Frescos de l’absis de

Sant Climent de Taüll

Fitxa tècnica

Títol: Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll.

Autor: mestre de Taüll i taller.

Cronologia: església consagrada el 1123.

Tècnica: fresc i tremp sobre murs.

Estil: romànic.

Tema: bíblic.

Localització: MNAC (Barcelona).

Obres de la mateixa època

Frescos de Santa Maria de Taüll (c. 1123).

Frescos de Sant Isidoro de Lleó (inici del segle XII).

Context

Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller erenoriginaris del nord d’Itàlia, i que quan van arribar a Catalunyavan ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de laprimera columna del nord-oest del temple hi ha la inscripció dela datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de1123, feta per sant Ramon, bisbe de Barbastre.

Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirir per la Juntade Museus de la ciutat de Barcelona, que, entre el 1919 i el1923, el va arrencar de l’emplaçament original per mitjà d’undelicat procés d’extracció amb l’objectiu de preservar aquestimportant patrimoni cultural de Catalunya.

L’extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altresuport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, queconsisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc,sense el morter de la preparació.

Descripció formal

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: elsuperior, la volta de l’absis, representa el cel; l’intermedi, lapart superior del cilindre, es refereix a l'Església, i la partinferior del cilindre (actualment perduda pràcticament deltot), simbolitza el món terrenal.

Un altre element important és la simetria compositiva, ques’observa clarament en la figura de Crist, el rostre del qual esconverteix en el paradigma d’aquest concepte, i enl’estructuració geomètrica dels cossos dels diversospersonatges. La simetria només es trenca en la posició deCrist, representat segons el model iconogràfic de la MaiestasDomini, i en els arcs del registre intermedi.

Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un clarantinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de lesfigures, que imposen respecte i autoritat –sobretot la imatgede Crist-, i per l’ús de franges monocromàtiques horitzontalsal fons que donen a l’espectador una visió atemporal del’escena. Aquest antinaturalisme, però es trenca amb l’intentde volumetria que l’artista infon en els personatges per mitjàdels cercles vermells pintats a les galtes i dels plecs delsvestits.

Un altre aspecte formal important, i molt característic delperíode romànic, és la utilització de la perspectiva jeràrquica,amb la qual l’artista aconsegueix que la imatge de Crist enMajestat, de grans proporcions respecte dels altrespersonatges, domini total de l’escena.

Cal remarcar, també, l’ús d’una línia negra que delimita totesles figures i que afavoreix la claredat compositiva. Cal feratenció també a la utilització de colors purs i intensos, aplicatsde manera plana, sense clarobscurs.

Juntament, i pel que fa a tonalitats, destaca la presènciaimportant del color blau, obtingut en aquest cas a partir del’aerinita, un mineral valuós i car que es troba als Pirineus, fetque mostra la bona disposició econòmica que hi havia per a larealització d’aquesta obra.

Temàtica

El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra unarepresentació de la teofania –manifestació de la divinitat deDéu-, basada en el text de la segona parusia, és a dir, segonavinguda de Crist al món, narrada a l’Apocalipsi de Sant Joan.

A la part superior de l’absis hi ha la imatge de la MaiestasDomini, el Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla omarc en forma d’ametlla, assegut sobre l’arc del Cel, amb laTerra als seus peus. Crist beneeix amb la mà dreta i ambl’esquerra aguanta un llibre amb la frase llatina Ego sum luxmundi (“Jo sóc la llum del món”) de l’evangeli de Sant Joan. Abanda i banda hi ha l’alfa i l’omega –primera i última lletres del'alfabet grec- que simbolitzen que Ell és l’inici i la fi de tot.Envoltant aquesta imatge, hi ha la representació simbòlicadels quatre evangelistes (tetramorf), presentats cadascun perun àngel. Finalment a cadascun dels dos extrems de lacomposició hi ha un àngel serafí.

a) Màndorla

b) Arc del cel

c) Terra

d) Mà dreta: beneeix

e) Mà esquerra: llibre “Jo soc la llum del món”

f) Alfa

g) Omega

h) Tetramorf

i) Angel serafí

A sota d’aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria,que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstolsBartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan; aquest darrer,representat en un arc més gran, imberbe i amb un llibre a lamà dreta.

A la part superior de la volta hi ha la representació de laDextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge del’Agnus Dei, símbol del poder il·limitat de Crist. A l’intradós del’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer,que al·ludeix a la salvació dels justos.

Models i influències

Sant Ramon, bisbe de Barbatre, va ser capellà d’Alfons elBataller, rei d’Aragó, en el moment de la conquesta deBarbatre. Els comtes de Pallars i els senyors de Boi vanparticipar en aquestes campanyes i hi van aconseguir riqueses,que van invertir en part en la decoració i reconstrucció de SantCliment i Santa Maria de Taüll.

El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent deTaüll era un pintor amb contactes evident amb Itàlia, on lainfluència iconogràfica i formal bizantina era molt més forta,explicaria una bona part de les característiques del conjunt: elhieratisme i la frontalitat de les figures, l’allargament il’estilització dels cossos, l'obsessió per la simetria, lagrandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitatal conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donaruna certa sensació de volum.

Església Santa Maria de Taüll (consagrada el 1123).

Frescos de Sant’Angelo in Formis (c. 1080).

S’hi intueix una segona influència procedent de la il.luminacióde manuscrits hispànics dels segle X, apreciable en l’ús defranges horitzontals de colors als fons compositius.

Aquests frescos –sobretot l’absis- han estat consideratsmoltes vegades com un dels emblemes no només de lapintura, sinó de l’art romànic català; fins al moment actual,però, no s’ha descobert cap altre conjunt fet per l’anònimmestre de Taüll a Catalunya. No obstant això, es té constànciaque els seus deixebles també van treballar a l'església veïna deSanta Maria i que van pintar a Aragó i a Castella, on vandecorar l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la deSan Baudelio de Berlanga (Sòria).

Miniatura del Beatus de Girona (975).Pantocrator de l’ermita de Santa Cruz

de Maderuelo (segle XII).