CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA A: DE 7 A 9 ANYS ( 2N A 4T DE PRIMÀRIA).

13 DESEMBRE 2010

TÍTOL: EL MÓN DE LA FANTASIA AUTORA: ANNA DALMASES SOLÉ

Hi havia una vegada un grup de nens i nenes que van anar d’excursió al bosc per aprendre més coses sobre la natura, però de sobte es van adonar que hi faltaven dos nens: la Júlia i l’Àlex. La Júlia i l’Àlex van caure per un forat que, com més avall, més clar s’hi veia. Els dos nens no es podien creure el que veien. Havien anat a parar al Món de la Fantasia, on hi havia fades, bruixes, ogres, unicorns, dracs, sirenes, monstres, etc. Els personatges de la Fantasia els van convidar a passar-hi el dia. Però, quan van tocar les 10, els dos nens es van acomiadar de tots els seus nous amics. Quan van arribar a casa seva, la Júlia i l’Àlex ho van explicar tot als seus pares. L’endemà, els seus amics els van preguntar què els havia passat. Els dos nens els ho van explicar, però els seus amics no s’ho creien. Haurien somiat?

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA B: DE 10 A 12 ANYS ( 5È DE PRIMÀRIA A 1R D’ESO).

14 DESEMBRE 2010 TÍTOL: EL PALLASSO DEL NAS GROC AUTORA: PETRA VILANOVA GONZÁLEZ Vaig llevar-me ràpidament. Havia d’anar a una entrevista de feina. Vaig entrar a l’oficina i, com sempre, em van respondre amb un altre no. Era la quinzena vegada que ho intentava i la quinzena vegada que rebia un no per resposta. I tot per culpa del meu nas! Perdó per no haver-me presentat abans. Em dic Jaume i treballo de pallasso. Tinc molt de talent, però sembla que ningú no el sap apreciar per culpa ... del meu nas groc! El meu nas és groc i ben groc! Sens dubte, és molt original, però cap circ ni cap companyia de teatre volen apreciar-lo. Per molt que intenti pintar-me’l, maquillar-me’l, treure-me’l o, fins i tot, tallar-me’l, no hi ha manera de fer-lo desaparèixer. El tinc ben enganxat i ja no sé què fer per canviar-me’l. Avui he decidit no fer cap més entrevista de treball. “Ja n’estic tip! S’ha acabat de fer el ridícul! Viuré del que pugui i ja està”, anava pensant mentre passejava pel carrer. De sobte, he vist un cartell on s’anunciava l’actuació d’un circ. Demanaven personal i deien que s’acceptaven tot tipus d’artistes i actuacions. “També acceptarien un pallasso del nas groc?”, em preguntava. He decidit que ho havia d’intentar. No hi perdré res. El no ja el tenia. L’endemà, a primera hora del matí, em vaig encaminar cap a la carpa d’aquell circ. Estava tot ben tancat i barrat i, a més, hi feia molta pudor. La primera impressió no va ser bona, però vaig anar-me’n cap a les oficines. Em va rebre un home molt gras que estava fumant-se un “puro”. Em va mirar amb molt mala gana i em va dir:

- Què vols tu, ara? - Jo, jo ... Venia a buscar feina! –vaig respondre amb un fil prim de veu.

Em van acceptar. Des del primer dia, les meves actuacions eren les més aplaudides. El públic em venia a veure i s’ho passava molt bé. Gràcies a mi, cada dia hi havia més espectador i es feien més i més diners. Així, vàrem poder arreglar el circ i la meva fama anava creixent. Tot el món em va conèixer com: “el pallasso del nas groc”.

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA

CATEGORIA C: DE 13 A 17 ANYS 15 DESEMBRE 2010

TÍTOL: GNOMS A L’HORT AUTORA: ALBA MARTÍN LÓPEZ Dracs, follets, fades, nans, bruixes, gnoms... N’hi ha tants, d’éssers estranys! Però... realment existeixen? Un dia, en un petit poble de la comarca del Bages anomenat Súria, hi va haver un descobriment molt interessant. Súria és un poble on hi ha horts. De fet, és famós pels seus tomàquets. Però bé, el cas és que, un dia, un senyor d’uns 65 anys va comprar un hort i va decidir portar la seva néta, l’Aina, a visitar-lo. A ella no li agradava gens ni la fruita ni la verdura. És més, li feia fàstic! Per això, en arribar, va anar a fer un tomb per no haver d’ajudar el seu avi. De sobte va veure a l’horitzó una mena d’hort en miniatura. S’hi va acostar i, en veure que no hi havia ningú treballant, va tenir una idea per poder venjar-se de les verdures, fruites, hortalisses... Buagh! Va tornar a l’hort del seu avi i va agafar el seu encenedor, ja que el seu avi era fumador des de feia molts anys. I va tornar a marxar cap a l’altre hort i, en arribar, va cremar-ho tot, planta per planta. Al cap de pocs minuts van començar a sortir uns petits homenets plorant i cridant. Tots portaven un barret i unes sabates verdes amb un picarol a la punta. L’Aina sabia que eren gnoms, però no s’ho creia. Després va reaccionar i va demanar per què estaven tan emprenyats. Els gnoms van dir-li tot cridant que algun ganàpia els havia cremat l’hort i... que sense ell, es moririen, ja que només s’alimentaven de les verdures que els proporcionava. L’Aina, avergonyida, va voler ser sincera i ho va confessar. Però a canvi va dir que els ajudaria a plantar-hi les coses de nou. I ells la van perdonar i van acceptar-ho. Des d’aquell moment, va començar a menjar verdura i fruita, ja que va entendre que eren molt importants. A més, va poder afirmar que els gnoms realment existien. Així que, per què no poden existir els dracs, els follets, les fades, els nans o les bruixes?

CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA

CATEGORIA D: A PARTIR DE 18 ANYS 16 DESEMBRE 2010

TÍTOL: LLOC DE TROBADA AUTORA: LAURA ANTOLÍN SUÁREZ Reina un silenci de capvespre. Una nena, que fa deures, ha perdut un accent diacrític. Un xicot engega el seu portàtil i es fica a la xarxa. Una mare desxifra una revista. La Juanita folra amb plàstic una pila de llibres nous, que fan olor d’impremta. Assegut al seu racó habitual, un nen llegeix molt concentrat. La bibliotecària, la Maria Àngels, s’afanya a la secció de préstec. Una colla d’adolescents discuteix sobre quin text cal retallar i enganxar per al treball de socials. Shuut! Una dona s’encanta amb un cal�ligrama. Un conte il�lustrat cau a terra. Un home gran acaba la sopa de lletres del diari. Toca anar a sopar. Els camions de la mina passen amunt i avall. Un cop a les fosques, arriba el daltabaix. Com cada nit, comença la xerrada a portes tancades. No hi haurà cap rètol penjat a l’entrada: no és una convocatòria per als usuaris de la Biblioteca, sinó una reunió secreta... A poc a poc, surten les lletres de l’alfabet, incloses la ce trencada i la ela geminada; les comes; els punts; els punts i cometes; els dos punts i els suspensius. Semblen formigues. Després apareixen, fins i tot, paraules senceres, parèntesis, guionets i cometes. Quin babel! Els dibuixos dels còmics tampoc no hi volen faltar, ni els personatges de les novel�les, sempre tan protagonistes! Quin xivarri! Una interrogació tafanera demana si algú ha cridat els escriptors, a la qual cosa contesta un punt d’exclamació que això és clar i evident! L’ordre del dia d’avui és un debat sobre les experiències viscudes a les cases dels veïns de Súria, quins hàbits tenen aquesta gent, com són aquestes vides, com és la relació amb els lectors, etc. Al cap i a la fi, una trobada de germanor literària, una mica xafardera potser, o de caire antropològic, que això depèn de la perspectiva. El que és segur és que tothom hi posarà el seu accent, obert o tancat.