Consumidors MARZO-ABRIL 2008 - aicec.adicae.netaicec.adicae.net/archivos/edicio4.pdf · del...

■ Tregui partit a la seva assegurançade la llar.

■ Plataforma hipotecària d'ADICAE: unaeina molt útil.

■ Productes bancaris: articles de luxe.

I també...

La pràctica totali-tat de la Banca es-panyola ha superatel test de estrès delComitè de Supervi-sors Bancaris Euro-peus. Però, i elsafectats per clips,swaps, contractesde permuta finan-cera, clàusules te-rra, Martinsa-Fade-sa, Banif Immobi-liari, Lehman Bro-thers ,...? Els con-sumidors sí queviuen estressats ... iper culpa de les en-titats financeres.Les proves hauriend'haver servit pertrencar les condi-cions irracionalsque exigeixen arales entitats per

prestar diners i queno tenen en comptela repercussió so-cial. La gran majo-ria de les entitatsfinanceres espanyo-les estan immersesen diversos casosd'estafescol.lectives als con-sumidors des de fauns anys. Com nos'en sorten bé, delstests d'estrès, si noestan pagant el queli deuen a centenarsde milers de consu-midors? Potser elsistema bancari noes vegi a si mateix'estressat'. Però elcert és que els con-sumidors sí que hoestan ... i per culpade la Banca.

Hipoteques i habitatges P.4

Nou codi de Consum P.11

Poca imaginació i alguns avenços

La normativa impulsa l'educaciófinancera però hauria d'aprofundirencara més en matèria deresponsabilitats dels prestadors deserveis, la tasca dels ServeisPúblics de Consum i, sobretot, lainformació sobre serveis financers,aportant noves iniciatives iaprofitant millor l'experiència deles associacions de consumidors.

Clips, swaps, hipoteques, assegurances, comissions,...

MARZO-ABRIL 2008

Consumidorsl’ economia dels

TARDOR2010

Publicació de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (AICEC-ADICAE)

Els abusos de bancs i caixes d'estalvis

ESTRESSEN ALS CONSUMIDORS

LA RUINA DE LES PENSIONS PRIVADES

Bancs i caixesespeculen amb els habitatgesembargats

Les entitats financeres posseeixenmés de 100.000 habitatges i quanacabi 2010 hauran passat a les se-ves mans 50.000 més. Això elsconverteix en la major immobilià-ria d'Espanya, controlant un per-centatge considerable de l'oferta to-tal d'habitatges i més tenint encompte que són les que controlenel fluxe hipotecari.

Planificar adequadament l'estalvi desti-nat a la jubilació és una de les majors pre-ocupacions d'una gran part de la població,especialment en un període de crisi eco-nòmica global en el que el futur del'actual sistema de pensions no està gensclar. A més la múltiple oferta existent enel mercat en forma de plans de previsióassegurats (PPA), plans d'inversió assegu-rada (PIA) o plans de pensions dificultaencara més l'elecció. En primer lloc caltenir molt clar en què consisteix cadascun

d'aquests productes, així com la seva re-gulació fiscal. Es tracta d'un assumpte quecal tenir molt en compte, perquè tots elsciutadans dediquen gran part dels seus es-talvis a gaudir-ne al moment de la jubila-ció. En termes globals l'any passat es vandestinar a Espanya 84.788.000 d'euros enplans de pensions, amb una inversió mit-jana de 7.892 euros per persona. AICEC-ADICAE l'ajuda a conèixer a fons elsproductes per a poder prendre la millordecisió de cara a la seva jubilació.

NO ES DESANIMI...

¡¡¡És possible una solucióamb la plataformaHipotecària d’ ADICAE!!!

2

Consumidorsl’ economIa dels

CONSUMIDORS A INTERNET http://www.aicec.adicae.net

editorialTARDOR 2010

ADICAE posa alservei de tots els

consumidors iusuaris una

publicació rigurosai amena que

resoldrà els seusdubtes en qualsevol

àmbit del món delconsumidor

● Informació imprescindible per a la seva economia● La millor rendibilitat per al seu estalvi i consum● La clau dels seus drets com a consumidor

Correu: ADICAE, C/ Gavín 12, local, 50001 ZARAGOZA

Telèfon subscripcions: 976 39 00 60Fax subscripcions: 976 39 01 99Correu: [email protected]

Nom: ..........................................Cognoms ............................................................................................Domicili: ...................................................................................................CP ..........................................Ciutat: .................................................................................... Telèfon:...................................................D.N.I.:............................................................ Signatura:Forma de pagament: 10 euros (6 números)

❑ Domiciliació Bancària. Benvolguts Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte aten-guin fins a nova ordre els rebuts que presenti ADICAE en concepte de subscripció a la revis-ta L'ECONOMIA DELS CONSUMIDORS.

Titular : ................................................. Banc/Caixa: ........................................................................Agència: ................. Adreça: .............................................................................................................Poblaciò: .................................................................................................C.P.: ...................................Codi Compte Client (C.C.C.): _ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ - _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Data: ...../...../200....Signatura del titular:

Subscrigui's

Balanç de 7 anys de política deconsum a Catalunya

Els principals problemes dels consumidors catalans

segueixen sense resoldre's

Per als consumidors i ciutadans moltes coses estan passant i continuaran passant a Catalunya, si no es po-sen els mitjans adequats per a resoldre una situació cada dia més difícil. L'aprovació i posada en marxa delnou Codi de Consum de Catalunya hagués pogut representar un avenç substancial en la defensa dels dretsdels consumidors avui, però en conjunt, l'actuació en política de protecció dels consumidors a Catalunya enaquests set anys ha tingut avenços tan tímids que requeriran d'una acció enèrgica després de les eleccions.

AICEC-ADICAE fa temps que exigeix una política per als consumidors valenta, sensible, original i encontínua millora, amb mesures concretes que són el que necessiten els consumidors i usuaris catalans perafrontar els seus veritables problemes, en un context tan greu com l'actual .Aquestes iniciatives, que podrienser pioneres, dotarien a l'autonomia d'una legitimitat i consistència que avui està en dubte per als consumi-dors i usuaris. Algunes d'aquestes iniciatives, en alguns casos, són inajornables:

-La participació efectiva i democràtica dels usuaris en els òrgans de govern de les caixes d'estalvis.

-Una valenta i decidida aposta per posar a ratlla des de les competències de consum, a les entitats de crè-dit, bancs i caixes d'estalvis.

-Iniciatives, a través de polítiques socials immediates i directes, per superar els greus problemesd'endeutament i sobreendeutament dels consumidors.

-Exercici seriós i responsable de les múltiples competències en matèria d'habitatge i sòl, autèntic filó, enmoltes ocasions consentit, de fraus al comprador d'habitatge (males qualitats, terminis incomplerts, avalsinexistents, etc.).

-Desenvolupament d'un moviment de consumidors com a agent social amb personalitat pròpia, més enllàdel clientelisme habitual.

Balanç crític de dues legislatures En el deure de la política de consum aquests anys hem d'anotar el canvi merament nominal i administratiu

de les reformes a l'Agència Catalana del Consum, però que no s'ha traduït en mesures de contingut i profun-ditat necessàries. S'ha perdut l'ocasió d'oferir veritables solucions, desaprofitades en costosíssimes campan-yes, com les de l'etiquetatge i en algun cas les atorgades a organitzacions afins, que no responen a les verita-bles preocupacions actuals en matèria de consum d'una societat com la catalana. Les Campanyes d'EducacióFinancera iniciades al costat del Banc d'Espanya s'han quedat en mers gestos, que no tenen la profunditatcrítica i continuïtat que s'exigeix, i que no poden desmentir els problemes greus dels ciutadans catalans.

En efecte, les dades de l'economia dels consumidors catalans no deixen espai a fàcils optimismes. Decada cinc execucions hipotecàries que s'han realitzat a Espanya, entre el 2007 i el primer trimestre del2010, una s'ha produït a Catalunya. Davant d'aquesta situació, lluny de lamentar-se, el primer que cal exi-gir a un govern és imaginació, en aquest cas sense trencar les limitacions de competència en matèria fi-nancera, i voluntat per tirar endavant propostes coherents i valents. Així es va fer en alguns casos, com elrelatiu suport econòmic i institucional al documental "Endeutats" d'AICEC-ADICAE que va contribuir aconscienciar a desenes de milers de ciutadans sobre la realitat dels problemes greus que patia Catalunyadavant l'especulació bancària. Però en altres va semblar cedir al desinterès, com el rebuig a la invitaciófeta per AICEC-ADICAE a participar activament en els reeixits i necessaris Fòrums Hipotecaris que haorganitzat l'associació juntament amb altres col·lectius socials representatius per elaborar un documentunitari i presentar-lo al Parlament de Catalunya, perquè dins de les seves competències, es legislésl'establiment de solucions encara que fossin preventives i parcials per el greu problema del sobreendeuta-ment de les llars catalanes.

Catalunya té competències en matèria de consum i ha de ser capaç d'exercir-les davant de qui sigui. En aquestsentit, no deixa de cridar l'atenció que la mateixa Agència que és capaç de sancionar a Canal Satélite Digital perincloure "clàusules abusives" en els seus contractes o Vueling, Easy Jet i Clickair per no complir amb els com-promisos adquirits amb els seus clients, no hagi iniciat cap procediment inspector ni sancionador quan apareixenles clàusules abusives dels contractes hipotecaris, principal preocupació de les economies familiars catalanescom demostra l'augment considerable de reclamacions que s'han produït en aquest segment d'activitat.

Un altre aspecte en què s'ha demostrat apatia ha estat el de controlar les "reunificacions de crèdits". Desprésde les sancions al 90% d'aquests "xiringuitos" per publicitat enganyosa, no s'ha seguit fent un control exigent irigorós d'aquest sector, i el que és pitjor, tot i tenir plenes competències, no s'ha aplicat i desenvolupat de ma-nera decidida i clara la nova llei de "reunificacions de crèdit", en vigor des de juny de 2009. Des d'AICEC-ADICAE creiem que no s'ha utilitzat tota la capacitat creativa que s'espera d'un govern progressista que no hasabut estar a l'altura d'una societat tan dinàmica, avançada i lluitadora en els temes socials com la catalana.

Les properes eleccions han de servir perquè els consumidors plantegem a totes les forces polítiques que as-piren a governar la necessitat que s'ofereixin noves solucions més valentes i decidides als problemes realsdels ciutadans. AICEC-ADICAE recolzarà sempre una política que sigui capaç de veure la realitat amb laperspectiva d'exigència necessària i que plantegi i afronti els reptes per una nova política de consum com-promesa de veritat amb els consumidors catalans.

Manuel Pardos [email protected]

Sus

dato

s pe

rson

ales

han

sid

o in

corp

orad

os a

l fic

hero

aut

omat

izado

de

de la

Aso

ciac

ión

de U

suar

ios

deBa

ncos

, Caj

as d

e Ah

orro

s y

Segu

ros

de E

spañ

a (A

DICA

E) c

on la

exc

lusi

va fi

nalid

ad d

e ga

rant

izar u

na a

de-

cuad

a in

form

ació

n y

pres

taci

ón d

e lo

s se

rvic

ios

a su

s so

cios

. Ust

ed p

uede

eje

rcita

r los

der

echo

s de

acc

eso,

canc

elac

ión,

rect

ifica

ción

y o

posi

ción

a la

inco

rpor

ació

n de

sus

dat

os a

nue

stro

fich

ero

solic

itánd

olo

expr

e-sa

men

te p

or e

scrit

o di

rigid

o a

ADIC

AE, c

alle

Gav

ín n

º 12,

loca

l (50

.001

) Zar

agoz

a.

carta del president

TARDOR 2010

Nº. 4

Director: Manuel Pardos

Subdirector: Paco Sanz

Redacció: Gianfranco Pani,Héctor Mendal, Jofre Farrés,Ricardo Torres, PereMassagué

Maquetació, portada iil·lustracions: AntonioLaguardia, Diego Palacios

Edita: AICEC-ADICAEMembre del Consell de lesPersones Consumidores iUsuàries de Catalunya i delConsell de Consum de laCiutat de Barcelona.

Redacció, administració isubscripcions:C/ Entença nº 30, ent. 1a08015 Barcelona (Espanya)Tf: 933425044 / Fax: 933425045e-mail: [email protected]/catalunya

L'economia dels Consumidorsexclou completament la publici-tat comercial com a garantiad'independència per als seuslectors.

Es prohibeix la reproducciód'articles d'aquesta revista senseautorització d'AICEC-ADICAE icitant la seva procedència. Aixímateix es prohibeix expressamentla seva reproducció amb finalitatsde publicitat comercial.

D.L. Z-707-2001

PUBLICACIÓ DEL'ASSOCIACIÓ D'USUARISDE BANCS, CAIXESD'ESTALVI IASSEGURANCES DECATALUNYA

AICEC-ADICAE

Consumidorsl’ economia delsELS CONSUMIDORS

EUROPEUS NOARRIBEN A FINAL

DE MES

Segons l'últim Eurobaròmetre,publicat per la Comissió Europea,al voltant del 20% dels europeusté problemes per afrontar el paga-ment de les seves factures.Aquest percentatge augmenta en-cara més en els països del Sud il'Est d'Europa, i Grècia el país queen surt més mal parat en aquestsentit, amb un índex del 58%. Lesexpectatives de futur són encarapitjors, ja que el 28% dels enques-tats consideren que la seva situa-ció econòmica empitjorarà l'anyque ve, mentre que només el 17%segueixen creient en una millorade la seva economia. A Espanya,el percentatge de ciutadans quecreuen que els seus recursos fi-nancers minvaran encara més ésdel 37%. L'enquesta surt a la llum

després de l'anunci de noves me-sures per part dels líders de laUnió Europea per intentar treure a20 milions d'europeus de la pobre-sa i l'exclusió social durantl'última dècada. Mesures, percert, molt menys contundents queles adoptades per salvar els res-ponsables de la crisi -la Banca-.De fet els riscos d'exclusió socialper impagament de deutes a Es-panya responen especialment alspréstecs hipotecaris ja que la in-clusió en aquests de determina-des clàusules abusives -com laclàusula sòl- ha impedit que elsconsumidors es beneficiïn en granmesura de les baixades dels tipusd'interès. Un fet que, sumat al'augment de la inestabilitat labo-ral, ha continuat gravant excessi-vament les butxaques dels consu-midors que, com queda reflectiten l'Eurobaròmetre, segueixen te-nint molts problemes per arribar afinal de mes.

breus

3

en portadaConsumidorsl’ economIa dels

TARDOR 2010

El test d'estrès publicatrecentment pel Comitède Supervisors BancarisEuropeus (CEBS) no ha

deixat en bon lloc a diverses en-titats financeres espanyoles.Mentre, segons les seves dades,la gran majoria dels bancs estanresistint “bé” la crisi econòmica,cinc entitats financeres necessi-tarien encara més liquiditat persobreviure si la situació econò-mica continua empitjorant. Estracta de Banca Cívica, BancaEspiga, la unió de Caixa Cata-lunya, Manresa i Tarragona, lade Unnim i la recentment inter-vinguda Cajasur, encara que enaquest últim cas les proves esvan realitzar abans de la seva fu-sió amb el BBK. Són dades cer-tament preocupants, especial-ment en el cas de la unió de lescaixes catalanes ja que, a finalsde 2009, ocupaven en conjunt elcinquè lloc en el rànquing decaixes d'estalvis espanyoles se-gons l'actiu acumulat, amb811.024.000 d'euros.

I ELS CONSUMIDORS?Les proves haurien de servir pertrencar les condicions irracio-nals que exigeixen ara les enti-tats per prestar diners i que notenen en compte la repercussiósocial. Els consumidors no sónels causants dels problemes delsistema i no obstant això les en-titas han comès molts abusosamb ells, sobretot quan els mo-rosos involuntaris estan sentcastigats duríssimament tot i elsajuts que el Govern ha donat alsistema financer. L'endeutamentfamiliar ha crescut sistemàtica-ment per sobre de la renda enels darrers anys, cosa que fa queel ratio entre les dues hagi cres-cut des del 45% l'any 1995 o el76,7% l'any 2001, fins a arribaral 140% l'any 2008. Les darre-res anàlisis i dades existents par-len ja de més de 100.000 famí-

lies en procediments d'execuciójudicial hipotecaria, xifres quepoden doblar-se en els propersmesos segons gairebé tots elsanalistes.Els tests d'estrès a laBanca europea es realitzen cadaany, però mai han estat publi-cats fins aquest 2010. Per quèsí en aquesta ocasió? I per quèel 98% del sistema financer es-panyol ha estat sotmès al'examen per únicament el 65%del conjunt del sistema euro-peu? Fa la impressió que Euro-pa ha volgut “posar-li un exa-men” a Espanya. Per què, desdel Govern, se li ha donat tantarepercussió a aquests resultats?I per què no s'han fet públics enanys anteriors? On eren aqueststests quan van esclatar els casoscol·lectius de Fórum Filatélico,Afinsa i Arte y Naturaleza quevan atrapar entre 9.000 i 13.000milions d'euros de més de477.000 famílies?. A més, nos'han tingut en compte tots elscasos col·lectius de denúnciescontra les entitats per contrac-tes de permuta financera, clàu-sules sòl ... Què passarà ambaquestes dades si els tribunalsdonen la raó als consumidors iles entitats financeres es veuenobligades a pagar?. ADICAEja ha presentat demandes contra61 entitats pel cas de les claù-sules sòl en les hipoteques. Isegueixen endavant les deman-des per swaps i permutes finan-ceres. Casos com AVA, Banfisa,Banif Immobiliari, Lehman Bro-thers, Ruralcaixa, ... són moltesles estafes en les quals les enti-tats financeres es veuen involu-crades i els consumidors perju-dicats. Com no n’han de sortirben parades dels tests d'estrès sino paguen el que li deuen a cen-tenars de milers de consumi-dors? Potser el sistema bancarino es vegi a si mateix “estres-sat”. Però els consumidors síque ho estan ... i per culpa de laBanca.

BANCS I CAIXES SÍ ESTRESSENALS CONSUMIDORS

ASSESSORAMENT TELEFÒNIC 902 361 084

La pràctica totalitat de la banca espanyola ha superat el test d'estrès del Comitè de Supervisors Bancaris Europeus,però les que no ho han fet són, concretament, les caixes d'estalvis. Excessiva bancarització, manca de democratit-zació?. I a més, que passa amb els afectats per contractes de permuta financera, clàusules sòl, Banif Immobiliari,Lehman Brothers ,...? Els consumidors sí que viuen estressats... i per culpa de les entitats financeres.

■ Endeudament,clàusules sòl,abusos bancaris,clips, productesd'estalvi tòxics, ...quí es preocupa perl'estrès delsconsumidors?

Catalunya, ofegada pels acomiadaments,embargaments,...

Quatre històriesd'endeutats i dotzenesde testimonis d'experts analitzen la crisiimmobiliària i crediticia.

“ENDEUTATS, SOBRE LATERANYINA”El documental que posa rostre al sobreendeutament

4.538

2007

11.240

2008 + 247%

18.053

2009+ 160%

20.742

Projecció:2010

+ 115%

Els problemes dels consumidors catalans no deixen de crèixer des de que, al 2007, va esclatarla crisi. Des de llavors els acomiadaments presentats davant del Tribunal Superiorde Justíciahan passat de 13.104 a 2.007-24.648 l'any passat, el 18% de tots elspresentats a Espanya. Tambés'han multiplicat les reclamacions de quantitats, 13.587el 2007 per 24.119 del 2009. Potser ladada més sagnant és el de les execucions hipotecàries,que han passat de 4.538-18.053, xifraque podria quedar feta miques aquest any ja que, en els sisprimers mesos de 2010 es vanefectuar 10.371. Els embargaments també constitueixen una seriosa amenaça, 6379 fins al juliol,el que suposa que 30 famílies catalanes al dia perden la seva casa per culpa delsembargaments bancaris quedant, d'aquesta manera, en risc d'exclusió social. És una situació ala qual cal posar límits de manera immediata, encara que ni la classe política ni lafinancerasemblen, lamentablement, disposades a solucionar aquesta dramàtica situació.

Execucions hipotecàries a Catalunya

Des de 2007 han crescut un 485%Més informació a aicec.adicae.net

4



hipotequesTARDOR 2010

Les hipoteques escombrariesNO HAN DESAPAREGUT

BANC

SANTANDER:les millors condicions...per als seus pisos

La seva cartera de pisos pot consultar-se alportal Altamira i, encara que en les seves su-cursals assegurin que les condicions serien lesmateixes que per a un pis que no sigues de laseva propietat -Euribor a un any + 1’75% iquota d'obertura del 1’50%-, en realitats'ofereix un finançament del 100%, Euribor aun any +0'65 i comissió d'obertura del 0'25%.

BBVA, TRAVES

EXCESSIVES

Encara que en les sevessucursals l'informació sobre la seva carte-ra de pisos brilla per la seva absència, elseu servei d'atenció telefònica localitzaposteriorment als clients i els ofereix ha-bitatges amb les següents condicions: fi-nançament del 100%, Euribor + 0'50%,sense comissió d'obertura i un màxim de40 anys per retornar el préstec.

AIXÍ VEN ELS SEUS PISOS

BANCAJA

Bancaja, que al març de 2009 tenia mésd'1.500 habitatges procedents d'embargaments, ofereix tresanys de quota gratis en el seu Compromís Habitatge 2010. Pe-rò només si triem un dels seus pisos. Les condicions per alsseus immobles són: tres anys lliures de quotes i interessos;sense comissió d'obertura; finançament del 90%; durada delpréstec fins a 50 anys; Euribor + 1'90 el primer any, encara queel diferencial pot baixar fins al 0'90% si domiciliem la nòmina,contractem una assegurança de finançament, una de la llar i unpla de pensions; i exempció de l'obertura per subrogació.

Contracti o negociï la sevahipoteca en les millors

condicions de la mà d’ADICAE

Hipoteques...

LA CAIXA, TOTA UNA

IMMOBILIÀRIA

Els seus comercials no tenen objeccions a ensenyarals compradors la seva cartera de pisos, en la web

Servihabitat, amb aquestes condicions de finançament: 5% de descomp-te sobre el valor del pis si es contracta el programa Nòmina MultiEstre-lla, finançament del 100% al 3% nominal el primer any (TAE 3'06%),revisió anual Euribor +1% -podríem arribar al 0'65% contractant pro-ductes-; i una comissió d'obertura del 0'25%. Se'ns parla de la revista im-mobiliària 'Pásalo', editada per La Caixa, i se'ns dóna un butlletí delsseus immobles en tota Espanya, igual que qualsevol immobiliària.

BANCS I CAIXES D'ESTALVI: LA MAJOR IMMOBILIÀRIA

ADICAEC./ Gavín, 12 local. 50001 SARAGOSSA Tfno.: 976 390060 ■ Fax: 976 390199

i a la web www.adicae.net

Sol·liciti'ls trucanta ADICAE

Les entitats financeress'han llançat a una carre-ra desesperada per des-

fer-se de la major part del seu es-toc immobiliari, que continuaaugmentant a causa de les exe-cucions hipotecàries i que ja hasuperat els 60.000 milionsd'euros en els seus balanços. Elmotiu d'aquesta celeritat? Moltsenzill: el nou sistema de provi-sions, que els obliga a destinar alseu propi compte fins al 30% delvalor de taxació dels seus pisos,un cop transcorreguts dos anysdes de la seva adquisició.

Per què ha crescut el seu es-toc d'habitatges? Principalment,per les execucions hipotecàries.El 2009 es van dur a terme, atot Espanya, 93.319. La previ-sió per al 2010, basada en da-des ofertes pel Consell Generaldel Poder Judicial, és encarapitjor: 121.006. Des de 2008 lesexecucions han crescut a un rit-me del 206%. En termes gene-

rals, des que el 2007 va comen-çar a esclatar la bombolla im-mobiliària, s'hauran produït aEspanya 298.954 execucions. Afinals de 2009 bancs i caixesposseïen més de 100.000 habi-tatges, i quan acabi 2010 hau-ran passat per les seves mansaltres 50.000. Són els pisos queles entitas financeres van ad-quirir el 2008 -molts d'ells en

mal estat-els que es volen treu-re de totes a totes. Per això hanrecuperat productes com la hi-poteca al 100% -que estava envies d'extinció- i tristamentsemblen haver-se normalitzatles hipoteques a 50 anys. Mesu-res desesperades que són fins itot pitjors que les que van pro-vocar l'esclat de la bombollaimmobiliària.

QUÈ CONDICIONS DEFINANÇAMENT OFEREIX LABANCA PER ALS SEUS PISOS?

Ampliant al màxim elfinançament i el terminid'amortització o la flexibilitat(fins a cinc anys de carènciainicial), les entitats trepitjenl'accelerador per reactivar lavenda dels seus habitatges, peròsense baixar els preus. Volenque els consumidors segueixinpagant a preu d'or.

Fonts del sector calculen que elpreu de l'habitatge en els gransdesenvolupaments urbanístics ien l'entorn de les ciutats cauràencara un 20% més. Les entitatsfinanceres no volen 'arriscar-se'a això i, per això, ofereixen més'facilitats' ... però no pel que faal preu ja que els pisos queofereixen segueixen sent alvoltant d'un 30% més car delseu preu raonable. Segonsdiversos estudis, en els pisos demés de 200.000 euros les ofertesde les entitats solen ser un 4%més cares que les del mercatlliure i un 12% més que les queofereixen les immobiliàries ...opcions més barates però quesegueixen sense arribar al 30%raonable i just.

Bancs i caixes volen desprendre's de gran part del seu estoc d'habitatges ja que el nou sistema de previsions els obliga a aportar fins al 30% del valor de taxació dels seus pisos a càrrec seu transcorreguts dos anys des de la seva adquisició. Estan llançant ofertes que recorden en excés a les causants de la crisi.

I PER ALSHABITATGESQUE NO SÓN

'SEUS'?Per als immobles queno són de la sevapropietat elfinançament no superael 80% del valor detaxació de l'immoble,els terminis són méscurts -al voltant de 20o 30 anys- i hi ha méscostos per comissions-obertura, amortitzacióanticipada, subrogació, cancel.lació ,...-. Amés la majorflexibilitat de lesentitats en laconcessió definançament per alsseus immoblescontrasta ambl'estancament que, enlínies generals,registra el crèdit alconsum malgrat laseva lleu repunt en elsúltims mesos.

■ Com més llargasigui la duradadel préstechipotecari, mésinteressos anirana parar al Banc

Si el consumidor tria una casa que realment li agrada, ha de lluitar per una hipoteca ajustada al mercat. Hade visitar diversos bancs fins a trobar la millor oferta. El que s'ha de seguir triant és la llar, no la hipoteca.

Al'horitzó s'albira un aug-ment dels tipus d'interèsper part del Banc Cen-

tral Europeu. Així, els dipòsits se-gueixen sent una possibilitat moltvàlida per a veure créixer els nos-tres estalvis, però cal tenir molt encompte els terminis de permanèn-cia. Contractar ara un dipòsit amés d'un any podria significar unaimportant pèrdua de rendibilitat.L’estalviador hauria d'invertir enproductes tradicionals que oferei-xin seguretat, rebutjant els fonsd'inversió, accions o preferents.Cal tenir molt en compte la liqui-ditat-capacitat per disposar delsdiners quan ho necessitem sensepenalització-. La millor opció sónels dipòsits però amb molt decompte, ja que n'hi ha de molt di-verses característiques.

ATENCIÓ A LA RENDIBILITAT I LA VINCULACIÓ

Els dipòsits poden contractarimports amb una rendibilitataparentment elevada (fins al6%), però només s'aplica per aun període de temps i larendibilitat final baixa un o dospunts. Solen ser ofertesinteressants si portem els dinersd'una altra entitat. Però enmoltes ocasions obliguen acontractar un compte o llibreta,targeta, etc., Productes quecomporten despeses. Calnegociar que el compte ques'obre en la nova entitat no porticomissions de manteniment niadministració. D'una altramanera el que ens donessin cominterès el perdríem en forma decomissions. Si portem elsestalvis de la nostra entitatanterior a una nova on volem

contractar el dipòsit, en fer-hoper transferència, en la nostraentitat anterior cobrarancomissions per transferència.Són comissions negociables i calvalorar el seu cost.

PERMANÈNCIES DE FINS A ...DEU ANYS!

Els dipòsits poden contractardes imports molt diversos, tot ique solen oscil lar entre 3.000 i5.000 euros. També els seus ter-minis de permanència són moltdiferents. Alguns exigeixen no-més tres o sis mesos, mentre quealtres demanen entre dos i tresanys, fins i tot Caja España ofe-reix un a ¡10 anys!. S'estima queels tipus d'interès pujaran, espe-cialment a mitjan 2011. Si pu-

gen més, pujarà la remuneracióde les ofertes en dipòsits en elfutur. Per això no interessa tenirels diners atrapat més d'un any.Si s'ha contractat un dipòsit a sismesos (de setembre de 2010 amarç de 2011), i els tipus co-mencen a pujar a l'octubre, per-

drà rendibilitat durant cinc me-sos-d 'octubre de 2010 a març de2011 -. A més les entitats finan-ceres penalitzen el rescat abansdel venciment i donen menys in-teressos, encara que el capital noho puguin restar.

Hi ha rendibilitats que es fi-xen per trams que en els últimsmesos poden superar el 6%. Larendibilitat mitjana no serà del6% sinó d'entre el 3,50% i el4,50% ja que la màxima del 6%només s'aplica a un període con-cret, i cal tenir-lo molts mesos,de vegades 24, com la l'últimaoferta del Banc Santander co-rresponent a agost de 2010. Calexaminar amb lupa la publicitati, potser, deixar-se assessorarper un expert.

Bancs i caixes segueixen co-mercialitzant dipòsits en modali-tat mixta, els anomenats 'dipòsitsestructurats'. La seva remunera-ció inicial és bastant dolenta (nosupera el 2% -3%), però pretenensalvar amb una 'cistella' d'accionso índexs borsaris perquè'augmenti'. Part dels dinerss'estalvia en un dipòsit (segure-tat) i part ens la juguem a la Bor-sa (risc). Encara que la part de laBorsa no restarà capital si la Bor-sa va malament, no cobrarem in-teressos així que el nostre estalvies torna ruïnós. Així operen, perexemple, el Dipòsit Campió deCaja Navarra (ara Banca Cívica);Dipòsit Europa 5,50 de la Kutxa,Bancaixa amb el Dipòsit MultiRenda. No interessen.

5

dipòsitsConsumidorsl’ economia dels


TARDOR 2010

No deixi els seus diners atrapatsen dipòsits a llarg termini

Els dipòsits segueixen sent una bona opció per als estalviadors però, davant d'una possible pujada dels tipusd'interès, és recomanable que el seu període de permanència no superi els dotze mesos. En cas contrari es corre el risc de perdre rendibilitat.

Per a a resoldre elsseus dubtes sobre el ùsdels diferents mtjantsde pagament o per aconeixer com protegir-se dels fraus d'avui isempre, posem a dispo-sició de l'usuari duesnoves seccions a laweb d'ADICAE.

“SAPIGA COMPREVENIR ELSFRAUS EN ELSMITJANS DEPAGAMENT”

Aprengui a protegir-se delfrau amb la web d'AICAE

■ Dues de les ofertesmés desitjables sónel Dipòsit ActiuAnual de ActivoBanki Tudepósito Flexible deTubancaja.es, queremuneren el 4,50%i fins al 4% TAE

Dipòsit creixent a cinc anys de La Caixa: Es tracta d'un dipòsit que finalitzaamb una rendibilitat del 5'19%, però que només supera el 3% a partir deltercer any de contractació. La seva rendibilitat mitjana anual és del 3'25%TAE. Només es pot accedir invertint, com a mínim, 3.000 euros.

Dipòsit en línia de Banc Sabadell: Es tracta d'un dipòsit a un any que ofereix una"alta rendibilitat" ... el 2'50% TAE. La major part dels comptes d'estalvi que hi ha almercat la superen sense dificultat, i amb total disponibilitat dels nostres estalvis.

Dipòsit Acció 10 de Caixa Catalunya: Consisteix en invertir en una cistella d'accionsformada per cinc empreses i dóna la possibilitat d'obtenir un cupó al venciment defins al 15%. No obstant això les condicions no queden clares, ja que per accedir aaquesta quantitat les accions de les empreses han d'arribar a un valor final totald'entre el 120% i el 130%.

.. i dos dipòsits molt interessantsDipòsit Actiu anual, de ActivoBank: Es contracta inicialment al tipus d'interès del 2'25% TAE, encara que la liquidacióes realitzarà des del primer dia al 4,50% TAE en el cas que els diners procedent d'una entitat que no pertanyi al GrupBanc Sabadell.

Tudepósito flexible, de Tubancaja.es: És un dipòsit creixent que augmenta la sevarendibilitat conforme creix el temps de contractació. Es pot contractar a partir de300 euros tantes vegades com el consumidor desitgi, i sense import màxim: a 1 o 3mesos, 1'98% nominal, a 6 mesos, 2,96% nominal, a 1 o 2 anys, 3 ' 93% nominal.

ALGUNS PRODUCTES

Més informació aaicec.adicae.net


6

Consumidorsl’ economia delsassegurancesTARDOR 2010

Tregui partit a la sevaASSEGURANÇA

DE LA LLAR

Un de cada dues assegurances de lallar són subscrites pel consumidorobligat pel fet de tenir una hipoteca.Més de nou milions de consumidorshan contractat aquest tipusd'assegurança sense saber del certper a què serveix ni quan utilitzar-la,únicament s'han deixat guiar pelsconsells oferts per les sevesrespectives entitats financeres.

ÉS EL MOMENT DE CANVIAR D'ASSEGURADORAO RENEGOCIAR LA SEVA ASSEGURANÇA

En els últims vuit anys les assegurances de la llar hanpujat el seu preu en un 54%, cosa que contrasta ambl'IPC acumulat d'aquests 8 anys que només puja el25,3%. Les assegurances de la llar fixen el seu preu prin-cipalment en funció de les característiques de l'habitatge(metres i ubicació per quantificar continent i contingut), isi bé és cert que la baixada del preu dels immobles no had'afectar al preu de l'assegurança (ja que aquesta valoral'habitatge pel seu cost de reparació o reconstrucció, nopel seu preu de venda), el cert és que l'increment de la si-nistralitat en aquest sector (58% el 2006, 59% el 2007 i60% el 2008) provoca una contínua pujada en els preusd'aquestes assegurances. No obstant això, aquestes puja-des en les primes per assegurances noves són molt mésmoderades des de l'inici de la crisi econòmica i les difi-cultats de pagament generalitzades.

ASSEGURANCES DE LA LLAR PER 75.000 EUROSDE CONTINENT I 25.000 DE CONTINGUT

Per a aquells que ja tenien contractades les seves asse-gurances de la llar des de fa més de tres anys, la primaanual de les seves assegurances haurà pujat cada anyd'acord al preu contractat inicialment. No obstant això,aquells que han contractat l'assegurança durant el períodede crisi hauran trobat preus que, en alguns casos, estanper sota de l'increment de l'IPC. Per aquest motiu, ara ésel moment de revisar el cost i cobertures de la nostra as-segurança i buscar ofertes alternatives més econòmiques.

Entitat Prima 2006

Prima 2009

% incre-ment

% IPC(2006-09)

Mapfre 258 € 282,55 € 10% 9,8%

SegurCaixa 256 € 276,10 € 8% 9,8%

Caser 210 € 236 € 12% 9,8%

Ocaso 224 € 230,47 € 3% 9,8%

Distribució del joc

formatiu sobre

assegurances “ADIQUIZ”.

Publicació i distribució de 24.000 prospectes sobreassegurances d'habitatge, llar i vida.

ADICAEC./ Gavín, 12 local. 50001 ZARAGOZA Tfno.: 976 390060 ■ Fax: 976 390199i en la web www.adicae.net

Edició de l'Estudi

Multidisciplinari

d'Assegurances

“La realitat de

l'assegurança a

Espanya”.

“Conegui la seva assegurança”de la mà d'ADICAE

Solliciti'ls

IMPOSADES COM A PRODUCTEVINCULAT A LES HIPOTEQUES

Les companyies es queixen queun terç dels habitatges no tenen as-segurança de la llar, només el 68%.Si tenim en compte que un altre terçdels propietaris d'habitatge ha con-tractat l'assegurança de la llar obli-gat per l'entitat bancària que li vaconcedir la hipoteca, i que per aixòmolts es donen de baixa a l'anyd'haver-la contractat, caldria afirmarque la manca de confiança enaquestes assegurances és preocu-pant, ja sigui perquè les companyies

no responen a les expectatives delsconsumidors, o perquè aquests in-terpreten les assegurances com unnou abús d'obligat compliment peraconseguir un altre fi (la hipoteca),no com una alternativa, un serveiaddicional voluntari o un fi en simateix (assegurar-se davant la pos-sibilitat d'un sinistre).

COM DENUNCIAR UN SINISTRE O DONAR-SE DE BAIXA

El 30% dels sinistres no es denun-cien. Això és degut a que l'usuari norecorda que va contractar una asse-

gurança en signar la hipoteca i a la"desatenció telefònica" de les com-panyies. El consumidor ha de realit-zar les seves comunicacions de si-nistres per escrit en els set dies pos-teriors, i insistir fins a tenir respostaescrita. Per donar-se de baixa d'unaassegurança, s'ha de comunicar a lacompanyia amb almenys dos mesosd'antelació. La majoria dels proble-mes dels consumidors no sorgeixennomés davant l'incompliment del'asseguradora pel que fa a les co-bertures, sinó també són patents enles meres notificacions de sinistres otramitacions de baixes.

Els riscos s'han de valorar des de dos punts de vista:la probabilitat que es produeixin i el cost de reparacióen cas de sinistre. El risc més probable és el de danysper aigua (habitualment suposa el 31% dels sinistres), iels riscos més perillosos (o els que suposen un majorcost) són el d'incendi (15% dels accidents), que a mésés l'imprescindible per a les hipoteques, i el de respon-sabilitat civil (8% dels sinistres), ja que aquest últim, enincloure el risc de causar mal a tercers, pot ser el méscostós. Altres riscos són menys necessaris com el de ro-batori (18% dels sinistres) ja que abans cal valorar elcost de reposició del que ens puguin robar, o el de tren-

cament de vidres (12% dels sinistres), ja que la mateixamanera cal valorar el cost de reparar-los, que pot ser va-riable. Les companyies asseguradores són molt cons-cients que el consumidor només desitja unes determina-des cobertures en les assegurances, però el fetd'incloure cobertures afegides els permet justificar pri-mes més altes. Hem comprovat que pràcticament no hiha diferències de preu entre contractar en "bloc" i con-tractar "a la carta" les cobertures, per la qual cosaaquest tipus d'ofertes no solen ajustar-se al que real-ment ofereixen aquestes companyies.

EL QUE REALMENT NECESSITEM D'UNA ASSEGURANÇA DE LA LLAR

ADICAE AGRUPA ALS

AFECTATS PER INEAS

ADICAE contínua atenta al'intervenció judicial d'INEAS,marca comercial del'asseguradora d'automòbilsInternational InsuranceCorporation N.V., que va efec-tuar el Tribunal de Justícia deÁmsterdam el 24 de juny.Aquesta intervenció afecta acentenars de consumidorsespanyols. Tots els que tinguincontractada una pòlissad'assegurança d'automòbil ambINEAS hauran de donar-sepressa per solucionar aquestconflicte. ADICAE apareix coml'única via per fer valer els dretsdel consumidor i que pugui con-tractar una pòlissa a la sevamesura sense imposicions. Sivostè és un dels afectats poseu-vos en contacte amb ADICAE al'e-mail [email protected].

4%

31%

15%

12%

9%

8%

3%

18%

Danys elèctricsAltres

Responsabilitatcivil

Extensió degaranties

Trencament de vidres Incendi

Robatori

Danys per aigua


7

telecomunicacionsConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2010

L'ADSL de Telefónica: car, lent... i encara volen que sigui pitjor

Internet continua creixent com a canal per a realitzar operacions financeres, però és una via realment eficient?

Internet s'obre camí a pas-sos de gegant en el mercatfinancer. La banca online

guanya punts enfront de la tradi-cional, les compres a la xarxas'agilitzen i, segons la Comissiódel Mercat de les Telecomunica-cions, el comerç electrònic creixal nostre país entre el 35 i el40% cada any. Però, responenels operadors a aquesta confian-ça? Posen les companyies, alservei del consumidor, xarxesràpides, segures i econòmiques?Rotundament no, encara que po-dria ser pitjor ....

Va ser a finals d'agost quan elconseller delegat de Telefónica,Julio Linares, va destapar la cai-xa dels trons. "El principal pro-blema a què s'enfronta el sectorés que passa per un greu desaco-blament entre el creixement deltrànsit, el cost de la xarxa, elsingressos que genera i la tensióen la inversió. A Espanya, un5% dels usuaris de banda amplamòbil produeix el 75% del tràn-sit. L'usuari mitjà està subsidiata l'usuari intensiu ", ha indicaten la trobada de telecomunica-cions que es celebra anualmenta la Universitat Menéndez Pela-yo de Santander. L'alarma va có-rrer ràpidament. Estava anun-ciant la fi de les tarifes planes?Com afectaria això al sector?Pujarien els preus?

LA INJUSTIFICADA AMENAÇADE TELEFÒNICA

Mentre el creixement i elscostos d'Internet es multipli-quen, Telefónica no ha aconse-guit augmentar els seus ingres-sos al mateix ritme. Afirma queel 20% dels usuaris d'ADSL rea-litzen un ús intensiu de la xarxa,mentre que el 80% la utilitzende manera moderada o esporàdi-

ca. No ha sabut treure rendibili-tat al seu negoci, per la qual co-sa afirma que ha minvat la sevacapacitat d'inversió i per això,ara, vol variar el sistema.

Aquesta situació no és nova.Ja a l'abril la Comissió delMercat de les Telecomunica-cions (CMT), regulador delsector a Espanya, va remetreun informe al Govern sobre laLlei d'economia sostenible llo-ant determinades iniciatives

Els catalans utilitzen la xarxa cada dia més per consultar els seus comptes bancaris i realitzar compres. Però elsoperadors no corresponen a aquesta confiança dels consumidors amb serveis ràpids, econòmics i efectius.

■ A Catalunya lavelocitat mitjanad'ample de bandano arriba ni tan sols els vuitmegues

Una pàgina web en la qual els consumidorspoden accedir a tota la informaciò, fer-se socis i descarregar-se documents i articles

que puguin ser del seu interès

però carregant contra el mo-del per portar la banda amplaa un mega a tota la població,per al qual va demanar finan-çament públic. I també va cri-ticar la possibilitat que el Go-vern establís un preu màxim.Segons la CMT aquesta deci-sió impediria que els opera-dors alternatius poguessincompetir amb Telefónica. Enrealitat totes les companyiestenen preus similars als de Te-lefònica i fins i tot, algunes,més barats i doblant la sevateòrica velocitat.

A la resta d'Europamoltes nacions estan se-guint el camí marcat pelRegne Unit, on les tarifesplanes tenen certs límitsa l'hora de navegar ja quealgunes companyies,com Call Talk, baixen lavelocitat de l'usuari quanl'ús mensual de la xarxasupera els 40 gigues. O2,filial de Telefónica a lesilles, ha començat a exi-gir un ús de fins a 20 gi-gues al mes, mentre quealtres companyies tarifi-quen als seus clients enfunció de l'ús que realit-zin. Allà conformar-seamb l'ùs màxim de 10 gi-gues, per exemple, dónadret a pagar un preu me-nor. I fins i tot és possiblecontractar un serveid'ADSL il limitat amb tru-cades de veu per menysde 45 euros al mes.

Pel que fa a la velocitat,és vergonyósa la compa-ració de la major part del'ADSL espanyol amb elque s'ofereix a Corea delSud. SK Telecom està co-mercialitzant el servei de100 megues (70 meguesreals) a 15 euros al mes.És més, la Comissió deComunicacions de Coreaestà estudiant la possibili-tat d'arribar a 1 Gbps(1.000 megues) el 2012.Per assolir aquestes quo-tes el regulador està pre-parant uns programesd'inversió en noves in-fraestructures propers als24.600 milions de dòlars,que impulsarien la creacióde 120.000 llocs de treball.A Espanya la velocitat mit-jana nacional d'ample debanda-real-no arriba nitan sols els vuit megues.

Fuente: Asociación de Internautas

El president de Telefónica, César Alierta

LA RESTA DEL MÓN TÉ UNSISTEMA MÉS EFICIENT

■ La retribució delConselld'Administracióde Telefónica,juntament amb els salarisdels seus tres membresexecutius vaascendir a 20,7milions d'eurosel 2009. Nopodrien baixar el sou en llocd'empitjorar iencarir cada dia més els seus serveis?

COMPARI LES DIFERENTS ALTERNATIVES DE L'ESTALVI-JUBILACIÓEstalviar per a la jubilació no només pot fer-se invertint en productes d'estalvi-jubilació, sinó en tot tipus d'inversions gestionades amb aportacions constants i un seguiment de les mateixes. Si partim delsupòsit d'un usuari de 55 anys, que es proposa estalviar 8.000 euros / any fins a un total de 80.000 euros en arribar als 65 anys, ens trobaríem amb diferents possibilitats. Sota aquests supòsits basats en lesanàlisis comparatives sobre l'oferta actual de productes d'inversió, el resultat al cap de deu anys serien els següents:

Tipus de producte Rendibilitat Comissions Rendibilitat

netaRisc Aportacions Revaloració Impostos

Capitalacumulat

net d'impostos

Fons d'inversió 3'5 1'5 2 Sí 80.000 € 9.349,72 € 1.682,95 € 87.666,77 €

Dipòsits a termini 2'5 0 2'5 No 80.000 € 9.993,23 € 2.106,91 € (1) 87.666,32 €

Pla de pensions (2) 3'22 1'25 1'97 Sí 80.000 € 9.201,03 € 4.872,51€ (3)

- 4.100 € (4)84.328,52 €93.301,03 €

Pla previsióAssegurat (2) 2 1 1 No 80.000 € 4.534,68 € 3.247,1 € (3)

-4.100 € (4)81.287,58 €88.634,68 €

Pla Individuald'Estalvi

Sistemàtic2 0'9 1'1 No 80.000 € 5.003,29 € 0,00 € 85.003,29 €

Pla de pensions (2) Si ho cobra com a capital (3) Si ho cobra com a renda en 10 anys (4)

(2) En els supòsits per aplans de pensions i plansde previsió assegurada,hem pres un usuari ambrendiments del treball de33.000 euros durant la sevaèpoca laboral activa, i de17.000 euros durant la sevaèpoca de jubilació.

(1) Els dipòsits a terminieviten el risc enfront delsfons d'inversió, però hande tributar pels seus inte-ressos en cada venci-ment, el que suposa unamajor càrrega d'impostosal cap de deu anys.

(3) El fet de recuperar el capital acu-mulat en un sol pagament a l'edat de lajubilació suposa un pagamentd'impostos tan elevat que supera lesdeduccions fiscals que hem obtingutdurant els 10 anys d'inversió, resultantfins i tot més car que la tributació defons d'inversió i de dipòsits a termini.

(4) El fet de recuperar el capital

acumulat com a renda suposa un

autèntic estalvi fiscal que fa reco-

manar aquests productes per a

l'estalvi-jubilació (sempre que els

rendiments de treball durant la vida

laboral siguin almenys tan alts com

els del supòsit, i els rendiments de

treball durant la jubilació no siguin

superiors als del supòsit).

PLANS DE PENSIONS: EL CONSUMIDOR FINS I TOT POT PERDRE DINERS

Els plans de pensions són els productes d'estalvi per a la jubilaciómés estesos a Espanya, amb 10'7 milions de partícips. Mentre elconsumidor aporta diners al pla, aquest li repercuteix en forma dededuccions de l'IRPF: fins a 10.000 euros o el 30% dels seusingressos per a menors de 50 anys, i 12.000 o el 50% dels seusingressos per a majors de 50 anys. En arribar la jubilació, es declaraen l'IRPF com a rendiments del treball al seu tipus de contribuciómarginal (23% - 43%). Per obertures anteriors a 2007 hi ha un 40%de reducció si es cobra com a capital en un sol pagament si hanpassat més de dos anys en les aportacions realitzades. Pot comportarrisc i no garanteix rendibilitats, ja que actua com un fons d'inversió.El consumidor pot perdre diners. Tampoc es pot rescatar, excepte encasos d'atur prolongat, malaltia greu o mort. Si el titular mor elshereus no són beneficiaris del producte, sinó simples hereus. Si lamarxa del fons de pensions no li convenç, pot portar el seu capitalacumulat a un altre en forma de traspàs.

Entitat Comissió de

gestiói dipòsit

La Caixa. PlanCaixa(curt termini) 1'125

Banc Popular.Europopular Renda

(curt termini)1'5%

Bankinter. (a llarg termini) 2'6%

Cajamadrid.Bons (llarg termini) 1'5%

Banc Pastor.Renda variable 2'5%

BBVA. Renda variable 2'5%

PIAS, UN LABERINT LEGAL

En parlar d'un Pla d'Inversió Assegurada (PIA) hofem d'un pla individual d'estalvi sistemàticinstrumentat mitjançant un contracte d'assegurançade vida i té com a finalitat constituir una rendavitalícia en què el prenedor sigui assegurat ibeneficiari. Estan exempts de tributació sempre queles rendes s'hagin acumulat en deu o més anys i espercebin en forma de renda vitalícia. Lesaportacions estan limitades a un màxim de 8.000euros, però són productes compatibles amb plansde pensions i PPAS. Son totalment flexibles, espoden rescatar normalment a partir del primer any,però cal tenir en compte que algunes companyiespenalitzen aquests rescats.

PPAS, UNA MISERABLE RENDIBILITAT

Un Pla de Previsió Assegurat (PPA) és una assegurançad'estalvi i previsió que es diferencia dels plansdepensions en què estableix una garantia de tipus d'interès,és a dir, una rendibilitat fixa. Es tracta d'un producteespecialment pensat per a aquelles persones que novolen assumir cap risc en la seva inversió. Elconsumidor pot canviar d'un PPA a un altre sensepenalització. Solen tenir comissions més baixes, peròcal advertir que, igual que els plans de pensions, tambétenen limitat el dret de rescat. El seu tractament fiscal ésel mateix que el dels plans de pensions.

Entitat Comissió de

gestió i dipòsit

Banc Popular 0'9%

Banesto 0'95%

Caixa Espanya 1%

Entitat Comissions

Bancaixa Exempt.

BBVA Gestió del 0'90%.

La Caixa 15 excepte per a nòmines domiciliades.

Assegurances Bilbao1'75% però es

retorna fins al 1% en deuanualitats.

Caixa d'Enginyers 0'95% anual.

El lobby bancari té un gran interès en desprcrisi, a diferencia del sistema privat. Tenim

sistema actual voluntari d'estalvi-jubilaciócondicions de comercialització són fosquessotmesos a la inestabilitat i incertesa del m

general. A més a més diferent estudis pubpressió dels mercats per a una retallada dede pensions privats tornin a pujar el vol decomercialitzen aquests productes. No obs

moment que, com que estan vinculats a laperdut 2.696


8

Consumidorsl’ economia delspàgines centralsTARDOR 2010

LA RUINA DE LES PENSINO ES DEIXI ENGANYAR PER OFERT


restigiar el sistema públic de pensions, l'únic que ha resistit a laque garantir i millorar el sistema actual pensions públiques. El

ó, en mans de les entitats financeres, és ineficient i injust, i less, amb comissions excessives que no justifiquen la seva gestió,

mercat financer on inverteixen i amb la seva escassa rendibilitatblicats han posat en relació l'enfonsament dels fons privats i lael sistemes públics de pensió. Al banc els interessa que el fonse moment que, i no per casualitat, son precisament ells els questant la amenaça volteja sobre el plans de pensions privats de

a borsa, s'han enfonsat. Tan sols el primer trimestre de 2010 ha6 milions d'euros a tota Espanya.

EL DEBAT DE LES PENSIONS PÚBLIQUES

CÀSTIG INJUST PER ALS PENSIONISTES

La tisorada del govern estatal serà especialment cruel amb els pensionistescatalans, segons un documentat estudi elaborat per la UGT de Catalunya apartir de les dades de la Seguretat Social i de la previsió d'inflació, que faràencarir productes bàsics. L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero preveuestalviar uns 1.500 milions d'euros a tot l'Estat amb aquestes mesures, 300milions dels quals seran a Catalunya. En total, els pensionistes catalans, quecobren de mitjana uns 800 euros al mes, tindran una pèrdua d'ingressos de 239euros l'any. Una quantitat que no és cap minúcia, i menys tractant-se d'unsegment de població tan sensible com ho és aquest, on una quantitat que potsemblar tan modesta pot ser clau a l'hora de garantir la subsistència delsbeneficiaris. No es pot oblidar, en aquest sentit, que segons els càlculs, mésde la meitat dels pensionistes catalans (un54%) estan en risc de pobresa a causa de lesretallades. Amb aquestes dades a la mà, nocosta molt arribar a la conclusió que un pla decontenció de la despesa pública que afectaels més desfavorits és un mal pla. Difícilmentl'Estat els recompensarà en els propers anysper la pèrdua de poder adquisitiu. De veritatserà la seva gran aportació la que ens faràsortir d'aquesta crisi?

AICEC-ADICAE EXIGEIX UN SISTEMADE PENSIONS AMB GARANTIES.

En ADICAE ens posicionem a favor d’unsistema que garanteixi i millori el sistemaactual de pensions pùbliques, i d'un sistemad'estalvi que permeti als ciutadans tenir lessuficients garanties regulades que permetincomplementar la pensió de jubilació. Elsistema actual voluntari d'estalvi-jubilació, enmans de les entitats financeres, és ineficient iinjust, i les condicions de comercialització són fosques, amb comissionsexcessives que no justifiquen la seva gestió, sotmesos a la inestabilitat iincertesa del mercat financer on inverteixen, aixó com a l'exclusiu "interèsfiscal" que només afavoreix determinats nivells de renda, a més de la sevaescassa rendibilitat general. Aquests elements crítics han de formar part d'undebat sobre un sistema alternatiu opcional voluntari de pensions.


9

pàgines centralsConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2010

ONS PRIVADESTES POC RENDIBLES


Setembre 2009. Número 1:BANCS I CAIXES AUGMENTEN LESCOMISSIONS “Per si els usuaris no en

tenien prouamb elsabusos i frausa l'estalvi, laconcessióirresponsablede crèdits ihipoteques iels infinitsenganys de lapublicitatfinancera, aras'hand'enfrontaramb un nouabús en plenacrisi:l'expoliacióincontrolablede lescomissions”.

Novenbre 2009.Número 2: L'ALTRA

CARA DE LESTARGETES DECRÈDIT “És unfet que els con-sumidors cadavegada paguenmés per qualse-vol servei, tot ique cada vega-da, curiosa-ment, accedima menys infor-mació. Unaignorància dela que sen'aprofiten les entitats”.

Estiu 2010. Número 3: CLÀUSULES SÒL: UN ABÚS EN TOTA

REGLA “Els consumidors s'han vist immer-sos en un nou escàndol bancari consistent,

aquesta vega-da, a aplicaruna sèrie delímits alstipus d'interèsen les hipote-ques entre el3 i el 6%,pels qualsentre1.773.366 i2.364.488famílies nos'estanpodent bene-ficiar de lesbaixades del'Euribor”.

LA MILLOR PUBLICACIÓ PER DEFENSAR-SE DELS ABUSOS DE BANCS I CAIXES


10

Consumidorsl’ economia delsarbitratge financerTARDOR 2010

RENOVAR L'ARBITRATGEDE CONSUM Les memòries anuals querecullen les sol·licitudsd'arbitratge donen una dadareveladora: l'existència d'unsàmbits consolidats (telefonia,Internet, transports...) ambsectors que malgrat la sevatranscendència econòmica, laseva complexitat i un accéscada vegada major per partdels usuaris, es resisteixenencara a acceptar aquestsistema (serveis financers). Undels reptes que s'han d'afrontarexigeix elevar el nivelld'acceptació d'aquest sistema.Són escasses, per exemple, lesentitats financeres queaccedeixen sotmetre's aarbitratge, quan precisamentaquest sector, juntament ambl'habitatge, és el que majoresforç econòmic exigeixen alconsumidor (hipoteques icrèdits) i és a través dels seusserveis i productes que elsconsumidors realitzen granpart de les seves compres ocontractacions d'altres serveis(targetes i altres mitjans depagament).

EL LABERINT DE LESRECLAMACIONSFINANCERES

Tot i que els usuaris reclamenmés a les entitats financeres,continuen igual de indefensos.Una de les raons és que el siste-ma de reclamació de serveisbancaris és complex, laberíntic, ifrustrant per a la majoria delsconsumidors. Una altra raó ésque, encara que la darrera entitatsupervisora (el Servei deReclamacions del Bancd'Espanya) doni la raó al client,res obliga les entitats a rectificar.Les resolucions del Bancd'Espanya no són vinculants.Algunes entitats, tot i sabent queel reclamant té raó, es desente-nen quan aquest va al Serveid'Atenció al Client o al Defensordel Client, departaments queofereixen escassa transparènciaja que depenen o estan finançatsper les pròpies entitats.

EL SISTEMA NO S'HAURIAD'ESTANCAR És cert que l'arbitratge tél'inconvenient legal que és impos-sible convertir-lo en obligatori,perquè és la voluntarietat la queatorga al laude arbitral (o resolu-ció) un caràcter de cosa jutjadaequiparable al de la sentència judi-cial i perquè, a més, vulneraria eldret, reconegut constitucional-ment, de tutela judicial efectiva.Per això no es pot evitar una sen-sació de tasca incompleta quan undels sectors més importants en lanostra economia com és el finan-cer, dóna l'esquena de maneraconscient i premeditada a aquestsistema. Al marge de crides i cam-panyes des de l'administració, elfoment de l'arbitratge de consumper sectors encara reticents ha depassar per l'establiment de mesu-res més fermes. I si de crear cons-ciència col·lectiva des del'arbitratge es tracta, és necessarique els consumidors s'agrupin demanera organitzada al voltant deles associacions perquè participinen la defensa no privatitzada delsseus drets en un sistema que, engeneral, sembla funcionar de ma-nera raonable i eficaç.

Les reclamacions pels serveis financers s'han multiplicat en elsúltims mesos. Segons el Banc d'Espanya, en els sis primersmesos de 2009 van augmentar un 90% pel que fa a 2008, amb28.609 casos nous, però els informes favorables al reclamantnomés ascendeixen al 21'5%. El Banc d'Espanya segueix sensetenir força per obligar a bancs i caixes a atendre a aquestesreclamacions i les entitats segueixen bloquejant en una xiframolt alta les resolucions favorables al client. Com podriasolucionar-se aquesta situació?

Arbitratge en les caixesd'estalvi: Per la seva

consideració social, aquestsector hauria d'estar adherit alSistema Arbitral. La presènciade l'administració en el governde les caixes hauria de treballar

en aquest sentit.

ALGUNES PROPOSTES PER REVITALITZAR L'ARBITRATGE DE CONSUM

EL CONSUMIDOR BANCARI RECLAMA,

PERÒ... LI SERVEIX D'ALGUNA COSA?

La importànciade formar part d’unaAssociació deConsumidors

La importànciade formar part d’unaAssociació deConsumidors

AICEC-ADICAE: C/ Entença 30, entresol 1ªBarcelona, 08015, Tel: 933 425 044

Com Associació de Consumidors,pretenem compensar la gran diferènciaque existeix entre el ciutadà i les gransentitats financeres, cada vegada més

allunyades dels interessos dels usuaris.El nostre objectiu és aconseguir unasocietat més justa des de l’àmbit del

consum financer, millorant les relacionsentre empreses financeres i consumidors.

AICEC-ADICAE, com a Associació deConsumidors, s´ha especializat en ladefensa dels consumidors en l´àmbit

financer, des de la indepèndencia quesuposa una Associació, dirigida per i pels

consumidors.

ANY 2005 2006 2007 2008

Telefonia 1679 (24,62%)

1464 (19,95%)

1530 (15,43%)

2570 (24,00%)

Internet 837 (14,24%)

454 (6,19%)

307 (3,10%)

581 (5,43%)

Transports 304 (5,17%)

1666 (22,7%)

3748 (37,78%)

1748 (16,33%)

Serveis Financers

32 (0,54%)

134 (1,83%)

80 (0,81%)

180 (1,68%)

Assegurances 59 (1,00%)

69 (0,94%)

61 (0,61%)

116 (1,08%)

Sol·licituds d'arbitratge per sectors (percentatges respecte del total)

Dades Estadístiques (Font: Junta Arbitral de Consum de Catalunya)

Arbitratge col·lectiu: Necessitat de crear"procediments col·lectius" en representació

d'afectats indeterminats, i per tant, un "laudecol·lectiu" per a qualsevol perjudicat per un

mateix assumpte, fins ara no permès.Suposaria un estalvi processal per l'arbitratge i

un pas endavant per a la defensa eficaç delsinteressos difusos dels consumidors.

Normativa sancionadora: Introduir en lanormativa sancionadora en matèria financera

com a part d'una possible sanció la reposició al'usuari de la situació alterada per l'infractor

fins al seu estat original més danys iperjudicis, que suposaria reforçar el paper deles administracions i a forçar a moltes entitatsfinanceres a participar en el Sistema Arbitral

de Consum. Establir criteris de reducció al'hora d'aplicar, si és el cas, sancions de

consum, sempre que l'empresari oprofessional hagi acceptat sotmetre la

controvèrsia amb el consumidor a arbitratge.

No deixar de comptar amb les Associacions:Amb el suport institucional, seguir fomentant

el paper mediador de las Associacions deConsumidors (respectant el principi de

neutralitat del mediador).


11

drets dels consumidorsConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2010

En la passada edició deLa Economia dels Con-sumidors, ADICAE co-

mentava l'aprovació, el 23 dejuny, del nou Codi de Consumde Catalunya. Hi ha agut aven-ços interessants, certament, peroencara queden assumptes pen-dents que caldrà millorar de caraal futur, com són els relatius alsobreendeutament, l'educació iels serveis financers.s.

SOBREENDEUTAMENT:QÜESTIONS PENDENTS

En la nova normativas'incorpora el terme 'consumresponsable', que s'identificaamb un "consum moderat, in-format, reflexiu i conscient".No obstant això una qüestiópendent és aclarir la responsa-bilitat del 'prestador' de serveisen el sector financer - bancs icaixes d'estalvis- quan es ven oes comercialitza un producte,per evitar que es descarregui laresponsabilitat en el consumi-

dor, com aparentment així serà.Una responsabilitat que ha derecaure en la seva justa mesuraen els empresaris en general ien les entitats financeres enparticular, que han d'oferir pro-ductes amb unes condicions decontractació clares i sense captruc. Cal també entrar de plè enla definició de "consum res-ponsable".

També s'amplia el conceptede 'col • lectius especialmentprotegits', tot i que nos'aclareix qui són sinó que,simplement, s'indica que estracta d'aquells que tinguin"una situació d'inferioritat o in-

defensió especials". Ara be,tots aquells consumidors quecontracten amb un banc o caixaun producte financer que dona-da la seva complexitat pot arri-var a resultar icomprensible,haurien de ser considerats con-sumidors protegits? Es evidentque hi ha casos en el que es tèque exigir un major control,encara que possiblement no to-thom recaigui en la definicióde "especialment protegit".

Dins d'aquest consum respon-sable hi ha un aspecte fonamen-tal que és controlar el sobreen-deutament familiar. En el Codino queden reflectits compromi-sos ni propostes clares per con-trolar aquesta situació.

Tot i que establir un procedi-ment legal de sobreendeutamentés competència de l'Estat, les en-titats locals i regionals podrien,emparades en la seva competèn-cia en polítiques socials -com hafet, per exemple, l'Ajuntament

de Solsona- donar pas a iniciati-ves pròpies i imaginatives perposar límit al sobreendeutamentfamiliar. Ni tan sols es planteja

el nou Codi la creació d'un orga-nisme territorial que coordini iunifiqui criteris per informar iprevenir el sobreendeutamentdins de la seva política social. Atall d'exemple es podria havercreat un observatori, com va pro-posar el 2008 el Comitè Econò-mic i Social Europeu. De la ma-teixa manera es podrien haverestablert convenis amb les asso-ciacions de consumidors o diver-ses entitats preparades i que ja faanys que estan assessorant alsconsumidors en matèria de so-breendeutament.

PUNT NEGATIU PER ALS SERVEIS FINANCERS

Sorprèn que els serveis financers siguin la gran assignatura pendent del Codi, i més tenint en compte que la Generalitat de Catalunyava ser pionera en la lluita contra les reunificadores abusives de crèdit. No s'aclareixen, entre altres qüestions, la duplicitat i dispersióentre normes sectorials. Haurien d'haver-se fet més esforços per millorar el control de les relacions entre bancs, caixes i consumidorssota la perspectiva del Dret i institucions de Consum. Per exemple fent referència a aquest sector en matèria de control publicitari,requisits contractuals, informació, riscos i responsabilitats.

En definitiva, el nou Codi de Consum de Catalunya és una bona eina però no ha de quedar-se en una mera declaració d'intencions comsucceeix amb altres lleis autonòmiques com, per exemple, la Llei aragonesa de Consumidors (llei 16/2006). Cal que Catalunya comptiamb l'experiència de les associacions de consumidors, que es planifiquin actuacions, que en serveis financers en particular promoguinla posada al mercat de productes financers sense riscos per a la ciutadania, amb un mecanisme similar al de les alertes alimentaries.

■ El nou Codi ampliael concepte de'col-lectiusespecialmentprotegits' però noaclareix qui són

■ El gran repte ésdonar einesjurídiques alsciutadans i que es coneguin elsserveis de lesassociacions deconsumidors

La normativa impulsa l'educació financera però no profundiza lo suficient en matèria de responsabilitats delsprestadors de serveis, la tasca dels Serveis Públics de Consum i, sobretot, la informació sobre serveis financers,aportant noves iniciatives i aprofitant millor l'experiència de les associacions de consumidors.

Poca imaginació i alguns avenços en el NOU CODI DE CONSUM DE CATALUNYA

Ni legislació ni demostra imaginació per controlar el sistema financer

És destacable que la llei catalana millora alguns apartats que la legislacióestatal només desenvolupa a nivelle superficial. S'indica, per exemple, queels consumidors poden desenvolupar un comportament lliure, racional, sa-ludable i, (lo que va ser una aportació de AICEC-ADICAE en el tràmitd'legacions), crític en matèria de consum. El consumidor ha, i pot, desfer-sedel sotmetiment dels interessos del Mercat i ha d'explorar altres opcionsbuscant el millor assessorament possible. Cal aprendre a rebutjar les condi-cions de les entitats financeres, a dir 'no', a negociar amb elles i a reclamaro buscar altres opcions que no tenen cabuda en el Mercat. Cal ensenyar idifondre el paper de les associacions de consumidors a la ciutadania.

El nou Codi també garanteix l'accés a l'educació en matèria consum in-dicant que cal "desenvolupar transversalment l'educació al consum en elsdiferents nivells d'ensenyament". En aquest sentit es tindran en compte elscurrículums escolars. Les associacions de consumidors també tindran unpaper important en el disseny de les polítiques d'educació en consum, jaque són una eina amb experiència. AICEC-ADICAE lluitarà perquè això noes quedi només en bones intencions i treballarà perquè els escolars cone-guin com es treballa en una associació com aquesta. Un altre punt a des-tacar és que s'assegura "l'existència d'un centre permanent d'educacióen consum", col.laborant a més amb les organitzacions de consumidorsper al desenvolupament d'aquesta política educacional.

Si bé totes aquestes iniciatives són positives, cal remarcar que no tots'ha de basar en l'educació del consumidor, ja que el venedor sempretindrà més i millor informació sobre el producte que està venent, espe-cialment en el sistema financer ja que s'informa 'per vendre ', de maneraque la informació facilitada al consumidor sempre serà tot el esbiaixadaque el venedor consideri oportú. Per això és necessari que els consumi-dors tinguin, a més d'una formació que els permeti ser crítics, eines jurí-diques a les quals acollir-se en cas de frau i que coneguin els serveis queofereixen les associacions de consumidors per reivindicar de maneraagrupada seus drets. Aquest és el gran repte a desenvolupar per les au-toritats de consum catalanes.

REFORÇ DE L'EDUCACIÓFINANCERA


12

Consumidorsl’ economia delsplataforma hipotecàriaTARDOR 2010

El 3 º Fòrum ha estat el reflexd'aquest plantejament. Convocatper AICEC-ADICAE i en el qual

han col.laborat sis organitzacions (Comis-sions Obreres de Catalunya, UGT de Ca-talunya, la Unió de Consumidors de Cata-lunya, la Confederació d'AssociacionsVeïnals de Catalunya. L'ObservatoriDESC (Observatori Sobre Drets Socials),la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca)ha posat sobre la taula la veritable dimen-sió del problema. S'han encarregat d'aixòel vicepresident d'ADICAE, Juan CarlosGarcía Marcos, que en la seva benvingu-da no ha deixat de recordar quines són lesdades estadístiques dels desnonaments ju-dicials (que el 2010 podrien arribar a500.000) i a Catalunya han arribat ja als40.000. L'obertura dels treballs del Fòrumha anat a càrrec de José María FeréndezSeijó, Magistrat dels jutjats mercantils deBarcelona, que va definir, encertadament,

els problemes reals, en la perspectiva d'un magistrat, que hi ha darrere de la "emergèn-cia hipotecària". De manera directa ha relacionat l'actuació del jutge amb la inexistèn-cia de lleis que permetin (exactament com des ADICAE reclamem des d'una dècada)conèixer en quin moment i en quines condicions s'ha produït la fallida personal que es-tà en el punt d'origen de l'endeutament. En un sentit molt proper a les tesis que AI-CEC-ADICAE defensa, ha volgut fer referència fins i tot a la no legalitat de les clàusu-les sòl, que de manera eficaç ha definit com "troians" introduïts per les entitats finan-ceres en els contractes Hipotecaris que es van signar.

A la taula rodona en la qual participaven les set organitzacions convocants, dirigidaper Isabel Prado González, coordinadora de AICEC-ADICAE, s'ha observat una totalunitat d'objectius i plantejaments. De manera especial Aurora Huerga de CCOO, Mi-guel Ángel Escobar d'UGT de Catalunya i Ada Colau de l'Observatori DESC, han evi-denciat la situació d'urgència dramàtica que ja s'ha produit a Catalunya, recuperant, desde la pròpia sensibilitat, des de la pròpia visió, la centralitat del que José María Fernán-dez Seijó havia plantejat: calen mesures eficaces per aturar la injustícia il'atropellament de les execucions hipotecàries. Es necessiten de manera urgent mesuresdestinades a protegir els consumidors, els treballadors, els ciutadans, dels abusos de lesentitats financeres que, en paraules d'Ada Colau (DESC) poden fins i tot configuraruna estafa generalitzada contra els drets dels ciutadans. En aquest sentit han tingut unimpacte especial les paraules de Miquel Àngel Escobar (UGT) que ha afirmat "ha arri-bat el moment de donar un cop sobre la taula i dir" prou "a aquesta situació injusta i in-admissible". Per això tots els participants i totes les organitazacions han convingut do-nar pas a les iniciatives que es proposen en el Document Marc "Mesures per a una so-lució del sobre endeutament familiar, contra la condemna hipotecària".

En la roda de premsa totes les organitzacions han donat suport al document conjunt i

totes les accions que es deriven, entre elles la Inicitiva Legislativa Popular destinada amodificar els preceptes legals de l'actual Llei Hipotecària que ha permès que s'arribés ala greu situació actual. En efecte el mateix José María Fernández Seijó havia indicat lanecessitat de reclamar, d'una vegada, la reforma de l'art. 1911 del Codi Civil que repre-senta la base legal d'un autèntic càstig al deutor.

A la segona taula rodona, coordinada pel vicepresident de AICEC-ADICAE, JordiTarruella Mellado, les administracions públiques convidades Departament d'Habitatgede la Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia, Finances i Consum de la Ge-neralitat, Gerència de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, han manifestat, demanera gairebé unànime la insuficiència dels recursos disponibles, legals i econòmics,per fer front a l'actual situació, confirmant d'aquesta manera les tesis sostingudes pelsponents del matí.

L'Ajuntament de Solsona (Lleida) ha engegat un serveid'orientació econòmica per ajudar a les famílies amb pro-blemes per arribar a fi de mes. Davant la faltad'iniciatives del Govern, ADICAE creu que aquesta decisiódemostra que desenvolupar aquest tipus de polítiques noés difícil... si existeix voluntat de fer-ho. Des de ADICAEanimem a tots els Ajuntaments a desenvolupar serveis si-milars i ens posem a la seva disposició per col·laborar enquantes activitats siguin necessàries amb l'objectiud'ajudar a pal·liar el sobreendeudamiento dels consumi-dors espanyols. L'alcalde del municipi, David Rodríguez,desgrana a l'Economia dels Consumidors els detallsd'aquesta iniciativa.

A: Quins serveis ofereixen a través del seu programa d’orientació econòmica? D: Assessorament econòmic individualitzat per aquelles famílies que, a causa de la crisi

econòmica, estan passant un mal moment i necessiten una ajuda externa que els ajudi a re-situar-se amb els ingressos de què disposen actualment.

A: Quin tipus de persones i amb quins problemes venen demanant assessorament? D: Famílies que fins ara no havien estat usuàries de serveis socials i que, a causa de la

conjuntura econòmica actual, han vist reduïts notablement els seus ingressos i no saben comafrontar aquesta situació, malgrat disposar de suficients recursos per arribar a final de mes.Són persones i famílies que necessiten un cop de mà per administar-se econòmicament.

A: Dintre dels serveis, preveuen possibles negociacions amb les entitats financeres pera una reordenació dels crèdits o una moratòria?

D: En funció de la valoració que faci el tècnic o tècnica que porti aquest servei en al-guns casos pot implicar orientació a les persones o famílies perquè renegociïn amb les en-titats financeres.

A: Troben a faltar més eines jurídiques per solucionar aquest problema?D: Sí, tot i que possiblement el que fa més falta és informació, ja que hi ha un gran des-

coneixent de les persones o famílies afectades de les possibles eines jurídiques que hi haper solucionar aquests problemes.

A: Creuen que és necessari que s’aprovi, d’una vegada, la reclamada Llei de sobreen-deutament o d’insolvència de les famílies?

D: Tot i que no coneixem amb profunditat aquests proposta de Llei, sí que creiem quecaldria protegir les famílies davant de situacions econòmiques no buscades que podenprovocar situacions de marginalitat molt greus.

A: ADICAE i la seva delegació a Catalunya AICEC , mitjançant la seva Plataforma Hipotecà-ria, ha denunciat a nombroses entitats que inclouen clàusules sòl, persegueix la desapariciódels clips i swaps hipotecaris, ha portat iniciatives al Senat, ha promogut desenes de mani-festacions, ... Consideren que ADICAE pot ser una ajuda útil tant per als ciutadans com per aaquells organismes que, com vostès, decideixin ajudar els consumidors en matèria financera?

D: Tota entitat o plataforma que defensi els drets dels ciutadans és útil i necessària. So-vint els consumidors es troben desprotegits per la manca d’informació. Tota plataformaque contribueixi a assessorar-los ha de ser benvinguda.

Conclusions del 3r Fòrum Hipotecari de Catalunya:

El Fòrum va aixecar gran expectació.

Entrevista amb... David Rodríguez, alcalde de Solsona (Lleida):

GRAN REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA DEL FÒRUM DE ADICAE

La tercera edició del Fòrum Hipotecari d'ADICAE va tenir gran repercussió en

els mitjans de tirada nacional. El País o La Vanguardia, per exemple, van dedi-car amplis reportatges a aquest.D'aquesta manera Gianfranco Pani,portaveu de la nostra associació,va denunciar en les pàgines delPaís, per exemple, el desempara-ment dels ciutadans asfixiats pelsdeutes. "El Govern ha incomplert laseva promesa d'aprovar una llei perprevenir i combatre el sobrendeu-dament de les llars, i les entitats

financeres no han donat cap pas en favor de solucions davant d'aquest greu

problema", ha retret. Les cadenes de televisió també dedicar una àmplia cober-

tura en els seus informatius.

“Creiem que caldria protegir les famílies davant de situacions econòmiques no buscades”

HA ARRIBAT L'HORA D’ATURAR ELS ABUSOS HIPOTECARIS


13


TARDOR 2010

laeconomiadelosconsumidores.ad icae.netlaeconomiadelosconsumidores.ad icae.net

ADICAE TV

OPINIÓCONTINGUTS

NOTÍCIES

A travésd'aquest enllaçpodeu accedira l'ediciónacional impre-sa deL'Economia delsConsumidors.

En aquesta secció el lector potaccedir a documents audiovi-suals d'ADICAE. Una einamoderna idinàmica deconèixer elsseus drets.

Una pàgina oberta per a totsels consumidors. Els lectorspoden deixar la seva opinió o

comentarisobre qualse-vol notíciaque desitgin.

De forma fàcil i senzilla,l'internauta pot conèixer elscontinguts de la web i triarl'article ola notíciaque més liinteressi.

Articles ons'analitzade formafàcil i acces-sible per a qualsevol lector elsprincipals problemes del consu-midor financer amb un criteri crí-tic, pedagògic i reivindicatiu.

EDICIÓ IMPRESA

Connecteu-vos a lainformació més crítica i útilper defensar la vostraeconomia i els vostres drets

Connecteu-vos a lainformació més crítica i útilper defensar la vostraeconomia i els vostres drets

14


TARDOR 2010

aicec confidencial


Els clients d'entitats ban-càries que hagin de renovarles seves targetes pagarande mitjana gairebé un 4,53%més que fa un any per a lesde dèbit i un 3,23% més perles de crèdit, segons les últi-mes dades del Bancd'Espanya. La quota mitjanaal juliol per la targeta de dè-bit era de 16,84 euros, men-tre que per la de crèdit vaser el juliol de 33,48 euros.Altres comissions que co-bren com taxes les entitatsbancàries també han patitaugments tot i que la crisieconòmica per la que tra-vessen milions de famíliesno cessa. En aquest sentit,la quota per mantenir uncompte corrent i un compted'estalvi, de caràcter semes-tral, també repunta en rela-ció a l'any passat. En con-cret, tenir un compte correntcosta ara un 3,2% més queal desembre de 2009, i elcompte d'estalvi se situavaen un 1,5% més que a finalsde desembre passat. Per te-

nir descoberts, la tarifa deles entitats financeres tambéva augmentar. El juliol pas-sat era de 11,77 euros, un10,8% més que fa un any. Idenunciable és també el fetque la comissió per subro-gació hagi crescut una mit-jana de 18'97 euros en pocsmesos. Amb la candent pro-

blemàtica de les clàusulesabusives en les hipoteques imilers d'espanyols tractantde canviar de banc seu crè-dit hipotecari, les entitats fi-nanceres segueixen benefi-ciant-se d'aquesta situació iens obliguen a pagar mésper canviar de banc la nos-tra hipoteca.

LA CAIXA: UN FRAU ALS CONSUMIDORS AMB LA INFORMACIÓ

Informació interessant la que ens proporciona el nostre associatJesús Mondejar, que té un blog que li aconsellem que visitin "ASÍGANA DINERO LA CAIXA".

Ens diu que ha presentat, com milers d'altres afectats, una recla-mació al Defensor del Client de les Caixes d'estalvis, abans, i alBanc d'Espanya, després. A la seva resposta aquesta entitat ha ar-gumentat que la fórmula de càlcul del swaps està a l'abast de unnen de deu anys, per que per resoldre-la es suficient saber sumar,restar, dividir i multiplicar (SIC!). La fórmula es aquesta:

Molt fàcil como hom pot veure. De manera que el nostre amic iassociat, s'ha posat mà a la obra, per trobar la solució a aquestaformula i casi ho aconsegueix si no fos per que li faltava un indexde referencia. Des de "La Caixa" van argumentar que era molt fà-cil (una altra vegada. Es veu que per "La Caixa" tot es molt fàcil)trobar-ho: calia senzillament anar a la pàgina de Bloomberg i treu-re-ho. I Jesús ho va fer, o millor dit, ho va intentar, per que quanva voler donar-se d'alta, va descobrir que subscriur-se a Bloom-berg i d'aquesta manera tenir accés al index que l'obliga a pagarbastant diners a la Caixa cada mes, correspon a abonar una petitaquota d'inscripció: 20.000 dòlars americans, o lo que es lo mateix,una mica mes de 19.000 euros. Ho veuen: per a que tindríem quedesconfiar de "la Caixa"?

CAIXA DE CATALUNYA LLOGA EL PISOS QUE VA EMBARGAR

CAIXES D'ESTALVIS: POCA RENDIBILITAT ENELS DIPÒSITS I CRÈDITS MOLT CARS

LA BANCA AUGMENTA UNCOP MÉS LES COMISSIONS

Mentre estem preparant aquestaedició de tardor de l'Economiadels Consumidors, ens arriba unad'aquelles noticies que un no sapben bé si posar-se a riure o a plo-rar. Acabem de saber que Caixa deCatalunya (que després de la fusiófinançada amb diners públics pas-sarà, ella i les fusionades, a dir-seCatalunyaCaixa, ja que la fantasiala tenen reservada per a altres co-ses) posarà al mercat un stock de3.600 habitatges, del quals 1700 ala venta i els restants 1800 en rè-gim de lloguer. No sabem si estracte d'un error d'algun col·legaperiodista però la primera partd'aquesta noticia ens sembla inco-rrecta: 1700 més 1800 fa 3500.Ens falten 100 pisos. Peró on enssembla que el Senyor Jaume Ma-sana s'ha lluit i ben lluit es quandiu que ho fan així perquè (no s'hoperdin) "la entitat no té vocacióimmobiliària". Si bancs i caixesno haguessin volgut tenir tants pi-

sos, haguessin negociat mès i mi-llor amb el seus clients i no ha-guessin endegat tantes execucionshipotecaries. I, si no tenen vocacióimmobiliària, d'on li venen 3600pisos a tota Espanya? Al final re-sultarà que els tenen perquè els hivan regalar. I creiem que es possi-ble que sigui veritablement així:els hi van regalar, mitjançant algu-na pèrdua de temps en els jutjats,uns quants milers de ciutadansque no van poder pagar la seva hi-poteca degut a diferents causes,entre elles les clàusules sòl quehan representat una autentic càstigper milers de famílies. I, si a casaixò no hagués sigut suficient, elsrestant 1800 pisos a tota Espanyaaniran al mercat de lloguer ambpreus al voltant del 500 euros (en-cara que molts pensem, amb preo-cupació, que el preus reals estaranentre els 800 i els 1000 euros)confirmant la inequivocable voca-ció social d'aquesta entitat.

Aquesta és la fórmula del SWAP. Vostè l’entén? Nosaltres

tampoc. Doncs La Caixa diu que l’entén “fins i tot un nen”.

APROFITI'S DELSPRODUCTES

D'ESTALVIAICEC-ADICAE li ofereix una àmplia

guia sobre els tipus de productesd'estalvi-inversió, perquè aprengui adistingir ia utilitzar-los de la manera

més efectiva per als seus estalvis.

Segons dades facilitadespel Banc d'Espanya i diversesfonts financeres consultadesper ADICAE, la remunera-ció dels dipòsits dels bancsse situa de mitjana en un2,83% TAE pel 2,35 TAE deles caixes d'estalvis. No obs-tant això, segons informal'Institut Nacional

d'Estadística ( INE ), el tipusd'interès mitjà dels préstecshipotecaris de les caixesd'estalvi va ser, al juny de2010, del 4,11- un marge debenefici de l'1,76% pel que faa la remuneració dels dipò-sits- i del 3,77% per alsbancs – 0,94%-. Aquesta di-ferència és especialment sag-

nant en el cas de les caixesd'estalvis, suposadament “en-titats socials” que posen mésdificultats a l'hora de conce-dir crèdits, els cobren méscars i, a més a més ofereixenmenys rendibilitat pels estal-vis dels seus clients.D'aquesta manera, Qui neces-sita a les caixes d'estalvis?

Més informació a

aicec.adicae.net

15


TARDOR 2010

aicec confidencial


L'INTERESSAT "MODELITALIÀ" DE LES CAIXESD'ESTALVIS CATALANES

Les caixes d'estalvis tornen a la carregaamb els seus arguments bastants feixucsper a aconseguir fer allò que volen (comsi fins ara no ho haguessin fet!). Com queno saben com dir-ho ara s'inventen, peruna banda, que el model italià (el sistemade les fundacions creat a Itàlia per la lleiAmato-Carli) es tindria que aplicar ambcorreccions perquè aquest model ha pro-duït a Itàlia un 20% "d'exclusió finance-ra" -com si els embargaments judicials encontra dels consumidors no ho fossin,....-i, per l'altre que en raó d'aquest perill"d'exclusió" les caixes, totes, poden ne-cessitar altres ajudes. De moment que, detant en tant, hi ha usuaris i consumidorsque parlen o llegeixen idiomes estrangers,es fa palés el fet que els arguments ques'utilitzen no s'aguanten per enlloc.

El model italià ( les fundacions que vanvendre els seus actius a societat anònimesque eren les caixes de nova creació ) esva tenir que aplicar perquè a mitjans del'90 Itàlia era el segon país del món pervolum d'estalvis, després de Japó, i, amés a més, la primera caixa d'estalvis delmón (CARIPLO) era italiana. Això voldir que hi havia massa diners "fora decontrol". No tenien propietari.

QUE TENIM A ESPANYA I ACATALUNYA AQUEST MOMENT?

Caixes d'estalvis que fan aigua per alsquatre costats i que necessiten diners. Demoment que els consumidors, i tots elsciutadans, entenem que ja li hem donatprou diners dels nostres impostos, enssembla, també, que la segona qüestió estàcontestada. I per allò que es refereix al'exclusió social, tots els que coneixen elsistema financer i d'estalvi italià sabenmolt bé que si en aquest moment hi ha un20% de la població que no te compte enun banc o caixa, això vol dir que el nousistema ha aconseguit un molt bo resultat.En efecte, fins a mitjans dels anys '90 ca-si un 50% dels italians no tenien els seusdiners ni a bancs ni a caixes: els tenien acorreus, que ha representat, des de sem-pre la manera més senzilla, més barata imés efectiva de tenir un llibreta d'estalvi,pagar rebuts i fer els tràmits de tot tipus.Si després de la llei Amato-Carli aquestpercentatge ha passat del 50% al 20% re-sulta fàcil observar que un 30% de perso-nes s'ha decantat pel nou model. Per quèserà que han llegit com a exclusió allòque es el resultat d'una reforma que vaacabar amb la perillosa força financeradel gegant CARIPLO, precisament men-tre allò que busquen es ajuntar-se per fer-se més fort?

El dia 10 setembre de 2010, en eltranscurs d'una molt concorreguda rodade premsa, AICEC-ADICAE, la UnióGeneral de Treballadors i la Unió deConsumidors de Catalunya van presen-tar un document conjunt en el que de-nuncien la gravísima situació que s'hacreat a raó de les 40.000 execucions hi-potecaries que s'han dut a terme a Cata-lunya, entre els any 2007 i el primer tri-mestre del 2010. Ja la primera frased'aquest escrit no deixa lloc a cap dubte:"Demanàvem millores salarials i ens do-naven targetes de crèdit i hipoteques a40 o 45 anys.." AICEC-ADICAE ha par-ticipat en la redacció i elaboració del do-cument per ser una associació amb unatrajectòria de mes de 22 anys a Espanyai 19 a Catalunya, lluitant per a la defen-sa del drets dels consumidors, i que acu-mula una experiència que ha quedat benevident en desenes d'estudis i docu-ments, així com en importants proposi-cions de llei i de reformes normatives.És normal, per tant, que la important tas-ca realitzada fins ara, a nivell estatal icatalà, hagi tingut aquest reconeixement.

L'antecedent d'aquest document es unainvestigació universitària (UniversitatPompeu Fabra) de l'any 2006, relatiu allimit de l'endeutament de les families ca-talanes, realitazada sobre una mostra demés de 600 families. La recerca posavaen evidencia que ja en el 2006, es a dir,molt avant de la declaració oficial de la

crisi, al voltant d'un 30% de famílies aCatalunya, tenia dificultats, o greus difi-cultats, per a arribar a final de mes.

AICEC-ADICAE PARTICIPARÀ ILIDERARÀ TOTA CLASSED’ACCIONS

Dintre del capitul de despeses que mésproblemes li plantejaven a les famílies,l'habitatge representava, a l'any 2006,entre una 50% i un 65% del valor total. Ija a l'any 2006 comenceven a aparèixer,i de manera preocupant, elementsd'endeutament de nuclis familiars que te-nien que acudir a refinanciacions per po-der fer front, no a les despeses ordinà-ries, sinó als deutes.

Molt encertadament l'autora del'estudi posava en evidencia, a les sevesconclusions, que qualsevol element queendarrerís la recuperació econòmica deles famílies, o pitjor encara, qualsevol

element sobrevingut que posés en perilll'equilibri pressupostari de les famílies,determinaria un augment considerabledel nombre de sobreedeutats amb con-seqüències socials devastadores. Ambla presentació d'aquest document con-junt allò que s'ha posat sobre la taula ésque aquestes previsions (que ADICAEtambé havia formulat a partir d'altresconsideracions), dissortadament, s'hancomplert fins a arribar al nombre deexecucions hipotecaries que ara tenim:40.000 a Catalunya, donant-li a la nos-tre comunitat el trist primer lloc delranking espanyol.

Es per això que AICEC-ADICAE haacceptat participar activament en aques-ta iniciativa declarant la seva total dis-ponibilitat, des de el lloc que li corres-pon, per recolzar, on calgui, i fomentartotes les iniciatives possibles destinadesa defensar els interessos i drets delsconsumidors i usuaris, en front delsconstants abusos de bancs i caixes. Enaquest sentit AICEC-ADICAE partici-parà i liderarà tota classe d'accions, le-gals, socials, polítiques i legislatives,que originin de la societat civil catalanaque està pagant un preu massa alt per lairresponsabilitat i la cobdícia de pocs. Ique això estigui en perfecta sintoniaamb el sentir de la societat civil catalanaho demostra l'ampli ressò que la presen-tació d'aquest document i les propostesque conté, ha determinat.

Curiós es el cas que ens presenta el nostre soci X.L.M, afectatper una cobertura de tipus del Banc Popular i una clàusula terradel 5%. Espectacular. Després de fer les pertinents reclamacionsal Servei d'Atenció al Client i Banc d'Espanya pel swap, en rela-ció al qual l'entitat no va oferir cap mena de solució, X.L.M deci-deix presentar tota la documentació al nostre equip jurídic a fid'adherir-se a la demanda agrupada d'ADICAE. Bè, doncsl'entitat, al tenir coneixement d'aquesta nova situació, es va posaren contacte amb ell i li va comunicar que havien arribat a unacord amb ADICAE que consistia en suspendre temporalmentamb caràcter retroactiu la clàusula terra del seu crèdit hipotecarifins al venciment de l'assegurança de cobertura de riscos (és elaltre nom del swap). X.L.M, contrariat, es va posar en contacteamb la nostra oficina per comunicar-nos la situació. Evidentmentno existia cap acord i el nostre soci va desestimar la modificació.La sorpresa va ser quan uns dies més tard l'entitat li va abonar2.700 euros en concepte de l'esmentadamodificació i li varen començar a apli-car euribor + diferencial a la seva quo-ta mensual. Decisió unilateral del'entitat. AICEC-ADICAE li va pre-parar un escrit de renuncia i la res-posta del director del Banc va ser:"Son ordres de la central, no accep-tem la renuncia". Increïble però cert.No serà que tenen la cua de palla ?

Dintre dels processos de fusió estanpassant coses que no s'expliquen ambmassa facilitat. Concretament als nos-tres serveis d'atenció als associats hanarribat moltes consultes sobre una practica que s'está implan-tant entre entitats que participen en aquests processos. El fet esel seguent: es realitzen tranferencies des de una entitat a un'al-tra per cubrir els deutes d'un client. Generalment es tracte dedeutes hipotecaris. D'aquesta manera la persona es pot trobar,amb tota facilitat, que un compte que li servía per anar visquentes troba ara amb un saldo igual a zero perquè, sense dir-li res,la seva entitat ha realitzat aquesta operació. Des de AICEC-ADICAE no podem deixar de manifestar la nostra preocupaciódavant a aquesta actitud per part de entitats que ja están gaudintd'importants ajudes públiques, i de les que no es veu, fins almoment actual, de quina manera poden representar un beneficipels consumidors. Encara més ens sembla perillos que aquestamanera de fer s'estengui, tranformant casi en un proces adm-nistratiu una manera de fer que podría ser utilitzada unicamenten casos expecionals, ja que de fet s'estan violant unes reglasfonamentals del funcionament d'una entitat financera que,d'altra banda, estan perfectament recullides en el ordenamentjuridic espanyol.

UN ALTRAIL·LEGALITAT DE LES CAIXES

TÉ EL BANCO POPULARLA CUA DE PALLA?

AICEC-ADICAE PRESENTA ‘El banc em fa fora de casa’, un informe sobre unanova regulació que garanteixi el dret a l’habitatge

A dalt, a la dreta, el representantd'ADICAE Gianfranco Pani.

16

Consumidorsl’ economia delscontraportadaTARDOR 2010Consumidors


Units som més forts. Associa't i guanyaràs

LLEIDAAvda. Francesc Maciá, 35 8º E, C.P. 25007 TEL.: 973 23 09 71

MANRESA c/ Caritat nº 30 entlo. 2ª, C.P. 08241 TELF: 902 40 50 16

SABADELLC/ Rambla, 207, 4º planta C.P. 08202 TELF: 937 22 00 15

MATARÓCamí Ral 453-457, 3r 1a, C.P. 08301, TELF: 93 755 22 74,

AICEC-ADICAE BARCELONA - COORDINACIÓc/ Entença, 30 entlo 1ª, C.P. 08015 TELF.: 93 342 50 44 - FAX: 93 342 50 45

web: www.aicec.adicae.net, e-mail: [email protected]

Amb la col·laboració de:

índiceEDITORIAL

En portadaTest d'estrès als consumidors

AssegurancesTregui partit a la seva assegurança de la llar

Pág. 2

Págs. 6

Aicec ConfidencialEls casos més sagnants a Catalunya

Págs. 14-15

Pàgines centralsEspecial: La ruina de les pensions privades

Págs. 8-9

Pág. 3

EL NEGOCI DEL FUTBOL: ¿LA PRÒXIMABOMBOLLA QUE EXPLOTARÀ?

Què li succeiria a vostèsi tingués un deute demés de 550 milions

amb diverses entitats finance-ras? Creu que tindria possibili-tats de refinançar el deute oacabaria amb els seus ossos a lapresó? La resposta es tan obviaque fa vergonya. Però... I sivostè és l'amo d'un club de fut-bol? Aleshores, estimat lector,la cosa canvia molt..

El futbol es va convertir desdefa aproximadament uns quinzeanys en el millor dels negocis.Des d'aleshores politics, cons-tructors, banquers, empresaris...van copar els consellsd'administració. I va iniciar-seel festival. Els clubs vancomençar a facturar, i a deure,milers de milions de les anti-gues pessetes. Pero no pasavares. Que el Reial Madrid estavaendeutat ? Doncs se li recalifi-caba la seva Ciutat Esportivaper valor de 480 milionsd'euros. Carta blanca. I així totsels clubs van anar signant tras-passos i contractes multimilio-naris i pujant els preus delsabonaments i material de mar-xandatge, consumit amb fervorper les seves aficions. Eran elstemps de la Lliga de lesEstrelles, dels milionaris con-tractes televisius. Pero tot aixòes va acabar. Els diners ja nocirculaven amb tanta alegria ales transaccions futbolístiques,i fins i tot Mediapro- la produc-tora que posseeix els drets tele-visius de la gran majoria declubs espanyols- ha entrat enconcurs de creditors.

Els deutes dels clubs creixenperò... I què hi diu la banca ?Absolutament res. Es més, estàactuant com un autèntic salva-vides fictici de clubs, renego-ciant crèdits, ampliant avals iterminis de devolució,... acosta, lògicament, de seguirobtenint beneficis lucratius grà-cies als interessos dels esmen-tats crèdits. Si fins i tot la

Primera i la Segona Divisióespanyoles es diuen ara LligaBBVA i Lliga Adelante!

ELS MÀRQUETING VAPRENDRE EL CONTROLDEL MUNDIAL

Més de 277 milions del pastísdels ingressos de l'últim Mundialva correspondre als drets de màr-queting, on els denominats“socis FIFA”- les grans marquesde refrescos, roba esportiva,automòbils i instruments d'ocique a tots ens vénen a la ment-van predominar sobre la resta.Messi, Xavi, Villa, Kaká,Cristiano Ronaldo, Ribéry,Rooney o Nakamura, entred'altres, van inundar les pantallesde centenars de milions de llars atot el món setmanes abans deque comencés a rodar la pilota. Ivenent-nos de tot: roba esportiva,cotxes, productes estètics, com-plexes turístics, cervesa, desodo-rants,... fins i tot productes finan-cers. Cristiano Ronaldo és laimatge del Banc Espirito Santo, ia Espanya diverses entitats finan-ceres han tret productes d'estalviamb la “Roja” com a reclam.Ofertes, per una altre part, ambuna rendibilitat mediocre i reple-tes de clàusules-trampa.

FINS A QUANMANTINDRÀ LA BANCAEL NEGOCI DEL FUTBOL?

A l'actualitat sembla que elfutbol tot ho mogui. És capaçde provocar eufòries i depre-sions col·lectives, fins i tot potrevitalitzar el PIB d'un país.Però, no obstant això, ja sóndesenes de clubs que s'hanacollit a la Llei Concursal. Imolts d'ells acumulen denun-cies per impagament per partdels seus propis futbolistes.Els clubs van acumular alfinalitzar la temporada 2008-2009 amb 3.526 milionsd'euros com a deute net glo-bal. Segons un informe elabo-rat a la Universitat deBarcelona, el deute totalrepresentava el 92% delsactius “ amb el que els posi-ciona en una situacó delica-da”, explica el professor JoséMaría Gay de Liébana, autorde l'informe. “A grans trets,els clubs emmalelteixen deuna preocupant i aguda faltade capitalització”. Igual quemilions de families espanyo-les, a les quals els bancs i lajusticia sí els hi demanencomptes.

Les entitats financeras han tancat l'aixeta del crèdit per a lesfamilies y els consumidors... pero no per al futbol. A Espanya elsclubs de la Lliga van tancar la temporada 2008-2009 amb un deuteglobal de 3.526 milions d'euros. El Barça acumula un deute de 550milions aproximadament, per als 120 del Espanyol.

HipotequesLes hipoteques escombraries no han desaparegut

Pág. 4

DipòsitsNo deixi els seus diners atrapat en dipòsits a llarg termini

Pág. 5

ArbitratgeEl consumidor bancari reclama, però... li serveix d'alguna cosa?

Pág. 10

Codi de consumPoca imaginació i alguns avanços en la nova llei

Pág. 11

Plataforma HipotecàriaII Foro Hipotecario de Catalunya

Pág. 12

TelecomunicacionsL'ADSL de Telefónica car, lent .... i encara volen que sigui pitjor

Págs. 7

Els principals problemes dels consumidors catalanssegueixen sense resoldre's.

Excessiva bancarització, manca de democratització?...Els consumidors sí que viuen estressats... i per culpa deles entitats financeres.

Estan llançant ofertes que recorden en excés a lescausants de la crisi.

Els dipòsits segueixen sent una bona opció per alsestalviadors però, és recomanable que el seu període depermanència no superi els dotze mesos.

Un de cada dues assegurances de la llar són subscritespel consumidor obligat pel fet de tenir una hipoteca.

Els catalans utilitzen la xarxa cada dia més per consultarels seus comptes bancaris i realitzar compres. Però elsoperadors no corresponen a aquesta confiança.

El lobby bancari té un gran interès en desprestigiar elsistema públic de pensions, l'únic que ha resistit a lacrisi, a diferencia del sistema privat.

Les reclamacions pels serveis financers s'han multiplicaten els últims mesos.

La normativa impulsa l'educació financera però noprofundiza lo suficient en matèria de responsabilitatsdels prestadors de serveis...

Conclusions del 3r Fòrum Hipotecari de Catalunya:Ha arribat l'hora de aturar els abusos hipotecaris.

AICEC-ADICAE presenta ‘El banc em fa fora de casa’, uninforme sobre una nova regulació que garanteixi el dret al’habitatge.

Consumidors MARZO-ABRIL 2008 - aicec.adicae.netaicec.adicae.net/archivos/edicio4.pdf · del...

Documents

Transcript of Consumidors MARZO-ABRIL 2008 - aicec.adicae.netaicec.adicae.net/archivos/edicio4.pdf · del...