CORAL LA LIRA

Equip Francesc & Lluïsa

Torres de Segre Maig-Juliol 2011

INICI DE LA CORAL

•La “Coral la Lira de TorresLa Coral la Lira de Torresde Segre” es consideradauna de les associacionsuna de les associacionsculturals amb més historiade la Vila.de a V a.•El seu any de fundació fou1929 com a Cor de Clavé1929 com a Cor de Clavé.

Mostra gràfica de la formació (presa l’any1930) on dona fe de la composició del Cor deClavé del moment.

• També la foto de lasenyera mostra la data i

i d l f d iveracitat de la fundaciócultural que data del 1929,l l di d ila qual resta, a dia d’avuien una vitrina a la seu del

f ó lorfeó actual.

•La coral es creà com aCor de Clavé, i fouformada pel capella delp ppoble que exercia enaquell moment, el Mossènq ,FRANCESC PERIS.Eren temps de mancancesEren temps de mancancesde formacions esportives,lúdiques, cíviques i de totalúdiques, cíviques i de totamena...

L’AGRUPACIÓ

•Els joves i els més granscom a passatemps cantavenp pper tavernes i carrers imossèn Perís, va reptar-los, pmés que convidar-los, aformar un cor de cantaires...

•Els seus objectius eren, en principi les caramelles per Pasqua.

•La primera sortida que varen fer foua la Basílica de Montserrat a fer unaa la Basílica de Montserrat a fer unacantada, on juntament amb d’altrescorals foren premiats Varen cantarcorals foren premiats. Varen cantar,entre altres, la PUNTAIRA i lasardana que porta per nomsardana que porta per nomMONTSERRAT, on uns dels paràgrafdiu així:diu així:“MONTSERRAT ES NOSTRA TERRA, ES LA PATRIA COMEL COR, ELLA S’ALÇA EN L’ALTA TERRA DE FE SANTA IEL COR, ELLA S ALÇA EN L ALTA TERRA DE FE SANTA ITRESOR, DONZELLETA CATALANA TU QUE EN PORTESTAN VELL NOM, FES-TE GRAN I TREU UFANAESCULLIDA FLOR DEL POM”

Es manté esta formació coral fins lacontesa (guerra civil) desfer-se’ncontesa (guerra civil), desfer-se naleshores...

•El poble de Torres sempre haEl poble de Torres sempre haestat arrelat a la música i al cantcoral. Desprès de la contesa, icoral. Desprès de la contesa, igràcies al mestre de música, elsenyor MIQUEL DE LA NITAsenyor MIQUEL DE LA NITADEL MISTO, es formà l’Escolade Música del poble. Aquest fetde ús ca de pob e. ques efa que molts dels joves delpoble aprenguin música, la qualp p g , qcosa fou positiva pels nostrescantaires...

•La Coral va ser iniciada de noul’any 1950 pel mossèn que haviaen aquell moment al poble, elq psenyor mossèn Francesc Martí,el qual juntament amb Francescq jCharles, va continuar la tascacultural del cant coral al nostrepoble, formant-se de nou com aCor de Clavé...

PASQUA

•En arribar el dia de Pasquaa ba e d a de asquasortien a cantar per tot elpoble les Caramelles, lesp C ,quals es componen d’unValset, un Popurri i una, pSardana. Generalment elPopurri estava compost pelp p pmateix director de lacoral…

RECUPERACIÓ

•També fou recuperada la•També fou recuperada laprimera Senyera de quan es vaformar la Coral la del 1929 queformar la Coral, la del 1929, querestà amagada tot el temps quedurar la repressiódurar la repressió...

•En el moment en queè M í i émossèn Martí tingué que

deixar la direcció del cor peri l ià i ’motius eclesiàstics, se’n va

fer càrrec el senyor FrancescCh l l lCharles, el qual va serdirector durant molt det ò l d ttemps, però malauradamenttambé va haver de deixar-ho

ti d f iper motius de feina.•Al quedar-se l’agrupació

di ió tsense direcció va tornar adesfer-se… Foto de la coral cantant Caramelles conduïda

pel se director en FRANCESC CHARLESpel seu director en FRANCESC CHARLES(any 1956)

•Va agrupar-se de nou l’any 1957,g p ysota la direcció del mestre AntoniDuaigües. Va ser aleshores quang qs’intentà recuperar una Salve quehavia estat cantada pels nostrespprimers cantaires amb mossènPerís, i de la qual no haviaqpartitura de música. Per recuperar-la van ser cridats alguns delsnostres avis que l’havien cantat iens l’ensenyaren per veus…

•Fou una experiència moltenriquidora muntar aquestaenriquidora muntar aquestaSalve Regina, captant lestonades dels nostres avis. Unatonades dels nostres avis. Unavegada muntada per veus es vaestrenar la primera vegada perestrenar la primera vegada perSant Guardià a l’Ermita deCarrasumada. (En(En FrancescFrancesc lalaCa asu ada. (( a cesca cesc aavava cantarcantar ii enen donadona fefe))

UNA MALA ACTUACIÓ

•La Coral va desfer-se temporalment degut a una•La Coral va desfer-se temporalment degut a unaactuació decebedora de la mateixa coral. Per voler

fit l l b l j d laprofitar els valors apresos amb els assajos de lesCaramelles van sortir un diumenge a cantar duespeces a les portes dels rics del poble. L’experiènciafou un fracàs, molts dels cantaires no hi estigueren, gd’acord, i el Poble ens criticà força la nostraactuacióactuació…

NOVES VEUS•En tornar a formar-se l’anysegüent ja com a coral mixta s’hisegüent, ja com a coral mixta, s’hivan agregar les veus de lessenyores Concepció Selva Ponssenyores Concepció Selva Pons,Pilar Sentis, Pepita Prim, PilarAlferes i Pepita Domènec per talAlferes i Pepita Domènec, per talde cantar la Sardana de lesMonges i també la SardanaMonges i també la SardanaMontserrat. Van ser diverses lesactuacions sempre a nivell localactuacions, sempre a nivell local,amb aquesta formació...

Dos de les senyores queiniciaren aquesta novaformació, Pepita Domènec, pi Pepita Prim

•Van passar diverses èpoques amb poques actuacions,després varem tenir la baixa del director AntonipDuaigües per problemes de treball. Passat un temps laformació revifà de nou sota la direcció del MossènDomingo (rector de Soses) amb d'incorporació de nousmembres, tan joves com grans.

•Van ser diversos els directors que conduïren la coralentre els anys 1970 a 1990. Francesc Charles fou eldirector més consolidat a la coral. A l’any 1971 varemparticipar en el primer Aplec de Corals de les Terres deLleida, que es celebra a la població de Flix.

APLEC DE FLIXA 1971 A l d C l d l T d Ll idAny 1971- Aplec de Corals de les Terres de Lleida

Els principals directors de l’aplec, de d t J A

Instantània del poble de Flixdreta a esquerra, senyors Josep Aran, Joan Batista Sabaté, Lluís Virgili, i a l’esquerra el nostre director Francesc Charles. Darrera hi veiem els portadors de les Senyeres

id d l C l l l•Essent president de la Coral el senyor LlorençMiquel Moreres i director en Francesc Charles esf l d l i l’ 1973formaren els estatuts de la entitat l’any 1973,participant-ne també els següents senyors:J C ó N ll-Josep Corcó Novell

-Josep Mesalles GomaJ M li Pi l-Josep Molins Pinyol

-Concepció Selva PonsF i à Pi l E l-Franciscà Pinyol Escola

-Josefina Florensa MartínezA i Fl Rib-Antoni Florensa Ribes

-Francesc Florensa Prats

•Van ser els anys de les mogudes de les coralsarreu de Catalunya on es feien grans aplecsarreu de Catalunya, on es feien grans aplecsreivindicant la independència amb els nostres cants.

•Foren anys de plenitud de la Coral la Lira, actuanten molts indrets de les comunitats veïnes en el paísen molts indrets de les comunitats veïnes, en el paísValencià, a l’Aragó, també Andorra, etc...

ACTUACIONS A BARCELONA

•També cal esmentar diversesactuacions a Barcelona, una de lesquals fou una actuació a latelevisió de Sant Cugat, i un altrala participació en el 75è aniversaridel Futbol Club Barcelona, on s’hiva inaugurar l’himne del Barça,dirigit pel Mestre-Director OriolMartorell i en Leo Masó.

APLEC DE TORRESA 1987 A l d C l d l T d P t

T t i l di ib t

Any 1987- Aplec de Corals de les Terres de Ponent

•Tanmateix val a dir que arribatel moment en què no es vapresentar cap poble perpresentar cap poble percontinuar els Aplecs de lesTerres de Lleida, doncs lesd t bl i ldespeses eren notables i elspobles petits no podien assumir-les, fou quan la FECCles, fou quan la FECC(Federació d’Entitats Corals deCatalunya) va decidir fer-les per

t ll tzones: zona ponent, zona llevanti zona nord. Desprès fou quantla Lira va organitzar l’Aplecla Lira va organitzar l Aplecde les Terres de Ponent.

•Hi varen participar dotze corals:

Orfeó de Tremp - Enriqueta TenaOrfeó Balaguerí - Enriqueta TenaO eó gue que eOrfeó Lleidatà - Lluís VirgiliCoral Xiroia - Enric NavàsCoral “La Lira d’Almenar” - Joan BardajíOrfeó de Flix - Joan SabatéOrfeó Bell Camp Antoni DomingoOrfeó Bell Camp - Antoni DomingoOrfeó Terrall - Joaquim MesallesOrfeó Veus del Camp - Josep Aranp pCoral Nova Atlàntida - Ramon EliesCoral Clamor - Miquel MolinsCoral “La Lira de Torres” - Ramon Curcó

Fou una experiència gran i molt enriquidora i també unaFou una experiència gran i molt enriquidora, i també una gran festa a nivell de poble i un gran èxit a nivell de zona.

EL MÉS BONIC

•Han estat moltes lesHan estat moltes lesactuacions i treballs de laagrupació de les hores ençà,

d l í i iarreu de la província id’altres indrets, treballs comdiumenges cantant, tallers,diumenges cantant, tallers,intercanvis, etc...•A la coral la Lira hemgaudit de Directors com enFrancesc Charles, RamonCurco Asunción Florensa iCurco, Asunción Florensa id’altres.

•L’agrupació sempre ha fomentatel cant coral des de els anys 80el cant coral, des de els anys 80hem anat de costat amb la coralinfantil. Malauradament a partirpdel 2000 no en tenim…

•Actualment no ens acompanyai l l i f til i l lni la coral infantil ni la coral

juvenil. Avui nomes som lal t 37coral gran composta per 37

persones.L t f i di tLa nostra professora i directoraes la senyoreta GemmaN jNaranjo.

i í l d b l’hi ò i d “Fins aquí la nostra tasca de recerca sobre l’història de “LaCoral la Lira de Torres de Segre”.A í b l’hi tò i d l C l í iAquí no acaba l’història de la Coral, aquí comença, i noquedarà en el oblit mercès a les noves tecnologies del momenten que vivimen que vivim.La Coral la Lira esta tan viva com sempre, i seguirem fenthistòria per goix dels cantaires passats, presents i futurs, i comhistòria per goix dels cantaires passats, presents i futurs, i coma reconeixement al nostre poble que sempre ens ha fet costat.