CONGRÉS INTERNACIONAL LA MÚSICA A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL Xarxa...

19
Els nous estándars del Corredor mediterrani del Jazz i la seua relació amb el Tercer Corrent Jazzístic a València. CONGRÉS INTERNACIONAL LA MÚSICA A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL Xarxa de comunicació intercultural Resum: En la segona meitat del segle XX Günter Schüller va encunyar el terme Third Stream per a definir una nova estètica a mig camí entre el jazz i la música clàssica contemporània, que des de principis del segle XXI s'està arrelant amb força en el panorama actual del jazz valencià.

description

Els nous estándars del Corredor mediterrani del Jazz i la seua relació amb el Tercer Corrent Jazzístic a València. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of CONGRÉS INTERNACIONAL LA MÚSICA A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL Xarxa...

ELS NOUS ESTNDARS DEL CORREDOR MEDITERRANI DEL JAZZ I LA SEUA RELACI AMB EL TERCER CORRENT JAZZSTIC A VALNCIA.

Els nous estndars del Corredor mediterrani del Jazz i la seua relaci amb el Tercer Corrent Jazzstic a Valncia.

CONGRS INTERNACIONALLA MSICA A LAMEDITERRNIA OCCIDENTALXarxa decomunicaciintercultural

Resum: En la segona meitat del segle XX Gnter Schller va encunyar el terme Third Stream per a definir una nova esttica a mig cam entre el jazz i la msica clssica contempornia, que des de principis del segle XXI s'est arrelant amb fora en el panorama actual del jazz valenci.1

Introducci

La natural evoluci del jazz va esdevenir en un corrent denominat jazz simfnic, inaugurat amb l'estrena en 1924 de Rhapsody in Blue de George Gershwing

D'altra banda els avanos tecnolgics grcies a l'abaratiment dels mitjans fonogrfics, van fer possible desprs de la II Guerra Mundial el coneixement detallat del jazz, sense necessitat que l'orquestra simfnica apadrins el jazz per a difondre-ho.

Finalment el jazz va esdevenir en una sort de msica popular culta, i inexorablement es va sumar a les avantguardes europees, s en aquest marc on apareix el tercer corrent jazzstic, proposant una tercera via central entre les influncies del jazz i la msica clssica contempornia; entre la improvisaci i la composici

En essncia podem considerar al Tercer Corrent com la clau del que podrem denominar jazz global, inevitablement aquesta msica en difondre's pel mn, en l'avantsala de l'era de la comunicaci, sha revestit de les caracterstiques especfiques de les diferents cultures del mn, avui dia podem dir que el jazz ja no s un patrimoni purament americ.

Jazz Mediterrani

Des de finals del segle XX ha vingut encunyant-se el terme Jazz Mediterrani, terme que encara no t una entitat amb la suficient autoritat per a constituir-se en etiqueta estndard, malgrat haver sigut utilitzat durant els anys 70 i 80, relacionant-ho amb la msica Laietana entorn de la sala Zeleste de Barcelona, on apareixen grups que arrepleguen la tradici musical mediterrnia i incorporen pautes de la msica negra americana ms avanada, com el free-jazz i el jazz-rock. Encara se segueix utilitzant aquest terme de manera molt allada, ja que denota una ambigitat geogrfica, ja que no sabem si fa referncia al Mediterrani occidental en exclusiva o a tot ell.

Pedro Iturralde i Tete Montoliu

Dos sn les figures ms rellevants de talla internacional, pioners del jazz espanyol: Pedro Iturralde i Tete Montoliu, en algun sentit podem considerar-los com a representants de les escoles madrilenya i de Barcelona respectivament. L'escola madrilenya ha esdevingut en un centralisme que ha configurat la ms genuna aportaci nacional al jazz: el Flamenc jazz, amb la figura de Jorge Pardo, com l'actual msic de referncia en aquesta esttica.D'aquesta manera les aportacions al jazz ms noves sens dubte vnen de Barcelona, igual que les principals influncies del nostre jazz local, s en aquest sentit com anem a usar el terme Jazz Mediterrani en el present treball, per a referir-nos al jazz de les costes espanyoles mediterrnies que no segueix una esttica exclusivament Flamenc Jazz, per te una entitat netament autctona.

El Corredor Mediterrani del Jazz

A Barcelona sorgeix la figura de Llus Vidal, pianista i compositor amb una clara esttica Third Stream al llarg de la seua carrera, i a Valncia la figura de Perico Sambeat, com a nostre ms important msic de jazz a nivell internacional.En el Taller de Musics de Barcelona, (escola on ha sigut professor Lluis Vidal), es van formar la majoria dels msics de la generaci de Perico Sambeat i Ramn Cardo, s per aquesta lnia per on ha entrat la influncia Third Stream a Valncia, tant Perico Sambeat com Ramn Cardo (actual cap del departament de jazz del conservatori de Valncia), han gravat els discos claus de tercer corrent de Llus Vidal amb l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, i el seu ms recent treball Mompiana.

Aquests, i altres msics pioners van establir un flux de relacions, creixents en l'actualitat, entre Valncia i Barcelona, constituint una identitat i una esttica autctona que hem denominat en el present treball com: El Corredor Mediterrani del Jazz.

Antecedents del Tercer Corrent Jazzstic a Valncia

Lany 1949, el disc Crosscurrents de Lennie Tristano dna el tret d'eixida a un constant flux de discografia Third Stream durant les dcades dels anys 50 i 60. Aquell mateix any es constitueixen els primers antecedents del Tercer Corrent en el Corredor Mediterrani del Jazz amb la publicaci de Temps de Blues de Frederic Mompou a Barcelona, i la primera edici de la partitura del Concert d'Aranjuez de Joaqun Rodrigo a Valncia. bviament estem parlant de dos compositors clssics, per demostrarem en el present comunicat, que aquestes dues obres han sigut fonamentals tant per a l'aparici del tercer corrent a Valncia via Barcelona, com en l'exportaci de les nostres msiques nacionalistes en el territori del jazz, que shan constitut en el que podrem denominar com els nous standards del Corredor Mediterrani del Jazz.

Temps de Blues

Escrita en 1949 per a formar part d'un cicle anomenat Ballet, Temps de Blues s una inaudita i encantadora incursi de Mompou en el terreny de la msica d'origen nord-americ. Encara que sn varis els jazzistes que han trobat inspiraci en les harmonies de Mompou, ell no va mostrar mai un especial inters pel jazz. Aquesta pea suggereix un punt de trobada que no hauria de passar desapercebut. 1

1 Estap, Vctor. Notas al concierto: Obras inditas para piano de Federico Mompou, celebrado en la Fundacin Juan March el mircoles 27 de octubre de 2010. (Aula de (Re)estrenos, ISSN 1889-6820; 2010/78)Temps de Blues

Concert d'Aranjuez

A partir dels anys cinquanta, el Concert d'Aranjuez ha tingut un creixement exponencial en la seua difusi, de manera que s probablement l'obra espanyola de tots els temps ms escoltada a tot el mn. Tots els grans intrprets de la guitarra, a excepci d'Andrs Segvia, han incls en el seu repertori aquesta obra, que tamb est en els faristols de totes les orquestres. D'altra banda, ha sigut focus d'atracci per a msics d'altres estils musicals com el jazz o la msica lleugera La primera edici de la partitura, com recorda l'esposa de Joaqun Rodrigo, Victoria Kamhi, va poder fer-se a Espanya grcies a l'ajuda econmica del marqus de Bolarque i va ser en 1949. La partitura manuscrita del Concert, custodiada en la Biblioteca Nacional, procedeix de Regino Sainz de la Maza i va ser comprada a la seua filla Carmen en 1995. 22Goslvez Lara, Jos Carlos. Biblioteca Nacional de Espaa. http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/BNE300/documentos/300anos_214-215.pdf

Els Concerts Sacres de Duke Ellington

El segent esdeveniment musical que trobem vinculant com a antecedent directe del Tercer Corrent s l'estrena del Concert Sacre de Duke Ellington, interpretat pel propi autor en la baslica de Santa Mara del Mar de Barcelona en 1969, encara que no hem trobat un clar nexe com, podem constatar que a partir d'aquesta data es van a documentar l'aparici de les primeres obres Third Stream a Valncia.Els Concerts Sacres de Duke Ellington sn tres obres que el genial pianista nord-americ va compondre en els ltims anys de la seua vida. El primer d'ells, estrenat en 1965, es va compondre a propsit de la inauguraci de la Catedral de Sant Francisco. El segon, de 1968, es va estrenar en la Catedral de Sant Joan el Div de Nova York i el tercer en l'Abadia de Westminster, a Londres, en 1973. A Espanya noms s'havien pogut escoltar en l'esglsia de Santa Mara del Mar de Barcelona, en 1969, sota l'adrea del propi Ellington, i a Girona, en 2007, amb la big band Sedajazz dirigida per Sambeat.El 14 de juliol del 2013, justament 44 anys desprs de la seua estrena a Barcelona, el saxofonista valenci reprn la idea amb l'objectiu de fer una interpretaci ms fidel i rigorosa de l'obra, en el Palau de la Msica de Valncia al capdavant de la big band de Sedajazz i l'Orfe Navarro Reverter,

Primeres obres Third Stream a Valncia

En la tesi doctoral de Vicent Llus Fontelles Rodrguez Jazz a la ciutat de Valncia: Orgens i desenvolupament fins als acaballes del 1981, presentada en el Departament de Comunicaci Audiovisual, Documentaci i Histria de l'Art de Valncia al febrer del 2010, es documenta l'existncia de tres obres pertanyents al moviment Third Stream estrenades a Valncia durant la dcada dels setanta, que sens dubte constitueixen un antecedent de l'aparici d'aquest estil en la ciutat:Pensat en Jazz d'Eduardo Montesinos Comas, nic compositor valenci representant del moviment Third Stream en el perode que abasta la present tesi: (d'Agost de 1928 fins a desembre de 1981), pea escrita per a Big-band va ser estrenada pel Grup instrumental del Conservatori de Valncia el 9/05/1972 en el sal d'actes del Conservatori Superior de Msica i Art Dramtic de Valncia en la plaa Sant Esteban.Concert per a Quintet de Jazz i Orquestra de Jos Nieto va ser estrenada a Valncia el 5/12/1974 en la Sala Mart (Cinema Mart), per l'Orquestra Municipal de Valncia dirigida per Odn Alonso i un quintet de jazz format per: Jos Nieto [bateria] Vladimiro Bas [saxofon, alt] Jorge Pardo [flauta] Jos Luis Medrano [trompeta/melfon] David Thomas [contrabaix]. cal destacar la presncia de Jorge Pardo que posteriorment constituir un dels msics espanyols pioners del flamenc jazz esttica considerada per molts com una evoluci de el Third StreamSo i Ritme del bateria alcoi Enrique Llcer Regol, va ser estrenada en el Teatre Principal de Valncia el dissabte 10/03/1979 per l'Orquestra Municipal de Valncia dirigida per Jos M Cervera Collado

Third Stream, Transvasament Barcelona-Valencia

L'Orquestra de Cambra Teatre Lliure es va fundar en 1985, sota l'adrea de Josep Pons, va passar a estar sota l'adrea de Llus Vidal en el 1997, i va desaparixer en el 2003. L'Orquestra que havia nascut amb l'esperit de difusi de la msica clssica contempornia, sota la influncia de Llus Vidal es torna cada vegada ms jazzstica, solament podem interpretar aquest fet d'una sola manera, per primera vegada a Espanya es considera el jazz, com a msica clssica contempornia. Aix doncs constatem que l'Orquestra del Teatre Lliure, es converteix en la primera germanor contempornia entre jazz i msica clssica a Barcelona.

Primer concierto de la OCTLL (Concerto de M. de Falla) Pere Bardag, Jaume Gell, Joan A. Amargs, Phillipe Vallet, Jaume Cortadellas y Josep Pons.

Llus Vidal Trio

Orquestra de Cambra Teatre Lliure and Lluis Vidal Trio featuring Dave Liebman, de 1995.Dave Liebman (saxo soprano), Phillippe Vallet (Obo i Corno Angls), Jaime Cortadellas (flauta, flauta baixa, piccolo), Xavier Figuerola (clarinet, clarinet baix, saxo tenor), Ramn Cardo (saxos soprano i alt), Matthew Simon (trompeta), Ricardo Casol (Tromb), Sergi Vergs (tuba), David Thompson (trompa), Llus Vidal (piano), Jordi Gaspar (Contrabaix), David Xirgu (bateria). Secret Omnium: Llus Vidal Trio & Mark Feldman (Satchmo records CD 00054J) 2003Mark Feldman, viol Llus Vidal, pianoDavid Mengual, baixDavid Xirgu, bateriaRecorded at Moraleda Studios. Barcelona. March 6 and 7 2002

Mompiana, Llus Vidal Trio amb Dave Douglas i Perico Sambeat, editat per Contrabaix/Universal/EmArcy amb la collaboraci de la Generalitat de Catalunya, en 2009.Llus Vidal (piano), Massa Kamaguchi (contrabaix), David Xirgu (bateria), Dave Douglas (trompeta) i Perico Sambeat (flauta i saxofons). Temps de Blues (Mompiana- Llus Vidal)

Llus Vidal

Mompiana

Totes aquestes experincies de l'ltim third stream americ, es concentren en la figura de Llus Vidal, primer com hem vist a travs de Dave Liebman, desprs amb la importaci d'aquest model de trio de jazz amb viol, que Vidal reprodueix en el seu disc del 2004 Secret Omnium: Llus Vidal Trio & Mark Feldman, i finalment aquesta relaci amb el violinista Mark Feldman, li va a portar al seu ltim disc Mompiana, Llus Vidal Trio amb Dave Douglas i Perico Sambeat, disc aquest que va resultar fonamental per a aquest transvasament esttic a Valncia en dues adreces, primer, perqu suposa el retrobament de Llus Vidal amb el deg dels saxofonistes valencians Perico Sambeat, posant a aquest en contacte amb les ltimes tendncies Third Stream a travs de Dave Douglas, i segon perqu aquest disc homenatge a la figura del genial pianista catal Federico Mompou, va a ser el nexe d'uni entre el primer de Richie Beirach, i l'ltim del pianista valenci Daniel Picazo: Al voltant de Mompou de l'any 2012, assentant aix aquesta tradici de versions jazzstiques sobre Mompou, que es van a constituir en els Nous Estndars del Corredor Mediterrani del Jazz.

Nous Estndars del Corredor Mediterrani del Jazz I

Entre 1959 i 60 fruit de la collaboraci de Miles Davis amb l'arranjador Gil Evans, es va gravar "Sketches of Spain" (alguna cosa aix com "Esbossos d'Espanya"), disc que s'obri amb una versi del "Concert d'Aranjuez" de Joaqun Rodrigo. Encara que la versi ms popular que s'ha configurat com un estndard jazzstic, sense cap dubte es registra en 1972, en la rearmonizacin de l'mplia introducci que obri la pea Spain de l'lbum Light as a Feather segon de la banda Return to Forever, dirigida pel pianista Chick Corea. Aquesta pea ha sigut versionada multitud de vegades pel seu propi autor i per gran quantitat de msics de jazz.

Des que en 1991 Paco de Lucia va interpretar el Concert d'Aranjuez amb la vnia del propi autor Joaqun Rodrigo i l'orquestra de Cadaqus sota la batuta d'Edmond Colomer, s'han reactivat tamb les versions del tema principal del segon temps, pels interpretes del nou flamenc. Sens dubte les versions ms abundants vnen a travs de l'estndard de Chick Corea Spain, que ja havia sigut interpretat per primera vegada en clau flamenca per Paco de Luca i John McLaughlin en la dcada de 1980, posteriorment trobem les versions de Michel Camilo & Tomatito en el 2000, i la del propi Chick Corea amb Paco de Lucia en el festival Vitria-Gasteiz del 2001

Round About Federico Mompou Beirach ... Huebner ... Mraz* Label: The ACT Company ACT 9296-2Format: CD, Album Country: GermanyReleased: 2001Genre: JazzStyle: Contemporary Jazz

Junjo Esperanza SpaldingRelease Date 2006Duration 49:01Genre JazzStyles Afro-Cuban, Jazz, Contemporary, Jazz-Pop, Latin Jazz, Post-Bop, World Fusion, Jazz Instrument

Mompiana, Llus Vidal Tro con Dave Douglas y Perico Sambeat.Gneros: Jazz, MsicaPublicado: 15/12/2009 2009 Universal Music Spain, S.L., Bajo Licencia Exclusiva De Produccions Contrabaix

Els Nostres EstandardsCarme Canela & Lluis Vidal TrioGneros: Jazz, MsicaPublicado: 05/05/2006 2006 Contrabaix

Mompou's Mood - SingleCompanyia Elctrica DharmaGneros: Cantautores, Blues, MsicaPublicado: 15/09/2010 2010 Picap

Chano Domnguez Piano IbricoLabel: Blue Note 9 49378 2, EMI 9 49378 2Format: CD, Album Country: SpainReleased: 2010Genre: Classical, Jazz, LatinStyle: Flamenco, Contemporary Jazz, Classical

Al voltant de Mompou Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi Tro + EnsembleSello: Blau Records, 2012.Enlaces Al Voltant de Mompou en Blau RecordsMsicos: Daniel Picazo Piano, Fender RhodesDiego de Lera Contrabajo, Felipe Cucciardi BateraEnsemble: Kiko Berenguer Saxos Tenor y Soprano, Toni Belenguer Trombn, Voro Garca Trompeta, David Fors Chelo, Mara Velasco voz.

http://blogdejoseprunonosa.blogspot.com.es/2013/08/los-nuevos-estandars-del-corredor.htmlNous Estndars del Corredor Mediterrani del Jazz II Jazz i msica popular Valenciana

Discantus, - (THS & Sirio 19970004). 1997 Perico Sambeat (saxos alt i soprano) Josep Lluis Valldecabres (contratenor), Vicente Abril (tenor), Ignasi de Lequerica (tenor) Javier Mariu (tenor), Lloren Medina (tenor), Ricardo Sanjun (tenor), Joaquim Mart (baix), Antonio Sabuco (baix), Jose Luis Vicente (baix). Tota la msica escrita per compositors valencians d'mbit religis (alguns annims) entre els segles 7 i 16 excepte Vera Ratio, escrita per Perico Sambeat.Metalls Destil (Ramn Cardo) 2013 SB Produccions - Espanya Spanish Brass Luur Metalls amb Pep Gimeno Botifarra

El cant d'arrels, la msica contempornia i el jazz es troben en el nou projecte de Spanish Brass Luur Metalls, resa un article del peridic El Pas amb motiu de la presentaci de l'ltim treball del grup amb influncies de Tercer Corrent, aquesta vegada amb una nova volta de rosca, la inclusi de la msica popular valenciana en el projecte. Centrant-nos en el panorama actual del jazz valenci, trobem interessants antecedents difcilment catalogables com el disc del saxofonista valenci Perico Sambeat al costat del Cor de Cambra Llus Vic: Metalls D'estilEn la segona meitat del segle XX Gnter Schller va encunyar el terme Third Stream per a definir una nova esttica a mig cam entre el jazz i la msica clssica contempornia, que des de principis del segle XXI s'est arrelant amb fora en el panorama actual del jazz valenci, des dels treballs amb ensembles de cordes de Daniel Flors i David Pastor, l'acostament al jazz del quintet de metalls Spanish Brass Luur Metalls, les recreacions de l'obra de compositors impressionistes per part de Ximo Tbar i Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi Trio, la inclusi de noves plantilles orquestrals als ensembles de jazz per part d'Albert Sanz i el seu Russafa Ensemble, l'eclosi de l'obra simfnica de Jess Santandreu netament third stream, la fusi de la msica tradicional valenciana amb el jazz de Ramn Cardo i el Jazz Coral de gran format de Perico Sambeat. El jazz valenci, com a smptoma de modernitat, est prenent un nou rumb, que reivindica un nou estatus al mateix nivell que la msica clssica de concert.

Conclusions IConclusions II Constatem que el 2 Moviment del Concert d'Aranjuez, s l'obra espanyola ms versionada pels msics de jazz, i que sens dubte a travs de la pea Spain de Chick Corea s'ha convertit en un autntic estndard jazzstic, i aquest sembla que s el cam que estan prenent diverses de les peces pianstiques de Frederic Mompou.

Podem observar que els cicles de canons ms versionaes de Mompou, sn sens dubte la seua Musica Callada, sobretot els seus nombres I i III. Les Canons i Danses constitueixen una part extraordinriament important de la msica de Mompou en aquest cas la ms interpretada jazzsticament s la nmero VI i la I. Finalment, en un esperit similar a la seua Msica Callada, trobem les Impressions Intimes, de les quals, la ms versionada s la nmero I.Aventurem des d'aquest comunicat que el propi title de la srie Impressions ntimes, fa referncia a una dels vessants de l'obra de Mompou: L'Impressionisme, sembla ser aquesta faceta la que ms interessa des d'un punt de vista internacional als msics de Jazz. No obstant a la seua faceta de rescat de la msica popular catalana, sembla ser una influncia obligada en el Corredor Mediterrani del Jazz.Volem ressenyar ac, que aquesta idea que defensa la present tesi de la creaci de nous estndars, a partir de la nostra msica clssica, al seu torn influenciada per les nostres msiques populars, no s nova, el propi Llus Vidal ja suggeria aquesta idea en el seu disc del 2006 al costat de Carme Canela: Els Nostres Estandars.Barcel, Carles: Sedajazz estrena el Concierto Sacro de Duke Ellington. Levante-EMV, 14.07.2013. http://www.levante-emv.com/cultura/2013/07/14/sedajazz-estrena-valencia-concierto-sacro/1016204.htmlEstap, Vctor: Notas al concierto: Obras inditas para piano de Federico Mompou, celebrado en la Fundacin Juan March el mircoles 27 de octubre de 2010. (Aula de (Re)estrenos, ISSN 1889-6820; 2010/78)Fontelles, Vicent Llus: Jazz a la ciutat de Valncia: Orgens i desenvolupament fins a les acaballes del 1981. Tesis Doctoral DCADHA, Universitat Politcnica de Valncia, 2010, pg. 441.Goslvez Lara, Jos Carlos: Biblioteca Nacional de Espaa. Concierto de Aranjuez: para guitarra y orquesta. [1940] Partitura ([100] p.); 36 cm M.SainzMaza/9http://www.bne.es/es/Micrositios/Exposiciones/BNE300/documentos/300anos_214-215.pdfJtiva, Juan Manuel: Qu fa un quintet de vents amb una jota com aquesta? El pas, 26 jun 2013. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/06/25/quadern/1372187417_334353.htmlPrez Cruz, Carlos. Tomajazz: Secret Omnium: Llus Vidal Trio & Mark Feldman 2003.http://www.tomajazz.com/clubdejazz/recomendaciones/grabacionales/vidal_feldman_omnium.htmPons, Josep. Manifiesto presentacin O.C.T.L 1985. http://joseppons.net/docs/arxiu/OCTL8687cast.pdfZeni, Sergio. Tomajazz: Mompiana, Llus Vidal Tro 2009. http://www.tomajazz.com/web/?p=1244

RefernciesPaco de Luca interpretando el concierto de AranjuezTrinxoCanal ComunidadPodcast1359657.9eng - En este audio podremos disfrutar del magnfico Paco de Luca interpretando el concierto de Aranjuez, la sonora ovacin que recibe es ms que merecida.Paco de Luca interpretando el concierto de AranjuezTrinxoCanal ComunidadPodcast1359657.9eng - En este audio podremos disfrutar del magnfico Paco de Luca interpretando el concierto de Aranjuez, la sonora ovacin que recibe es ms que merecida.