la seva professió,el filòsof va respondre altiu

—Productor de ideasEs una resposta a posar de costat amb

la de Plató Peig, qua, on una ot.asió sem-blant, tot i ésser Éuncionari municipal, con-testà

—Lector.

El pisfolerisme a BarcelonaEfectivament, està armat tothom que ino

n'hauria d'estar. Vegeu fins on hem arri-bat, en aquesta ressenya de La Publicitatdel partit de futbol de dimarts

«...el més dolent, tret d'algunes jugadesaïllades, va ésser Samitier ; desmarcant iamb poca fortuna quan intentava pendrela pistola.»

Mal senyalEls funcionaris — i n'hi ha un núvol

—de la Societat de Nacions cobren sous es-pléndids, i els cobren en fracs suïssos.

Es d'esperar, dones, que si es porta aterme el tinglado d'aquest somiatruitesd'Henri Oger, de for de Barcelona la ca-pital de la Pau, disposant deis hotels de la

plaça d'Espanya i dels palaus de l'Exposi-cid de Montjuïc per a oficines i altres usos,aquí es formarà un altre núvol de fun-cionaris.

Però els ben informats ho dubten, i ningúno es vol pendre seriosament semblant pro-jecte, ni per interès personal.

D'ençà que el propi Oger va dir en uninterviu que vivia amb 3'25 pessetes dià-ries, les més desoladores perspectives s'handibuixat davant deis possibles aspirants aburòcrates pacifistes. Hi ha el temor decobrar sous que no arribin ni a permetre ferde vegetarià.

GalimatiasNomés els lectors que l'hagin llegit

—o que, gràcies a aquesta nota, el llegiran —es poden figurar el greu que ens sap no

poder reproduir sencer un article de la sec-ció d'estranger de La Nau de. dimarts pas-sat. Després de llegir-lo i rellegir-lo i fer -lollegir a gent competent, encara ino sabemsi en el dit article es parla de Cuba o dePortugal o d'un país que porta aquests dosnoms (!), tal és la barreja que comet l'àr-ticulista. Basti'ns dir qué l'article poetaaquest doble títol: La dictadura cubana.La dominació d'Oliveira Salazar, i acabade is manera segfient :

( ( Ol i ve ira i els seus fanàtics cauran segu,rament ; però quan deixin el pas lliure alsque volen la prosperitat de Cuba, és moltpossible que aquella terra fértil estigui com

-pletament arruinada.,)No ens ha estat possible saber qui era

l'autor, o si a aquest se li havien barrejatles quartilles de dos articles diferents, oja se li havien barrejat dintre el cap elsfets de Cuba amb els de Portugal.

El que sí podem assegurar és que l'autorde l'article no és Léon Rollin ni WilliamMartin.

Companys, home disfrefCompanys gaudeix — horn creu que amb

suficients mereixements—d'una fama extra-ordinària d'home distret, i és a propòsitd'aquesrta fama que circula la següent anéc-dota :

Companys ,s'havia casat i abans,, natuìtsl-'ment, havia errat un pis, situat al carrerde Mallorca.

Ara bé, es diu que quan a la nit de nuvises disposava a pendre'n possesió, tingué deconfessar amb una humiliant tristesa a laseva esposa

--Saps qué? Ara resulta que no em re-cordo en quin dimoni de casa tenïm elpis.

Pofser en fan una mica massaFins ara havíem cregut que el dia tenia

només vint-i-quatre 'hores ; però, pdl que esveu, els .alemanys, que són els homes deles grans solucions, han arribat a descobrirque en té quaranta.

Així ho deja L'Opinió en un títol d'es-tranger redactat en aquests termes : ,,Per!'establiment de la jornada de .fo shores,,

Ai caram, ja veieu...L'Ajuntament de Badalona ha creat una

plaça de Director de la Borsa del Treballa gust i mesura d'un diputat socialista dela Generalitat, que és ros i aspirant a dei-xar l'ofici que fins ara havia exercit.A propòsit d'això, conten que l'alcalde de

la ciutat esmentada tingué el següent diàleg .amb un significat sindicalista

-...Ja hem creat una Borsa de Treball...—'Que en fareu? A' nosaltres no ens finte-

ressa,—Pot servir'. pels dependents mercantils,

bànca, etc.—Tampoc interessa, perquè aquests aviat .

estaran sindicats,—Mireu, sempre podré servir pels serveis

domèstics...

«Espribr madrilenyJa fa molts mesos, MIRADOR explicava

l'èxit deis dos cognoms Xirau Palau a Se-villa, quan un deis germans hi era cate

-dràtic, èxit degut a llur fonética, tan sor-prenent a les orelles castellanes.

Ára, que les tasques parlamentàries hanf gt sonar sovint el nom d'un'de la familia,diputat, a Madrid se n'han apoderat.

Dos catalans — un d'ells diputat — pas-segen per Madrid. E1 diputat es sent ga-

lamt i piropeja una xicota. Aquesta, que noesté d'humor i coneix per l'accent que elgalant és català, Ii engega

—1 .4rre, Chirac!

La calba d'En CastanysEl conegut dibuixant i humorista Valen-

ti Castanys, té el cap llis corn una bolade billar, i aquesta circumstància li ha val-gut que en més d'una ocasió el seu barberli recomanés diversos específics d'èxit asse-gurat (?) contra la calvicie. En una d'a-questes ocasions, el barber insistia fins afer-se pesat.

—Li asseguro que corn aquesta loció notrobarà res que ragi tan be. Es segura. Elcabell ii creixerà de seguida. Quedarà pa-rat.

En Castanys es resistí, desenganyat cornestà, fins que va arribar un moment quedavant l'eficàcia i rapidesa que el barber a tr i-bula a l'específic en qüestió, es va deixarconvèncer i va dir:

—Vinga, dones, posi-me'n, i faci'm laclenxa a la dreta.

S'assegurà que el barber no Ii ha parlatmai més de cap crecepelo.

Fi'eant detinguts en un camió, al carrer de Mercaders

RAMBLA DEL CENTRE, 33 -, PASSATGE BACARDI, 2

Més avanguardis esAls círcols sobrerealistes de Barcelona ha

produït una consternació sense límits la no-tícia feta circular darrerament, segons laqual sembla que vol constituir-se a la nos-tra ciutat una agrupació d'escriptors i d'ar-tistes d'avantguarda. El més interessant,però, és que la xifra inicia'l d'ad'herits passa,segons les referències que han circulat, dedos cents cinquainta.

Dos cents cinquanta istes; dos cents cin-quanta enderrocadors de l'art putrefacte!E1 cas és esverador.

Però el màxim d'aquest fenomen és queels nostres avantguardistes oficials no ensaben una paraula.

—Però, i nosaltres?—feia un d'ells, a ladarrera sessió dels dillunsos nocturns delColon.

—Nosaltres ja fern de patums, home—di-gué, ràpid, En Lluís Montanyà,

Propaganda fallidaLa propaganda comercial és inexhaurible.

Ara, amb la crisi general, els trucs es mul-tipliquen fins a l'infinit. Sembla que àdhuc

als escriptors els ha entrat una dèria pro-selitista, traduïble naturalment pdl cantó fi

-nancier.L'altre dia, a una llibreria cèntrica, va

entrar una senyora be'ltíssima demanant lesdarreres novetats.

E1 nostre amic Carles Sindreu i Pons estrobava .allà, revisant l'esplèndida distribu-ció del seu llibre La clàxon i el camí . Sonsdubte devia voler afegir un exemplar mésa la copiosa llista deis venuts, perquè de lamanera més discreta que va trobar, va ini-ciar una nova propaganda del llibre, eme-tent, destinat al venedor, aquell so gutural'típic deis clàxons :

—Uuuuiiiiaaa !...El dependent feia veure que no ho sentia.

La senyora ino va copsar la delicada ma-niobra, o ya for corn qui ino la copsava.I va marxar sense comprar-lo.

Un exempleQuan va ésser #ora, el dependent s'excu-

sava ,—Mireu — deia al jove humorista —. Es

molt •arriscat de fer això. Un dia va entraruna senyoreta cercant llibres. Hi havia ¡EnFarran i Mayoral a la botiga. Corn que josé la debilitat de les noies per l'home delsgrecs, li vaig oferir el seu darrer llibre.

La noia el va mirar de trascantó.. Des-prés digué

—Uf, quina porqueria!En Farran i Mayoral, d'esquena, sem-

blava molt abstret fullejant e1 darrer nu-mero del Jardin des Modes.

Cridan4 el mal femps

El bon sentit Ini l'educació intellectual ésevident que no era pas el que dominava sotael règim del nostre estimat Ferran VIII. Noés estrany que durant el seu regnat es ïes-sin bestieses de tota classe.

Quan Alfons feia ballar el pobre Primo,horn recorda que a les .altures va néixer laidea de posar una bona lletra a la marxareial, que de llavors endavant havia d'ésser1'Hirnno Nacional Español.

Tota la lletra d'aquest himne està atapeïdadeis tòpics més poca-soltes,eixits de l'àuriaploma de liEduardo Marquina. Entre totallò de la púrpura, el oro, el pendón inmor-tal, la gloria, etc., etc., hi havia aquestesparaules, que respectem en tota lá , soya re-dacció i puntuació

Manda España y unidos lucharemosporque vivas tú, sin tregua pueblo y rey.

Pe] que es veu, ni Marquina, ni Primo,ni l'Alfons, mi ningú, sabia qué vol d r aixòde tregua. Si algú ho sabé s''ho va callar.I així tots els nens de totes les escoles d'Es-panya anaven •cantant, amb el beneplàcitdels que manaven i amb 1a gran satisfaccióde l'analfabetisme oficial, aquest himne glo-riós .

La invocació va ésser .atesa : fins que e1darrer Borbó va fugir d'Espanya, visquerensempre, tal corn demanava el .poeta, sintregua pueblo y rey.

FEDERACION LOCAL DE BAR-CELONA

TODAS LAS JUNTAS DE TODOS LOSSINDICATOS Y TODAS LAS COMISIONESTÉCNICAS 0 DE SECCIÓN, LAS DE BA-RRIADA Y TODOS LOS MILITANTES DE-BEN PASAR POR SUS RESPECTIVOS SIN-DICATOS 1-JOY, DE SEIS A SIETE DE LATARDE, PARA UNA CUESTIÓN GRAVE Y

L'RGENTE.-1EL COMITÉ,

Aquest quadro, Derdut entre les columnesatapeïdes de prosa de Solidaridad Obreradel dimecres, dia a d'aquest es. ... Primeravis llençat damunt la ciutat, en aquestmatí feiner, normal, idèntic al del dia an-tenor.

Uma de la tarda. De l''edi.fici de la PresóModel en surt un núvol de fum. Pels car-rers de l'esquerra de l'Eixampla, una rivadade rumors baixa vers el centre de 1a ciutat.Núvol inflat de revolta, de presos, de morts...Segon avis ; però el migdia està distret pelsol, pels vermuts i per la mandra.

Sis a set de la tarda. !Els pisos senyorialsdeis Sindicats fan la bullida. Anys endar-rera, sota aquests sostres enteixinats; elsfabricants amb perruca devien galantejar lesdames de mirinyac. Avui, les vastes salescontenen una multitud mal afaitada i ves-tida de color de terra: La qüestió greu iurgent objecte de la convocatòria : a lapresó uns camarades, detinguts governati-vament, defalleixen per la fam. Podem nos-altres consentir-ho? Un no!, modulat pertres cents llavis respon a l'orador. S'imposala vaga general...

—...revolucionaria —crida un homenet que

Al correr de Còdols.

pugna per treure el cap per damunt les es-patlles deis del seu davant.

Aquell mar de caps es remou. La •paraulabota per damunt la multitud, aixeca tern-pestes aquí i troba ressò ms arnllà. Araaconsegueix fer-se escoltar un jove de ros-tre menjat per unes ulleres de carei. Parlaamb passió i a aquells homes exasperatsels diu que calen serenitat, moderació i or-dre. Vaga, si. Però una vaga de protestaordenada... ^El jove ha de callar. ¡El fusellenamb un mot : ((Reformista ! Reformista ! ))Unes , quantes veus que volien acudir en 1a

seva ajuda moren ofegades. Domina altravegada un clam ranc, informe... Tercer avísa la ciutat ! Nosaltres hem sortit al balcó,i ens hem recolzat en l'ampla barana depedra.

A baix al carrer les set de la tarda pas-saven indiferents, enceses •pels Ilumimosos,banyades pels alcohols, perfumades per les

dones, i amb música de clàxon i de violí.I pintat en el rètol de la balconada hi hael commutador capaç de canviar aquestaescenografia magnífica. Tres inicia-Is : unaC, una N i una T.

La primera víctima de la vaga generalés Barcelona. Aquesta frase que es trobaen tots els editorials deis diaris canserva-dors, és una gran veritat. Nosaltres enaquests dies de vaga ens passem les vint-i-quatre hores del dia buscant Barcelona ino la trobem .per "enlloc, Ens han canviatla ciutat. Les voreres deis carrers són en-vaïdes per una multitud badoca i desc'one-guda. Sembla que el centre de la ciutathagi estat pros per assalt pct suburbi.

Deu haver-hi molta gent que viuen aBarcelona perd no se l'han mirada mai.Gent que s'han bastit un panorama de diarii un altre de les festes. Canvien d'ambientd'una manera automàtica, corn canvien devestit. Per això les vagues generals són unapropina de festa intercalada en la grisor deltreball. I és avui quan l'obrer, de retorna casa, descobreix els edificis, les tendes iels accidents d'un paisatge iinèdit pels :seusulls, acostumats a mirar el rellotge, i. pe;sseus peus adalerats a marcar grans gam-bades.

La primera víctima, La ciutat, La segona,el rdllotge. Horn pot caminar mandrosa

-ment, tota la feina està feta. I sobretot,plaer únic de la vaga, horn pot trepitjarimpunement el vial dels carruatges i ca-minar en mig de les ,paral.leles dels tram-vies. Es aquest plaer raríssim el que faque tants glossadors de la vaga general lacomparin amb el dijous sant, vaga sensetrets i de durada prèviament senyalada, o

sigui vaga sense sorpresa i sense emoció.Calma de la vaga. La ciutat sense tram-

vies i sense automòbils. Quietud. Callen elsmotors, les serres mecàniques, els aparellsindustrials. Es l'hora de la venjança i deltriomf dels sorolls humils i domèstics. A lesnostres orelles, en plena plaça de Catalunya,arriba el cant del gall, el plorar d'algun

marrec, els cops de picador damunt la robamolla, la màquina de cosir.,, L'industria-lisme, l'artifici, es bat en retirada. Per aixòuna vaga general és corn si la ciutat prac-tiqués el nudisme. Retorn a la serozillesa.

Cantonacja del carrer del Bisbe

Natur"alment que el temps no s'escorreen va. La vaga passada ens ha estat ame

-nitzáda per la ràdio. Ni un moment handeixat de funcionar els altaveus. Han estatla you de l'optimisme ciutadà. La ràdio esriu del boicot i del sabotatge. En el seu cosinvisible no poden fen blanc les mes sindi-calistes.

La ràdio ha estat l'úunica activitat ciu-^tadana que s'ha girat d'esquena a la vaga,iEntre fox i xotis, una nota impregnada)d'optimisme d'encàrrec : ((La ciutat reprenla soya vida normal...» I la you del speakerera ofegada per les descàrregues de les car-rabines i l'espetec de les pistoles.

S'ha desplaçat el centre revolucionani de1a ciutat: En els temps d'avantdictadura, eldistricte cinquè batia el récord d'agitacióurbana. Els carrers de la . Cadena, Riereta,Amàlia, la Bretxa de Sant Pau, etc,, fruïend'una fama guanyada pam a pam, en corn-bats contra la guàrdia civil i d'exèrcit.

E1 districte cinquè, decididament, es des.infla. Avui di.a els adoquins deis seus carrersja !1i esma tenen per a organitzar-se enbarricada. No poden alçat el cap, aplanatsper les piràmides d'escontbraries.

La revolta, corn tantos altres coses, s'haescorregut vers els suburbis. Això és injustpels estadants del centre, els quals hanforjat la tradició revolucionària de Barce-lona. Per aixa aquesta vegada els déuss'han apiadat de mosalttes i ens han fetofrena d'una batalla en plena Via Laietana.

Aquests dies ha corregut la frase de l'e-ditorialista d'un diari català. L home es-criví que de les .passades convulsions noméstingué una mica de to l^ihtent de resistènciadel Sindicat de la Coltstrucció, del carrerde Mercaders.

Potser tot el que volí dir l'autor de lafrase és que 'es escenes del carrer de Mer

-caders foren les soles fotogèniques en el filmde la vaga.

I realment fou així. Calia veure la guàr-dia d'assalt operant a1 pCu de les cases 'delsenyor Cambó. I el veil casalot reducte dela F. A. I., per les finestres del qual treienel nas els canons de les ,pistoles.

La nostra Via Laietarla, barreja de gramtacels i de cases atrotiiñades, és un deisllocs ciutadans d'un draritatisme més acu.sat. Eren molts els que no ho sospitaven.Es per això que divendres passat 1"esceno-graha cercà i trobà uns personatges fets amida : guàrdies d'assalt i anarquistes.

La batalla finida, del Sindicat de la Cons-trueció sortien unes fueres d'individus ambles mans en l'aire, els quals pujaven alscamions, sota l'ull vigilant deis policies. LaVia Laietana era presa d'un silenci im-pressionant. Només s'oïa e( pas gairebé rít-mic dels detinguts i algu1 tret escadusserque encara petava pel barni de Santa Cata-rina... Magnífica escena de film sonor, quehauria pogut anar molt bé signada per unStennberg o per un Cummings.

Així ho entengué part del públic estacio-nat dos cents metres més enllù de l'escenari,ja que en passar els càmions dedicà unsaplaudiments als intèrprets.

Potser, però, el n s emocidnant de levaga geñeral sigui la fú> a arñb r4Uè h'a rependre la vida ciutadana.

Encara no fa viint-i-quatre hores queaquests earners es veien deserts, només tre-pitjats per les patrulles de força pública,i ara té : les terrasses dels bars envaïdes,els taxis presos per assalt, la gent surt deiscinemes, brillen totes les hums de la cm-tat... Veure de tant en tant la oreu deBarcelona, fa estimar encara més la sevacara.

ANDREU A. ARTIS

SIMFONIA CIUTADANA

Quatre temps de la vaga

2 - l yJ-

-

\ , a

-Aquestpoble és Vila de Baix, bon home?—1Ño sóc cap bon home. Sóc l'alcalde.

(Tlle ,Humorist, Londres)

El marit de la cantant. --Em quedo a foraperquè no es pensin que Ii pego.

(Judge, Nova York)

L'amo del diari. —Perdoni, però he debaixar en aquesta estació.

(Nebelspalter, Zuric)

—Escolta, mamà : per què avui no és de-mà, corn em vas dir ahir?

(Everybody's, Londres't

El nmrit.—Quan hagis decidit on l'hemde penjar, arrencaré els altres claus.

(Life, Nova York)

LES RESPONSABILITATS

El cas deis virregnatsLa Comissió parlamentària de responsa

-bilitats ha començat a actuar amb una ener-gia que pot ésser molt fecunda si sap evi-tar la temptació d'armar un terrorisme quesegurament tindria corn a conseqüència or-ganitzar una mena de guerra civil que, totcreant confusió, sacrificaria el dictadoret ipermetria la fuga del dictadoràs.

L afer de les responsabilitats és un pro-blema vital per a la República; .El règimque . rlo sap liquidar enèrgicament la gestióde l'anterior, està condemnat a mort. Si el

El general Barrera

d'absolutòria contra ens quants deis gransdèspotes de la Dictadura.

La Comissió hauria de tenir en compteque hi havia grans personatges que no te-nien signatura a la Gaceta i que tenien mspoder que un ministre. Em refereixo alsque exercien càrrecs de virrei i als seesprincipals collaboradors. No hi ha cap dubteque es va fer contra Catalunya una dilfe-rència en l'aplicació de la brutalitat dic-tatorial. La Dictadura revestia adí caràctersde salvatgeria : certes autoritats rapinyavendescaradament i el ciutadà era atropellat,multat i vexat de la manera més arbitrària.Si els castellans es resistissin a creure queés un mite tot allò del «•fet diferencial)),no podran pas negar que dintre la Dicta-dura hi havia ibis d'excepció i 'tracte d'ex-eepció sistemàticament aplicats al governi administració deis catalans.

Seria injust que els ex-virreis fossin res-pectats perquè no tenien firma a la Gaceta.IEs licit de suposar que certs virreis havïenfet més mal i provocat més llàgrimes queel pobre senyor Aunós o alguns deis gene-rals ignorats del Directori,

A Catalunya hui havia un poder omní-mode, irresponsable. Malgrat la diplomàciafelina i asiàtica d'aquest virregnat, no seriadifícil seguir-li la petja, exigir-li respon

-sabilitats i demanar-li comptes d'un sensfi d'abusos de poder.

La Dictadura va tenir a Catalunya for-mes abominables. Va provocar danys detota mena, que només poden tenir la com

-pensació de la justicia i va deixar um recordque en multes famílies perdurarà de paresa fills.

Val la pena que la Comissió de respan-sabilitats examini el cas de éerts virreg-nats. Enamorar-se només deis ex-ministres,seria una puerilitat. I entretant potser dei

-xarem escapar alguns Tsang-Tso-Lin, die-tadorassos, dèspotes de la pitjor espècie.

MANUEL BRUNEI

mlrani aloraGandhi a Londres

Gandhi s'lza posat en carol per tal d'as-sistir a la segona Conferencia de la Taula

Rodona, que s'ha de celebrar a Londres.Entre altres persones, l'acompanya la filadel vice-almirall Slack, que s'ha let india,gandhista i té cura de preparar el sobrialiment de Gandhi : dàtils i llet de cabra.

Per aquest viatge, Gandhi no ha renun-ciat a la seva sumària vestidura. I és cosade preguntar-se corn resistirà, un home físi-cament desnarit corn ell, l'hivern de Lon-dres. El metge que 1'acompanya, el doctorMehta, degà del King Ed--Eard Hospital deBombay, que ha vigilat lá pasteurització dela llet de cabra que el mahatma consumiràen el viatge, s'ha endut 'uns quants gransmocadors teixits a la manera indostànicai un gran abric.

I potser es veurà urti espectacle inesperat,el dun home prim, gairebé nu, assegut ala l'aula Rodona, en el gran saló vermell ior del palau de Saint-James, dliscutint voltatde senyors ben vestits.

Lord Reading

El ministre d'Afers estrangers del minis-teni Mac Donald és fill d'uh jueu polonèsque es naturalitzà anglès i hi féu fortuna.

Aquest home, que renyit amb son pares'havia embarcat de grumet, vengué diarisa l'Amèrica del Sud, tornà a Londres i hiI éu fortuna, fou nomenat en I922 virrei deles Indies.I ara, per ocupar el seu ministeri, ha

hagut de tallar la seva lluna de me!, ja queacabava de casar-se, tot i tenir setanta unanys, amb la que fou la seva secretària ales Indies.I potser el més remarcable de la seva

història, és que, sense haver-se convertit,hagi arribat a tan alts càrrecs i als títolsde lord i de marquès.

Disraeli, fill d'israelites batejats, nomésarribà a vescomte, després d'haver estatprimer ministre moltes vegades.

Economies a e4nglaferra

Per tal de donar bon exemple, els mi-nistres anglesos, amb unanimitat, han ac-ceptat de bona gana una reducció de paga.Però hi ha un alt càrrec oficial al qualaquesta mida no serà estesa : el de pa-gador general, que, voltat d'un imposantestat major, complimenta totes les ordres depagament de la Tresoreria d'Estat,

L'alt funcionani que exercia aquest càr-rec, encara que equiparat al dun ministre,no té paga de cap mega.

Però lord Arnold, que l'ha ocupat finsno fa gaire, ha dimitit, i encara no se liha trobat successor.

Aufògraf?

Corn cada any, Helena Vacarescu repre-senta la Romania a l'Assemblea de la So-cietat de les Nacions, perquè sembla queel seu accident recent no l'ha privada de de-dicar-se a les seves ocupacions. S'ha desllo-rigat la mà dreta en una caiguda, però noper això ha deixat d'escriure. Hi ha quiha vist cartes de la Vacarescu, escrites amáquina amb la mà esquerra, amb aquestacabament :

uAquesta carta sense firmar és d'HelenaVacarescu.))

Revolta a Portugal

A penes es parla de Portugal si no hiesclata una revolució, i, en efecte, periò-dicament hi esclata : ara és per espolsar-sela dictadura dita de çarmona, però real-ment anònima, ja que èls militars que l'e-xerceixen no ho fan a títol personal, sinócorn a representants de l'exèrcit. Aquestadictadura s'implantà el 28 de maig de 1926,data del DlvutTE pronunciamiento re publica.

Alguns diaris han remarcat el curiós de-tall que el sergent-mecànic Carvalho, queamb avió ha bombardejat ele voltants deLisboa i després s'ha refugiat a Espanya,fou el que dugué Franco a Portugal des-trés que intentà sublevan-se a Madrid.

Es veu que aquest Carvalho és un espe-cialista de l'aviació, revolucionària .

L'atur forçós en temps

deis Faraons

Al museu de Tori hi ha una bona col-lecció de papirs, procedents de les excava-cions de Tebas, els quals són desxifrats pa-cientment pels especialistes. Gràcies a això,hone amplia les dades sobre l'estat eco-nòmic i social d'Egipte en temps de la vin-tena dinastia, i, entre altres coses, que l'aturforçós castigava periòdicament aquell pals ioriginava revoltes serioses. Els sense feinas'aplegaven al voltant deis graners de laciutat i reclamaven prop de l'escriba-ecò-nom, perquè ho posés en coneixement delfaraó, ti aquest feia distribuir racione su-pl ementàries.

Una vegada més es presenta ocasió derepetir que no hi ha res de nou sota el Sol.

TRAJOS PER A BANY 1BARNÜÇOS

CAMISES - PAIAMESSUETERS

CINTURONS - ELASTICS ¡MOCADORS

MITJONS - MITGES

PREUS BARATISSIMS

F. VEHILS VIDAL32•Avinguda Portal de 1'Angel•34

7, Plaça Universitat, 7

Fa pocs dies rebé forma un TestamentSagramental que podria ésser el darrer, carel projecte d'Apèndix Català al Dret Civilespanyol, suara confeccionat, suprimeixaquella supervivència jurídica- de l'EdatMitjana.

El Jutge de Primera Instància del dis-tricte de la Universitat, el senyor Filibertd :Arrentes, acompanyat deis oficials i de-pendents del Jutjat, prengué declaració alstestimonis que oïren de llavis del senyorJoaquim Gil Lleonart la seva darrera vo-luntat amb intenció que fos convertida entestament.

Aquesta voluntat, manifestada verbal-ment davant de testimonis, seguint els trà-mits que la Llei marca, serà tinguda pertestament efectiu, corn si estigués fet da-vant de notan, gràcies al priv ilegi atorgatals barcelonins pdl Rei Pere II.

Cas que el projecte d'Apèndix Català alDret Civil Espanyol sigui aprovat i pro-mulgat, ja no podrem celebrar més Testa-ments Sagramentals, i aquesta modalitatjurídica de Catalunya pasarà a la cate-goria de record històric, interessant nomésper als encuriosits de les institucions ii-lustres.

Per això és oportú parlar d'aquesta formade testar que ha produït els sees fruits,donant facilitats en moments tràgics i an-goixosos i obrint la porta a l'abús i lainjusticia, servits per lá mala fe.

Una tradició barcelonina consignada perPi i Arimon diu que Pere II el Gran, yo-lent deslligar-se dels entrebancs que a l'ab-solutisme del rei posaven els costums i eleprivilegis dels ciutadans de Barcelona, donàordre secreta de calar foe a ]'Arxiu, cre-mant-se molts documents consignadors defranqueses i furs.

Això és versemblant en un rei emportatper l'ímpetu i mancat d'escrúpols cornPere II, el quad tot ho sacrificava a la raód'Estat i a la satisfacció de les rancúnies,corn ho demostrà ofegant al riu Cinca elseu germanastre Ferran Sànxez i mentintals ambaixadors del papa i del rei francès,quan organitzà l'expedició a Sicilia, tot as-segurant que anava contra els moros afri-cans.

Sobrevingué el perill de la guerra ambFrança per l'ambició de Felip 11I, entos-sudit a aprofitar-se de l'animositat del pon-tífex Martí IV, el qual no podia perdonarque Pere II s'hagués fat amo de Sicilia,considerada feu de l'Església, donant al'empresa caràcter popular, Felip III veiacribada l'hora d'envair Catalunya, tot lentveure que només volia complir la sentènciadel pontífex, el qual havia excomunicatPere II i havia concedit la investidura dela monarquia catalano-aragonesa a Felip Illper a qualsevulla deis seus fills que no losl'hereu.

Pere II no trobà a les Corts de Tara-çona i . Saragossa l'acollida que mereixia il'ajut que_ ieÇessitava, ,lyent d'atorgar elPrivilegio general, que confirma els cos-turns i privilegis deis aragonesos.

Tornat a Catalunya, convocà Corts, féupdblic el perill d'una invasió frainoesa i manàque, en dia i hora assenyalats, tothom espresentés amb les armes, per a saber elselements amb què podia comptar.

Els barcelonins anaren a la revista ambles llances i les sagetes sense ferros, volentsignificar que llurs armes èren els privi

-legis i dret consuetudinari, els quals, abo-lits o desconeguts per obra de 1'ncendi, elsdeixaven indefensos per a ells i per alsobirà.

Pere II entengué la lliçó i reuní els bar-celonins de més autoritat per llur ciència iposició social i els demanà que li propo-sessin la llista de les reivindicacions perqué maldaven, prometent -los que donariavalor legal a la llista.

Tancades les Corts el 26 de desembrede 1'an 1283 de ]'Encarnació, Pere lI pu-blicà, el r3 de gener de 1283 (ii de generde 1284 de la nostra era o de la Nativitat),el privilegi general que ha pres nom deles parades inicials del primer capitol :Recognoverunt jroceres Barchinonae et an-

tiqui et sapientes in jure amtiquam esseconsuetudinem quod,., parades reveladoresque el Privilegi no és un acta de la muni-ficència reial, sinó un reconeixement del•que ja tenia ús i vigència en els tempsantics.

Entre els privilegis del Recognoveruntproceres, hi ha ]'autorització deis Testa-ments Sagramentals, la qual die textual-ment traduït del llatí

«Item, és costum que si algú fes testa-ment o darrera voluntat davant de testi

-monis, en terra o en mar, en qualsevolhoc que es trobi, en escrits o sense escrits,encara que no hi hagi present cap notan ien la dita voluntat manifestada de paradao per escrit, que valgui la dita darrera vo-luntat o testament, mentre els testimonisque intervingueren en la mateixa darreravoluntat o testament, dins deis sis mesosque estiguin a Barcelona, jurin a l'esglésiade Sant Just, damunt de l'altar de SantFeliu Màrtir, estant present el notani quetal testament autoritzà i altres persones,que els mateixos testimonis així veieren osentiren escriure o dir, tal corn es contéen la dita escriptura o darrera voluntatverbalment explicada pel mateix testador, ique aquest testament s'anomena sagra-m ental.»

L'eminent jurisconsult català Joan Ma-luquer i Viladot ha assenyalat la semblançad'aquesta disposicó amb la del rei gotXindasvint, i tot fa creure que el privilegide Barcelona té una bona ascendència enla legislació goda, a més del costum deCatalunya de posar fe a la paraula d'home,

fins al punt de donar, per aquiescència deisinteressats, fe pública a manifestacions par-ticulars de voluntat, tingudes per certes ijurídiques només que per la testificació.

Aquest respecte a la paraula de l'homeresplendeix en la concessió del privilegi delTestament Sagramental, el qual no neces-sita més que dos testimonis en hoc deisset que demanava el Dret Romà, llavorsvigent a Catalunya.

El privilegi beneficià les poblacions a lesquals fou concedit el Recognoverunt pro-ceres, això és, les que eren tingudes percarrers de Barcelona : Barcelona ciutat (noles hortes i vinyes, és a dir el terme, en-

cara que avui le ciutat comprèn tot elterme), Granollers, Igualada, Cardedeu IMoyà, els .districtes de les Franqueses delVallès i del Maresma i Vilamajor, les par-ròquies d'Alfoú, Santà Susanna i Gallees,les bailies de • Parets'i Mollet, 'el municipide Vilanova i Geltrú, els castells de Cu-bells i La Geltrú, la vila i vegueria de Vi-lafranca del Penedès i el bisbat de Girona.

Per a hoc del jurament fou elegida l'es-glésia de Sant Just, la més antiga de Bar-celona, construida a l'amfiteatre romà, hocon moriren els primers màrtirs barcelonins.

Tot és .peculiar i solemne en aquesta ins-titució; El qui es creu interessat que siguicomplerta la darrera voluntat d'un difunt,manifestada davant de dos testimonis, pre-senta al Jutjat un escrit explicant que ental dia fou atorgada una darrera voluntaten presència de tals testimonis: 1En conse-qüència, demana que els testimonis siguincitats, el dia i hora que el Jutjat disposi,a ]a capella de Sant Feliu de l'església deSant Just, a fi que prestin jurament i facindeclaració responent a les preguntes que enl'escrit són consignadas.

El jutge cita els testimonis públicament,i aquests juren davant del rector de laparròquia i del jutge, amb la mà posadadamunt deis Sants Evangelis, que hi haa la taula de l'altar. Després declararen d'una un i separadament, davant del jutge, elque oïren al moribund oli veieren escriure.E1 jutge, si creu tots els tràmits en regla,declara per un aute que ha estat let un tes

-tament sagramental amb la darrera voluntatdel difunt i disposa que sigi ' i protocolitzatpel notani que ell designa.

D'aquesta funció jurídica i històrica, lacapella i l'altar de Sant Just han guanyatun prestigi extraordinari i una cura es-pecial en llurs conservació i esplendor.

En 29 de novembre de 5525, els consellersautoritzaren a don Jaume Joan de Reque-sens (algún cabaler de la casa Requesens,el palau de la qual era prop de Sant Just)perquè fas un retaule i una sepultura a lacapella de Sant Feliu. El retaule és unabona mostra del Renaixement amb distintscompartiments separats per enquadramentsgòtics. Fa uns quants anys fou restauratpel pintor O'leguer Junyent i l'escultorJoan Cuyàs, contribuint a les despesesl Ajuntament, els Collegis d'Advocats, No-tans, Procuradors i diversas personalitats,en atenció al funcionament civil que tenonla capolla i l'altar.

Un privilegi així havia de donar facilitatsa la vida jurídica i familiar, parqué durantmolt de temps els viatges eren arriscats,les comunicacions difícils i costava molt oesdevenia impossible trobar notani que auto-ritzés el testament d'un moribund. La relitgiositat del temps contribuïa al fruit, carera molt difícil falsejar el Testament permitjà de juraments falsos. Els menys reli-giosos haurien vacillat davant de la sug-gestió del hoc del jurament, posada la màdamunt deis Sants Evangelis a la taula del' altar.

La mateixa religiositat i bona fe deis tes-timonis tenien tots els que intervenien en

la cerimònia, i, en conjunt, el resultatera bo.,.

Avui la qüestió varia i els arguments encontra del Testament Sagramental pesentant o més que cis arguments a favor. Lareligiositat i absoluta bona fe, indispensa-bles per al ban ús de la institució, s'hanesvaïdes massa i és relativament fàcil re-unir-se un pressumpte hereu cobdiciós, unadvocat despreocupat i un testimoni senseescrúpols. Posats d'acord, farien una con-xorxa que falsejaria amb la major impu-nitat un testament, en perjudici de l'hereuveritable.

Per altre cantó, avui és facilíssim dispo-sar del notani o del rector de la parròquiai àdhuc del vicecánsol per afer testament,bo o malalt.

Això ha let que els partidaris de l'abo-lició del Testament Sagramental augmen-tessin. Ja el gran jurista català ManuelDuran i Bas, tot i essent un defensor de-cidit de les formes del Dret Català, en pre-conitzava l'abolició, basant -se en els perillsque ofereix i en les facilitats que hi ha desuplir-lo per un testament ordinari .

Es ciar que hi pot haver casos especia-líssims en què resulti convenient i fins im-

prescindible. El dia 2 d'agost de 1 925 fouassassinat a la Plaça Reial el capità deCarrabiners Valentí Alonso Poblet, Arribàencara vie a la clínica i manifestó la sevadarrera voluntat perquè fos convertida entestament davant del jutge militar FrancescPèrez Garberi i de dos testimonis més.Aquests juraren haver sentit de llavis delmoribund que volia que es fas TestamentSagramental a favor de la seva esposa, iaixí es féu el desembre del mateix any.

Però, casos de morts violentes o sobtadesno són frequents en temps de pad, i tothompot tenir llest el testament en plena vida,sense exposar-se que la saya voluntat siguifalsejada.

Diversos altres motius derivats deis ad-duïts han contribuït a l'aflaquiment de 1'e-ficàcia de la institució, i ara els juristaseminents que han confeccionat l ApèndixC talà al Codi Civil !Espanyol no han vol-g!t conservar aquesta modalitat jurídica,considerant-la desplaçada i perillosa.

MIQUEL CAPDEVILA

ENCARREGUEUELS VOSTRES IMPRESOSARTISTICS I COMERCIALS ALS

TALLERS GRÁFICS

PATRICI ARNAUVERDAGUER • CALLIS, 3, 5 17

(DAVANT DE I. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA)

ES LA CASA MS PERFECCIONA-DA EN LLIBRES RATLLATS. DELUXE I EN TOTA CLASSE D'EN

-QUADERNACIONS. - ELEGANCIAECONOMIA EN ELS ENCA-

RRECS. - EN CAS DE URGÈNCIADEMANEU -LOS PEL TEL^FON

14856

UNA INSTITUCIÓ QUE SACABA

El testament sagramentalcorn un partit pres, una disposició que cercamés aviat l'home que el delicte, procedi-ment que és possible que permeti la impu-nitat absoluta. No obstant, la presó pre-ventiva no perjudicarà l'acció de la justíciasi es va de dret a cercar; el delicte, i noprecisament el delicte collectiu.

Voldríem només amb aquestes ratlles terconstar que el procediment pot permetre laimpunitat dels grans responsables deis crimsde la Dictadura. Limitar l'acció contra elsque tenien firma a la Gaceta és la sentència

govern Berenguer hagués tingut l'audàciade muntar una maniobra de responsabi-litats de la Dictadura i, àdhuc fingint iobrant a contracor, hagués tingut el valord'enviar unsquants dictadorassos a la pre_só i de permetre, si tant voleu, el linxa

-ment d'alguns dictadorets, encara hi hauriamonarquia. La República no ha de caureen el mateix error. I, arribada l'hora de leiliquidació de responsabilitats, ha de cercarel delicte ahans que l'home.

L'ordre de detenció contra els ministresde la Dictadura ha satisfet tot (Espanya.Però l'acord de detenir tots els homes quetenien firma a la Gaceta, encara que siguiuna mesura per a evitar que passin lafrontera, també podria ésser interpretada

I A

netejala sang•

- , inloxicaclaper

rácid úric

L'U0000NAG esun bon prepara! d'acció¢(ires i el recomano ambfrecuencia.

DR A. PI SURER

Caiedrane de rslWngiede le Fnn Ind de Mede<iro

GRAFIC INDICADOR dr Berc ona

DELS LLOCS A ONIES LOCALISA

EL REUMA

Comencem a enlorar el cinema. Més de paç d'un gran rendiment. Les coses aban_dos mesos de vaga i el que falta encara donades a elles mateixes enclouen un mis-per inaugurar la nova temporada. Glatim teni tan pregon, són tan carregades d'emo.per rependre la nostra habitual tasca de ció, que el cinema, en restituir-nos-les ambpensar sobre les pel•licules que es presenten la màxima precisió, per això sol es captainèdites, i glatim perquè confiem que el ja les mostres facultats poètiques. Les ma.cinema no és una cosa estancada, sinó viva teixes coses que en la vida són objecte dei, per tant, amb ell caminem sempre vers desig que les deforma i no ens permetla novetat, veure-les amb quietud d'esperit, en el ci-

L'estiu ens ha permès entretenir-nos, di- nema, despullades de color, deixades no-

La platja on Monte Blue, las de nedar, troba Raquel Torres

Betty Compson en GEls molls de Nova York),

EL. CINEMAEh millors fi1ms PANORAMA Re m I n îscèncîes

Per a presentar en el curs de la pròximatemporada, la Fox compta amb 45 produc.cions, la Paramount amb 44 i la MetroGoldwyn Mayer amb 43. Tot plegat 132 pro-duccians, a les quals podríem afegir lesque presentaran els Artistes Associats, laWarner Bross i la First National, per nocitar sinó les firmes més actives, i no obli-dant que aquelles xifres no comprenen niles cintes còmiques, 'ni les de dibuixos, mi

les documentals ; en una paraula, tota aque-lla producció dita de complement.

Ens manquen details per donar una xi-fra, encara que no fos sinó aproximada, dela quantitat de films que al cap de l'anycirculen per Barcelona, films americans ieuropeus, perd amb el que hem apuntat ellector pot recordar el que per ,altra bandasegurament ja sabia, que aquesta quantitatés fantàstica i que no són pas menys detres centes les obres que horn pot arribara veure a Barcelona on el curs d'una solatemporada.

I .aquesta circulació incessant fa tempsque dura ; els films s'acumulen, i, el queés més, molts d'ells desapareixen per sem-pre. Els uns han de deixar lloc als altres,d'acord amb un esperit de jerarquia qde lamajoria de vegades no s'inspira sinó enraons de cronologia.

Anant al cas concret de Barcelona, que ésel que ens 'vnteressa, esgarrifa pensar elnombre d'obres cabdals que avui dia ja noes poden veure perquè han estat destruïdes.Films de King Vidor, de Buster Keaton, deChaplin, obres moltes d'elles, no solamentdotades d'un valor arqueològic, siinó d'unvalor perdurable ben manifest.

La gramola, la biblioteca, ens permetena voluntat triar un moment a propòsit i unautor adequat. Disposem de Mozart i deGoethe al nostre albir, i res d'això no exis-teix avui en el cinema. Veieu, o millordit reveieu, el que vol un empresari i noel que necessiteu reveure, i, el que és pitjor,no hi ha una protecció intelligent per ales obres defvnitives.

Ningú no pot arrabassar-nos Goethe, peròja no veurem més Animes en venda, deKing Vidor, ni L'heroi del riu, de BusterKeaton, per no citar-ne més.

AIGUADE ROCALLAURA

A DEU MES RICA DEL MÓN

Si vosEè pateix d'A1buminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquiíis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra-

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de litre i mig

I en garrafons de vuiE lí^_res

Dlstrlbuldors generals

FORTUNY, S. A.

Carrer Hospital, 32 I Salmeron, 133

Avui que el cinema interessa ja a tothom,avui que compta en el seu haver tantesobres meritòries, s'imposa procedir amb ur-gència a assegurar la conservació d'aquellsfilms que realment ho mereixen. Constituirla llista deis films clàssics i assegurar-ne laseva reposició perièdica.

Les agències distribuïdores avui dia aBarcelona, quasi totes elles filials de casesproductores, justament per aixà, àdhuc sois

per raons d'amor propi, podrien facilitaraquesta tasca. Aquells films que a. judicid'un criteri competent fossin quali-ficats corna clàssics haurien d'ésser retirats de la cir-culació corrent, tot seguit que aquesta re-presentés un perjudici per al boa estat de{.a càpia. Pensem que llevat de moltes raresexcepcions, quan les còpies s'han destruït,són prou costoses perquè no sigui possibleenviar-ne a buscar una altra, el valor dela qual, no tractant-se ja duna estrena,és impossible amortitzar.

El museu del cinema compendria elsgrams films de Chaplin, Griffitth, Murnau,Sternberg, King Vidor, etc., ens donariaaquella confiança que films corn El Pelegrí,Les dues temïpestes, Albada, Els docs deNova York, I el món marxa, etc., no seranmai una cosa perduda, i que si el rudimen-tari estat de llur cultura material, afegidaa llur imprevisió, ha permès que malaura-dament moltes obres dels antics s'hagin ex-tingit per sempre més, nosaltres, alliçonatsper aquesta experiència, vigilem per la con-servació de les nostres.

Cal que els interessos materials quemouen tot l'engranatge de la indústria ci.nematogràfica no arribin fins a negar elsinteressos artístics. Per altra banda, uns ialtres es poden complementar mútuament.

Tenim a damunt un Congrés hispano-americà de Cinematografia. No podria ocu-

par-se d'aquest assumpte de la confecció iconservació duna cinemateca?

Nosaltres, amb la nostra darrera tardade sessions de cinema, vàrem .poder evi-denciar que a Barcelona existeix um nuclinombrós i constant que està sempre dis-posat a reveure els grans films de la his-tòria del cinema. Adhuc, dones, les baseseconòmiques d'aquesta empresa podrien as-segurar-se amb certa comoditat.

La qüestió més diffcl fóra la consistenten l'elecció dels films que cal conservar.Si en el que fa referència als grams títolspodria arribar-se a un acord unànime, noés difícil preveure inacabables discussionsrespecte algunes obres. S'haurien de teniren comete tantes consideracions ! L'intèr-pret, el valor moral de l'assumpte, la per-feoció de la técnica, a més a més d'aspectessois dotats de caràcter històric.

J. PALAU

J a ho sabeu...--que els anglesos han fet una versió

cinematográfica de la coneguda obra deSheriff : Journey's End, representada al Ro-mea amb el títol Fi de jornada?

—qua Líl Dagover, la célebre vedette dela Ufa, ha embarcat cap a Hollywood?

--que, després de Tom Sawyer, JackieCoogan ha pres part en el film HuckleberryFinn, igualment inspirat en el 'llibre deMàrk Twain?

—que la novella de Dekobra, L'esfinx haparlat, ha estat filmada per una firma ame

-ricana? En el repartiment llegim el nom deErich von Stroheim.

Falses pelilcules russesLa moda, imposada per raons molt com

-plexes, deis films soviètics, va menar unasèrie de producers, singularment alemanys,a orear un tipus de cinema rus de pastitxo.Des de Volga, Volga! a Tarakanova, pas-sant per Troika i similars, constitueixen unasèrie de films on una suposada espirituali-tat eslava és encerclada per una precisatécnica germànica ; amb tot, però, i que ladirecció és tan intelligent corn la d'OlgaTxecowa, per exemple, la ,producció d'a-quests films resta artificiosa i escenogràfica,per bé que, la part material—recordem Vol-ga, Volga! —és molt cuidada i reïx en man-tes ocasions.

Amb tot cal no confondre aquestes obresamb les realment soviètiques, corn es propo-saven llurs creadors. Al cinema soviètic elgeni eslau navega lliurement : un nervi viudomina les obres. Recordem El cuirassat Po-temkin, Tempestat a I'Asia, La Unja gene-rol, L'exprés blau, Igdenbú, on rera la me-ravellosa plàstica triomfen, equidistamts, laintenció i el poema.

Cal, però, naturalment, no fer um fetit-xisme del cinema soviètic, sobretot de laseva primera època• Recordem Ivan el Ter-rible, on una sèrie de plans magistrals noens fan oblidar una obra feixuga i intermi-nable.

Al FantasioEl cinema Fantàsio s'ha avençat a les

altres empreses i ha començat ja les es-trenes. De totes maneres, aquesta setma-na, encara que diguin que La dansa rojà,film sincronitzat de la Fox, sigui una es-trena, ens enganyen. La dansa roja no éssinó una versió sincronitzada del film deRaoul Walsh, La dansarina de Moscou.

El que hi ha de veritat és que el filmpatí molt sota la censura del seu tempsi que ara horn en pot veure una còpia méscompleta.

Raoul Walsh és una firma i el seu filmd'ambient revolucionani és pie de valors.Dolores del Rio i Charles Farrell es repar-teixen el millor de l'assumpte.

Dorothy MackaillDorothy Mackaill, sense ésser de les ar-

tistes que més es prodiguen, compta, tot iaixò, amb nombrosos admiradors i admira

-dores—ens cal ésser imparcials—que no laperden de vista. Enguany la reveurem enum film que porta un títol que per ell sol

n _^

ry,v'

fa preveure el contingut de l'obra : Peca-dora una sola vegada.

Dorothy Mackaill és anglesa, de Londres,on nasqué l'any 1904. No és, doncs, preci-sament de les més joves.

La saya primera afició fou la dansa i, do-tada d'un real talent, pogué l'any 1920 in-gressar a la notable troupe de les Ziegfield'sFollies, que aleshores era famosa a NovaYork. Allí, de chorista, fou descoberta, cornse sol dir, per un empresari de pellículesque Ii doné no menys que l'avinentesa defigurar en un film, al costat de John Barry-more.

La seva ascensió fou ràpida i formal. Des-prés de treballar molt per la First Natio-

nal, .avui la trobem en els studios de laFox, per la qual, corn recordareu, l'anypassat féu : Aristòcrates de la xurma.

Rex Ingram a RabafRex Ingram es troba al Marroc, actual-

ment a Rabat, on està ocupat en els pre-liminars de la filmació de la seva novaobra, que es titularà Els homes blaus.

La predilecció de Rex Ingram pel mónàrab és prou coneguda. Podríem recordarara el seu film amb Rodolfo ValentinoL'àrab, o bé El jardí d'All, dos films rodatsdamunt del terreny per compte de duescases americanes.

Actualment Rex Ingram produeix per en-càrrec de la Franco-Film ; la seva novapelícula compendrà dues versions, unad'anglesa i una altra de francesa. El di-rector vol que en totes dues figuri el ma-teix personal, el qual, doncs, haurà de co-nèixer a la perfecció les dues llengües.Aquest personal encara no està seleccionat,per bé que Rex Ingram treballa en la sevarecerca.

vagar sobre temes generals, però aquestamena de consideracions no comencen a re-sultar interessants sinó quan s'apliquen aexemples concrets, i la realitat present—vo-lem dir la realitat, cinematogràfica—es re-dueix ara a repeticions. Glatim, corn dèiem,P' veure el que encara no s'ha vist, lesdarreres produccions que ens vénen d'Amè-rica, totes xopes encara. del procés crea-dor, i que, perquè seran noves, ens por-taran una instrucció nova. Es aquest elmés gran dels plaers, descobrir i sempredescobrir en aquesta selva intrincada, plenade viaranys insospitats i de descobertes sor

-prenents que és el món artístic . I el mónartistic, en el que es refereix al cinema,és avui prou vast per ésser una realitatconsiderable. Considerable àdhuc confrontatamb els móns literaris, poètics o teatrals.

Avui que descansem és indicat mirar en-rera i considerar tot el ho que el cinema hacreat ja en la durada de tan pocs anys.Es una realitat prou vasta perquè la inostravida i la riostra experiència literària siguiplena de reminiscéncies cúnematogràfiques.Moltes lectures s'il•lustren amb imatges plc-mes de moviment que la nostra memòriaporta amagatzemades.

Quan Elegim en l'Odrissea l'arribada d'U-lisses al país de Nausica, «talment Ulissesestava a punt de mesclar-se amb les noiestrenaboniques, bo i nu, fretura que li venia.I horrible els va ell aparèixer, enlletgit per latosca salada, i van fugir, l'una per ci il'altra per ha, esgarrifades, pels sorralsavencats)y no podem fer-hi més, veiem Mon-te Blue enlletgit per la tosca salada ar-ribant las de nedar al país de Raquel Tor-res, i totes les noies nues que pren;en elbany matinal fugir en desbandada en des-cobrir el desconegut. I quan ens paria elpoeta del prudent Ulisses retingut per laperfidiosa Callipso, sospirant sempre mar-xar lluny i bregar i patir am.b l'afany no-més de veure ((el fumerol que s'enfila delseu terror)), pensem en l'enorme simplicitatde grans obres i d'Alleluia per exemple,encara que el protagonista del film de Vi-dor sigui el prototipus més oposat a Ulisses,aquest essent per excellència l'heroi, l'ho-me que encarna l'astúcia intelligent al ser-vei de l'exaltació de la voluntat, i Zekeun pobre home a la mercè de les sollici-tacions exteriors, vivint a la deriva i tor-nant a 1a fi amb el cap cot, que nomésl'amor pels seus redreça, a la llar pairal.

Aquestes illustracions sGn més precisesencara quan pertanyon a films extrets d'o-bres literàries. Davant d'un film corn Ladona marcada, cal convenir que era difíciltrobar un lector capaç de veure la novella

de Hawthorne tam 'bé corn l'ha vista VíctorSeastrom, fins el punt que en casos cornaquests la pellícula pot ésser, en emoció,una superació de l'obra original.

I és que el cinema és un instrument ca-

la collecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'Arxiu Històric de la Ciu-tat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots elsdies feiners de 9'30 a 1'30.

,'t a^ 0 y o P^+, s'

^t e„

0 0 ,

més en llur forma i en llurs intensitatslluminoses, ens són ofertes corn a espec.tacle, i corn a espectacle les fruim en llurbellesa original.

Per això en el cinema és on som menysexigents. Es en aquest sentit que dèiemque és un instrument de gran rendimenti un grau de talent que fallaria en pin.tura, en cinema, pel tot de tot aquell factorgratuit , que inclou el mecanisme, pot con-vèncer-nos en un film. Per això trenta any s .

basten porqué el cinema sigui un pou dereminiscències inexhauribles i que la per-sana més culta, en encetar una conversasobre films, pugui prolongar-la tant cornIi plagui.

Tots els que poden elevar-se a una ac-titud netament artística frueixen en el ci-nema la veritat objectiva del món. Si, corna composició, el cinema exigeix un mateixprocés de creació corn l'exigeixen les altresarts i el factor personal hi és tan obvi cornen una simfonia o en una pintura, eri lafiguració dels objectes, el mateix animatsque inanimats, aquell factor personal ésprou ínfim per considerar-lo negligible. Esla seva objectivitat, i per l'excés d'aquestan'hi ha que parlen contra el cinema. I ambtot, el cinema, encara que no fes sinó res-tituir les coses tal corn són, pal sol fetd'elevar-les a la categoria d'espectacle tin-dria ja una funció altament meritòria.

Nietzsche, tot fent propòsits un dia pri-mer de gener, escrivia que s'esforçaria desd'aleshores a considerar les coses totes sotael signe de la bellesa. iEl cinema ens haajudat molt a realitzar aquest , programa.La bellesa del rostre humà quan la passiól'agita, el mateix que quan reflecteix lamés pregona quietud interior, el cinema ensl'ha senyalada amb una força difícil dedefugir.

J. P.

GRANS NOVETATS EN

CORBATES INARRUGABLESI Jaume I, 11Telèp.11655

[jI 7

wI

- -

lJ

\)OVO `.DPILATOl ON V\/UIThOis& • .señtarò y tC .Ire sicmp'u elel fresca, Suave ,y s

I!. nl )•c

f

Societat Espanyola de Carburs Metàl'Iics wBARCELONACorreus, Apartat 190

Te1ep. "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73013

i

CARBUR DE CALCI; Fàb riques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 e /e DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó E altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CON$ULTES I ASSAIGS, GRATIS

Aquells que es proposessin pendre Geor-ges Bernard Shaw corn a llur profeta, ésevident que no s'haurien pas cercat malafeina : dia per altre haurien de renovar decap a peus tot 11ur rebost d'idees i pensa

-ments; haurien de repudiar avui per falsosi equivocats tots aquells axiomes que ha-guessin adoptat ahir per instruments de llurcriteri. Al cap d'un cert temps d'havervolgut seguir G. B. S. pels camins i cor

-riols plens de giragonses i d'alts i baixospels quals transita amb tota llibertat i tota

BERNARD SHAW A Moscú(«Vozrojdenie»,' diari deisemigrats . russos, París)

la comoditat que li 'permeten la flexibilitat,l'agilitat i la lleugeresa del seu geni, h•au-rien de deixar-s'ho córrer, cansats, ataba

-lats i amb el cap convertit en una auténticaolla de grills.

Socialista carregat d'individualisme ; re-volucionari desencisat de tots els miratgesesgrimidor habilíssim d'unes emes en lesguals no té cap fe; demagog menyspreadordel seu públic, els aplaudiments del qual,tot amb tot, li plauen força ; predicadoratapeït d'ironia ; institucïó venerable, lesparaules de la qual, siguin corn siguin,sempre són escoltades amb respecte i ambconsideració, Bernard Shaw és home mésper a ésser admirat que per a ésser objected'una excessiva devoció.

Bernard Sihaw — corn el gran Miguel deUnamuno, encara que ben diferent d'ell enaltres aspectes — és algú que ha d'anarben sol, algú que no ha d'ésser seguit. Novolgueu pas fer-lo capdavanter de cap es-cola ni pontífex de cap doctrina. La sevafeina és la de remoure les consciències, la(le posar en moviment els pensament, no lade crear dogmes pels quals la fervo^cate-cumènioa coincideix quasi sempre en pro-porció directa amb la peresa mental delsseus adeptes. Deixeu-lo, de tant en taut,repartir algunes garrotades enérgiques i efi-cients contra la injustícia i contra la xim-pleria ; deixeu-lo, també, que, una vegadao altra, per tal de defensar alguna ideaque li és cara, o — potser — indiferent deltot, faci trencadissa en allò que és unaherència sagrada de la nostra civilització.Deixeu-lo que, un dia amb allò que s'ano-mena una paradoxa, un altre dia amb unexabrupte, i el de més enllà amb una agu-desa cenyida i implacable, trasbalsi la ru-tina, esbotzi uns quants tòpics i capgiritres o quatre d'aquelles còmodes convic-cions damunt les quals fa de tan bon dor-mir.

I, a més de tot això, G. B. S. posseeixunes reserves d'admiració i d'entusiasmesempre inèdites per tots aquells grans es-pectaoles que se li posen al davant. Si ení929 va quedar meravellat i seduït pel fei-xisme italià, i en tornar a Anglaterra des-prés de la seva visita al Duce, va desfer-seen tota mena d'elogis per Mussolini i elseu règim, que per ell era llavors a41ò quetenia de salvar Europa; ara, en 1931, l'au-tor de Santa Joana no ha pogut estar-sed'admirar i de lloar fins al caipdamunt elque ha vist i ha sentit en el país de Stalin.

George Bernard Shaw, lord Lothion(Philipp Carr), i lady Astor, han visitatdarrerament el país deis Soviets - i noprecisament en qualitat de desconeguts. Tro

-bant-se allá els excursionistes s'esdevenia el75e aniversari del naixement del gran dra-maturg, i horn organitzà una vetllada enhonor seo. D'aquesta vetllada, G. B. S.,corn de tot el seu viatge, m'ha portat unbellíssim record, del qual no es cansa deparlar.

En aquella festa, Bernard Shaw .va di-rigir un parlament al públic, en el quall'únic mot rus que hi fou pronunciat vaésser el primer : tovarixtxi (camarades),expellit amb la dificultat que és de suposar,i seguit dels entusiastes aplaudiments del'auditori. Aquest ,parlament és una peçaben representativa del caràcter i del genidel gran irlandès. D'ell podem treure al-gunes frases coin les que segueixen

Vull aprofitar aquesta avinentesa perparlar-vos dels meus sentiments i deis deismeus amics lord i lady Astor i el marquèsLothion, amb els quals viatjo. Es tracta depersones increïblement riques, capitalistes iterratinents de gran poténcia. Però no elscondemneu per allò que són, car no hi po-den fer res per canviar-ho. Només els pro-letaris britámics units a tots els altres pro-letaris del món podrien salvar-los d'aquestasituació.

))No podeu pas imaginar-vos la valentíaque hem tingut de mostrar per arriscaraquest viatge a la Rússia comunista. Elsnostres familiars, plens de llàgrimes, espenjaven als nostres colls suplicant-nos queno exposéssim la nostra vida en aquestaaventura perillosa. Però quan han vist queestàvem ben decidits, ens van carregar depaneres plenes de queviures, per evitar-nosde morir-nos de fam ad. Ens portàren tam-bé robes i altres benifets de la civilitza-ció.

»PÒ nosaltres hem llençat tots aquestsobjectes inútils ñnestra avail del nostre va-gó quan sortírem de la frontera cap a Mos

-cú, en veure la previsió i l'atenció de quéens ha voltat el nou règim.

»No sabem com expressar la nostra gra-titud al govern comunista del vostre país.

Només podem dir que si el govern sovièticpot crear per tots els pobles de la Unió lesmateixes condicions d'existència que aques-tes de què fruïm — i creiem que aquestés el seu propòsit — la Rússia sera el paísmés feliç del món enter.

»M'ha estat un gran plaer el de trobar-me cara a cara amb unes forces que per

a mi no eren més que uns noms. Fa unasetmana Lunatxarski em semblava un nomcèlebre ; ara és un home ben vivent. Hetrobat en ell, no solament un membre delpartit comunista, sinó, a més, allò que no-més trobo entre els russos : una comprensióprofunda i fina de les meves obres. El nomcélebre de Litvinof ha esdevingut igual

-ment per a mi un home vivent i amical.I jo voldria de totes passades, abans d'anar

-me'n de- Moscú, veure el nom de Stalinconvertir-se en un home viu. Algú de vos-altres que conegui personalment Stalin .nopodria ajudar-m'hi?

M'és difícil d'acalbar aquest discurs. Hedit tot el que volia dir. Però quan veigdavant meu els vostres ulls .amb aquestaexpressió completament nova que horn notroba mal a l'Occident capitalista, sento quepodria parlar amb vosaltres deu hores se-guides. No us espanteu ; no executaré pas

el cantant i en certs moments les noies deconjunt. En desviar-se vers la revista, bar-reja estrafolària, la major part de vegades,de la sarsuela, de l'opereta o de la revistapràpiament dita, però sense cap mena degràcia o d'enginy, l'ha acabada de comple-tar. En la subrevista que ara preval — deltipus de les que posen en escena Bretaño,actor repetit, i les girls castisses de Madrid,que sán una barreja de segona tiple i deninot mecànic —, l'actor encara hi quedamés arreconat que en l'opereta, encara hifa un paper més lamentable.

A la degoneració d'un gènere correspon,automàticament, una degeneració d'intèr-prets. Sense anar més Iluny. Si compareules vedettes que la subrevista madr lenyaha posat de moda a1 Parallel — Perlita Gre-co, la Yankee—, amb les que havíem vist alPrincipal en temps del malaguanyat FerranBayés, us cau l'ànima als peus.

El fet Os que si avui cerqueu am'b unfanal, a penes si trobareu mitja dotzenad'intèrprets estrictes, comparables •amb elsque foren famosos durant el regnat de 1•asarsuela• Els Ruiz de Arana, els Mesejo, elsJulio Ruiz, els Cerboins, etc. ; actors mag

-nffics que arribaren àdhuc a la genialitat.Un que en quedava darrerament, s'ha pas-sat a la comédia : Casimiro Ortas.

Avui que els actors de sarsuela, d'ope-reta o de revista es limiten, en sortir a es-cena, a fer cointorsions, ganyotes desorbita-des i a parlar amb veu de falset i, sistemà-ticament, a no saber el paper, creguts quetot s'arregla mitjançant una ganyota o unamorcilla lamentables, cal endreçar un recorda aquells actors que estudiaven els papersa consciència, que els caracteritzaven ambcura i que els interpretaven de manera queel públic vela una figura de camn i ossos.

Oh, Ruiz de Arana ! La seva espléndidacreació de Los Guapos no ha estat superada,ni tan sols nivellada, per• cap altre actordel genere. El marc reduït de la sarsuelaera engrandit per la sola virtut d'aqudilsintèrprets. Ni una bajanada, ni una poca

-solta. Un halo intens d'humanitat..El gro-tesc no era pas assolit a .força de contor-sionisme i de ganyotes simiesques. Ho era,ans al contrari, per la sola i única virtutdel contrast entre l'home i la situació. Elpas del mpment grotesc al moment dramà-tic hi era gradual.

I és que la interpretació per part d'unactor, quan es tracta d'un actor intelligent,té un ritme. Mai cap d'aquells no deixatavaun tipus, a ïorça d'excessos interpretatiuspoca-soltes. Els details no absorbien gensni mica el carácter, ans I2é servien per aaccentuar-lo.

Caldria entretenir-se sobre aquest darrerpunt, de comptar amb espai suficient. Te-nim, en efecte, aquest detall a remarcarl'alegria que solien donar a les seves inter-pretacions, característica en el treball, d'a-quells actors.

El contrast d'aquells amb els actors d'araresulta vivíssim • Els actuals, en 'general,són amanerats. Treballen d'esma, es refiende la morcilla suspecta i les seves interpre-tacions resulten tristes.

Hem tingut darrerament ocasió de pre-senciar diferents representacions de sarsue-les de l'antic a-epertori al teatre de N'ove-tats. La impressió no pot ésser més lamen-table. Horn els troba desplaçats. Horn elsveu el vel acusat del treball d'opereta. Hornels troba mancats de vivacitat. El diàleg,aquell diàleg picat i pintoresc, característicde les sarsueles, els sobra.

En contemplar-los, hom no pot per menysde recordar els temps gloriosos de Ruiz deArana i defugir tota mena de comparacions,perquè en aquest cas sí que resulten adioses.

I vetací, en resum, la moraleja de l'arti-cle. Si s'emprenia seriosament— no pas coms'ha fet a Novetats, que ha estat, exclusi-vament, amb el fi de capejar el temporalteatral de ]'estiu — una campanya a basedel repertori clàssic, s'arribaria a formar unnucli d'actors excelaents i dignes. La pastahi Os. El que manca és l'alè.

Els actors saben ben bé el que és unacamponya teatral de circumstàncies i no s'hiengresquen, no s'hi deixen anar. Tiren acomplir. Altrament farien si veiessin algúempendre-la, amb garanties.

JALDE PASSARELL

NOVETATSEN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 i Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

La burgesia anglesa està extremadamentxo...cada•

(Izvestiya, Moscú)

aquesta terrible amenaça. Només us diré,senzillament, en nom meu i en el deis meuscompanys : gràcies per la vostra rebuda cor-dial, per les atencions amb qué ens haveuvoltat, que faran que aquest viatge, tanagradable, sigui per sempre gravat a lesnostres memòries.»

D'aquest viatge horn conta moltes anèc-dotes i mots d'esprit, la major part deisquals no s'han pas d'abonar al compte deG. B. S. ni deis seus acompanyants

Lady Astor, discutint amb Iaroslauski,cap de la propaganda anti-religiosa, el voliaconvèncer de les excellències del règim ca-pitalista, i li digué

— Apreneu ]'anglès de seguida, i veniu aAnglaterra, allà us arrencaré les vostresfolles idees!

I el comte Karolyi, que era present a laconversa, la interrompé dient

—Permeteu -me, senyora, assenyalar-vosque el moment no és pas massa ben triatper invitar el camarada Iaroslauski a anara admirar la prosperitat del capitalismeanglès.

En el curs d'un dinar d'intellectuals, Rà-dek es dirigí a Philipp Carr (lord Lothion)amb aquestes paraules

—Us felicito... la vostra obra és la mésllegida en tot Europa.I davant 1'estrànyesa de Carr, que no

sabia de quina obra Ii podia parlar, conti-nuà:

—El Tractat de Versalles. Bé suposo quedeveu cobrar-ne els drets.

Per acabar, en citarem un, del mateixRàdek a Bernard Shaw:

—Heu estudiat el capitalisme durant se-tanta cinc anys, i ara veniu a estudiar elcomunisme en nou dies.

Nou dies justos, perd, que han servit algran G. B. S. per convertirse en el mésentusiasta propagandista del règim deis So-viets. Tan de bo poguéssim convèncer-lo devenir a passar també alguns dies entre nos-

altres !J. C. i V.

Respecte de la sarsuela, l'opereta repre-sonta un triple cas de degeneració ; pel queconté corn a sainet ; de la lírica, perquè laseva música no Os tal cosa, ans bé sorollharmònic, pur pretext per a desencadenaruna guerra desfeta de p nyols, a propòsitper al lluïment personal del divo de tanda.Tot, en l'opereta, és enfocat amb vistes afer ressaltar el divo, d'aquí la baixa qualitatde la música i de la seva literatura.

L'opereta va començar la feina d'elimi-nació d'actors purs, posant a primer terme

Ruiz de Arana

EL TEATREG. B.S.iIaU.R.S.S. AHIR I AVUI

— Grock GrockActors de sarsuela L'ús excessiu que s'ha fet de l'adjectiu difícil de les conquestes. El públic anglès

genial, ha anat gastant aquesta paraula fins és fred i exigent. Però Grock se'l va ficara treure-li tota l'eficàcia. Doncs bé : si po- a la butxaca. Va treballar una llarga tem-guéssim, tornaríem a donar a aquest mot porada a Londres. Al Palace Theatre, ala corporeitat, feixuga de sentit, que devia !'Alhambra, a l'Empire. I finalment al lo-tenir quan el varen posar en circulació, per cal més célebre de tots : el Coliseum de Tra-aplicar lo a Grock. I poder dir simplement : falgar Square, el primer Vardétés del món,Grock és el clown genial. Potser aleshores el somni i l'ambició de tots els artistes. Ac-la gent sabria el que volem dir, tuar al Coliseum de Londres és per a 1'ar-Grock Os l'home que fa riure a tothom : tista allò que Os per al cantant cantar a la

joves i veils, rics i pobres, analfabets i in- Scala de Milà. I després als Estats Units...tellectuals. Do escàs que no-més posseeixen els elegvts,els clowns de geni. Do escàs —que Grock posseeix en un

J

grau elevat. I Os que Grock .no és el modest o l'orgullós,el tímid o el barrut. Grockho Os tot. Ja ho ha escrit JRené Bizet que diu : «Aquesthome ofereix, no un aspectede la humanitat, sinó deu.Es el timid, el vanitós, elbrutal, el pueril, el bailan,l'acròbata, el músic, el face-ciós, l'ingenu en cine mi - ,^nuts.), Tota la humanitat enpes. Grock és capaç d'ex- .pressar tota la gamma deissentiments. I això ho aeon. amí;segueix, no per mitjà de la

V

gesticulado inmoderada o laganyota excessiva, de la con-torsió epiléptica o la convul-sió histérica, sinó per mitjà' „,. ,d'un simple gest, gairebéimperceptible, del seu rostro

r

o d'una lleugera inflexió de V "'

la seva veu flexible. Grocic''Os la sobrietat. !Es la discre-ció. Es la contenció aristo-crática, que ha après a An-glaterra. Deixem que el granansuseur ens parli d'això • Iescoltem-lo quan diu ; -Perl'humor que es diverteix d'ungest, d'un matís del rostre,del més petit reflex, el pú-blie anglés ens ensenya ladiscreció i la finura. Es aAnglaterra on es comprènmillor que hi ha una menad'aristocràcia del riure i que cal preservar- Poe éxit. Per als ianquis, Grock és massase de la vulgaritat que arranca el riure dolç, poc excitat i excitant. No són Veis ma-fàcil. , tisos ni els sobreentesos alié que aquella

Grock Os també l'home de la lògica im- gent saben apreciar. Només els clowns tre-plaoable, de 1a lògica aclaparadora de tan pidants els interessen.primaria. El clown és sempre desgraciat. Finalment, Grock dedica un bon nombreI Grock té també sempre aquell sofriment de pàgines del seu ]libre a Espanya. Té unatan necessari als clowns corn als actors trà- veritable predilecció per Hongria i Espanya.gics. I el resumeix .amb aquesta réplica que Diu que hi troba encara sentiments genero-Marcel Achard qualifica de shakespeariana : sos i forts. Aquests públics són romantics,Grock es colpeix llargament el front amb no @star encara modernitzats. Grock estáun deis seus sabatots. «Que us agrada, orgullós d 'haver triomfat a Espanya. Es laaixò ?», li pregunta el seu partner. I Grock patria dels clowns corn Itàlia Os el país deisde respondre: eQuan pego, no. Però quan tenors. 'El judici del públic espanyol en ma-m'aturo.. • Os tan bo...» feria de circ és d'urna justesa i d'una seve-

Doncs bé : aquest clown genial, aquest ar- ritat implacables. I decideix l'èxit interna-tista excepcional, ens ha contat ara tota la clonal. Si un clown plau a Espanya, plaurà

seva vida en un 'llibre que acaba de surtir : a tot arreu. Grock parla, enternit, de lesGrock raconté par Grock (Edit. Victor At- seves ,actuacions a Barcelona amb of Circtinger, París). IEl gran pallàs encapçala el Alegria. Diu que els barcelonins s'encisa-primer capítol del seu. llibre amb aquests ven amb alié que en deien ei cap de porcmots : «Dussé-je vivre cent vies, je les you- d`En Grock. Saragossa el va rebre tambédra•is toutes pareilles a la mienne...» Mots triomfalment. I Palma. I el Circ Parish deque resumeixen clarament la vocació, la yo- Madrid, on va presentar una mena de sar-cació insubornable, de l'home de circ, que suela, car ces ravissantes opérettes espagno-ni privacions ini vexacions, ni fam ni misè- les l'interessaven extraordinàriament•••nia, .no han sabut encara colltòroer. I acabem. Quan tornarem a veure Grock

Grock és suís. ((En escena, sembla un a Barcelona? Quin empresari es decidirà avaquer disfressat.» L'hi han dit moltes ve- tornar a portar a Barcelona aquest home,gales. I no s'equivoquen. Car Os de Reichen- avui célebre a tot el món, que guarda, curo -baóh, a la vera de Frutigen, en !'Oberland sament emmagatzemats a la seva memória,bernès. I es diu Wettaah. I els Wettac'h records tan simpaties de la nostra ciutat?han estat sempre pagesos i vaquers. Grock,

SEBASTIA GASCHamb un estil viu i fresc, sempre directe, so-vint irònic, ens conta la seva infància. Undia, quan era petit, agafa un rosari de ce-bes i les fa rodolar, d'una a una, per unacanalització de fusta, on hi ha aigua al Agencia exclusiva per a la venda defons. I obté tot un concert de música mO-dita • Música de cebes ! Això serveix a Grock M I R A D O Rper a bastir tota una teoria del seu art.I ens diu que ha sentit sempre una veces-citat instintiva d'atribuir a les coses el pa- Societal GeneraI Espanyola de EIII1reriaper contrari al que la Natura els ha assig-nat. Totes les coses i els objectes amb els BarÏiarà, 1fi Telè{on 17218quals ensopega semblen voler-li dir amb airede reprotx ; «T'esperàvem. Fes-nos fee unaaltra cosa. Ens avorrim tan sobiranament !»I, segons Grock, tot home que desitja l'èxitha de considerar la vida així. Cada matí,ha de contemplar el món com si se Li apa- a màq uina d'escriure de qualitafregués per primera vegada. Les cebes no-més serveixen per a decorar els rostits?Quina manca de fantasia i quina banalitat!I pensar que les cebes fan una música tan °!encisadora 1 Atribuir a les coses el papercontrari al que la Natura els ha assignat. I ., . Ixw^kIntenció que coincideix exactament amb la ^^flmés pura ortodòxia sobrerealista. Ara ens texpliquem per qué Grock plau tant als nensi als poetes més mous.

Un altre dia... Això passava al Winter-garten de Berlín. Grock estava a punt d'és-ser amputat d'un braç a conseqüència d'unaintoxicació. Però aquella nit havia de tre-ballar. Per a escanyar els seus terribles

Ndolors, va improvisar unes cabrioles inver-semblants. Va sofrir horriblement. Perd elpúblic va riure de valent, aquella nit. Aca-bat el número, la sang va saltar a travésde la bena. Peró la partida estava guanya-da. L'inexorable a tot Qreu, el terrible hocal, s'havien imposat. La voluntat havia

V I°

triomfat • 1 Grock aprofita també aquesta I r^ }°anécdota per a constatar la fèrria voluntatque cal a l'artista de circ per a anar endavant. Res no és impossible a l'artista-natL'educació de la seva voluntat, que ha cuiti- vvat des de petit, li dóna ales encara quetingui l'edat dels patriarques. L'artista noté edat. Els anys que fugen no compten POsa l'artista. La seva concepció de la vida Os CASA ^J R B I Smolt simple : en tot, per sobre de tot, lavoluntat. La voluntat fa la seva felicitat iel Seu torment.-'

El llibre de Grock va pie de details sabe- F, F E R R E R AY M A Rrosos i pintorescos de les seves eternes pere-grinacions. Budapest i Buenos Aires, Sant Glaris, 5 ; Telèfon 19763Petersburg i París, Brusselles i Amster-dam.,. La conquesta dAnglaterra. La 'istés B A R C E L O N A

JeiuC©ctiÉQuan Jean Cocteau anava a estudi va la mateixa sensació de normalitat que expe-

ésser un pèssim estudiant. Ell ho explica rimentem, malgrat els trucs, davant d'Orfeuen començar una lletra a Jacques Maritaim I ode Rontéo et Juliette. 'El_ llibre és, corn aque ha esdevingut cèlebre. Sembla, però, I màxim, un esforç d'introspecció-phi ha pà-que l'autor d'Orfeu va excellir en dues as- gines d'autocrítica indispensables al futursignatures, totes especials : gimnàstica i di- I estudiós—i de curiositat (sobre Proust, sobrebuix. els fenòmens de la toxicomania, etc.). I, pla -

Jo sempre he vist en aquest panorama es- I nant damunt de tot, la llum crua, analf-colar de Jean Cocteau un índex de sugges- tica, precisa de la seva gran intelligència.tions crítiques ; no res menys, una visió an- I Nosaltres no sabem si la seva intoxicacióticipada del seu avenir estétic. 'Expliqueu, I fou real ; sembla que sí • Nosaltres,. però, lisi no, d'on vénen aquesta vo-luntat d'acrobàcia i aquesta ne-ta plasticitat que hi ha en totala producció literàrtá—gimnàs-ticá i diibuix-de JeanSiCocteau.

avantguardista de tota la vi-da i dç• àada, instant, avant- I' '' .guardista • pe# • damunt ; de totsels avantguardsmés, Cocteau

í4

emergeix de totes les mêlées dela literatura turbulenta amb unallum claredat sobre front. l^IlEm la 4luita de tota la història,

ii

de la Intel•igènci.a contra l'Ins-tint, Jean Cocteau ha estat,amb Paul Valéry, el capità mà- ,xim de la Intelligència artísti-ca. Tota la lluita i tota la polé-mica de les renovacions actualsha estat accentuadament i ^-apressadament, una Ilui.ta de ^_classicisme contra romanticisme °(de futurisme contra simbolis- ^ f̂ \me, de cubisme contra sobre -realisme). Benjamin Crémieux,cronista del segle . xx, ha escritcorn a paraules bàsiques aques-tes dues; inquietud i recons-

1J

trucció. VDiem ara com aquesta és prò-

xima i vigent; la poesia torna

////al metre i la pintura al culte

/

de la forma - postexpressionis-me. I fins i tot, la màxima sub-versió sobrerealista no té sovint .luto-retrat de Cocteauun sentit acadèmic molt precLs.No parlo ara de l'exactitud esti=lística;i formal d'un Bréton ; ni de les direr- reconeixem talent literari per a bastir totadons més o menys constructivistes (Miró, una obra defantasia sobre aquest tema.enrera) d'un Tanguy (Dalí, Palencia, Pla- I Davant d'una obra estructurada així, ambnells) per una banda, o d'uin Giorgio de Chi- una voluntat de llum corn aquesta, hi harico (i André Nathan) per l'altra. No és I una suggestió molt interessant a fer. Horninconscient qui vol—deia el critic—, sinó pot comptar amb una dada preciosa : el ca-qui pot, tolioisme —més o menys espectacular — del

Contemplem ara, per exemple, l'esforç te- famós home de 'lletres. Per qué, doncs, janacíssim de Jean Cocteau per a esdevenir en aquest camí no parlar de l'italianismeanormal, extrareal i nebulós, al llarg de les I de Cocteau, donant-li el mateix sentit quetres centes pàgines del seu Opium (diari a l'italianisme que I'Ors apunta en la pin-d una dexintoxicació), Ed. Ulysses, 1931. Ha tura de Picasso?fet ben fet Euxenio Montes recordant da- Hi ha, certament, evasions. Cocteau par-vant de l'obra coctoniana el jongleur de No- I la deis àngels: Recordem, perà, que són unstre Dame de Paris ; sí, una pura qualitat de à^ngels precisos i concrets : tachés d'encrejoc—joc d'intelligència—és tota l'obra que et de neige. La neige 'neva sobre el paperestem llegint. ((No m'agradaria que em sor- blanc ; l'encre és la tinta xinesa deis seusprenguessin escrivint; diu Cocteau. He di- dibuixos impecables. Els àngels resten lli -buixat sempre. Per a mi escriure és dibui- gats a la geometria exacta de Jean Cocteau,xar, és enllaçar les línies de tal faisó que es I primer premi de dibuix—i de gimnàstica—.facin escriptura, o deslligar-les de tal ma- GUILLEM DIAZ P'LAJAnera que l'escriptura es converteixi en di-buix. No surto d'ací. Escric, provo de limi- —tar exactament el perfil d'una idea, d'un Prem, Crexells 1931acte. A fi de comptes, circumdo fantasmes ; icerco els contonns del buit; dibuixo,» Cir-

quen del llibre, junt amb El Ma1co4ent,d'un caràcter una mica similar, i tenen laforça d'uns aiguaforts impressionants. So-bretot aquella narració de la fi del món,d'un it extraordinària força obsessionant, ésplena ; de belleses d'estil i d'imatges i acm-segueix crear un ambient d'opressió, en elqual el paisatge urbà de Girona emmarcales escenes imaginàries del conte amb unencaix perfecte. El Malcontent té la difícilsat per a entrar en 1'estudh de l'Obra lírica

de Ruyra, i només assenyalaré l'accent in-genu i cprdial deis poemes, la riquesa: dellur lèxic i el curiós pròleg, que és una de-mostració de I'esperit inquiet de l'autor i dela seva preocupació pels aspectes tècnics,que podríem dir-ne externs, de les seyesproduccions.

Als que no coneguessin encara aquell aplecde contes que Ruyra aplegava, cedint a lesinstàncies de Josep Carner, sota el títol delprimer treball del llibre La Parada, caldriarecomanar-los que ben de pressa fèssin lalectura d'aquesta obra, que marca, al meuentendre, el punt dolç de la maduresa delgran prosista. Jo l'he rellegit, viu encarael record de la seva -primera lectura, i heretrobat els mateixos encisos que hi vaigdescobrir en la meya adolescència. JoaquimRuyra, que havia estat una brillant revela

-ció quan, molts anys enrera, va publicar lesseves Marines i Boscatges (només cal recor-dar l'èxit de Jacobé, que fou l'esdevenimentliterari d'aleshores), refermà amb solidesael seu prestigi amb La Parada. Quan homfaci un estudi aprofundit de l'obra de Joa-qúim Ruyra considerarà, em penso, les se-ves primeres creacions — .agrupades desprésen el llibre Pinya de Rosa — com la purarevelació del talent de l'autor, i les poste-riors, singularment les agrupades en aquestllibre suara reeditat, corn el .producte delseu estil a través del prooés de depuracióI reglamentació del llenguatge literari.

E1 cante que obre el llibre — després delpròleg de consuetud —, és una viva demos-tració de corn Ruyra hauria pogut ésser undeis nostres millors novellistes si s'haguésdecidit a afrontar amb valentia,i sense es-crúpols excessius d'ordre religiós un temacomplet i intens de la vida de la nostraCosta Brava, que ell tant coneix i que d'urnamanera tan mestrívola descriu en totes lesseves inarracions. lEs la mateixa impressióque ressurt de L'idil.li d'En Temme, de Ja-cobé, fins i tot d'algun deis contes més curts,corn ara aquell deliciós El Primer Llustred'Amor, i que ens fa •lànyer encara mésque per mir aments de consciència l'autorhagués estripat, en la seva joventut, unanovella llarga. Aquesta novella, condemna

-da a 1a ineditesa absoluta del no-nat, seràel retret més gran que les lletres catalanespodran fer a Joaquim Ruyra. I per qué serà—no podeu per menys de pensar—que elsnovellistes catòlics, que a França, si esdiuen Mauriac, Green o Bernanos, produei-xen obres plenes de vida i obertes á totsels problemes del món, a casa nostra hande fer eixorca la seva ploma o destruir lesseves produccions per a evitar unes dubtases traïcions a llurs ideals religiosos?

La Fi del Món a Girona i El Vals Final,dues històries farrtàstiques, que per forçahaurien dé plaure als sobrerealistes, desta-

Dr. Offmar Bühler, La Constítucíón alemana de11 agosto 1919 (Ed. Labor)

ELS LL.ÍES

Joaquim Ruyra, La parada

L'actualitat literària, que avui dia mantéUn to de disçxeció gairobé excessiu, entre-mig de les convulsions polítiques i socials,ha posat al primer rengle deis aparadors deles llibreries i biblioteques e1 nom prestigiósde Joaquim Ruyra. El venerable autor deMarines i Boscatges ha publicat simultà-niament un recull de poesies, editat per LaParaula Cristiana sota el títol La Cobla iuna reedició de La Parada. No sóc prou go-

Joaquim Ruyra

gràcia d'introduir un element sobrenatural—el miracle—, propi de la rondadla, en unanarració d'estil perfectament novellístic, ques'extasia en les belleses de la Natura i enles joies de la vida planera. Cal fer remar-car també la curta impressió titulada D'unaolor, en la qual Ruyra especula, amb les cor

-respondéncies deis sentits, grates a Baude-laire, i amb el poder evocatiu subconscientd'una impressió •purament sensual. Pot re-cordar-se, corn un argument més a favorde les possibilitats enormes de Ruyra en elcamp de la novella, que una de les obresmés importants d'aquest segle, A la recherche

. du temps perdu, comença amb algunes d'a-questes associacions de records i sensacions.

L'estil de Ruyra, no cal recordar-ho, ésel d'un mestre de la prosa catalana. Unameravellosa fusió sàvia i transparent delllenguatge popular, viu i bategant en elsllavis deis pescadors de Blanes o deis page-sos de PEmpordà, amb les belleses mésdestillades del català antic i les elegànciesi modernitats més ben triades de la llenguamoderna.

I, si ens cal creure els indicis, aquestmeravellós estil de Ruyra no és el producted'una ingenuïtat literària, sinó el fruit trecballat i mádúr d'una preocupació artística.Per endevinar corn deu tenir cura JoaquimRuyra deis prob'emes de tèonica de ]'estil,només cal llegir els pròlegs dels seus lli-bres, en els quals, de passada, planteja te-mes literaris interessantíssims per a tots elsque, comal, són devots servents de la llen-gua catalana i cavallers esforçats de la sevaglària i perfecció.

RAFE TASIS t' MARCA

LE/ LLETRE/

En la història política contemporània, laConstitució alemanya, aprovada a Weimarel dia ri d'agost de 1919, ocupa un lloopreeminent. L'esforç realitzat per l'Assem-blea nacional en els mesos de març a agost,significa el treball immens de redreçamentd'un poble, que es trobava en 1919 amb ladifícil tasca d'organitzar-se políticament, totsortint d'un desastre exterior i d'una revo-lució interna. Alemanya tenia aleshores lanecessitat ineludible de modificar el seu rè-gim intern, de conformitat a les obligacions

imposades pel Tractat de Versalles, i eldeuce de democratització de l'Imperi, quedeixava d'ésser patrimoni d'una familia perpassar íntegrament al poble. La democràciaassolia una victòria decisiva amb la promul-gació d'aquesta Constitució i l'absolutismeperdia la seva seu principal.

El moment històric d'aparició de la Cons-titució de Weimar assenyala un punt demàxima intensitat. Corn després de la Re-volució francesa, després de Versalles elspobles s'esforcen a adaptar-se a les condi-cions vitals noves i el legislador es trobaenfront d'una multiplicitat de problemesconcrets. i d'un canvi general d'orientació.Calia establir les bases fonamentals de lavidajurídica del poble i en la Constitucióes varen recollir, condensats i estructurats,els principis directors de la vida social fu-tura.

Per això tothom que s'interessi en l'es-tudi i coneixement de 1a vida política actualha de. llegir amb atenció la Constitució ale-manya i en el llibre de Bühler trobarà de-més un comentan i cenyit i char de les sevesdisposicions, junt a uns capitols generalsd'orientació, en què fa resum de la històriaconstitucional alemanya des del segle xixi de les idees fonamentals de la Constitucióde Weimar.

Però a part del seu valor real, aquest lli-bre ofereix avui per nosaltres un altre va-lor : l'oportunitat. La vida política del nos-tre poble, sotmesa durant any's i anys a la

pressió d'un poder personal, que perseguia1'anihilament de l'espontaneïtat popular, téavui ocasió d'incorporar -se al camí de lademocràcia i tot ciutadà té el deure d'inte-ressar-se en la cosa pública ; de fer-se unacultura política que el fad apte per a lesfuncions que hi corresponen dintre de totrègim democràtic. I aquesta cultura sois éspossible coneixent el moviment constitucio-nal contemporani que s'inicia a Weimar.

Però hi ha una altra raó que invita a lalectura d'aquest ¡libre alliçonador. En el mo-

ment en què s'ha parlat al nostre poble deconsolidar el nou règim establint una novaorganització socialment més justa, s'hanaixecat sectors socials sencers demanant res

-pecte a les tradicions i als drets adquirits.Unes i nitres mereixen ésser tinguts encompte, però sois en la 'mida que no signi

-fiquin oposició al nou règim i persistènciade les pràctiques i privilegis de 1a situacióanterior. Cal que pensi avui tothom que uncanvi de règim, o significa l'establimentd'un nou mòdul social, portant les sevesconseqüències a les situacions jurídiques quefonamenten la vida coldectiva, o és senztlla-ment una .actitud ineficaç i estéril. Per aixòés interessant llegir algunes de les declara-cions contingudes en la Constitució de Wei-mar, que expressen la ideologia del pobleque des de Kant ha impulsat més fortamentla cultura occidental. Recollim a l'atzar lessegüents : «El poder politic emana del po-ble» ; (Tots els habitants del Reich gau-deixen de plena llibertat de creença i deconsciència)) ; ((NO existeix religió de l'Es-tatn ; «L'art, la ciència i el seu ensenya

-ment són lliures» ; «La propietat imposaobligacions. El seu ús deu constituir al ma-teix temps un servei pel més alt interèscomú) ; «A tot alemany deu oferir-se-ii lapossibilitat de guanyar el seu sustent mit-j ançant el desenvolupament d'una activitat

econòmica. Mentre no sigui possible ofe-rir-li um treball apropiat, deurà atendre's alseu indispensable sustenta. Vetaquí els pi.lars d'aquesta Constitució que comença

dient : <<La nació alemanya, acorde en lesseves diverses branques i animada de lavoluntat de renovar i consolidar el Reich ennom de la llibertat i de la justícia, de ser

-vir la pau interior i exterior i fomentar elprogrés social, s'ha donat aquesta Consti-tución. Que lluny està aquesta fórmula de laque precedia la Constitució de 1871 !

E1 ]libre de Bühler, pulcrament editat perl'Editorial Labor, forma part d'una novaBiblioteca de Cultura Política, que aniràoferint al públic estudis diversos sobre pro-blemes generals d'organització de ]'Estati monografies, que tindran per objecte l'es-cola, l'agrarisme, els problemes obrers i eco-nòmics, etc. D'aquesta manera projectaranun quadro de la situació política actual idels problemes que s'aixequen interrogantsen la nostra època.

Per últim, hem de remarcar que la tra-ducció, per Rovira Armengol, ha estat acu-radamont treballada.

J. QUERO MOLARES

VAR IETÄTSEls clàssics a Alemanya

Cada dia es pot notar més que el pob eque més Ilegia els clàssics i més el repre,sentava en els seus teatres, se n'aparta Ça4adia més.

Segons les estadístiques de les gran bi-blioteques alemanyes, el 6o per roq deisllibres demanats pels lectors són obres pu-blicades els darrers cinc anys.

I en el teatre passa alguna cosa per l'es-til. Ja retrèiem des d'aquestes pagines elresultat d'una enquesta sobre el teatre clàs.sic a Alemanya . Shakespeare mateix, queera l'autor més representat a ,Alemanya, toti éssèr anglès, ya de baixa • [-1om pot re-presentar Hamlet de frac, .f sortir motosen L'amansiment de la fera, o transportar

a bord d'un vaixell de guerra l'acció deMolt soroll leases. Tot és endebades. L-'es-pectador alemany d'avui dia .només té unacomprensió mediocre de les obres mestresdel passat.

Hall Caine

Hall Caine era un deis darrers lligamsque unien les lletres contemporànies an-gleses amb les de l'època victoriana. Hamort, la setmana passada, al seu casal del'illa de Man, a setanta quatre anys, tye-ballant en l'obra de més alè de la sevavida d'autor popular: una Vida de Jesús

en la qual feia deu anys que treballava ique havia de comptar uns quants volums.D'altra banda, gran part de la seva obraesté inspirada en la història sagrada.

Tenia corn pocs el sentit del melodrama,i les seres novelles, a l'escena, tinguerentaint d'èxit corn en el llibre.

Perfer-se una idea de la popularitat d'a-quest home, es calcula que les lletres lihan produït mig milió d'esterlines, Çal dirque a les quatre del matí ja es Gosava atreballar, i que no planyia viatges ni esta-des per documentar-se. Però havia d'escriu-

re en la seva illa natal.Bs gloriava d'assemblar -se físicament a

Shakespeare, i cultivava aquesta semblança.,

L'evolució de la premsaEl novellista i cronista Marcel P'révost

comenta, a 1a Revue de France, la transfor-mació actual del periodisme. Sembla, enefecte, dibuixar-se una transformació de la.premsa, marcada per 1a preponderàmci.a deisdiaris d'informacïó.

«Assistirem -- es pregunta Prévost — a ladesaparició definitiva del veritable article deperiodisme, crónica animada, estudi cenyit,nodrit 'i acurat, sobre els esdeveniments i'les persones ; comentani alhora docte i atrac-tiu s9bre 1p política, els treballs de l'esperit,els costums?

uNo ho cree pas.»Solament, articles així desapareixeran

de mica en mica del quotidià. (Emigrarancap a d'altres formes d'expressió. La delgran setmanari és recent a França; però laseva sobtada importància ja és prou signi-ficativa. Afegeixo—i mo em contradirà nin

-gú, n'estic segur—que la forma «revista),que abans de la guerra ja es tractava de<<sobrevivència», després ha pres amb escreixla seva revenja, i coneix—en part a causade la transformació moderna deis quoti-dians — una fortuna que anys enrera nos'hauria gosat predir-1i.

»Però no és gens dubtós que, cada ve=gada més, per acollir el periodisme d'idees;d'estudis, la crítica dels costums i de lesaplicacions de l'esperit, es multiplicarà idifondrà la forma ampla, lliure, serena delperiodic no quotidià, on ]'article, fruit de]largues hores de refiexió i de treball; frueixalmenys del privilegi de no ésser estricta•ment efímera

La novella policíacaNo són solament els films policíacs els

que coneixen el favor del públic ; la litera-tura policíaca frueix d'uns tiratges copio

-sos. I volem dir, precisament, novelles po-licíaques, no pas novel-les d'aventures, dis-criminació que cal establir.

La novella policíaca és un gènere méslimitat, més rudimentari i tot, i terr'ible-ment gastat.

Stanislas-André Steeman, especialista delgènere policíac, guanyador del premi de lanovella d'aventures, té molt d'interès a es-tablir aquella diferenciació, i defensa el ge-nere:

«Té el favor del públic perquè la novellapolicíaca pertany essencialment al tempspresent i és una transposició moderna dela novella de capa i espasa: és la cançó de

gesta d'avui dia. lEh seu ritme es confond'allò més bé amb el d'una época que tépressa, i on 'hi ha molta gent que no volllegir entre ratlles i necessita una petitadosi quotidiana de meravéllós.

Però allà on Steeman ja no ens convenç

és quan parla de ]'abast social de la novellapolicíaca i de l'estímul que constitueix pera1 raonament i l'observació.

1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Darreres novetats franceses c

1.50

Llibreria Cafaló

17, Plaça de Catalunya, 1

:YIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIII

cumdar fantasmes ! Fer plàstic, precís, tan-gible tot allò que és nebulós i profund ianàrquic i desordenat! Aquesta és la maneraintelligent de fer poesia de Cocteau.

Qué sentim nosaltres, en efecte, davantdels dibuixos, deis textos, de la inspiraciód'aquest diari d'una desintoxicació? Sentim

ESPECIALITAI

EN LA MIDA

Janme I, ti' Telèf.11655

Corn cada any des de la seva institució,el Premi Crexells serà adjudicat el dia 13 dedesembre. !El jurat qualificador tindrà encompte les obres que, ajustaint-se a les dis-posicions reglamentàries, hagin estat publi-cades des de l't d'octubre de 1930 al 30 desetembre de 1931.

Quant a les obres inèdites que vulguinconcórrer al 'Premi, hauran d'ésser Lliura-des, abans del darrer diia d'aquest mes, ala secretaria de ]Ateneu Barcelonés (senyorManuel Moron), de io a i i de 4 a 7.

Pels medins literaris s'ha començat ja arumorejar alguna cosa sobre la probable par-ticipació de noms coneguts en la literaturacatalana. Perd creiem improcedent avançar,ara i en aquest Hoc, alguna noticia.

a IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINIIIIIIIIIIIIII ►:

IVialges Marsans, S. A. IiRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

C. —C—

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acorn-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES =

" I PRESSUPOSTOS GRATIS

.;dllllllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII III IIIIIIIIII11111111UI111111111111IIIIIIIIIIIII^•

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de Fotögravadors

.Casanova, 1óO.-162 : Telèfon 77406

Fa només un quart de segle que 'Europas'interessa per l'art negre. • Hi hagué unmoment que l'esnobisme el posà a la moda.Els pintors Picasso, Matisse, Derain, Bra-que, Haviland, eren els seus més entusias-tes defensors, !El conegut coleccionistaPaul Guillaume tenia, al costat de les sevesescultures negres, la Dona en groc, de Pi-

Aquelles estilitzacions, a emparentar ambles obres cubistes (cosa que no s'havia dei

-xat de fer), eren la descendència vingudaa menys d'un art clàssic, reglat per for-mes rigoroses, del qual Fróbenius haviacomençat a descobrir mostres en agio, aJoruba d'Ife, que es remuntaven a mil anysabans de l'Era cristiana.

Jonds i la balena (Dahomei)

casso, l'obra més representativa de l'èpocanegra del pintor que ha llançat tantes mo-des. Els colleccionistes no es limitaven soisa colleccionar fetitxos, sinó objectes méso menys •treballats : piragues, taüts, uten-silis domèstics, màscares per a les cerimà-nies rituals,

A (Londres, a Paris, a Brusselles, a Ber-lín es constituïen colleccions d'art negre;

Verge Maria (Dahonrei)

RECEPTOR RADIO

«LLIMO»

DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA

Màquines parlanfs elècfriques per salonsi grans locals públics. — Discos, —Acces=Sons de Ràdio i material elèctric en ge=neral. — Demosfracions diàries. — Decep=fors de les més acreditades marques

Consell de Cent, 266(entre E. Granados I Arlbau)

Telèfon núm. 23058

BARCELONA

RAMON CLIMENT

—Aquest abric de pells l'h"e guany at tra-vessant el port en dues hores. a.

—Dones jo, plorant mitja hora he a4ñ-seguit que el meu marit men regalés ún

- d'igual.

(The Pàssiri."SAxr: _`I btltès)

MIR4IlDR

LE/ ART/ - DI/CO/Art negre catòI.ic DIBCO% Valorem la Ilnia

DOCUMENTALSExaminant la producció de discos es troba

el fet de l'enregistrament d'obres que, vintanys enrera, semblaven únicàment reserva-des als instituts de lingüística i de fonèticacomparada, i ara són objecte d'explotaciócomercial, almenys per a un públic redulit.

Comentant aquest fet, un critic de dis-cos, Jacques Robertfrance, ha fet notar queel cinema i el fonògraf han seguit una evo

-lució parallela. Els cilindres gravats a prin-cipi de segle no poden aspirar a ésser con-servats en un museu sinó a títol de docu-mentals, i no era pas aquesta destinació perla qual eren impressionats. Corn els filmsdits genèricament d'avantguerra, que alsulls de l'espectador de 1931 són documen-tals, i només documentals, i no foren pasfilmats amb aquesta intenció.

Aquesta utilització del disc, del qual no-més es considerava l'aspecte entretingut, depassatemps, hi hagué qui l'havia de pre-veure. Aquest fou mossèn Rousselot, que enel seu laboratori de fonética experimental,de la Sorbona, enregistrà dos poemes d'Apol-linaire, Le pont d'Auteuil i Marie, recitatsr>er l'autor mateix. En les Anecdotiques delmalaguanyat poeta i fantasista es troba uneco d'aquest esdeveniment, i els escoüastesd'Apollinaire ens han explicat la i fusió i1'entendrimefnt amb quò l'autor de Calli

-grammes rodejà i recordà l'enregistramentde poemes seus.

Cal posar de costat a aquesta experièn-cia, de les primeres en data, els discos deteatro, de dicció i alguns que es podrienaplegar en un àlbum d'exotisme gramofò-mcs.

Però cal afegir alguna altra condició que]'interés intrínsec del document per tal queun disc documental mereixi l'atenció de lespersones sensibles. Del contrari, la poste-ritat ano ens jutjarà d'una manera "gaire afa-lagadora sobre els nostres gustos. La qua-litat documental, presa en ella mateixa, apa_reix ben poc eficaç per salvar de l'oblit moltsdiscos i molts films antics.

I es que aquí entra en joc un factor, eldel progrés mecànic. Un factor més de pa-rallelisme entre ]'evolució del fonògraf i ladel cinema. Quants discos i quants films,al cap de deu, de set, de cinc anys de rea

-litzats, no ens fan penedir del j udici favo-rable, i potser entusiasta i tot, que ens me-resqueren!

Potser això que s'anomena d'escena gra-mofònica està encara en la seva infància,

I l'exemple de ]'enregistrament de La Venhumana, de Cocteau, sigui per ara el mi-l l or disc produït, en espera de noves i encaramillors realitzacions, l'esperança en les qualsés ben justificada perquè l'enregistrament ésjove i els progressos tècnics s'estalonen enuna cursa a la perfecció cada dia més acce-lerada.

Ara trobem ais catàlegs l'enregistramentde quatre discos on s'inscriu el número in-variable d'aquest invariable (i genial) còmicque es diu Grock. No podem encara aportarun judici personal a aquest enregistrament,però horn no pot deixar de preguntar-se,havent vist treballar Grocic, quin efecte fanles paraules i les acrobàcies musicals del seucompany faltades de les acroobàcies diguem

-ne físiques amb què aquest darter acom-pamya les execucions. L'oient que les hagivist al cite, "potser reconstituirà l'ambient,amb un esforç d'imaginació , que és impos-sible d'exigir a tothom, i molt menys al'oient que 'no hagivist treballar el famósclown.

Però les coses van a poc a poc al Con-tinent Tancat. AI segle xtv, l'historiadorIhn Batuta ja parla del xec-xac esculpit, iaquest mateix ocell encaraés esculpit sensegrams diferències entre les seves figuracionsantigues i les actuals. Sembla que en lacasta d'artesàns-escultors es transmeti, en-sems que l'ofici, la inspiració • Però mésaviat sembla que, d'una generado a l'altra,els artífexs s'han limitat a copiar, a repetirtrivialment.

El peril! que Christian Merlo, fa quatreanys, denunciava des de les planes de Co-mcedia, ja feia temps que durava. La falsi-cació en série, la venalitat, havien dut a ladecadència. Una decadència que ja es co-mençd a notar al segle xvtt, i que 'potserja venia de més Lluny.

Ja en ocasió de ]'exposició de la «Croi-sière Noire», Clouzot i Level es pregunta

-ven si els negres volien i cercaven i sentienel que als europeus ens suggereix — senseai ribar al verbalisme de Karl Einstein, pera ús.d'esnobs més o menys avantguardistes— la visió de les obres d'art negre. 1 elsesmentats autors en dubtaven, deien quetot el que feia dir i escriure l'art negre,sortia del propi fans de l'europeu, raçaque vol teoritzar de totes passades.

Ja semblàvem condemnats .a una repe-tició deis mateixos temes, igualment exe-cutats (més encara tenint en compte quede l'immens Continent negre només ]'AfricaOccidental i ]'Equatorial produeixen fetit-xos), quan la recent !Exposició Colonial deParís ha aportat una dada curiosa a la his-tòria de l'art negre : l'art negre catòlic.

Alguns missioners francesos — cal agrair-los-ho — no han importat a les comarques

que evangelitzen el pseudo-art religiós deSant Sulpici, sinó que han simplement can-viat els símbols religiosos.

Aquí tenim reproduïdes dues mostres d'a-quest art : una Verge i l'episodi bíblic deJonas i la balena. L'escultor negre ha Ves-tit la Mare de Déu amb el vel onnat d'undïbuix elemental, sim-bol de puresa d'unaVerge que fa la mateixa cara deis fetitxosfemenins que tant ens han prodigat les"revistes d'art. 'En l'altra obra, el negre,incapaç de representar un animal corn labalena, que no ha vist mai, crea un mons-tre amb els atributs que li semblen méstemibles : banyes de rinoceront, • :morro dexacal, cua d'hèlix corn les esveradores em-barcacions de vapor que pugen riu amunt.

Quan en rgaq, Merlo volia angoixar elsesperits sensibles denunciant-los que l'ani-misme negre mona, exhaurit .per la repe-tició monòtona, no pensava encara que eraUn animisme el que mona, per ésser subs-tituït per un altre. iEls negres tenen diputatal Parlament francès, les negres vesteixenla confecció deis grans magatzems, a lesescoles 'la quitxafla recita — teçt francésque ningú no ha pensat a corregir —, nels

perb tenien més aviat una finalitat d'estudi nostres avantpassats, els merovingis», i,etnològic que no pas d'aplega artística. finalment, els fetitxos i les màscares tam-

L'afició a reunir aquelles estàtues de fus- bé se'n van junt amb les creences que elsta, aquelles màscares curioses, de vegades motivaven. Aviat no creurà en l'eficàciad'una lletjor bàrbara i tràgica, havia d'és- d'aquests protectors, i sort encara si perser sotraguejada una mica, en part pels expressar-los poa en el seu passat artisticcanvis de la moda, en part per les deseo- i no es deixa entabanar per l'art religiósbertes de Leo Frübenius. Tot això, deia industrial.,l'explorador alemany, és el record imper- En aquest punt s'escau la responsabilitatfecte d'un art degenerat. IEl! havia trobat deis missioners.els models antics d'aquelles obres inferiors.

Enric Wólfli,n, en els seus Conceptes fo- mot d'ordre de la història de la cultura, no

narnentals de la història de l'art, escriu poden evadir-se completament d'aquest ra-

unes paraules suggerents que poden ésser cionalisme que sembla típic.

un bell punt de partida : uSi volem expres- La pintura sobrerealista, per exemple, enssar, en termes generals, la diferència que forneix una sèrie d'elements molt mteres-hi ha y entre l'art de Direr i l'art de Rem- sants. En el fons de tota la seva voluntatbrandt, diem que !'art de Dürer és dibui- de desordre, Dalí no pot amagar mai quexistic, i el de Rembrandt pintoresc. I amb és un acadèmic ; un acadèmic com una casa.aquestes paraules tenim consciència d'ha- i Chirico? Chirico és encara un exemple

L '1 II q___t a

^' k¡ ,t(•

\„a y ____t

+TwtWlk, ••5 l r

s ^F . ° Y.

, , r^1 ' , ^ fia

,.

:2'1pf

z

f

d^' sá1 : i r Jw ,

— La cita

més torbador. 'En mig de les seves eixele-brades fantasies, deis seus somnis més 'des

-guitarrats, la geometria vigila les propor-cions.

Sí; quan Ernst Robert Curtius clamavaper la restauració de la raó, per la conversiódel nostre age critique en un age organique,podia aventurar-se el resultat plaent. Cur-tius no feia més que situar-se en la sevaépoca. .

Epoca, doncs, lineal, antibarroca, normal,dibuixística, constructiva, malgrat els alda-rulls subvertidors. 'Corpus Barga cridavauna vegadá en acabar una conferéncia so-bre pintura : «Vigileu la qualitat de les te-les !» ; arca caldrà cridar.: oVigileuare e1 di-buix!n

El dibuix com a garantia. Al culte deles masses que és •oncara imprecís en Cé-zanne, oposar la netedat de la ceràmica deBraque o de les guitarres picassianes. Eldibuix corn a garantia ; a Leonardo, signedel temps, o a Ingres, signe a contratemps(Ingres fou en la pintura el mateix queStendhal en la literatura), però garantiasempre.

Quan Josep Maria Junoy diu que FrancescDomingo és un deis nostres pintors quedibuixa millor, Ii fa l'elogi que nosaltres ensestimem més per a un pintor. L'elogi dela seva línia; la seva autenticitat. Hi hauna mena de vergonya de la línia consi-derada corn una simple fita de prova, deborrador. I en la línia hi ha la vibraciópura, l'intent inicial, ]'emoció inefable dela inspiració avençant sobre el paper ver-ge. Francesc Domingo coneix la gràcia dela linfa ; en coneix, també, 1'orgu'll. Unalínia és sempre — pot ésser sempre — unaobra finida. Aquesta manera de veure laplasticitat ha fet més sensibles i més res

-ponsables els trets, i ha fet valorar la líniaper ella mateixa ; sense necessitat de sim-bolisme posterior o de continuacions artis-tiques. N'ha fet un nervi i un eix . Valoremles línies en les teles, sobretot quan emer-geixen de les masses cromàtiques amb l'au

-dàcia del segur instint. Les lInies seran ismés profunda garantia de mestratge.

GUILLEM DIAZ PLAJAC.

Dürer.

ver caracteritzat alguna cosa més que unpersonalisme : 'la diferència de dues èpo-ques. La pintura occidental, que fou linealdurant e1 segle xvt, es desenvolupa franca=ment en el sentit pintoresc durant e1' seglexvti.n Diem que el Renaixement — el clas-sicisme — comportava pintures lineals ; iel Barroc — fórmula d'evasions románti-ques — n'exigia de pintoresques. Defugintla normalitat bé cap a la penombra (Rem-brandt), bé cap al macabre (Valdés Leal) ocap al moviment (Rubens), el barroc escontra•,posa a tota fórmula classicista (Re-naixement, Neoclassicisme, Noucents) peruna evasió de la realitat estática i serena.Així, dones, la fórmula de Wòlfliñ podriatransportar-se a totes les èpoques. Corn areacció d'un barroc pintoresc esdevé,' unNeoclassicisme (segle xvttt) lineal, estroncatpel pintoresquismo violentíssim deis romàn-tics. Horn ha vist en el nostre temps unretorn a la seren"itat -i :a la-vntel1igència.I és curiós que fins les traïcions a aquest

^^' rYá4aa Y^I L ARS I,' 1pII^ ^.0 '/, A, t it I ^iIllit V117 Æ \

Una veu al darrer rengle. --No tinguispor, som aquí! -

(The Passing Show, Londres)

--Aquestes són hores d'arribar? Ja faInés .de•mitja hora...

—Es que sortint de casa he caigut esca-les avall.

—Sí, però per fer això no es tarda pasmitja hora. _

(la Prensa, Nova York)- !

Optimisme.(The Humorist, Londres)

.-.----' -

EI club de les persones prudents fa una

ekcursió a un punt de la costa. s;

(The Passing ShoiO, Londres) ''•

VIATGES BAIXASLA PRIMERA OFICINA TECNICA DE TURISME A CATALUNYA

Agència en totes les grans capitals del món.

Especialitzada en Forfaits, Viatges de nuvis,Representant a Espanya Organització d'excursions en autocars, Vendade les Companyies; Cosu-11th tine, Void Triestino, de passatges marítims i aeris, Visites deMarittimr Italiana, Catalunya i Mallorca a preus reduïts, etc,Gerolimich & C,, Puglia-Marca u Martinolich,

Aero S Expreso Rltaliana Rambla del Centre, 33 ^Pge, Bacardi) Tolèfr 12492

:

1KIRADOR TLIRiSTICEls incendis__de hoscos

Per aquesta època i tots els anys, amb nostra agricultura, perquè a ms d'atraure

lamentable exactitud, es cremen sovint els les pluges, sosté les humitats que aquestesboscos de Catalunya, accident del qual deixen en el terreny, i és encara un recers'ocasionen pèrdues irreparables. deis ocells tan necessaris per al seu progrés.

Lamentem aq uestes devastacions fores• La repoblació forestal és feina curosa i

tals, ja que l'arbreda és necessària per a la de llarga durada, ja que un bosc no s'im1

provisa, i no creix tot sol. Cal esmerçar•hl molt de temps i incomptables afanys,abans no arribi el ¿ja que un basc siguigrat a l'esguard i constituexi una riquesa.No és, doncs, gaire satisfactori veure des-truir pel foc, en poques hores, tots elsafanys de tant de temps. I gairebé semprecal cercar la causa de l'incendi, no en unaintenció criminal, sinó en una deixadesa.

Es per això que volem cridar l'atenciódeis nostres excursionistes, caçadors i cam-perols, perquè en fumar o en fer foc perqualsevol motiu dins d'un bosc, amb unxic de voluntat, evitin aquests incendis,que es propaguen enormement, ajudatsper la forta calor estival i pdl vent, i fanperdre en poques hores una de les mésriques i belles manifestacions de la nostraterra.

Interessa de gran manera a tots els quetenim afecte per les nostres coses evitaraquests incendis, perquè essent els boscosUn ajut per la nostra agricultura, són tam•bé uns ajudants de 1a nostra economía.

Creiem que tothom sentir un veritablegoig i fins s'enorgullirà legítimament decontribuir amb la seva propaganda contraels incendis de hoscos, al futur econòmici turístic de la nostra terra.

HER,METES GIOL I NICOLAU

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6. BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Serveis regulars de vapors comercials i correus entre la

Península, Balears, Norn ¿'Africa, Canaries, Guinea EepanyoleLINIA RÁPIDA DE GRAN LUXE LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BAR.BARCELONA •CADIZ•CANARIES CELONA i VALENCIA

Sortides setmanals ele dissabtes, a les f2 hores. Efec- Sortides de Barcelona: dilluns i dijous, a les so horca.tuaran els serveis les modernes motuneus Sortides de València: dimecres i dissabtes a les 19 horca

CIUDAD DE SEVILLA! CIUDAD DE CÁDIZ Servei prestat per la motonauLínia comercial amb esteles en fofa els ports "CIUDAD DE VALENCIA"de le Medifarrània, Nord d'Akíca i Canàries, Primera:I2 So pessetes; Segona: zi'So pessetes; Ter-Sorfides quinzenals el dijous, cera: woo pessstes.,LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCE• Servei rapid sefmanalLONA•PALMA DE MALLORCA Medifarrània- CantàbricaSortides tots ele dies (llevat ala diumenges) de Bercelo- Amb escales a tots els ports. Sortides tots els dimano.ne i Palma, a les 24 hores per les modernes motonaus'CIUDAD DE BARCELONA i "CIUDAD' LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA,

DE PALMA" ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,

Serveis regulars enfre Tarragona, València, MALAGA i VICEVERSAAlecanf i Palma de Mallorca i enfre Barca. Sortides de Barcelona tots els diumenges a les 8 hores

Ions i Mahó Serval comercial entre la Peninsula, NordLINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES• d'Africe i Canaries, ami, escales a fofa alaDANYA i TERRITORIS DE GUINEA ES. porfsdolo Mediterrània

PANYOLA (Fernando Poo) Sortides quinzenalsSortides el dia 15 de cada mes amb escales a Valencia, SERVEIS DIARIS ENTREÀlacant, Cartagena, Cèdiz, Las Palmas, Santa Cruzde Tenerife, Rio de Oro, Monròvia, Santa Isabel, MALAGA i. MELILLA(Fernando Poo), BataKogoiRioBenito,pelsvapors DELEGAC[O DE LA COMPANYIA

"TEIDE" i "LEGAZPI" A TOTS ELS PORTS

Sureda cremada, a les Gavarres

-.Ep, guàrdia, qui és l'animal que haposat aquí aquest guarda-roles?(The Humorist, Londres)

I'1. 1áJ. r y !rf ° ^'^I+

i

EL PROPIETARI AFALAGAT

No em prenguis la poma, maco. Aquítens deu cèntims i vés-te'n a comprar una,

(The Passing Show, Londres)

Fabrica d'Arificles de Viatge

Joan Casanovas i CompanyiaEspecialifaf en Caixes d'aufomó6ils,

Baguls, Malefes, Malefes =Armaris

Tallers, 26. = Telèfon 10623

Anuncieu a

MIRADOR

i

ANU NCIANTS..I!Una moderníssima organització completa en publicitat

IJeI'lícules cte díbuxos animatsmu des í sonores -patent num. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL DE ANUNCIOS"Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur per

tota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinenies en ciûtats i poblacions de categoriaQ̂ N

BARCELONA: ontaneIIa, 10, l,er, 2' • Tel. 16606Avinguða Men9ndei Pelayo, 85,1.: MADRID

II 1MPRESOS COSTAAsalto, 45 -- Bercelone