L’ANIVERSARI DE LA ISABELLA

Era un dia 22 de desembre, la Nadia , la Georgina i l’Ainara s’havien plantejat fer

una festa sorpresa per l’aniversari de la Isabella que era el dia següent.

Totes 3 van quedar per comprar el material per a la festa , van decidir anar a una

botiga on hi havia una mica de tot menjar , decoracions per a festes ... i llavors...

-Isabella: hola quina sorpresa! que compreu?

-Georgina: hola! res coses per nadal...!

-Isabella: ah! Molt bé! Jo també vinc a comprar , anem totes quatre juntes?

-Nadia : no! Es que ... aquí... no hi ha lo que estem buscant .

-Isabella : ah! Doncs espereu-me vaig amb vosaltres !

-Ainara : aii! Es que ja sens passat l’hora!

-Isabella : ah! Doncs no passa res jo puc estar amb l’Ainara .

-Ainara : no! Es que me’n vaig a muntar a cavall.

-Isabella : ah! Doncs me’n vaig amb la Nadia .

-Nadia : no! Es que jo tinc patinatge.

-Isabella : ah! Però per lo menys tinc a la Georgina.

-Georgina : no! Perquè he d’anar al dentista .

-Isabella : i no puc acompanyar-te?

-Georgina : no! Es que ja tinc amb algú que m’acompanyi

-Isabella : i a tu Ainara ?

-Ainara : no! perquè al meu cotxe no hi cap ningú més

-Isabella : a acord ,doncs adéu!

-Marta: Hola Isabella! Què fas?

-Isabella: Hola! Que no has anat amb l’Ainara?

-Marta: Com, que anar amb l’Ainara? Si ella esta a casa amb les seves amigues.

-Isabella: Doncs... Bon nadal i bones festes.

-Marta; Igualment, guapa.

Les dues van marxar, la Isabella va tornar a casa molt trista pensant que no volien

estar amb ella, mentrestant les seves amigues preparant-ho tot per a la festa, la

mare de l’Ainara, va arribar a casa i els va explicar que es va trobar a la Isabella.

-Ainara: Li has dit que estàvem a qui totes juntes?

-Marta: Si, hem estat parlant i després he vist que marxava una mica trista.

Les tres a la vegada van dir: UI!, quin desastre!

-Georgina: Pensarà que no la volem amb nosaltres.

-Nadia: Hem de solucionar-ho d’alguna manera!

-Marta: Doncs... ja la truco jo si voleu.

-Georgina: I que li diràs?

Marta: Doncs que us sembla si truco a la seva mare per explicar-li que li preparareu

a la Isa una festa sorpresa i que l’ha de trucar perquè vingui a casa i es trobi la

sorpresa

Totes: doncs bona idea!

Marta: Isa... has d’anar a casa de la mare de la Ainara per buscar-me un vestit per

Nadal.

Isa: però mama... em fa pal, doncs... vaig amb pijama.

Maria: fes el que vulguis, però ves-hi.

La Isa tot enfadada es vesteix i marxa cap a cas de l’Ainara.

En arribar va trucar al timbre i la Marta va contestar-li :

Marta: puja, puja, puja, que t`ho donaré.

La Isa puja i tota cèria i ...

I és troba els llums apagats.

totes juntes vam dir: sorprès!!!

La Isa va haver de demanar perdó a les seves amigues perquè pensava que les seves amigues

l’havien abandonat.