7/23/2019 Control 2fasf

1/3

Errors en lexpressi escrita. Causes:

Desconeixement de la norma

Distracci

Processos dun verificador / corrector

Detecci del problema (verificaci) Proposta de solucions al problema (correcci)

Errors ortogrfics/tipogrfics Tipologia:

Inserci duna lletra

Omissi duna lletra

Substituci duna lletra. Les lletres amb accent (o no) tamb sinclouen aqu.

Trasposici duna lletra. Per considerar-ho les lletres intercanviades han de ser

contiges (dentrfico i cocretas no ho sn).

Errors ortogrfics/tipogrfics. Quan llegim no ho fem lletra a lletra. Mirem lesparaules en conjunt. Per aix ho entenem mentre la primera i lltima lletra estiguin

correctament.Freqncia:

Poca: primera lletra del mot. Hi ha acostuma a haver pocs errors en la primera ja

que estem ms concentrats. En canvi, dins de la paraula augmenten

Elevada: repetici duna lletra, reduci de dues lletres iguals a una de sola

(arodonir)

Tcniques automtiques de detecci

Comparaci amb un llistat de mots, Tcnica habitual. Per detectar els errors el

sistema necessita una llista diccionari de formes (diferent al diccionari ja queaquest sols inclou lemes) que inclou totes les formes de cada lema. El sistema busca

si hi ha paraules coincidents a la llista, i si no les troba ho detecta com a error.

s dun analitzador morfolgic, Massa complex per al problema que sha deresoldre. Cont una llista darrels (nen-, menj-), una llista dafixos (-o, -es, -a) i

normes de combinaci entre els elements. Amb aquest components interns ens

estalviem informaci a introduir per s un procs ms complicat i lent.

Problemes en la detecci derrors

Una paraula correcta la detecta com a incorrecta: tecnicismes, sigles, adverbis enment, etc.

Una paraula mal escrita pot convertir-se en una altra paraula existent per no

adequada al context. Com ara: es/s o em/hem.

Tcniques de correcci, Ms habitual: Processos algortmics que inverteixen els quatreprocessos derror majoritaris esmentats (omissi...)

Errors gramaticals

Tcniques de verificaci/correcci

Pattern-matching: patrons. Els patrons son una mescla dels generals i especfics. Els

especfics son regles per a cada paraula. Aix no es pot fer sempre, per hi ha vegades

7/23/2019 Control 2fasf

2/3

que es necessari. Prep + art = contracci. Aix seria generalitzar, noms hi ha 3 prep

que ho permetin (de, per, a).

Analitzadors sintctics relaxats suposen que el text t errors. Quan algun element

del text no coincideix amb la seva llista, el marca i proposa una soluci. Aquests

sistemes de patrons tenen dos passos:

! 1) Contrastaci amb el diccionari de formes: el sistema separa totes les paraules

(sap que una paraula s una seqncia de carcters situada entre dos espais) i

busca si corresponen de manera individual i independent de la resta en el seu

diccionari de formes. Les que no coincideixen les interpreta com a errors.

Malgrat tot, aquest primer pas identificaria la construcci de el noi com

correcta.

! 2) Contrastaci amb el llistat de patrons: mira a la base de dades tots els errors

que t marcats com a possibles, i busca al text si napareix algun. (Aquests

patrons estudien paraules combinades) i substituiria de el per del.

Patrons per a la correcci gramatical, correcci automtica? La regla t dos parts i

la mostrarem amb la segent estructura: possible error (detecci) > possible correcci

(correcci) Cal explicar-lhi al sistema quines sn les vocals i consonants ja que li serantils per determinar errors i entendre algunes les regles que lhi introdum (apstrofs).

Podem utilitzar trucs adaptar la terminologia als interessos, la h no contara com aconsonant. Aix, constaran com a vocals la a, , e, , u, , i , , o, , u, , h. Cal fer una

llegenda: simple i fcil dentendre.

A fi de que>a fi que

per els > pels

PENSAR en VINF > PENSAR a VINF

tant ADJ > tan ADJ

si ... PLUSC SUBJ ... PLUSC SUBJ > si ... PLUSC SUBJ ... COND COMP

Errors semntics

Restriccions de selecci del tipus semntics dels arguments verbals

Errors estilstics

Complexitat de les estructures sintctiques

Convencions socials de cortesia Dependncia de la varietat textual i del grau de formalitat

Acceptabilitat (no gramaticalitat)

Llegibilitat dun text

Tcniques de detecci/correcci

Assignaci prvia del textanalitzat a una determinada varietat estilstica

a.

Longitud doracions

b. Longitud dels mots

c.

Raresa dels mots

d. Quantitat de preposicions en una frase

Frmula de llegibilitat

per els camps

7/23/2019 Control 2fasf

3/3

! DE/PER/A + article determinat mascul singular o plural (EL/ELS) + paraula

que comenci amb consonant (tenint en compte que h s vocal): la preposici i

larticle s fusiona. Noms larticle mascul determinat (el). Larticle

indeterminat un noms amb de.

!

DE/PER/A + article determinat mascul singular + paraula que comenci ambvocal (tenint en compte que h s vocal): preposici i article no es fusionen,

article sapostrofa.

! De + els = dels SEMPRE. (De + els + P > dels + P). No fa falta, P innecessria.

hi han personesper hi han arribat si que s correcte.

! Hi han + (adj)/(det) N plural > Hi ha + (adj)/(det) N plural

! Hi han (conjugaci 3a persona plural) + participi

hi ha que venir dhoraper nhi ha que diuen si que s correcte. // indica el lema.En una sola regla utilitzant el lema, nhem agrupat una quinzena. El lema indica que no

importa com el verb estigui conjugat. Si no posem el lema, la frase hi hauria quenolhagus corregit.

! Hi ha que + (infinitiu) > cal + (infinitiu)

! /haver-hi/ + que + (V infinitiu) > /caldre/ + (V infinitiu)

Me alegro DE que hayas podido llegar rige la preposicion de

Insisti EN que nos quedaraoms rige la preposicion en

El fet de que vingui: El fet de quevingui conjunci. El fet de quem vas parlar

pronom relatiu. Si el qu el pots substituir pel qual s relatiu. Si hi ha conjunci, darrerahi haur un verb en subjuntiu, si s pronom relatiu hi poden haver moltes ms formes

verbals. Com que no es pot saber segur quin dels dos s, pot donar les dos opcions[art] + [N] + de que + [V subj] = [art] + [N] + que + [V subj ]

[art] + [N] + de que + [V NO subj] = [art] + [N] + de qu + [V NO subj ]