Text Original: Henrik Ibsen Música Original: Edvard Grieg Il·lustracions: Catalina Medici

Text i activitats: Alumnes 6è (2010-11)

VVEERRSSIIÓÓ IINNFFAANNTTIILL

INDEXINDEXINDEXINDEX

1. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’OBRA.

2. ELS CREADORS DE P. GYNT.

3. CONTE IL·LUSTRAT.

4. AGRAÏMENTS.

CCCCCCCCOOOOOOOONNNNNNNNTTTTTTTTEEEEEEEEXXXXXXXXTTTTTTTTUUUUUUUUAAAAAAAALLLLLLLLIIIIIIIITTTTTTTTZZZZZZZZAAAAAAAACCCCCCCCIIIIIIIIÓÓÓÓÓÓÓÓ DDDDDDDDEEEEEEEE LLLLLLLL’’’’’’’’OOOOOOOOBBBBBBBBRRRRRRRRAAAAAAAA

PEER GYNT ÉS UN DRAMA MUSICAL, LÍRIC I SATÍRICSATÍRICSATÍRICSATÍRIC1, DEL ESCRIPTOR NORUEC HENRIK

IBSEN, AMB UN CAIRE MOLT FANTÀSTIC, I A ON S’APLEGUEN MOLTES DE LES COSTUMS,

PAISATGES I HISTÒRIES MITOLÒGIQUES NÒRDIQUES. VA SER ESCRIT EL 1867, I

INTERPRETAT PER PRIMERA VEGADA A OSLO (NORUEGA) EL 24 DE FEBRER DE 1876, AMB

MÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTAL 2DEL COMPOSITOR NORUEC EDVARD GRIEG. IBSEN VA ESCRIURE PEER

GYNT A ISCHIA I SORRENTO (ITÀLIA). VA SER PUBLICAT EL 14 DE NOVEMBRE DE 1867, A

COPENHAGUEN. LA PRIMERA EDICIÓ VA COMPTAR AMB 1.250 CÒPIES, QUE VAN SER

AMPLIADES AMB UNA REEDICIÓ DE 2.000 CÒPIES MÉS 14 DIES DESPRÉS.

A DIFERENCIA DELS ALTRES TREBALLS D’IBSEN, PEER GYNT ESTÀ ESCRIT EN VERS. AIXÒ

ÉS PERQUÈ ORIGINALMENT VOLIA SER UN DRAMA ESCRIT, NO PER SER INTERPRETAT EN

TEATRE. LAS DIFICULTATS PER CANVIAR RÀPIDAMENT D’ESCENA (INCLOENT UN ACTE

SENCER A LES FOSQUES) VAN PRODUIR ALGUNS PROBLEMES EN LES REPRESENTACIONS.

AAAAAAAARRRRRRRRGGGGGGGGUUUUUUUUMMMMMMMMEEEEEEEENNNNNNNNTTTTTTTT

PEER GYNT, UN JOVE CAMPEROL, ES PRESENTA A LA BODA D’INGRID A ON CONEIX A

SOLVEIG, DE LA QUE SE ENAMORA. SOLVEIG EL REBUTJA I PEER GYNT, FURIÓS, RAPTA A

ÍNGRID QUE SE L’EMPORTA A LA MUNTANYA, ABANDONANT-LA POC DESPRÉS.

UNA VEGADA MOR LA SEVA MARE, ASSE, PEER GYNT ES DEDICA A RECÓRRER EL MÓN

PROTAGONITZANT MIL I UNA AVENTURES. EN UNA D’ELLES, ES TROBA AMB EL REI DE LES

MUNTANYES, QUE ES TAMBÉ REI DELS ESPERITS MALVATS, I QUE VOL CASAR-LO AMB LA

SEVA FILLA. PEER GYNT ES NEGA I ES VEU OBLIGAT A LLUITAR CONTRA ELS ESPERITS

MALVATS; NOMÉS POT FUGIR D’ELLS QUAN SONA UNA CAMPANA QUE ELS FA FUGIR. EN UNA

ALTRA, VIATJANT PEL DESERT D’ARÀBIA, CONEIX A LA BONICA ANITRA, QUE BALLA PER

ELL I SE L’EMPORTA.

DESPRÉS DE MOLTES ALTRES AVENTURES, PEER GYNT TORNA AL SEU POBLE Y MOR FELIÇ

ALS BRAÇOS DE SOLVEIG QUE, ENCARA QUE EL VA REBUTJAR EN UN PRINCIPI, SEMPRE

L’HA ESTAT ESPERANT.

1 SATÍRICSATÍRICSATÍRICSATÍRIC5 OBRA EN QUÈ L’AUTOR CENSURA I RIDICULITZA ELS DEFECTES DELS HOMES. 2 MÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTALMÚSICA INCIDENTAL5 ÉS LA MÚSICA QUE ACOMPANYA UNA OBRA TEATRAL, UN PROGRAMA, VIDEOJOC...I CREA UNA CLIMA PER L’ACCIÓ. POT INCLOURE OBRES QUE DONIN

MÉS INTERÈS AL PÚBLIC, PER EXEMPLE L’OBERTURA, O MÚSICA QUE S’INTERPRETI DURANT

ELS CANVIS D’ESCENA. TAMBÉ POT REQUERIR MÚSICS QUE L’INTERPRETIN EN VIU A L’ESCENARI.

EEEEEEEELLLLLLLLSSSSSSSS CCCCCCCCRRRRRRRREEEEEEEEAAAAAAAADDDDDDDDOOOOOOOORRRRRRRRSSSSSSSS DDDDDDDDEEEEEEEE LLLLLLLL’’’’’’’’OOOOOOOOBBBBBBBBRRRRRRRRAAAAAAAA

PEER GYNT, COM QUALSEVOL MUSICAL, ÓPERA O DRAMA MUSICAL, NECESSITA DE

LA FUSIÓ DE DUES IDEES5 LA MÚSICA I EL TEXTLA MÚSICA I EL TEXTLA MÚSICA I EL TEXTLA MÚSICA I EL TEXT. EN AQUESTA OBRA

CONCRETAMENT, ES VAN REUNIR DOS DELS MILLORS ARTISTES NORUECS DE

L’ÈPOCA5 E. GRIEG I H. IBSEN.

LLLLLLLLAAAAAAAA MMMMMMMMÚÚÚÚÚÚÚÚSSSSSSSSIIIIIIIICCCCCCCCAAAAAAAA

EL CREADOR DE MOMENTS MUSICALS TAN INOLVIDABLES I

IRREPETIBLES COM “LA MATINADA”, “LA DANSA D’ANITRA ” O “LA

COVA DEL REI DE LA MUNTANYA ” VA NÈIXER A BERGENBERGENBERGENBERGEN

(NORUEGA) EL 15 DE JUNY DE L'ANY 1843 I VA MORIR A TROLDHAUGENTROLDHAUGENTROLDHAUGENTROLDHAUGEN (NORUEGA)

EL 4 DE SETEMBRE DE L'ANY 1907.

GRIEG ÉS CONSIDERAT UN COMPOSITOR NACIONALISTA QUE REFLECTEIX LA

INSPIRACIÓ DE LA MÚSICA FOLKLÒRICA NORUEGA, TANT QUE VA INSPIRAR LA

GRAN MAJORIA DE LES SEVES OBRES EN LA TRADICIÓ, DANSES I CANÇONS

POPULARS NORUEGUES. A MÉS VA ARRIBAR A SER UN GRAN PIANISTA I PER

AQUESTA RAÓ EL VAN ANOMENAR EL CHOPIN DEL NORD. ENTRE LES SEVES OBRES

MÉS CONEGUDES TROBEM EL “CONCERT PER A PIANO EN LA MENOR”, LA “SUITE

HOLBERG”, I DEU VOLUMS DE “PECES LÍRIQUES PER A PIANO”.

EEEEEEEELLLLLLLL TTTTTTTTEEEEEEEEXXXXXXXXTTTTTTTT

AL IGUAL QUE QUE EL SEU COMPATRIOTA, H.IBSEN VA SER UN

DELS GRANS ARTISTES DE LA SEVA ÈPOCA. NASCUT A SKIENSKIENSKIENSKIEN EL

20 DE MARÇ DE 1828 (NORUEGA) I MORT A OSLOOSLOOSLOOSLO EL 23 DE MAIG DE

1906, VA SER EL CREADOR D’OBRES DE RENOM MUNDIAL I QUE ENCARA AVUI ES

REPRESENTEN ALS MILLORS TEATRES DEL MÓN.

IBSEN ÉS CONSIDERAT L’AUTOR MÉS IMPORTANT DE TEATRE NORUEC DE TOTS

ELS TEMPS. PARE DEL DRAMA REALISTA MODERN I ANTECEDENT DEL TEATRE

SIMBÒLIC, VA SER CONSIDERAT UN ARTISTA ESCANDALÓS A L’ÈPOCA. ERA TAN

MODERN EL SEU ESTIL QUE ENCARA AVUI LES SEVES OBRES NO HAN PERDUT

VIGÈNCIA, I ENTRE ELLES TROBEM “ BRAND “, “ CASA DE NINES “, “ ESPECTRES “

O “ LA DAMA DEL MAR ” .

PPEEEERR GGYYNNTT

HI HAVIA UNA VEGADA, EN UN POBLE AL CIM D’UNA

MUNTANYA DE NORUEGA, UN NOI QUE SOMNIAVA AMB SER

RIC, FAMÓS, I EL MÉS DESITJAT PER LES NOIES. EL SEU

NOM ERA PEER GYNT.((((LA MATINADALA MATINADALA MATINADALA MATINADA))))

TOTHOM LI DEIA QUE ERA UN SOMNIATRUITES I UN

BOCAMOLL, PERÒ ELL SABIA QUE LA VIDA ERA AIXÒ,

SEMPRE TENIR SOMNIS PER CUMPLIR. FINS I TOT LA SEVA

MARE S’ENFADAVA AMB ELL PERQUÈ ES QUEDAVA

BOCABADAT I NO L’AJUDAVA GENS.

UN BON DIA, LA MARE DEL PEER VA VENIR MÉS

ENFADADA DEL NORMAL5

- EP, TÚ, TARAMBANA, DESPERTA!!! JA SAPS QUE LA

TEVA ESTIMADA INGRID ES CASARÀ AQUESTA

MATEIXA TARDA AMB EL NOI MÉS RIC DEL POBLE? – VA

DIR L’AASE MOLT ENFADADA.

- AIXÒ NO PASSARÀ MAI. NINGÚ NO SE’N RIU MAI D’EN

PEER GYNT – VA RESPONDRE EL NOI MENTRES SORTIA

CORRENT ENFURISMAT EN DIRECCIÓ AL POBLE.

QUAN VA ARRIBAR, TOTS ESTAVEN MOLT CONTENTS I

FELIÇOS PER LA BODA. A MÉS, AQUELL MATEIX DIA

ARRIBAVEN UNES PERSONES NOVES AL POBLE. ENTRE

AQUESTES HI HAVIA UNA NOIA PRECIOSA, EL SEU NOM

ERA SOLVEIG.

EL PEER, EN VEURE-LA ES VA QUEDAR ENAMORAT I VA

DECIDIR PRESENTAR-SE. TOTS ELS DEL POBLE, PER FER-

LI LA GUITZA VAN COMENÇAR A MOLESTAR-LO I ELL,

ENFADAT COM UNA MONA, VA AGAFAR L’INGRID I, COM

TENIA PLANEJAT, LA VA SEGRESTAR.

TOTS ELS DEL POBLE ES VAN QUEDAR

BOCABADATS I VAN DECIDIR ANAR A BUSCAR-LO.

NOMÉS LA SEVA POBRE MARE, AMB L’AJUDA DE

LA SOLVEIG, QUE TAMBÉ S’HAVIA QUEDAT

ENAMORADA D’EN PEER, VAN DECIDIR INTENTAR

ANAR A SALVAR-LO DE LA GENT DEL POBLE.

DESPRÉS DE CÓRRER DURANT MOLTA ESTONA,

L’INGRID I EL PEER VAN ARRIBAR ADALT DE TOT

DE LA MUNTANYA. ALLÀ EN PEER ES VA TROBAR A

UNES NOIES TAN BONIQUES QUE EL VAN FER

OBLIDAR-SE DE L’INGRID.

- COM M’ABANDONIS ET JURO QUE ET FARÉ LA

VIDA IMPOSSIBLE A TU I A TOTA LA TEVA

FAMÍLIA – LI VA DIR TOTA ENFADA L’INGRID.

EN PEER COM SEMPRE, DESPREOCUPAT, HO VA

DEIXAR PASSAR I VA MARXAR CAMINANT PER LA

MUNTANYA.

CAMINA QUE CAMINARÀS, EN PEER ES VA TROBAR

A UNA NOIA MOLT BONICA VESTIDA DE VERD.

- QUE FAS TU A LES MEVES MUNTANYES? – LI VA

PREGUNTAR LA NOIA DE VERD.

- VES, ÉS QUE SÓC EL PRÍNCEP DEL RIU – VA

RESPONDRE EN PEER TOT RIENT.

- DONCS SEGUEIX-ME, CASEM-NOS, I AIXÍ SERÀS

TAN RIC COM JO, LA PRINCESA DE LA

MUNTANYA – VA RESPONDRE MOLT

SERIOSAMENT LA NOIA DE VERD.

ELL, PENSANT QUE TOT ERA UNA BROMA LA VA

SEGUIR A DINS DE LA COVA.

TOT D’UNA ES VA TROBAR DINS DE LA FOSCOR

MÉS FOSCA. ALLÀ NO ES VEIA RES I NOMÉS ES

SENTIEN SONS EXTRANYS. EN PEER VA COMENÇAR

A TENIR POR, PERÒ VA DIR-SE A ELL MATEIX QUE

SEGUIRIA ENDAVANT FINS TROBAR UNA

SORTIDA. ((((ENTRADA A LA COVAENTRADA A LA COVAENTRADA A LA COVAENTRADA A LA COVA))))

POC A POC, VA COMENÇAR A NOTAR EL SO D’UNES

PASSES QUE EL PERSEGUIEN.

DE COP, UNA LLUM BRILLANT ES VA ENCENDRE I

ES VA TROBAR DAVANT SEU A BRUIXES, TROLLS I

ÉSSERS TERRORÍFICS QUE L’ENVOLTAVEN I

L’AMENAÇAVEN. JUST EN EL MOMENT EN EL QUE

ESTAVEN A PUNT DE MENJAR-SE’L ES VA SENTIR

UNA VEU PODEROSA.

- DEIXEU ESTAR AQUEST NOI, ÉS EL PROMÉS DE

LA MEVA FILLA.

- MOLTES GRÀCIES SENYOR! QUI ÉS VOSTÈ?

- SÓC GROSSE, EL REI DE LA MUNTANYA.

EL REI LI VA OFERIR SEURE AL SEU COSTAT I

GAUDIR D’UN ESPECTACLE DE DANSA. EN PEER,

CONTENT PER HAVER SALVAT LA VIDA, VA SEURE I

ES VA PREPARAR PER A VEURE UN BON BALL.

VAN COMENÇAR A SORTIR AL RITME DE LA MÚSICA

UNES BRUIXES QUE PORTAVEN LLUMS DE COLORS

BRILLANTS. AL CENTRE D’ELLES HI HAVIA UNA

VESTIDA DE VERD QUE NO DEIXAVA DE MIRAR-LO

EN TOT MOMENT. ((((DANSA DE LES BRUIXESDANSA DE LES BRUIXESDANSA DE LES BRUIXESDANSA DE LES BRUIXES))))

QUAN ES VA ACABAR LA DANSA ES VA APROPAR LA

BRUIXA VESTIDA DE VERD PER FER-LI UN PETÓ.

- PERÒ QUE FAS BRUIXA FASTIGOSA? – VA DIR

EN PEER.

- QUÈ? – VA CRIDAR EL REI DE LA MUNTANYA

MOLT ENFADAT.

- NO RES SENYOR, ES QUE AQUESTA BRUIXA

HORROROSA EM VOLIA FER UN PETÓ.

- COM POTS DIR AIXÒ DE LA TEVA PROMESA?

- LA MEVA PROMESA – VA AFIRMAR MIG RIENT –

PERDONEU QUE US CORREGEIXI, PERÒ LA MEVA

PROMESA ÉS UNA NOIA VESTIDA IGUAL QUE

AQUESTA BRUIXA, PERÒ MOLT MÉS GUAPA I

SIMPÀTICA.

- AIXÒ ÉS NORMAL –- VA AFIRMAR EL REI - – ELS

TROLLS I BRUIXES, QUAN SORTIM DE LA

MUNTANYA ENS TRANSFORMEM PERQUÈ NO ENS

RECONEGUIN.

- AIXÒ NO POT SER. JO NOMÉS VAIG DIR QUE

L’ESTIMAVA PER SER RIC I FAMÓS. NO VULL

SABER RES DE BRUIXES O TROLLS.

QUAN EN PEER VA DIR AIXÒ, EL REI GROSSE ES

VA ENFADAR MOLTÍSSIM. TANT QUE VA MANAR A

TROLLS I BRUIXES QUE ES DESFESSIN D’AQUEST

HUMÀ. ELS TROLLS VAN DECIDIR MENJAR-SE’L I

LES BRUIXES TALLAR-LO A TROSSETS PER PODER

FER BONES POCIONS.

EN PEER VA COMENÇAR A ESPANTAR-SE MOLT

PERQUÈ VEIA QUE NO SE’N PODRIA SORTIR, PERÒ

PER SORT, VAN SONAR LES CAMPANES DE

L’ESGLÉSIA QUE ERA L’ÚNICA COSA QUE FEIA

POR A AQUESTS MONSTRES.

UNA VEGADA ES VA LLIURAR DE MONSTRES I

BRUIXES VA DECIDIR MARXAR D’AQUELL POBLE

ON NINGÚ SE L’ESTIMAVA. I AIXÍ VA SER COM VA

ANAR A BUSCAR LA SOLVEIG, AQUELLA NOIA

QUE L’HAVIA ENAMORAT.

- SOLVEIG, M’HAN PASSAT TANTES COSES QUE NO

TE LES CREURIES, PERÒ SÉ QUE L’ÚNIC QUE

VULL EN AQUESTA VIDA ÉS EL TEU AMOR.

- PEER, NO PUC MARXAR AMB TU. LA MEVA

FAMÍLIA EM NECESSITA AQUÍ AMB ELLS. PERÒ

SI TÚ M’ESTIMES, TORNARÀS A BUSCAR-ME. JO

SEMPRE T’ESPERARÉ.

EN PEER VA PROMETRE A LA SOLVEIG QUE

TORNARIA I VA ANAR A BUSCAR A LA SEVA MARE

QUE ESTAVA MOLT MALALTA. ((((CANÇÓ D’AASECANÇÓ D’AASECANÇÓ D’AASECANÇÓ D’AASE))))

- PEER, ON T’HAVIES FICAT?

- MARE, HE VISCUT COSES HORRORES I HAIG DE

FUGIR D’AQUEST POBLE PER PODER SALVAR LA

VIDA.

- FILL, JO NO ET PODRÉ SEGUIR EN AQUESTA

AVENTURA PERQUÈ ESTIC MOLT MALALTA, PERÒ

VULL QUE EM PROMETIS UNA COSA, FARÀS QUE

EL NOM DE PEER GYNT SIGUI RECORDAT PER

TOTHOM EN TOT EL MÓN.

- AIXÍ HO FARÉ MARE.

I AIXÍ VA SER COM, DESPRÉS D’ACOMIADAR-SE

DE LA SEVA MARE EN PEER GYNT VA COMENÇAR

EL VIATGE PER INICIAR LA SEVA NOVA VIDA.

EN PEER, DESPRÉS DE MOLTS ANYS DE VIATJAR I

FER-SE RIC I FAMÓS, VA ARRIBAR A LES COSTES

DEL MARROC. ALLÀ, AMAGAT ENTRE LES DUNES

DEL DESERT, VA TROBAR UN POBLAT ON ES VEIEN

VENEDORS, BALLARINES, GENT PARLANT... I VA

DECIDIR APROPAR-SE PER PROVAR SORT. ((((ENTRADA ENTRADA ENTRADA ENTRADA

AL DESAL DESAL DESAL DESERTERTERTERT))))

ANAVA TAN BEN VESTIT QUE TOTS PENSAVEN

QUE ERA L’EMPERADOR I AIXÍ, APROFITANT-SE

D’AIXÒ ES VA APROPAR AL CAP DEL DESERT.

- HABITANTS D’AQUESTES TERRES, TENIU LA

SORT DE QUE HAGI ARRIBAT JO, L’EMPERADOR

GYNT – VA DIR EN TO FANFARRÓ I MIRANT A

UNA DE LES BALLARINES.

- I QUE PODEM FER PER VOSTÈ SENYOR?

NOSALTRES NO TENIM RES, NOMÉS LA FORÇA

DE LA NOSTRA GENT – VA RESPONDRE EL CAP

DEL DESERT.

- DONCS MIREU, SI VOLEU QUE SIGUI GENERÓS,

VOLDRÉ QUE EM FEU FELIÇ.

- VOLDRÍEU QUE US BALLÉSSIM UNA DANSA BEN

BONICA? – VA PREGUNTAR LA BALLARINA MÉS

BONICA DE TOTES, L’ANITRA.

- TU FARÀS QUE DECIDEIXI FINS A QUIN PUNT

PUC SER GENERÓS.

L’ANITRA, QUE S’HAVIA ADONAT QUE NO ERA

L’EMPERADOR, VA DECIDIR FER-LI PAGAR

AQUELLA MENTIDA. EL VA FER SEURE I VA

COMENÇAR A BALLAR AL SEU VOLTANT.

MENTRESTANT LES ALTRES BALLARINES LI

PORTAVEN AIGUA, PA, DOLÇOS, FRUITES, I TOT

TIPUS DE DELÍCIES. ((((DANSA D’ANITRADANSA D’ANITRADANSA D’ANITRADANSA D’ANITRA))))

A CADA VOLTA QUE FEIA, EN PEER ES MAREJAVA

UNA MICA MÉS. I TANTES VOLTES EN VA FER QUE

EL VA DEIXAR MIG ADORMIT. L’ANITRA, MOLT

LLESTRA, VA AOPROFITAR AQUELL MOMENT PER

DISTREURE’L I ROBAR-LI TOT ALLÒ QUE PORTAVA.

FINALMENT, ABANS DE ROBAR-LI L’ÚLTIMA COSA

QUE TENIA, EN PEER VA CAURE ADORMIT

COMPLETAMENT COM SI D’UN SOMNI S’HAGUÉS

TRACTAT.

QUAN ES VA DESPERTAR ES VA ADONAR QUE

ESTAVA ESTIRAT AL BELL MIG DEL DESERT I NO

HI HAVIA NI RES NI NINGÚ.

- QUÈ M’HAURÀ PASSAT? COM HE ARRIBAT AQUÍ?

– VA DIR ESTRANYAT – JA SÉ, AQUELLA

BALLARINA... I ARA, QUÈ PUC FER, NO TINC NI

DINERS NI RES.

LLAVORS VA DECIDIR CAMINAR FINS ARRIBAR

ALLÀ ON POGUÉS TROBAR ALGÚ QUE L’AJUDÉS.

CAMINANT, CAMINANT, VA ARRIBAR AL PORT D’ON

SORTIA UN VAIXELL EN AQUELL MOMENT.

- ARA QUE NO MIRA NINGÚ, SALTARÉ A DINS I

COMENÇARÉ UNA NOVA VIDA EN EL LLOC MÉS

INESPERAT – VA PENSAR TOT PLEGAT.

I DIT I FET, VA FER UN SALT I VA AMAGAR-SE

DARRERA D’UNS SACS DE PATATES. ALLÀ DORMIRIA

I SOMNIARIA AMB LA SEVA ESTIMADA SOLVEIG

QUE SEMPRE L’ESPERAVA.

TOT D’UNA VA SENTIR UN FORT LLAMPEC QUE EL VA

FER DESPERTAR DEL SEU SOMNI MERAVELLÓS ON ES

TROBAVA NOVAMENT AMB LA SOLVEIG.

- QUÈ PASSA? QUÈ SÓN AQUESTS SOROLLS? – VA

DIR TOT TRASBALSSAT.

ESTAVA AL MIG D’UNA TEMPESTA AL MAR I VA

PENSAR QUE NO SE’N SORTIRIA MAI. EL VAIXELL

PUJAVA I BAIXAVA COM SI FOS DE PAPER. LES

ONADES EREN TAN GRANS QUE A CADA INSTANT EL

MULLAVEN I LLENÇAVEN PEL TERRA. PERÒ ELL ES

VA AGAFAR BEN FORT D’UN TROS DE FUSTA. EN

AQUELL MOMENT EL VAIXELL ES VA TRENCAR PER

LA MEITAT I EN PEER, NEDANT BEN AGAFAT

D’AQUELL TROS DE FUSTA, VA PODER ARRIBAR A LA

COSTA. ( ( ( (TEMPESTA VAIXELLTEMPESTA VAIXELLTEMPESTA VAIXELLTEMPESTA VAIXELL))))

QUAN ES VA DESPERTAR ESTAVA MOLT MAREJAT,

AMB LA ROBA MOLT TRENCADA I MIG OFEGAT.

- COM POT SER? HE NAUFRAGAT? PERÒ, AQUEST

LLOC EM SONA. SEMBLA COM SI....

EN PEER ES VA ADONAR QUE HAVIA TORNAT AL SEU

PAÍS. ALLÀ ON LA SOLVEIG SEMPRE L’ESPERARIA I

VA COMENÇAR A CAMINAR CAP A LA MUNTANYA ON

RECORDAVA QUE TENIA LA SEVA LLAR.

EN ARRIBAR AL COSTAT DEL RIU, VA SENTIR UNA

VEU QUE CANTAVA. ERA UNA VEU DOLÇA QUE LI

ERA MOLT FAMILIAR. AQUESTA NOIA ES VA

APROPAR AMB ELL PERÒ NO EL RECONEIXIA. PERÒ

ES VA ATURAR UN SEGONS, SE’L VA QUEDAR MIRANT

FIXAMENT ALS ULLS.

- PEER, ETS TU? – VA PREGUNTAR EMOCIONADA.

- SÍ, SÓC JO, ET VAIG PROMETRE QUE TORNARIA

I AQUÍ ESTIC.

LA SOLVEIG, SENSE DIR RES, EL VA ABRAÇAR I LI

VA SEGUIR CANTANT AQUELLA CANÇÓ TAN BONICA

QUE ESTAVA CANTANT.

- ARA SÉ, DE BEN SEGUR, QUE LA FELICITAT ES

TROBA, NO AMB FAMA NI AMB DINERS, SINÓ EN

SENTIR-SE ESTIMAT. ((((CANÇÓ DE SOLVEIGCANÇÓ DE SOLVEIGCANÇÓ DE SOLVEIGCANÇÓ DE SOLVEIG))))

AAAAAAAAGGGGGGGGRRRRRRRRAAAAAAAAÏÏÏÏÏÏÏÏMMMMMMMMEEEEEEEENNNNNNNNTTTTTTTTSSSSSSSS

EL PROJECTE DE PEER GYNT, QUE S’HA DUT A TERME EL CURS

2010-11, VA COMENÇAR A PRINCIPIS DE CURS QUAN, DESPRÉS DE

PARLAR AMB ELS ALUMNES, VA SORGIR LA IDEA DE REPRESENTAR

UNA HISTÒRIA TEATRAL AMB MÚSICA.

AL PRINCIPI TOT ERA BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE MUSICALS,

OBRES QUE ES POGUESSIN REPRESENTAR I IDEES SENSE ÀNIMA,

PERÒ AMB EL TRANSCURS DELS MESOS LA IDEA VA ANANT

AGAFANT FORMA. PRIMER EL MÉS IMPORTANT, ESCOLLIR EL

MUSICAL. EXISTIEN MOLTES OPCIONS, PERÒ LA MÉS VOTADA VA

SER PEER GYNT. SEGURAMENT PEL SEU EXOTISME, PER LA SEVA

MÚSICA MÉS QUE CONEGUDA, O PER LA HISTÒRIA MATEIXA, ELS

NOIS I NOIES VAN COMENÇAR A DISSENYAR ALLÒ QUE SERIA

MÉS QUE UN PROJECTE.

NO ERA FÀCIL, HAVÍEM DE DISTRIBUIR TOTES LES TASQUES QUE

COMPORTAVA UNA OBRA D’AQUESTA ENVERGADURA. PRIMER FER

ELS EQUIPS DE TREBALL I VEURE QUI PODIA APORTAR MÉS EN

CADASCUN DELS GRUPS. DESPRÉS BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE

L’OBRA I PLASMAR-HO EN FORMAT DIGITAL. SEGUIDAMENT

COORDINAR ELS EQUIPS DE COREOGRAFIA, MAQUILLATGE,

DISSENY DE VESTUARI, GUIONISTES, ATREZZISTES, TÈCNICS...

SEMBLAVA UN CIM IMPOSSIBLE D’ACONSEGUIR, PERÒ HI VAM

POSAR TAN D’ESFORÇ I ENERGIES QUE TOT VA ANANT AVANÇANT.

QUAN JA HO TENÍEM TOT, ERA EL MOMENT DE DISTRIBUIR ELS

PERSONATGES I POSAR-HO EN ESCENA.

DESPRÉS DE MESOS I MESOS D’ASSAIGS, NERVIS I MOLTS

SOMRIURES COMPARTITS, HEM ARRIBAT AL FINAL DEL NOSTRE

PROJECTE. I AQUEST FINAL SERÀ LA REPRESENTACIÓ DE L’OBRA.

SABEM QUE HI HAURAN ERRORS, QUE OBLIDAREM ALGUNA FRASE I

QUE FINS I TOT ENS EQUIVOCAREM EN ALGUNA COREOGRAFIA,

PERÒ SABEM VALORAR LA FEINA QUE HEM FET I EL QUE ENS HA

COSTAT ARRIBAR ALLÀ ON SOM I AIXÒ ÉS EL QUE MÉS ENS OMPLE

DE SATISFACCIÓ.

IGUALMENT, QUAN UN ARRIBA AL FINAL D’UN TRAJECTE HA DE

RECORDAR A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN AJUDAT. I LA LLISTA

ÉS MOLT I MOLT LLARGA5 COMENÇANT PER LA CONXA QUE ENS VA

ASSESSORAR I AJUDAR EN LA CREACIÓ DE L’ESCENOGRAFIA QUE,

NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE EL MATERIAL APORTAT PER

L’AVI DE LA IRENE; LAS MARES QUE ENS VAN AJUDAR AMB EL

VESTUARI; EL PEP QUE ENS VA APORTAR LES IDEES, HORES I

MATERIAL PER FER ALGUNES ESCENES MÉS ESPECTACULARS,

L’ALBERT QUE ENS VA AJUDAR AMB IDEES PER LA IL·LUMINACIÓ

I SO DE L’ESPECTACLE, ELS MESTRES DE L’ESCOLA QUE ENS VA

DEIXAR ESPAIS PER PODER ASSAJAR, I L’EQUIP DIRECTIU DEL

CENTRE QUE ENS VA RECOLZAR EN TOT MOMENT AMB AQUEST

PROJECTE COMPARTIT DE TOTS ELS NENS I NENES DE 6È.

EN DEFINITIVA, AQUEST ÉS EL NOSTRE PROJECTE QUE

DEDIQUEM A TOTS ELS ALUMNES DE L’ESCOLA, A TOTES LES

FAMÍLIES DE 6È, I EN DEFINITIVA A TOT L’EQUIP QUE ENS HA

AJUDAT.

¡QUÉ COSA TAN EXTRAÑA ES LA FELICIDAD! NADIE

SABE POR DÓNDE NI CÓMO NI CUÁNDO LLEGA, Y

LLEGA POR CAMINOS INVISIBLES, A VECES

CUANDO YA NO SE LE AGUARDA. H. JOHAN IBSENH. JOHAN IBSENH. JOHAN IBSENH. JOHAN IBSEN