COOPERACIÓN INTERNACIONAL COOPERACIÓ ... - … · ÉS JUSTÍCIA SOCIAL ... va signar la Carta...

PLA DIRECTOR

L’H2016COOPERACIÓ INTERNACIONALÉS JUSTÍCIA SOCIAL GLOBAL 19 MASTER PLAN

L’H2016INTERNATIONAL COOPERATION IS GLOBAL SOCIAL JUSTICE 19

PLAN DIRECTOR

L’H2016COOPERACIÓN INTERNACIONAL ES JUSTICIA SOCIAL GLOBAL 19

III

175 alumnes de 12 a 16 anys32 tallers en 6 escoles

150 curtmetratges presentats per menors de 35 anys.

4 curts finalistes1er i 2on premi i 1 premi d'animació

400 assistents a la Gala

Taller de Còmics524 alumnes de 5è de Primaria

22 tallers en 12 escoles

Edició Còmics2.000 exemplars

Premis:Un 1er Premi,tres Mencions

especials i onze accèsits32 nens premiats

258 asistents a l'Acte de Presentació

7 itinerancies de l'exposició, 5 a l'Hospitalet, 2 a Barcelona i una a

BadalonaXerrades a 110 alumnes de 4at ESOPúblic de l'Exposició: 7.910 persones

30 anysde Cooperació Internacional

19862016L’H

L’Hper un món més humà

i justTallers de Cinema Cooperatiu

TallersEsbòs d'un dia a l'Africa Subsahariana

500 alumnes de 12 a 14 anys en 19 sesions.

Emascarat en l'història Africana500 alumnes de 12 a 14 anys en 20 sesions.

ÍNDEX ÍNDICE INDEX

CATALÀ pg4CASTELLANO pg20ENGLISH pg36

Edita/Edition: Ajuntament de l’HospitaletContacte/Contacto/Contact: [email protected] | 93 402 99 84 | www.cooperaciolh.catDisseny gràfic/Diseño gráfico/Graphic design: Quim MillaTraducció/Traducción/Translation: Marina PuiggrosImpressió/Impresión/Print: Vanguard gràficFotografíes/Fotos/Photos: Nagore Giménez Pascual

Pàg. 9, 25, 26, 41 Presentació Preliminar Pla Director de Cooperació Internacional L'H 18/11/2015Pàg. 10, 13, 29, 33 I Comisió de treball Pla Director de Cooperació Internacional L'H 24/02/2016Pàg. 17, 45, 49 II Comisió de treball Pla Director de Cooperació Internacional L'H 09/03/2016Pàg. 18, 19, 34, 35, 50, 51 Trobada d'entitats Pla Director de Cooperació Internacional L'H 04/05/2016

El Pla Director L'H - Cooperació Internacional és Justícia Global 2016-2019 ha estat aprovat per Junta de Govern Local el 23 desembre de 2016.

El Plan Director L'H - Cooperación Internacional es Justicia Global 2016-2019 ha sido aprobado por Junta de Gobierno Local el 23 de diciembre de 2016.

The Plan L'H - Justice is Gloval International Cooperation 2016-2019 has been approved by the Local Government Board on 23 December 2016.

Pla director de cooperació internacional (2016-2019)

S’ha parlat molt sobre la globalització, sobre els seus perills i sobre les seves potencialitats, sobre l’esperança que pot oferir un món obert i in-terconnectat, que pugui avançar en l’efectiva universalització dels drets humans. Malauradament, les desigualtats s’accentuen amb la globalitza-ció i els indicadors socioeconòmics sobre l’estat de la població d’aquests darrers anys donen un toc d’alerta: els desequilibris econòmics han creat un abisme en un planeta on cada dia hi ha més pobresa.

En aquest sentit, en un món on les ciutats tenen un pes cabdal, cal que es caracteritzin pel principi de la solidaritat. A L’Hospitalet el nostre compromís solidari i social ve de lluny: vam ser dels primers ajunta-ments de Catalunya amb un pla director en l’àmbit de la cooperació internacional, el 2003; i, molt abans, també vam ser pioners a fer treballs solidaris amb els països del sud o agermanaments amb la ciutat de Ma-nagua (Nicaragua), el 1986. Més tard vindrien les col·laboracions amb l’Havana (Cuba), Tuzla (Bòsnia i Hercegovina), Bourj Hammoud (el Líban), Xauen (el Marroc) i Bata (Guinea Equatorial), entre d’altres, o l’ajuda humanitària sahrauí a Tindouf (Algèria).

Avui celebrem tots aquests anys de compromís amb la cooperació inter-nacional, concebut com a política pública, transparent i participativa —entroncada amb la tasca que desenvolupa l’Organització de les Nacions Unides, amb la qual compartim el mateix full de ruta per promoure el benestar comú, que de manera ambiciosa intenta assolir amb la planifi-cació de l’Agenda 2030 dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS)

El quart Pla Director de Cooperació Internacional té com a priori-tat garantir l’estat del benestar, tenint com a elements clau la sanitat, l’educació i la creació d’ocupació i riquesa. La nostra concepció de la cooperació va lligada amb el nostre compromís amb els drets humans, continuant amb l’esperit amb el qual L’Hospitalet va signar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat , aprovada a Saint-Denis (França), el 18 de maig de 2000.

Tenim el convenciment que tot el treball de cooperació és una tasca comuna. Aquest text és un treball coral, un procés participatiu, un esforç de síntesi en el qual col·laboren entitats, col·lectius, ONG experimen-tades, universitats, sindicats i l’Administració local. El nostre repte és construir un món millor, més just i solidari. Fem-ho possible entre tots!

Francesc J. Belver Vallés

CAT

PRESENTACIÓ

6 AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET · PROGRAMA DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

El nou paradigma mundial contemporani col·loca els ciutadans davant d’una constel·lació de poder complex, on estats, organitzacions inter-nacionals i corporacions privades interactuen, de vegades creant certa inseguretat entre els ciutadans.

Davant aquest temor, moltes vegades es busquen solucions ideològiques simplistes, mentre que es pateixen desregulacions del que es creia con-solidat Estat del benestar europeu.

Amb més cruesa, als països del Sud simplement es pateixen les decisions d’Occident, veient coartats els seus anhels de desenvolupament, de ve-gades de simple supervivència; coincidència amb les formes de govern autàrquiques pròpies, que pateixen i enfonsen els seus territoris en po-breses i explotacions.

Malauradament, aquests nous temps que prefiguràvem de progressos polítics, econòmics, socials, culturals i tecnocientífics s’han convertit en la consolidació d’un capitalisme financer i especulatiu, on l’hegemonia del Mercat provoca un estat de desigualtats cruels i injustificable, com afirmaria l’economista Robert W. Cox. La crisi de 2008, lluny de fer-nos conscients dels seus motius reals, de la necessària i urgent regulació del sistema econòmic actual, ens ha llançat a un vertigen de retalla-des socials, eliminació de drets ciutadans i precarització dels ingressos dels treballadors. S’ha construït una ciutadania més precària en la part econòmica i legal. Com ens va recordar Thomas Piketty, se’ns va oblidar el record de la Gran Depressió de 1929 i els seus cataclismes.

Això també ens ha immers en els problemes de sostenibilitat de la Unió Europea, una suma de cultures i pobles avui més necessària que mai, però que en el seu disseny ha d’evolucionar cap a un model absoluta-ment social, proper a les necessitats de la ciutadania europea, que superi els radicalismes inconscients, les descoordinacions en política exterior i els cantonalismes excloents. Molt se sembla l’inici d’aquest nou segle XXI al final del XIX: intensa competició entre vells i nous imperis, tensió econòmica soferta pels paï-sos del sud; actualment els vells poders financers vinculats a Occident xoquen amb els nous poders emergents, recolzats per estats nació forts, Xina, Brasil, Índia, Turquia. Dèiem en altres temps que “interdepen-dència”, “globalització” o “societat mundial” eren definicions més d’un model econòmic financer que del paper de l’ésser humà en aquest nou segle, aquesta tensió, aquesta manca de parlar de drets socials. Aquesta dicotomia entre blocs territorials i entre drets i economia configurarà una nova realitat històrica, però els sofriments humans i l’empobriment

CONTEXT

7PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT 2016-2019

que aquestes dinàmiques impliquen al gruix de la població mundial també han de ser corregides amb l’impuls de la cooperació ciutadana.

S’ha anat cimentant una societat Humana Global sense indici de garantia de drets socials, al Sud ja cimentada i al Nord en potència. Naturalment això genera actuacions polítiques globalitzades al costat d’ actuacions locals més horitzontals pels drets socials i econòmics, per la reivindicació de l ’Estat de Benestar, però també en el canvi de paradigma cap a una nova visió que vagi més enllà dels estats nació, ja diminuts, que abasti realitats grans, regions globals i continents.

No hem d’oblidar que per a una racionalització global econòmica i social cal també l’ajust i la reforma dels organismes internacionals, especial-ment els que vetllen per l’estabilitat mundial, com és Nacions Unides. Amb aquesta lògica és necessària l’aprovació pel Consell de Seguretat de Nacions Unides de taxes a les transaccions especulatives i financeres

mundials, així com aplicacions també a impostos directes so-bre els països de banca oberta que funcionen com a paradisos fiscals. Naturalment aquests fons haurien de ser utilitzats pel PNUD.

També a l’ONU és imprescindible una doble funció, més paper i pes internacional de les seves decisions, més representativitat democràtica en els seus organismes; també en altres emanats de l’ordre de després de la 2a Guerra Mundial, amb els acords de Bretton Woods. Destacar la urgèn-cia d’una major transparència, participació i con-trol ciutadà en els organismes d’àmbit econòmic mundials, FMI, OIC i Banc Mundial.

Curiosament, per la seva separació temporal, pensadors contemporanis com Ignacio Ramo-net, Bertrand Russell, Tony Judt, Walter Ben-jamin o Slavoj Zizek arriben a una mateixa conclusió: la necessària transformació cap a un món de justícia social, tot i interessos massa particulars i missatges mediàtics que formen part d’aquests mecanismes intangi-bles del poder.


Ja a l'any 2005, els governs locals reunits a Beijing amb motiu de la celebració del Consell Mundial de CGLU, van adoptar una declaració que posava de manifest el compromís de l'eradicació de la pobresa i la posada en marxa dels Objectius del Mil·lenni. En terminologia diplomàtica va ser denominada com Cooperació Descentralitzada i incloïa a governs regionals i locals; també en aquest escenari global és l'administració local la més propera i pròxima, la garant de la participació i l'enfortiment institucional, així com de la governabilitat democràtica fonamental, el primer demos sor-geix en una ciutat: Desenvolupament humà i ciutats són inseparables. Una cosa que ja tenen clar organitzacions com la CGLU.

En aquest nou segle, la Cooperació Internacional es converteix en la millor política exterior, amb uns recursos mitjans es pot tenir un impacte profund i a llarg termini. Podríem dir que és un sistema redistributiu de riquesa a escala mundial, hem d'entendre que sense polítiques globals de cooperació, és a dir, desenvolupament i sostenibilitat, els efectes dels conflictes arriben en forma de refugi, guerra, terrorisme o xocs comer-cials.

La Cimera de Busan de 2011 va donar una gran importància al des-envolupament local, des d'una visió municipalista, des del territori. Va afirmar també el Consell Mundial de CGLU a Haikou (Xina 2014), que la política de Cooperació per al Desenvolupament ha de tenir com a actor prioritari les administracions locals, que han de ser un instrument clau, però l'aprofundiment en polítiques progressistes també passa per la societat civil, articulada en el teixit associatiu: per aquest motiu les ONG han de seguir sent l'altre gran instrument d'acció i mediació amb els països del Sud.

La Cooperació Internacional dels Ajuntaments, entesa com a solidaritat ciu-tadana per al desenvolupament i la igualtat de drets humans a les persones, s'ha de considerar com una política pública més; també, de manera inherent, les relacions ciutat-ciutat que aquesta comporta, responsabilitat pròpia i ne-cessària dels municipis en un món globalitzat. Òbviament les noves traves legals com la LRSAL no contribueixen massa a la coherència interna de les administracions, tampoc l'encaix dels municipis espanyols en el fenomen urbà mundial.

L'EDAT DE LES CIUTATS, FET URBÀ I COOPERACIÓ


Els municipis no poden tancar les portes al context internacional, la cooperació és, per tant, una via privilegiada en aquestes relacions. L'autoestima i visibilitat exterior d'una ciutat també s'aconsegueix des de la cooperació exterior, amb aquesta xarxa de suport i col·laboracions, formant part de la diplomàcia de ciutats, eficaç i propera, que sintetitzi les actuacions a països. La cooperació municipalista, com a cooperació horitzontal que afavoreix el diàleg entre iguals, ha demostrat que els go-verns locals poden exercir un lideratge actiu i incloent, capaç d'impulsar les aliances necessàries per millorar la cohesió social dels seus territoris. En la cooperació conflueixen unes relacions internacionals en positiu amb una vertebració de la societat civil i les entitats, és a dir, articulació i avanç social.

Per això la construcció d'un Pla Director no és tan sols la d'un document administratiu, implica la ferma voluntat política de donar suport a la Coo-peració Internacional com a una actuació municipal més. Els treballs de su-port internacional també serveixen per situar la ciutat a l'escenari urbà mundial, també les ciutats mitjanes, com l'Hospitalet, poden aportar una visió singular; a part de revertir en prestigi per a L'H. Des de L'H mantenim el concepte de ciutadania global, interrelacionar-nos amb ciutats a nivell mundial, crear xarxes, col·laborar és una urgència.Tenint present que la línia estratègica d'aquest Pla és el marc dels DD.HH consolidats i els emergents, amb enfocament de gènere.

Els conflictes violents i la inseguretat ciutadana impedeixen els avenços de desenvolupament dels països en qualsevol àmbit, tal com és el cas de la salut, educació, ocupació i economia, entre d'altres. D'aquí la impe-rant necessitat de donar suport, des de la cooperació i l'educació per al desenvolupament, a actuacions municipalistes a favor de la construcció


de pau que permetin prevenir, gestionar i resoldre conflictes de la ciuta-dania mitjançant les seves pròpies capacitats, exercint l'ajuntament de L ' Hospitalet un paper de ferm defensor de la convivència pacífica tant en països del Nord com del Sud.

El nostre Pla Director és un instrument participatiu que planteja tres ele-ments clau: ser un model rigorós, que simplifiqui formes (tot i les complexitats administratives nacionals i internacionals), que afavoreixi les relacions entre ciutats i que reforci també el paper dels ciutadans. Intentar coordinar-nos en les accions de cooperació amb altres adminis-tracions o municipis de característiques similars a les nostres, tenir un paper actiu en els fòrums i organismes que treballin aquesta temàtica. Aquestes accions constitueixen una oportunitat per generar processos d'innovació i aprenentatge, amb la col·laboració dels diferents actors del territori: govern local, entitats socials, ciutadania, empreses, universitats, entre d'altres. La nostra Ciutat ha apostat per la presència a fòrums in-ternacionals, sent conscient que només amb el desenvolupament de les ciutats és possible un creixement real i sostenible, d'aquí la relació amb xarxes de Diputació, FME, FMC, Smarts Cities, amb l'Agència Coop. Catalunya i el Ministeri d'Exteriors. L'Hospitalet també ha participat en ONU-Hàbitat en el programa City to City, que va proporcionar la possibilitat d'intercanvi amb altres municipis d'Amèrica llatina i va generar dinàmiques de coordinació amb la cooperació descentralitza-da espanyola. A més, la seva participació en el programa Aliança entre Ciutats, una proposta d'articulació de la cooperació descentralitzada. Tinguem en compte també que l' esmentada Cimera de Busan estableix que només la coordinació entre poders locals, regionals i dels Estats Nació és eficaç en polítiques sòlides de desenvolupament.


Des de sempre la cooperació que ha caracteritzat a L'H ha estat la trans-formadora, compromesa amb la ciutadania del Nord per millorar la vida del Sud: és a dir, reducció de la pobresa, desenvolupament sostenible i principis de la Carta de DDHH. Les nostres prioritats d'execució serien quatre:

• Cooperacióicol·laboraciómunicipalista.• Salutmaternoinfantilicombatcontralespandèmies.• Creaciódeteixitproductiuidesenvolupamenteconòmic.• Educacióinfantilijuvenil.

Sumat a un element clau i comú a les nostres polítiques, la salvaguarda i defensa dels DDHH. En això podríem establir un escalat, per al treball intermunicipal:

• Associacionshoritzontals,duradoresisostenibles.• Participacióactivaiinclusiva.• Evitarmultiplicarelnombredeprojectes..• Harmonitzaractorsdecooperació.• Reforçarlesxarxeslocals.• Marcarindicadorsespecífics/objectius

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOSTRA AJUDA MUNICIPALISTA

SENEGAL6

NICARAGUA4

GUINEA EQUATORIAL 2

2 EL SALVADOR

MOÇAMBIC 1

SAHARA 1

ÍNDIA

1

BURKINA FASO 1

MALI

1LÍBAN

1

CAMERÚN 1

GUINEA BISSAU 1

COLÒMBIA 1

HONDURES

1

1 MARROC

1 NÍGER


- Mantenir l'impuls solidari i la cooperació internacional com a po-líticapública,reguladaperplansdirectors/estratègics.DesdeL'Hmantenim el concepte de ciutadania global, interrelacionar-nos amb ciutats a nivell mundial.

- Priorització dels projectes del teixit social i ciutadà de L'H.

PotenciarTeixit local ONG´s

Fet Municipalista

Dues bases d'actuació:Cooperació entre municipis i comunitats locals, creiem que la solidaritat directa entre municipis dels països del sud és un element fonamental; aprofundint en la garantia dels drets municipals així com en la gover-nança democràtica i la pau sostenible.

Concertació i participació ciutadana: Concurs de convocatòries a en-titatsLes prioritats geogràfiques, lògicament, s'ajusten als països de menys renda, d'empobriment real de la població, encara que la vinculació amb l'acció cívica de la nostra ciutadania serà decisiu; per eficàcia i índex de Desenvolupament Humà, destacarien l'Àrea Andina, Àfrica Occiden-tal, el Sahel i les conques de la Mediterrània.

CreacióFeina / Economia

DretsHumans

Sanitat Educació

DRETSHUMANS

5

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES 1

1 PROCÉS MIGRATORI

PROMOCIÓ DE LA DIVERSITAT 1


Necessària tangencialitat dels drets de gènere, és a dir, la salvaguarda del paper i el dret de ser dona en el món. Major qualitat de l'ajuda, tenim l'obligació de ser més eficaços i exigents amb l 'impacte.

- Plantejar xarxes urbanes, col·laboració i suport interciutadà, on es doni cabuda a associacions, teixit empresarial i sindical.

- No a l'humanitarisme mal entès, la cooperació és transformadora, és una política de desenvolupament, és educació = sanitat = tre-ball.

- Els Objectius del Mil·lenni es van prefigurar com un full de ruta, tot i l 'impacte social de la crisi, segueixen sent vàlides les seves conclusions.

- Valorar els treballs de codesenvolupament des de la nostra ciutat.

- Priorització dels nostres col·lectius solidaris, entitats i ONG; col·laboració i complicitat amb el treball solidari de gent de l'Hospitalet, tant a nivell de socis i cotitzants d'associacions com d'entitats de registre municipal.

ELEMENTS TRANSVERSALS


- Priorització de dues iniciatives històriques i emblemàtiques dins l'espai de la sensibilització solidària: la Festa de la Diversitat i les Colònies en Pau dels Nens Sahrauís

- Elements tècnics clau de la cooperació municipal: rigor adminis-tratiu, eficàcia, coordinació i harmonització. Criteris de Paris, en la qualitat de l'ajuda.

- La sensibilització és fonamental, la ciutadania ha de conèixer les accions solidàries del seu municipi, però encara més important, ha de conèixer les causes d'aquests processos globals: l'Hospitalet sempre ha buscat un model divulgatiu adreçat al conjunt de la ciutadania, denominat "L'Hospitalet pels Drets Humans ", que doti de coneixement i respecte als països del Sud; una sensibilit-zació que sigui compromesa amb els drets socials, que observem amb preocupació com es vulneren en el nostre propi país. També una sensibilització reivindicativa, que sigui crítica, que parli dels fluxos econòmics, del deute extern, del control de la política sobre l'economia, no al contrari, de la implantació de la Taxa Tobin i del paper del FMI i el Banc Mundial .

- Prioritzar la proximitat als problemes de la gent, les necessitats dels ciutadans del Sud disten molt quantitativament i menys qua-litativament: les seves necessitats són un mínim estat del benestar, no retallar els drets dels éssers humans i un model econòmic no explotador.

- La cooperació com a element transversal dins de l'Administració Local. Això vol dir:

* Potenciar la col·laboració tècnica entre municipis globals.

* Xarxes i treball conjunt entre municipis, per zones geogràfi-ques i sector de treball.

* Vetllar pel finançament extern, recerca de recursos i treball a conveni entre el municipi i altres administracions.


L'origen de la política espanyola de cooperació per al desenvolupament té la seva base legal en la declaració continguda en el preàmbul de la Constitució de 1978, on la nació espanyola proclama la seva voluntat de col·laborar en l'enfortiment d'unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

Per la seva banda, l'article 51 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix l'obligació de la Generalitat de promoure la pau i el desenvolupament dels pobles mitjançant les corresponents accions i polítiques de cooperació.

La política de cooperació internacional per al desenvolupament constitueix un aspecte fonamental de l'acció exterior dels estats democràtics en relació a aquells països que no han assolit el mateix nivell de desenvolupament. Està basada en una concepció interdependent i solidària de la societat internacional i les relacions que en ella es desenvolupen.

LaLlei23/1998,de7dejuliol,decooperacióinternacionalperaldesenvolupament articula en un únic text el conjunt de mesures i instruments que configuren la nostra política de cooperació al desenvolupament. A l'article 20 es contempla la cooperació realitzada des de les comunitats autònomes i entitats locals com a expressió solidària de les seves respectives societats, basant-se en els principis d'autonomia pressupostària i autoresponsabilitat en el seu desenvolupament i execució.

En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 26/2001,de31dedesembre,decooperació,encarregadad'elaborarles directrius i els principis rectors de les actuacions de cooperació impulsades pel govern mitjançant la redacció del Pla director de cooperació al desenvolupament, que és la principal expressió tècnica de la política de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament. El Pla director 2015-2018 va ser aprovat per Resoluciónúm.103-X/2015,de22d'abril,iésvigentfinsal31dedesembre de 2018.

ASPECTES DE LA LEGISLACIÓ VIGENT,BASES NORMATIVES



Preàmbul, I: “Per a Espanya, l’aprovació de la Constitució de 1978 va suposar un canvi transcendental que ha tingut una gran incidència en l’Acció Ex-terior del nostre país. Ha permès la incorporació d’Espanya a fòrums dels quals vam estar exclosos durant molt de temps, especialment la ja esmentada Unió Europea, el Consell d’Europa i l’Aliança Atlàntica, al-hora que ha impulsat la creació de la Comunitat Iberoamericana de Na-cions. També ha propiciat l’establiment de noves dimensions de l’Acció Exterior, com ho és la cooperació internacional al desenvolupament. I tot això es fonamenta en el compromís ferm amb els valors fonamentals que inspiren les relacions dins de la comunitat internacional, molt en especial, els valors de la dignitat humana, la llibertat, l’Estat de dret, els drets humans, la solidaritat, el foment de la pau, el respecte del dret internacional i el compromís amb el multilateralisme.”

Preàmbul, II: "En aquest context, la Llei de l’Acció i del Servei Exterior de l'Estat es concep com un instrument flexible que presta atenció preferent a cinc exigències fonamentals. (...)

En segon lloc, cobra una importància capital consolidar i reforçar la credibilitat d'Espanya a l'exterior ja que, com a conseqüència de la glo-balització i del creixement exponencial de les relacions econòmiques in-ternacionals, la credibilitat esmentada és d’una importància indubtable per augmentar l'exportació de béns i serveis, atreure capitals amb els quals es pugui finançar la nostra economia i facilitar la implantació i expansió de les nostres empreses.

En tercer lloc, convé enfortir la nostra participació en el procés d'integració europea i articular una Acció Exterior que sigui harmònica amb la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea, així com amb els fins del Servei Europeu d'Acció Exterior.”

LLEI 2/2014, DE 25 MARÇ DE L’ACCIÓ I DEL SERVEI EXTERIOR DE L'ESTAT, CITA:


Títol preliminar:“Article 2. Principis i objectius de la política exterior.

1. La política exterior d'Espanya té com a principis inspiradors el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l'Estat de dret i els drets humans. La política exterior d'Espanya ha de defensar i promoure el respecte i el desenvolupament del dret internacional, en particular el respecte dels principis de la Carta de les Nacions Unides. Ha de promoure els projectes de cons-trucció europea i de la Comunitat Iberoamericana de Nacions, així com el multilateralisme en el si de la comunitat internacio-nal.

2. Són objectius de la política exterior d'Espanya:a) El manteniment i promoció de la pau i la seguretat in-

ternacionals;

b) El foment d'institucions multilaterals fortes i legítimes;

c) La promoció i la consolidació de sistemes polítics basats en l'Estat de dret i en el respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques;

d) La lluita contra la pobresa, la solidaritat amb els països en via de desenvolupament i el desenvolupament econòmic i social de tots els estats;

e) La defensa del medi ambient i la protecció de la biodi-versitat, la lluita contra el canvi climàtic i la preocupació per la seguretat alimentària; (...)


Article 3. Principis rectors de l'Acció Exterior de l'Estat.1. L'Acció Exterior de l'Estat, com a element essencial per a

l'execució de la política exterior, s’ha de dur a terme en el marc dels instruments de planificació que regula aquesta Llei, i s’ha de subjectar als principis, directrius, fins i objectius de la polí-tica esmentada.

2. L'Acció Exterior dels òrgans constitucionals, les administra-cions públiques i els organismes, les entitats i les institucions que en depenen s’ha de regir pels principis següents:

a) Unitat d'acció a l'exterior. S'entén per unitat d'acció a l'exterior l'ordenació i la coordinació de les activi-tats efectuades a l'exterior amb l'objecte de garantir la consecució dels objectius de la política exterior del Govern i la millor defensa dels interessos d'Espanya.

b) Lleialtat institucional, coordinació i cooperació. L'activitat efectuada a l'exterior pels subjectes de l'Acció Exterior de l'Estat s’ha de dur a terme amb respecte a la competència exclusiva de l'Estat en ma-tèria de relacions internacionals i a les directrius, els fins i els objectius de la política exterior del Govern.

c) Planificació. Les prioritats, els objectius i les actuacions de l'Acció Exterior de l'Estat s’han d’establir en els


instruments de planificació que s'aprovin de confor-mitat amb els procediments que estableix aquesta Llei.

d) Eficiència. En l'execució de l'Acció Exterior de l'Estat s’han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la utilització eficient, la racionalització i l'austeritat en l’ús dels recursos públics.

e) Eficàcia i especialització. Per aconseguir la millor ade-quació dels recursos públics al compliment dels objec-tius fixats, l'Acció Exterior de l'Estat ha d’incorporar el coneixement tècnic especialitzat, tant en la seva planificació, com en la seva gestió i execució.

f ) Transparència. L'accés a la informació relativa a l'Acció Exterior de l'Estat s’ha d’ajustar al que disposi a aquest efecte la normativa que sigui aplicable.

g) Servei a l'interès general. L'Acció i el Servei Exterior de l'Estat s’han d’orientar a la prestació d'un servei públic de qualitat i a la defensa dels interessos i la promoció de la imatge d'Espanya. Així mateix, s'han d'orientar a l'assistència i la protecció dels espanyols, i al suport a la ciutadania espanyola i a les empreses espanyoles a l'exterior. "

21PLAN DIRECTOR DE COOPERACIÓN Y SOLIDARIDAD 2016-2019

Hace algunos años hablábamos de la Globalización, de sus retos y peligros, también de sus potencialidades, de la esperanza que un mundo abierto e in-terconectado podía ofrecer, de la verdadera y sólida globalización de la Decla-ración Universal de los Derechos Humanos. Tristemente, el balance de estos últimos años nos ofrece unos datos dónde las desigualdades económicas se han convertido en un abismo. Un mundo dónde cada día hay mas pobres. Una epidemia económica en un planeta cada día más agotado.

Ante este marco, las ciudades nos debemos caracterizar por el principio de so-lidaridad, en un mundo cada día más urbanizado. L’Hospitalet siempre ha es-tado en ese compromiso, fuimos de los primeros ayuntamientos de Catalunya en disponer de un Plan Director en materia de Cooperación Internacional, en 2003; como antes también fuimos pioneros en emprender trabajos solidarios con países del Sur, o hermanarse (utilizando la terminología de la Transición) con la ciudad de Managua, en 1986.

Más tarde vendrían los trabajos con La Habana, Tuzla, Borj Hamoud (Lí-bano), Cheb Chauen (Marruecos), Bata (Guinea Ecuatorial), entre otros, o la ayuda humanitaria saharaui en Tinduf. Hoy recordamos esos años, por todo lo que implica de compromiso por un internacionalismo sólido, concebido como política pública, clara, transparente, de todos.

Algo que de manera ambiciosa intenta abordar Naciones Unidas, con la pla-nificación de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2030, principios y ejecu-ciones locales que compartimos. En este plano municipal, la necesidad de ser eficaces, concretos y resolutivos es clave, más allá de grandes planificaciones. El presente Plan Director indica cuales son los objetivos de nuestra ciudad en materia de Cooperación Internacional, definiendo objetivos, con una metodo-logía participativa: Este texto es un trabajo coral, una obra coral, un esfuerzo de síntesis de entidades, colectivos, ONG’s experimentadas, universidades, sin-dicatos y la administración local. La labor conjunta de asociaciones, de ciuda-danos, es crucial para entender estas relaciones entre personas, países y culturas en los países del Sur.

Este IV Plan Director de Cooperación Internacional tiene como prioridad crear un mínimo marco de derechos sociales, favoreciendo la sanidad, la edu-cación y la creación de empleo y riqueza; valores que como el Estado de bien-estar no nos son ajenos. Añadiendo un eje transversal, que es de hecho clave en nuestra concepción de la cooperación, como son los Derechos Humanos. En esta línea, nuestra ciudad firmó la Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad, el 18 de mayo del 2000 en Saint-Denis.

Nuestro compromiso solidario y social viene de lejos

Francesc J. Belver Vallés

PRESENTACIÓN

CAST


El nuevo paradigma mundial contemporáneo coloca a los ciudadanos frente a una constelación de poder complejo, dónde Estados, organi-zaciones internacionales y corporaciones privadas interactúan, a veces creando cierta inseguridad entre los ciudadanos. Ante ese temor mu-chas veces se buscan soluciones ideológicas simplistas, mientras que se sufren desregulaciones del que se creía consolidado Estado del Bien-estar europeo. Con más crudeza, en los países del Sur simplemente se padecen las decisiones de Occidente, viendo coartados sus anhelos de desarrollo, a veces de simple supervivencia; coincidencia con las go-bernanzas autárquicas propias, que sufren y hunden sus territorios en pobrezas y explotaciones.

Desgraciadamente esos nuevos tiempos que prefigurábamos de progre-sos políticos, económicos, sociales, culturales y técno-científicos se han convertido en la consolidación de un capitalismo financiero y especula-tivo, dónde la hegemonía del Mercado provoca un estado de desigual-dades crueles e injustificable, como afirmaría el economista Robert W. Cox. La crisis de 2008, lejos de hacernos conscientes de los motivos reales de ella, de la necesaria y urgente regulación del sistema económico actual, nos ha arrojado a un vértigo de recortes sociales, eliminación de derechos ciudadanos y precarización de los ingresos de los trabajadores. Se ha construido una ciudadanía más precaria en lo económico y en lo legal. Como nos recordó Thomas Piketty, se nos olvidó el recuerdo de la Gran Depresión de 1929 y sus cataclismos.

Ello también nos ha sumido en los problemas de sostenibilidad de la Unión Europea, una suma de culturas y pueblos hoy más necesaria que nunca, pero que en su diseño debe evolucionar hacia un modelo absolu-tamente social, cercano a las necesidades de la ciudadanía europea, que supere los radicalismos inconscientes, las descoordinaciones en política exterior y los cantonalismos excluyentes.

Mucho se parece el inicio de este nuevo siglo XXI al final del XIX: In-tensa competición entre viejos y nuevos Imperios, tensión económica sufrida por los países del sur; actualmente los viejos poderes financie-ros vinculados a Occidente chocan con los nuevos poderes emergentes, respaldados por estados-nación fuertes, China, Brasil, India, Turquía. Decíamos en otros tiempos que “interdependencia”, “globalización” o “sociedad mundial” eran definiciones más de un modelo económi-co financiero que del papel del ser humano en este nuevo siglo, esa tensión, esa carencia de hablar de derechos sociales. Esa dicotomía entre bloques territoriales y entre derechos y economía configurará una nueva realidad histórica, sin embargo los sufrimientos humanos y el empobrecimiento que estas dinámicas acarrean al grueso de la

CONTEXTO


población mundial también deben ser corregidas con el impulso de la cooperación ciudadana.

Se ha ido cimentando una Sociedad Humana Global sin atisbo de garantía de derechos sociales, en el Sur ya cimentada y en el Norte en ciernes. Natural-mente ello genera actuaciones políticas globalizadas por los derechos sociales y económicos, por la reivindicación del Estado de Bienestar, pero también en el cambio de paradigma hacia una nueva visión que vaya más allá de los esta-dos nación, ya diminutos, que abarque realidades mayores, regiones globales y continentes.

No debemos olvidar que para una racionalización global económico-social es preciso también el ajuste y la reforma de los organismos inter-nacionales, en especial los que velan por la estabilidad mundial, como es Naciones Unidas. Con esta lógica es necesario la aprobación por el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas de tasas a las transacciones

especulativas y financieras mundiales, así como aplicaciones también a impuestos directos sobre los países de banca abier-ta que funcionan como paraísos fiscales. Naturalmente esos fondos deberían ser utilizados por el PNUD.

También en ONU es imprescindible una doble función, más papel y peso internacional de sus de-cisiones, más representatividad democrática en sus organismos; también en otros emanados del or-den de después de la 2ª Guerra Mundial, tras los acuerdos de Bretton Woods: Destacar la urgencia de una mayor transparencia, participación y con-trol ciudadano en los organismos economicistas mundiales, FMI, OIC y Banco Mundial.

Curiosamente, por su separación temporal, pensadores contemporáneos como Ignacio Ramonet, Bertrand Russell, Tony Judt, Wal-ter Benjamín o Slavoj Zizek llegan a una mis-ma conclusión: La necesaria transformación hacia un mundo de justicia social, a pesar de intereses demasiados particulares y de mensajes mediáticos que forman parte de esos mecanismos intangibles del poder.

24 AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET · PROGRAMA DE COOPERACIÓN Y SOLIDARIDAD

LA EDAD DE LAS CIUDADES, HECHO URBANO Y COOPERACIÓN

Ya en el año 2005, los Gobiernos Locales reunidos en Beijing con motivo de la celebración del Consejo Mundial de CGLU, adoptaron una declaración que ponía de manifiesto el compromiso de la erradicación de la pobreza y la puesta en marcha de los Objetivos del Milenio. En terminología diplomática fue denominada como Cooperación Descentralizada, e incluía a gobiernos regionales y locales; también en ese escenario global es la administra-ción local la más cercana y próxima, la garante de la participación y el fortalecimiento institucional, así como de la gobernabilidad demo-crática fundamental, el primer demos surge en una ciudad: Desarrollo humano y ciudades son inseparables. Algo que ya tienen claro organiza-ciones como la CGLU.

En éste nuevo siglo, la Cooperación Internacional se convierte en la mejor política exterior, con unos recursos medios se puede tener un im-pacto profundo y a largo plazo. Podríamos decir que es un sistema re-distributivo de riqueza a escala mundial, tenemos que entender que sin políticas globales de Cooperación, esto es desarrollo y sostenibilidad, los efectos de los conflictos llegan en forma de refugio, guerra, terrorismo o choques comerciales.

La Cumbre de Busán de 2011 dió una gran importancia al desarrollo Local, desde una visión municipalista, desde el territorio. Afirmó tam-bién el Consejo Mundial de CGLU en Haikou (China 2014), que la política de Cooperación por el Desarrollo debe tener como actor priori-tario a las administraciones locales, que deben ser un instrumento clave, sin embargo la profundización en políticas progresistas también pasa por la sociedad civil, articulada en el tejido asociativo: De ahí que las ONG’s deben seguir siendo el otro gran instrumento de acción y me-diación con los países del Sur.

La Cooperación Internacional de los Ayuntamientos, entendida como solida-ridad ciudadana para el desarrollo y la igualdad de DDHH a las personas, debe considerarse como una política pública más; también, de manera inhe-


rente, las relaciones ciudad-ciudad que ésta conlleva, responsabilidad propia y necesaria de los municipios en un mundo globalizado. Obviamente las nuevas cortapisas legales como la LRSAL no contribuyen demasiado a la coherencia interna de las administraciones, tampoco al encaje de los municipios españoles en el fenómeno urbano mundial.

Los municipios no pueden cerrarse las puertas al contexto internacional, la cooperación es por tanto una vía privilegiada en esas relaciones. La autoestima y visibilidad exterior de una ciudad también se consigue desde la cooperación exterior, con esa red de apoyo y colaboraciones, formando parte de la diplomacia de ciudades, eficaz y cercana, que sin-tetice las actuaciones en países. En la cooperación confluyen unas rela-ciones Internacionales en positivo con una vertebración de la sociedad civil y las entidades, en suma, articulación y avance social.

Por ello la construcción de un Plan Director no es tan sólo la de un documento administrativo, implica la firme voluntad política de apoyar la Cooperación Internacional como una actuación municipal más. Los trabajos de apoyo internacional también sirven para situar a la ciudad en el escenario urbano mundial, también las ciudades medianas, como L’Hospitalet, pueden aportar una visión singular; aparte de revertir en prestigio para L’H. Desde L’H mantenemos el concepto de ciudadanía global, interre-lacionarnos con ciudades a nivel mundial, crear redes, colaborar es una urgencia. Teniendo presente que la línea estratégica de este Plan es el marco de los DD.HH.

Nuestro Plan Director es un instrumento participativo que plantea tres ele-mentos clave: Ser un modelo riguroso, que simplifique formas ( a pesar de las complejidades administrativas nacionales e internacionales), que favorezca


las relaciones entre ciudades y que refuerce también el papel de los ciudadanos.

Intentar coordinarnos en las acciones de cooperación con otras adminis-traciones o municipios de características similares a las nuestras, tener un papel activo en los foros y organismos que trabajen en ésta temática. Nuestra Ciudad ha apostado por la presencia en foros internacionales, siendo consciente que sólo con el desarrollo de las ciudades es posible un crecimiento real y sostenible, de ahí la relación con redes de Dipu-tación, FME, FMC, Smarts Cities, con la Agencia Coop. Catalunya y el Ministerio de Exteriores. Tengamos en cuenta también que la citada Cumbre de Busán establece que sólo la coordinación entre poderes locales, regionales y de Estados Nación es eficaz en políticas sólidas de desarrollo.


CARACTERÍSTICAS DE NUESTRA AYUDA MUNICIPALISTADesde siempre la cooperación que ha caracterizado a L’H ha sido la transformadora, comprometida con la ciudadanía del Norte para mejo-rar la vida del Sur: Esto es, reducción de la pobreza, desarrollo sostenible y principios de la Carta de DD.HH. Nuestras prioridades de ejecución serían cuatro:

•Cooperaciónycolaboraciónmunicipalista. •Saludmaterno-infantilycombatecontralaspandemias.• Creacióndetejidoproductivoydesarrolloeconómico.• Educacióninfantilyjuvenil.

Sumado a un elemento clave y común en nuestras políticas, la salva-guarda y defensa de los DD.HH. En esto podríamos establecer un es-calado, para el trabajo intermunicipal:

• Asociacioneshorizontales,duraderasysostenibles.• Participaciónactivaeinclusiva.• Evitarmultiplicarelnúmerodeproyectos.• Armonizaractoresdecooperación.• Reforzarlasredeslocales.• Marcarindicadoresespecíficos/objetivos.

SENEGAL6

NICARAGUA4

GUINEA EQUATORIAL 2

2 EL SALVADOR

MOZAMBIQUE 1

SAHARA 1

INDIA

1

BURKINA FASO 1

MALI

1LIBANO

1

CAMERUN 1

GUINEA BISSAU 1

COLOMBIA 1

HONDURAS

1

1 MARRUECOS

1 NIGER


Dos bases de actuación: Cooperación entre Municipios y comunidades locales, creemos que la solidaridad directa entre municipios de los países del sur es un elemento fundamental; profundizando en la garantía de los derechos municipales y la gobernanza democrática.

Concertación y participación ciudadana: Concurso de convocatorias a entidades. Las prioridades geográficas, lógicamente, se ajustan a los países de me-nos renta, de empobrecimiento real de la población, aunque la vincula-ción con la acción cívica de nuestra ciudadanía será crucial; por eficacia e Indice de Desarrollo Humano, destacarían el Área andina, África Oc-cidental, el Sahel y las cuencas Mediterránea.

- Mantener el impulso solidario y la cooperación internacional como políticapública,reguladaporplanesdirectores/estratégicos.DesdeL’H mantenemos el concepto de Ciudadanía Global, interrelacio-narnos con ciudades a nivel mundial.

- Priorización los proyectos del tejido social y ciudadano de L’H.

PotenciarTejido local ONG´s

Hecho Municipalista

CreaciónEmpleo / Economía

Derechos Humanos

Sanidad Educación

DERECHOSHUMANOS

5

RESOLUCIÓNDE CONFLICTOS 1

1 PROCESO MIGRATORIO

PROMOCIÓNDE LA DIVERSIDAD 1


Necesaria tangencialidad de los derechos de género, en suma la salva-guarda del papel y el derecho de ser mujer en el mundo. Mayor Calidad de la ayuda, tenemos la obligación de ser más eficaces y exigentes con el impacto

- Plantear redes urbanas, colaboración y apoyo inter-ciudadano, dónde se de cabida a asociaciones, tejido empresarial y sindical.

- No al humanitarismo mal entendido, la cooperación es transforma-dora, es una política de desarrollo, es educación=sanidad=trabajo.

- Los Objetivos del Milenio se prefiguraron como una hoja de ruta, a pesar del impacto social de la crisis, siguen siendo válidas sus conclusiones.

- Valorar los trabajos de Coodesarrollo desde nuestra ciudad.

- Priorización de nuestros colectivos solidarios, entidades y ONG’s; colaboración y complicidad con el trabajo solidario de gente de L’Hospitalet, tanto a nivel de socios y cotizantes de asociación como de entidades de registro municipal.

ELEMENTOS TRANSVERSALES


- Elementos técnicos clave de la cooperación municipal: Rigurosi-dad administrativa, eficacia, coordinación y armonización. Crite-rios de Paris, en la calidad de la ayuda.

- La Sensibilización es fundamental, la ciudadanía debe conocer las acciones solidarias de su municipio, pero aún más importante, debe conocer las causas de esos procesos globales: L’Hospitalet siempre ha buscado un modelo divulgativo dirigido al conjunto de la ciudadanía, denominado “L’Hospitalet pel Drets Humans”, que dote de conocimiento y respeto a los países del Sur; una sen-sibilización que sea comprometida con los derechos sociales, que observamos con preocupación se vulneran en nuestro propio país. También una sensibilización reivindicativa , que sea crítica, que hable de los flujos económicos, de la deuda externa, del control de la política sobre la economía, no al contrario, de la implantación de la Tasa Tobin y del papel de FMI y el Banco Mundial.

- Priorizar la cercanía a los problemas de la gente, las necesida-des de los ciudadanos del Sur dista mucho cuantitativamente y menos cualitativamente: Sus necesidades son un mínimo estado del bienestar, no recortar los derechos de los seres humanos y un modelo económico no explotador.

- La cooperación como elemento transversal dentro de la Admi-nistración Local; esto quiere decir:

* Potenciar la colaboración técnica entre municipios globales.

* Redes y trabajo conjunto entre municipios, por zonas geográ-ficas y sector de trabajo.

* Velar por la financiación externa, búsqueda de recursos y tra-bajo a convenio entre el municipio y otras administraciones.


El origen de la política española de cooperación para el desarrollo tiene su base legal en la declaración contenida en el preámbulo de la Consti-tución de 1978, donde la nación española proclama su voluntad de cola-borar en el fortalecimiento de unas relaciones pacíficas y de cooperación eficaz entre todos los pueblos de la Tierra.

Por su parte, el artículo 51 del Estatut d’Autonomia de Catalunya es-tablece la obligación de promover la paz y el desarrollo de los pueblos mediante las correspondientes acciones y políticas de cooperación.

La política de cooperación internacional para el desarrollo constituye un aspecto fundamental de la acción exterior de los estados democráticos en relación a aquellos países que no han alcanzado el mismo nivel de desarrollo. Está basada en una concepción interdependiente y solidaria de la sociedad internacional y las relaciones que en ella se desarrollan.

LaLey 23/1998, de 7 de julio, de cooperación internacional para eldesarrollo articula en un único texto el conjunto de medidas e instru-mentos que configuran nuestra política de cooperación al desarrollo. En el artículo 20 se contempla la cooperación realizada desde las comuni-dades autónomas y entidades locales como expresión solidaria de sus respectivas sociedades, basándose en los principios de autonomía presu-puestaria y auto responsabilidad en el desarrollo y ejecución.

En este sentido, el Parlament de CatalunyaaprobólaLey26/2001,de31 de diciembre, de cooperación, encargada de elaborar las directrices y los principios rectores de las actuaciones de cooperación impulsadas por el gobierno mediante la redacción del Plan Director de cooperación al desarrollo2015-2018,aprobadoporresoluciónnum103-/2015,de22d'abril, vigente hasta el 31 de diciembre de 2018.

ASPECTOS DE LA LEGISLACIÓN VIGENTE, BASES NORMATIVAS



Exposición de motivos, página 2, I: “Para España, la aprobación de la Constitución de 1978 supuso un cam-bio trascendental que ha tenido una gran incidencia en la Acción Exte-rior de nuestro país. Ha permitido la incorporación de España a foros de los que durante mucho tiempo estuvimos excluidos, especialmente la ya citada Unión Europea, el Consejo de Europa y la Alianza Atlántica, a la par que ha impulsado la creación de la Comunidad Iberoamericana de Naciones. También ha propiciado el establecimiento de nuevas dimen-siones de la Acción Exterior, como lo es la cooperación internacional al desarrollo. Y todo ello con fundamento en el firme compromiso con los valores fundamentales que inspiran las relaciones dentro de la comuni-dad internacional, muy en especial, los valores de la dignidad humana, la libertad, el Estado de Derecho, los derechos humanos, la solidaridad, el fomento de la paz, el respeto del Derecho Internacional y el compromi-so con el multilateralismo”.

Exposición de motivos, página 2, II : “En este contexto, la Ley de Acción y del Servicio Exterior del Estado se concibe como un instrumento flexible que presta atención preferente a cinco exigencias fundamentales.(...) En segundo lugar, cobra una im-portancia capital consolidar y reforzar la credibilidad de España en el exterior ya que, como consecuencia de la globalización y del crecimiento exponencial de las relaciones económicas internacionales, la confianza resultante es de indudable importancia para aumentar la exportación de bienes y servicios, atraer capitales con los que financiar nuestra econo-mía y facilitar la implantación y expansión de nuestras empresas.

En tercer lugar, conviene fortalecer nuestra participación en el proce-so de integración europeo y articular una Acción Exterior que resulte armónica con la Política Exterior y de Seguridad Común de la Unión Europea, así como con el cometido del Servicio Europeo de Acción Exterior.(…)

LEY 2/2014, DE 25MARZO DE ACCIÓN Y DEL SERVICIO EXTERIOR DEL ESTADO, CITA:


Título preliminar. Articulo 2. Principios y objetivos de la Política ExteriorArtículo 2. Principios y objetivos de la Política Exterior.

“1. La Política Exterior de España tiene como principios inspi-radores en los que se fundamenta el respeto a la dignidad hu-mana, la libertad, la democracia, el Estado de Derecho, y los derechos humanos. La Política Exterior de España defenderá y promoverá el respeto y desarrollo del derecho internacional, en particular el respeto de los principios de la Carta de las Nacio-nes Unidas. Promoverá los proyectos de construcción europea y de la Comunidad Iberoamericana de Naciones, así como el multilateralismo en el seno de la comunidad internacional.

2. Son objetivos de la Política Exterior de España:a) El mantenimiento y promoción de la paz y la seguridad

internacionales;b) El fomento de instituciones multilaterales fuertes y le-

gítimas;c) La promoción de sistemas políticos basados en el Estado

de Derecho y en el respeto a los derechos fundamentales y las libertades públicas;

d) La lucha contra la pobreza, la solidaridad con los países en vías de desarrollo y el desarrollo económico y social de todos los Estados;

e) La defensa del medio ambiente y la protección de la bio-diversidad, la lucha contra el cambio climático y la pre-ocupación por la seguridad alimentaria;(…)


Artículo 3. Principios rectores de la Acción Exterior del Estado.1. La Acción Exterior del Estado, como elemento esencial para

la ejecución de la Política Exterior, se desarrollará en el marco de los instrumentos de planificación regulados en esta ley, y se sujetará a los principios y objetivos de dicha política.

2. La Acción Exterior de los órganos constitucionales, las Admi-nistraciones públicas y los organismos, entidades e institucio-nes de ellas dependientes se regirá por los siguientes principios:

a) Unidad de acción en el exterior. Se entiende por unidad de acción en el exterior la ordenación y coordinación de todas las actuaciones de cuantos órganos y organis-mos realizan actividades en el exterior con el objeto de garantizar la consecución de los objetivos de la Política Exterior del Gobierno y la mejor defensa de los intere-ses de España.

b) Lealtad institucional, coordinación y cooperación. La actividad realizada en el exterior por los sujetos de la Acción Exterior del Estado se desenvolverá con respe-to a la competencia exclusiva del Estado en materia de relaciones internacionales y a las directrices, fines y ob-jetivos de la Política Exterior del Gobierno.

c) Planificación. Las prioridades, objetivos y actuaciones de la Acción Exterior del Estado se establecerán en los instrumentos de planificación que se aprueben de con-formidad con los procedimientos que se establecen en esta ley.

d) Eficiencia. En la ejecución de la Acción Exterior del Es-tado se adoptarán las medidas necesarias para asegurar


la utilización eficiente, la racionalización y la austeridad en el empleo de los recursos públicos.

e) Eficacia y especialización. Para lograr la mejor adecua-ción de los recursos públicos al cumplimiento de los objetivos fijados, la Acción Exterior del Estado incor-porará el conocimiento técnico especializado, tanto en su planificación, como en su gestión y ejecución.

f ) Transparencia. El acceso a la información relativa a la Acción Exterior del Estado se ajustará a lo que al efecto disponga la normativa que resulte de aplicación.

g) Servicio al interés general. La Acción y el Servicio Ex-terior del Estado se orientarán a la prestación de un servicio público de calidad y a la defensa de los intere-ses y promoción de la imagen de España. Asimismo, se orientarán a la asistencia y protección de los españoles, y al apoyo a la ciudadanía española y a las empresas espa-ñolas en el exterior.”

372016-2019 COOPERATION & SOLIDARITY MASTER PLAN

Master Plan of international cooperation (2016-2019)

Much has been said about globalization: about its dangers and its po-tential, about the hope an open and interconnected world offers for making progress towards the effective universalization of human rights. Unfortunately, inequalities increase with globalization and indicators about the socio-economic position of the population in the last years draw our attention: economic disequilibria have created a large gap in our planet and poverty increases day by day.

Therefore, in a world in which cities are of vital importance, cities need to be based on the principle of solidarity. L´Hospitalet has a long-stan-ding commitment with solidarity and social issues: in 2003, we were one of the first municipalities of Catalonia with a master plan in the field of international cooperation; and, much earlier, in 1986, we pioneered in solidarity work with southern countries and developed a partner-ship with the city of Managua (Nicaragua). So, we have been doing good work for already 30 years. Later we established, among others, collaborations with Havana (Cuba), Tuzla (Bosnia and Hercegovina), Bourj Hammoud (Lebanon), Xauen (Morocco), and Bata (Equatorial Guinea), and provided humanitarian help in the Western Saharan town of Tindouf (Algeria).

Today we celebrate all these years of commitment to international coo-peration as a transparent and participative form of public policy −in parallel with the mission of the United Nations, which shares our agen-da of promoting public wealth and ambitiously tries to reach the 2030 Sustainable Development Goals (SDGs).

The priority of the fourth Master Plan of international cooperation is to preserve the welfare state, paying attention to key elements like public health, public education and the creation of employment and wealth. Our view on cooperation is linked to our commitment to human rights and builds forth on the spirit with which L’Hospitalet signed the Euro-pean Charter for the Safeguarding of Human Rights in the City on the 18th of May 2000 in Saint-Denis (France).

We are convinced that all work of cooperation is a common task. This text constitutes a collective work, a participative process, an attempt to synthesize the combined efforts of collectives, experienced NGOs, universities, labor unions, and the local administration. Our challenge consists of building a better, more righteous and caring world. Together we can make it possible!

Francesc Belver Vallés

ENG

PRESENTATION

38 AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET · COOPERATION & SOLIDARITY PROGRAM

The new contemporary global paradigm places citizens in front of a complex constellation of power, where states, international organiza-tions and private corporations interact −sometimes creating insecurity among citizens.

In light of this insecure situation, whilst the European welfare state −once seen as consolidated −suffers deregulations, people often seek sim-plistic ideological solutions.

Further still, countries of the south simply undergo the decisions taken by the west, destroying southern countries' desire for progress and, at times, even their hopes of subsistence. Simultaneously, countries of the south have their own autarkic forms of government which overflow their territories with poverty and exploitation.

Unfortunately, in this new era, which we foresaw as one full of po-litical, economic, social, cultural and technological progress, we have witnessed the consolidation of financial and speculative capitalism, in which the hegemony of the market causes a cruel and unjustified state of inequality −as economist Robert W. Cox would affirm. The crisis of 2008, far from making us aware of its actual reasons nor of the necessity and urgency of the regularization of the current economic system, has thrown us on a rollercoaster ride of social budget cuts, human rights suppressions and insecure worker incomes. Economically and lega-lly speaking, a more precarious citizenship has been built. As Thomas Piketty highlighted, we forgot the memory of the Great Depression of 1929 and its cataclysms.

This convulsed situation has also immersed us deeper in the problems of the European Union (EU), a sum of cultures and nations that is today more necessary than ever before. In order to overcome the problems of the EU, its design must evolve towards a complete social model that meets the needs of European citizens and overcomes unconscious radi-calism, lack of coordination in foreign policy, and exclusive cantonalisms.

The beginning of 21st century has much in common with the end of 19th century. Amongst others, both periods are characterized by intense competition between old and new empires and resulting economic stress in countries of the global south. Nowadays, old financial powers linked to the west are at odds with new emerging powers, supported by strong nation states like China, Brazil, India and Turkey. In earlier times, we saw “interdependency”, “globalization” and “global society” merely as sy-nonyms that defined a specific financial economic model rather than the role of human beings in this new century. These dichotomies between

CONTEXT


CAT

territory segments and between civil rights and economic freedom will shape a new historic reality. Meanwhile, the resulting human suffering and impoverishment affects the majority of the global population and needs to be corrected through the cooperation of citizens.

The foundations of a Global Human society with no guarantee of social rights are under construction, in the South these foundations are already built and in the North, they are in the making. Naturally, this causes globalized po-litical actions, next to local and more horizontal actions, aimed at the pre-servation of social and economic rights or the revindication of the Welfare State. Simultaneously, these political actions contribute to the paradigm shift towards a new vision that goes beyond nation states and aims to provide in the needs of bigger realities such as global regions and continents.

We must not forget that for a global economic and social rationalization to be possible it is also necessary to adjust and reform international or-ganizations, especially those watching over worldwide stability, like the United Nations. Following this logic, there is a need for the approval of tax rates on speculative financial transactions worldwide by United

Nations Security Council, as well as for the implemen-tation of direct taxes on countries whose banking system makes them function as tax havens. Of course, these tax funds should be used by United Nations Development Programme (UNDP).

Also, a twofold change in the role of the UN is indis-pensable: not only must the decisions of the UN win in international involvement and influence, but also must the representation of its institutions become more democratic. The same applies to the other post World War II institutions made up with the Bret-ton Woods system. It is important to highlight this urgent need for greater transparency, participation and citizen control in worldwide economic institu-tions like the IMF, OIC and World Bank.

Curiously, due to their temporary separation, contemporary thinkers such as Ignacio Ramonet, Bertrand Russell, Tony Judt, Walter Benjamin or Slavoj Zizek reach the same conclusion: the transformation towards a world of social justice is necessary, although particular interests and intangible mechanisms of power like media messages may obstruct this transformation.


THE AGE OF THE CITIES, THE URBAN REALITY AND COOPERATIONAlready in 2005, local governments gathered in Beijing for the celebration of the United Cities and Local Governments (UCLG) World Council. There, they adopted a declaration which underlined their commitment to the eradi-cation of poverty and the implementation of the Millennium Goals. This de-claration was denominated a Decentralized Cooperation and it inclu-ded both regional and local governments. Also, at the global stage, local administrations are the closest to the population, therefore, they are the most adequate institutions for guaranteeing participation and institu-tional reinforcement, as well as fundamental democratic governability. The first demo is tested in a city: Human development and cities are inseparable. Something that is very clear for institutions like UCLG.

In this century, International Cooperation has become the best kind of foreign policy, since it makes a long-term and profound impact with modest resources. We could say that International Cooperation consti-tutes a global system of wealth redistribution, and we must understand that without it, that is to say, without development and sustainability policies, the consequences of conflicts will take the shape of refugees, wars, terrorism or international trade shocks.

The 2011 Busan Summit granted greater importance to local develo-pment initiatives, in which municipalities play an important role. The UCLG World Council in Haikou (China 2014) affirmed that Coo-peration for Development policy must prioritize local administrations, making them the key policy instrument. Obviously, consolidation of progressive policies also involves civil society, which is structured around an associative network. For this reason, NGOs should continue to be another vital instrument in facilitating action and mediation with countries of the South.

The International Cooperation of Municipalities, understood as a form of citizen solidarity that aims to provide equality and human rights for ever-yone, has to be considered as one public policy among others. Furthermore, the International Cooperation of Municipalities also implies city-to-city rela-tionships, which are a necessary and individual responsibility of cities in a globalized world. Obviously, new legal obstacles like the Act on the ra-


tionalization and sustainability of the administration (LRSAL) within the local regime of Catalonia do not contribute much to the internal co-herence of administrative legislation, neither do all Spanish cities match worldwide urban phenomena.

Towns cannot isolate themselves from the international context. The-refore, cooperation should be considered a positive aspect of inevitable global relations. Also, enhanced self-esteem and visibility of a city can be achieved through external cooperation, thanks to the benefits cities enjoy by forming part of an international support and collaboration net-work. Municipal cooperation, as a horizontal form of cooperation that fosters dialogue among equal people, has proven that local governments can act as inclusive and active leaders. In so doing, municipalities are ca-pable of creating partnerships that improve the social cohesion in its te-rritories. Cooperation involves positive international relationships that affect the structuring of civil society and social entities. That is to say, cooperation improves social coordination and fosters social progress.

For this reason, the constitution of a Master Plan is not just the writing of an administrative document, it implies the strong political will to support International Cooperation. Works of international support help to place cities on the urban world stage. In addition to contributing to L’Hospitalet’s (L’H) reputation, the experiences of a middle-sized city like L’H offer a unique point of view. In L’H we highly esteem the concept of global ci-tizenship through exchanges with cities worldwide. Therefore, the crea-tion of collaboration networks is a priority. Finally, the strategic focus of this Plan accounts for gender issues and fits within the framework of consolidated or emerging human rights.


Violent conflicts and citizen insecurity hinder the development of cou-ntries in areas like, among many others, health, education, employment and welfare. Hence, there is a clear need to give support to municipal action in favor of peace building through education and development. This allows citizens to prevent, manage and solve conflicts with their own abilities. Therefore, the city council of L’Hospitalet strongly advo-cates for peaceful coexistence both in countries of the North and cou-ntries of the South.

Our Master Plan is a participatory instrument that has three key ambitions: to be a rigorous model that simplifies cooperation procedures (despite the na-tional and international administrative complexities), to promote relations between cities, and to strengthen the role of citizens.

L’Hospitalet tries to coordinate its cooperation actions with other ad-ministrations and municipalities that share similar characteristics or play an active role in the forums and organizations occupied with the issue. These actions constitute an opportunity to create processes of in-novation and learning, along with the collaboration of several agents in our territory: local government, social entities, citizens, companies, uni-versities, and many more. Our city is committed to participating in in-ternational forums and is aware of the fact that real sustainable growth is only attainable when cities are involved. Therefore, we value our rela-tionship with the networks of Barcelona Provincial Council (xarxes de la Diputació de Barcelona), the Spanish Federation of Municipalities and Provinces (FEMP), the Federation of Municipalities of Catalonia (FMC), Smarts Cities, the Catalan Agency for Development Coopera-tion (ACCD) and the Spanish Ministry of Foreign Affairs. L'Hospitalet has also participated in the City to City program of UN-Habitat, which enabled fruitful exchanges with towns of Latin America and created a dynamic coordination with decentralized Spanish cooperation. Fur-thermore, L’Hospitalet took part in the Alliance between cities (Aliança entre Ciutats) program, a proposal for articulating decentralized coope-ration. Let’s bear in mind that the Busan Summit establishes tight coor-dination among local, regional and national authorities is only effective when it comes to creating solid development policies.


Cooperation that involves transformation have always been L’Hospitalet’s distinctive mark. L’H is committed to the citizenship of the North in order to improve the life of the South. That is to say, we are dedicated to poverty reduction, sustainable development and the principle of the International Bill of Human Rights. Our priorities of implementation would be the following four:

• Cooperationandmunicipalcollaboration.• Childandmaternalhealthandfightagainstpandemics.• Creationofproductivenetworksandeconomicdevelopment.• Childrenandyoungpeople’seducation.

Besides, there is a key and common element in our policies: the safe-guard of human rights. Accordingly, we can establish a gradual classifi-cation for the inter municipal work:

• Lastingandsustainablehorizontalassociations.• Activeandinclusiveparticipation.• Avoidingthemultiplicationofprojects.• Harmonizationofactorsofcooperation.• Strengtheninglocalnetworks.• Settingspecificindicators/goals.

CHARACTERISTICS OF OUR MUNICIPAL HELP

SENEGAL6

NICARAGUA4

EQUATORIAL GUINEA 2

2 EL SALVADOR

MOZAMBIQUE 1

SAHARA 1

INDIA

1

BURKINA FASO 1

MALI

1LEBANON

1

CAMEROON 1

GUINEA BISSAU 1

COLOMBIA 1

HONDURAS

1

1 MOROCCO

1 NIGER


Two lines of action:First, cooperation between towns and local communities −we think that direct solidarity with towns of southern countries is a key element. Se-condly, we want to go further when it comes to guaranteeing municipal rights, as well as democratic governability and sustainable peace.

Seeking consensus and the participation of society: Competition of social entities Priorities in terms of geography, logically, are according to the income of countries and to the real impoverishment of the population, although civic action often proves decisive when it comes to starting new coope-ration projects. When strictly following efficiency and Human Develo-pment Index standards, the Andean area, Occidental Africa, Sahel and Mediterranean Basin would stand out.

PromotingNGOs local fabric

Municipal duty

CreationEmployment / Economy

HumansRights

PublicHealth Education

- Maintaining the solidarity momentum and international coopera-tionasapublicpolicy,regulatedbydirective/strategicplans.FromL’H we preserve the concept of global citizenship by interrelating with cities all over the globe.

- Giving priority to projects from the social and citizen fabric of L’H.

HUMAN RIGHTS

5

RESOLUTION OF CONFLICS 1

1 MIGRATION PROCESS

PROMOTION OF DIVERSITY 1


TRANSVERSE ELEMENTSGender rights need to be transversal, that is to say, the right to be a woman in the world and women’s role in society must be safeguarded. The higher the need for help, the more efficient and demanding our work must be.

- To suggest urban networks, collaboration and support between citi-zens, where it benefits associations, business and trade-union fabric.

- To refuse misunderstood humanitarianism, cooperation involves change, it is a development policy, it is education= public health= employment.

- The goals of the Millennium were foreseen as a roadmap, despite the negative social impact of the crisis, their conclusions are still valid.

- To appreciate the works of co-development from our city.

- To prioritize our solidarity-based groups, social entities and NGOs; to collaborate and have complicity with the solidarity work of the people of L’Hospitalet, both at the level of the partner’s and


association’s contributors and at the municipal registry of entities level.

- To prioritize two historic and emblematic initiatives inside the space of humanitarian sensitizing: The Party of Diversity and the Summer camp in Peace for Saharawi Children.

- Key technical elements of municipal cooperation: administrative precision, efficiency, coordination and harmonization. Paris criteria in the quality of the help.

- To raise awareness is essential; citizens must know the solidarity actions taking place in their town. But even more important, they must know what the reasons of these global processes are: Firstly, L’Hospitalet has always sought an informative model addressed to the citizenship as a whole, called “L’Hospitalet for Human Rights”, aimed to bring knowledge and respect to the countries of the South. Secondly, to raise awareness related to social rights, we note with great concern how they are violated in our own country. Thirdly, to raise awareness on critical issues, that talks about economic flows, about the external debt, about the control of politics over the eco-nomy, rather than vice versa, and does talk about the Tobin tax and the role of both the IMF and the World Bank.

- To prioritize an approach that is close to people’s problems. The needs of citizens of the South are much more quantitative than qualitative: Their needs are a minimum welfare state, not to cut hu-man rights and a not-exploitative economic model.

- Cooperation as a transverse element inside the local administration. This means:

* Promoting technical collaboration between global towns.* Networks and cooperative work between towns, according to

geographic areas and employment sectors.* To watch over external finance, resource research and work

under agreement of the municipality and other administra-tions.


The Spanish development cooperation policy has its legal basis in the declaration written in the Constitution’s preamble of 1978, in which the Spanish nation claims that it is willing to collaborate in the stren-gthening of peaceful relations and efficient cooperation among all the people of the planet.

In its turn, article 51 of the Statute of Autonomy of Catalonia esta-blishes the Government of Catalonia’s obligation to promote peace and development by means of appropriate actions and cooperation policies.

For democratic states, international cooperation in the area of develo-pment policies represents a fundamental aspect in relational dynamics with countries that have not reached the same level of development. This policy is based on an interdependent and solidarity conception of international society and on the relations built around it.

Act23/1998ofinternationaldevelopmentcooperationgathersinasin-gle text a set of measures and instruments that together form our po-licy of development cooperation. Article 20 contemplates cooperation efforts of Spanish autonomous communities and local entities as an act of solidarity from their respective societies. Besides, article 20 establis-hes the principles of budgetary autonomy and self-responsibility in the creation and execution of cooperation projects.

In this regard, the Parliament of Catalonia approved the cooperation Act26/2001ofDecember31,whichintendstoelaboratetheguidelinesand guiding principles of cooperation actions by means of a Master Planofdevelopmentcooperation.Act26/2001 is themain technicalexpression of the Government of Catalonia’s policy with regard to de-velopment cooperation. The Master Plan 2015-2018 was approved by ResolutionNo.103-X/2015ofApril22anditwillbeapplicableuntilthe 31st of December 2018.

ASPECTS OF CURRENT LEGISLATION, REGULATORY BASIS



ACT 2/2014, OF 25 MARCH OF ACTION AND FOREIGN SERVICE OF THE STATE, QUOTES:

Preamble I:“For Spain, the adoption of the 1978 Constitution was a major change that has had a great impact on our country’s External Action. It has allowed the incorporation of Spain in forums of which we were exclu-ded for a long time, especially the aforementioned European Union, the Council of Europe and NATO, while it has promoted the creation of the Ibero-American Community of Nations. It has also led to the establishment of new dimensions of External Action like international development cooperation. And all this is based on a firm commitment to the fundamental values that inspire the relations within the interna-tional community. To be precise, these values are those of human dig-nity, freedom, the rule of law, human rights, solidarity, the promotion of peace, respect for international law and the commitment to multila-teralism”.

Preamble II:“In this context, the Law of Action and Foreign Service of the State is conceived as a flexible instrument that pays particular attention to five key demands. (...)

Secondly, it is of vital importance to consolidate and strengthen the credibility of Spain abroad since, as a result of globalization and the exponential growth of international economic relations, the aforemen-tioned credibility is of unquestionable importance for increasing exports of goods and services, attracting capital to finance our economy, and facilitating the implementation and expansion of our companies.

Thirdly, we should strengthen our participation in the process of Euro-pean integration and build on harmonious External Action within the common foreign and security policy of the European Union, as well as within the purposes of the European External Action Service”.


Preliminary Title:“Article 2. Principles and objectives of foreign policy.

1. The Spanish foreign policy has as inspiring principles the respect for human dignity, freedom, democracy, the rule of law and human rights. Spain’s foreign policy is to defend and promote respect, notably respect for the principles of the United Na-tions Charter, and the development of international law. Spain’s foreign policy should promote projects of the European and Ibero-American Community of Nations and multilateralism within the international community.

2. The objectives of the foreign policy of Spain are:a) The maintenance and promotion of international peace

and security;

b) The promotion of strong and legitimate multilateral ins-titutions;

c) The promotion and consolidation of political systems based on the rule of law and respect for fundamental rights and public freedoms;

d) The fight against poverty, solidarity with developing cou-ntries and the economic and social development of all states;

e) The defense of the environment and the protection of biodiversity, combating climate change and food secu-rity concerns; (...)


Article 3. Guiding Principles of the External Action of the State. 1. The Foreign Policy of the State, as an essential element for the

implementation of foreign policy, should be conducted within the framework of planning instruments governed by this Act, and shall hold the principles, guidelines, purposes and objecti-ves of the aforementioned Act.

2. The External Action of constitutional bodies, public adminis-trations, public agencies, and organizations and institutions depend on foreign policy must be governed by the following principles:

a) Unity of action abroad. Unity of action abroad means the organization and coordination of activities carried out abroad in order to ensure the achievement of the Government’s foreign policy goals and best defend the interests of Spain.

b) Institutional loyalty, coordination and cooperation. The activity carried out abroad by those in charge of the


External Action of the State should be performed with respect to the exclusive jurisdiction of the State with re-gard to international relations, guidelines, purposes and objectives of the Government’s foreign policy.

c) Planning. Priorities, objectives and actions of the Exter-nal Action of the State must be established in planning instruments which are to be approved in accordance with procedures established by this Law.

d) Efficiency. In the implementation of the External Action of the State necessary measures need to be taken to en-sure efficient use, rationalization and austerity in the use of public resources.

e) Efficiency and expertise. To achieve the best alignment of public resources with the fulfillment of the objectives set. The External Action of the State shall include spe-cialized technical knowledge, both in its planning and in the management and execution.

f ) Transparency. Access to information related to the Ex-ternal Action of the State shall be in accordance with applicable transparency legislation and norms.

g) Service to the general interest. The Action and Foreign Service of the State should be aimed at providing qua-lity public service and at defending the interests and promotion of the image of Spain. In the same way, ac-tions should be oriented towards the assistance and pro-tection of Spanish citizens and towards the support of Spanish citizenship and Spanish companies established abroad”.

COOPERACIÓN INTERNACIONAL COOPERACIÓ ... - … · ÉS JUSTÍCIA SOCIAL ... va signar la Carta...

Documents

Transcript of COOPERACIÓN INTERNACIONAL COOPERACIÓ ... - … · ÉS JUSTÍCIA SOCIAL ... va signar la Carta...