Consum conscient NO GIREM FULL · 24 30 26 28 Recursos de consum conscient Restaurants i càtering...

Consum conscient

de llibres:

NO GIREM FULLCreacions amb copyleft:alguns drets reservats,

no tots!

Repsol YPF:Ir - Responsabilitat Social Corporativa?

NO GIREM FULL

Informació per a un consum conscient PVP 3,5 ¤setembre 2006novembre 200620

Creacions amb copyleft:alguns drets reservats,

no tots!

Repsol YPF:Ir - Responsabilitat Social Corporativa?

Sempre, mentre elaborem cada número d’Opcions, el que anem aprenent i refle-xionant ens serveix per anar incorporant canvis en les nostres vides personals.Aquest número ens ha donat peu a revisar com fem la revista mateixa.

Com veurem a la secció central, imprimir sobre paper reciclat marca una diferèn-cia important en la nostra relació amb el planeta que ens sosté; Opcions s’impri-meix en paper reciclat 100% ja des del primer número. També diem que és impor-tant evitar la lletra petita, i potser la nostra ho és una mica massa. Què en penseu?

Un altre aspecte sobre el qual hem reflexionat és el de quant es restringeix ladifusió pública d’una obra. Des del principi a Opcions hem dit Us agrairem que sireproduïu de la manera que sigui qualsevol part de la revista citeu la procedència.A partir d’ara direm més o menys el mateix però usant una llicència CreativeCommons (vegeu la secció Idees, a la p. 24, i un resum de les condicions de lallicència a la pàgina següent). Així el permís que donem per reproduir la revistapren forma legal, i ens afegim a un moviment que impulsa un canvi culturalperquè la difusió de les idees i les creacions no vagi tan lligada de la mà del lucre,de manera que aquest sigui menys condicionant i la difusió pugui respondre méslliurement a les inquietuds d’autors i receptors.

També, estudiant el món de l’edició ens hem vist reflectits en l’apartat de leseditorials independents; analitzar les seves característiques ens aporta nouselements per als debats interns en els quals busquem com anar donant forma alCRIC perquè sigui eficaç i rendible i per alleugerir la feina dels que hi col·laborem.Parlarem d’això en el pròxim número, de moment avancem que hem deciditapujar una miqueta el preu de la revista (ara val 3’5 euros) i el de la subscripció(de 18 a 20 euros).

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsJesús Carrión, Ignasi Dies, AlbertoGarcía-Teresa, Pedro Gómez, DavidLlistar, Jordi Panyella

CorreccióToni Casals, Mariona Ferret, Imma Sas

FotografiaBetty Navarro

Il·lustracionsLaura Aubert

Disseny gràficMuntsa Busquets, Pep Sansó, Pau Ricart

MaquetacióEx-Libris, s.c.c.l.

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-17766-2002

ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat 100%

Aquesta revista també s’edita en castellà.

Arc de Sant Cristòfol 11-23 · 08003 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 295 49 [email protected] · www.opcions.org

EDITORIAL

SUBSCRIPCIONS i COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Arc de Sant Cristòfol 11-23 08003 Barcelona

També pots subscriure’ta través del web:

www.opcions.org

Preu de la subscripció per 6 números (un any i mig): 20 euros.

Per a entitats i institucions,es fan descomptes per subscripcions massives.

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Com he conegut la revista: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ERRATES AL NÚM. 19 D’Opcions� P. 2, llista de col·laboradors: Marta García Rivera és en realitat Marta Guadalupe Rivera.� P. 11: les notes a peu de pàgina havien de dur els números 1, 2, 3, 4.� P. 12: la nota al peu havia de dur el número 5.� P. 14: la nota al peu núm. 15 fa referència a la frase El 85% de la carn certificada amb una IGP es ven

en carnisseries locals.

4

24

30

26

28

Recursos de consumconscient

Restaurants i càtering

Fundació Futur, Sésamo

Productes ecològics

Biospace, Mooncup eCRAC

Joguines i articles per a bebès

Bebés ecológicosBufallums

Mitjans de transport Espai Bici

Economia social

Arç

Inversions ètiques

Maderas Nobles de la Sierra de Segura

Desenvolupament personal

PeNeLers

Publicacions

EcoHabitar, Viure en Familia Guies d’Educació Ambiental

21

317

721

7

21

32

31

2131

320 SETEMBRE / NOVEMBRE 2006

SUMARI

Opcions Consum conscient de llibres:

no girem full

IdeesAlguns drets reservats, no tots!

Llicències i recursos CreativeCommons

Trampes ¿Responsabilitat

o Ir-responsabilitat SocialCorporativa? El cas

de Repsol YPF

Economia alternativaIntercooperació

MiradesCrisi energètica? La mirada

de Pedro Gómez

ACLARIMENTS SOBRE L’ALUMINI A LA CUINA

Al número anterior, a la p. 18, dèiem: Evitem embolicar aliments amb alumini i dur-los a molta temperatura. L’alumini passa al menjar i ens pot danyar connexions neu-ronals del cervell, això pot afavorir que apareguin demències senils. El tefló tambépassa als aliments i ens perjudica. La redacció es pot interpretar de més d’unamanera i la informació és incompleta, per això volem donar alguns aclariments.

L’alumini no és sempre perjudicial, de fet és el metall més abundant del planeta ia molts aliments n’hi ha. Però, segons l’Organització Mundial de la Salut, en gransquantitats pot afectar el sistema nerviós (d’aquí les demències) i els ossos. Perexemple, si prenem habitualment certs fàrmacs antiàcids o analgèsics la quantitatd’alumini al cos es pot multiplicar per mil, i també s’incrementa significativamenten prendre aliments amb certs additius (p.e. l’antiaglutinant E-541).

L’alumini es desprèn dels estris de cuina en presència d’àcids, com ara tomàquet,llimona, taronja, vinagreta o escabetx; per això les llaunes d’alumini que contenenrefrescos àcids es revesteixen internament amb plàstic. També es desprèn a tempe-ratura molt alta, per exemple si cuinem al forn una cosa embolicada en alumini.

No podem saber quant alumini ingerim quan fem servir estris d’alumini. Percurar-nos en salut val més fer servir estris d’acer inoxidable.

Pel que fa al tefló, quan està molt calent desprèn 14 gasos tòxics, alguns delsquals s’usen en les armes químiques; d’alguns ja és habitual que en tinguem a lasang. El seu fabricant, el gegant DuPont, aconsella cuinar a foc baix o mig i no tenirocells a la cuina perquè no es morin.

C O M M O N S D E E D

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya

Sou lliures de:

� copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra� fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o el llicenciador.

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aques-ta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obragenerada amb una llicència idèntica a aquesta.

� Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes dela llicència de l’obra.

� Podeu demanar permís al titular dels drets d’autor per no aplicar algunad’aquestes condicions.

Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior

4

Obrim la tapa. Potser trobarem formació, o entreteniment, o cultivació... Moltavarietat, tot i que també moltes repeticions dels temes de moda. Què passaria sicopiéssim lliurement el contingut d’aquestes pàgines? Pàgines que, per cert,encara procedeixen majoritàriament d’arbres... Ens importa que puguem trobarllibres que reflecteixin qualsevol ideologia? Si voldrem llegir un llibre només unavegada, ens agrada la idea de comprar-lo i confinar-lo a la nostra prestatgeria persempre? Moltes consideracions a tenir en compte, com per girar full...

NO GIREM FULL

Consum conscient de llibres


Un de plantes d’interior, un d’arqui-tectura rural gallega, un sobre l’ori-

gen de la vida, una guia per viatjar ambnens,un diccionari de sinònims,un sobrenoces reials,un de càlcul numèric,o d’his-tòria comparada de les religions, d’arren-daments urbans i rústics,de ciències ocul-tes, de lepidòpters a les illes Pitiüses; unaantologia d’humor gràfic, un sobre orfe-breria, sobre la formació de la personali-tat, contes i novel·les de tots els colors,sobre com ser feliç en 15 dies, sobre lallum i l’ombra, els millors carnavals, unacol·lecció de còmics, la globalització i elplaneta, fotografia d’autor, biografies delsnostres mites, un de prestidigitació... Elsllibres són instantànies de la creativitat i dela sucosa diversitat humana i universal.

A l’Estat espanyol, les matèries de lesquals més títols s’editen són text escolar,literatura i literatura infantil i juvenil: un60% entre totes tres.Quant a llengües, el78% dels llibres s’editen en castellà, el 15%en català, el 2% en basc, el 2% en gallec iel 2% en llengües estrangeres.1 El 27% delstítols que s’editen a Catalunya són escritsen català.2

COM ES FA UN LLIBREUn manuscrit pot procedir de la traduc-ció o adaptació d’un text ja existent, potser un encàrrec fet per la mateixa edito-rial, o pot ser l’obra original d’un autor.Aquest pot acudir a una o a més d’unaeditorial amb la intermediació d’un agentliterari, que s’encarregarà de la gestió detractes i contractes.

L’editorial tria per publicar (fer públics)manuscrits que estiguin en la seva líniatemàtica o ideològica i que cregui, a més,que tenen possibilitats de vendre’s.Les feinesde l’editorial (pot realitzar-les directamento subcontractar-les) són corregir el textperquè sigui literàriament acceptable,dissen-yar una coberta,maquetar el llibre, inscriu-re’l en els registres obligatoris, imprimir-lo,promocionar-lo (presentacions, fires, inter-net...) i vendre’l (en part directament aconsumidors i en part a distribuïdors queel duran als punts de venda). L’editorialpaga totes aquestes feines (si l’empresa éspetita,de vegades l’autor en paga una part)i determina un preu de venda al públic(PVP) per al llibre. Cada any fa recomptede les vendes i paga a l’autor una quanti-tat per cada exemplar venut a un consumidorfinal, en concepte de drets d’autor (alvoltant del 10% del preu sense IVA).Tambépot pagar-li a priori una bestreta a comp-

te dels drets d’un determinat nombred’exemplars; si no arriben a vendre’s, l’au-tor en sortirà beneficiat.

Les empreses d’autoedició fan l’edi-ció a canvi d’una comissió sobre les vendes.3

També un mateix pot editar-se els llibresdes de casa; els fets de manera més artesa-nal no necessiten ni un ordinador.

QUANT LLEGIM?Segons les estadístiques del sector edito-rial,un 43% dels catalans llegeix llibres (node text) almenys una vegada per setmanai un altre 43% no llegeix mai o gairebémai; el 14% restant llegeix ocasionalment.Hi ha molta més gent,en canvi,que llegeixdiaris (un 70%) i revistes (46%).Els lectorshabituals dediquen menys temps a llegirdel que els agradaria (menys d’una horadiària els que llegeixen més), diuen queper falta de temps. Un 67% de les famíliesllegeix llibres als seus fills menors de 6 anys.4

QUANT PUBLIQUEM!Entra en una llibreria.Et mareges al veureaquesta infinitat de llibres? Torna a la llibre-ria demà: potser ja tindran algun dels 60nous títols que es publiquen a l’Estatcada dia, festius inclosos.T’has tornat amarejar?

No sabem si tenia aquesta mateixa sensa-ció qui va escriure a la Bíblia:Escriure moltsllibres és una feina de mai no acabar [...].Proude paraules.Tot està escrit (Eclesiastès 12:12).O Sèneca (s. I), quan va escriure en unacarta: La multitud de llibres dissipa l’esperit.

O el Quixot mateix,que en assabentar-seque s’havia escrit El Quixot va exclamar:N’hi ha que així componen i es treuen llibresde dins com si fossin bunyols.5 El que sí que

1 Federación de Gremios de Editores de España(FGEE):Comercio Interior del Libro en España 2005.FGEE, 2006.2 Precisa Research: Informe de Comercio Interior enCatalunya 2004. Gremi d’Editors de Catalunya(GEC) i Associació d’Editors en Llengua Catalana,2005.3 Algun exemple: www.edicionpersonal.com,www.lulu.com/es, www.trafford.com.4 Precisa Research: Hábitos de lectura y compra delibros en Cataluña 2005. GEC, 2006.5 Gabriel Zaid:Los demasiados libros.Anagrama,1996.

Els llibres sóninstantànies de la creativitat i de la sucosa diversitathumana i universal

6 20 SETEMBRE / NOVEMBRE 2006

sabem és que els mateixos editors expli-quen des de fa almenys un segle que estroben en una escalada imparable deproducció de títols. Per què?

Hi influeixen molts factors.D’una banda,d’autors no en falten: som molts els quetrobem que tenim alguna cosa interes-sant a dir o a oferir a la societat (o aaquells que tenen una sensibilitat semblanta la nostra). I per la banda dels editors passael mateix: moltes vegades publiquen unllibre tot i sabent que no hi faran negoci,només perquè els sembla important queel que s’hi explica es trobi a l’abast delpúblic, per minoritari que sigui. Però enla decisió de publicar o no un llibre hiintervé sovint, també, la necessitat de“provar sort”; ens explicarem.

Resulta que el negoci editorial té unmarge petit: amb cada venda hi guanyespoc. Per tant, per subsistir necessites quealmenys algun dels teus llibres es venguibé. I resulta que mai saps si un llibre esvendrà bé; la incertesa és molt caracte-rística del món editorial, sempre s’hiprodueixen sorpreses, tant d’èxits com defracassos imprevistos.Per això moltes vega-des l’editor té la temptació de provar sort,com dèiem, amb llibres que potser en unterreny menys incert optaria per no publi-car. També hi ajuda el fet que l’ediciópròpiament dita és, pel que fa a la tècni-ca, cada cop més senzilla i barata.

I finalment hi ha dues característiques quefan del mercat del llibre una singularitateconòmica:

� Per llei, el preu de venda al públic delsllibres el fixa l’editor (o l’importador),i la llibreria o qualsevol punt de vendaal públic només el pot reduir, com amàxim, en un 5%.6

� D’aquest preu fix els llibreters se’n quedenun 30%, un marge bastant estret (elsmarges comercials varien molt entresectors però solen estar per sobre del50%), de manera que per a ells comprarllibres les vendes dels quals són incertesconstitueix un risc important. Perquèaquest risc no sigui inassumible hi ha lesdevolucions: el llibreter sempre potretornar els llibres a l’editor i se li tornenels diners (normalment es deixen a comp-te de compres posteriors).

Es tracta d’un cercle viciós,perquè commés llibres hi ha al mercat més difícil ésque cada llibre particular tingui una bonasortida;així, les devolucions es multipliquen

i cal cobrir-les amb cada vegada més nove-tats, en una bogeria creixent. L’any 2005es van editar a Espanya uns 70.000 títols,un 14% més que el 1999 i deu vegades mésque vint anys enrere (tot i que els tiratgestendeixen a reduir-se);7 descomptant lesreedicions, les publicacions oficials i simi-lars i les versions d’un mateix llibre (dife-rents llengües o formats), obtenim les 60novetats diàries.

Dels 321’5 milions d’exemplars que esvan imprimir el 2005, se’n van vendre al’Estat 230’5 milions: un 72%; el 2001aquest percentatge va ser del 83%.Rebendevolucions un 95% de les editorials gransi mitjanes i un 77% de les petites.8 El méshabitual és que es tornin un 30-35% delsllibres.9 Les novetats que arriben a vendre15.000 exemplars són un centenar cadaany: un 0’5% de les que es publiquen; elsgrans best sellers no arriben a la dotzena.

Aquesta escalada no agrada al sectoreditorial, que la veu com un mal neces-sari del qual és difícil escapar. SegonsDelibros, revista especialitzada en el sector,aquesta abundant oferta de títols s’allunya sensecontrol de la mateixa capacitat del mercat:

� El tràfec de llibres amunt i avall compor-ta molta feina: transportar, ficar i treurede les caixes, classificar i posar en pres-tatgeries, donar d’alta o de baixa a l’or-dinador, comptar, etc.Les llibreries peti-tes esmercen un 20% del temps en lagestió de les devolucions i en la catalo-gació, les grans un 30%.10 Amb aquesttràfec proliferen els errors i malentesosi hi ha llibres que es fan malbé.

� Les editorials han de gestionar els llibresque els retornen (potser anys després dedonar-los per venuts, encara que el méshabitual és rebre’ls uns sis mesos desprésdel llançament).Les opcions són expor-tar-los, incorporar-los al magatzem (fonseditorial), vendre’ls com a saldo, donar-los (a sectors o països amb pocs recur-sos, escoles...) o destruir-los. Dur els

llibres a plantes de reciclatge de paper surtmés barat que saldar-los o emmagatze-mar-los. Hi ha qui aconsella llençar-lossense obrir les caixes per estalviar-sefeina; i és que de fet hi ha caixes quetornen intactes de les llibreries.El sectoreditorial recopila moltes dades estadís-tiques, però entre aquestes dades no hiha la del nombre d’exemplars destruïts.

� Les llibreries no donen l’abast a esco-llir entre el gran volum de novetats quesurten.

� Les tasques d’edició (traducció, correc-ció, impressió...) es fan amb presses, finsi tot els autors es veuen pressionats pertenir el text enllestit per la data fixada.Per això surten algunes edicions de pocaqualitat, cosa que fa perdre credibilitatals llibres en general.

� Podríem pensar que aquesta producciótan abundant aporta diversitat al lector.Però en el món del llibre també regeixla moda, i quan s’entreveu un tema d’èxittothom es llença a explotar-lo. És a dir,es tracta d’una diversitat aparent:moltesnovel·les d’intriga amb rerefons esotèric,molts llibres de sudoku...

En el sector es diu que tothom hauria deposar-se d’acord per abaixar el ritme.Algunesgrans editorials comencen a fer-ho,però finsara han estat les que més han augmentat elnombre de títols publicats (un 23% des del1999,per un 5% de les petites).11També sónles més ben situades per donar visibilitatals seus llibres enmig del maremàgnum(accés als mitjans,presència a les llibreries...,vegeu Els llibres ens criden, a la p. 10). Engeneral, les editorials petites poden encer-tar més els llibres que agradaran als seuslectors, ja que editors i lectors “es conei-xen” i comparteixen gustos o interessos.

6 Actualment hi ha en tràmit d’aprovació per lesCorts una nova Llei del Llibre que manté aques-ta norma del preu fix.7 Laura Requejo: Devoluciones: ¿un problema consolución? Revista Delibros núm. 186, abril 2006.8 Federación de Gremios de Editores de España(FGEE):Comercio Interior del Libro en España 2005.FGEE, 2006.9 La mitjana de devolucions és del 27%, segonsles estadístiques de la Federación de AsociacionesNacionales de Distribuidores de Ediciones, peròestà esbiaixada pels casos extrems. Segons diver-sos distribuïdors consultats, la taxa més freqüentestà entre el 30 i el 35%.10 Miguel A. Otero: El mapa de librerías 2004.Revista Delibros núm. 199, juny 2006.11 Miguel A.Otero:Una lectura de los datos del sectoreditorial 2004. Revista Delibros núm. 194, gener2006.

Moltes vegades els editors se sententemptats a provar sortamb llibres que potseren un terreny menysincert optarien per no publicar

OPCIONS

• Siguem conscients de què aportarà el llibre:si està ben escrit, si és adequat a l’edat dellector, si forma o diverteix tant com esperem...

• Conèixer les tècniques de màrqueting ambquè se’ns ofereixen els llibres ajuda a no esco-llir per impuls.

• Consultar diferents fonts de ressenyes, fer-nos-en la nostra pròpia opinió.

• Les motivacions per llegir són tandiverses com els lectors i els moments(formació, distracció, gaudi, etc.).

• Llegir és una forma de cultivar-se,però no l’única.

• A l’Estat espanyol es publiquen 60novetats diàries, que lluiten per cridarla nostra atenció. Els reclams ens po-den distreure del que realment volemllegir.

1 PER QUÈ VULL EL LLIBRE

ELS PUNTS CALENTS DEL LLIBRE

QUEDA’T AMB AIXÒ:

� Demanem als editors que usin paper reciclat.� Les biblioteques i els intercanvis entre amics ens poden proveir de gran

part de la lectura.� Perquè cada cap pugui seguir duent el seu barret és important donar

suport a editorials i llibreries independents.


+INFO

Pàg. 10

• La desforestació ens estàprivant d’un recurs fona-mental. El 40% de la fustaque es tala per a usos in-dustrials es destina a ferpaper.

OPCIONS

• Donant suport a editorials independentscontribuïm a una major pluralitat d’ideesen circulació.

• A l’Estat gairebé el 75% de les editorialssón independents, i publiquen un 43% delstítols. És a dir, encara tenim molta plura-litat que podem conservar.

• Cada editorial té un tarannà que transmet als llibresque edita.

• Els grups editorials en general persegueixen un rendi-ment econòmic més gran que l’usual en una edito-rial, per això tendeixen a editar llibres d’impuls (ma-nuals, actualitat, xafarderies...).

• Els grans grups solen posseir diversos mitjans de comu-nicació, que els atorguen molt poder sobre l’opiniópública.

OPCIONS

• Les llibreries independents granstenen un bon fons editorial, que inclouels llibres d’editorials petites.

• Les llibreries independents petitesduen els llibres a tots els racons delpaís, i ens poden enviar a buscar qual-sevol llibre.

• Les llibreries són ateses per llibreters que ens poden asses-sorar i orientar. A més de vendre llibres fan de dinamitza-dors culturals.

• Les cadenes de llibreries van incrementant els llibres d’im-puls i empobrint la diversitat, ja que totes les seves sucur-sals ofereixen el mateix catàleg.

• Els hipermercats venen sobretot llibres d’impuls i de text,i no hi ha llibreter que pugui orientar-nos.

• Comprar a cadenes i hipers afavoreix la concentració edito-rial i la pèrdua de pluralitat.

OPCIONS

• Hi ha autors i editors que no es reser-ven només per a ells el dret a repro-duir una obra, sinó que permeten quecirculi més lliurement entre el públic.

• Tot autor d’una obra té dret a ser reconegut com a tal ia decidir com la divulgarà.

• La major part de la creació artística i cultural es fa sensecomptar amb uns ingressos per drets d’autor significatius.

• Les noves tecnologies fan possible un accés generalit-zat a les obres creatives.

5 ON COMPRAR ELS LLIBRES

OPCIONS

• Les biblioteques ens proporcionen pràcticamentqualsevol llibre i ens brinden altres serveis.

• Passem-nos llibres entre amics.• Protegim-los perquè no es dobleguin les vores,

no en forcem l’obertura, no els guardem al solni amb humitat...

• Amb els que no vulguem quedar-nos: regalar-los,donar-los o alliberar-los a través del bookcros-sing.

• Hi ha moltes formes d’accedir a un llibre sensecomprar-lo.

• No regalem llibres a la babalà.• Com més bé conservem els llibres, més perso-

nes els podran llegir després de nosaltres. Elsllibres relligats són més resistents que els enco-lats.

• Potser altres persones voldrien llegir un llibreque tenim a la nostra prestatgeria i que notornarem a llegir.

5 EL VAN LLEGIR, EL LLEGEIXO, EL LLEGIRAN

3 QUI EDITA ELS LLIBRES

2 L’OBRA ÉS MEVA, PERÒ TU TE LA POTS COPIAR?

OPCIONS

• La millor opció és el paper reciclat. Actualment n’hi ha dela mateixa qualitat que el verge per a la majoria dels usos.

• En cas d’imprimir sobre paper verge, que sigui FSC pergarantir la màxima cura dels boscos.

• Demanem a llibreters i editors llibres en paper reciclat.

4 MOLT PAPER, POCS ARBRES


+INFO

Pàg. 11.SeccióIdees,pàg. 24.

+INFO

Pàg. 16

+INFO

Pàg. 14

+INFO

Pàg. 18

+INFO

Pàg. 22

SETEMBRE / NOVEMBRE 20062010


El que ens mou a escriure Quèimpulsa una persona a escriure i a provarde publicar el que escriu? Les motiva-cions són molt diverses:desig artístic,d’ins-truir, de compartir un coneixement, unspensaments o una vivència, com a consu-mació o memòria d’un projecte... Desque l’ésser humà ha adquirit la capacitat depensar ha tingut la voluntat de fixar per escritles seves idees amb els materials i signes mésdiversos.12

El que ens mou a llegir Històricament,la lectura ha estat una eina per satisfer l’im-puls de creixement personal a travésdel coneixement, la inspiració i les refle-xions que aporten els llibres. Per a la gentque la viu així, la lectura és una vivènciarealment apreciada. En paraules de diver-sos escriptors: Els bons llibres són sempre

camps magnètics de l’atracció dels quals no espot fugir (Italo Calvino), Llegir és afegir unacambra a la casa de la vida (Adolfo BioyCasares), La lectura és una finestra i també ésun mirall (Antonio Muñoz Molina) o Llegirés fer fer aeròbic a les neurones (Josep Pla).13

Entre aquestes persones trobem el subcon-junt dels “bojos dels llibres”, els bibliòfilsque de vegades s’acosten al col·leccio-nisme (allò de tenir un llibre “perquè s’hade tenir”).

Tot i això, no només els llibres enscultiven. Ni més ni menys que Sòcratesalertava Fedre sobre el fetitxisme del llibre:L’escriptura és un simulacre de la parla quesembla molt útil per a la memòria, el saber, laimaginació, però que resulta contraproduent.La gent es confia i no desenvolupa la sevapròpia capacitat. Encara pitjor: arriba a creureque sap coses perquè té llibres.14 Hi ha gentanalfabeta i “oficialment inculta” que téuna saviesa tan vasta i profunda com ho potser la d’un erudit, només que en altresàmbits. I hi ha també les civilitzacions detradició oral (justament es diu que quanmor un ancià a l’Àfrica és com si es cremésuna biblioteca).

De fet, segons les estadístiques, actual-ment hi ha molt poca gent que llegeixi percultivar-se (tot i que avui llegeix moltamés gent que abans); la motivació queguanya de carrer (un 90% de 12.000 perso-nes enquestades a tot l’Estat) és l’entrete-niment,15 encara que el terme “entrete-niment” comprèn molts matisos: gaudirde l’art, despertar unes emocions deter-minades, recrear una afició,posar-se al diade les xafarderies socials, riure,passar l’es-tona...

I tenim també els usos pràctics del llibre(llibres de consulta, guies, diccionaris,receptaris...), i fins i tot els estètics (hi haqui compra llibres per decorar la casa).

L’exercici de la lectura Sigui quinasigui la motivació que ens mou a llegir,la lectura gairebé sempre ens enriquiràamb un millor coneixement de la llen-gua i ens ajudarà a estructurar millorla ment o les idees. Però compte, tambéens pot espatllar la vista! És importantllegir amb bona llum i evitar la lletra massapetita.

ELS LLIBRES ENS CRIDENBusques un llibre? Els editors intentenque els llibres et busquin a tu. Per a ells ésfonamental donar visibilitat a cada llibre,ja que com hem vist estan tots submergitsen un oceà de novetats que no deixa decréixer.

� És primordial que el disseny de lacoberta sigui cridaner.

� Presència en els punts de venda.A lestaules de novetats no hi caben totes lesque surten, així que hi ha cops de colzeper fer-s’hi un lloc. Un editor pot ferun descompte especial a una llibreriaperquè posi els seus llibres ben a la vista,i es diu que n’hi ha que paguen perquèla llibreria els mantingui entre els reco-manats.16 Com sol passar, en aquestaguerra estan més ben situats els grans: leseditorials que més poden permetre’s ferdescomptes i els punts de venda ambmés afluència de públic (amb unes taulesde novetats, doncs, per les quals val lapena barallar-se).El fet que avui predo-minin els llibres de mida gran responen bona part a aquesta lluita per la visi-bilitat.

� Llistes dels més venuts. Sol haver-n’hia les llibreries (almenys les grans). Lesque publiquen els diaris s’elaboren apartir de les d’uns quants punts de venda.La seva raó de ser és que lectors i editorstinguin una idea del que més agrada,però molta gent del sector afirma que lesllibreries les manipulen per interessoscomercials que els lectors no podremdilucidar.

� Premis literaris.S’institueixen per esti-mular tant l’escriptura com la lectura.De nou, l’entrellat que envolta els premismés famosos (que si estava donat d’en-

12 Fernando Báez: Historia universal de la destruc-ción de libros. Destino, 2004.13 Víctor Moreno: Metáforas de la lectura. Lenguade Trapo, 2005.14 Citat a Gabriel Zaid: Los demasiados libros.Anagrama, 1996.15 Precisa Research: Hábitos de lectura y compra delibros 2005. FGEE, 2006.16 Carles Geli:El nou cercle (dantesc) del llibre.Revistaelectrònica Barcelona metròpolis mediterrània núm.60,hivern 2003.Disponible a www.bcn.es/publi-cacions/b_mm/bmm60/bmm60_qc30.htm.

1 PER QUÈ VULL EL LLIBRE


trada, que si la novel·la premiada es vaescriure per encàrrec...) s’amaga al públic.A Espanya se n’atorguen uns 3.000 cadaany.

� Molt sovint la quantitat que es rep coma premi és una bestreta a compte delsdrets d’autor; se suposa que les vendess’incrementaran justament gràcies alpremi (és el cas,per exemple,del més bendotat, el Planeta, amb 601.100 euros;cal vendre’n 250.000 exemplars perquèsurtin els comptes). En altres tipus decertàmens, el premi correspon al costde l’edició, que el convocant del premipaga a l’editora.

� Reedicions. Una faixa que digui 22aedició ens transmet la idea que es tractad’un llibre que ha tingut molt èxit.Peròtambé hi pot haver truc: se’n pot fer untiratge més curt que les vendes previs-tes perquè aviat calgui fer-ne una sego-na edició.17

� Temàtica. Ens movem per modes i elllibre no és una excepció (autoajuda,catedrals i cavallers, cuina...). I ens agra-da l’actualitat (les reflexions del noupresident, un dia en la vida del futbo-lista que va marcar el gol de la victò-ria...).

� Promoció en els mitjans.No és fàcilcridar l’atenció dels periodistes entre elmaremàgnum de presentacions diàries.Però cal tenir en compte que moltsmitjans d’abast estatal i les principalseditorials pertanyen a uns mateixosconglomerats empresarials, i això influeixen el que es publica.Per exemple, l’Avui(propietat parcial del Grup Planeta) infor-

mava sobre el premi Planeta d’aquestany a la portada amb una foto del gua-nyador. En canvi, El País (propietat delGrup Prisa) no hi feia cap referència ala portada, i la crònica sobre l’acte delliurament no sortia fins a la tercera pàgi-na de la secció Cultura.També pot passarque el que sembla una notícia sobre unllibre sigui, de fet, un anunci pagat perl’editorial.

�Aparèixer en els mitjans ajudarà molt queel llibreter posi el llibre a la taula denovetats i que el lector el fullegi, peròtampoc garanteix res. Alguns fracassosestrepitosos han estat precedits de costo-ses campanyes de llançament.18 I devegades un llibre es ven bé però nocobreix el que s’ha invertit en la pro-moció.

El que més compta: el boca-orellaEls reclams que hem vist influeixen en lescompres impulsives de llibres,però no tantquan el que es busca amb la lectura és unavivència satisfactòria.En la tria d’un llibre,les ressenyes que hem llegit a la premsatenen un pes important en un 20% de lescompres, mentre que el que fullegem a lallibreria n’influeix un 34% i les recoma-nacions d’algú el 60%.15 Tenir una afini-tat amb els lectors, com passa en les edito-rials petites, és una certa garantia que, uncop llegit un llibre,els vindrà de gust reco-manar-lo.

COM ORIENTAR-NOS�Abans d’entrar en una llibreria i expo-

sar-nos a tots aquests reclams, parar-

nos a pensar: De debò vull comprar unllibre?, quan el llegiré?, quants llibres tincque encara no he llegit? I després: Quèm’agradaria llegir?

� No deixar-nos impressionar dòcil-ment pels reclams que hem vist: tinguemen compte que poden respondre nomésa tècniques de màrqueting.

� Llegir a la contracoberta i/o a les sola-pes el que se’ns explica sobre el llibrei l’autor, tenint present que és l’editor (osigui, el venedor) qui ens ho explica.

� Buscar l’assessorament del llibreter.� Parlar de llibres amb gent de gustos o

interessos semblants als nostres.� Consultar ressenyes a la premsa i a

internet,19 i no perdre de vista els lligamsempresarials que hi pugui haver entreels diaris i revistes i les diferents edito-rials (vegeu Qui edita els llibres, a la p.14).

Com sempre,no es tracta que ningú ensdigui què comprar, sinó d’anar formantel nostre propi criteri amb el temps, lestemptatives, les converses...

17 A més, moltes vegades el que es qualifica dereedició (que ha de contenir alguna correcció oafegitó respecte a l’edició anterior) és en reali-tat una reimpressió (un nou tiratge idèntic al’anterior).18 Eva Orúe: ¿Cómo se “caza” al lector? RevistaDelibros núm. 197, abril 2006.19 Per exemple, www.literaturas.com, latormen-taenunvaso.blogspot.com, www.ccyberdark.net(fantàstica i de ciència-ficció),www.nodo50.org/mlrs (poesia crítica)...

2 L’OBRA ÉS MEVA, PERÒ TU TE LA POTS COPIAR?L’origen de la protecció dels llibres coma propietat intel·lectual es troba en l’apa-rició de la impremta a mitjan segle XV,però es va desenvolupar de manera molttímida fins a finals del XVIII.Des de llavorss’ha convingut que l’autor té sobre la sevaobra,en exclusiva,uns drets morals (a ser-ne reconegut com l’autor i a decidir si esdivulgarà o modificarà i com) i patri-monials (a explotar-ne econòmicamentla còpia, la divulgació, la comunicaciópública –per exemple una representacióteatral– i la transformació –per exemple una

traducció).La Llei de Propietat Intel·lectualrecull aquests drets, i el copyright és elcontracte mitjançant el qual un autor deta-lla com vol exercir-los (per exemple, ambquines condicions permetria fer una adap-tació cinematogràfica de la seva obra).

EL COPYRIGHT EN ELS LLIBRESL’editorial d’un llibre paga a l’autor, enconcepte de drets d’autor,un percentatgedel que ingressa amb cada venda del llibre.

El copyright de la majoria de les obresestableix que tots els drets —a copiar,

modificar, digitalitzar o transmetre l’obrade la manera que sigui— es reserven altitular del copyright, i qualsevol altra perso-na ha de demanar-li permís per fer qual-sevol d’aquestes accions. La llei estableixalguna excepció com a drets del públic:es permet la còpia de l’obra per a ús privati sense lucre, i se’n permeten determinatsusos relacionats amb l’educació, la inves-tigació o el préstec bibliotecari.

El canvi tecnològic dels darrers anys(l’accés generalitzat a internet i a equipsper copiar i crear, la digitalització de tota


mena d’obres...) ha provocat un canvi decontext. Si abans el copyright protegiaprincipalment un editor i/o autor enfrontd’un altre editor que volgués copiar icomercialitzar l’obra sense pagar-ne dretsd’autor, ara vol protegir autors o titularsdels drets enfront del públic “pirata”.Actualment hi ha un viu debat, sobretoten el món de la música i el cinema, entreels partidaris de seguir reservant els dretsde còpia a l’autor o editor i els partidarisde cedir-los obertament al públic;debat enel qual es barregen forts interessos econò-mics amb valors ètics.

VISIÓ CONVENCIONALSegons la visió convencional, qui copiaun llibre o qualsevol obra artística deixa decomprar-lo, per la qual cosa l’autor norebrà remuneració pel seu treball (via dretsd’autor). Si es generalitza aquest fenomende la còpia, la producció cultural i artísti-ca minvarà.Aquesta argumentació du a ladefensa del tradicional tots els drets reser-vats.

En aquesta línia i davant el canvi decontext que comentàvem, la interpreta-

ció i aplicació de la llei ha anat evolucio-nant en el sentit de restringir els drets delpúblic. Per exemple, les còpies realitzadesen una fotocopiadora d’ús públic (biblio-teca, empresa...) o en una copisteria esconsideren còpies no privades o amb ànimde lucre;per tant, aquests establiments hande pagar cada any una llicència per poderfer fotocòpies (que d’altra banda mai podensuperar el 10% d’un llibre),20 i també elcànon de compensació, que es paga encomprar aparells com ara una fotocopia-dora.

Actualment es discuteix sobre l’aplica-ció d’un cànon per préstec a les biblio-teques en concepte de drets d’autor,cànonobligat per una directiva europea i queseria pagat pels usuaris o per les mateixesbiblioteques.21

Aquesta interpretació restrictiva delsdrets del públic és l’adoptada per gran partde la indústria cultural, les societats degestió de drets d’autor (CEDRO,SGAE...),22 alguns gremis d’autors(Asociación Colegial de Escritores deEspaña),etc.Per això posen obstacles tecno-lògics a les còpies (sistemes anticòpia en

els DVDs, localitzadors de còpies a inter-net...), financen campanyes de conscien-ciació i pressionen a favor d’una legisla-ció més restrictiva.

VISIÓ COPYLEFTEn la visió copyleft23 l’autor continuacobrant un percentatge sobre les vendes icontinua exercint el seu dret moral dedecidir com es difondrà l’obra. La dife-rència és que no es reserva sistemàtica-ment els drets de còpia, sinó que en potcedir algun (o tots) al públic: alguns dretsreservats. Concretament, sempre permetque tothom pugui copiar,distribuir, llegir,visionar, escoltar, etc., la seva obra, tantprivadament com públicament, sense haverde demanar permís si ho fa sense ànim delucre. D’altra banda, pot tenir l’exclusivi-tat sobre l’ús comercial de l’obra,o perme-tre també que d’altres se’n serveixin ambànim de lucre.

La intenció d’aquesta forma de gestio-nar els drets de l’autor és la d’“alliberar”la cultura, facilitar-hi l’accés. Busca, endefinitiva,un equilibri entre els drets de l’au-tor i els del públic, de manera que l’un il’altre en surtin beneficiats.

ESTÀ LA CULTURA EN PERILLAMB LA VISIÓ COPYLEFT?La visió copyleft sosté, en contraposició ala visió convencional, que és la restricciódels drets el que perjudica la majoria d’au-tors, com també perjudica el públic i ladivulgació cultural en general:

� En realitat, molt pocs autors podenviure dels drets d’autor (més el quereben dels cànons que recapta i repar-teix CEDRO); en general, només elsmés famosos. A Espanya es publiquen

20 Si la fotocopiadora és teva, pots fer de maneratotalment legal la còpia íntegra d’un llibre pres-tat per regalar-la a un amic.21 www.noalprestamodepago.org.22 Són entitats privades sense ànim de lucre quegestionen els drets d’autor dels autors que s’hiassocien (en principi de manera voluntària).CEDRO recull els diners dels cànons compen-satoris per còpia i els reparteix entre els autors;també en destina a formació, promoció i altresserveis a autors i editors i a manteniment de lapròpia entitat. www.cedro.org, www.sgae.es.23 Joc de paraules en anglès que reivindica la“còpia permesa”.A la secció Idees (p. 24) n’ex-pliquem l’origen i algunes implementacionsactuals.


ventall de possibilitats que obre la visiócopyleft, per això hi volem experimentaramb Opcions mateixa (vegeu l’editorial ala p. 2).


cada any unes 22.000 novetats, de lesquals només un centenar (el 0,5%) arri-ba als 15.000 exemplars venuts,24 i elsgrans best sellers no arriben a la dotzena.De la gran majoria de títols se’n venenuns pocs centenars d’exemplars.Per a lamajor part d’autors, les principals fontsd’ingressos provenen de les activitats quegenera el prestigi de ser autor d’una obra(conferències, articles a la premsa...) idel mecenatge públic o privat (encà-rrecs, beques...). Segons aquesta visió,doncs,no és cert que els ingressos per lavenda de còpies siguin indispensablesper a la creació cultural.

� La difusió lliure d’una obra no hapas de repercutir en un descens enles vendes, i pot passar el contrari. Unpatró de comportament pot ser:Em vaigbaixar tal llibre d’internet. Si no l’haguéstrobat així, segurament mai no hauria sabutque existia o no l’hauria llegit. Em va agra-dar tant que me’l vaig comprar per acabar-lode llegir més de gust i el vaig passar a dos amics;un d’ells se l’ha comprat.El fet que es puguiveure l’obra sencera obre moltes possi-bilitats de difusió (enllaços en webs,profusió de ressenyes, activació del boca-orella,utilització pública de l’obra, cita-ció de fragments en altres publicacions...).Així, la circulació lliure d’una obra potacabar generant no menys, sinó mésvendes. De moment i segons les dadesde CEDRO, la facturació per vendes dellibres ha crescut un 17% en els últimscinc anys i la recaptació de CEDROs’ha triplicat.

La difusió lliure de les obres i la possi-bilitat generalitzada d’accedir-hi generenuna proliferació d’estímuls intel·lectuals iculturals que deriva en més producció,de més qualitat, i en més gent inte-ressada en la producció cultural. Leswebs on es poden penjar fotos, música,vídeos, etc., estan farcides de creacions.

UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA? Des de la perspectiva convencionaltambé es valoren les possibilitats del noucontext, però es veu perillar, com hemdit, la creació cultural. Se sosté també queentre els defensors de no reservar els dretsde còpia a l’autor hi ha la poderosa indús-tria tecnològica i d’internet, interessadaeconòmicament en l’expansió de la cultu-ra de la còpia, i que es fa certa demagò-

gia en la defensa de l’accés lliure a la cultu-ra ja que els més desafavorits no tenenconnexió a internet ni tecnologia digital.I es creu que, davant la disminució de ladespesa pública en cultura, afeblir elsingressos tradicionals per drets d’autor potdeixar-la a les mans del mecenatge de lapublicitat com a única possible sortida;s’imaginen autors de qualitat recorrent aempreses perquè financiïn l’edició de laseva última novel·la a canvi d’un anuncia la portada.

Per a la visió copyleft, restringir inne-cessàriament l’accés a les obres és desapro-fitar una oportunitat històrica en la qualuna barreja benvolent entre la naturalesade les idees (vegeu el requadre La benvo-lent natura) i la tecnologia digital obre unnou finestral de possibilitats. El comerçde béns intel·lectuals té un gran pes enmoltes economies;25 si pogués funcionarsense el sistema tradicional de propietat iel que això comporta (impossibilitat d’ac-cés per a alguns i acumulació de poder),s’obriria un nou context no fàcilmentpredictible però amb possibilitats de trans-formació innegables.El món copyleft sostéque, en realitat, l’objectiu de la visióconvencional no és defensar la creaciócultural, que no està en perill, sinó defen-sar un model de negoci —el de bona partde la indústria cultural— basat en les gransestrelles, en la publicitat en grans mitjans,etc., que és l’única cosa amenaçada peraquest nou context. I creu que el contexttecnològic sumat a la còpia i a la distri-bució lliures generaran més creació, mésdiversa i independent, perquè l’existènciade molts canals d’accés a la cultura fa queaquests siguin més difícils de monopolit-zar.

El debat està servit. Creiem que elconsum conscient pot trobar interessant el

Si la natura ha creat alguna cosa menys susceptible que les altres de ser objectede propietat exclusiva, aquesta és l’acció del poder del pensament que anomenemidea. [...] Aquell que rep una idea meva, rep instrucció sense que minvi la meva, dela mateixa manera que qui s’aprofita de la meva espelma encesa rep la meva llumsense que jo en rebi menys. El fet que les idees es puguin difondre lliurement delsuns als altres per tot el globus [...] sembla concebut de manera peculiar i benvo-lent per la natura.

Thomas Jefferson, autor de la declaració d’independència dels Estats Units i tercer president del país.

LA BENVOLENT NATURA

EDITORIALS QUE PUBLIQUENLLIBRES AMB COPYLEFT Acuarela, Atrapasueños, EdicionesBajo Cero, El Viejo Topo, Icaria edito-rial, Traficantes de Sueños, Virus edito-rial. N’hi ha moltes altres que ho podenfer a petició de l’autor (ho han fet, perexemple, Random House Mondadori ialgunes editorials universitàries).

MÉS INFORMACIÓSobre drets d’autor: www.esdelibro.es,www.cedro.org.Sobre copyleft: biblioweb.cc, compartiresbueno.net.Blogs: www.filmica.com/davidbravo,www.escolar.net, www.derecho-inter-net.org.Llibres: Diversos autors: Copy-left. Manual deuso. Traficantes de Sueños, 2006.Disponible a www.manualcopyleft.net.David Bravo: Copia este libro. Dmem,2005. Disponible a copiaestelibro.bandaancha.st.

24 Això significa que, de mitjana, només un decada 200 autors arriba a ingressar anualment uns14.000 euros (uns 2’3 milions de pessetes) enconcepte de drets d’autor.25 Les indústries del programari, l’entreteniment(cinema, música, videojocs...) i la biotecnologia(farmacèutica i genètica) són els tres sectors ambmés pes en les exportacions dels Estats Units.


3 QUI EDITA ELS LLIBRES

L’any 2005 hi havia a Espanya 724 empre-ses editorials agremiades i 548 entitatsmés que van registrar l’edició d’algunllibre (autors que s’editen a si mateixos,editores molt petites o ocasionals, docto-rands que inscriuen la seva tesi...). Lesindependents i les que formen part d’ungrup presenten característiques diferentsquant al tipus de treball que fan.

EDITORIALS INDEPENDENTS:TANTS CAPS TANTS BARRETSEcologisme polític, espiritualitat en el noumil·lenni,història bèl·lica,poesia crítica...De tot hi ha a la vinya del Senyor, i aixího reflecteixen les més de 500 editorialsindependents que hi ha a Espanya. Moltsdels temes que toquen atreuen un conjuntpetit de gent,o bé publiquen literatura dequalitat però de poca difusió, per exem-ple l’obra d’autors novells. Això explicaque gairebé totes siguin petites o mitjanes.

Les editorials independents solen estardirigides pel que en podríem dir l’edi-tor clàssic: algú que té la vocació dedifondre uns temes, unes ideologies o uncert tipus de literatura en tant que obrad’art. Els lectors d’aquestes editorials

comparteixen l’interès i troben en elsseus llibres una eina de creixementintel·lectual o de recreació artística.

Aquestes creacions plurals i voca-cionals aporten riquesa a una societat,són la seva consciència intel·lectual iun testimoniatge de la seva llibertat. Peraixò una de les primeres coses que es faquan s’oprimeix un país és cremar-ne elsllibres (el seu patrimoni d’idees) o empre-sonar-ne els autors. L’any 2003, a l’Iraq,es va produir el primer memoricidi dels. XXI: la destrucció de biblioteques acàrrec de multituds de saquejadors animatsper propaganda que estimulava l’odi alssímbols del règim de Saddam Hussein.26

Les de gran públic Hi ha unes poqueseditorials independents amb una difusióàmplia. Publiquen majoritàriament lite-ratura i assaig, i la seva selecció de títols témolt prestigi. És el cas, per exemple,d’Anagrama, Acantilado, Tusquets oSalamandra (aquesta darrera destaca perles poques novetats que treu anualment).

Les minoritàries Com hem vist sónla gran majoria de les independents.Una

mostra de petita editorial que es dirigeixa un públic minoritari podria ser Biblió-polis, editorial especialitzada en litera-tura fantàstica que va sorgir després d’anysd’editar llibres de manera amateur. Incideixen narrativa en llengües europees,margi-nades en el gènere enfront del món anglò-fon, i aposta per antologies de relats, i finsi tot d’assajos, poc corrents en el sectorper la seva baixa rendibilitat econòmica.

De temàtiques socials Editorials ambvocació transformadora els títols de les

quals es troben entre el material manejatper Opcions: Bakeaz, Editorial Popular,Icaria editorial, Los Libros de la Catarata,Traficantes de Sueños,Txalaparta,Virus.

En català Editorials independents quepubliquen majoritàriament en català:Angle,Ara Llibres, Bromera, Cossetània, El GallEditor,La Campana,Publicacions de l’Aba-dia de Montserrat, Quaderns Crema...27

GRANS GRUPS EDITORIALS: CAP AL PENSAMENT ÚNICCom es pot veure a la gràfica, les edito-rials grans són només un 4% del totalperò editen més de la meitat dels llibresque trobem en els punts de venda.A més,la gran majoria (28 de les 30) estan inte-grades en algun conglomerat empresa-rial, igual que el 51% de les editorialsmitjanes, el 18% de les petites i moltes deles grans distribuïdores.

De la concentració empresarial, tanpròpia del nostre temps, el món editorialno se n’escapa.Va començar als anys 80als Estats Units i després es va estendre aaltres països europeus.En general, aquestsconglomerats (com tots) tenen com un


26 Fernando Báez: Historia universal de la destruc-ción de libros. Destino, 2004.27 Més informació a www.editorsencatala.org.

0

10

20

30

40

50

70

80

90

100

60

COM SÓN LES EDITORIALS ESPANYOLES

Quantesn’hi ha

%

Independents

Agrupades

532(73%)

192(27%)

Títolseditats

Facturació(milionsd’euros)

30.162(43%)

39.436(57%)

746(25%)

2.187(75%)

Quantesn’hi ha

30 (4%)

192(27%)

Títolseditats

Exemplarseditats(milers)

24.871(36%)

177.098(55%)

104.122(32%)

576(80%)

25.013(36%)

19.714(28%) 40.250

(13%)

Grans (facturen més de 18 milions d’euros)

Mitjanes (facturen entre 2’4 i 18 milions d’euros)

Petites (facturen menys de 2’4 milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia a partir de Federación de Gremios de Editores de España:Comercio Interior del Libro en España 2005.

1.854(63%)

794(27%)

285(10%)

Facturació

Quan s’oprimeix un paísse’n cremen els llibres, se n’empresonen els autors...


dels principals objectius oferir uns bonsrendiments econòmics als accionistes oinversors, cosa que, com hem vist, és pocusual en una empresa editorial clàssica.Així, apareix una nova visió del llibre comun producte de consum més; la motiva-ció de l’editor és, en aquest cas, vendreper fer rendible un negoci d’entreteni-ment. El públic comprador haurà de sermés ampli que el de les editorials clàssi-ques, i per això es concep un llibre méscomercial o d’impuls: temes populars(xafarderies socials, receptes, guies,aficions...),dissenys cridaners,molta imat-ge, llibre de temporada (bolets a la tardor,guia de platges a l’estiu...), preu reduït...

És típic que els grups editorials comprineditorials amb prestigi o amb un públicconsolidat en temàtiques molt diverses.Alcap de pocs anys se’n substitueix l’editorclàssic per directors amb formació comer-cial, de manera que la decisió sobre sipublicar o no un llibre estarà molt condi-cionada per les vendes que se n’esperin.Això no priva que aquests grups mantin-guin també línies editorials clàssiques, i defet són els que publiquen molts dels autorsliteraris de més renom (els llibres dels qualssí que són rendibles).

De vegades s’abandonen fins i tot lestemàtiques originals de les editorialscomprades per adaptar-les a la ideologiadel grup comprador, i és que un altre delsgrans objectius d’aquests grups és teniruna influència important sobre l’opi-nió pública; per això compten entre lesseves filials amb molts mitjans de comu-nicació de masses, formadors d’opinió.Així, passem de la coexistència de sensi-bilitats variades a l’hegemonia d’unespoques maneres de veure les coses.Avui,el 80% dels llibres que s’editen als EstatsUnits surt de cinc grans conglomerats(Bertelsmann, Holtzbrinck, Longman,News Corporation i Viacom).28

Curiosament, l’edició de llibres segueixsent de rendibilitat dubtosa per a aquestsgrans grups, els beneficis dels quals prove-nen sobretot dels seus altres múltiples tenta-cles. Solen pagar bestretes astronòmiquesa autors o personatges de moda que elspuguin proporcionar grans best sellers illancen els seus llibres amb costoses campa-nyes mediàtiques de promoció. Les apos-tes fallides deriven en més pressió perencertar el superèxit anhelat, més estalvisen personal, etc.

Després que l’imperi Bertelsmanncomprés Random House,el The New YorkTimes afirmava en un article de la redac-ció: Les editorials han estat comprades unarere l’altra i absorbides dintre de grans multi-nacionals amb previsions de rendibilitat esta-blertes per l’absurda lògica de Wall Street.Toti això, de forma repetida els resultats no hanestat tan brillants com s’esperava. Fins i tot aBertelsmann, un imperi en mans de capitalprivat, claven una mirada gairebé malèvola sobrel’última línia del balanç [el benefici anual] decara a una entrada en borsa un dia d’aquests.

MOLTA PLURALITAT PER CONSERVARA Espanya la concentració és significati-va, tot i que inferior encara a la d’altrespaïsos europeus.Però el públic que buscales editorials independents segueix exis-tint.Gairebé tres quartes parts de les edito-rials són independents, publiquen gaire-bé la meitat dels títols i en neixen dotzenescada any –tot i que en moren també dotze-nes. Els seus aliats són l’especialització entemàtiques o gèneres determinats, la vendadirecta als lectors per canals propis (inter-net, associacions i entitats afins...) i el pres-tigi guanyat amb el boca-orella. La prin-

cipal dificultat és que les necessitats míni-mes de plantilla constitueixen un cost fiximportant que pot condicionar-ne lesdecisions i fins i tot comprometre’n laindependència.

28 André Schiffrin: L’edició sense editors. Destino,2000.

André Schiffrin és un veterà editor clàssic que ha viscut de prop el procés deconcentració editorial als Estats Units. En els seus llibres L’edició sense editors iEl control de la paraula explica les conseqüències de les concentracions editorialsi mediàtiques per a tota la societat.

Per exemple, el cas de News Corporation, el president del qual és José M. Aznar.És un dels conglomerats mediàtics més grans del món, controlat per RupertMurdoch (entre altres, 20th Century Fox, Fox TV, The Times, The Sun, HarperCollinsi un munt de diaris i ràdios locals). El que diuen els seus diaris (al Regne Unit sónel 35% dels que es venen) ha estat fonamental per al suport popular a moltsgoverns, des de Margaret Thatcher fins a Tony Blair passant per Jimmy Carter. Acanvi, aquests governants han exclòs News Corporation de les lleis antimonopo-li, l’han autoritzat a muntar companyies aèries o li han facilitat el control de mitjansen altres països. O el cas d’Hachette, el primer grup editorial francès (factura eldoble que el seu competidor immediat) que forma part d’un conglomerat quepertany majoritàriament a Jean Luc Lagardère i inclou fabricants de cotxes, d’ae-ronaus, d’armes i d’avions militars. Juntament amb el grup Dassault (avions civilsi militars, cotxes elèctrics...) controlen el 70% de la premsa francesa (Le Figaro,L’Express, Paris Match, Elle, Marie-Claire...); dos grups que depenen en gran mesu-ra dels contractes amb l’Estat. Jesús de Polanco, magnat del Grupo Prisa (vegeula taula de la p. següent), ha comprat el 40% del fins ara independent Le Monde.

Schiffrin també explica que els mitjans no van dir res sobre [la guerra de l’Iraq],però si haguessin estat capaços de fer-ho, no hi hauria hagut mai una guerra.

PER QUÈ TÉMER ELS IMPERIS

Els grans grups editorials no solenpublicar llibres d’autors joves o desco-neguts, perquè això implica un riscque no necessiten córrer. Els editorsclàssics sí que solen assumir aquestrisc, en part per la vocació de posaren circulació noves idees o formes i enpart per la necessitat de trobar unllibre d’èxit. Si ho aconsegueixen, el mésprobable és que algun grup acudeixiràpidament a “fitxar” l’autor d’aquestllibre seduint-lo amb suculentes bestre-tes per aconseguir l’edició dels seusllibres posteriors. De totes maneres,rarament un autor es compromet ambuna editorial per a tota la vida.

RISC O APOSTA?



paper s’hi poden afegir diversos additiusper donar-li textura, color, rigidesa, etc.

Que sigui FSC El Forest StewardshipCouncil (FSC) és una organització inter-nacional que atorga un segell de garantia alsproductes derivats de boscos o plantacionsexplotats de manera sostenible i sense causarperjudicis socials.32 Avui a Espanya es pottrobar paper FSC,encara que només hi hauna impremta registrada com a cadena decustòdia, és a dir,que pot certificar que totel procés de producció del paper compleixels criteris FSC.

Sense fusta Gairebé un 10% del paperque es fa servir al món es produeix a partir

tacions forestals.29 Segons la FAO, anual-ment es perden més de 14 milions d’hec-tàrees de bosc: uns 2.000 camps de futbolcada hora.30 El 40% de la fusta talada per ausos industrials es destina a paper.

La major part del paper sobre el quals’imprimeixen els llibres a Espanya ésimportat, principalment de Finlàndia, undels pocs països on queden boscos prima-ris; les mesures del govern finlandès perconservar-los són escasses. Segons inves-tigacions de Greenpeace, part del paperfinlandès usat en els llibres espanyols proce-deix d’aquests boscos primaris.Els nostresllibres també contenen molt paper proce-dent d’Indonèsia,país en el qual 1’4 milionsd’hectàrees de bosc primari es van trans-formar en plantacions durant la dècadadels 90.31

Aigua, energia i contaminació Laindústria paperera és la que utilitza mésaigua per tona produïda, la cinquena enconsum d’energia, i una de les que emetmés contaminants a l’aire i a l’aigua. Enparticular, el procés de blanqueig amb clor(molt corrent encara a Espanya) emetdioxines, cancerígens ben coneguts.31 Al

Un llibre és un conjunt de pàgines depaper cosides o encolades i enquader-nades... encara que no sempre. Avui potser un arxiu informàtic (el llibre elec-trònic o ebook, els llibres multimèdia),en podem dur a sobre uns quants cente-nars i llegir-los amb comoditat (a travésde la pantalla-lectora de butxaca), i fins itot els podem llegir sense llegir-los (elsaudiollibres).Tot i això, a pesar d’aquestsprodigis tecnològics, es publiquen mésllibres de paper que mai, i no sembla quea curt termini hagin de ser substituïts pelllibre electrònic.De fet, paradoxalment lamoda actual són els llibres de format gran,molt voluminosos, una cosa molt poc“moderna”.

Com afecta el planeta l’edició de llibresde paper?

PAPER VERGE: QUE SIGUI FSCBoscos Entrat el s.XXI,encara fem servirmajoritàriament paper verge obtingut apartir de cel·lulosa extreta de la fusta. Un17% d’aquesta fusta prové de boscos prima-ris (els que han estat molt poc alterats perl’home i conserven més biodiversitat), un54% de boscos secundaris i un 29% de plan-

29 World Watch Institute: Signos Vitales 2000.Bakeaz i Gaia Proyecto 2050, 2000.30Vegeu més informació sobre la desforestació alnúm. 10 d’Opcions.31 Greenpeace: El papel. Cómo reducir el consumo yoptimizar el uso y reciclaje de papel. Greenpeace,2004.32 Hi ha diverses organitzacions certificadores,però FSC és l’única en la qual participen totes lesparts interessades (silvicultors, indústria de la fusta,habitants de boscos, ecologistes, consumidors).www.fsc-spain.org.

PRINCIPALS CONGLOMERATS EDITORIALS PRESENTS A L’ESTAT ESPANYOL

Planeta, Espasa-Calpe, Seix Barral, Destino, Columna,Espasa, Martínez Roca, Ariel, Minotauro, EMECÉ, Temas deHoy, Crítica, Timun Mas, Infantil y juvenil, Booket, Edicionesdel Bronce, GeoPlaneta, Paidós, Plawerg, Alienta, Deusto,Gestión 2000, Eduinter, Altaya, Planeta de Agostini. Filialseditorials a Portugal, Estats Units i 9 països llatinoameri-cans.Distribuïdores: Logista, Planeta DirectoCadenes de llibreries: Casa del Llibre

Grupo Santillana: Aguilar, Alfaguara, Altea, El País-Aguilar,Richmond Publishing, Santillana, Suma de Letras, Taurus,Grup Promotor, Grazalema, Obradoiro, Zubia, Voramar,Punto de Lectura. Editorials a Portugal, Regne Unit, EstatsUnits, Brasil i gairebé tots els països de parla espanyola.Impremtes: Dédalo Grupo GráficoDistribuïdores: Itaca, GelesaCadenes de llibreries: Crisol

Círculo de Lectores, Random House Mondadori: Plaza &Janés, Grijalbo, Collins, La Rosa dels Vents, Montena,Beascoa, Lumen, Areté, Mondadori, Electa, Libros Ilustrados,Debate, Sudamericana, Debolsillo, i més de 100 editorialsa 16 països.Impremtes: Arvato, Eurohueco, Printer, Rotedic...Cadenes de llibreries: The Club

Grupo Planeta

Grupo Prisa

Bertelsmann

Audiovisual i entreteniment:DeAPlaneta produeix i distribueixpel·lícules, vídeos i sèries i telefilmsper a televisió, Planeta Juniordistribueix sèries infantils en diver-sos formats.Ensenyament a domicili i a distàn-cia: Talenta, Credsa, Centro deEstudios CEAC, Home English

Música: Planet Events organitzaconcerts, Nova i Lyrics and Musicediten discos, GVM produeixcol·leccions de DVDs i CDs.Audiovisual i entreteniment:Sogecine, Plural Entertainment iNBP produeixen sèries de TV,pel·lícules, etc.

Música: Sony BMG Music Enter-tainment (Columbia, Epic, RCA,Ariola...), BMG Music Publishing

Principal accionista de Grupo Antena 3(Antena 3 TV, Onda Cero, Movierecord,Unipublic, A3Advertising), La Razón, i ADN.El 40% de l’Avui

El País, Cinco Días, As, diferents diarisregionals, Cadena Ser, 40 Principales,Cadena Dial, M80, Máxima FM, Radiolé.300 emissores a 8 països llatinoameri-cans, Localia TV (gairebé cent televisionslocals), Sogecable (Cuatro, Canal +, CanalSatélite Digital). Televisions a Portugal iColòmbia

Antena 3 TV (parcialment), televisions iràdios del grup RTL a tot Europa, Geo,Gala, Muy Interessante, Marie Claire, Mia,Ser Padres, Capital, Cosmopolitan, nombro-ses revistes a Europa

Grup Sector editorial Mitjans de comunicació Altres

4 MOLT PAPER, POCS ARBRES

LES TINTES JA NO SÓN TAN NOCIVESTotes les tintes són tòxiques, però avui hosón menys que fa uns anys. Els dissolventsorgànics volàtils,que causaven moltes malal-ties per inhalació, es van substituint pervernissos minerals i vegetals,menys volàtils.

de les fibres d’altres vegetals, com ara pallad’arròs o blat, espart, cànem o cotó.Respecte a les fibres de la fusta, tenenl’avantatge que no contenen lignina (allòque fa que la fusta sigui llenyosa),per la qualcosa es necessiten menys productes químicsper obtenir la pasta de paper. Aquestesfibres segurament es començaran a poten-ciar quan explotar boscos deixi de serrendible (a Espanya la recerca avança endirecció contrària: s’intenten modificargenèticament els eucaliptus perquè es facinresistents a plagues, gelades o sequeres).

PAPER RECICLAT, LA MILLOR OPCIÓMenys problemes Si fem servir paperusat per produir paper nou, ja no neces-sitem talar arbres. La fabricació de paperreciclat consumeix força menys aigua ienergia que la fabricació de paper verge(encara que hi ha dades molt diferentssobre la magnitud de l’estalvi) i emet un74% menys de contaminants a l’aire i un35% menys a l’aigua. No obstant això,algun editor amb qui hem parlat durant larecerca encara creu que fer-ne servir nomésés interessant des del punt de vista delmàrqueting verd.

Mateixa qualitat També es creu enca-ra que les impureses del paper reciclat difi-culten una bona lectura, però això hadeixat de ser veritat ja fa bastants anys.Avui dia hi ha molts tipus de paper reci-clat, i la major part té una qualitat indis-tingible de la del paper verge (només pera algunes qualitats específiques,per exem-ple fotos a tot color amb molta brillantor,cal encara paper verge).Molts papers reci-clats es poden fer servir sense problemesen impremtes, impressores i fotocopiado-res. Quant a la durabilitat, ja s’ha aconse-guit també igualar el paper verge (avuis’admet paper reciclat per guardar docu-ments d’arxiu, que per llei han de duraralmenys 100 anys).

Hi ha paper reciclat 100% (fet només apartir de paper usat) i paper que barrejafibres verges a ambdues cares del full ambfibres reciclades en una capa interior.Tambées pot blanquejar amb clor o sense (enaquest darrer cas es denomina PCF).

En resum, les millors opcions serien:primer paper reciclat 100%,després parcial-ment reciclat (com més fibra reciclada

millor), després FSC, i després blanquejatsense clor (TCF). Podem demanar a leseditorials que treballin d’acord amb aques-tes prioritats, i les podem aplicar quanescollim el nostre paper per escriure i elque usem en imprimir fullets o cosesnostres, etc.

ALGUNES EDITORIALS QUE FAN UN BON PAPERIcaria editorial fa anys que publica gairebé tots els llibres amb paper 100% reci-clat. Traficantes de Sueños en fa servir en un 60-70% dels seus llibres. RandomHouse Mondadori: la col·lecció juvenil Serie Infinita es publica amb paper reciclat;si l’autor ho demana s’usa paper FSC. Círculo de Lectores: edita alguns llibres enpaper FSC, i el seu impressor forma part de la cadena de custòdia FSC.Greenpeace fa gestions amb moltes editorials perquè s’afegeixin a la campanyaLlibres Amics dels Boscos, però els avenços són lents. Alguns autors que parti-cipen en la campanya i escullen paper reciclat o FSC per als seus llibres són JoséSaramago, Rosa Regàs, Isabel Allende o Álvaro Pombo.

MÉS INFORMACIÓGreenpeace 91 444 14 00, www.greenpeace.es > Campanyes > BoscosFundación Ecología y Desarrollo www.reciclapapel.org

1720 SEPTIEMBRE / NOVIEMBRE 2006

18 19 MAYO / SEPTIEMBRE 2006


Si volem comprar un llibre, en general nopodem optar entre gaires editorials produc-tores. Se solen publicar diverses versionsd’un llibre (tapa dura, butxaca, idiomesdiferents...) però cadascuna d’aquestesversions pertany a una editorial (pot ser lamateixa per a totes les versions) durantuns quants anys.El que sí que podem esco-llir és on el comprem; com veurem, lesllibreries independents són l’opció mésfavorable a la pluralitat.

LLIBRERIESEl més habitual és comprar els llibres enllibreries, sigui anant-hi físicament siguia través de les seves pàgines web. N’hi hade generalistes i d’especialitzades enuna matèria o gènere; la majoria són gene-ralistes, encara que sempre es tendeix unamica a l’especialització en alguna cosa.Totes tenen dos grans apartats: les nove-tats (se solen posar a les taules) i el fonseditorial.El fons es mou poc i ocupa moltespai, de manera que són les novetats, quetenen més sortida, les que permeten moltesvegades que una llibreria sigui viable.

5 ON COMPRAR ELS LLIBRES

�A més de vendre llibres,moltes llibreriesactuen com a eixos de difusió cultu-ral i intercanvi intel·lectual,organitzantpresentacions de llibres, tertúlies, lectu-res, exposicions...

En l’última dècada estan prenent impor-tància les cadenes de llibreries com Casadel Llibre, Crisol, FNAC,VIPS, Abacus,La Central, El Corte Inglés...34 Mantenentambé fons molt complets, però els llibres

d’impuls (aquells que es venen més) vanprenent cada vegada més pes en el seucatàleg: i és que l’envergadura d’aquestescadenes va associada amb costos importants,amb una gran afluència de clients i, enalguns casos, amb una idiosincràsia que faprevaldre el benefici per sobre de la quali-tat. També acostumen a tenir el mateixassortiment en totes les seves botigues.Peraquestes raons, les cadenes comporten unacerta pèrdua de pluralitat enfront deles llibreries independents.

ALTRES CANALSHipermercats La secció de llibres deles grans superfícies no és una llibreria,sinó un punt d’autoservei (no hi ha llibre-ter) de llibres d’impuls i llibres de text (nohi ha llibres de fons). Per als hipermercatsel llibre és un producte més del seu extensassortiment (és a dir, no tenen la vocaciócultural que tenen les llibreries).

Quioscos Aquí hi trobarem llibres editatsespecialment per ser venuts en quioscos (un5% del total), de vegades juntament ambpremsa:col·leccions,butxaca...Solen ser de

Les llibreries són apreciades per diver-sos motius:

� Hi atenen llibreters que coneixen béels llibres i ens poden orientar i asses-sorar.

� Com que el preu del llibre ve fixat perl’editor, les llibreries no competeixen enpreu sinó en varietat.El llibreter cons-trueix el seu fons per la vocació d’ofe-rir pluralitat, procura que qui entra ala llibreria trobi allò que busca o inten-ta atreure’l amb llibres atractius per ines-perats.

� Les llibreries petites o de barri (3.000de les 4.500 llibreries que hi ha a l’Estat)possibiliten una bona difusió geogrà-fica dels llibres (el 85% de les llibreriesque hi ha en poblacions de menys de25.000 habitants són petites).33 No tenencapacitat econòmica ni d’espai per mante-nir gaire fons (la majoria venen tambépremsa i papereria per sostenir-se) peròens poden servir en pocs dies qualsevolllibre que els demanem. Les llibreriesgrans aporten proveïment abundant ivariat a les ciutats, i són un canal devenda important per a les editorialspetites (en l’assortiment limitat de lesllibreries petites no sol haver-hi lloc pera llibres minoritaris, tret que estiguinespecialitzades).

33 Confederación Española de Gremios yAsociaciones de Libreros (CEGAL):Mapa de libre-rías de España (2005). CEGAL 2006.34Tot i trobar-se en una gran superfície, les llibre-ries d’El Corte Inglés tenen les característiquesd’una cadena de llibreries.

Llibreries d’oferta Quan un títol noes ven bé, l’editor pot decidir retirar-lo del mercat i tornar-lo a treure coma saldo. Llavors el preu de venda alpúblic és lliure. Se sol fer amb llibresantics, il·lustrats (art, foto, naturalesa),de divulgació (cuina, plantes...).Llibreries per internet, com Amazon.Llibreries de vell Són tot un món,amb els seus propis gremis en cadacomunitat autònoma. Venen llibresantics (els editats fa uns 100 anys) i desegona mà, procedents de domicilisparticulars o de fons editorials. N’hi haque venen llibres a pes.

ALTRES TIPUSDE LLIBRERIES

Les llibreriesindependents són l’opció més favorable a la pluralitat


35 Federación de Gremios de Editores de España(FGEE):Comercio Interior del Libro en España 2005.FGEE, 2006.36 CEGAL:Las librerías independientes pierden cuotade mercado. Nota de premsa, juny 2006.37 Hi ha llibreries que s’estan agrupant per opti-mitzar sigui les compres, la gestió o la promoció(vegeu, per exemple, www.totselsllibres.com,www.libreriasl.com, www.conhuella.com).38 Nota de premsa conjunta dels diferents gremis,juny 2006.39 Xavi Ayén:Los nuevos reyes del libro.La Vanguardia,27 de novembre del 2005.

menys qualitat material i més barats queels altres.

Màquines expenedores N’hi ha a lesestacions més cèntriques del metro.

Venda directa Podem comprar a lamajoria d’editorials mitjançant comandesper telèfon o correu, a través de la sevapàgina web, per subscripció, per venda acrèdit (típicament enciclopèdies per fasci-cles),mitjançant un club de lectors...Tambéles escoles i les AMPAs compren llibresde text directament a les editorials.

MÉS CADENES I HIPERMERCATS,MENYS PLURALITATA l’Estat espanyol, l’any 2005 les llibre-ries independents van ingressar per vendade llibres pràcticament el mateix que l’any2001; les cadenes,un 64’5% més;els hiper-mercats, un 47% més.35 És la mateixatendència que s’ha donat en altres païsoseuropeus; a Espanya les cadenes facturenun 16% del total de vendes de llibres, aFrança un 20%, al Regne Unit un 39%.36

Diversos factors hi contribueixen:

� Cadenes i hipermercats compren mésquantitat de llibres, i per això els distri-buïdors els els poden deixar a més bonpreu.Els hipermercats i la cadena FNACvenen sistemàticament els llibres (excep-te els de text) amb el descompte del5% que permet la llei. Les llibreriesrespecten per norma el preu fixat perl’editor, encara que algunes ofereixensistemes de descomptes per punts.

� La llei permet aplicar qualsevol descomp-te als llibres de text (sempre que elpreu de venda al públic no resulti infe-rior al preu de compra). Els hipermer-cats i algunes cadenes els venen un 15-25% per sota del preu fixat per l’editor.Les llibreries petites són les que es veuenmés afectades per aquests descomptes,ja que els llibres de text representen un30% de la seva facturació (un 16% pera les mitjanes i grans).33 Entre les grans,algunes d’especialitzades en llibre de texthan tancat (com la Castells a Barcelona),i moltes han deixat de vendre’n.

� Els hipermercats, i cada cop més les cade-nes, venen llibres d’impuls i best sellers.Com que fan compres centralitzades pera tots els seus establiments, de vegadesacaparen les existències de tal mane-

ra que les llibreries petites quedendesabastides, justament, dels llibres quemés fàcilment vendrien.

�A Catalunya i al País Valencià la cade-na cooperativa Abacus s’acull a la lleicatalana de cooperatives per vendre elsllibres amb un 15% de descompte (vegeuel requadre El cas d’Abacus).

Els aliats de les llibreries menys grans sónla proximitat (des de segons quines po-blacions o barris no es va sovint als centresurbans o a les grans superfícies), l’especia-lització, que actua com un blindatge (elpúblic que busca determinats llibres no elstrobarà enlloc més), la unió37 i el preu fix.

Cada any s’obren unes 75 llibreries,peròse’n tanquen unes 90,36 algunes de tanemblemàtiques com la Cinc d’Oros o laTartessos de Barcelona. Com menysllibreries, menys pluralitat. Tots elsgremis espanyols del sector del llibre (escrip-tors, editorials, indústries gràfiques,distri-buïdors, llibreters) donen suport a la neces-sària existència d’una àmplia xarxa de llibreriesindependents com a única garantia d’una ofer-ta cultural plural, diversa i de qualitat de llibres,a l’abast de tots els ciutadans.38

Cal dir que el creixent pes de cadenesi hipermercats en el mercat del llibre elsatorga també molt poder enfront de leseditorials grans (aquestes cadenes i hiper-

mercats no compren a les petites):per a leseditorials, vendre a poques empreses fadependre d’elles. Entre El Corte Inglés,Carrefour i FNAC venen el 32% del totalde llibres;39 de vegades les grans superfí-cies fan fer a les editorials una versió dela coberta especialment cridanera per alsexemplars que s’han de vendre als seushipermercats.

EL PREU DELS LLIBRESEl preu mitjà dels llibres és de 10-12 euros.Com a la resta de béns culturals, se’ls apli-ca un IVA del 4% (en alguns països és del0%) per aconseguir que el preu de vendaal públic no pugi gaire. En el gràfic de lapàgina següent es mostra com es reparteixen general aquest preu (encara que cada trac-te de compra-venda pot ser tot un món).



Com ja hem vist, per llei és l’editor quifixa el preu de venda al públic dels llibres,i la llibreria o qualsevol altre punt de vendaal públic el pot reduir en un 5% com amàxim. Només es pot fer un 10% dedescompte el Dia del Llibre i en determi-nades fires, i fins a un 15% en les vendes abiblioteques,arxius i llocs similars.Aquestanorma (que existeix a la majoria de païsoseuropeus) es va concebre amb la voluntatde garantir igualtat d’oportunitat d’accésals llibres a tots els ciutadans i de fer que lacompetència entre llibreries no sigui pelpreu, cosa que permet una oferta plural iun major nombre de punts de venda enbenefici del lector.

S’ha obert un cert debat sobre la conve-niència de la norma del preu fix.Al RegneUnit es va abolir el 1995, encara que elseditors segueixen marcant un preu de vendaal públic.Segons el gremi de llibreters brità-nics, des de llavors s’han tancat algunesllibreries,sobretot petites,alhora que aparei-xien moltíssims altres punts de venda dellibres (supermercats i similars).Els best sellerses venen amb descompte, més barats queabans, mentre que la resta de llibres sesegueix venent a les llibreries al preu marcatper l’editor (excepte les ofertes per Nadal,per exemple), que ha pujat des de llavorsuna mica més que l’IPC40 (si tenim en

compte l’increment de l’IPC,avui a Espanyaels llibres són un 10% més barats que facinc anys).41 Hipermercats i similars venentots els llibres amb descompte,però els arri-ben unes setmanes més tard que a les llibre-ries (excepte alguns superèxits).

COM ES REPARTEIX EL PREU (PVP)D’UN LLIBRE

45%

10%**

30%*

15%

Distribuïdor

Punt de venda

Autor

Editorial

* Els més grans es poden quedar el 40%,potser el 50%. En aquests casos disminueixla part de distribuïdors i editors, que a canvivenen molta més quantitat de llibres.

** Aquest percentatge pot ser més alt en el casd’escriptors de renom. Si té agent literari,l’autor donarà la part que acordin entre ells.

Els llibres de text són motiu de controvèrsia per unes quantes raons. D’una banda,el sector llibreter és contrari al descompte lliure que permet la llei.42 D’altra banda,diverses comunitats autònomes han establert (o estan en vies de fer-ho) sistemesde gratuïtat amb l’objectiu de reduir la despesa de les famílies en l’escolaritzaciódels fills. Algunes proporcionen els llibres a les escoles i aquestes els distribuei-xen cada any entre els alumnes, de manera que un mateix llibre és usat durantmés d’un curs (uns quatre de mitjana); a Castella-la Manxa, on s’aplica aquestmodel, a l’acabament del curs el 95% dels llibres estan en bones condicions perser reutilitzats. El sector sosté que aquest model genera greuges comparatiusentre alumnes, perquè a alguns d’ells els pares els compren els llibres nous. Peraixò considera més apropiat el model xec-llibre, un val que l’administració dóna acada família perquè compri els llibres; aquest sistema evita l’inconvenient ante-rior i la caiguda de les vendes de llibres de text.

Moltes AMPAs organitzen pel seu compte la recollida de llibres d’un curs per aun altre. Hi ha escoles que no ho permeten o faciliten, però aquestes iniciativesfuncionen bé en molts centres i ajuden que els nens i nenes aprenguin a mante-nir les seves coses en bon estat. Hi ha moltes variants: per exemple, en algun casels llibres usats duen un ex-libris que permet saber tots els qui en van ser els ante-riors usuaris; les famílies poden pagar els llibres que calgui comprar nous, o bépagar cada any una mateixa “tarifa plana” pels llibres...

42 La nova Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques, en tràmit d’aprovació per les Cortsal moment de tancar aquest número, substitueix el descompte lliure en els llibres de textpel preu lliure (és a dir, no serà l’editor sinó el llibreter qui fixarà el preu de venda al públic).Això significa que, d’ara endavant, cap comerç no podrà fer servir la paraula “descompte”com a reclam i que serà més difícil comparar preus.

ELS LLIBRES DE TEXT

Abacus és una cooperativa de consumidors, és a dir, consumidors que s’organitzenper adquirir uns béns conjuntament i distribuir-los després entre els socis; la raóde ser d’aquesta compra col·lectiva és que permet als socis accedir als béns a unpreu millor que el que pagarien per separat en un comerç qualsevol. ActualmentAbacus té uns 500.000 socis; per associar-s’hi n’hi ha prou d’anar a una de lesseves botigues, emplenar una fitxa i pagar 10 euros (no cal participar en el governde la cooperativa, tot i que qualsevol soci pot fer-ho si vol).

Abacus té 20 botigues, a través de les quals distribueix llibres (i joguines, pape-reria i multimèdia) als socis i també ven al públic en general. El preu de venda alpúblic és el que marca l’editor, i el que paguen els socis és un 12-15% més barat.La Llei del Llibre prohibeix vendre els llibres amb més d’un 5% de descompte,però Abacus tècnicament no “ven” llibres als seus socis sinó que els distribueixels llibres que “han comprat col·lectivament”. El gremi de llibreters català consi-dera que aquest funcionament constitueix una competència deslleial per a la restade llibreries, que per llei no poden igualar els preus de la cooperativa.

EL CAS D’ABACUS

40 www.booksellers.org.uk/industry/displayre-port.asp?id=444.41 Antonio Mª Ávila: Los problemas de la industriadel libro. Revista Delibros núm. 197, abril 2006.



6 EL VAN LLEGIR, EL LLEGEIXO, EL LLEGIRAN

Comprar menys objectes nous és unanecessitat bàsica en el nostre món per noseguir alimentant una economia deslliga-da de la realitat física i de les necessitats realsde les persones. Els llibres no són unaexcepció. En aquest cas, comprar menysllibres nous també significa no contribuira la desforestació ni a l’escalada de nove-tats. D’altra banda, cal tenir en compteque,per a la circulació lliure d’idees i sen-sibilitats plurals en la societat, és positiuque els lectors donem suport a les edito-rials i llibreries independents. Cadascúhaurà de sospesar totes les consideracionssegons el seu criteri propi. Podem qües-tionar-nos especialment la compra dellibres que llegiríem més per curiositatque per gaire interès, o dels editats perempreses que no ens agraden, o dels quesabem que només llegirem una vegada...

Però moderar-nos en comprar llibresnous no significa que ens hàgim d’estarde llegir: tenim moltes vies d’accés a llibresno nous que es llegeixen igual de bé queels nous.

� Deixar-nos llibres entre amics.�Als llibres (i discos) s’hi recorre molt

sovint com a regal comodí, quan “nosabem què regalar”. Preguntem-nos sial receptor li agrada llegir i, si no és el

cas o no ho podem saber,pensem en unaltre regal. Si li agrada llegir, recordemque el llibre no ha pas de ser necessà-riament nou: li podem regalar llibresnostres que ja no tornarem a llegir, otambé li podem regalar l’oportunitat dellegir-los, és a dir, deixar-los-hi durantun temps. D’aquesta manera pot acce-dir a més llibres que si n’hi compremun, i de passada ens surt més barat.

� Els llibres electrònics permeten llegirun llibre sense haver de produir-lo enpaper,43 però ara per ara llegir a la panta-lla és per a molta gent més incòmodeque llegir al paper, així que potser, alcap d’unes pàgines, tindrem ganes d’im-primir el llibre igualment, que serà unexemplar més incòmode que un d’edi-tat normalment, o de comprar-lo.Últimament han sortit les pantalles-llibre que potser salvaran aquests incon-venients.44

�Anar a biblioteques (vegeu-ho a conti-nuació).També hi ha borses de llibresen alguns restaurants, ateneus, cafès...,per llegir en el local mateix o per endur-se’ls.

LES BIBLIOTEQUESLes biblioteques possibiliten un accés gratuïti universal als llibres. Per llei tot municipi

de més de 5.000 habitants ha de tenir-neuna. Se solen finançar entre l’ajuntamenti la comunitat autònoma, que és qui té lacompetència de la gestió.Avui a Catalunyahi ha unes 325 biblioteques públiques, itambé n’hi ha de privades (encara qued’accés gratuït), com les de les caixes d’es-talvis.

Totes solen tenir un apartat de llibresde consulta en diferents camps del conei-xement, un de llibre infantil i juvenil, unde literatura i un apartat de llibres sobreel barri o la comarca on estan situades.L’assortiment del fons varia segons la midadel municipi, però en general qualsevolbiblioteca pot fer-se enviar un llibre queestà en una altra, de vegades pagant unapetita quantitat (algunes bibliotequesformen part d’una xarxa o mantenenconvenis que agilitzen aquest tràmit).

A més de permetre’ns llegir o manlle-var llibres, la majoria de biblioteques oferei-xen gratuïtament diversos altres serveis:

� Poder llegir o manllevar revistes moltvariades i periòdics del dia i, sovint,d’uns dies anteriors.També, cada vega-da més biblioteques van incorporantapartats de vídeo i música.

�Accés a internet, ordinadors i materialsmultimèdia per estudiar (per exemplellengües)...

� Servei d’informació:una de les tasquesdel bibliotecari és respondre qualsevolpregunta que li fem, des de com treureuna taca de fruita fins a com prepararun viatge. I ens localitzarà llibres sobreels temes que vulguem.

� Si el municipi té censats més de 500estrangers d’un determinat país, hi had’haver un fons en la seva llengua.

� Les biblioteques solen organitzar actesculturals relacionats amb la lectura comfòrums sobre llibres o cursos d’alfabe-tització d’adults.

43 A www.gutenberg.org podem obtenir gratuï-tament gairebé 20.000 títols,per als quals la reser-va dels drets de còpia ha expirat.44 Vegeu, per exemple, products.sel.sony.com/pa/prs/?DCMP=reader&HQS=showcasereader.


LLARGA VIDA ALS LLIBRESEls llibres són objectes de materials peri-bles (inevitablement el paper s’oxida) i, enalguns, també el contingut ho és (llibres deconeixements en general).Tot i així, tenenuna vida prou llarga com per ser llegitsmoltes vegades (un mateix o diferentspersones). Perquè això sigui possible hiajuda que els mantinguem en bon estat,tot i que també s’ha de dir que no cal queun llibre estigui impecable per poder-lollegir.En el cas de llibres manllevats de lesbiblioteques, si contribuïm a deteriorar-loscaldrà reposar-los i el pressupost per a lacompra de llibres nous disminuirà.

En comprar-ne Els llibres es podenenquadernar de dues formes. Els relli-gats consten de diversos plecs de pàginescosides, encolats o cosits al llom (mirantel llom per damunt o per sota, veiem elsdiferents “llibrets”).En canvi, en els d’en-quadernació americana els fulls soltss’encolen directament al llom.En aquestsllibres els fulls es desencolen molt fàcil-ment. Per això és preferible el relligat,especialment per a llibres que es facinservir molt (receptes, diccionaris, els debiblioteques...).

Mentre el llegim Mentre el llegim, elllibre sofreix un desgast considerable: hiconvivim durant molts dies, el duem a labossa o a la motxilla, el llegim al parc, a lapiscina,a la platja...Alguns trucs per conser-var-los:

� Folrar els llibres per protegir-los de labrutícia, evitant que la cinta adhesivatoqui el llibre.En els de tapes molt toves(per exemple els de butxaca),usar folrosno adhesius de plàstic una mica grui-xut per donar rigidesa a les tapes i prote-gir-les de cops (si el plàstic no és prougruixut, no compleix la seva comesa ipren un tacte desagradable amb la calor).Per als de tapa dura podem fer servirpaper, preferentment sense tinta per notacar el llibre ni tacar-nos les mans; iaixí,per exemple,podem utilitzar aquestespai per prendre notes sobre l’obra. Opodem reutilitzar el folro amb altresllibres, o com paper en brut.

� Retirar la sobrecoberta.Alguns llibresamb tapa dura duen una sobrecoberta,normalment de paper, que protegeix elllibre, informa sobre el contingut i deco-

ra.Habitualment,com que no és un plecfixat al volum,durant la lectura la despla-cem i sobresurt del llibre,de manera quees doblega o s’estripa i el llibre semblaque envelleix.Val més retirar aquestasobrecoberta mentre llegim.

� No fem servir punts de llibre grui-xuts, perquè poden contribuir a desen-quadernar el llibre.Un punt de llibre decartolina o paper (podem fer-nos-el fàcil-ment) és suficient per retrobar la pàgi-na on hem deixat la lectura.

� No obrir del tot el llibre per evitardesenquadernar-lo.Els llibres d’estudi oobres de consulta sí que s’han d’obrir180º, per això s’editen en volums grui-xuts en els quals les pàgines no toquenel llom en obrir-se. Si el tenim obertdamunt d’una superfície, no hi hem deposar pesos al damunt.

� No hi escriguem amb res que no espugui esborrar bé.

� Quan duem un llibre a la motxilla obossa,podem ficar-lo dintre d’una bos-sa de plàstic o de roba per disminuirl’impacte dels cops, prevenir rascades itaques i evitar que les vores es doble-guin.

Guardar-lo a casa

� Mantenir els llibres ben verticals a lesprestatgeries; si estan torts es van defor-mant.No els apilem horitzontalment,perquè el pes dels de dalt aniria defor-mant els de baix.

� Evitem col·locar llibres en llocs ambhumitat per prevenir que siguin atacatsper fongs, o en llocs on els toqui el soldirectament.

� Treure’ls la pols regularment,o guar-dar-los dintre d’una vitrina, perquè lapols taca.

� En els llibres més vells els bacteris es van“menjant” el paper.Millor mantenir elsnous a part perquè no es contagiïn.

ALGÚ MÉS VOL LLEGIR-LO?Una vegada llegit, si no volem conservarel llibre (per deixar-lo a amics,per formaruna biblioteca particular, per rellegir-lohabitualment), tenim moltes maneres defer que arribi a altres lectors.

� Regalar-lo a amics.� Donar-lo a escoles.� Donar-lo a entitats que els fan arribar a

països o col·lectius amb pocs recur-sos, com Bibliotecaris Sense Fronteres(www.bibliotecaris.org/jombib/biblio-tecaris-sense-fronteres.html) o InterLibros(www.interlibros.org).

� Dur-lo a una fira d’intercanvi o a unabotiga de segona mà.

� Alliberar-lo al sistema de bookcrossing(vegeu la secció Idees del núm. 14d’Opcions,disponible a www.opcions.org/opcions/banca.html).

� Donar-lo a biblioteques. En generalles biblioteques,per evitar de convertir-se en un abocador de llibres, són moltselectives. Algunes organitzen mercatsd’intercanvi de llibres usats, o són puntsde bookcrossing.

� L’última opció seria deixar-los apilats alcostat del contenidor del paper;semprehi ha algú que se’ls emporta.

Algunes fonts d’informació que hem consultatEmpreses del sector (Abacus cooperativa, Casa del Llibre, Gramagraf, Icaria editorial, IndústriaGràfica Frape, Llibreria Bosch, Traficantes de Sueños), organitzacions gremials (ConfederaciónEspañola de Gremios y Asociaciones de Libreros, Federación de Asociaciones Nacionales deDistribuidores de Ediciones, Federación de Gremios de Editores de España, Gremi d’Editors deCatalunya, Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, Gremi de Llibreters de Barcelona iCatalunya, Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona), entitats relacionades (Centro Español deDerechos Reprográficos, Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona), experts (NicholaChalton, Julián Díez, Alberto García-Teresa, David G. Panadero, Ana Reyes), organitzacions ecolo-gistes (Greenpeace), publicacions (revista Delibros, diversos llibres) i les que apareixen referencia-des com a notes al peu.


UN CAMP COMUNAL DE CREACIÓ

Idee s

Perconsumir d’una altr

a man

era

Alguns drets reservats, no tots!

Llicències i recursos Creative Commons Segur que cal

reservar-se totsels drets? Compartir

les creacions pot ser positiu

per a tots.

Podríem dir que el copyleft (vegeu la pàg. 12) és unmoviment cultural i polític per la transformació social enrelació amb la cultura i el coneixement.

El concepte copyleft neix en l’àmbit de la informàtica alfinal dels 70, en el mateix moment que es comença acomercialitzar el programari com un producte. RichardStallman i altres programadors s’adonen que el secretismecomercial al voltant del programari acabarà anant en de-triment de gairebé tots i en benefici de molt pocs.Aquestsprogramadors construiran el concepte de programarilliure —programes els autors dels quals deixen llibertat aqualsevol per veure com estan fets (accedint al seu codifont), usar-los, copiar-los, modificar-los per adaptar-los ales seves necessitats o millorar-los, fer públiques aquestesmodificacions i distribuir-les— i el concepte decopyleft: els autors requereixen que les esmentadescòpies o modificacions dels programes siguin també lliu-res. L’objectiu és evitar que ningú no s’apropiï per al seuúnic benefici del programa ni de les seves millores.

Avui en dia el programari lliure és l’apartat del móncopyleft més desenvolupat, cosa que demostra que unaaltra realitat és possible en la producció del coneixementa les nostres societats.Als anys 90, sota la inspiració delprogramari lliure comencen a sorgir iniciatives per "alli-berar la cultura". Entre aquestes les més desenvolupa-des i utilitzades són les llicències Creative Commons.

1A www.gnu.org/philosophy/why-free.html es resumeixen algunsaspectes d’aquesta ètica.2Van ser l’embrió de la cultura hacker: persones que disfruten explorantels detalls dels [ordinadors] i com aprofitar les seves capacitats, per oposició ala majoria d’usuaris, que s’estimen més aprendre només el mínim necessari(segons el diccionari d’argot hacker Jargon File, www.catb.org/esr/jargon). No és el mateix que cracker, persones que violen sistemesde seguretat i similars.

COPYLEFT, DEL PROGRAMARIA LA RESTA DE LA CULTURA

Creative Commons pren el seu nom dels commons, campscomunals de pastures de petits poblets anglesos. És unaorganització sense ànim de lucre que posa a disposició delscreadors instruments legals senzills (adaptats a la legislacióde 30 països,Espanya inclosa) per generar una llicència pera les seves obres amb diferents graus de protecció i lliber-tat.Al món copyleft els que gaudeixen de les obres (públic)són molts, però la creació també és massiva. Molts usuarissón les dues coses.

Com és la llicència?Posar una obra sota una llicència Creative Commons (CC)no significa que no tingui copyright (és a dir, que l’autorno sigui qui decideix sobre la seva difusió) o que no puguiscomercialitzar-la a través d’una editorial. Simplement sesubstitueix Tots els drets reservats per Alguns drets reservats.

Una llicència CC sempre permet copiar i distribuirl’obra indicant qui n’és l’autor o autora. A part, aquestsautors decideixen tres qüestions més sobre els usos quepermeten al públic sense que els hagi de demanar permís:si es pot crear o no una obra derivada de l’original, si la distri-bució de l’obra i els seus derivats poden ser amb ànim delucre i si els derivats i distribucions s’han de fer públicsamb la mateixa llicència que l’original.També s’ofereixenllicències ja del tot definides per endavant (cap dret reser-vat, ús no restrictiu a països perifèrics només...).


Com a autors:Hem de prendre la decisió d’oferiraquestes llibertats al públic (pera uns comporta riscos, per a d’al-tres, oportunitats; per a tu?).Moltes editorials, discogràfiques,productores, distribuïdores... novoldran editar, produir, distribuir...la teva obra. Encara que cada vega-da són més les que experimentenamb CC.

Com a públic:En haver-hi moltes creacions ama-teur de vegades pot costar trobarobres de qualitat entre tantes. Al-guns webs amb obres CC tenen siste-mes de valoració dels usuaris.

COSTA GAIRE?

Com a autors:Generar una llicència CC ésgratuït, legal i molt senzill de fer.Deixem circular més lliurement lanostra obra, però d’una maneraprotegida per la llei.Accedim a moltes possibilitats dedifusió gràcies a la lliure distribu-ció.Aportem al terreny comú de lacultura, el coneixement i la creaciólliure.Poden sorgir moltes oportunitatsa partir del moment en què lanostra obra és copiada, modifica-da, distribuïda...

Com a públic:És gratuït, legal i fàcil trobarobres amb CC.Gràcies a la distribució lliurepodem accedir a moltes méscreacions que no pas amb elsdrets reservats convencionals,sobretot pel que fa a culturaminoritària, que amb aquests noes difon perquè no interessa a lesdistribuïdores i mitjans massius.Ens convida a nosaltres també afer un salt cap a la creació.

QUÈ HI GUANYEM?

COM TROBAR OBRES CC

MúsicaWebs de música CC: www.culturalliu-re.cat, www.musicalibre.es/MUSICA,www.jamendo.com.

Grups amb discos copyleft:www.lamundial.net,www.imbecil.com,www.ruidodebarrio.org.

Discogràfiques amb música copyleft:www.musikherria.org,www.costellam.net.

EducacióCompartició de recursos educatius:www.contenidos-abiertos.org.

Publicacions científiques i mèdiques:www.plos.org.

ArtProjectes artístics CC: www.copilan-dia.org, www.platoniq.net, www.rdz-fundazioa.net, www.zemos98.org/spip.

Institucions artístiques: www.artele-ku.net, www.unia.es.

Audiovisualwww.sinantena.net,www.vecinos-produc-tions.com, www.slow-light.net.

En general: Secció Racó Creatiu decat.creativecommons.org per anar veientnovetats.

Per trobar obres amb llicència CCL’àmbit CC està molt lligat a internet i moltes de les obres s’hi pengen perfacilitar-ne l’accés, la còpia,la distribució... lliure.Tanmateix també podem anara una biblioteca, botiga de discos, etc. i demanar obres amb CC.A internet:� Has d’anar al web de Creative Commons Catalunya, cat.creative-

commons.org. Hi trobaràs dues grans opcions, Busqueu i Publiqueu;escull Busqueu.

�A wiki.creativecommons.org/Content_curators hi ha un directori dewebs ordenats per àmbits.

�A www.archive.org pots trobar milers d’obres CC dels diferents àmbitsde creació.

Les llicències CC es poden aplicar a llibres, discos, cançons, bandes sono-res, curtmetratges, documentals, discogràfiques, editorials, fotografies, websde música,projectes artístics, recursos educatius,publicacions...També hi hael projecte Science Commons,que intenta crear eines copyleft per al móncientífic,amb la llicència Addendum (www.sciencecommons.org).

Per generar una llicència CC per a la teva obra�A cat.creativecommons.org, esculls Publiqueu.Hi indi-

ques la teva opció per a les tres qüestions sobre les qualspots decidir i especifiques el país i el tipus d’obra.

� Després de prémer Trieu una llicència obtens una creden-cial (a la p. 3 pots veure la que hem creat per a Opcions)i el text legal que descriu la llicència i que pots utilitzarjudicialment en cas de conflicte.També t’hi expliquen comindicar que la teva obra és sota una llicència CC i t’hi oferei-xen possibilitats per penjar-la a internet en cas que no dispo-sis de web.

COM ES FA

Alguns recursos CC


JESÚS CARRIÓN I DAVID LLISTAR treballen a l’Observatori del Deute en laGlobalització (ODG), una xarxa d’equips dedi-cats a l’activisme d’investigació en les relacionsnord-sud i en la creació de deutes que implicala globalització. www.observatorideute.org.

PER SABER-NE MÉSwww.repsolmata.info.www.observatorideute.org, secció En profundi-tat > Transnacionals espanyoles > Imatge corpo-rativa, propaganda i RSC.www.observatoriorsc.org.Joel Bakan: La Corporación. La búsqueda pato-lógica del lucro y poder. Volter Robinbook2006.Marc Gavaldà: Viaje a Repsolandia. TutumaEdicions 2006.

La Responsabilitat SocialCorporativa (RSC) ja formapart de la nostra vida. Les empreses omplen elsmitjans de comunicacióamb publicitat que ensmostra la seva preocupaciói sensibilitat cap a nosaltresi el medi ambient, i financenprojectes socials i culturalsamb els seus beneficis.Però sorgeixen preguntes:la RSC és només una novaestratègia de màrqueting, o té més transcendènciareal?

Responsabilitat o Ir-responsabilitat Social Corporativa?

El cas de Repsol YPF

JE S Ú S CA R R I Ó N RA BA S CO, DAV I D LL I STA R I BO S C H

En teoria, la Responsabilitat SocialCorporativa (RSC) és una nova forma dedirigir l’empresa que va més enllà de les sevesobligacions legals.No solament és compa-tible amb els seus objectius de rendibilitat,sinó que genera un valor afegit en formade prestigi i imatge. L’empresa s’obre aldiàleg per adaptar la seva visió i les seves estra-tègies a les preocupacions i demandes delsgrups d’interès amb què l’empresa té rela-ció.Els grups d’interès són,a més dels accio-nistes (propietaris),els treballadors,proveï-dors, clients, consumidors, governs locals iestatals, institucions internacionals, societatcivil mundial i local (per exemple, comu-nitats indígenes que viuen en zones petro-líferes).

Les pràctiques de RSC més habitualssón: polítiques d’incentius i formació atreballadors,desenvolupament de codis deconducta interns,donacions a fundacionsi oenagés per a projectes socials i culturalsa països del nord i de cooperació a païsosperifèrics, el patrocini d’esdevenimentsesportius i culturals, la investigació i desen-volupament en tecnologies "netes", etc.L’empresa socialment responsable ha deser transparent i per això publica unamemòria social i ambiental cada any.Aquesta memòria recull a través d’índexsquantitatius i qualitatius l’estat de compli-ment dels objectius compromesos amb elsgrups d’interès. Si els inversors i consu-midors conscients volen decidir on posarels seus estalvis o quins productes consu-mir en funció de l’activitat de les empre-ses, poden consultar aquestes memòries.

Però s’obre un interrogant: ¿com sabemquina és la transcendència real en l’acti-vitat de l’empresa del que s’explica a lesmemòries de RSC?

EL CAS DE REPSOL YPF Per respondre a aquesta pregunta ens apro-ximarem a Repsol YPF,una de les empre-ses espanyoles pioneres a aplicar la RSC:Repsol YPF és la primera empresa espanyolaper la consistència i qualitat dels seus compro-misos i programes de responsabilitat corporati-va, segons l’últim rànquing publicat a laprestigiosa revista nord-americana Fortune.1

Aquest reconeixement contrasta amb elque diu l’Observatorio de la RSC en l’es-tudi que publica cada any sobre el graud’acompliment de la RSC, que qualificaels continguts de la memòria social deRepsol YPF d’anecdòtics.2 D’altra banda,Ecologistas en Acción li ha atorgat aquestany el premi Atila per ser l’empresa espa-nyola que genera més destrucció ambiental.3

Qui té raó?

DE LES PARAULES ALS FETSD’una banda, tenim les "bones" pràcti-ques de Repsol YPF en l’apartat RSC (enles quals l’any 2005 es va gastar 33 milionsd’euros). De l’altra, hem de contraposartotes aquestes altres accions "socialmentir-responsables" que no estan reflectides enles seves memòries socials:

� Repsol YPF penetra a través de conces-sions en àrees protegides d’importànciamundial,a l’Argentina,Bolívia,Colòmbia,l’Equador i el Perú. Diverses organitza-

1 Extracte de la carta del president executiu deRepsol YPF, Antoni Brufau, a l’Informe deResponsabilidad Social Corporativa 2005.2 Observatorio de la RSC: La RSC en las memo-rias anuales de las empresas del Ibex 35.Análisis delEjercicio 2004. 2006.Disponible a www.observa-toriorsc.org.3 www.ecologistasenaccion.org > Áreas > Educa-ción Ecológica.

Tram

pe s

Allò que no es veu


cions indígenes han denunciat queRepsol YPF havia entrat en les sevescomunitats sense una informació i consul-ta prèvies, la qual cosa viola les legisla-cions nacionals sobre drets indígenes.4 Lescomunitats maputxes Kaxipayiñ iPaynemil de Loma de la Lata,on RepsolYPF explota el principal jaciment degas i petroli de l’Argentina, van deman-dar l’empresa per 445 milions de dòlarsen concepte dels danys que van patirdes del punt de vista psicofísic i al seuterritori com a conseqüència de l’ex-plotació petrolífera.Als habitants d’aques-tes comunitats se’ls ha detectat elevatscontinguts de metalls pesants a la sang.5

� L’empresa va ser denunciada el 21 defebrer del 2006 per contraban de cru aBolívia per un valor de 9’2 milions dedòlars.6

�Amnistia Internacional va acusar, l’abrildel 2004, Repsol YPF i OccidentalPetroleum de no respectar els dretshumans en facilitar ajuda financera aunitats militars de l’exèrcit colombiàamb vincles provats amb els grups para-militars al departament d’Arauca.7

�A la refineria de Puertollano a CiudadReal, el 14 d’agost del 2003 van morirnou treballadors per un incendi ques’hauria pogut evitar amb millors mesu-res de seguretat. La Inspecció de Treballva proposar dues sancions amb la màxi-ma quantia que estableix la llei (1’2milions d’euros) a Repsol YPF,per duesinfraccions molt greus; les indemnitza-cions per danys personals ronden els 2’6milions d’euros.

� Repsol YPF col·labora amb estats que norespecten els drets humans: Algèria,Guinea Equatorial, l’Iran,Libèria,Líbia,el Marroc, Nigèria o Sierra Leone.4

Repsol YPF diu que és una empresa admi-rada que té una dimensió humana, basada enel respecte a la dignitat de la persona.8 Peròveient aquesta relació de denúncies noexhaustiva sembla que hauria de pagarmolt més del que ha gastat en RSC percompensar els perjudicis generats, i quehauria de gastar també molt més (o deixarde guanyar) per evitar-los.

LA REALITAT ÉS COM ÉSCom ens mostra Joel Bakan al seu llibreLa Corporación,9 és il·legal que els directorsd’una empresa prenguin decisions quevagin en contra del seu objectiu princi-pal: la maximització de beneficis a curt

termini. I poden ser denunciats pels accio-nistes davant dels tribunals. Per aquestaraó, cap responsable d’una companyia(incloent-hi Repsol YPF) no prendrà deci-sions vinculades a la RSC que redueixinles capacitats de fer negoci i obtenir unbenefici a curt termini. O el que és elmateix,utlitzaran la RSC només si serveixper maximitzar el seu benefici. I tothomsap que benefici econòmic molt abundanta curt termini i valors socials i ambientals,en moltes ocasions no van junts.

Sembla adequat tenir una posició escèp-tica,valorar el paper que pot jugar la RSCcom un nou camp per al màrqueting peròsense transcendència real en les pràctiquesempresarials. I sobretot no deixar que eldebat es desviï per evitar regulacions,sancions, boicots, etc. en els casos en elsquals calgui parlar clarament d’Ir-respon-sabilitat Social Corporativa. Sembla irre-al pensar que el dubtós voluntarisme deles empreses pugui substituir les regulacionsobligatòries estatals i menys encara el paper

4 Mónica Vargas: Dossier Repsol YPF 2006.Observatorio de la Deuda en la Globalización,2006.Disponible a www.debtwatch.org/ct/inicio/enprofunditat/plantilla_1.php?identif=300.5 Marc Gavaldà:La recolonización.Repsol en AméricaLatina: invasión y resistencias. Icaria editorial 2003.6 Jesús Carrión i Marc Gavaldà: Desenmascarandola Responsabiildad Social Corporativa. Repsol YPF,un discurso socialmente ir-responsable. Ágora NorteSur 2006.7 Amnistia Internacional Colòmbia: Un laborato-rio de guerra: Represión y violencia en Arauca. 2004.8 Repsol YPF 2005: Informe Responsabilidad SocialCorporativa. Disponible a www.repsolypf.com >Responsabilidad Corporativa.9Vegeu PER SABER-NE MÉS.

� Boicotejar Repsol YPF no té gaire sentit, perquè la resta de petrolieres tenen unhistorial d’impactes i pràctiques similars. El que sens dubte té molt més sentités disminuir la nostradependència del petroli(transport públic, menysplàstic, despesa ener-gètica a casa...). Vegeula secció Perquès delnúm. 10 d’Opcions.

� Anar alerta amb elsfons d’inversió ètics, jaque Repsol YPF estàinclosa en l’índex borsa-ri selectiu d’empreses"sostenibles" Ftse4-Good. Vegeu el núm. 14d’Opcions, pàg. 10.

� Pressionar els estats iles institucions quefacin complir la legis-lació vigent de formaefectiva a les empre-ses i que creïn novesregulacions quan siguinecessari.

� Participar en campanyes de pressió a les empreses, per exemple la campanyaRIPsol2006: ContraJunta d’Afectad@s (www.repsolmata.info).

� Consumir de forma conscient, buscar els teus propis canals d’informació mésenllà del màrqueting de les empreses.

I JO, QUÈ HI PUC FER?

Acció reivindicativa el 13 de juny del 2006 davant la Borsa deBarcelona, per no haver rebut resposta a la petició d’assistir com aafectats a la Junta General d’Accionistes. Foto cedida per laCampanya RIPsol2006: ContraJunta d’Afectad@s

actiu d’una societat civil organitzada quecontroli i denunciï pels seus propis mitjansel paper d’aquestes empreses. Els consu-midors conscients sabem que els canvishan de ser profunds i no d’aparença, i quepodem jugar un paper important en aquestsentit.�


En aquest lliuramentd’Opcions parlarem de laintercooperació. Com aconcepte, i sobretot com apràctica, és un dels puntalsde l’economia solidària.Intercooperar seria quandues o més entitats esposen d’acord per o bébeneficiar-se mútuament,o bé oferir un nou servei oproducte a la resta de lasocietat.

IntercooperacióJO R D I PA N Y E L L A

eCOS La cooperativa eCOS és un projecte d’intercooperació de tres empreses delsector de les arts gràfiques (Ex-Libris, L’Apòstrof i El Tinter) que es coneixen gràcies ala Xarxa d’Economia Solidària. No van esperar a detectar una demanda del mercat sinóque des d’una confiança a priori van pensar: què podríem oferir totes tres juntes queno puguem oferir cadascuna per separat? El resultat, un nova editorial que fa publica-cions sobre economia solidària.

En Raimon reconeix que la satis-facció és gran, tot i que en elsmoments inicials hi ha plantejamentsi maneres de fer diferents, i cal supe-rar la desconfiança. Considera queaquest projecte d’intercooperacióbeneficia cada entitat d’eCOS, lesentitats per a les quals fem publi-cacions, el lector interessat en temesd’economia social i, de cara a altresentitats, exemplifica que amb ganesi voluntat es poden tirar endavantexperiències similars. Més informa-ció: www.ecos.coop.

JORDI PANYELLAés periodista especialitzat en economia solidà-ria. Ha coordinat la revista Parrac, és redactordel setmanari Directa i membre del consell deredacció de Nexe.

És un terme que s’usa tant en l’àmbit de l’economia alternativacom en el de la convencional. Es refereix al fet de congeniarcooperació i competició, a “competir cooperant” perquè tots elsactors d’un escenari econòmic hi surtin guanyant. També s’hafet servir per referir-se al llançament d’un producte al mercat conjun-tament per part de diverses empreses.

Coopetència

E con

omia alte rnativa

Valors que transformen

Trèvol-SMS i eCOS compartien stand junt amb El Tinter en l’edició 2006 de Biocultura a Barcelona.


El meu avi em va escriure, en una carta que mai no em va lliurar en vida: El pensament humà no té bases sòli-des, no en pot tenir. El pensament humà i la lluita pel coneixement es construeixen a partir d’uns consensos sobreconceptes. Per exemple, el concepte triangle: al món real no podem trobar cap triangle que respongui exacta-ment a la definició del concepte, però sí que hi trobem coses que s’hi assemblen molt i coses que clarament nos’hi assemblen gens, per exemple un quadrat. És a partir del consens sobre conceptes que es construeixen elconeixement i les teories.

Aquesta capacitat de coincidir i consensuar (l’acció comunicativa) ens defineix com a espècie. No és allò depenso, per tant existeixo, sinó consensuo i per tant invento. Establim acords aconseguits gràcies a la comunica-ció, i a partir d’aquí creem societat. El llenguatge, base de la comunicació, ja és en sí un consens. La societatcanvia a la mateixa velocitat que canvien els consensos.

Trèvol-SMS (Serveis al Mercat Social)actua com a distribuïdora de productesal servei del mercat social. Fa arribar aconsumidors, productes i serveis provi-nents de les empreses socials. Va néixerde la intercooperació de tres entitats (lamissatgeria Trèvol, l’associació de coope-ratives Aqueni i l’oenagé de cooperacióApassos) quan van assumir una part del’aprovisionament del Fòrum Social de laMediterrània a Barcelona, explica en Jordi.Ho recorda com una de les pitjors i millorsexperiències de la nostra vida.

El projecte és ambiciós, incorpora aspec-tes d’inserció laboral i distribució de publi-cacions alternatives. Però es va consolidantde mica en mica. Fa una any que hi treba-llo. Els inicis van ser durs, però el bo queté ser en un lloc com aquest és que tensuna bronca i l’endemà no et fan fora, potsdir el que penses, diu en Jordi.

Ell mateix pensa que la intercooperacióentre entitats s’ha de basar especialmenten la transparència, que garanteix comu-nicació i honestedat, i això implica que lescoses estan clares i tothom pot decidir enconseqüència.

Acció comunicativa

El mercat social és la producció i consum de béns i serveis en condicions de sostenibilitat, diu en Jordi de Trèvol-SMS. I un altre Jordi, aquest de L’Apòstrof, hi afegeix que els béns i serveis que es produeixen i consumeixenhan de ser socialment útils, ecològicament sostenibles i haver estat produïts amb equitat i democràcia. Parlaríemde tancar cicles productius, en els que es genera aprenentatge col·lectiu.

El mercat social és una oportunitat, un desafiament per crear un espai de bescanvi de referències simbòliquesi no només una simple disposició de productes. Seria, segons el segon Jordi, canviar l’actual sistema econòmicper un altre de basat en els valors cooperatius. El primer Jordi diria que tenir la possibilitat de portar a la pràc-tica una sèrie de valors i expectatives que tens, ja implica créixer a nivell personal. Alhora, quan cada cop hi hamés consumidors responsables, donar l’oportunitat a aquests consumidors d’accedir a productes que responena les seves expectatives ja es també un factor de creixement personal.

Mercat social

Comencem amb una cita del doctor enComunicació Vicente Romano:Una comu-nitat se sustenta en els interessos comuns, tempo-rals i duradors, i en els objectius de l’activitat icoexistència, també comuns,dels éssers humans.Importantíssim. La capacitat de coincidiri consensuar és el que el sociòleg Habermasanomena acció comunicativa , i té molta veure amb la capacitat d’intercooperar.

Les empreses capitalistes consensuenconstantment, practiquen la intercoope-ració, es reparteixen mercats... Però, quèés el que estem defensant des de l’econo-mia alternativa? Estem defensant carregarde valors aquest espai d’intercooperació.Aprofitar les dinàmiques i experiènciesque pot aportar cadascú per oferir millo-res al benestar social. Tornant a VicenteRomano: La creació de comunitats pròpies éspossible quan s’estableixen relacions comunica-tives que no només responen als interessos propis,sinó que també respecten els desitjos i el benes-tar de l’altre.

Un exemple n’és el projecte editorialeCOS . El seu coordinador, en Raimon,ens explica que O les entitats que treballem

des de l’economia solidària som capaces de posar-nos d’acord per posicionar-nos davant l’evolu-ció del mercat, o soles ens costarà més adaptar-nos a les noves realitats. És a dir, que unprojecte d’intercooperació s’ha posat enmarxa per intervenir directament en elmercat.A l’hora d’iniciar els projectes,però,en Raimon considera que és difícil superarles inèrcies que té cadascú, i sobretot [en] el tipusde mercat capitalista que tenim, en el que cadaentitat ha de competir amb altres entitats per obrir-se camí.

La cooperativa Mol-Matric (vegeu elnúm. 17 d’Opcions, p. 33) afegia un valorsocial a la competència. Havia ajudat unaempresa que era competència seva a ferun procés de reconversió industrial i pas acooperativa,perquè enfortir el teixit indus-trial del seu sector a Catalunya els benefi-ciaria a tots. És un exemple de combat ala competència des de la coopetència , itambé un exemple de mercat social , talcom ens explica en Jordi de Trèvol-SMS :la intercooperació és la manera que hemescollit per transformar la realitat, l’alter-nativa al mercat convencional.


El petroli i el gas s’esgoten.D’ells obtenim bastant mésde la meitat de l’energiaque fa possible quetinguem a la nostradisposició, diàriament, tottipus de béns i serveis.L’autor creu que seràinevitable acostumar-nos aconsumir molt menys, i quedisposar de menys energiaen dificultarà encara mésuna distribució equitativa.

Crisi energètica?

De la importància de reduir el consum

PE D RO GÓ M E Z

L’energia no és una mercaderia més: és labase del sistema econòmic en el que vivim.I gairebé el 60% de l’energia que consu-mim a tot el món l’obtenim del petroli iel gas.

Qualsevol activitat quotidiana del ciuta-dà modern,per innocent que sembli, impli-ca un ús intensiu de l’energia; l’espanyolmig consumeix de l’ordre de 10 litres depetroli cada dia.Així, esmorzem llet, cafèi altres aliments portats en camió, avió ovaixell des de llargues distàncies, mentreveiem la tele,que funciona gràcies a l’elec-tricitat que generen en bona part centralstèrmiques, o ens desplacem fins a la feinaen cotxe, que evidentment consumeixpetroli. El cost energètic dels productesd’ús quotidià és sorprenentment gran.Perexemple, una llauna de refresc requereixla meitat del seu contingut en petroli perser fabricada,o en el cas de l’automòbil laseva fabricació necessita el doble del seupes en petroli.

Per tot això,no és estrany que l’espanyolmitjà consumeixi fins a 40 vegades mésenergia que un ciutadà de l’Índia.Espanyaés un país profundament dependent delpetroli i el gas barats.

Però l’era del petroli i el gas barats s’aca-ba. Mike Bowlin, director de la petrolieraArco, va declarar ja el 1990: Ens trobem alprincipi dels últims dies de l’era del petroli. Eldirector d’explotació d’Exxon Mobil expli-cava el 2003 que La producció mundial depetroli i gas està disminuint a una taxa anualmitja del 4% al 6%.Bastants experts de totel món apunten que el petroli i el gas serancada vegada més escassos. Actualment esconsumeixen al món 4 barrils de petroli percada un que es descobreix.

Així, en un futur més o menys pròxim-en la data concreta hi ha una gran discus-

sió entre els experts- no es podrà extreu-re tant petroli com requereix la demandamundial. I això comportarà probablementque es dispari el preu dels hidrocarburs.Durant l’última gran crisi energètica, l’any1973,una disminució en l’oferta de petro-li del 4% va produir un augment en el seupreu del 300%.

Deia Michael Meacher, exministre deMedi Ambient del Regne Unit, el generdel 2004:El món s’enfronta a una importantalternativa. Continuar consumint petroli aritmes creixents, lluitant cada país per una partdel pastís cada vegada menor de la producciómundial de petroli. O, d’altra banda, canviara formes renovables d’energia, amb usos moltmés eficients d’aquesta, i reduir simultània-ment l’ús del petroli. Sens dubte, aquesta últi-ma opció requerirà una massiva inversió econò-mica en noves formes de generació i transportd’energia. I deia el president dels EstatsUnits,George Bush, el març del 2001:Elpaís té un greu problema referent a l’energia.Necessitem més fonts [..] La solució a la nostraescassetat d’energia exigeix idees a llarg termi-ni i un pla [..] que trigarà temps a donarfruits.

Imaginin el sistema econòmic mundialcom una taula de fusta, les potes de laqual són les energies que el sostenen. Elgas natural i el petroli serien 3 de les 4 potesque té la taula. Si traiem aquestes trespotes la taula cauria, que és el mateix queli passaria al sistema econòmic mundial sifaltessin el petroli i el gas. Per tornar aequilibrar l’economia mundial caldriasacrificar part del tauler per recompon-dre les potes que faltin: resultat, una taulamolt més petita, en la qual serà més difí-cil que tothom s’assegui a menjar còmo-dament. �

Mir

ade s

Degent, sobre coses

PEDRO GÓMEZ participa en el projecte de centre social rurbàCan Masdeu, que organitza activitats de forma-ció i divulgació sobre gestió de l’energia i altrestemes relacionats amb la construcció d’unasocietat més sostenible i justa. Ha col·laboraten l’edició del monogràfic Energético de larevista Pimiento Verde.

Consum conscient NO GIREM FULL · 24 30 26 28 Recursos de consum conscient Restaurants i càtering...

Documents

Transcript of Consum conscient NO GIREM FULL · 24 30 26 28 Recursos de consum conscient Restaurants i càtering...