22 de marçnº 1

Aprender aconsumir

VISITA A LACUINA D'UN

RESTAURANT

ELABOREM PA

REPORTATGECENTRAL: LA DIETAMEDITERRÀNIA

SUMARI

2

EDITA:

FORMOSA, S.A

DIRECTOR:

MARTA ROCAMORA

ASSESSORAMENT:

ESTHER MURAT

EDICIÓ DE TEXTOS:

MARTAARANDA

AJUDANT DE REDACCIÓ:

JUAN MARTÍN ALONSO

DISSENY I MAQUETACIÓ:

MARTA ROCAMORA

FOTOGRAFIA:

EXEQUIEL ALFIMOF

MARKETING:

ESTHER MURAT

PUBLICITAT:

EXEQUIEL ALFIMOF

IMPRESSIÓ:

GRUP GRÀFIC 1 27

3 EDITORIAL"La importància de la dieta mediterrània"

4 LA DIETA MEDITERRÀNIAPatrimoni de la Humanitat

8 EL CONREU ECOLÒGICQuè és el conreu ecològic?

1 0 ENTREVISTESComparativa entre una botiga convencional i una ecològica

1 3 APRENDER A CONSUMIRApostem per un model de consum genuí i pioner a Europa queté per fi losofia fer del consum un punt de trobada.

1 4 LA CATEGORIA MATARONÍNAAlgú ha vist mai la cuina d'un restaurant a part dels cuiners?

1 6 ELABOREM PAAprenem a eleborar pa

1 8 WHAT IS ALICIA FOUNDATION?La cuina al país de la ciència

3

EDITORIALBenvolguts lectors:

L’alimentació saludable és bàsica per a una bona salut, per això dediquem aquestarevista a parlar d’aquest fet. Aquí trobaran diversos articles relacionats amb la dietamediterrània, una de les dietes més saludables del món, declarada Patrimoni CulturalImmaterial de la Humanitat.

Igualment abordarem el tema del conreu ecològic, una modalitat agrícola en la qualno s'utilitzen productes químics i beneficia a l’organisme aportant una quantitat mésgran de nutrients en cada aliment.

Tot això és beneficiable tant per al conreu com per la nostra salut. A part de cuidar-nos a nosaltres també hem de cuidar a qui ens proporciona les coses bàsiques per a lanostra supervivència. No hem d’oblidar mai que qui ens ho proporciona és la MareTerra i la millor manera de preservar-la és amb un bon conreu. Si fem això, ella enscontinuarà cuidant.

Una bona alimentació és igual a una bona salut.

LADIETA

MEDITERRÀNIALa dieta mediterrània és un tipus de dieta integradades de fa segles als països de la Mediterrània. Esbasa en el consum de verdures, l legums, fruites, peix, iol i d'ol iva, però també inclou el vi.

PLATS TÍPICSDELS PAÏSOSAMB DIETAMEDITERRÀNIA:

Espanya: GaspatxoÉs un tipus de preparació culinàriaamb ingredients com el pa, olid'oliva, vinagre i hortalisses crues:generalment tomàquets, cogombres,pebrots, cebes i all. Es sol servirfresc en els mesos calorosos d'estiu.

Itàlia: PizzaÉs un plat típic de la cuina casolananapolitana. Va sorgir a Nàpols alsegle XVIII. La pizza perexcel· lència és la pizza Margarida,en honor de l'emperadriu. Inclou elstres colors de la bandera italiana:blanc (mozzarella), roig (tomàquet)i verd (alfàbrega).

Grècia: GyrosÉs un plat que inclou carn rostidaamb tomàquet, ceba i alguna salsadins d'un pa de pita.

Marroc: CuscúsÉs un plat d'origen amazic, preparatamb sèmola de blat i altresingredients opcionals.

Croàcia: StrukliEs tracta d'un famós aperitiu croatde la regió de Zagorje.

Síria: Baba GanuchÉs un aperitiu fet a base d'albergíniacuita i trinxada. Es pot barrejar-hipasta de sèsam, oli d'oliva, suc dellimona i all picat.

Egipte: MulukhiyahConsisteix en una sèrie de fulles dejute. Té un sabor amarg encara quequan es cou es suavitza. Se sol serviren sopes o estofat.

Algèria: ChakhchoukhaEl plat consisteix en tallar trossetsmolt petits de rougag (torta prima)que es barregen amb marqa, unamena d'estofat.

França: TripouxÉs un plat tradicional de la cuinaoccitana que consisteix en unsfarcellets de budells de vedella, que

típicament es serveixen amb aligot otrufada.

Malta: PastizziSón petits trossos de pasta calentafarcits de carn, pèsols i enciam.

Iugoslàvia: GibanizaEs fa a base de formatge i massa.Allà es prepara amb formatgeKachamak que és lleument agre.

Turquia: LahmacunÉs una mena de coca que es menjaen alguns països d'Orient Mitjà.Consta d'una finíssima base de pacoberta per carn picada amb all ijulivert.

Líban: BazínL'ingredient principal és la farinad'ordi, que es pot barrejar ambfarina de blat. El Bazin se sol serviramb salsa de tomàquet, ous, patatesi carn de xai.

Mònaco: StocafiÉs preparat amb bacallà humit, salsade tomàquet condimentada amb all iherbes, i olives negres

4

Eslovènia: ObaraÉs un tipus de sopa que s'elaboraamb diferents tipus de carns iintestins.

Albània: BurekaÉs un tipus d'empanada o pastís.S'elabora amb una pasta de paespecial, i generalment s'omplenamb formatge, carn picada, ovegetals.

Xipre: AfeliaConsisteix en un guisat de porcmarinat en vi negre amb llavors decoriandre.

Israel: LabnehÉs una espècie de formatge-iogurtde color blanc elaborat amb lletd'ovella, de vaca i ocasionalment decabra.

Tunísia: QuicheÉs un tipus de pastís salat ques'elabora principalment amb unapreparació d'ous batuts i crema dellet fresca i espessa, barrejada ambverdures tallades, i/o productescarnis, amb la qual s'omple unmotlle de pasta brisa.

Els productes propis de la dieta mediterrània són, principalment, lesverdures, els llegums, les fruites, el peix, l'oli d'oliva, i el vi.

Entre els beneficis d’aquesta dieta es pot destacar la reducció de malaltiescardiovasculars, càncers i altres patologies.Les causes d’aquesta reducció són el major consum de peix blau, ric enàcids grassos omega 3; en l'alt consum de oli d'oliva, que redueix el nivellde colesterol en la sang; i finalment en el consum de vi negre que té efectesbeneficiosos pel seu contingut d’antioxidants, encara que s’ha de prendre enquantitats moderades (els metges recomanen una copa de vi al dia).

La UNESCO ha anomenat la Dieta Mediterrània, Patrimoni CulturalImmaterial de la Humanitat.

Gaspatxo

Quiche

Gyros 5

ESPANYA

Capital: MadridSuperfície: 504,782 km2Esperança de vida: 81 anysRègim polític: MonarquiademocràticaAliments bàsics: pa, oli, pernil,Marisc i peix: tonyina, sardines,bacallà i sobretot anxoves.

ITÀLIACapital: RomaSuperfície: 301 .308 km2Esperança de vida: 81 .8 anysRègim Polític: sistema republicàparlamentaria amb democràciarepresentativa.Aliments bàsics: romer i l'oli d'oliva

CROÀCIACapital: ZagrebSuperfície: 56.538 km2Esperança de vida: 74 anysRègim polític: RepúblicademocràticaAliments bàsics: carn de xai, marisc,oli d’oliva i els bons vins.

GRÈCIACapital: AtenesSuperfície: 1 31 .957 km2Esperança de vida: 80,05 anysRègim polític: DemocràciaAliments bàsics: llegums, olives iformatge.

SÍRIACapital: DamascSuperfície: 1 85.800 km2Esperança de vida: 74, 92 anys.Règim polític: RepúblicasemipresidencialistaAliments bàsics: fruita, llegums iblat.

EGIPTECapital: El CaireSuperfície: 997.739 km2Esperança de vida: 73 anys.Règim polític: Estat democràtic isocialistaAliments bàsics: Pa i la cervesa

ALGÈRIACapital: ArgelSuperfície: 1 .757.000 km2Esperança de vida: 72,9 anysRègim polític: República

parlamentàriaAliments bàsics: Xai, vedella, peix,hortalisses, llegums, fruita fresca iseca, sèmola de blat, espècies, olid'oliva.

FRANÇA

Capital: ParísSuperfície: 543.965 km2Esperança de vida: 81 .2 anysRègim polític: repúblicasemipresidencialAliments bàsics: peix, fruita, matóllegums, hortalissa i oli d'oliva a lamediterrània; aviram, carn,formatge, mantega, paté a l'atlàntic.

MALTACapital: La VallettaSuperfície: 316 km2Esperança de vida: 79.85 anysRègim polític: RepúblicaAliments bàsics: Cervesa

IUGOSLÀVIACapital: BelgradSuperfície: 1 02.1 73 km2Esperança de vida: 76.5 anysRègim polític: República FederalSocialista6

Aliments bàsics: All, mantega, oli,llet i farina.

TURQUIACapital: AnkaraSuperfície: 779.452 km2Esperança de vida: 72,77 anysRègim polític: DemocràciaparlamentàriaAliments bàsics: oli d'oliva,hortalisses mediterrànies, peix blau,xai, llegums, fruita, espècies.

LÍBANCapital: BeirutSuperfície: 1 0.400 km2Esperança de vida: 75,23 anysRègim polític: DemocràciaparlamentàriaAliments bàsics: formatges,cogombre, albergínies, pèsols, nousi tomàquet i sèsam.

LÍBIACapital: TrípoliSuperfície: 1 .757.000 km2Esperança de vida: 77.83 anysRègim polític: RepúblicaparlamentàriaAliments bàsics: carn de xai i decamell

MARROCCapital: RabatSuperfície: 453.730.000 km2Esperança de vida: 68 anysRègim polític: MonarquiaconstitucionalAliments bàsics: semolina(ingredient principal del cuscús),alls, varietat de verdures, cítrics,cafè i dàtils.

MÒNACOCapital: MònacoSuperfície: 1 .95 km2Esperança de vida: 89.68 anysRègim polític: MonarquiaConstitucionalAliments bàsics: mariscs, peix,

verdures fresques, arròs i oli d’oliva.

ESLOVÈNIACapital: LjubljanaSuperfície: 20.256km2Esperança de vida: 76.5 anysRègim polític: RepúblicaAliments bàsics: patates, formatge,col

ALBÀNIACapital: TiranaSuperfície: 28.748 km2Esperança de vida: 77.59 anysRègim polític: RepúblicaparlamentàriaAliments bàsics: xai, porro, vedella,pollastre, iogurt, pebre

XIPRECapital: NicòsiaSuperfície: 9.251 km2Esperança de vida: 79.4 anysRègim polític: Repúblicaindependent i sobiraniaAliments bàsics: formatge, carn,cogombre, iogurt, ceba.

ISRAELCapital: JerusalemSuperfície: 20.700 km2Esperança de vida: 81 .07 anysRègim polític: Democràciarepresentativa.Aliments bàsics: salses picants,amanides amb tot tipus de verdures ihortalisses.

TUNÍSIACapital: TunisSuperfície: 1 64.500 km2Esperança de vida: 75 anysRègim polític: RepúblicapresidencialistaAliments bàsics: cereals com l’ordi iel sorgo bicolor, sèmola, tomàquet,pasta, carn i llegums.

7

EL CONREU ECOLÒGIC

L' agricultura ecològica és unamodalitat agrícola en la qual nos'utilitzen productes químics:fungicides, adobs. . . , La finalitatd’aquest tipus d’agricultura és serambientalment sostenible, a més derespectar la salut i el benestar delsconsumidors.

Consumir productes ecològics éspreocupar-se per la nostra salut. Elsproductes que s’obtenen d’unaagricultura convencional sofreixenmodificacions en la seva composició,les quals tenen efectes marcants iconstants per a la nostra salut.

Els aliments ecològics tenen elsnutrients precisos i conserven unequilibri en sals minerals ioligoelements d’acord a les nostresnecessitats.

Els aliments mantenen el seu gustautèntic i com que tenen un ciclenatural, sense alteracions, esconserven més i millor.

Quan consumim aliments de cultiuecològic, estem col· laborant amb laconservació del Medi Ambient ievitem la contaminació de la terra,de l’aire i de l’aigua.

Ajudem a l’estalvi energètic. En elcultiu i en l’elaboració del producteecològic s’aprofita el màxim derecursos renovables.

Els productes de cultiu ecològic nocontenen substàncies artificials, peraixò són assimilats correctament perl’organisme sense alterar lesfuncions metabòliques.

Quins són els requisits d’un

producte ecològic?Es considera que un producte ésecològic quan en l’etiquetatge,publicitat o documents comercials, elproducte, els ingredients o lesmatèries primeres per a l'alimentacióde l'animal es descriguin en termes

La producció ecològica és una aposta de futurperquè els seus valors són els valors futurs de lasocietat.

8

que suggereixin al comprador que el producte, els seus ingredients o lesmatèries primeres s’han obtingut conforme a les normes establertes en virtutde la normativa europea de producció ecològica.

Com s’identifica l’etiquetatge?

A l’etiquetatge i la publicitat de tot producte agrari, només podran utilitzartermes que facin referència al mètode de producció ecològic seguint lanormativa europea de producció ecològica, els requisits són:

1 . El codi que identifica a l'entitat de control i certificació de la que

depengui l’operador responsable de l’ultima producció o operació depreparació, haurà de figurar també a l’etiquetatge;2. El logotip comunitari que identifica la producció agroalimentàriaecològica, pel que respecta als aliments envasats, haurà de figurar també al’envàs;

3 . Quan s’utilitzi el logotip comunitari, la indicació del lloc en el quals’hagin obtingut les matèries primeres agràries de les que es compon elproducte haurà de figurar també en el mateix camp visual que el logotip iadoptarà una de les formes següents, segons procedeixi

En que consisteix l’agricultura de proximitat?

L’agricultura de proximitat busca fomentar el desenvolupament del món rurala partir del consum d’aliments de proximitat i ecològics, enfortint el teixitsocial de cada zona, incentivar la producció agrària planificada gràcies alcontacte directe entre el pagès i el consumidor, organitzar-se i crear xarxes.

Relació entre conreu tradicional i conreu ecològic.

La relació entre el conreu tradicional i el conreu ecològic, és en l’apartat delas tècniques de conreu, ja que el conreu tradicional no utilitza productesquímics, igual que el conreu ecològic.

Perspectives de futur

Consolidar el creixement de la producció ecològica certificada per alspròxims anys, reforçar l’estructura del sector i els canals de comercialització,promoure el consum dels aliments ecològics.

Logotip utilitzat per a identificar un producteecològic

9

Mª Àngels és dependenta al supermercat “Grup DUSA, 9 MATARÓ”,aposentat al nº 18 del carrer Florida blanca de Mataró, on ens vacontestar a les següents preguntes:

'EL PRODUCTE MÉS CONSUMIT ÉS LA PATATA,APORTA NUTRIENTS I ÉS MOLT ECONÒMICA'

Grup DUSA, 9 MATARÓ

Quin és el país que us proporciona

els productes que vosaltres veneu?

Els productes que nosaltres venem,provenen normalment de l’EstatEspanyol, però hi ha algun tipus defruit més exòtic que no es conrea aEspanya, per això s’ha d’importard’un altre país. Habitualment sónfruites que provenen del Carib, i enalguns casos del sud d’Àsia.Últimament, la quantitat deproductes que s’ importen de forad’Espanya s’ha incrementat molt jaque els estrangers demanenconsumir productes típics de la sevaterra.Quins productes són els més

venuts?

Els productes més venuts variensegons l’època de l’any, però durantl’hivern i la tardor predominen eltomàquet, la patata i les llegums, i

en canvi durant la primavera i l’estiupredominen el meló i la síndria.Quins són els hàbits de compra

dels consumidors en temps de

crisi?

En temps de crisi els hàbits decompra s’han reduït bastatexceptua’n grans festes com Nadal,Pascua.. . Des de que va començarla crisi els preus del productes hapujat força; en canvi, la demandaper part dels consumidors a baixatconsiderablement. El poderadquisitiu de les famílies a disminuïti no volen gastar tant.I sense crisi, que compra el

públic?

Sense crisi no es notaven lesbaixades de preu en el consum deverdures i fruites ja que com nohavíem patit mai una crisi tan forta,no estàvem acostumats a aquest estilde vida. Quan no hi havia crisi, lagent comprava mésesbojarradament, en canvi, ara lagent és molt més previnguda amballò que ha de comprar. La gentcompra allò que necessita, ni unapeça més.Quins projectes de futur teniu

preparats?

El pla de futur no és gaire clar, jaque no ens hem parat mai a pensar-ho, però volem el que volen tots elscomerços, augmentar les vendes deproductes per que no hagin de pujarels preus. També estem pensant en

augmentar la varietat de fruites iverdures que venem i afegir a lanostra venda productes com elpebrot groc, la col llombarda, elplàtan mascle . . .Quins són els productes més

consumits?

El producte més consumit perexcel· lència és la patata, ja queaporta moltes substanciesbeneficioses pel nostre organisme iés un dels productes més econòmics.A més, és pot cuinar de mil i unamaneres. Després, el producte mésconsumit, baria bastant segonsl’època de l’any.

Qui compra més fruites i

verdures, la gent gran o la gent

jove?

Habitualment la gent gran compramolta fruita i verdura, mentre que lagent més jove si que compra fruita,però compra poca verdura.

Esther Murat Navarro

10

La MªÀngels és dependenta de la Plaça Gran de Mataró, amb ellaparlarem dels imprescindibles de l'agricultura ecològica i quinscanvis s'hi han produit en temps de crisi.

Mª ANGELS, LA PLAÇA GRAN 'EN TEMPS DECRISI ES COMPRA NOMÉS ALLÒ NECESSARI'

Quin és el país que us proporciona

els vostres productes ?

A nosaltres no ens proporciona cappaís els productes, ja que són decollita pròpia, és a dir, que nosaltresvenem exclusivament els productesque conreem i cultivem nosaltresmateixos. És una forma de que elsproductes que venem i que exposemal públic siguin més confortables isobretot ecològics i també molt méssaludables per la salut delsciutadans.Quins productes són els més

venuts?

Els productes que més venem, pertant que més produïm són els pèsolsi les faves; també venem moltaquantitat de fruites com mandarines,taronges, maduixes i molt importanti sobretot els plàtans, tenen moltd’èxit en el públic. En definitiva,productes de temporada queproporcionin als consumidors gran

varietat de substancies beneficiosesper a nosaltres a un baix preu com lapatata o el conjunt de llegums ifruits secs.Quins són els hàbits de compra

dels consumidors en temps de

crisi? I sense crisi, que compra el

públic ?

Els hàbits de compra delsconsumidors en temps de crisi, laveritat es que tenen por, així quecompren molt menys (noméscompren allò que necessiten) quequan no hi ha crisi, ja que es pensenque si compren a un ritme normalpensen que gastaran molts diners ino és així . Sense crisi comprensense mesura, ja que gasten moltmés diners perquè totes les empresesi botigues obtenen molts mésbeneficis. En definitiva la gent gastamolts més diners en comprar aquestasèrie de productes quan no hi haviacrisi com la d’aquests moments.Quins són els projectes de futur?

Sincerament no ho he pensat, peròno tinc plans fets pel futur, millordit, estaria bé, i em conformariaseguir com estem ara amb el negoci,però es evidentment, com casi totsels venedors, volem que les vendespugin, perquè mai havíem notat tanla baixada de les vendes i tampochavia hagut tanta crisi com al’actualitat.Quins són els preus dels

productes?

Varien segons la temporada. Si estemporada d’aquell producte el preuno es gaire elevat perquè hi ha moltnivell de compra per part del públic icompren el producte de temporada amés no poder, però en canvi si no hoes el preu puja molt, ja que ha estatmolt més difícil de conrear.

Marta Aranda Llibre

Tot l ’equip de la revistaVida Mediterràniaesperem que aquestesentrevistes us hagin servitper a portar un esti l devida més saludable.

Esperem que, a partird’ara, si no portaveu unaalimentació prou sana,mengeu productesconreats a Catalunya, onels al iments conserventotes les seves propietatsnutritives gràcies a lamanera com són conreats.

Us animem, doncs, aprovar els productesecològics!

Mª Àngels

11

12

APRENDER A CONSUMIR

Catalunya apuesta por un modelo de consumo genuino y pionero enEuropa, que tiene por filosofía hacer del consumo un punto deencuentro entre las persones consumidoras, las empresas y laadministración.

Exequiel AlfimofEsther Murat

Desde el día 15 hasta el 31 de estemes, hay una pequeña exposición deescasos metros con muchainformación relevante al consumo.Se encuentra situada en la PlazaSanta Anna, dónde todos aquellosinteresados, pueden informarserespecto a la forma de consumir. Eldirector de esta pequeña exposiciónes Alfons Conesa.

El objetivo de los derechos deconsumo es ayudarnos a mejorarnuestra calidad de vida, así comoentender y conocer los problemas,prevenciones y soluciones a todasaquellas preocupaciones referentesal consumo humano de productos yservicios, delante de las empresas yla administración.

La exposición "Consum – Punt deTrobada" dibuja un recorridodividido en cinco zonas interactivasen un espacio pequeño conseguidogracias a dos contenedores de cargaque transportan productos diversos:el Código de consumo; derechos ydeberes de los consumidores;seguridad de productos, actividadesde información y formación que se

llevan a cabo desde la Agencia catalana del Consumo y el consumoreflexivo.

Ofrece al visitante la posibilidad de conocer la estructura del consumo deCataluña, un modelo que protege y garantiza la seguridad de las personasconsumidoras y que se ha visto reforzado con el Código de consumo. Laexposición permite descubrir cuáles son los derechos y deberes comoconsumidores, e intenta potenciar el lado más crítico, reflexivo, responsabley sostenible en el consumo, con el objetivo de educar al consumidor yconseguir su autosuficiencia en las relaciones de consumo.

En esta exposición hay una serie de preguntas para averiguar cómo es tugrado de consumo. Hay pantallas interactivas para hacerte preguntasrelacionadas con el consumo diario que cada persona tiene. Al final de laactividad te responde como es tu consumo.

La exposición recorrerá un viaje por toda Cataluña, tiene destinos comoBarcelona, Lérida, Girona, Amposta, etc.

Consum-Punt de trobada, Plaza Santa Anna

13

LA CATEGORIAMATARONÍNA

La cap de cuina i/o xef Pepi Sánchez del restaurantSangiovese ens ha explicat com funciona el món culinari.

A optat per començar a explicar-nos d’on venen els seusproductes, com els compren, quin tipus de productes, sisón de fora, d’on venen i com els utilitzen. Ens aexplicat que tots els productes amb els que treballensempre són, generalment, de la zona, formen part delMediterrani.

A les deu del matí els hi porten els productes. Quanaquests arriben els netegen, els preparen i els posen cadaun a la seva partida (espai per a cada un dels tipusd’aliments), ja que s’han de conservar a una temperaturaadient per poder preparar els plats corresponents mésendavant. Perquè tots els plats estiguin preparats percomençar a servir a la una, tenen una cambra per cadatipus d’àpat.

El procés d’elaboració, per a qualsevol tipus de plat, ésun procediment de molta organització.

En el moment en què el cap de sala o cambrer entri a lacuina amb la comanda ha d’estar tot preparat per acomençar a cuinar. L’elaboració del plat a de ser ràpidaper a què el client no hagi d’esperar-se molt.

Actualment és temporada de pèsols, carxofes, faves i,sobretot, calçots. Aquests productes són de kilòmetre 0.

Generalment, la majoria delsproductes que utilitzen són delMaresme.

Els cuiners del Sangiovese busquenen els seus plats uns sabors únics iespecials combinant de la maneramés creativa i original elsingredients de cada plat. Una partmolt important de l’elaboració d’unplat és la presentació, que ha decontenir uns colors molts variats ivistosos.

La subsistència del Sangiovese

amb la crisi

La tècnica que fa servir elSangiovese per a subsistir de la crisiés saber comprar molt bé elsproductes i informar-se bé de lescaracterístiques d’aquests. Aquestrestaurant compra productesprecedents, és a dir, que s’ajustenals seus costos i també als delsclients.

14

Els càrrecs de la cuina:

-Xef: Organitza i dirigeix cada tascaa fer.-2n xef de cuina: Ajuda en lestasques d’organització-Caps de partida: S’encarreguen deque cada lloc o partida estiguincorrectament.-Ajudants de cuina: Ajuden en lesfeines generalitzades de la cuina.-Plonch o pica: S’encarrega delsistema de neteja de la bateria.

Càrrecs del menjador:

- Cap de sala o metre: Parla amb elsclients, els aconsella dels nousmenús i plats, i és el que mes escomunica amb el xef.- Somelier: Aconsella els clients elsmillors plats del restaurant.- 2n Metre: Fa el mateix que elsomelier.- Cambrers: Serveixen els plats alsclients de la manera més elegant.- Ajudants de cambrer: Ajuden aservir.

Hi ha varies maneres de servir:

- A la Anglesa: Porten la safata ambel menjar i serveixen el menjar elplat de cada persona com enbanquets.- A la Francesa: Safata amb els platsi serveixen per la dreta.

Com i que s’ha de fer per ser

cuiner

La xef Pepi Sánchez ens ha dit queel més important i casi únic que s’hade tenir per ser cuiner ha de servocació. El més important és quet’agradi cuinar, has de tenirsensibilitat, gust i t’ha d’agradarmenjar. 15

ELABOREM PAIngredients per a 4 panets:

- 1 75 ml d’aigua

- 1 cullerada d’oli

- 25 g de llevat fresc o 1 sobre

- 310 g farina blanca, integral

o de força

- 1 culleradeta de sal

Altres ingredientsopcionals:- Llavors de lli- Sèsam- Pipes- Avena- Nous- …

16

Elaboració:

1 . En un bol petit: posem aigua i oli al microones atemperar.

2. Se li afegeix el llevat.

3 . A la preparació anterior hi afegim la farina i la sali s’amassa fins que quedi una bola.

4. Es divideix la bola resultant en altres de méspetites i, si es desitja, se’ ls hi afegeixen els ingredientsopcionals.

5. Es posen a la safata del forn i se’ ls hi fan uns tallsal damunt. Es pinten amb una mica d’oli per sobre fentservir una brotxa i se’ ls hi tira una mica de farina.

6. El pa es posa al forn a 220º durant 45 minuts. Elforn ha d’estar fred quan es fica el pa.

7. Es treu i es deixa refredar.

BON

PROFIT!

17

WHAT IS

Ferran Adrià i Acosta is a Spanish Catalan chef born on May 14, 1 962 inL'Hospitalet de Llobregat, Catalonia. He was the head chef of the El Bullirestaurant in Roses on the Costa Brava and is considered one of the bestchefs in the world.

Pere Castells is a Spanish chemical, born on March 20th, 1 956 in Bellcaired’Urgell, (Catalonia). In 2004, was the responsible of the culinary and

scientific research department of the Alícia Foundation.

ALÍCIAFOUNDATION?

The Alícia Foundation is an investigation centre located in St. Fruitósdel Bàges. It is supported by CatalunyaCaixa. Its founders wereFerran Adrià and Pere Castells.

Alícia means “alimentació i ciència(diet and science)”. The objective ofthe Alícia Foundation is to retrievedifferent kinds of autochthonous

food, and make people aware of theneed of keeping the nutrients of thefood, so that they can nourish us the

best possible way.

18

We think that the Alícia Foundationa very original project regarding theschool program when we got theproper instructions for cooking in aquick and simple way. Also, whenwe were given a lot of ingredients,so we could prepare different dishes.They provided us with good-qualitykitchen supplies.

They work on the research ofspecial food suitable for patientswith diseases that depend ondifferent kinds of diets. Thisresearch is done in a scientific and

nutritious way.

In our opinion, their function is verypositive and meritable, as we are allhuman beings and we deserve agood life. We have the right to tastethe flavours of food.

The place where Alícia Foundationis located is very relaxing andbeautiful, because it is in the middleof a field. Even though the setting isnice , there is a strong animal doorwhen the wind blows which wefound the only disadvantage.

In summary, the Alícia Foundation,we have found a great way to makepeople realize that there are ways ofcooking quick and simple but at thesame time, and nutritious goodtasting.

We recommend this foundation toanyone who needs to learn to cookand for those schools interested innutrition and food in order to teachtheir students to have a healthier life.

19

"Their

function is very

positive and

meritable, as

we are all

human beings

and we deserve

a good life. "

"We

recommend

this foundation

to anyone who

needs to learn

to cook and for

those schools

interested in

nutrition"