LAURA ISABEL ARRANZ IGLESIAS1

I MARTA CASTELLS CUIXART2

1. Llicenciada en farmàcia. Postgrauen alimentació i nutrició.Especialització en legislacióalimentària2. Doctora en farmàcia. Màster en nutrició.Vocal d’Alimentació delCol·legi de Farmacèutics de Barcelona

a darrera fira Alimentària2006 ens ha donat una ideade com evoluciona el mer-cat dels productes alimen-

taris. Alguns dels valors que han des-tacat al voltant dels aliments són:comoditat, llarga durabilitat, inno-vació, noves presentacions, publici-tat i també aliments amb ingredientsfuncionals. Tot plegat és indicatiuque, com a societat desenvolupada,cada vegada tenim menys temps perdedicar a la compra i a la cuina, fet

que dificulta també el seguimentd’una dieta saludable, variada, equi-librada i suficient. D’una altra banda,les dades analitzades en el VI Con-grés Internacional de la Dieta Medi-terrània ajuden a perfilar la imatgeglobal de l’alimentació avui en dia.

L’edició d’Alimentària 2006 haocupat la totalitat dels recintes firalsde Fira de Barcelona, a Montjuïc iGran Via, uns 122.000 metres qua-drats. Es consolida com a segona firamundial del sector, i va pel camí de

34 • TECA [Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació], núm. 10 (desembre 2006), p. 34-37

CONSUM

Tendències en l’alimentació. Alimentària 2006

RESUM: Actualment, l’alimentació ofereix als consumidors moltes més opcions que fa uns anys. Aquesta ràpida evolució respon a la necessitat d’adaptació d’aquest sector al trepidant ritme de vida que pateix la nostra societat. La indústriadesenvolupa aliments més atractius, pràctics i durables, però també d’altres amb característiques que busquen el tan desitjat benestar a través de determinatsingredients. A la vegada es promou la dieta mediterrània com a patró alimentarisaludable, ja que s’hi troben infinitat de substàncies amb reconeguts beneficis per a la salut. La informació sobre tot això arriba de fonts molt diverses i no sempreel missatge és el mateix.

SUMMARY: Currently food gives the consumers more options than some years ago.This speedy evolution is the response of an adaptation need that this sector has because of the fast rhythm of live in our society. The industry develops more attractive, useful and durable foods, but also some of them with added ingredients to look for the desirable well-being. At the same time,a mediterranean diet promotion is ongoing, like a healthy dietary pattern,because the presence of some substances with a recognized health benefit.Information about it arrives from several sources and the message is not always the same.

PARAULES CLAU: Alimentària, dieta mediterrània, piràmide d’aliments, propietatsfuncionals, salut.

L

Capitulo 05 Teca 10 9/2/07 14:53 Página 34

ser la primera. Es calcula que el 85 % de la indústria de l’alimentacióespanyola estava present, a mésd’una part molt important d’expo-sitors internacionals. En els quinzesalons en què s’ha distribuït la fira,dedicada principalment als produc-tes transformats, han tingut cabudagairebé tots els diferents sectors. Vaocupar l’àrea més gran Intervin,seguida d’Intercarn, i en darrer llocvan quedar salons com Interpesca,Vegefruit i Ecològics. El saló Mundi-dulce també ha estat àmpliamentrepresentat, pràcticament igual queMultiproducto. A més Congelexpo,Expobebidas, Expoconser, Interlacti Olivaria han acabat de completarla representació referent als ali-ments.

En aquest esdeveniment s’hadonat cita a la major part de lesempreses alimentàries espanyoles,per això és un bon reflex de les carac-terístiques del nostre mercat, de lesopcions que ens ofereix i, evident-ment, del que més es consumeix. Siconsiderem que la importància delsdiferents grups d’aliments té unarelació directa amb l’espai que hanocupat a la fira, i intentem repre-sentar-los igual que la piràmide delsaliments, el resultat és una propor-ció inversa al que representa elmodel saludable (vegeu la figura 1).A la base apareixen els aliments que,segons el patró mediterrani, són deconsum ocasional o setmanal. I,contràriament, els que són de con-sum diari han estat poc representats.Amb aquesta piràmide pràctica-ment contrària al model saludable,ja veiem el que passa amb els nos-tres hàbits alimentaris, que guanyenterreny els greixos saturats, els ali-ments processats i els hidrats de car-boni d’alt índex glucèmic, en detri-ment del consum de fruites, verdu-res, cereals integrals, llegums, fruitssecs i peix, que són els que aportenels carbohidrats d’absorció lenta, lafibra, els greixos mono i poliinsatu-rats i molts altres nutrients i/osubstàncies beneficioses.

Cal destacar que Espanya és undels primers consumidors de carnde la Unió Europea i també del món.Així, no és estrany que el mercat

carni sigui molt ampli i ens ofereixi,fins i tot, aquest tipus de producteselaborats amb fibra, calci i vitami-nes, o també baixos en contingut degreix. En aquesta línia s’estudienopcions tecnològiques que perme-tin variar el perfil lipídic, amb la fina-litat d’oferir carn i embotits ambgreixos més saludables.

Molt interessant també resulta eldesenvolupament que presenta

el sector làctic, especialment en elsiogurts i productes similars. Tot i queles vendes de les presentacions clàs-siques tendeixen a anar de baixa, nopassa el mateix amb les noves pro-postes. Ara el sector emfasitza lespropietats intrínseques d’aquestproducte, així com les atribuïbles aingredients afegits o modificats d’al-guna manera. Es tracta dels produc-tes làctics funcionals que ja fa uns

TECA / 10 • 35

Si considerem que la importànciadels diferents grups d’aliments téuna relació directa amb l’espaique han ocupat a la fira, i intentem representar-los igualque la piràmide dels aliments, el resultat és una proporcióinversa al que representa el model saludable

Pirámide dieta mediterráneaPirámide áreas Alimentaria 2006INTERVIN: 28.000 m2

INTERCARN: 16.000 m2

MULTIPRODUCTO: 11.500 m2

MUNDIDULCE: 11.000 m2

INTERLACT: 5.000 m2 EXPOBEBIDAS: 5.000 m2 EXPOCONSER: 5.000 m2

CONGELEXPO: 3.000 m2

OLIVARIA: 2.000 m2

INTERPESCA: 1.500 m2 VEGEFRUIT: 1.500 m2 ECOLOGICS: 1.500 m2

CONSUMO OCASIONAL

CONSUMO DIARIO

Actividad física diaria Agua

FIGURA 1. Comparació de la piràmide de la dieta mediterrània, de la SENC,amb la piràmide de les àrees dedicades als diferents grups d’aliments a lafira Alimentària 2006. Els grups d’aliments a la base i al final de la piràmideno es corresponen en els dos casos, el que és més saludable queda relegat aun petit espai, mentre que aquells aliments de consum més ocasional ifruïtiu són els que han tingut més presència en aquesta fira.

Capitulo 05 Teca 10 9/2/07 14:53 Página 35

anys que experimenten aquest crei-xement dintre i fora d’Europa.

El sector dels dolços també ofe-reix opcions més saludables i aixòajuda al creixement cada any més.Productes amb menys greixos i/osucres, amb més fibra, vitamines itambé amb ingredients com la sojao els omega-3, representen la ten-dència actual. El que dóna un se-nyal d’alarma és que, si la superfícieocupada a Alimentària és reflex delpercentatge de consum actual, somdavant d’una ingesta més elevada de la que seria aconsellable, cosaque incidiria negativament en lasalut.

També hi ha un creixement en elsector de les begudes, com sucs,refrescs, begudes energètiques, queens proporciona noves presenta-cions i també alternatives més salu-dables. En aquest cas, el contrapuntés la disminució, que s’ha produït enels darrers anys, del consum de sucsnaturals acabats de fer i de fruita detemporada.

El saló Innoval ha estat un granaparador de novetats i un bon indi-cador de tendències. S’han mostratproductes amb noves propostesgustatives i combinacions, de pre-paració ràpida, de més durabilitat i millor conservació, però també, iamb gran protagonisme, productesamb propietats funcionals. Algunsexemples han estat els preparats làc-tics fermentats (tipus iogurt) ambingredients com la melissa o el teverd, tonyina en oli d’oliva i isofla-vones, olives amb fibra i omega-3,embotits amb un 90 % menys degreix, dolços en versions light, pa de motlle amb ingredients comantioxidants, calci, omega-3, fibra«no visible» i germen de blat, pro-ductes amb oli d’un alt contingut enoleic, etc.

Així, individualment, els alimentsintenten aportar cada vegadaopcions amb més beneficis que nopas els de la nutrició normal, però larealitat de conjunt és una altra, jaque es perd la correcta proporcio-nalitat dels aliments, i per tant delsnutrients, i ens allunyem de la bonapauta que representa la nostra dietamediterrània.

D’una altra banda, en el tempsque ha durat la fira també s’hancelebrat moltes activitats, entre lesquals han destacat dues que hanrelacionat l’alimentació i la salut. Estracta del VI Foro Internacional dela Alimentación i del VI CongrésInternacional de la Dieta Medi-terrània. Una de les conclusions delprimer és que, actualment, les nos-tres dietes són menys saludables,per factors com el ritme de vida, lapèrdua de l’aprenentatge culinaritradicional i la desorientació delsconsumidors davant la immensitatde missatges sobre alimentació isalut que, a vegades, són fins i totcontradictoris. Conceptes similarses van tractar al congrés sobre dietamediterrània (DM), tot i que enaquest cas es va aprofundir en as-pectes més científics molt interes-sants, que van mostrar la influènciasobre la salut i sobre determinadesmalalties d’aquells ingredients natu-ralment continguts al patró dietèticde la nostra regió. Algunes dades sig-nificatives d’aquesta trobada hanestat les següents:

1. L’increment de l’obesitat in-fantil ha estat molt més gran que elprevisible segons les dades dels anysvuitanta i noranta. «La obesidad esuna respuesta normal a un medio-ambiente anormal.» [1]

2. Els resultats de l’estudi ProChildren, dut a terme en nensd’onze i dotze anys de nou païsoseuropeus, reflecteixen consumsmolt baixos de verdures i d’hortalis-ses [2]. Aquests grups d’aliments sónels menys publicitats.

3. L’estudi PREDIMED, assaigclínic dissenyat per valorar els efec-tes de la DM sobre la prevencióprimària de la malaltia cardiovascu-lar en individus amb alt risc, hadonat com a resultat que una DMsuplementada amb oli d’oliva i fruitssecs presenta efectes beneficiosossobre aquests factors de risc [3].

4. Uns altres estudis relacionenpositivament el patró de DM ambproblemes de salut, com càncer demama [4], desordres neurològics [5, 6], disfunció sexual [7], i fins i totamb l’augment de l’esperança devida [8], entre d’altres.

Tot això ens pot ajudar a elabo-rar una reflexió final en què podríemdestacar la funció de tots els profes-sionals que treballen en l’alimenta-ció i la nutrició com a educadorsdavant aquesta immensa complexi-tat alimentària. Els missatges quepubliciten les empreses s’allunyen,moltes vegades, dels que els espe-cialistes en nutrició donen com adieta saludable [9]. No hi ha dubteque ja existeix una part de la indús-tria conscienciada i compromesa aoferir més salut, però el resultat final no és sempre satisfactori. Una mos-tra és l’augment del consum dedeterminats productes en detrimentd’altres, fet que desproporciona lapiràmide nutricional saludable; s’in-cideix d’aquesta manera en l’incre-ment, fins i tot en els nens, de lesmalalties cròniques relacionadesamb els estils de vida, com són l’o-besitat, els problemes cardiovascu-lars o la diabetis. Tots els estamentsimplicats en aquest tema tenim lanostra part de responsabilitat, sobre-tot en allò que es refereix a la infor-mació que es dóna a la població, quehauria de ser veraç, clara i unificada.Tots nosaltres tenim el dret de dis-posar d’eines per garantir la nostrasalut, però també el deure d’impli-car-nos a mantenir-la. L’Adminis-tració, la indústria, els professionalsi els consumidors han de formar partdel mateix projecte i compartir elsmateixos objectius.

PONÈNCIES DEL VICONGRÉS INTERNACIONAL

DE LA DIETA MEDITERRÀNIA,BARCELONA, MARÇ 2006

[1] «Dificultades en la prevención de laobesidad infantil». Barbara Living-stone, Centre per a l’Alimentació i laSalut d’Irlanda del Nord. Universitat del’Úlster.

[2] «Necesidades de promoción del con-sumo de frutas y verduras en Europa».Carmen Pérez Rodrigo. Unitat deNutrició Comunitària. Servei de SalutPública, Bilbao. Membre de treball delprojecte europeu Pro Children (2002-2006).

[3] «Estudio PREDIMED: Efectos de ladieta mediterránea sobre los factores

36 • TECA / 10

Capitulo 05 Teca 10 9/2/07 14:53 Página 36

clásicos y modernos de la cardiopatíacoronaria». Ramón Estruc. Servei deMedicina Interna. Hospital Clínic i Pro-vincial de Barcelona.

[4] «El proyecto Mediet dieta mediterrá-nea y cáncer de mama». GiuseppeCarruba. Servei d’Oncologia Experi-mental. Facultat de Medicina. Univer-sitat de Palerm.

[5] «Dieta mediterránea y depresión».

Almudena Sánchez-Villegas. Servei deMedicina Preventiva. Departament de Ciències Clíniques. Universitat deLas Palmas de Gran Canaria.

[6] «Dieta y riesgo de la enfermedad deParkinson». Alberto Ascherio. Escola deSalut Pública de Harvard.

[7] «Disfunción sexual y la dieta medite-rránea». Dario Diugliano. Departamentde Gerontologia, Geriatria i Malalties

del Metabolisme. Facultat de Medicina.Segona Universitat de Nàpols.

[8] «Dieta mediterránea y esperanza devida: el estudio EPIC y la gente mayor».Antonia Trichopoulov. Departamentd’Epidemiologia, Facultat de Medicina.Universitat d’Atenes.

[9] «Nutrición y prensa». Marta CastellsCuixart, Universitat Complutense deMadrid. Tesi doctoral, 1996.

TECA / 10 • 37

Fotografies cedides pel Museu de l’Institut Químic de Sarrià.

Capitulo 05 Teca 10 9/2/07 14:54 Página 37