TEMARI DE VALENCI DE 5

FET PER:L'ALUMNAT DEL CEIP RIBALTA(ALGEMES)

Index:

Tex teatral.Prefixos.Determinants possesius.Determinants quantitatius.B i V.Determinants Numerals:Cardinals i Ordinals.El dileg.La narraci fantstica.Els elements de la comunicaci.La descripci.Les llenges de l'estat espanyol.

Les rondallesReceptes de cuinaEl text narratiuEl text instructiuParaules primitives I derivadesArticles definits I indefinitsEls demostratiusExpressions antnimesEssa sorda I essa sonora

Index:

La biografiaSufixos

Els adjectius.El text informatiu.Paraules compostes.Els pronoms personals.L, ll, ll.L'ordinador.Cercadors a internet.Narraci realista.Frases fetes.El verb: temps, persona i nombre.

Les vocals e, o.Escriptors de literatura catalana.Rondalla.Poema: estrofa i rima. Recitaci de poemes.Gentilicis.Graus de l'adjectiu: positiu, comparatiu i quantitatiu.Vocal neutra

Els dgrafs: separaci sillbica.

Text teatral.
Maria.

s un text amb personatges, narrador i acotacions.

Personatges: Els personatges sn els que intervenen en l'obra.

Narrador: s el que conta l'historia.

Acotacions: Sn les frases que ixen entre parentesis i expliquen un poc l'escena.

Prefixos.
Eva

Particula que s posa davant de l'arrel de les paraules.

Ex: Precalentar, precuinar, exalumne, expoltic etc...

Determinants possessius.
Andrea.

Els possessius servixen per a saber a qui pertany l'objecte de referncia: meu/a, seu/a etc...

Ex: La seua tia te 10 euros.

La meua cosina te un gat.

El seu pardalet te 4 mesos.

El teu llibre esta rallat.

Determinants quantitatius.
Zineb.

Els determinants quantitatius sn determinants que expresen una quantitat.

Ex: Tant, tantes, molt, moltes, massa, prou etc...

Us de la B i V.
Ghizlane.

S'escriu b: davant de l i r:

Ex: bleda, bloc, obligaci, poble, etc...

Ex: bressol, bromera, marbre, pobresa, etc...

S'escriu v: Darrere de n:

Ex: canviar, convenir, convertir, etc...

En aquells mots en qu alterna amb u. En les desinncies de l'imperfet d'indicatiu de la primera conjugaci: Ava, Aves, Ava, vem, etc...

Numerals.
Eva.

Els numerals sn els determinants usats per expressar quantitats conegudes.

Cardinals: 1, 2, 3, 4, 5, 6 etc...

Ordinals: 1r, 2n, 3r, 4t, 5, 6

El dialeg

El dialeg s quan dos persones parlen entre elles, com pasa en aquesta foto.

La narraci fantastica

La narraci fantastica s una historia inventada que no pot passar en la vida real

per exemple els d'aquestes fotos

Els elements de la comunicaci

Els elements de la comunicaci sn

Emissor el que envia el missatge

Receptor a qui li arriba el missatge

Codi es el llenguatge en el que s'envia

Canal s si s'ha enviat per e-mail, per correu...

La descripci

La descripci s el text que explica cm s un element com per exemple un paisatje, una persona etc.

Les llengues de les CC.AA

Les llengues de l'estat sn:Catal, (Valencia, Eivissenc, Mallorqu... ) Galec, Basc I Espanyol (Castella)

Les Rondalles

Relat escrit en prosa: No es una poesia ni un text teatral.De tradici oral: Han anat contant-la uns a altres.Conten fets imaginaris: El que conten s imaginari.

Les receptes

Les receptes sn textos que diuen com fer menjars.

El Text narratiu

s un text en el que el narrador conta tota la histria.

Text instructiu

El text instructiu s un text que et dna instruccions de cm fer alguna cosa.

Les paraules primitives i derivades

Les paraules primitives sn les primeres d'una famlia de paraules

Les paraules derivades sn les que venen de una famlia de paraules

Les expressions antonimes

Sn les paraules que signifiquen el contrari com per exemple:

Guapo/lleig, llest/tonto, blanc/negre

La essa sorda i la essa sonora

La essa sorda sona com una serp

La essa sonora sona com un zumbit

La biografa.
Andrea.

La biografa es el text que explica la vida d'una persona.

Sufixos.
Zineb.

Un sufix s un element que s'afegix a una paraula per a formar-ne de derivades.Exemple: Forn-forner, fusta-fuster, taula-tauleta, gos-gossot...

Adjectiu.
Ghizlane.

Un adjectiu s la paraula que explica com sn les coses, objectes, persones, idees i qualsevol entitat que puga ser designada amb un substantiuCotxe blau/ gran/ menut/

Vocals e-o.
Maria.

A: En general, els substantius i els adjectius en singular s'escriuen amb e final s sn masculins i amb a final si sn femenins.

Ex: el sogre-La sogra, el mestre- la mestra, sof cmode-cadira cmoda etc...B: Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s'escriuen amb -es.Ex: el mestre, els mestres, la mestra, les mestres

Vocals e-o.
Maria.

C: En les terminacions vrbals que acaben e vocal neutra cal escriure una -a quan s tracta de l'ultima lletra de forma verbal i una -e quanes tracta de a penltima lletra.

Ex: -a: salta, pensa, tracta, para etc...

Ex: -e: saltes, pensvem, tractem, pensveu.

Vocals e-o.
Maria-

Hi ha una srie de paraules per a l'escriptura de les quals no podem seguir cap regla. Aquestes paraules solem escriure-les malament per influncia del castell:

Amb -e: albercoc ametista, nec etc...

Amb -a: ambaixada, arrevatar, assass, etc...

Escriptors de literatura catalana del s.XX.
Zineb.

Joan Fuster

Vicent Andrs Estells

Miquel Mart i Pol

Merc Rodoreda

Josep Pla

Enric Valor

Gentilcis.
Ghizlane.

Els gentilcis sn els noms amb que designem les persones, els animals i els objectes en relaci amb el lloc de procedncia.

Ex: Francia-frances, Mallorca-mallorqui, Marroc-Marroqui, etc...

Poema.
Maria.

Estrofa: Es un conjunt de versos.

Rima: Dues paraules que acaben en la mateixa lletra i rimen.

Graus de l'adjectiu.
Eva Maria.

L'adjectiu s una classe de paraula que pot intensificar la seva gradaci, de manera que existeixen tres graus.

Graus: Comparatiu d'igualtat, comparatiu d'inferioritat i Grau superlatiu.

Text informatiu
Andrea.

Dna una informaci: Notcia, Reportage i Article d'opini.Notcia: informa de els succesos.Reportage: Es busca informaci, imatges... I s'explica un esdeveniment.

Parules compostes.
Zineb.

Sn paraules que estan formades per dues o ms paraules.

Rentavaixelles, trencaclosques, trencanous,paracaigudes, girasol, passamontanyes, etc...

Pronoms personals.
Ghizlane.

Els pronoms personals sn les paraules que identifiquen una persona:

Ex: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, etc...

L, ll, ll.
Maria.

LL: collegi, sllaba, monosllab, polosllaba, parallelograms, etc...L: Laura, litre, plasta, planta, paraulota, paraula, etc...ll: llavor, llauna, llibres, lloc, Lluis

Cercadors a internet.
Eva.

Frase feta.
Zineb.

La frase feta s una frase o expressi que en un momento donat ha sigut dita sense expressar literalment el que vol dir.Exemple: Anar per mal cam, Tenir sang blava, trencar el gel...

El verb:Temps,Persona i nombre.
Ghizlane.

El verb: El verb s una paraula que expressa una acci: -correr, cantar, ballar etc...Tres caracterstiques principals:

Temps: passat-present-futur.

Persona: Mascul, Femen.

Nombre: Singular, Plural.

Digrafs.
Maria

Els digrafs sn un grup de dues grafies que representen un nic so.

Se separen:rr, ss, ll, tx, ix, tj, tg.

No se separen: ll, ny, gu, qu, ig.

Feu clic per editar el format del text del ttolClick to edit Master title style

7/07/14

Feu clic per editar el format del text del ttolClick to edit Master title style

Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaVuit nivell d'esquema

Nov nivell d'esquemaClick to edit Master text styles

Second level

Third level

Fourth level

Fifth level

7/07/14