EL BARROC MUSICAL

CONTEXT MUSICAL

El pensament  barroc (raó-sentiment) es va a fer molt palès en el panorama musical. Així doncs, en aquest període es busca una codificació de tots els paràmetres musicals (ritme, tonalitat,...) com forma d'ordenar i racionalitzar la música.    

Però a més, es van a crear noves tècniques per a poder expressar de la millor manera possible els sentiments (monodia acompanyada, contrastos tímbricos, ús de dinàmiques,...). L'òpera serà el gènere que més desenvolupi l'expressió dels sentiments.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA BARROCA

Dintre del llenguatge musical barroc es van a donar una sèrie d'importants novetats que donaran a aquest període una sonoritat característica indiscutible.

LA MONODIA: Una de les innovacions que van a crear els compositors barrocs és l'ús de la monodia acompanyada (una sola melodia amb acompanyament instrumental). Aquesta tècnica permet comprendre el text i transmetre una major expressivitat. En el camp on més es va desenvolupar va ser l'òpera.

EL BAIX CONTINU: És una línia de notes greus que s'interpreta de manera ininterrompuda des de l'inici fins al final de la cançó. La  melodia principal és acompanyada per aquestes senzilles notes del baix, però l'intèrpret pot improvisar sobre les mateixes (mantenint la seva estructura), creant un farciment harmònic que va canviant durant tota l'obra. Normalment, els instruments que s'encarregaran del baix continu seran instruments polifònics com l'òrgan, el clau o llaüt.

COMPOSICIONS IDIOMÀTIQUES: En aquesta època, degut a la evolució de la música instrumental del renaixement, la música instrumental arribarà a ser més important que la vocal. Per tant, els compositors comencen a compondre en funció de les condicions tècniques de cada instrument.

NAIXEMENT DE L'ESTIL CONCERTATO: És una tècnica que naixerà sobretodo per a la música orquestal. Es basa a contraposar diferents plànols sonors i timbres d'un grup d'instruments (tutti, concertino, solista,...). És un recurs per a donar major expressivitat a la música.