CONCEPTUALITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL VIVER · Adm. pública, defensa i SS obligatòria Educació...

1

CONCEPTUALITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL VIVER INDUSTRIAL DE SABADELL

Horwath Auditors i Consultors

2

CONCEPTUALITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL VIVER INDUSTRIAL DE SABADELL

Divisió de Consultoria Estratègica

3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................................................................................. 5 2. APROXIMACIÓ AL SECTOR INDUSTRIAL I A LA CREACIÓ D’EMPRESES ................................................................................... 7

2.1.- DESCRIPCIÓ DEL SECTOR INDUSTRIAL ............................................................................................................................................ 8 2.1.1.- Estructura Econòmica de Sabadell .................................................................................................................................................... 8 2.1.2.- Empreses i Autònoms .......................................................................................................................................................................... 9 2.1.3.- Assalariats i Atur a Sabadell ............................................................................................................................................................ 18 2.1.4.- Noves Empreses ................................................................................................................................................................................. 27 2.1.5.- Potencials usuaris d’un Viver industrial ........................................................................................................................................... 32 2.1.6.- Atractivitat de Sabadell ....................................................................................................................................................................... 35 2.1.7.- Serveis de suport: Sabadell Empresa ............................................................................................................................................. 36 2.1.8.- Serveis de suport: Cambra de Comerç de Sabadell ..................................................................................................................... 41

2.2.- CONCLUSIONS ......................................................................................................................................................................................... 43 3. ESTUDI DE MERCAT DE NAUS INDUSTRIALS A SABADELL. ....................................................................................................... 45

3.1.- ESPAIS D’ÚS INDUSTRIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL .................................................................................................................... 45 3.2.- NAUS D’ÚS INDUSTRIAL PER LLOGAR A SABADELL. ................................................................................................................... 47

3.2.1. Anàlisi de superfícies (m2) .................................................................................................................................................................. 47 3.2.2. Anàlisi de preus (€/m2) ........................................................................................................................................................................ 48

3.3.- OFERTA DE NAUS D’US INDUSTRIAL A MIG TERMINI .................................................................................................................. 50 3.4.- DEMANDA DE NAUS D’US INDUSTRIAL ............................................................................................................................................. 51 3.5.- CONCLUSIONS ......................................................................................................................................................................................... 53

4. BENCHMARKING DE VIVERS ................................................................................................................................................................. 55 4.1. EINES ALTERNATIVES DE SUPORT A LES EMPRESES ................................................................................................................. 55 4.2.- VIVERS D’EMPRESES A CATALUNYA ................................................................................................................................................ 62

4.2.1. Centres de Serveis a empreses a la província de Barcelona ....................................................................................................... 64 4.3.- VISITA DE VIVERS INDUSTRIALS I ENTREVISTES EN PROFUNDITAT AMB ELS SEUS RESPONSABLES ..................... 66

4.3.1. Anàlisi comparatiu dels vivers visitats ............................................................................................................................................... 67 4.3.2. Aspectes clau a considerar ................................................................................................................................................................. 71

4.3.- CONCLUSIONS ......................................................................................................................................................................................... 73

4

5. ALTERNATIVES I PROPOSTES ESTRATÈGIQUES ........................................................................................................................... 76 5.1.- Anàlisi DAFO ............................................................................................................................................................................................... 76 5.2.- Models Alternatius de vivers d’empreses ............................................................................................................................................... 78 5.3.- PROPOSTES ESTRATÈGIQUES ........................................................................................................................................................... 79

5.3.1.- Opció A: Viver d’empreses de Sabadell .......................................................................................................................................... 80 5.3.2.- Opció B: Centre d’empreses industrials de Can Roqueta ............................................................................................................ 84 5.3.3.- Opció C: Centre d’empreses i d’incubació industrial de Sabadell (CEIS) ................................................................................. 88

5.4.- CRITERIS DE SELECCIÓ ESTRATÈGICA ........................................................................................................................................... 91 5.5.- OPCIÓ SELECCIONADA ......................................................................................................................................................................... 93

6. DISSENY I PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE: CENTRE D’EMPRESES INDUSTRIALS DE CAN ROQUETA ......................... 95 6.1.- DESCRIPCIÓ DEL MODEL ...................................................................................................................................................................... 95

6.1.1.- Característiques Generals del projecte ........................................................................................................................................... 95 6.1.2.- Proposta d’activitats ............................................................................................................................................................................ 98 6.1.3.- Intensitat d’ús dels serveis ............................................................................................................................................................... 104 6.1.4.- Recursos Humans ............................................................................................................................................................................. 106 6.1.5.- Tres Propostes de modificació d’espais ........................................................................................................................................ 111 6.1.6.- Objectius i indicadors d’eficàcia pel Centre d'Empreses de Can Roqueta i els seus treballadors ...................................... 119 6.1.7.- Preus dels lloguers i dels serveis ................................................................................................................................................... 121

6.2.- PLANIFICACIÓ TEMPORAL I PLA DE VIABILITAT .......................................................................................................................... 122 6.2.1.- Planificació temporal ......................................................................................................................................................................... 122 6.2.2.- Pla de viabilitat ................................................................................................................................................................................... 124

6.3.- COMUNICACIÓ I MÀRQUETING ......................................................................................................................................................... 138 6.4.- CONCLUSIONS ....................................................................................................................................................................................... 139

6.4.1.- Descripció del model de Centre d’Empreses ............................................................................................................................... 139 6.4.2.- Oferta d’Activitats del centre d’Empreses ..................................................................................................................................... 140 6.4.3.- Intensitat en l’ús dels serveis .......................................................................................................................................................... 141 6.4.4.- Recursos Humans ............................................................................................................................................................................. 142 6.4.5.- Propostes de modificacions d’espais ............................................................................................................................................. 142 6.4.6.- Anàlisi de Viabilitat ............................................................................................................................................................................ 143

ANNEX 1.- FONTS ................................................................................................................................................................................................ 145 ANNEX 2 – INVERSIÓ INICIAL .......................................................................................................................................................................... 146 ANNEX 3 – INGRESSOS PER LLOGUER DE NAUS A NIVELL MENSUAL ............................................................................................. 149

1. Introducció

5

1. INTRODUCCIÓ

La necessitat de fomentar la creació d’empreses és palesa a qualsevol territori ans la regeneració del teixit productiu és una necessitat constant. Més encara quan aquest territori pot patir problemes estructurals lligats a determinats sectors en declivi.

Sabadell compta encara amb un cert pes d’alguns sectors susceptibles d’anar disminuint com poden ser el tèxtil o la construcció. Per contra, la dinàmica emprenedora de la ciutat i la capacitat d’atraure inversions de la comarca en conjunt és molt important, de manera que la creació de noves empreses és habitual. Ara bé, el canvi de model econòmic amb sectors d’alt valor afegit no està assegurat. Una empenta en aquesta dinàmica podria accelerar el ritme de creació d’empreses i, fins i tot, orientar-lo a determinats sectors amb expectatives de futur sòlides i de major valor afegit.

En aquest sentit, l’iniciativa de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell de promoure un Viver d’Empreses pot impulsar la creació d’empreses en determinats sectors sostenibles en el temps i generadors de valor afegit.

L’objectiu del nostre treball consisteix en la conceptualització, el disseny i la planificació d’un projecte de Viver amb predomini industrial per Sabadell que permeti fomentar la creació d’empreses i dinamitzi l’entorn industrial.

1. Introducció

6

Per poder assolir l’objectiu plantejat hem seguit els següents passos:

Anàlisi de la situació econòmica i de la dinàmica de creació d’empreses a Sabadell,

Estudi de mercat: demanda i oferta potencials d’espais per empreses naixents,

Benchmarking: estudi de diferents experiències a nivell europeu i a Catalunya,

Conceptualització d’un tipus concret de Viver amb predomini industrial a Sabadell adequat a les necessitats i oportunitats locals i que permeti dinamitzar l’entorn en el que s’ubicarà,

Disseny i planificació del Viver, incloent un Centre de Serveis a les Empreses i el detall conceptual de les 30 naus industrials que es podrien arribar a construir pel Viver.

El treball constarà de les següents parts:

Aproximació al sector industrial a Sabadell (APARTAT 2).

Estudi de mercat de naus industrials a Sabadell (APARTAT 3).

Benchmarking de vivers (APARTAT 4).

Alternatives i propostes estratègiques (APARTAT 5).

Disseny i planificació del projecte (APARTAT 6).

2. Aproximació al sector industrial

7

2. APROXIMACIÓ AL SECTOR INDUSTRIAL I A LA CREACIÓ D’EMPRESES

VOLEM: CONÈIXER LA SITUACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA CIUTAT, AMB UN PARTICULAR INTERÈS EN DETECTAR QUINS SÓN ELS SECTORS ECONÒMICS RELLEVANTS I EMERGENTS. EN AQUEST SENTIT, ANALITZAREM DADES SOBRE AUTÒNOMS I EMPRESES I, ESPECIALMENT, SOBRE LES EMPRESES DE RECENT CREACIÓ. AQUESTA INFORMACIÓ SERÀ UTILITZADA EN ELS APARTATS POSTERIORS PER A AVALUAR L’OPORTUNITAT / NECESSITAT DE CREAR UN VIVER D’EMPRESES INDUSTRIALS AL MUNICIPI I SABER QUINS SECTORS PODRIEN DESENVOLUPAR-S’HI.


8

2.1.- DESCRIPCIÓ DEL SECTOR INDUSTRIAL

2.1.1.- Estructura Econòmica de Sabadell FIGURA 1. Estructura Econòmica de Sabadell.

L’economia de Sabadell està

fortament dominada pel sector serveis (70 %).

La construcció representa un 16%

del total de l’activitat.

La indústria un 14% de l’activitat econòmica del municipi.

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Observatori del treball.


9

2.1.2.- Empreses i Autònoms FIGURA 2. Empreses i autònoms a Sabadell.


A més dels 15 mil autònoms, existeixen a Sabadell

5.915 micro empreses (fins a 10 ocupats), 856 Pimes (fins a 250 assalariats) i 49 empreses grans.


10

2.1.2.1.- Autònoms FIGURA 3. Autònoms a Sabadell.

La majoria dels autònoms (68%) realitzen activitats dintre del sector dels serveis,

Un 20 % està vinculat amb el sector de la construcció i

Un 12% desenvolupa activitats industrials.


Específicament, les activitats més difoses entre els autònoms són:

Construcció;

Comerç al detall i altres reparacions;

Restauració;

Transport terrestre i per canonades i

Comerç a l’engròs i intermediaris.


11

Quant a les activitats desenvolupades, els autònoms de Sabadell es distribueixen de la següent forma:

FIGURA 4. Autònoms a Sabadell.



12

2.1.2.2.- Empreses

Les empreses de Sabadell es distribueixen, segons la seva activitat, de la següent forma:

FIGURA 5. Empreses a Sabadell.



13

La dimensió mitjana de les empreses de Sabadell (2007) per activitat es la següent (figura 6):

FIGURA 6. Dimensió mitjana de les empreses a Sabadell.



14

Entre les micro empreses (figura 7) dominen aquelles dedicades a:

Comerç al detall i altres reparacions;

Construcció;

Altres activitat empresarials i

Activitats immobiliàries. FIGURA 7. Micro empreses a Sabadell.



15

FIGURA 8. Petites empreses a Sabadell.


Entre les empreses petites (figura 8) dominen aquelles dedicades a:

Construcció; Comerç detall i altres reparacions; Altres activitat empresarials i Comerç a l’engròs i Intermediaris.


16

FIGURA 9. Empreses mitjanes a Sabadell.


Comerç a l’engròs i intermediaris, Construcció, Educació, Sanitat i Venda i reparació de vehicles de motor són els sectors amb major participació de les empreses mitjanes (figura 9).


17

FIGURA 10. Empreses grans a Sabadell.


Amb excepció de les empreses d’intermediació financera, la majoria de les empreses grans estan relacionades amb l’activitat del sector públic (figura 10).


18

2.1.3.- Assalariats i Atur a Sabadell

2.1.3.1.- Assalariats

El desembre de 2007 el nombre d’assalariats a Sabadell era de 58.934. Aquests treballadors es distribuïen per activitat de la següent manera (figura 11):

FIGURA 11. Distribució dels assalariats a Sabadell per activitat.



19

Entre els sectors industrials de Sabadell, només apareixen com a creadors nets de llocs de treball (2005-

2008) l’industria alimentària, la del cautxú i matèries plàstiques i la metal·lúrgia (figura 12).

2.1.3.2.- Creació i destrucció de llocs de treball FIGURA 12. Creació i destrucció de llocs de treball a Sabadell per activitat (2005-2008).

-1.500

-1.000

-500

-

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Indústria prod. alimentaris i begudes

Indústria tabacIndústria tèxtilIndústria confecció i pelleteriaC

uir; marroquineria; guarnicioneria

Indústria fusta i suro, exc. mobles

Indústria paperE

dició i arts gràfiquesR

efinació petroli i tract. nuclearsIndústries quím

iquesC

autxú i matèries plàstiques

Ind. altres prod. minerals no m

etàl.lics M

etal.lúrgiaP

rod. metàl.lics, exc. m

aquinàriaC

onstrucció maquinària i equips m

ec.M

àquines oficina i equips informàtics

Maquinària i m

aterials elèctricsM

at. electròn.; ràdio, TV i com

unicacióInstrum

ents medicoquirúrgics i precisió

Vehicles m

otor, remolcs i sem

iremolcs

Altres m

aterials transportM

obles; altres indústries manufactureres

Reciclatge

Energia elèctrica, gas i aigua calenta

Captació, potabilització i distribució aigua

Construcció

Venda i reparació vehicles m

otorC

omerç engròs i interm

ediarisC

omerç detall; altres reparacions

Hoteleria

Transport terrestre i per canonadesTransport m

arítim i cabotatge

Transport aeri i espacialA

ctivitats afins transport; ag. viatgesC

orreus i telecomunicacions

Mediació financera

Assegurances i plans pensions

Activitats aux. m

ediació financeraA

ctivitats imm

obiliàriesA

ctivitats de lloguerA

ctivitats informàtiques

Recerca i desenvolupam

entA

ltres activitats empresarials

Adm

. pública, defensa i SS

obligatòriaE

ducacióS

anitat i serveis socialsA

ctivitats sanejament públic

Activitats associatives

Activitats culturals i esportives

Activitats diverses serveis personals

Llars que ocupen personal domèstic



20

Així mateix, entre les indústries que més llocs han destruït entre 2005 i 2008 destaquen la tèxtil i de

confecció, la d’edició i arts gràfiques, la de productes metàl·lics i la de mobles i altres manufactures.

Per altra banda, entre els sectors de serveis de Sabadell, els que més llocs de treball han creat entre 2005 i 2008 han estat la mediació financera, l’hoteleria i les activitats informàtiques.

Els serveis més destructors han estat el comerç al detall i les activitats d’assegurances.

2.1.3.3.- Grau tecnològic

Finalment, es podria analitzar i avaluar el grau tecnològic (o de valor agregat) dels sectors creadors i destructors de llocs de treball (figura 13). Per a això, seguint a l'OCDE, usarem com a mesura d’innovació el potencial per a l’aplicació de noves patents.

Entre els sectors creadors de llocs de treball, els que tenen cert potencial innovador són:

Ind. Alimentaris i begudes Màquines d’oficina i equips informàtics i Cautxú i plàstiques.

També hi ha sectors destructors de llocs de treball amb potencial innovador:

Maquinària i equips Productes Metàl·lics Maquinària i materials elèctrics Químics Inst. Medicoquirúrgics i precisió Mat. Electrònic; ràdio, TV i comunicació Vehicles de motor.


21

FIGURA 13. Grau tecnològic de les industries creadores i destructores de llocs de treball a Sabadell.

Pelleteria

Maquinària i equips

Mobles i altres manufactureres

Mat. Electròn.; ràdio, TV i comunicacióVehicles motor

Inst. medicoquirúrgics i precisió

Prod. Metàl·licsPaper

Edició i arts gràf iques

Cautxú i plàstiques

Ind. Alimentarisi begudes

Màquines d'of icina i equips informàtics

Maquinària i materials elèctrics

Químiques

Metal·lúrgia

Fusta i suroi Minerals no

metàl·licsTextil

Alt. Mat. Transport

Cuir

-0,60

-0,40

-0,20

-

0,20

0,40

0,60

- 10 20 30 40 50 60 70

Patents

Lloc

s de

treb

all

Font:Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i OCDE


22

2.1.3.2.- Atur

Durant l’últim mes de febrer municipis com Berga, Igualada, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca i Vilanova van registrar una taxa d'atur superior a la mitjana provincial.

Per a Sabadell, la taxa d’atur ha estat d’un 10,4% al febrer. Encara que supera en 1,2 punts percentuals la mitjana provincial, la seva evolució interanual ha estat inferior a la taxa conjunta.

No obstant això, significa un 11,3% d’increment en relació amb any anterior (arribant al màxim nivell des de 2005).

Els més afectats són els homes entre 25 i 44 anys. Aquest interval inclou al de 35-40 anys que és el suggerit per la literatura com el de major potencial per a la creació d’empreses dinàmiques.

Mentre que en la indústria la taxa es manté estable, els sectors més afectats van ser la construcció (increment del 34,4% en el nombre de desocupats) i els serveis (15,5%).

La taxa de temporalitat es manté estable, en comparació a la de febrer de 2007, en un nivell del 79%

(també sobre la mitjana provincial però amb una bona evolució).

Complementàriament, podem analitzar els valors de l’atur per a Sabadell entre 2006 i 2007 (taula 1).


23

TAULA 1. Atur a Sabadell per activitat econòmica (Juny 2006-Juny 2007).

Activitat Juny 2006 Juny 2007 V% 06-07 Nombre % Nombre % Agricultura i ramaderia 32 0,37 41 0,49 28,13 Pesca 4 0,05 1 0,01 - 75,00 Ind. Extractives 9 0,10 9 0,11 0,00 Ind. Manufactureres 3.106 35,86 3.001 35,88 -3,38 Electricitat, gas i aigua 8 0,09 8 0,10 0,00 Construcció 734 8,47 721 8,62 -1,77 Comerç, reparacions 1.110 12,81 1.033 12,35 -6,94 Hostaleria 393 4,54 390 4,66 -0,76 Transport i comunicacions 178 2,05 182 2,18 2,25 Intermediació financera 72 0,83 78 0,93 8,33 Immobiliàries i lloguers 1.638 18,91 1.634 19,54 -0,24 Administració pública 116 1,34 117 1,40 0,86 Educació 121 1,40 120 1,43 -0,83 Activ. Sanit. i serv. socials 202 2,33 211 2,52 4,46 Altres activitats socials 481 5,55 459 5,49 -4,57 Personal domèstic 50 0,58 44 0,53 -12,00 Organismes extraterritorials 0 0,00 0 0,00 - Sense ocupació anterior 408 4,71 314 3,75 -23,04 Total 8.662 100 8.363 100 -3,45 Font: Diputació de Barcelona. Programa Hermes


24

Amb el doble objectiu d’utilitzar informació més recent i oberta a més sectors hem hagut d’analitzar el nombre de desocupats per al Vallès Occidental (figura 14).

FIGURA 14. Nombre de aturats en el Vallès Occidental per activitat (2008).

829

3489

846

96 196

137 68

1 1023

493

88

1308

820

466

360

238

248

393

4325

353

1136

3160

1893

527

178

124

120

97

356

186

9405

547

464 80

8

135

180 37

8

1568

167

1877

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

Ind.

pro

d. a

limen

taris

i be

gude

s

Ind.

tèxt

ils

Ind.

con

fecc

ió i

pelle

teria

Cui

r; m

arro

quin

eria

; bas

teria

Ind.

fust

a i s

uro,

lleva

t mob

les

Ind.

pap

er

Edic

ió, a

rt gr

àfic

a i s

upor

ts e

nreg

.

Ind.

quí

miq

ues

Cau

txú

i mat

èrie

s pl

àstiq

ues

Ind.

altr

es p

rod.

min

eral

s no

met

àl.lic

s

Met

al.lú

rgia

Prod

. met

àl.lic

s, lle

vat m

aqui

nària

Con

stru

cció

maq

uinà

ria i

equi

ps m

ecàn

ics

Maq

uinà

ria i

mat

eria

ls e

lèct

rics

Mat

. ele

ctrò

n.; r

àdio

, TV

i com

unic

ació

Vehi

cles

mot

or, r

emol

cs i

sem

irem

olcs

Mob

les;

altr

es in

d. m

anuf

actu

rere

s

Con

stru

cció

Vend

a i r

epar

ació

veh

icle

s m

otor

Com

erç

engr

òs i

inte

rmed

iaris

Com

erç

deta

ll; al

tres

repa

raci

ons

Hot

eler

ia

Tran

sp. t

erre

stre

i pe

r can

onad

es

Activ

itats

afin

s tra

nsp.

; ag.

via

tges

Cor

reus

i te

leco

mun

icac

ions

Med

iaci

ó fin

ance

ra

Asse

gura

nces

i pl

ans

pens

ions

Imm

obilià

ria

Activ

itats

info

rmàt

ique

s

Altre

s ac

tivita

ts e

mpr

esar

ials

Adm

. púb

lica,

def

ensa

i SS

obl

igat

òria

Educ

ació

Sani

tat i

ser

v. s

ocia

ls

Activ

itats

san

ejam

ent p

úblic

Activ

itats

ass

ocia

tives

Activ

itats

cul

tura

ls i

espo

rtive

s

Activ

itats

div

erse

s se

rv. p

erso

nals

Llar

s qu

e oc

upen

per

sona

l dom

èstic

Sens

e oc

upac

ió a

nter

ior



25

Per a la comarca del Vallès Occidental, els sectors amb un major nombre de desocupats a l’abril de 2008 eren:

L’industria tèxtil,

La construcció,

El comerç al detall,

L’hoteleria,

Altres activitats empresarials i

Els serveis personals diversos.

També podem analitzar l’evolució del nombre de desocupats entre abril de 2007 i abril de 2008 (figura 15). En aquest sentit, i tenint en compte el nombre absolut de desocupats, els majors augments es van produir en:

Industries químiques,

Construcció,

Comerç al detall,

Hoteleria,

Altres activitats empresarials

Els serveis personals diversos i

Sense ocupació anterior.


26

FIGURA 15. Variació del nombre d’aturats en el Vallès Occidental per activitat (2007-2008).

13,9

4,3

14,0

3,8

12,2

22,4

17,7

63,0

2,9

9,8

3,3

9,1

6,7

6,4

5,4

61,6

10,0

15,9

12,0

21,4

19,8

16,3

33,3

14,3

34,7

17,1

10,7

25,9

1,3 2,4

1,5

10,2

37,5

23,7

22,8

-0,4 -1,1

-0,8

-1,6

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0In

d. p

rod.

alim

enta

ris i

begu

des

Ind.

tèxt

ils

Ind.

con

fecc

ió i

pelle

teria

Cui

r; m

arro

quin

eria

; bas

teria

Ind.

fust

a i s

uro,

lleva

t mob

les

Ind.

pap

er

Edic

ió, a

rt gr

àfic

a i s

upor

ts e

nreg

.

Ind.

quí

miq

ues

Cau

txú

i mat

èrie

s pl

àstiq

ues

Ind.

altr

es p

rod.

min

eral

s no

met

àl.lic

s

Met

al.lú

rgia

Prod

. met

àl.lic

s, lle

vat m

aqui

nària

Con

stru

cció

maq

uinà

ria i

equi

ps m

ecàn

ics

Maq

uinà

ria i

mat

eria

ls e

lèct

rics

Mat

. ele

ctrò

n.; r

àdio

, TV

i com

unic

ació

Vehi

cles

mot

or, r

emol

cs i

sem

irem

olcs

Mob

les;

altr

es in

d. m

anuf

actu

rere

s

Con

stru

cció

Vend

a i r

epar

ació

veh

icle

s m

otor

Com

erç

engr

òs i

inte

rmed

iaris

Com

erç

deta

ll; al

tres

repa

raci

ons

Hot

eler

ia

Tran

sp. t

erre

stre

i pe

r can

onad

es

Activ

itats

afin

s tra

nsp.

; ag.

via

tges

Cor

reus

i te

leco

mun

icac

ions

Med

iaci

ó fin

ance

ra

Asse

gura

nces

i pl

ans

pens

ions

Imm

obilià

ria

Activ

itats

info

rmàt

ique

s

Altre

s ac

tivita

ts e

mpr

esar

ials

Adm

. púb

lica,

def

ensa

i SS

obl

igat

òria

Educ

ació

Sani

tat i

ser

v. s

ocia

ls

Activ

itats

san

ejam

ent p

úblic

Activ

itats

ass

ocia

tives

Activ

itats

cul

tura

ls i

espo

rtive

s

Activ

itats

div

erse

s se

rv. p

erso

nals

Llar

s qu

e oc

upen

per

sona

l dom

èstic

Sens

e oc

upac

ió a

nter

ior



27

2.1.4.- Noves Empreses

Entre els anys 2005 i 2007 les noves llicències sol·licitades a Sabadell van a estar molt concentrades en sectors vinculats amb l’activitat metall-mecànic (figura 16).

FIGURA 16. Noves llicències a Sabadell (2005-2007).

0

2

4

6

8

10

12

1211 13

122

322

4524

1224

6525

14 255

2551

2555

2710 31

3122

3123

3139 31

431

4131

4231

52 316

3163

3169 31

931

99 322

323

3241

3292

3294

3301

3302

3461 35

335

439

22 405

4132 41

941

9142

39 4343

2243

6243

9944

21 453

4541 45

545

59 46 462

463

468

4681

4685

4733

4739 47

447

4147

4347

5147

5247

5347

5447

6247

6948

1948

2249

4149

59

200720062005

DESCRIPCIOIAE (Todas)

Suma de CuentaDeCODI

CodiIAE

Expr1

Fabricació d’articles pirotècnics, llumins i fòsfors

Fusteria Metàl·lica

Fabricació d’estructures metàl·liques

Tallers mecànics independents

Arts gràfiques

Fabr

icac

iód’

artic

les

acab

ats

de

mat

èrie

s pl

àstiq

ues

0

2

4

6

8

10

12

1211 13

122

322

4524

1224

6525

14 255

2551

2555

2710 31

3122

3123

3139 31

431

4131

4231

52 316

3163

3169 31

931

99 322

323

3241

3292

3294

3301

3302

3461 35

335

439

22 405

4132 41

941

9142

39 4343

2243

6243

9944

21 453

4541 45

545

59 46 462

463

468

4681

4685

4733

4739 47

447

4147

4347

5147

5247

5347

5447

6247

6948

1948

2249

4149

59

200720062005

DESCRIPCIOIAE (Todas)

Suma de CuentaDeCODI

CodiIAE

Expr1

Fabricació d’articles pirotècnics, llumins i fòsfors

Fusteria Metàl·lica

Fabricació d’estructures metàl·liques

Tallers mecànics independents

Arts gràfiques

Fabr

icac

iód’

artic

les

acab

ats

de

mat

èrie

s pl

àstiq

ues

Font: Ajuntament de Sabadell.


28

Entre els sectors industrials les activitats de fusteria metàl·lica i impressió han estat els que més empreses noves van aportar. Altres activitats rellevants (excloent la construcció) són: transport de mercaderies, publicitat, reparació de vehicles, informàtica i comerç (figura 17).

FIGURA 17. Noves empreses a Sabadell (2003-2007).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Fabr

icac

ióFu

ster

ia M

etàl

·lica

Altr

es a

ctiv

itats

d’im

pres

sió

Inst

al·la

cion

s el

èctri

ques

Font

aner

ia i

inst

al·la

ció

de c

limat

itzac

ió

Altr

es tr

ebal

ls d

’aca

bats

d’e

dific

is i

obre

sM

ante

nim

ent i

repa

raci

óde

veh

icle

s de

mot

or

Altr

e co

mer

ça

l’eng

ròs

Altr

e co

mer

çal

det

all e

n ne

goci

s es

peci

alitz

ats

Tran

spor

t de

mer

cade

ria p

er c

arre

tere

s

Con

sulta

d’a

plic

acio

ns in

form

àtiq

ues

i sub

min

istra

men

t de

prog

ram

esA

ltres

act

ivita

ts re

laci

onad

es a

mb

la in

form

àtic

a

Pub

licita

t A

ltres

act

ivita

ts e

mpr

esar

ials

Construcció general d’immobles i obres d’enginyeria civil

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Fabr

icac

ióFu

ster

ia M

etàl

·lica

Altr

es a

ctiv

itats

d’im

pres

sió

Inst

al·la

cion

s el

èctri

ques

Font

aner

ia i

inst

al·la

ció

de c

limat

itzac

ió

Altr

es tr

ebal

ls d

’aca

bats

d’e

dific

is i

obre

sM

ante

nim

ent i

repa

raci

óde

veh

icle

s de

mot

or

Altr

e co

mer

ça

l’eng

ròs

Altr

e co

mer

çal

det

all e

n ne

goci

s es

peci

alitz

ats

Tran

spor

t de

mer

cade

ria p

er c

arre

tere

s

Con

sulta

d’a

plic

acio

ns in

form

àtiq

ues

i sub

min

istra

men

t de

prog

ram

esA

ltres

act

ivita

ts re

laci

onad

es a

mb

la in

form

àtic

a

Pub

licita

t A

ltres

act

ivita

ts e

mpr

esar

ials


Font: SABI (Registre Mercantil).


29

D’acord amb la classificació de l'OCDE, els sectors on es van crear les noves empreses es poden classificar com de baixa o mitja - baixa intensitat del coneixement.

Per a aprofundir l’anàlisi hem inclòs altres municipis propers a Sabadell i amb potencial necessitat futura d’espai industrial (figura 18). Així, considerem també les empreses creades entre 2003 i 2007 a:

FIGURA 18. Municipis inclosos en l’anàlisi.

2

3

45

6

7

8

9

10

11

1213

14

122

33

4455

66

77

88

99

1010

1111

12121313

1414

11

1. BADIA DEL VALLES

2. BARBERA DEL VALLES

3. CASTELLAR DEL VALLES

4. CERDANYOLA DEL VALLES

5. MONTCADA I REIXAC

6. PALAU - SOLITA I PLEGAMANS

7. POLINYA

8. RIPOLLET

9. SABADELL

10. SANT CUGAT DEL VALLES

11. SANT LLORENC SAVALL

12. SANT QUIRZE DEL VALLES

13. SANTA PERPETUA DE MOGODA

14. SENTMENAT

Font: Elaboració pròpia.


30

Entre els sectors industrials destaquen els productes metàl·lics (fusteria i estructures), l’enginyeria mecànica, la fabricació de maquinària, les activitats d’impressió, els productes plàstics, les peces de vestir i els mobles (figura 19).

FIGURA 19. Noves empreses industrials -Municipis (2003-2007).

0

5

10

15

20

25

30

35

Fabricació Fusteria Metàl·lica

Fabricació d’estructures metàl·liques i

les seves parts

Altr

es a

ctiv

itats

d’im

pres

sió

Fabr

icac

iód’

altre

s pr

oduc

tes

met

àl·li

cs

Engi

nyer

ia m

ecàn

ica

en g

ener

al p

er c

ompt

e de

terc

ers

Fabr

icac

ióde

maq

uinà

ria p

er a

la in

dúst

ria d

e l’a

limen

taci

ó

Fabr

icac

iód’

altre

s m

oble

s

Fabr

icac

ióde

maq

uinà

ria p

er a

uso

s es

pecí

fics

Fabr

icac

iód’

altre

s pr

oduc

tes

plàs

tics

Activ

itats

aux

iliar

s de

la im

pres

sió

Con

fecc

ióde

pec

es d

e ve

stir

0

5

10

15

20

25

30

35

Fabricació Fusteria Metàl·lica

Fabricació d’estructures metàl·liques i

les seves parts

Altr

es a

ctiv

itats

d’im

pres

sió

Fabr

icac

iód’

altre

s pr

oduc

tes

met

àl·li

cs

Engi

nyer

ia m

ecàn

ica

en g

ener

al p

er c

ompt

e de

terc

ers

Fabr

icac

ióde

maq

uinà

ria p

er a

la in

dúst

ria d

e l’a

limen

taci

ó

Fabr

icac

iód’

altre

s m

oble

s

Fabr

icac

ióde

maq

uinà

ria p

er a

uso

s es

pecí

fics

Fabr

icac

iód’

altre

s pr

oduc

tes

plàs

tics

Activ

itats

aux

iliar

s de

la im

pres

sió

Con

fecc

ióde

pec

es d

e ve

stir



31

Entre els altres sectors potencialment demandants (excloent la construcció i les activitats associades) destaquen les instal·lacions elèctriques, el transport per carretera, l’informàtica i el comerç (figura 20).

FIGURA 20. Noves empreses -Municipis (2003-2007).

0

50

100

150

200

25045

20

4521

4522

4525

4531

4532

4533

4534

4540

4541

4542

4543

4544

4545

5020

5030

5040

5118

5146

5170

5222

5246

5248

5274

6024

6310

6311

6312

6340

7010

7132

7134

7210

7220

7230

7240

7250

7260

7310

7440

7470

7484

9000

9234

9305


Inst

al·la

cion

s el

èctri

ques

Altr

es tr

ebal

ls d

’aca

bats

d’e

dific

is i

obre

s

Altr

e co

mer

ça

l’eng

ròs

Altr

e co

mer

çal

det

all e

n ne

goci

s es

peci

alitz

ats

Tran

spor

t de

mer

cade

ria p

er c

arre

tere

s

Altr

es a

ctiv

itats

rela

cion

ades

am

b la

info

rmàt

ica

Altr

es a

ctiv

itats

em

pres

aria

ls

Pub

licita

t

0

50

100

150

200

25045

20

4521

4522

4525

4531

4532

4533

4534

4540

4541

4542

4543

4544

4545

5020

5030

5040

5118

5146

5170

5222

5246

5248

5274

6024

6310

6311

6312

6340

7010

7132

7134

7210

7220

7230

7240

7250

7260

7310

7440

7470

7484

9000

9234

9305


Inst

al·la

cion

s el

èctri

ques

Altr

es tr

ebal

ls d

’aca

bats

d’e

dific

is i

obre

s

Altr

e co

mer

ça

l’eng

ròs

Altr

e co

mer

çal

det

all e

n ne

goci

s es

peci

alitz

ats

Tran

spor

t de

mer

cade

ria p

er c

arre

tere

s

Altr

es a

ctiv

itats

rela

cion

ades

am

b la

info

rmàt

ica

Altr

es a

ctiv

itats

em

pres

aria

ls

Pub

licita

t



32

2.1.5.- Potencials usuaris d’un Viver industrial De les dades sobre l’estructura econòmica de Sabadell presentades al llarg del capítol dos, podem inferir amb claredat la necessitat i racionalitat per a proposar la creació d’algun tipus d’instrument de política econòmica local que doni resposta a una fallada evident de mercat: l’estructura econòmica del municipi no genera una dinàmica industrial diversificada, el que resulta en un evident biaix sectorial cap als serveis i la construcció (i a les activitats relacionades). Per tant, tenint en compte que la situació econòmica actual indicaria la necessitat d’un canvi de model cap a activitats menys vinculades amb la construcció i amb un major valor afegit, és innegable la necessitat de crear alguna eina que estimuli i doni suport a la inevitable transformació que necessita l’estructura econòmica de Sabadell. A partir de l’anàlisi de la informació presentada, poden identificar-se alguns dels sectors que podrien ser potencials candidats a utilitzar una nova eina de promoció empresarial (taula 2). En principi, aquests sectors serien els següents:

Ind. productes alimentaris i begudes, Edició, art gràfica i suports, Cautxú i matèries plàstiques, Metal·lúrgia, Productes metàl·lics, llevat maquinària, Construcció maquinària i equips mecànics, Màquines de oficina i equips informàtics, Altres ind. Manufactureres, Reparació vehicles motor, Transport terrestre i per canonades, Activitats informàtiques.


33

TAULA 2. Sectors que podrien ser potencials candidats a utilitzar el Viver.

SECTOR AutonomsSabadell

2008

EmpresesSabadell

2008

LLocs treball

Sabadell 2005-2008

AturVO

2008

Evolució Atur VO

2007-2008

Noves empreses

Sabadell-VO 2002-2007

Potencial Candidat

Ind. prod. alimentaris i begudes Δ* Δ ! Ind. tèxtils Δ Δ ∇ Δ ∇ Δ Ind. confecció i pelleteria ∇* ∇ Cuir; marroquineria; basteria Ind. fusta i suro, llevat mobles Δ Ind. paper Edició, art gràfica i suports enreg. Δ ∇* Δ Δ ! Ind. químiques * Δ Δ Cautxú i matèries plàstiques * Δ Δ ! Ind. altres prod. minerals no metàl.lics Δ Metal.lúrgia Δ Δ Δ ! Prod. metàl.lics, llevat maquinària Δ Δ ∇* Δ Δ ! Construcció maquinària i equips mecànics Δ ∇* Δ ! Maquinària i materials elèctrics * Δ Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació * Vehicles motor, remolcs i semiremolcs * Δ Mobles; altres ind. manufactureres Δ ∇* Δ ! Construcció Δ Δ Δ Δ Δ Δ Venda i reparació vehicles motor Δ Δ Δ Δ Δ ! Comerç engròs i intermediaris Δ Δ Δ Δ Δ Comerç detall; altres reparacions Δ Δ ∇ Δ Δ Δ Hoteleria Δ Δ Δ Δ Δ Transp. terrestre i per canonades Δ Δ Δ Δ ! Activitats afins transp.; ag. viatges Δ Correus i telecomunicacions Δ Mediació financera Δ Δ


34

TAULA 2. Sectors que podrien ser potencials candidats a utilitzar el Viver.

SECTOR AutonomsSabadell

2008

EmpresesSabadell

2008

LLocs treball

Sabadell 2005-2008

AturVO

2008

Evolució Atur VO

2007-2008

Noves empreses

Sabadell-VO 2002-2007

Potencial Candidat

Assegurances i plans pensions ∇ Δ Immobiliària Δ Δ Δ Activitats informàtiques Δ Δ Δ Δ ! Altres activitats empresarials Δ Δ Δ Δ Δ Δ Adm. pública, defensa i SS obligatòria ∇ Educació Sanitat i serv. socials Δ Activitats sanejament públic Δ Activitats associatives Δ ∇ Activitats culturals i esportives Δ Δ Activitats diverses serv. personals Δ Δ Δ Δ Llars que ocupen personal domèstic Δ Sense ocupació anterior Δ Δ Font: Elaboració pròpia. * Sectors amb major potencial per a aplicar noves patents. Autònoms Sabadell 2008: Avaluació del nombre absolut de autònoms a Sabadell a l’any 2008. Empreses Sabadell 2008: Avaluació del nombre absolut d’empreses a Sabadell a l’any 2008. Llocs treball Sabadell (2005-2008): Llocs de treball creats a Sabadell els anys 2005 i 2008 Atur VO (2008): nombre absolut de desocupats en el Vallès Occidental a l’abril de 2008. Evolució Atur VO (2007-2008): evolució del nombre absolut de desocupats en el Vallès Occidental entre març de 2005 i març de 2008. Potencial Candidat: sectors amb potencial per a ser tinguts en compte com objectiu d’una eina de promoció industrial.

A Sabadell, el nombre d’empreses creades cada any en els sectors seleccionats seria de 32. Per als municipis seleccionats el nombre pot arribar a fins als 108.


35

Els criteris utilitzats per a la selecció dels sectors objectiu van ser varis, encara que es va establir un ordre de prioritat. En primer lloc, havia d’existir una important dinàmica en termes de creació de noves empreses. En segon lloc, el volum total d’aturats no havia de ser elevat (ja que en aquest cas la creació d’empreses podria ésser per necessitat). No obstant això, també s’ha inclòs algun sector que no compleix amb la característica anterior, sempre que estigués creador de llocs de treball en el municipi i l’atur no estigués evolucionant molt negativament a la comarca. Altres sectors es van incloure, encara que l’atur en la comarca estigués evolucionant desfavorablement, sempre i quan generessin llocs de treball en el municipi i el nivell comarcal absolut d’aturats no fos molt elevat. Simultàniament, també es va avaluar el potencial de cada sector per a la adopció de recents innovacions.

Pel que fa als sectors seleccionats caldria fer dues reflexions estretament relacionades. En primer lloc, la selecció es va realitzar a partir de les dades existents per a una etapa ascendent del cicle econòmic i per tant, entrant ara en una etapa recessiva, esperarem que la situació canviï. En segon lloc, també és cert que una eina de política econòmica (com la que podria resultar de les conclusions presentades) no estarà operativa fins a l’any 2010, any en el qual es podria esperar que la crisi econòmica comenci a remetre.

2.1.6.- Atractivitat de Sabadell

Sabadell compta amb un ampli conjunt d’actius:

Economies Urbanes: economies d’aglomeració de naturalesa urbana i que no estan relacionades amb l’especialització productiva sinó amb la dimensió de la ciutat i amb la seva diversitat productiva.

Proximitat a Barcelona: Amb bones connexions per carretera i per transport públic.

Aquests actius són molt rellevants des d’una visió empresarial i poden exercir d’imant a l’hora d’atreure a:

o Nous empresaris del municipi i voltants

o Empreses existents que necessiten ampliar les seves instal·lacions perquè estan transitant per la segona o tercera etapa del seu cicle de desenvolupament.


36

No existeixen centres d’investigació a Sabadell, però a la zona hem detectat diferents oportunitats per a generar i fomentar les noves empreses a partir de spin-off i que poden ser potencials demandants d’espai. No obstant això, existeixen algunes barreres:

ASCAMM (Cerdanyola) ja té el Parc Tecnològic del Vallès,

UAB (Bellaterra) ja té el projecte EUREKA,

UAB (Sabadell) ofereix carreres d’empresarials i informàtica que són més demandants de despatxos

que de naus industrials. De totes maneres les activitats informàtiques és un potencial candidat sempre i quan busquin locals de tipus industrial.

No caldria descartar la possibilitat que algunes persones de la UAB que viuen a Sabadell puguin

preferir la seva ciutat de residència per a crear una nova empresa.

2.1.7.- Serveis de suport: Sabadell Empresa

Promoció Econòmica

http://www.sabadellempresa.com/suportempresarial/


37

2.1.7.1.- Serveis Durant l’any 2007, el Programa de Creació i Consolidació d’Empreses ha realitzat:

44 sessions informatives adreçades a aquelles persones que tenen una iniciativa empresarial.

Atenció a un total de 646 persones en primera visita (544 projectes):

75% de Sabadell; 36,2 anys d’edat mitjana; 50,4% homes; 36% tenen un nivell mig d’estudis, 25% tenen estudis universitaris (3% doctorat) i 50% dels usuaris estan en actiu i el 40% es troben a l’atur. Sector comerç (27%); serveis a persones (19%), serveis a empreses (15%), Hostaleria (11%) i la

Construcció (10%. ), Educació i Activitats Socials (4%) i Indústria (5%). Acompanyament personalitzat a emprenedors i a empreses en el desenvolupament del seu projecte: 551 assistències tècniques especialitzades (389 projectes).

Atenció de 1718 consultes efectuades que es distribueixen segons les següents temàtiques: 30% necessitats de finançament; 13,1 % tràmits a realitzar per constituir l’empresa; pla d’empresa (19,21%).

Programes de finançament: Préstec Preferent del Servei Autoempresa; Altes al Servei Autoempresa de la Generalitat; Comptes de Crèdit del Programa d’Autoempresa; Altres subvencions del Programa d’Autoempresa; Microcrèdits de la Fundació Un Sol Món (Caixa de Catalunya); Microcrèdit Caixa de Sabadell; Microcrèdit Caixa de Pensions; ICO; Programa d’Iniciativa Local d’Ocupació; Capitalització Atur; Bussines Angels Network de Catalunya.


38

Accions formatives per a la creació i la consolidació d’empreses (446 participants entre 25 i 35 anys i 53% actius). Les accions són1:

Formació per a elaborar el pla de viabilitat dels projectes empresarials; formació sobre eines de gestió empresarial; monogràfics d’interès empresarial puntuals i específics; jornades i tallers empresarials amb entitats i agents col·laboradors

Consolidació Empresarial: Durant el darrer semestre de 2007 es va portar a terme la quarta fase del programa d’assessorament a la consolidació d’empreses.

El Club de les Noves Empreses: 76 empreses formen part de la plataforma del Club de les noves empreses, entre les quals s’han generat acords de cooperació i col·laboració pel desenvolupament de projectes conjunts. Durant l’any 2007 s’han desenvolupat tallers i fòrums: quadre de comandament integral; disseny de presentacions; màrqueting on-line.

WEB SABADELLEMPRESA.COM: serveis que ofereix la web de suport empresarial. El Servei d’Informació d’Ajuts i Subvencions (SIAS) ofereix informació sobre ajuts i subvencions locals, autonòmiques, estatals i europees mitjançant l’enviament per correu electrònic d’una fitxa descriptiva de la convocatòria i la publicació al diari oficial que els recull (45 fitxes d’ajuts i subvencions en 2007).

1 CURS ABC DE L’EMPRENEDOR; CURS DE CREACIÓ; CURS; CREA LA TEVA COOPERATIVA D’EMPRESES; CURS ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING; CURS COMPTABILITAT I FISCALITAT PRÀCTICA PER A MICROEMPRESES; TALLERS DE CONSOLIDACIÓ. PROJECTE INDRA; JORNADES DE SENSIBILITZACIÓ; SEMINARIS (XARXA IMPULSEM); ESMORZARS EMPRESARIALS


39

2.1.7.2.- Viver de empreses Equipament municipal que té com a objectiu “proporcionar l’entorn més adequat i favorable per a la posada en marxa i el desenvolupament inicial de la nova empresa”.

420 m2 dividit en 8 mòduls, 7 dels quals són concedits a empreses

Preu mensual 198,99 € mensuals (24 m2) fins 346,32 € (41,77 m2) Increment 1 € per m2 per any + IPC Màxim d’estada 3 anys

1 aula de formació, 1 sala de reunions i altres espais comuns

Les empreses (a 31 de desembre 2007):

7 empreses: Projectes d’enginyeria i energies renovables; Climatització amb geotèrmia i energia solar; Solucions logístiques; Revista publicitària; Serveis tècnics d’enginyeria; Serveis d’enginyeria informàtica i Serveis Informàtics.

Durant 2007 3 empreses van deixar el Viver i 2 noves empreses han ocupat mòduls

Requisits:

Estar constituïdes com a màxim des de fa un any;

Projecte d’empresa viable tècnica, econòmica i financerament;

Projectes que generin llocs de treball directes o indirectes;

Projectes que siguin innovadors i els que tinguin un àmbit d’actuació superior al local.


40

Serveis que s’ofereixen:

Utilització del mòdul i dels espais comuns (aula de formació i sala de reunions);

Servei de fax, reprografia i recepcionista (en hores d’oficina);

Biblioteca (bibliografia, revistes, CD’s, vídeos i altres d’interès empresarial);

Serveis generals de climatització, consergeria, manteniment, neteja i seguretat;

Serveis de Promoció Econòmica, formació en gestió empresarial i diagnòstic i assessorament continuat.


41

2.1.8.- Serveis de suport: Cambra de Comerç de Sabadell La Cambra de Comerç de Sabadell també ofereix un ampli conjunt de serveis a les empreses. Alguns dels més destacats són els que es llisten a continuació:

• Bases de dades d’empreses • Borsa de treball • Certificació digital • Certificats i visats • Certificats d’origen en línia • C@bi: informe internacional a mida • Estudis de mercat a mida • Incentius fiscals a la R+D+i • Informes comercials • Lloguer de sales, aules i material • Protecció de dades personals • Recuperació IVA pagat a l’estranger • Registre Mercantil • Telefonia • Traduccions i Interpretacions • Tramitació de documents de comerç exterior • Tramitació d’ajuts relatius a recerca i desenvolupament • Tramitació de Patents i Marques • Tramitació Núm. Exportador Autoritzat • Col·laboració amb Caixa Sabadell. Millores financeres


42

En el marc del present treball, hi ha dos serveis d’especial interès:

• OGE: Oficina de Gestió Empresarial • Crea la teva empresa en 48h

2.1.8.1.- OGE: Oficina de Gestió Empresarial

Amb l’objectiu de facilitar els tràmits administratius, ofereix a l’empresari de Sabadell un servei d’informació, assessorament i tramitació (sobre tràmits que es duen a terme amb la Generalitat). En aquest sentit, l'OGE gestiona de manera unificada els tràmits que cal iniciar amb motiu de la posada en marxa o modificació substancial d’un establiment industrial.

2.1.8.2.- Crea la teva empresa en 48h (SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA)

L’objectiu d’aquesta col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç contribueix a fomentar les iniciatives empresarials, la competitivitat, la innovació i l’excel·lència. A través d’aquests serveis, la Cambra de Sabadell ofereix la tramitació telemàtica de la Societat Limitada de Nova Empresa. Així, s’implanta un nou punt d’assessorament i inici de tramitació (PAIT) integrat en la xarxa CIRCE mitjançant les Oficines de Gestió Empresarial (OGE i OGE-Cambra). Aquest punt permet tramitar telemàticament la Societat Limitada de Nova Empresa (SLNE) d’una manera ràpida i reduint el nombre de desplaçaments. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al Notari, evitant la resta dels tràmits i sense formularis en paper.

Entre les funcions s’inclouen la generació de la denominació social de la nova empresa i l’obtenció de la cita amb el notari. Finalment s’imprimeix per al nou empresari el desglossament de pagaments d’honoraris, taxes i impostos si n’hi hagués. Abans d’acudir a la cita amb el notari, ha d’obtenir el número del compte bancari per al dipòsit del capital social i realitzar l’ingrés corresponent.


43

2.2.- CONCLUSIONS

L’estructura productiva de Sabadell està dominada pels Serveis (70%).

Aquelles indústries amb major participació quant al nombre d’empreses i autònoms i també els sectors on es van crear les noves empreses, es poden classificar com de baixa o mitja baixa intensitat del coneixement.

Els 15 mil autònoms del municipi es concentren en construcció, serveis, productes metàl·lics i maquinària, la indústria tèxtil, l’edició i arts gràfiques i la fusteria.

Quant a les empreses, les de dimensió “micro” dominen l’espectre industrial: el 87% de les empreses de Sabadell tenen menys de 10 treballadors.

La taxa d’atur mostra una tendència al creixement situant-se en el 10,4%. És més important per als homes entre 25 i 44 anys en els sectors de la construcció i els serveis. Edat de major potencial per a la creació d’empreses dinàmiques.

Els sectors on més empreses es van crear en els últims anys van ser la construcció i els sectors vinculats a aquesta activitat (electricitat, fontaneria, acabats); fusteria metàl·lica i impressió.

Molts dels sectors on més empreses s’han creat són aquells més destructors de llocs de treball. Podríem concloure que moltes d’aquestes noves empreses es van crear per necessitat, basades en projectes de baix perfil (poca probabilitat de supervivència i creixement).


44

Sabadell té experiència i compta amb moltes eines per a atendre les necessitats i donar serveis a les noves empreses.

Alguns dels sectors que podrien ser potencials candidats a utilitzar una nova eina de promoció empresarial serien:

Ind. productes alimentaris i begudes, Edició, art gràfica i suports, Cautxú i matèries plàstiques, Metal·lúrgia, Productes metàl·lics, llevat maquinària, Construcció maquinària i equips mecànics, Màquines de oficina i equips informàtics, Altres ind. Manufactureres, Reparació vehicles motor, Transport terrestre i per canonades, Activitats informàtiques.

Un altre grup d’empreses potencials candidates serien aquelles que ofereixen serveis industrials, com ara enginyeries tecnològiques o informàtiques que poden demandar superfícies àmplies i que no tenen problemes per ubicar-se en una àrea industrial.

3. Anàlisi del espai d’us industrial a Sabadell

45

3. ESTUDI DE MERCAT DE NAUS INDUSTRIALS A SABADELL. VOLEM: ANALITZAR L’OFERTA I LA DEMANDA DE NAUS D’ÚS INDUSTRIAL EN LLOGUER A SABADELL, EL TIPUS DE NAUS OFERTADES I DEMANDADES I EL PREU DE MERCAT MIG QUE ES PAGA PER AQUESTES NAUS.

3.1.- ESPAIS D’ÚS INDUSTRIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Per començar, hem quantificat l’oferta de naus d’ús industrial a partir de l’anàlisi d’aquesta oferta als municipis del Vallès Occidental (figura 21).

A l’abril de 2008, el total de naus d’aquestes ofertades és de 397;

Els sis municipis amb una major oferta són: Rubí, Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Santa Perpètua i Barberà;

A Sabadell hi ha un total de 54 naus d’ús industrial per llogar (maig 2008).


46

FIGURA 21. Mostra de oferta de naus industrials per llogar ( www.interempresas.net ).

47

54

0

00

5

00

165

19

36

17

98213

0

389

36

15

011

47

54

0

00

5

00

165

19

36

17

98213

0

389

36

15

011

Font: Elaboració pròpia


47

3.2.- NAUS D’ÚS INDUSTRIAL PER LLOGAR A SABADELL.

3.2.1. Anàlisi de superfícies (m2) Si analitzem amb major detall la superfície de les naus disponibles a Sabadell s’observa que:

El 74,07 % de l’oferta pertany al segment 400 – 2.000 m2

Les naus amb una superfície inferior als 400m2 representen tan sols un 7% de l’oferta total

El segment 200- 400m2 representa un 1,85% de l’oferta total FIGURA 22. Anàlisi de superfície de les naus industrials per llogar a Sabadell.

NAUS PER LLOGAR A SABADELL SEGONS SUPERFÍCIE

5,56%

40,74%

33,33%

9,26%

9,26%1,85%

< 200 m2200-400 m2400-10001000-20002000-3000>3000



48

3.2.2. Anàlisi de preus (€/m2) L’anàlisi del preu del lloguer per m2 suggereix que:

El lloguer mensual mig d’una nau d’ús industrial a Sabadell és de 4,85 €/m2

A partir de 300 m2 el lloguer mensual oscil·la a l’entorn d’aquesta mitjana sense grans diferències entre segments

El comportament és molt menys previsible per a naus inferiors als 200 m2 (8,67 €/m2 en mitjana), ja que en funció de la seva ubicació es pot enfilar fins als 20 €/m2. Aquest fet suggereix usos terciaris.

FIGURA 23. Anàlisi de preu de les naus industrials per llogar a Sabadell.

PREU DEL LLOGUER NAUS INDUSTRIALS SEGONS SUPERFÍCIE

8,67

4,08

5,484,215,08

4,17

0

2

4

6

8

10

< 200 m2 200-400 m2 400-1000 1000-2000 2000-3000 >3000

€ / m

2 m

ensu

al



49

A Can Roqueta, l’àrea del parc empresarial de Sabadell, existeixen almenys 8 naus industrials per llogar

La superfície mitjana és de 690 m2 i el preu mig és de 4,75 €/m2. FIGURA 24. Naus d’ús industrial per llogar a Can Roqueta. TAULA 3. Lloguer a Can Roqueta

PARC PARC EMPRESARIAL EMPRESARIAL DE SABADELLDE SABADELL

PARC PARC EMPRESARIAL EMPRESARIAL DE SABADELLDE SABADELL

3,2020031.2504,74 (6)-687,8 (8)

5,5-500

-

2005

-1970

ANY DE CONSTRUCCIÓ

8004,29770

7005,30623

6,005004,17360

LLOGUER MENSUAL (€/m2 IVA inclòs)

SUPERFÍCIE ÚTIL (m2)

3,2020031.2504,74 (6)-687,8 (8)

5,5-500

-

2005

-1970

ANY DE CONSTRUCCIÓ

8004,29770

7005,30623

6,005004,17360

LLOGUER MENSUAL (€/m2 IVA inclòs)

SUPERFÍCIE ÚTIL (m2)


De l’anàlisi presentada, deduïm que el preu de mercat d’una nau moderna d’uns 350 m2 útils a Can Roqueta podria oscil·lar al voltant dels 4,5 €/m2.


50

3.3.- OFERTA DE NAUS D’US INDUSTRIAL A MIG TERMINI

Les noves empreses de Sabadell representen el 21% de les noves empreses del Vallès Occidental (20% pel que fa al total d’empreses). No obstant això, el municipi només existeix un 14% de les naus d’ús industrial ofertades en lloguer. És a dir, a mig termini podria haver una escassetat d’oferta.

Naus en lloguer VO(INTEREMPRESAS): (397)

Naus en lloguer Sabadell:(INTEREMPRESA) (54) = 13,60 %

Empreses industrials i sectors amb potencialitats Sabadell: (2.413)

= 20,42 %Empreses industrials i sectors amb potencialitats Vallès Occ.: ( 11.818)

Noves Empreses VO (>2002): (2.212)

Noves empreses Sabadell (>2002) (467)

= 21,11 %

Possible oferta insuficient a mig-llarg terminide naus d’ús industrial a Sabadell

Naus en lloguer VO(INTEREMPRESAS): (397)

Naus en lloguer Sabadell:(INTEREMPRESA) (54) = 13,60 %

Empreses industrials i sectors amb potencialitats Sabadell: (2.413)

= 20,42 %Empreses industrials i sectors amb potencialitats Vallès Occ.: ( 11.818)

Noves Empreses VO (>2002): (2.212)

Noves empreses Sabadell (>2002) (467)

= 21,11 %

Possible oferta insuficient a mig-llarg terminide naus d’ús industrial a Sabadell


51

3.4.- DEMANDA DE NAUS D’US INDUSTRIAL

Hem consultat a emprenedors que dirigeixen empreses de diferent antiguitat i en diferents sectors sobre les seves necessitats d’espai i els preus per m2 dels seus lloguers (veure taula 4).

El major problema s’observa en el cas de les empreses més noves i en aquells sectors més relacionats al

coneixement, les quals requereixen espais menors i, al mateix temps, tenen la necessitat de pagar un menor lloguer.

Com s’ha anticipat en el capítol anterior, la demanda potencial per a un viver seria de 32 empreses a Sabadell i 108 als municipis veïns dels sectors proposats com a target.

En aquest sentit, a partir d’un bon pla de comunicació (suportat per una roda de premsa i altres actes o

mitjans de comunicació pública) pensem que no seria difícil captar un important nombre d’interessats per a ocupar les naus disponibles (amb un ampli marge com per a seleccionar els projectes més prometedors).

Podem pensar que la gran majoria d’emprenedors nous, davant l’opció d’un lloguer per sota del preu de

mercat, s’interessaran per informar-se i/o ocupar el viver. Per tant, podríem estimar en un 80-90% de les noves empreses locals com a demandants d’espai al viver i un 30-40% de les noves empreses comarcals. L’acceptació o no d’acolliment dependria dels criteris del gestor de l’equipament.

Amb les dades i arguments donats, pensem que es podria captar la meitat de les empreses interessades;

és a dir, de l’ordre de 14 empreses locals i 20 de comarcals anualment.

Per tant, es pot considerar que l’oferta de 20-30 naus industrials com a viver d’empreses és perfectament assumible per la demanda d’emprenedors locals. Més si tenim en compte que una empresa pot estar entre 3 i 6 anys al viver.


52

TAULA 4. Naus d’ús industrial per llogar a Sabadell: La visió dels empresaris.EMPRESA ANYS ACTIVITAT m2 €/m2 OBSERVACIONS

E1 (SL) 3 IMPRESSIÓ DE RÈTOLS I IMATGES 200 6,5

Han anat canviant de local a mesura que anaven adquirint dimensió, sempre aprofitant oportunitats que anaven sorgint. Mai han hagut de sortir al mercat a buscar un local o una nau. No es plantegen moure’s a curt termini. En cas de fer-ho buscarien una nau als afores. No ha estat usuària de serveis de promoció econòmica. Tan sols informació a la CECOT (accés finançament). Finalment: entitats bancàries.

E2 (SLL) 4 FABRICACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE

MAQUINÀRIA I UTILLATGE PER A LA INDÚSTRIA EN GENERAL

400 6 Els dos primers anys en un local de < 100 m2 a bon preu. Fabriquen sobre demanda, no estoquen i son 3 persones. La recerca de nau fou fàcil, en van veure 4 ó 5.

E3 (SL) 15 FABRICACIÓ, MUNTATGE, REPARACIÓ I

MANTENIMENT DE TOT TIPUS DE MAQUINÀRIA INDUSTRIAL

300 3,3 Han canviat varies vegades de nau, sempre a la mateixa zona i esperant oportunitats (naus que es queden buides…). Mai ha utilitzat serveis públics de promoció econòmica.

E4 (SL) 10 FABRICACIÓ I VENDA DE MAQUINÀRIA PER A LA INDÚSTRIA ALIMENTOSA 500 3

Han canviat fa 5 anys, sempre en la mateixa zona, perquè es va vèncer el contracte anterior. El 2003 no els va costar trobar espai. Mai ha utilitzat serveis públics de promoció econòmica local. Programa AVANZA.

E5 (SLL) 3

FABRICACIÓ I COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS D’ELEMENTS DE FUSTERIA METÀL·LICA,

INCLOENT LA IMPORTACIÓ I EXPORTACIÓ DE TOTS ELS COMPONENTS

500 Prop. Notant la crisi, han reduït plantilla (són 6 ó 7) + autònoms. Mai ha utilitzat serveis públics de promoció econòmica local.

E6 (SL) 3

TANCAMENTS PER A PISCINES I ALTRES INSTAL·LACIONS METÀL·LIQUES I LA

FABRICACIÓ D’ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I ARTICLES DE FUSTERIA METÀL·LICA

120 5

Primer en nau de < 100 m2. Canvi fàcil, donant veus Suficient, ja que disposen de “casetes a les obres” i no fabriquen. Si fabriquessin (500 com a mínim). Mai ha utilitzat serveis públics de promoció econòmica.

E7 (SL) 1 CONSULTORIA I IMPLEMENTACIÓ DE SOLUCIONS BASADES EN ENERGIES

RENOVABLES 150 -

NECESSITARIEN 300 M2 PER COMENÇAR I 500 M2 A MIG TERMINI. Voldrien COMPRAR, però els preus i l’accés al finançament els ho fan impossible. Es plantegen comprar fora de Sabadell si existeix diferència important de preu (oficines però sempre a Sabadell) NAUS DE LLOGUER DE 350 m2 amb preus raonables els podrien interessar

Mai han estat usuaris de serveis de promoció econòmica Font: Elaboració pròpia.


53

3.5.- CONCLUSIONS

Escassetat actual i futura d’oferta de naus per lloguer amb superfícies inferiors als 400 m2 i, especialment, a 200 m2 (el 74% de les naus d’ús industrial es troba entre 400 i 2000 m2)

El lloguer mensual mig d’una nau d’ús industrial a Sabadell és de 4,85 €/m2 i el seu comportament és força estable a partir dels 300 m2. Les naus per llogar a Can Roqueta segueixen aquestes mateixes pautes de comportament: en terme mig 4,5 €/m2

Des del punt de vista de la demanda el major problema és la compra. No sembla haver-hi dificultats per a llogar, especialment per a:

Aquelles empreses amb certa antiguitat i que necessiten naus de més de 400 m2.

Aquelles empreses dedicades a la producció i que requereixen espai per a emmagatzematge de

materials i productes acabats.

El major problema s’observa en el cas de les empreses més noves i en aquells sectors més relacionats al coneixement, les quals requereixen espais menors i, al mateix temps, tenen la necessitat de pagar un menor lloguer.

El tipus d’espai no condiciona el tipus del sector a atreure, ja que cada empresa haurà de posar en condicions l’espai segons les seves necessitats:

El tipus de servei ofert sí pot portar sectors amb més valor agregat o capaços d’innovar.


54

El tipus de servei demandat dependrà del perfil i de les inquietuds personals de l’emprenedor:

o Crear una empresa en sectors nous o emergents implica un major risc. Al mateix temps, els

potencials empresaris d’aquest tipus de sector solen estar més qualificats i informats. Com a resultat, no només demandaran més serveis, si no que també intentaran explotar-los més.

Un condicionament per al tipus de sectors a atreure és la normativa per a la sol·licitud de la llicència. El tenir molts sectors molt diferents pot implicar l’obligació de realitzar habilitacions, en alguns casos costoses (un tècnic ha de realitzar la memòria), per a usar l’espai només per uns pocs anys.

4.- Benchmarking

55

4. BENCHMARKING DE VIVERS VOLEM: ANALITZAR VÀRIES EXPERIÈNCIES DE VIVERS D’EMPRESES INDUSTRIALS EN FUNCIONAMENT PER A CONÈIXER DIFERENTS FÓRMULES QUE PUGUIN RESULTAR D’INTERÈS PER CONFECCIONAR LES ALTERNATIVES PEL DISSENY DEL VIVER DE SABADELL. 4.1. EINES ALTERNATIVES DE SUPORT A LES EMPRESES En els capítols anteriors hem detectat fallades de mercat que tenen com a conseqüència tant la baixa creació d’empreses en alguns sectors industrials, com una escassesa de naus industrials de menys de 400 m2. Per tant, sembla necessària la intervenció política mitjançant la creació d’alguna eina de desenvolupament local que doni suport a les empreses industrials. És evident que l’evolució cap a un nou model no és immediata ni depèn de la creació d’un únic instrument aïllat de política econòmica. La transformació ha de ser pensada com un procés a mig o llarg termini i ha de ser dissenyada per a donar suport i formar part d’un marc estratègic molt més ampli. Existeix una superposició dels diferents enfocaments dirigits a la promoció de les Pimes. Les diferències recauen en l’èmfasi posada sobre la importància del lloguer d’espai en oposició a altres serveis de suport i el procés d’incubació en si mateix, constituint aquests serveis l’essència del concepte (és el que fa únic el concepte de viver). La figura 25 il·lustra la relació entre diferents modalitats d’incubació i entre elles i altres estructures per a promocionar les Pimes i que també inclouen elements relacionats amb l’espai físic.

4.- Benchmarking

56

FIGURA 25. Tipus d’incubadora d’empreses.

Suport a la gestió

Alt

Mig

Baix

AltMigBaix

Nivell tecnològic

Suport a la gestió

Alt

Mig

Baix

AltMigBaix

Nivell tecnològic

Sòl Industrial

Centre d’empreses

Viver de Negocis

Centre d’innovació

Centre Tecnològic

Parc de Negocis

Parc Científic

Centre de Negocis i Innovació

Espai i serveis bàsics

Font: Benchmarking of Business Incubators, Comissió Europea

A més, es podria definir un model genèric de viver (basat en una important revisió de la literatura) on s’estableixen les funcions bàsiques i els processos d’operació (figura 26).

4.- Benchmarking

57

FIGURA 26. Model d’incubadora d’empreses.

Inputs Procés Resultat

Incubació

Utilitat

Sostenibilitat

EficiènciaEficàcia

Impacte

Rellevància

Projectes

Finançament

Objectius

Habilitat Directiva

Criteri d’admissió

Criteri de sortida

Mercat

ObjectiuGraduació

Dimensió Regional

Dimensió Operativa

Adicionalitat

Desplaçament

Efectes indirectes

Impacte Net

PreIncubació

Capacitació Assessorament de negocis

Suport financer

SeguimentSuport Tecnològic

Espai Físic Xarxes

Inputs Procés Resultat

Incubació

UtilitatUtilitat

SostenibilitatSostenibilitat

EficiènciaEficiènciaEficàciaEficàcia

ImpacteImpacte

RellevànciaRellevància

Projectes

Finançament

Objectius

Habilitat Directiva

Criteri d’admissió

Criteri de sortida

Mercat

ObjectiuGraduació

Dimensió Regional

Dimensió Operativa

Adicionalitat

Desplaçament

Efectes indirectes

Impacte Net

PreIncubació

Capacitació Assessorament de negocis

Suport financer

SeguimentSuport Tecnològic

Espai Físic Xarxes

Font: Benchmarking of Business Incubators, Comissió Europea

4.- Benchmarking

58

A més, es podrien definir també les variables bàsiques a l’hora de conceptualitzar un viver, així com també aquells temes relacionats amb les millors pràctiques (en termes d’eficàcia, eficiència, utilitat, rellevància i sostenibilitat) i amb els controladors o directrius d’acompliment (factors que influeixen sobre la possibilitat d’arribar a les fites proposades per les millors pràctiques). Així mateix, existeixen un conjunt de recomanacions i resultats clau que han de ser tinguts en compte. En aquest sentit, a la taula 5 es presenten els principals resultats del treball, posant major atenció en aquells apartats relacionats amb l’establiment i l’operació del viver, las seves funcions i l’apartat de millors pràctiques.

4.- Benchmarking

59

TAULA 5. Vivers a Europa: Conclusions. Establiment i Operació Descripció i Funcions Millors Pràctiques

Els vivers s’han de dissenyar per a

donar suport i formar part d’un marc estratègic més ampli;

Important predefinir:

La racionalitat del projecte i com s’està responent a una fallada de mercat ;

El mercat objectiu; Els nivells de demanda esperats; Un marc detallat d’operacions

(serveis i infraestructura); Inversió de capital, costos

d’operació i fonts de finançament; Criteris de direcció;

A Europa, els fons públics representen

la major part dels costos d’establiment (€ 4 milions en terme mig) i del 37% de les despeses operatives (€ 500 mil a l’any);

Els costos es reparteixen de la següent forma: 41% personal, 24% serveis, 22% manteniment i 13% altres;

77% dels vivers europeus operen amb

una modalitat sense ànim de lucre.

En terme mig, el 40% dels ingressos ve dels lloguers i el càrrec per serveis.

Del total de vivers que es proposen

l’autofinançament, un 79% hi arriba després dels 3 anys i un 41% no ho fa fins després dels 5 anys.

Tenen 5.800 m2 terme mig per als “inquilins” (3.000 m2 mediana);

Suficient per a 18 empreses;

Una dimensió menor no generaria economies d’escala;

Per a assolir l’òptim, l’ocupació NO ha de superar el 85%;

El valor agregat de les operacions del viver es troba en el tipus i la qualitat dels

serveis de suport. Las àrees clau:

Entrenament de l’emprenedor; Assessorament de negoci;

Suport financer (fons llavor i cabdal de risc) i

Suport tecnològic.

Els serveis han de ser de pagament, però sense perjudicar al sector privat:

únicament 35% dels vivers fixen els preus per sota del mercat;

El mercat objectiu ha de ser clar i això ha d’estar reflectit en els criteris d’admissió. Els vivers especialitzats permeten oferir millors coneixements i facilitats i crear dinàmiques de clúster;

Encara que assolir una bona ocupació és desitjable per a generar ingressos,

això no ha d’anar en contra dels criteris d’admissió (no ha de flexibilitzar-los);

El límit de temps en la majoria dels vivers està fixat entre 3 i 5 anys. No obstant això, alguns sectors poden requerir majors temps;

Ràtio d’eficiència ens les persones ocupades i les empreses inquilines = 1:3,2;

Per a aconseguir millors efectes sobre la regió ha d’existir un seguiment de les

empreses “sortides”.

Cal prestar particular atenció a:

Reduir la dependència del viver

als fons públics; Professionalitzar els treballadors

dels vivers;

Dirigir el viver com un negoci, maximitzant el valor dels diners;

Tenir clar el mercat objectiu, les

regles d’admissió i brindar serveis de màxima qualitat;

Alguns dels valors suggerits pel benchmarking (com òptims) són els següents:

Espai: entre 2.000 i 4.000 m2;

Taxa d’ocupació: 85%;

Empreses: entre 20 y 30;

Temps de permanència: 3 anys

(5 y més);

Creixement mig del client: 25%;

Taxa de supervivència: 85%; Nombre de gerents: 2 mínims.


4.- Benchmarking

60

Una qüestió important és la de determinar quin hauria de ser el mercat objectiu d’aquest tipus d’instrument de política de desenvolupament local. Tècnicament, seria desitjable que la nova eina busqués satisfer els criteris de:

adicionalitat (fomentar la creació d’empreses en aquells sectors que on es crearien sense el nou instrument de política) i

renovació del teixit industrial del municipi (sectors nous i innovadors) i que, al mateix temps, intentés

minimitzar l’efecte desplaçament (noves empreses que reemplacin les ja existents, però en els mateixos sectors dominants).

Per a això, hauria de concentrar-se en sectors:

Poc representats a la regió,

Amb empreses amb una factible orientació al mercat espanyol (transcendir els límits del municipi i de Catalunya),

Que no depenguin de l’existència d’una empresa tractora local,

Amb major valor afegit i amb demandes sofisticades (capaces d’incrementar el nivell de valor afegit regional) i, finalment,

Amb potencial de creixement i incorporació de mà d’obra de qualitat.

4.- Benchmarking

61

L’experiència internacional indica que existeixen, a priori, molts sectors capaços de complir amb les exigències anteriors. No obstant això, el principal problema per a la seva identificació és que, concretament, aquests sectors són diferents en no pas cada regió. Una possible solució per a aquesta barrera és concentrar-se en tipus d’emprenedors i de projectes més que en sectors (la decisió no es pren a priori, sinó al moment d’avaluar projectes i emprenedors). En aquest sentit, existeixen alguns indicadors per a l’avaluació d’empresaris i projectes:

Empresaris amb educació universitària i experiència en creació o direcció d’empreses, d’edat mitja (35-40 anys) i atorgant preferència als equips emprenedors respecte als empresaris individuals.

No obstant això, pot existir també la decisió i la voluntat política de promoure la empresarialitat entre certs grups amb menor potencial i/o possibilitats d’accés com (requerint línies de política especials):

els joves,

les dones i

els immigrants.

Quant a l’avaluació dels projectes, els indicadors a avaluar són:

el potencial de creació d’ocupacions de qualitat,

la qualitat i el valor afegit del producte o servei a oferir i

el seu nivell de diferenciació (producte, procés i mercat) ja que aquesta última variable és clau per a la maximització de la adicionalitat i la minimització de l’efecte desplaçament.

4.- Benchmarking

62

4.2.- VIVERS D’EMPRESES A CATALUNYA

L’any 2003 s’havien identificat 28 vivers d’empreses a Catalunya. A partir de l’anàlisi d’una mostra de 20 d’aquests vivers, es podia concloure que2:

Més de la meitat dels vivers depenen dels ajuntaments:

No hi ha una relació clara entre la grandària del viver i el tipus de gestió (municipal vs. no municipal).

La mitjana de treballadors per viver supera lleument els 5 ocupats en els serveis del viver (per a atendre entre 15 i 20 empreses):

L’estructura típica: 1 director, 1 administratiu, 2 assessors i 1 persona per a formació (alguns vivers inclouen la categoria “altres”).

2/3 de les empreses són de serveis o vinculades a les TIC

No necessiten gaire infraestructura,

Van ser les de naixença més espontània durant els últims anys.

Els gerents de vivers més tradicionals opinen que quants més sectors estiguin representats en el viver, millor és el servei.

En els vivers especialitzats la permanència és estricta (3 anys). En els tradicionals el termini sol estendre’s (depenent d’informes tècnics).

2 Marimon Viadiu, F. y Alonso Martínez, J.M. (2006): “Tipologías de viveros de empresas: Tradicionales y Especializados”, Investigaciones Europeas y Economía de la Empresa, Vol. 12 Nº 1, pp. 133-152.

4.- Benchmarking

63

CCRRIITTEERRIISS DDEE SSEELLEECCCCIIÓÓ:

5 vivers no imposen la condició de “nova empresa” (en 15 és 1 any com a màxim),

4 vivers no demanen un pla de viabilitat (sobretot econòmica). En 16 sí,

En 9 el sector és discriminatori y en 8 la generació de llocs de treball,

12 vivers utilitzen 4 o més criteris de selecció,

Una vegada autoritzada l’entrada, existeixen 3 criteris importants d’idoneïtat: sector, formació de l’emprenedor i llocs de treball generats.

SERVEIS:

En 7 dels vivers s’ofereixen cursos per a facilitar la redacció del pla de negoci,

Els serveis són encara molt BÀSICS:

Lloguer de baix cost: és el més buscat pels emprenedors,

Ús de fotocopiadores, fax, telèfon, Internet, informació sobre ajudes institucionals i domiciliació comercial,

Només la meitat donen suport a l’administració i la gestoria.

4.- Benchmarking

64

4.2.1. Centres de Serveis a empreses a la província de Barcelona Específicament a la província de Barcelona existien (el desembre de 2007) els següents centres de serveis a empreses classificats segons la seva complexitat (figura 27):

32 centres que ofereixen serveis bàsics;

34 centres que ofereixen serveis avançats i

22 centres que ofereixen serveis avançats i allotjament.

4.- Benchmarking

65

FIGURA 27. Centres de serveis a empreses a la província de Barcelona

Serveis bàsics (32)

Serveis avançats (34)

Serveis avançats i allotjament (22)







Font: Diputació de Barcelona.

4.- Benchmarking

66

4.3.- VISITA DE VIVERS INDUSTRIALS I ENTREVISTES EN PROFUNDITAT AMB ELS SEUS RESPONSABLES Hem fet vàries accions de Benchmarking per tal de conèixer de primera mà Vivers d’empresa en funcionament que puguin tenir un caire industrial semblants als que l’Àrea de Promoció Econòmica vol promoure, així com altres fórmules que puguin resultar d’interès per acabar de confeccionar les alternatives. Específicament, hem visitat als següents vivers:

a. REDESSA (Reus) b. FOMENT DE TERRASSA (Terrassa)

c. ÀGORA (Vilafranca del Penedès)

d. PRECSA (Cornellà de Llobregat)

A continuació presentarem els principals resultats obtinguts en les esmentades visites.

4.- Benchmarking

67

4.3.1. Anàlisi comparatiu dels vivers visitats En aquesta secció es presenten els resultats de les entrevistes mantingudes amb els responsables dels diferents vivers en les diferents visites realitzades. Amb l’objectiu de comparar la informació obtinguda en cada cas, aquesta informació és classificada segons un grup de factors o variables importants i que haurien de ser tinguts en compte per al disseny del viver de Sabadell. Aquests factors són:

Tipologia de viver (generalista, especialitzat, emprenedors, consolidació...)

Espais (superfícies, rotació, preus, esglaonats...)

Rotació i Bonificacions

Serveis (oferta de serveis prestats, destinataris, preus...)

Espais comuns

Estructura de RRHH (dimensió, perfils...)

Model de gestió (forma jurídica, grau d’autofinançament...)

4.- Benchmarking

68

En la taula 6 es presenta una comparativa de les variables escollides per als quatre vivers visitats. Entre els principals resultats destaquen els següents:

3 dels vivers poden classificar-se com a GENERALISTES;

Entre 110 - 165 m2 és la superfície que necessita un emprenedor per a iniciar una nova empresa industrial;

El preu de lloguer oscil·la entre 5 i 8,65 €/m2 (depenent del tipus de viver i sobretot de la localització);

El nombre de naus és de 6 a 17;

En 3 casos el període d’incubació és de 5 o 6 anys (però en 2 existeix certa flexibilitat);

L’estructura de recursos humans arriba a un nombre entre 5 i 11 persones;

3 dels vivers són una S.A.

4.- Benchmarking

69

TAULA 6. Anàlisi comparatiu dels vivers visitats.

Experts Externs (gratuits)

Els del viverNO els Utilitzenmassa

4-5 €/m2

MERCAT(banda baixa)

Tipologia de viver Naus Serveis Estructura

RRHHModel de

Gestió

GENERALISTAREDESSA(Reus)

PRECSA(Cornellà de

Llobregat)

Foment de Terrassa

CAN PERELLADA

CENTRE ÀGORA(Vilafranca

del Penedès)

GENERALISTA

ESPECIALITZAT

sectors agroalimentari i

vinícola

• SA de Capital Públic

• Equilibri •pressupostari

• Compte de resultats positiu

Públic objectiu

Àmbit territorial

• Empreses de nova creació

(REDESSA 1)

• Empreses enTransició,

> 3 ó 4 anys(REDESSA 2)

Empreses denova creació


• 5 comarques

• 100 municipis

• 239.000habitants

• 17 naus de 110 / 165 m2(REDESSA 1)

• 20 naus de225-350 m2(REDESSA 2)

Preu m2 mensual

(IVA INCLOS)

Rotació / Bonificacions

5-6 €/m2(REDESSA 1)

3,5- 4 €/m2(REDESSA 2)

Banda baixadel mercat

30% 1er any15% 2on anymercat 3er any(REDESSA 1)

5 anys“flexibilitat”

• 2 administratius• 1 AODL• 2 economistes• 2 diplomats•1 gerent

Espais comuns

HALL

cafeteriaProximitat

vivers serveis / industrial

• SA Municipal

(FOMENT DE TERRASSA)

• Terrassa

• 200,000 habitants

aprox,

Societat capital Risc

(públic/privat)

• Pla de negoci

• Capacitació

• Formació

• Alt Penedès

• 100,000 habitants aprox,

• 8 naus de 126 m2

• 8 naus de 40 m280 m2160 m2

Contractes semestrals renovablesfins a 3 anys

75% 1er trim50% 2on trim25% 3er trim

• Pla de negoci

• Capacitació• Formació

REDESSA 2 NO TÉ ESPAIS COMUNS

• 2 administratius• 4 o 5 TÈCNICS•1 gerent

• Àrea de PromocióEconòmica de l’Ajuntament de

Vilafranca

4-5 €/m2

MERCAT(banda baixa)

2 ESPAISDE SERVEIS AL VIVER


• 1administratiu• 1 aux adm• 2 TÈCNICS• Directora

SALA DE REUNIONSMés utilitzadaQue la SALAD’ACTES

GENERALISTA

(Distribució i assemblatge)


oamb menys

d’un any de vida

• Cornellà deLlobregat


• 6 naus de 120 a 315 m2

• Major demanda per les de reduïda dimensió

8,65 €/m2

MERCAT

6 anys

9,23% 1er any4,69% 2on anymercat 3er any

Assessoramenti Formació

Serveis generals de gestoria(obligatorisempreses

viver)

• 2 recepcionistes• 2 administratius• 4 AODL• 1 comptable• 1 tècnica•1 gerent/directora

• SA Municipal

• Equilibripressupostari

SALES DE REUNIONSMés utilitzadaQue la SALAD’ACTES

Experts Externs (gratuits)

Els del viverNO els Utilitzenmassa

4-5 €/m2

MERCAT(banda baixa)

Tipologia de viver Naus Serveis Estructura

RRHHModel de

Gestió

GENERALISTAREDESSA(Reus)

PRECSA(Cornellà de

Llobregat)

Foment de Terrassa

CAN PERELLADA

CENTRE ÀGORA(Vilafranca

del Penedès)

GENERALISTA

ESPECIALITZAT

sectors agroalimentari i

vinícola

• SA de Capital Públic

• Equilibri •pressupostari

• Compte de resultats positiu

Públic objectiu

Àmbit territorial


(REDESSA 1)

• Empreses enTransició,

> 3 ó 4 anys(REDESSA 2)



• 5 comarques

• 100 municipis

• 239.000habitants

• 17 naus de 110 / 165 m2(REDESSA 1)

• 20 naus de225-350 m2(REDESSA 2)

Preu m2 mensual

(IVA INCLOS)

Rotació / Bonificacions

5-6 €/m2(REDESSA 1)

3,5- 4 €/m2(REDESSA 2)

Banda baixadel mercat

30% 1er any15% 2on anymercat 3er any(REDESSA 1)


• 2 administratius• 1 AODL• 2 economistes• 2 diplomats•1 gerent

Espais comuns

HALL

cafeteriaProximitat

vivers serveis / industrial

• SA Municipal

(FOMENT DE TERRASSA)

• Terrassa

• 200,000 habitants

aprox,

Societat capital Risc

(públic/privat)

• Pla de negoci

• Capacitació

• Formació

• Alt Penedès


• 8 naus de 126 m2

• 8 naus de 40 m280 m2160 m2

Contractes semestrals renovablesfins a 3 anys

75% 1er trim50% 2on trim25% 3er trim

• Pla de negoci

• Capacitació• Formació

REDESSA 2 NO TÉ ESPAIS COMUNS

• 2 administratius• 4 o 5 TÈCNICS•1 gerent

• Àrea de PromocióEconòmica de l’Ajuntament de

Vilafranca

4-5 €/m2

MERCAT(banda baixa)

2 ESPAISDE SERVEIS AL VIVER


• 1administratiu• 1 aux adm• 2 TÈCNICS• Directora

SALA DE REUNIONSMés utilitzadaQue la SALAD’ACTES

GENERALISTA

(Distribució i assemblatge)


oamb menys

d’un any de vida

• Cornellà deLlobregat


• 6 naus de 120 a 315 m2

• Major demanda per les de reduïda dimensió

8,65 €/m2

MERCAT

6 anys

9,23% 1er any4,69% 2on anymercat 3er any

Assessoramenti Formació

Serveis generals de gestoria(obligatorisempreses

viver)

• 2 recepcionistes• 2 administratius• 4 AODL• 1 comptable• 1 tècnica•1 gerent/directora

• SA Municipal

• Equilibripressupostari

SALES DE REUNIONSMés utilitzadaQue la SALAD’ACTES


4.- Benchmarking

70

Complementàriament, a la taula 7 es presenta la relació entre el total d’empreses allotjades en cada viver i el total de personal que treballa per a oferir els serveis a aquesta empreses: rang entre 2 i 7,5 empreses per ocupat.

TAULA 7. Relació entre les empreses allotjades y els ocupats en els vivers visitats.

PERSONAL

EMPRESES ALLOTJADES

VIVER INDUSTRIAL

EMPRESES ALLOTJADES

VIVER SERVEIS

EMPRESES ALLOTJADES

CENTRE D’EMPRESES

TOTAL EMPRESES / TOTAL

PERSONES OBSERVACIONS

REDESSA

2 administratius 1 AODL (tècnics) 2 economistes 2 diplomats 1 gerent

17 21 22 7,5

PRECSA

2 recepcionistes 2 administratius 4 AODL (tècnics) 1 comptable 1 tècnica 1 gerent/directora

6 24 11 3,72

Serveis bàsics +

serveis de gestoria

obligatoris per a totes les empreses

allotjades

FOMENT DE TERRASSA

2 administratius 4 o 5 TÈCNICS

1 gerent

8 12 - 2,85

CENTRE ÀGORA VILAFRANCA

1 administratiu 1 aux. administra.

2 TÈCNICS 1 Directora

8 2 - 2


4.- Benchmarking

71

4.3.2. Aspectes clau a considerar Per altra banda, de l’experiència obtinguda de les visites realitzades, existeix un nombre d’aspectes clau que han de ser considerats a l’hora de dissenyar el centre d’empreses industrials (figura 28).

Coherència amb les necessitats detectades a l’àmbit territorial d’actuació;

Per a les noves empreses industrials la superfície òptima seria de 150 m2;

Las noves empreses industrials necessiten períodes més llargs que les empreses de serveis per obtenir un retorn per la inversió inicial;

Un lloguer baix no ha de ser el motiu d’estada al viver;

Capacitació més que assistència;

Sembla interessant i important incloure la figura de mentors i experts externs;

Cobrar pels serveis incrementa el VALOR percebut;

Els models de S.A. donen una major flexibilitat operativa.

4.- Benchmarking

72

FIGURA 28. Factors Clau.

Tipologiade viver Naus Serveis Estructura

RRHHModel de

Gestió

VIVERSINDUSTRIALS

ASPECTES CLAUS

Públicobjectiu

Àmbitterritorial

Preu m2 mensual

(IVA INCLOS)Rotació /

Esglaonats

• Els emprenedorsde serveisacostumen

a consumir mésserveis que no pas

els Industrials

• la propensió a consumir serveis

depèn més del tipusd’emprenedor que de

la pertenència a diferents subsectors

• Cobrar pels serveisIncrementa el valor

Percebut pels serveis i en general dels beneficisde l’estada al valor

• Capacitaciómés que assitència

• Personalització

• Formació

• Seniors/Mentors

• Expertsexterns

SOCIETATS DECAPITAL RISC

COHERÈNCIA

amb les necessitats detectadesa l’àmbit territorial d’actuació

El Centre Àgora ha acabat reconvertintnaus en despatxos i donant entrada a empreses no propiament del sector d’especialització del viver

DIMENSIONSÒPTIMES

Emprenedors iempreses

recent creació

100-110 m2

Empresesen transició

225-350 m2

DE MERCAT

(encara queestiguin a labanda baixa)

OFERIR IMPORTANTS

BONIFICACIONS AL PRIMER ANY

POT SER UN BON INCENTIU PER

ATRAURE EMPRENEDORS

PERÒ RÀPIDAMENT CAL

PASSAR APREUS DE MERCAT

EL LLOGUER NO HA DE SEREL MOTIU

D’ESTADA AL VIVER

5 ANYS

Les noves empresesindustrialsnecessitenperiodesllargs perobtenir un

retorn per laInversió inicial

CONSOLIDACIÓ

Des del 4rt o 5è any finsa un màximde 10 anys

ELS MODELS DE SA DONEN UNA

MAJOR FLEXIBILITATOPERATIVA

L’AUTOFINANÇAMENT HA DE SER

EL PUNT DE PARTIDA

COMPTES DE RESULTATS

POSITIUS HAURIA DE SER

L’OBJECTIU

PREDICAR AMB L’EXEMPLE

DAVANT ELSEMPRENEDORS

A QUI S’ASSESSORA

ESPAISCOMUNS

BÀSICS PERA FOMENTAR

INTERACCIONSENTRE LESEMPRESESDEL VIVER

(xarxes,Networking)

EN LA MESURA DEL POSSIBLEÉS BO QUE LESEMPRESES DE

SERVEIS IINDUSTRIALS

ESTIGUIN A PROPLES UNES

DE LES ALTRES

EQUIPS REDUITS

PODEN SER MOLT

EFICAÇOS

(REDESSA)

Tipologiade viver Naus Serveis Estructura

RRHHModel de

Gestió

VIVERSINDUSTRIALS

ASPECTES CLAUS

Públicobjectiu

Àmbitterritorial

Preu m2 mensual

(IVA INCLOS)Rotació /

Esglaonats

• Els emprenedorsde serveisacostumen

a consumir mésserveis que no pas

els Industrials

• la propensió a consumir serveis

depèn més del tipusd’emprenedor que de

la pertenència a diferents subsectors

• Cobrar pels serveisIncrementa el valor

Percebut pels serveis i en general dels beneficisde l’estada al valor

• Capacitaciómés que assitència

• Personalització

• Formació

• Seniors/Mentors

• Expertsexterns

SOCIETATS DECAPITAL RISC

COHERÈNCIA

amb les necessitats detectadesa l’àmbit territorial d’actuació

El Centre Àgora ha acabat reconvertintnaus en despatxos i donant entrada a empreses no propiament del sector d’especialització del viver

DIMENSIONSÒPTIMES

Emprenedors iempreses

recent creació

100-110 m2

Empresesen transició

225-350 m2

DE MERCAT

(encara queestiguin a labanda baixa)

OFERIR IMPORTANTS

BONIFICACIONS AL PRIMER ANY

POT SER UN BON INCENTIU PER

ATRAURE EMPRENEDORS

PERÒ RÀPIDAMENT CAL

PASSAR APREUS DE MERCAT

EL LLOGUER NO HA DE SEREL MOTIU

D’ESTADA AL VIVER

5 ANYS

Les noves empresesindustrialsnecessitenperiodesllargs perobtenir un

retorn per laInversió inicial

CONSOLIDACIÓ

Des del 4rt o 5è any finsa un màximde 10 anys

ELS MODELS DE SA DONEN UNA

MAJOR FLEXIBILITATOPERATIVA

L’AUTOFINANÇAMENT HA DE SER

EL PUNT DE PARTIDA

COMPTES DE RESULTATS

POSITIUS HAURIA DE SER

L’OBJECTIU

PREDICAR AMB L’EXEMPLE

DAVANT ELSEMPRENEDORS

A QUI S’ASSESSORA

ESPAISCOMUNS

BÀSICS PERA FOMENTAR

INTERACCIONSENTRE LESEMPRESESDEL VIVER

(xarxes,Networking)

EN LA MESURA DEL POSSIBLEÉS BO QUE LESEMPRESES DE

SERVEIS IINDUSTRIALS

ESTIGUIN A PROPLES UNES

DE LES ALTRES

EQUIPS REDUITS

PODEN SER MOLT

EFICAÇOS

(REDESSA)

EQUIPS REDUITS

PODEN SER MOLT

EFICAÇOS

(REDESSA)


4.- Benchmarking

73

4.3.- CONCLUSIONS

En termes de superfície, 165 m2 (ideal entre 110 -165 m2) és el que necessita un emprenedor per a iniciar una nova empresa industrial.

350 m2 pot ser excessiu i com a resultat:

O seria molt car i poc funcional per a l’emprenedor, O s’hauria de cobrar molt economic el metre quadrat (resultant en una explotació ineficient de les parcel·les).

Altres tipus de negocis com les empreses en transició (del 5è al 10è any de vida) podrien necessitar uns 225-350 m2 (o més i tot depenent de l’activitat).

Aquest tipus d’establiment no funciona com un viver sinó com un centre de “CONSOLIDACIÓ” empresarial

Especialment funcional si el mercat immobiliari no ofereix naus d’aquesta dimensió ideal (moltes vegades les naus estàndard superen els 600 m2).

Sembla raonable que las empreses estiguin al viver 5 anys, encara que depenent del cas (considerant l’informe tècnic corresponent) el termini es pot estendre sensiblement (fins i tot fins a 8 anys),

Sobretot en aquells vivers de tipus industrial on es requereix alguna inversió en béns d’equip.

4.- Benchmarking

74

L’informe tècnic pot ser elaborat per un tècnic intern i/o per un tutor extern (empresari amb experiència i de forma voluntària) que es reuneixi semestralment amb l’emprenedor i coneix la seva trajectòria i solvència.

Com a lloguer cal optar per cobrar “la banda baixa” dels preus de mercat, encara que arribant a aquest nivell de forma esglaonada:

El primer any es pot cobrar un 30-50% menys, Durant el segon un 15-25% menys i En el tercer es pot adoptar la banda baixa dels preus indicats pel mercat.

Les empreses industrials solen treballar de manera molt autònoma i és molt difícil que comparteixin serveis. Pel què fa als sectors, és més aviat el tipus d’emprenedor i no el sector el que defineix els tipus de serveis oferts.

En aquest sentit, sembla més eficient que un viver de serveis i un altre industrial estiguin junts o que el viver i els espais per a empreses en consolidació comparteixin una mateixa ubicació ja que al localitzar-los separats es dupliquen costos (especialment els relacionats amb els serveis) i desactiva la utilització de determinats serveis.

L’estructura de personal és relativament reduïda, amb un nombre de treballadors que ronda els vuit, incloent

El director, Dues administratives i Cinc tècnics (entre llicenciats i diplomats).

4.- Benchmarking

75

La relació entre el total d’empreses allotjades en cada viver i el total de personal que treballa per a oferir els serveis a aquesta empreses: rang entre 2 i 7,5 empreses per ocupat.

La relació identificada coma òptima per Europa es 3,2

Concentrar-se en tipus d’emprenedors i de projectes més que en sectors (la decisió no es pren a priori, sinó al moment d’avaluar projectes i emprenedors).

5.- Alternatives i Propostes Estratègiques

76

5. ALTERNATIVES I PROPOSTES ESTRATÈGIQUES VOLEM: PROPOSAR DIFERENTS ALTERNATIVES ESTRATÈGIQUES SOBRE EL TIPUS DE VIVER D’EMPRESES QUE ES PODRIA DESENVOLUPAR A SABADELL A PARTIR DE LA DIAGNOSI EFECTUADA EN ELS APARTATS ANTERIORS.

5.1.- Anàlisi DAFO Amb l’objecte de presentar una possible estratègia general, utilitzem com a inputs les conclusions obtingudes en l’anàlisi dels apartats anteriors que podem resumir en la següent Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO) per al projecte del viver d’empreses de Sabadell (figura 29).


77

FIGURA 29. Anàlisi DAFO- Viver de Sabadell.

D A Debilitat dels instruments actuals

Àmbit industrial no resolt

Rigidesa en termes de superfície de les futures

naus (Pla Urbanístic)

Tendència a la “terciarització” dels emprenedors

L’augment de l’atur (potencials emprenedors, però amb projectes de “baix perfil” i amb una menor probabilitat d’èxit i supervivència)

Aquelles indústries amb major participació quant

al nombre d’empreses es podem classificar com de baixa o mitja intensitat del coneixement

Molts dels sectors on més empreses s’han creat

són aquells més destructors de llocs de treball

Voluntat política de tirar endavant el projecte

Experiència de Sabadell en temes vinculats al suport a emprenedors

Existència d’infraestructura i espai disponible (30

naus i 14.000 m2 d’edifici)

Disponibilitat de recursos humans capacitats

Esgotament del cicle econòmic actual

El viver com a nou instrument de desenvolupament econòmic local (empreses industrials)

Possible oferta insuficient de naus d’ús industrial a Sabadell, especialment de menys de 400 m2.

L’augment de l’atur (potencials nous

emprenedors, veritablement “Schumpeterians”)

F O Font: Elaboració pròpia


78

5.2.- Models Alternatius de vivers d’empreses Tenint en compte la informació teòrica i analítica presentada i a partir de les visites realitzades per l’equip de Horwath, a continuació definirem els models alternatius a considerar com a opcions potencials per al disseny del Viver Empresarial de Sabadell (Taula 8). TAULA 8. Opcions pel disseny del viver de Sabadell.

Centre empresarial (viver + espai per a la consolidació + centre de negocis)

Viver tradicional Tipus

S.A. o S.A.M. (més flexible i i possibilita, superades les etapes primerenques, atraure nous socis en etapes més avançades del projecte)

Organisme autònom (menys flexible) Model de Gestió

Amb bonificacions i ràpida convergència als de mercat baix cost Preus

Amb espai per a la consolidació d’empreses en transiciói/o amb seguiment després de la sortida, per a intentar retenir a les empreses en la regió

NOSeguiment i consolidació

Integral, amb espai físic, la formació i assessorament, però també usant un sistema de mentors i brindant suport tecnològic i financer

Limitada a l’espai físic, la formació i l’assessorament Incubació

6 anys inflexible 5 anys flexibleCriteri de sortida

empreses noves i empreses en consolidacióempreses noves, fins a 1 any d’antiguitat Criteri d’admissió

SI, formació i capacitació de l’empresari i planificació del negoci abans de l’admissió

NO (tan sols orientació)Pre Incubació

ESPECIALITZAT, un sector particular o empreses basades en coneixement o tecnologia (més xarxes). Requereix una localització especial (en una determinada regió, prop d’un parc científic o una universitat).

GENERALISTA qualsevol sector (menys sinergies). (pot estar fora de la ciutat, normalment en sòl

industrial)

Mercat Objectiu

Preocupació per l’assoliment dels objectius descrits en el pla de negoci.

Sense preocupació pel ràtio de graduació i/o supervivència

Eficàcia

Serveis d’assessorament i gestoria (més recursos humans), obligatoris, funcionen com estímul i seguiment

Serveis bàsics i optatius (menys recursos humans), sense preocupació pel ràtio d’ús

Utilitat

Equilibri pressupostariEquilibri pressupostari NO prioritari Eficiència i Sostenibilitat

Impacte laboral = generació de llocs de treball (més comúen governs locals)

Serveis a l’emprenedor = creació d’empreses per a donar resposta i assistència l’emprenedor.

Objectius i Rellevància

OPCIÓ BOPCIÓ ACONCEPTE

Centre empresarial (viver + espai per a la consolidació + centre de negocis)

Viver tradicional Tipus

S.A. o S.A.M. (més flexible i i possibilita, superades les etapes primerenques, atraure nous socis en etapes més avançades del projecte)

Organisme autònom (menys flexible) Model de Gestió

Amb bonificacions i ràpida convergència als de mercat baix cost Preus

Amb espai per a la consolidació d’empreses en transiciói/o amb seguiment després de la sortida, per a intentar retenir a les empreses en la regió

NOSeguiment i consolidació

Integral, amb espai físic, la formació i assessorament, però també usant un sistema de mentors i brindant suport tecnològic i financer

Limitada a l’espai físic, la formació i l’assessorament Incubació

6 anys inflexible 5 anys flexibleCriteri de sortida

empreses noves i empreses en consolidacióempreses noves, fins a 1 any d’antiguitat Criteri d’admissió

SI, formació i capacitació de l’empresari i planificació del negoci abans de l’admissió

NO (tan sols orientació)Pre Incubació

ESPECIALITZAT, un sector particular o empreses basades en coneixement o tecnologia (més xarxes). Requereix una localització especial (en una determinada regió, prop d’un parc científic o una universitat).

GENERALISTA qualsevol sector (menys sinergies). (pot estar fora de la ciutat, normalment en sòl

industrial)

Mercat Objectiu

Preocupació per l’assoliment dels objectius descrits en el pla de negoci.

Sense preocupació pel ràtio de graduació i/o supervivència

Eficàcia

Serveis d’assessorament i gestoria (més recursos humans), obligatoris, funcionen com estímul i seguiment

Serveis bàsics i optatius (menys recursos humans), sense preocupació pel ràtio d’ús

Utilitat

Equilibri pressupostariEquilibri pressupostari NO prioritari Eficiència i Sostenibilitat

Impacte laboral = generació de llocs de treball (més comúen governs locals)

Serveis a l’emprenedor = creació d’empreses per a donar resposta i assistència l’emprenedor.

Objectius i Rellevància

OPCIÓ BOPCIÓ ACONCEPTE



79

5.3.- PROPOSTES ESTRATÈGIQUES Davant els escenaris descrits, les estratègies que es poden derivar com les més adequades per l’elecció del millor model per Sabadell són aquelles que permetin:

Basar-se en els punts forts del municipi i el seu entorn;

Superar o corregir els punts febles del projecte;

Aprofitar les oportunitats detectades;

Contrarestar les amenaces. Proposem 3 ALTERNATIVES ESTRATÈGIQUES que presenten diferents implicacions en termes de costos, de possibilitats reals i d’efectes sobre el sector industrial i la resta de l’economia de Sabadell:

VIVER D’EMPRESES DE SABADELL

CENTRE D’EMPRESES INDUSTRIALS DE CAN ROQUETA CENTRE D’EMPRESES I D’INCUBACIÓ INDUSTRIAL DE SABADELL

A

B

C


80

5.3.1.- Opció A: Viver d’empreses de Sabadell JUSTIFICACIÓ

L’objectiu d’aquesta eina seria promoure el creixement industrial i econòmic del municipi de Sabadell mitjançant el suport al desenvolupament de noves empreses industrials.

DESCRIPCIÓ

El viver d’empreses com a eina de suport per a emprenedors, amb la finalitat d’oferir espai i serveis de qualitat i altament personalitzats en temes vinculats amb la gestió i l’assessorament empresarial. En aquest sentit, hauria d’oferir una àmplia gamma de serveis integrals orientats a resoldre les necessitats de les noves empreses industrials.

IMPLICACIONS

D’acord amb les opcions de disseny presentades anteriorment, aquest tipus d’eina de promoció tindria les següents característiques:

a) Empreses noves,

b) GENERALISTA: qualsevol sector

• Menys sinergies. • Fora de la ciutat, sòl industrial.


81

c) Equilibri pressupostari com a objectiu.

• Amb bonificacions i ràpida convergència als preus de mercat. • Àmplia gamma de serveis de pagament.

Qualsevol empresa industrial amb menys d’un any d’antiguitat pot disposar d’espai i serveis, reduint els costos fixos utilitzant els serveis comuns amb preus situats a la banda inferior dels preus de mercat.

El Viver d’empreses presta un conjunt de serveis generals: lloguer d’espais industrials, sales de reunions, fax, fotocòpies, ordinadors i tot tipus de serveis: recepció de correu i missatgeria, secretàries, servei de recepció, servei de cafeteria, neteja d’espais comuns, calefacció i aire condicionat, consergeria, formació, biblioteca, reserva de viatges, provisió de serveis (aigua, electricitat, gas, telefonia, Internet..).

Alguns serveis específics per emprenedors i empreses noves serien els següents:

• Pre-incubació (assessorar i acompanyar el procés de gestació, perquè aquest sigui més eficaç i no es desenvolupi dintre del viver),

• Coaching permanent, • Accés a xarxes i experts en negocis, tecnologia i centres tecnològics, • Assessories en plans de negoci i formació d’empreses, • Accés al finançament, business angels, capital de risc, bancs, subvencions.

A més oferiria un servei d’assessoria complet i a baix cost (mitjançant subcontractació externa, evitant l’increment innecessari de la plantilla3):

• Financer (viabilitat, paritatges, gestió patrimonial, anàlisi d’inversions), • Fiscal i comptable (facturació, llibres, declaracions d’impostos), • Auditoria (valoració d’estats comptables i financers),

3 En aquest cas, el rol del centre d’empreses es concentrarà en la selecció, avaluació i control de qualitat dels prestadors dels serveis.


82

• Màrqueting (plans, estudis sectorials i de mercat), • Laboral (cotitzacions socials, inspecció de treball, etc.), • Jurídic (contractes, estatuts, societats, estrangeria, recursos i reclamacions), • Consultoria (recursos humans, gestió, qualitat, processos, logística), • Informàtica (equips, xarxes, programari), • Domiciliació com a oficina virtual (amb tots els serveis però sense espai físic fix) o amb dret a

l’ús d’una sala comuna de treball (escriptori i connexió a Internet), • Traduccions i de gestoria (subvencions, tràmits burocràtics, gestions diverses). • Neteja d’espais no comuns.

VALORACIÓ

Possiblement 350 m2 sigui molt espai per a les empreses noves. Això requeriria reduir les superfícies de les naus i per tant sol·licitar una modificació de la normativa urbanística.

Ens genera dubtes la possibilitat de poder omplir l’edifici únicament amb aquest tipus d’empreses noves,

Tanmateix, el pas d'un model basat en la construcció i els serveis a un més centrat en la indústria requereix temps. En aquest sentit, pot ser que el viver tardi a completar la seva capacitat o que sigui necessari relaxar els criteris d'admissió,

Tant les característiques de les empreses (noves i petites) com les del tipus de negoci (emergent), donen a aquesta opció un nivell de risc elevat.


83

Un problema a tenir en compte és el fet que les activitats industrials necessiten habilitacions especials. En certs casos, preparar i presentar els requeriments per a l'habilitació pot ser costós per a empreses noves (requereix de tràmits i fins i tot d'una memòria tècnica) i, sobretot, considerant que no romandran molts anys en aquest espai físic.


84

5.3.2.- Opció B: Centre d’empreses industrials de Can Roqueta JUSTIFICACIÓ

L’objectiu d’aquesta eina és promoure i donar suport a la consolidació de Pimes joves per a ajudar-les a créixer i millorar el seu nivell competitiu.

A partir de l’anàlisi presentada al llarg del present informe, apareixen diferents arguments que semblen indicar la necessitat de passar de la idea del viver d’empreses a la del centre d’empreses. Entre aquests arguments destaquen els següents:

• A nivell europeu, existeix cert consens entre els experts per a recomanar que l’espai màxim dedicat

als vivers d’empreses no superin els 4.000 m2 (i l’espai planificat és de més del doble). • La dimensió planejada per a les naus (uns 350 m2 si no es modifica la normativa vigent) sembla que

s’ajusta millor a les necessitats d’empreses en etapa de consolidació (més de 3 anys d’antiguitat).

• Amb la crisi econòmica (que afectarà en major mesura a moltes de les activitats predominants al municipi), podria haver-hi un descens en la demanda d’espai industrial per a empreses noves, o bé un increment de la demanda per a projectes de baix perfil (vinculats a auto ocupats que volen sortir de l’atur i amb escàs potencial de creixement). En aquest sentit, potser, seria convenient concentrar esforços en la consolidació d’empreses ja existents.


85

DESCRIPCIÓ

El centre d’empreses com a eina de suport per a empresaris industrials, amb la finalitat d’oferir espai i serveis de gestió i assessorament. En aquest sentit, intentaria donar una àmplia gamma de serveis bàsics orientats a resoldre les necessitats dels empreses joves en fase de consolidació.

IMPLICACIONS

D’acord amb les opcions de disseny, aquest centre d’empreses tindria les següents característiques:

d) Empreses en consolidació, e) GENERALISTA: qualsevol sector

• Menys sinergies. • Fora de la ciutat, sòl industrial.

f) Equilibri pressupostari com a objectiu. • Preus de mercat. • Àmplia gamma de serveis de pagament.


86

Qualsevol empresa pot disposar d’espai i/o serveis d’una manera immediata, gairebé sense inversió inicial i reduint els costos fixos, utilitzant solament els serveis comuns que es necessiti (costos a la banda inferior dels preus de mercat).

El Centre d’empreses presta un conjunt de serveis bàsics com ara el lloguer d’espais industrials, sales de reunions, fax, fotocòpies, ordinadors i tot tipus de serveis: recepció de correu i missatgeria, secretàries, servei de recepció, servei de cafeteria, neteja d’espais comuns, calefacció i aire condicionat, consergeria, reserva de viatges, provisió de serveis (aigua, electricitat, gas, telefonia, Internet..).

A més oferiria un servei d’assessoria complet i a baix cost per al suport a les empreses en la seva interacció quotidiana amb clients, proveïdors i les diferents instàncies de l’administració, incloent els assessoraments:

• Financer (viabilitat, pariatges, gestió patrimonial, anàlisi d’inversions), • Fiscal i comptable (facturació, llibres, declaracions d’impostos), • Auditoria (valoració d’estats comptables i financers), • Màrqueting (plans, estudis sectorials i de mercat), • Laboral (cotitzacions socials, inspecció de treball, etc.), • Jurídic (contractes, estatuts, societats, estrangeria, recursos i reclamacions), • Consultoria (recursos humans, gestió, qualitat, processos, logística), • Informàtica (equips, xarxes, programari), • Traduccions i de gestoria (subvencions, tràmits burocràtics, gestions diverses). • Neteja d’espais no comuns.


87

VALORACIÓ

Els avantatges d’aquesta opció serien:

• Aprofitar millor l’espai disponible; • Al tractar-se d’empreses en consolidació s’amplien els terminis de rotació reduint les complicacions i

l’esforç de captar i admetre noves empreses permetent, d’aquesta manera, que els recursos disponibles es concentrin totalment i en major mesura en les empreses existents;

• Les empreses en etapa de consolidació són menys consumidores d’alguns serveis específics i per això, amb aquest tipus d’empreses, es necessitaria una estructura més reduïda de recursos humans. D’aquesta manera, també pot superar-se una debilitat ja assenyalada en l’opció del viver (com que les empreses industrials demanden menys serveis que les empreses de serveis, no seria molt rendible crear una gran estructura).

Per a aquesta opció també existeixen alguns punts en contra:

• Al ser molt generalista (en sectors i en antiguitat), en aquesta opció no és tan senzill establir clars

criteris d’admissió. • Encara que aquesta opció supera a la del viver en quan a l’ús de l’espai disponible, també és cert

que les accions de benchmarking suggereixen que seria molt convenient comptar amb naus de diferents superfícies.

• Com per al cas de l’opció A, com a conseqüència de treballar amb un ampli rang de sectors, poden existir problemes a l’hora de tramitar les llicències d’activitat (especialment a causa de temes relacionats amb la normativa mediambiental). No obstant això, en aquest cas el problema és menor ja que les empreses podran quedar-se més temps al centre.


88

5.3.3.- Opció C: Centre d’empreses i d’incubació industrial de Sabadell (CEIS) JUSTIFICACIÓ

És important dissenyar i articular ofertes diferents per a les diferents etapes i perfils (formació, assistència tècnica genèrica, assistència tècnica especialitzada, finançament, etc.).

DESCRIPCIÓ

El CEIS com a element dinamitzador del sector industrial a Sabadell amb l’objectiu de convertir-se en un instrument complert de suport a la creació i consolidació d'empreses industrials amb una visió integral del procés emprenedor.

IMPLICACIONS:

Convertir al CEIS en un instrument com el descrit anteriorment requereix dotar-lo amb alguns serveis indispensables per a un tipus específic de client potencial:

• Centre d’empreses: • Serveis bàsics per a les empreses (telefonistes, informació, neteja, manteniment,

consergeria, seguretat...) • Sales de reunions, espais polivalents i sala d’exposicions i presentacions d’empresa. • Servei d’orientació i suport per a la gestió de subvencions i ajuts; • Servei de recerca de socis financers, societat de capital risc, Societat de Capital Llavor,

etc.


89

• Restauració i càtering • Reparació i manteniment • Altres serveis professionals: jurídics, gestoria, reparacions i manteniment d’ofimàtica,

subministrament de mobiliari i material d’oficina, vending, llibreria, papereria, reprografia, etc.

• Consolidació d’empreses.

• Espai per a l’establiment d’empreses industrials en etapa de consolidació que puguin continuar el seu procés de desenvolupament, amb majors garanties.

• Centre de Pre- Incubació: assessorar i acompanyar als emprenedors durant el procés de

gestació perquè aquest sigui més eficaç i no es desenvolupi dintre del viver (evitant que aquesta etapa s'estengui en el temps i podent admetre els projectes quan aquests es troben realment preparats pel seu llançament). En aquest centre es realitzarà formació i capacitació en temes relacionats amb:

• Motivació, • Identificació de l'oportunitat, • Adquisició de les capacitats emprenedores necessàries, • Pla de negoci, • Planificació i gestió.


90

• Viver d’empreses: Per a crear microempreses amb perfil industrial (especialment segments emergents) perquè s’estableixin a la incubadora per un termini no superior als 5/6 anys.

• Serveis de transferència tecnològica: dissenyat com un centre de transferència que faciliti i

acceleri l’adopció de noves tecnologies.

• Solucions logístiques i d’infraestructura: • Serveis de transport adequats; • Missatgeria i correus, serveis de logística.

VALORACIÓ:

Amb aquesta opció es busca explotar els avantatges potencials d’aprofitar l’estructura del CEIS amb l’objecte de promoure la creació de noves empreses i també consolidar las ja existents.

Estendre la concepció d’un viver a un programa més ampli de entrepreneurship. És a dir, estendre la conceptualització del procés de creació d’empreses cap a un enfocament més integral.

Encara que aquesta opció té cert impacte econòmic, aquest efecte seria més important si s’incloguessin diferents tipus d’empreses per a aprofitar les sinergies generades per les economies d’escala i d’aglomeració.

L’èxit d’aquesta opció passa, en part, per la determinació una política clara a seguir, pensada per al llarg termini i amb una visió i un pla estratègic concret.


91

5.4.- CRITERIS DE SELECCIÓ ESTRATÈGICA En aquest sentit, per a la selecció del model més adequat hem de seguir els següents criteris de selecció estratègica:

I. Coherència amb els objectius: Quins objectius es marca Sabadell pel què fa al desenvolupament

econòmic en general? I pel què fa al Parc empresarial en particular? a) Desenvolupament econòmic general: Economia innovadora, creativa i, en conseqüència, competitiva,

d’alt valor afegit, i sostenible en el temps. Si aquest és l’objectiu cal posar les bases perquè prosperin els sectors que ho permetran.

b) Desenvolupament del sector industrial: Cal decidir-se si s’opta decididament per desenvolupar únicament noves empreses o si, a més, es dóna suport a la consolidació d’empreses en transició.

II. Consistència amb els recursos i capacitats de Sabadell com a espai econòmic:

Hi ha vàries estratègies plantejades que es basarien en les capacitats del municipi i podrien superar les mancances mitjançant la voluntat i el capital públic necessari, el qual no és astronòmic.

III. Concordança amb l’entorn:

Hi ha vàries estratègies que es basen en aprofitar les oportunitats de l’entorn perfectament desenvolupables.


92

IV. Viabilitat: No esgoten els recursos de Sabadell, al revés, la major part de les estratègies que plantegem són costoses però tanmateix viables. Es tracta de convertir un interrogant en una estrella i això sempre requereix d’inversions importants (i Cash Flows negatius a curt termini), però cal recordar el concepte d’invertir: una despesa en el present per obtenir un rendiment en el futur. La corba d’experiència, a més, ens demostra que efectivament hi haurà guanys apreciables de competitivitat a llarg termini, però també hem observat que el concurs públic és fonamental en aquest sector.


93

5.5.- OPCIÓ SELECCIONADA

De l’anàlisi de la informació presentada i a partir de les diferents reunions mantingudes amb els responsables del projecte, es pot deduir que l’opció B (apartat 5.3.2) és la que millor s’ajusta als criteris de selecció estratègica proposats. En aquest sentit, el Centre d’empreses industrials de Can Roqueta és el model més apropiat per a desenvolupar per, d’aquesta manera, assolir concordança amb la situació de l’entorn, consistència amb els recursos i capacitats del municipi, coherència amb els objectius i, al mateix temps, arribar als nivells desitjats de viabilitat per al projecte. Encara que tots els criteris de selecció han estat considerats, és convenient detallar aquells arguments més forts que justifiquen l’elecció:

En referència a la coherència amb els objectius, el centre d’empreses està pensat es planificarà com una eina de suport a les Pimes en consolidació i que forma part d’un marc estratègic més ampli de promoció de l’activitat empresarial a Sabadell.

Pel que fa a la concordança amb l’entorn, és evident l’existència d’una fallada de mercat que no permet la generació d’una dinàmica positiva que afavoreixi el desenvolupament de la indústria en el municipi. És a dir, és evident la necessitat d’una eina de suport a les empreses industrials. Més encara, amb la crisi econòmica (que afectarà en major mesura a moltes de les activitats predominants al municipi), podria haver-hi un descens en la demanda d’espai d’ús industrial per a empreses noves o bé un increment de la demanda per a projectes de nous aturats que volen sortir de l’atur i amb escàs potencial de creixement. En aquest sentit, potser, seria convenient concentrar esforços en la consolidació d’empreses ja existents.


94

Amb relació amb la consistència amb els recursos i capacitats, pensem que l’opció del centre d’empreses és la que millor s’ajusta a la disponibilitat d’espai i a l’ús més racional dels recursos humans ja existents.

Aprofitar millor l’espai disponible (sense necessitat de modificar la normativa); Aprofitar els tècnics i serveis actualment existents en el Vapor Llonch, sense necessitat de duplicació de

recursos.

Amb empreses en consolidació s’amplien els terminis de rotació reduint les complicacions i l’esforç de captar i admetre noves empreses permetent, d’aquesta manera, que els recursos disponibles es concentrin totalment i en major mesura en les empreses existents;

Les empreses en etapa de consolidació són menys consumidores d’alguns serveis específics i per això, amb aquest tipus d’empreses, es necessitaria una estructura més reduïda de recursos humans. D’aquesta manera, també pot superar-se una debilitat ja assenyalada en l’opció del viver (com que les empreses industrials demanden menys serveis que les empreses de serveis, no seria molt rendible crear una gran estructura).

Prendre en consideració els punts prèviament exposats serà un primer pas important per a assegurar la viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte.

6- Disseny del projecte

95

6. DISSENY I PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE: CENTRE D’EMPRESES INDUSTRIALS DE CAN ROQUETA

VOLEM: Dissenyar globalment el projecte, és a dir, conceptualitzar el Centre Empresarial de Can Roqueta respecte a Objectius, Descripció conceptual, Disseny d’un Centre de Serveis, Dimensionament i primera proposta de distribució d’espais, Viabilitat i finançament I PLANIFICACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DEL CENTRE D’EMPRESES INDUSTRIALS DE CAN ROQUETA.

6.1.- DESCRIPCIÓ DEL MODEL

6.1.1.- Característiques generals del projecte Com s'ha presentat en el capítol quatre, hi ha alguns factors clau que han de considerar-se al planificar el centre d'empreses de Can Roqueta. A continuació es presenta una descripció amb les recomanacions sobre cadascuna d'aquestes variables en el context de l'actual projecte:

Objectiu i rellevància: el model de centre empresarial ha de respondre a les condicions de l’entorn (presentades en el capítol 2) i, al mateix temps, ser coherent amb els objectius de la institució promotora:

Suport a la consolidació d’empreses industrials del municipi per a reduir la seva mortalitat, ajudar-les

a superar barreres (gerencials, de mercat i tècniques) que impedeixen el seu creixement, impulsar l’activitat industrial de la regió, fomentar la reconversió del teixit empresarial local i promoure el desenvolupament econòmic del municipi.


96

Tipus de centre: centre destinat a donar suport per a la consolidació d’empreses industrials dedicades a activitats diverses. Té un àmbit ampli o GENERALISTA, sense concentrar-se en cap nínxol o segment específic.

Parcel·la de 12.330 m2; Entre 28 i 30 naus entre 175 i 625 m2.

Mercat objectiu: El centre de consolidació estarà dirigit a empreses entre 2 i 5 anys d’antiguitat (a comptar des de l’inici real de l’activitat), que desenvolupin alguna activitat industrial, amb projectes basats en la diferenciació i empresaris classificats com a dinàmics (resultat d’avaluacions i anàlisis prèvies a l’admissió).

Com s’ha anticipat en els capítols 2 i 3, la demanda mitjana potencial per a un viver industrial seria,

cada any, de 30 empreses a Sabadell i de 100 si considerem també als municipis veïns. Pel cas d’un centre per a la consolidació d’empreses i acceptant una mortalitat del 50 % en els tres primers anys de vida, la demanda potencial mitjana seria de 65 empreses (15 de Sabadell més 50 dels municipis veïns).

Criteris d’admissió i sortida: L’èxit del projecte està estretament associat amb l’èxit de les empreses allotjades.

Per a millorar la probabilitat d’èxit, alguns de les criteris a tenir en compte en el procés d’admissió

serien:

o Coherència amb els objectius del Centre; o Empreses amb factibilitat tècnica/financera i potencial de creixement (preferentment amb

avantatges competitius basats en la diferenciació);


97

o Empresaris amb experiència i coneixement del sector (es donarà preferència a empresaris

amb formació universitària i a aquelles empreses dirigides per un equip); o Predisposició dels empresaris per a acceptar i aplicar els consells oferts pel staff.

Per a decidir l’admissió de les empreses es crearà un comitè de selecció format pels tècnics del Centre d’empreses de Can Roqueta, Personal del Vapor Llonch i algun assessor extern (expert, mentor, Cambra de comerç de Sabadell, etc).

Per al centre de consolidació l’estada serà de 6 anys, amb una certa flexibilitat a partir d’un informe

tècnic i d’acord amb els indicadors d’acompliment i potencial de l’empresa que ocupa l’espai.

Model de gestió, eficiència i sostenibilitat: el fet d’optar per una figura jurídica com la de S.A. (o estar vinculada directament a una entitat amb aquesta figura) dóna al centre flexibilitat i agilitat per a prendre decisions, obtenir recursos i realitzar convenis i contractes (fins i tot buscar nous socis i fonts de finançament). Alguns aspectes clau seran:

Gestionar el centre seguint un model empresarial;

Redactar un pla de negoci o pla estratègic per a monitorar els seus resultats i modificar el seu posicionament estratègic com a resposta als canvis en les tendències de mercat;

A curt termini buscar l’equilibri pressupostari, a mitjà termini buscar l’auto sustentació i a llarg termini l’assoliment de comptes de resultats positius.

Utilitat i Eficàcia: El centre no només oferirà un conjunt de serveis bàsics, sinó que posarà a disposició de les empreses una àmplia gamma de serveis. En aquest sentit, l’objectiu serà dissenyar aquests serveis perquè siguin realment útils i induir a les empreses a l’ús d’aquests serveis (permetent el seguiment de les empreses i representant l’autèntic valor afegit del centre). Per altra banda, es dissenyaran un conjunt d’indicadors per a poder mesurar i controlar l’eficàcia del centre empresarial.


98

Pre-incubació i seguiment: Al centre de Can Roqueta NO hi haurà activitats de pre-incubació (alguns d’aquests serveis es podran obtenir al Vapor Llonch), encara que sí un detallat control de projectes i empresaris per a permetre l’ingrés d’aquelles empreses que compleixin amb els requisits i objectius proposats. El seguiment de les empreses continuarà fins i tot després de que aquestes abandonin el centre, amb l’objectiu que aconsegueixin romandre localitzades dins l’àrea del municipi.

Preus: Tal i com es presentarà en els pròxims apartats, l’objectiu del Centre d’empreses industrials no és el de convertir-se en un espai per a llogar naus a baix cost. En aquest sentit, els preus presentaran certes bonificacions inicials, però en ràpida convergència cap als valors de mercat (el veritable valor per a les empreses ha de ser la possibilitat d’obtenir serveis de qualitat, a bon preus i les potencials sinergies generades per l’entorn).

6.1.2.- Proposta d’activitats Els serveis oferts pel centre seran, en definitiva, el valor afegit que aquesta eina de promoció empresarial oferirà a les empreses amb l’objectiu de millorar les seves possibilitats de consolidació i creixement. Per tant, aquests serveis han de ser de qualitat, però també s’han d’adaptar a les necessitats de les empreses i, d’altra banda, s’han de dissenyar els mecanismes perquè les empreses utilitzin realment aquests serveis. En aquest sentit, es podrien dissenyar diferents esquemes que van des de l’ús obligatori (com en algun dels casos visitats) mitjançant el pagament d’una quota fixa mensual, fins a diferents tipus de bonus que incloguin, d’acord amb les necessitats de les empreses, diferents serveis. L’essència d’aquestes mesures és evitar que el Centre Empresarial es converteixi únicament en un polígon industrial (lloguers a bon preu i fins i tot amb la possibilitat de competència deslleial amb el sector privat), impulsant l’ús d’aquells serveis que, en definitiva, faran possible l’assoliment de la missió d’aquest instrument de promoció econòmica.


99

Tal i com ja s’ha avançat en el capítol cinc, entre els serveis que creiem que hauria d’oferir el Centre Empresarial de Can Roqueta podem distingir diferents nivells.

El Centre d’empreses presta un conjunt de serveis bàsics com (taula 9): TAULA 9. Serveis bàsics del Centre empresarial de Can Roqueta.

SERVEI OBSERVACIONS

Lloguer d’espais industrials, sales de reunions, aules de formació i punt de trobada servei de vending

Les modernes instal·lacions del centre cobriran totes les necessitats d’espais, incloent no només el lloguer de naus industrials, sinó també la possibilitat de llogar sales de reunions totalment equipades per a rebre clients i proveïdors, una sala de conferències, sales de formació (amb ordinador, canó projector i pissarra) i un meeting & networking point amb servei de vending on els diferents empresaris del centre es poden reunir, conèixer i relacionar.

Servei administratiu, fax, fotocòpies, ordinadors

El personal de l’administració del centre d’empreses posarà a la disposició dels empresaris un conjunt de serveis vinculat amb la gestió de les comunicacions telefòniques (missatges, cites), al mateix temps que oferiran la possibilitat de contractar el servei de fax i fotocopiadora. A més, el centre haurà d’estar equipat amb un espai amb ordinadors a la disposició de les empreses. Per altra banda, s’oferirà un servei de compra de inputs de papereria i llibreria. Finalment, l’administració estarà equipada amb una farmaciola.

Servei de recepció, recepció de correu i missatgeria El centre empresarial donarà el servei de recepció de visites i correu, així com també oferirà, mitjançant el pagament corresponent, el servei d’enviament de correu, missatgeria i paquets.

Consergeria, neteja d’espais comuns, manteniment i Seguretat passiva

El centre empresarial haurà de comptar amb un conjunt de serveis auxiliars indispensables per al seu funcionament. Aquests serveis, com el de neteja, el de manteniment i el de seguretat passiva (vídeo vigilància) seran contractats externament a empreses privades.

Neteja d’espais no comuns Per a aquelles empreses que ho desitgin existirà la possibilitat de


100

TAULA 9. Serveis bàsics del Centre empresarial de Can Roqueta. SERVEI OBSERVACIONS

contractar el servei de neteja per a la nau que ocupa (mitjançant el pagament d’una tarifa). Aquest servei serà ofert per una empresa externa que tindrà un conveni especial amb el centre empresarial.

Provisió de serveis (aigua, electricitat, gas, telefonia, Internet..) i calefacció i aire condicionat

El centre d’empreses comptarà amb instal·lacions proveïdes de tots els serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats quotidianes de les empreses allotjades.


A més oferirà un servei d’assessoria complert i a un preu competitiu (fins i tot amb alguna subvenció) per al suport a les empreses en la seva interacció quotidiana amb clients, proveïdors i les diferents instàncies de l’administració, incloent els assessoraments. Alguns d’aquests serveis seran prestats de forma gratuïta per personal del centre (atenció bàsica d’orientació i formació i serveis interns especialitzats) i uns altres seran contractats externament. En aquest últim cas, el rol del centre d’empreses es concentrarà en la selecció, avaluació i control de qualitat dels prestadors dels serveis (taula 10).

TAULA 10. Serveis avançats del Centre empresarial de Can Roqueta.

SERVEI DESCRIPCIÓ CONTINGUT OBSERVACIONS Laboral Servei d’assessorament per a empreses

que requereixin assistència en temes vinculats amb les relacions amb els seus treballadors, incloent les gestions i declaracions requerides per al correcte compliment de les normatives vigents.

o Assistència i solució de problemes laborals i d’aquells vinculats amb la seguretat social;

o Formalització de: rebuts de salaris, preavisos, liquidacions, altes i baixes de treballadors;

o Tramitació de subvencions i bonificacions; o Representació en actes de conciliació i/o processos judicials; o Cotitzacions socials; o Inspecció de treball; o Riscos laborals.

L'assistència elemental anirà a càrrec dels tècnics del centre, mentre que l'assessorament més avançat i complex se subministrarà a través de la contractació dels assessors externs seleccionats pel centre i mitjançant el pagament del servei a un preu convenient.

Fiscal Les empreses allotjades podran rebre assessorament fiscal individualitzat, que consisteix en la planificació i supervisió dels diferents requeriments i obligacions legals.

o Assessorament fiscal continu; o Contestació de requeriments i interposició de recursos; o Assistència en inspeccions fiscals; o Càlcul i gestió de:

L'assistència elemental anirà a càrrec dels tècnics del centre, mentre que l'assessorament més avançat i complex se subministrarà a


101

TAULA 10. Serveis avançats del Centre empresarial de Can Roqueta.SERVEI DESCRIPCIÓ CONTINGUT OBSERVACIONS

• Impost sobre Societats, sobre la Renda i Patrimoni; • Declaracions d'IVA; • Declaració de l’Impost sobre Activitats Econòmiques; • Declaració d’ingressos i Pagaments; • Declaracions de retencions de capital, treball i lloguers.

través de la contractació dels assessors externs seleccionats pel centre i mitjançant el pagament del servei a un preu convenient.

Comptable Assistència per a emplenar tots els requeriments oficials. D’aquesta forma, el servei comptable inclou l’assessorament permanent, la comptabilització del moviment diari i el tancament de la comptabilitat anual, així com també l’assistència a les inspeccions.

o Assistència en les inspeccions; o Formalització, presentació i legalització dels llibres oficials y

comptabilització total (inventari i Balanços, Memòria, Diari, Major, Registres d'IVA, Actes, Registre de Socis o Accions i llibres auxiliars necessaris);

o Confecció i presentació dels Comptes Anuals a l'Administració Tributària i al Registre Mercantil (acta de la Junta General i certificació, balanç de Situació i Compte de Pèrdues i Beneficis);

o Auditoria interna i elaboració d’informes tècnics; o Facturació; o Declaracions d’impostos.


Jurídic El servei d'assessorament jurídic permanent donarà assistència davant organismes oficials o altres persones físiques i/o jurídiques.

o Redacció de tot tipus de contractes (compra-venda, permuta, lloguer, préstecs, etc.);

o Reclamacions d'impagaments; o Redacció d'estatuts; o Assessorament sobre tota classe de societats (constitució,

ampliació i dissolució); o Assessorament sobre la propietat industrial, registre de patents

i marques; o Estrangeria; o Recursos i reclamacions.


Consultoria de negoci

Els consultors externs i interns oferiran a les empreses assessorament i assistència en diferents àrees crítiques i essencials per a l’assoliment de la consolidació i la preparació de l’empresa per a iniciar un creixement robust.

o Management, gestió i organització; o Gestió de qualitat; o Processos de producció; o Logística; o Recursos humans; o Estratègia.

L'assistència elemental anirà a càrrec dels tècnics del centre, mentre que l'assessorament més avançat i complex se subministrarà a través de la contractació dels assessors externs seleccionats pel centre i


102


mitjançant el pagament del servei a un preu convenient.

Màrqueting Les accions de màrqueting són de vital importància a l'hora de consolidar una empresa jove. A més dels problemes de finançament, les barreres més importants de les empreses que travessen les seves primeres etapes de desenvolupament són aconseguir nous clients, ingressar a nous mercats i construir canals de distribució sòlids. No obstant això, moltes vegades les empreses joves manquen de recursos suficients per a contractar els serveis d'especialistes en aquestes àrees. Per això, són els serveis amb major valor afegit per a oferir en el centre d'empreses.

o Plans de Màrqueting; o Estudis de mercat; o Diagnòstics i estudis sectorials; o Fidelització de clients.


Financer El centre comptarà amb assessors financers externs a qui les empreses podran acudir a l’hora d’avaluar diferents opcions inversió o de finançament per a les seves activitats.

o Assessorament econòmic i financer permanent; o Estudis i plans de viabilitat; o Previsions de tresoreria, balanços i resultats; o Anàlisis de balanços, comptes de resultats i de tresoreria; o Assessorament en les fallides i suspensions de pagaments; o Peritatges; o Gestió patrimonial; o Assessorament, anàlisi i planificació de tot tipus d’inversions.


Formació És molt important no només assistir als empresaris perquè puguin consolidar les seves empreses, sinó també formar-los en diferents aspectes rellevants per a millorar el seu acompliment a l'abandonar el centre.

o Cursos i xerrades dictades i organitzades pel staff del centre; o Seminaris i conferències d'experts especialitzats en diversos

temes d'interès; o Visites de tècnics d'institucions públiques per a explicar i

assessorar sobre programes de suport i subvencions per a la consolidació i el creixement empresarial;

o Conferències d'empresaris reeixits; o Taules rodones de debat.

La formació elemental estarà a càrrec dels tècnics del centre, mentre que la més avançat i especializat se subministrarà a través de la contractació de formadors externs seleccionats pel centre.


103


Auditoria S’oferirà a les empreses que ho necessitin la possibilitat de realitzar l’auditoria legal exigida per les lleis mercantils vigents per a realitzar l’examen de la informació que sorgeix dels estats comptables i financers, amb l’emissió d’un veredicte fonamentat i raonat per a determinar si el balanç representa la situació financera de l’empresa

o Examen dels procediments comptables; o Obtenció d’informació financera fiable; o Valoració dels actius de l’empresa; o Examen d’ingressos i despeses i verificació de passius.

Mitjançant un grup d’assessors externs.

Gestoria Realització de tots aquells tràmits que són indispensables per al funcionament de l’empresa i que, en general, necessiten i demanden molt temps de dedicació (cues i burocràcia) per part de l’empresari i impedeixen que aquest dediqui aquest temps a l’activitat principal (productiva) de la seva empresa.

o Preparació i presentació de tràmits als diferents departaments de l’administració estatal, autonòmica i local (llicències, permisos d’obres, etc.);

o Assessorament i assistència per a obtenir el benefici de subvencions (Unió Europea, Seguretat Social, Ministeris, Generalitat, etc.);

o Registre de la propietat i mercantil; o Cadastre (altes, baixes i modificacions); o Gestions sobre automòbils (Matriculacions, traspassos, Multes

i recursos); o Gestions diverses.

Aquest servei serà ofert per una empresa externa que tindrà un conveni especial amb el centre empresarial.

Informàtica Els assessors informàtics brindaran un servei integral i altament professionalitzat que pugui respondre a la creixent necessitat d’aquest tipus d’eines que tenen les empreses en la nova economia.

o Instal·lació, configuració i manteniment de servidors; o Disseny, instal·lació i configuració de xarxes per cable i sense

fil; o Anàlisi i recomanació del programari més convenient per a

cada empresa i/o desenvolupament de programari a mesura; o Equips informàtics a mesura (ordinadors de sobretaula i

portàtils, impressores, pantalles), depenent de la necessitat de cada empresa;

o Pàgines webs.


R+D, Qualitat i Prevenció de Riscos Laborals

Aquelles empreses amb projectes basats en la diferenciació dels seus productes i serveis (amb major potencial de creixement) han de desenvolupar tant accions de control i assegurament de la qualitat, com d'innovació de productes. Així mateix, és molt important optimitzar els

o Informació sobre accés a subvencions; o Re·enginyeria de Processos; o Gestió de projectes; o Certificació de qualitat (diferents normes); o Protocols de control de qualitat; o Processos de control i prevenció de riscos laborals.



104


processos de producció d'una forma que permeti, al mateix temps, prevenir els riscos laborals.


Per altra banda, com a servei addicional, el centre d’empreses comptarà amb una xarxa de mentors, idealment voluntaris i ad honorem, amb un clar perfil empresarial (possiblement empresaris retirats), la funció dels quals seria la d’orientar s els empresaris (semestralment i/o quan alguna raó d’excepció ho requereixi). És funció del director la recerca i la selecció dels tutors, així com també mantenir reunions periòdiques amb ells per a estar informat de l’evolució de les empreses.

6.1.3.- Intensitat d’ús dels serveis Una vegada definits els serveis que oferirà el centre d’empreses, el següent pas requereix quantificar la intensitat de l’ús que d’aquests serveis en faran les empreses allotjades en el centre. Aquest pas és molt important ja que permetrà una definició precisa del staff fix necessari. Per a realitzar el càlcul de les hores de cada servei que podrien ser demandades cada mes per les empreses utilitzarem la informació recollida durant el benchmarking, però tenint en compte el percentatge d’ocupació del centre en cada any i la intensitat específica d’ús de cada tipus de servei que poden realitzar les empreses en etapa de consolidació. En aquest sentit, encara que aquest tipus d’empreses són més aviat "consumidores" de serveis fiscals, laborals, comptables i de gestoria, resulta també que, al dur ja alguns anys operant, la majoria de les empreses hauran trobat ja els seus proveïdors de confiança. Per tant, la demanda potencial en el centre d’empreses per a aquest tipus de serveis serà menor que per la resta de serveis.


105

En la següent taula (taula 11) es presenta una estimació de la quantitat mitja d’hores de cada tipus de servei que serà demandada cada any.

TAULA 11. Intensitat d’ús de serveis avançats del Centre empresarial de Can Roqueta (hores / mes).SERVEI Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5

Laboral 6 10 13 14 16 Fiscal 6 10 13 14 16 Comptable 6 10 13 14 16 Jurídic 12 19 25 28 32 Consultoria 23 39 50 56 64 Màrqueting 59 97 126 141 161 Financer 59 97 126 141 161 Auditoria 0 0 0 0 0 Gestoria 6 10 13 14 16 Informàtica 0 0 0 0 0 R+D, Qualitat i Prevenció de Riscos Laborals 23 39 50 56 64 Font: Elaboració pròpia.

Els serveis esmentats a la taula anterior seran prestats en la seva totalitat per professionals externs, però en la majoria dels casos hauran consultat prèviament els tècnics interns del Centre, que han de ser capaços d’oferir orientació i capacitació bàsica en la totalitat dels serveis avançats. Tanmateix, creiem oportú oferir serveis especialitzats interns en dos àmbits: la gestió i tramitació de subvencions d’una banda, i serveis de difusió i transferència tecnològica (això obliga a estar en xarxa amb tot el sistema d’innovació del país) per una altra, al tractar-se de serveis amb un alt valor afegit per a les empreses allotjades al Centre. A partir de l’estimació anterior, i tenint en compte la proporció d’aquests serveis d’assessorament que resoldran tècnics externs i la proporció que es resoldrà internament, en la pròxima secció es presenta una recomanació sobre l’estructura de recursos humans (staff fix) necessària.


106

6.1.4.- Recursos Humans Per a oferir els serveis descrits és recomanable adoptar una estructura organitzativa lleugera i flexible. El staff fix hauria d’estar compost per un coordinador tècnic i tres assessors tècnics (es podria explorar la possibilitat que els tècnics siguin AODL), un administratiu/va i una recepcionista amb funcions d’auxiliar administratiu. D’aquesta manera, suposant que el nombre d’empreses pot arribar com a màxim a 29, el ràtio d’empresa per ocupats seria de 4,8 (com a màxim a partir del cinquè any). A més, les empreses podran accedir a un conjunt de serveis i instal·lacions que seran oferts per Vapor Llonch a Sabadell amb personal i recursos propis. Pel que fa al staff fix, cal destacar que el personal del centre haurà de ser incorporat a mesura que les naus s’ocupin. És a dir, l’inici de les activitats es faria amb només el coordinador tècnic i un administratiu i després s’incorporaria la resta dels treballadors a mesura que es convergeixi cap a la màxima ocupació de l’espai disponible. Pensem que és convenient que el primer any l’assessor tècnic ha de ser proporcionat pel Vapor Llonch. En aquest sentit, com el centre d’empreses trigarà a arribar a la seva ocupació màxima, creiem que, inicialment, seria més eficient que aquest tècnic estigui al centre de Can Roqueta mitja jornada dues vegades per setmana i que vagi incrementant la seva presència d’acord amb la demanda efectiva (fins que el coordinador decideixi el moment de contractar un assessor permanent). A continuació es descriuen algunes de les característiques i funcions més importants dels recursos humans que conformaran el staff fix del Centre d’empreses de Can Roqueta. En el present apartat ens concentrem en els perfils ideals del personal, mentre que la quantitat òptima i la forma i el temps en els quals cada treballador s’ha d’incorporar serà tractat, posteriorment, en l’apartat de planificació i viabilitat.


107

1. Coordinador Tècnic: ha de ser el responsable de la coordinació general del Centre i de la implantació del

seu pla de negocis (i de les seves actualitzacions). Quant al seu perfil, seria ideal que contés amb atributs com:

Formació universitària (en econòmiques o enginyeria) i notori compromís amb el projecte;

Persona dinàmica amb capacitat de lideratge i gestió;

Experiència empresarial, no tan sols per a tenir una relació horitzontal amb els empresaris, sinó també per a tenir capacitat d’entendre i satisfer els seus requeriments;

Xarxes i contactes amb fonts de finançament, sindicats, càmeres i diferents actors del sector

industrial.

Per altra banda, entre les principals funcions del director del centre hi trobem les següents:

Supervisar el desenvolupament del pla de negoci del centre;

Seleccionar, organitzar les tasques, dirigir i avaluar al staff,;

Manejar les relacions externes i activitats de promoció i màrqueting del Centre;

Interactuar i donar suport a les empreses del centre en temes financers, de màrqueting i de consultoria (visió de negoci, pla d’empresa, buscar clients);

Organitzar, preparar i dictar cursos de formació;

Participar en la selecció de les empreses allotjades;

Seleccionar a mentors i assessors externs.


108

2. Assessor tècnic: és qui ha d’analitzar quotidianament les necessitats tècniques de les empreses allotjades al centre i intentar donar respostes o determinar la manera o la persona que podria fer-ho. Quant al seu perfil, seria desitjable que tingués les següents característiques:

Formació universitària (en econòmiques o enginyeria), intentant buscar complementarietat i visió

multidisciplinària amb el director; Nivell tècnic i experiència professional;

Perfil 1: Especialització en temes comptables, fiscals, laborals i jurídics;

Perfil 2: Especialització en la gestió i tramitació de subvencions d’una banda, i serveis de

difusió i transferència tecnològica.

Autonomia, capacitat per a interactuar i per a identificar i solucionar problemes;

Capacitat per a aconseguir, filtrar i organitzar la informació tècnica.

Entre les principals funcions de l’assessor destaquen:

Interactuar, donar suport i donar assessorament bàsic a les empreses al centre en temes comptables, fiscals, laborals i jurídics i en la gestió i tramitació de subvencions d’una banda, i serveis de difusió i transferència tecnològica;

Tramitar i assistir a les empreses en el processos d’habilitació necessaris per a allotjar-se al centre.


109

Buscar les solucions o les persones externes adequades que puguin resoldre les inquietuds de les

empreses que no es puguin solucionar internament;

Organitzar, preparar i dictar cursos de formació;

Participar en la selecció de les empreses que es volen allotjar al centre empresarial;

Coordinar els serveis oferts a les empreses (agenda, externs, Vapor Llonch....);

Assistir al director en qüestions de caràcter tècnic (especialment en temes vinculats amb els mentors, assessors i altres proveïdors de serveis).

3. Administratiu/va: ha de realitzar diferents tasques de suport a les empreses allotjades (resolució de necessitats bàsiques) i, sobretot, assistència a la direcció del centre en:

Tasques comptables, de facturació, nòmines i pagaments;

Tràmits burocràtics;

Agendes i reserva de viatges;

Protocol;

Suport a l’organització de jornades, esdeveniments, cursos;

Relacions amb diferents agents externs (entre els quals es troben tots els proveïdors dels diferents serveis contractats externament).


110

Es buscarà una persona amb el següent perfil:

Experiència en tasques administratives;

Perfil comercial;

Aptituds i coneixements per a efectuar tasques comptables i altres com les relacionades amb facturació, nòmines, agendes, tràmits burocràtics, protocol, relacions amb agents externs;

Que posseeixi capacitat per a l’organització de viatges, jornades i visites tècniques; la preparació d’esdeveniments; la presentació de documents;

Autonomia en les tasques i capacitat per a solucionar problemes;

Capacitat per a buscar, filtrar i organitzar la informació.

4. Auxiliar: administratiu/va ha de realitzar tasques de recepció i de suport i assistència a les empreses

allotjades.

Recepció de les persones visitants; Atenció telefònica;

Recepció del correu;

Assistència en l’enviament / recepció de fax;

Suport a la persona encarregada de la gestió administrativa.


111

Quant al seu perfil, es buscarà una persona amb:

Experiència en tasques de suport a l’administració;

Personalitat dinàmica i iniciativa pròpia, amb capacitat per a atenció al públic i bones qualitats d’expressió oral.

A més, hauria de desenvolupar-se una xarxa d’assessors externs especialitzats en diferents temes (per a assistir a les empreses en requeriments particulars). Aquests assessors poden encarregar-se de dictar formació i cursos o xerrades d’interès en les seves àrees de competència. Seran seleccionats i la seva qualitat tècnica i professional controlada pel centre, mentre que els preus dels seus serveis seran negociats a partir de la fixació de tarifes reduïdes i de l’especificació precisa del tipus i la qualitat dels serveis que han de proveir.

Finalment, el centre elaborarà un directori de professionals i empreses de consultoria de Sabadell i voltants i ho posarà a la disposició d’aquelles empreses que vulguin contractar els serveis externs pels seus propis mitjans.

6.1.5.- Tres Propostes de modificació d’espais

Un aspecte clau per a l’èxit del centre d’empreses és el correcte disseny de la seva infraestructura i dels espais oferts a les empreses. No només són molt importants el disseny agradable i el confort de l’edifici, sinó també les possibilitats d’ús que s’ofereix a aquelles que estiguin allotjats en el centre. En aquest sentit, aquests espais han de ser flexibles, funcionals i adaptar-se el màxim possible a les necessitats de les empreses allotjades.

Més encara, pensem que l'Ajuntament hauria d’aprofitar l’oportunitat per a construir un edifici modèlic pel que fa al disseny (integrat a la nova economia), i també com a element de sensibilització de la comunitat en termes dels seus criteris de sostenibilitat. En la figura 30 es presenta l’avantprojecte del Parc Empresarial de Can Roqueta.


112

FIGURA 30. Avantprojecte: Parc Empresarial Can Roqueta. TAULA 11. Taula de Superficies.

16

26

15

13

1411 12

17

18

19

20

21

22

23

24

10

28 27

251

2

3

9

8

7

6

5

4

1

2

3

9

8

7

6

5

4

26

28

10

11 12 14 15

1613

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

R R

Planta Baixa Planta Primera i Altells

16

26

15

13

1411 12

17

18

19

20

21

22

23

24

10

28 27

251

2

3

9

8

7

6

5

4

11

22

33

99

88

77

66

55

44

26

2828

1010

1111 1212 1414 1515

16161313

2727

2626

2525

2424

2323

2222

2121

2020

1919

1818

1717

R R


COMPARTIMENTACIÓ PLANTA BAIXA PATI SUP. CONSTRUIDA PARCELLA UNITATSNAU1 396,64 141,41 35,65 58,35 538,05 454,99 [m2]NAU2 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU3 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU4 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU5 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU6 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU7 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU8 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU9 350,00 124,78 35,65 51,50 474,78 401,50 [m2]NAU10 323,73 126,08 38,95 0,00 449,81 323,73 [m2]NAU11 371,51 136,22 36,67 0,00 507,73 371,51 [m2]NAU12 371,51 136,22 36,67 0,00 507,73 371,51 [m2]NAU13 335,28 107,70 32,12 0,00 442,98 335,28 [m2]NAU14 382,20 140,13 36,66 0,00 522,33 382,20 [m2]NAU15 382,20 140,13 36,66 0,00 522,33 382,20 [m2]NAU16 310,38 119,27 38,43 0,00 429,65 310,38 [m2]NAU17 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU18 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU19 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU20 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU21 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU22 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU23 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU24 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU25 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU26 350,00 0,00 0,00 51,50 350,00 401,50 [m2]NAU27 458,02 167,14 36,49 44,13 625,16 502,15 [m2]NAU28 458,02 167,14 36,49 0,00 625,16 458,02 [m2]

OFICINES 1207,3 1115,05 92,36 0,00 2322,35 1207,30 [m2]TOTAL 11296,79 3494,73 20,00 1029,48 14791,52 12326,27 [m2]

PLANTA PRIMERA

Font:IDP enginyeria i arquitectura

Concretament, l’avantprojecte proposa la construcció de 28 naus (color rosa): 10 de 350 m2 (una planta), 2 de 625 m2 (planta baixa més altell) i la resta entre 429 i 538 m2 (entre planta baixa i altell). A més es contempla un espai per a oficines (color blau) de 930 i 1.115 m2 (planta baixa i primera planta respectivament). Finalment, existeix actualment un restaurant (color verd) que conservarà la seva ubicació.


113

Abans de realitzar una proposta més exacta sobre la millor manera per a distribuir els espais, és necessari consultar la normativa vigent per a analitzar l’avantprojecte. Per al present projecte, alguns dels punts clau de la normativa esmentada són els que es reprodueixen a la taula 12.

TAULA 12. Normativa Regulació Sól Urbà (SUBSECCIÓ 2a: SUBZONA 5.3b). Art. 466 – Condicions de la parcel·la.

1. La façana de la parcel·la a font vial serà com mínim de 10 m i com a màxim de 40 m. 2. Cada parcel·la serà indivisible, de manera que no s’hi podrà instal·lar més d’una activitat per a cadascuna.

Art. 469 – Condicions d’us. (NB) 1. Usos dominants:

• Indústria urbana • Indústria agrupada

(NC) 2. Usos compatibles: • Comerç • Oficines i serveis • Restauració • Recreatiu • Indústria artesanal • Magatzem • Serveis tècnics i mediambientals • Tallers de reparació de vehicles • Aparcament • Religiós • Serveis urbans

(NC) 3. Ús incompatible: • Recreatiu nocturn

(NC) 4. Per als usos de restauració, recreatiu, recreatiu nocturn i esportiu, es tindrà en compte el que determina la disposició addicional segona d’aquestes Normes Urbanístiques. (NC) 5. En l’ús industrial no s’admet la compartimentació de las instal·lacions. Cada parcel·la urbanística serà indivisible de manera que no s’hi podrà instal·lar més d’una activitat. Art. 165 – Previsió mínima de places d’aparcament com a ús complementari obligatori. 8. Edificis industrials. Una plaça per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda. Font: Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell.


114

Propostes de modificació d’espais

1. En primer lloc, sorgeix un punt important. L’article 165 sosté la necessitat de contemplar una plaça de pàrquing per cada 100 m2 de superfície construïda (o fracció). D’aquesta manera, es necessitarien unes 148 places (per a la superfície planificada). En aquest sentit, proposem una primera modificació a l’avantprojecte. Aquest canvi consisteix a eliminar les naus 10 a 16 (marcades en color groc en la taula 9). D’aquesta forma la superfície construïda es redueix des de 14.791 a 11.409 m2 i, per tant, serien necessàries unes 114 places. Per altra banda, en l’espai ocupat anteriorment per les 7 naus eliminades, uns 2.477 m2, es poden construir unes 120 places, superant així les exigències de la normativa.

2. Una segona modificació proposada seria, una vegada aconseguida el canvi de la normativa, la de dividir

les naus de la 21 a la 26 per a, d’aquesta manera, aconseguir naus més petites que s’adaptin a les necessitats de les empreses noves. D’aquesta forma, s’obtindrien 12 naus de 175 m2 i 15 naus de diferents dimensions per al centre de consolidació. Pensem que és millor dividir les naus proposades (i no les naus 12 a 17) ja que les empreses més petites seran, possiblement, les que més serveis demandin i per això és millor assegurar la proximitat amb els espais dedicats a les oficines del centre.

Cal assenyalar que les naus petites només tindran una única via d’accés. Mentre que a les naus entre els nombres 22 i 27 s’accedeix pel carrer extern, per a aquelles naus entre els nombres 16 i 21l'accés tindrà lloc pel carrer interior de l’edifici. Pel que fa a aquestes sis últimes naus, és convenient realitzar almenys dues observacions. En primer lloc, amb l’objectiu de permetre una càrrega i descàrrega de productes, el carrer interior de l’edifici hauria de tenir doble sortida. És a dir, el passadís intern ha de tenir sortida en ambdós extrems (el carrer del front de l’edifici i el pàrquing). Així mateix, és necessari verificar que les dimensions del passadís permetin realment un correcte desplaçaments de vehicles de mitjana dimensió.


115

Pel que fa a la intensitat d’ús dels serveis, cal assenyalar que les empreses que ocupin les naus de menor dimensió seran, possiblement, no solament més petites sinó també més joves. Aquest tipus d’empresa tindrà un patró de consum de serveis diferent. Encara que suposadament seran molt més consumidores de serveis que aquelles més grans i antigues. No obstant això, l’experiència indica que tendiran a demandar molt més aquells serveis bàsics proveïts pel personal del centre i només utilitzaran els serveis externs en casos puntuals.

3. Finalment, quedaria definir l’ús de l’espai dedicat a les oficines i la millor distribució per a aquesta

superfície (àrea de color blau en la figura anterior). Entenem que per a un centre d’empreses l’espai reservat per a oficines, sales i despatxos supera les necessitats reals. També entenem que, una vegada assolida la modificació en la normativa, és possible pensar que, en el futur, pot decidir-se utilitzar les instal·lacions per incloure també un viver d’empreses. En aquest cas, es necessitarien més sales, oficines i personal.

Per tant, tenint en compte el que s’ha dit, pensem que l’espai per a oficines (àrea blava) s’hauria de reduir, encara que no tant com per a perdre la flexibilitat necessària si es vol ampliar el projecte a empreses noves (no arribar a un espai òptim per a un centre empresarial, si no reservar una mica d’espai per al futur). En aquest sentit, proposem el següent:

Reduir l’espai existent a la planta baixa en 350 m2 i utilitzar aquesta superfície per a obtenir dues naus

més de 175 m2.

o Una possibilitat a tenir en compte és la de condicionar aquestes dues naus pensant en què poden destinar-se a empreses de serveis industrials, com ara enginyeries tecnològiques o informàtiques que poden demandar superfícies àmplies i que no tenen problemes per ubicar-se en una àrea industrial.


116

D’aquesta forma, la planta baixa quedarà d’uns 580 m2 que serà més que suficients per a:

o 74 m2 per a la recepció i les oficines del personal del centre. Aquesta superfície inclou un espai comú de 39 m2 i dos despatxos de 17,5 m2 cadascun (un pel coordinador i l’altre com a sala de reunions de l’equip del centre);

o Una sala d’actes de 175 m2 amb capacitat per a unes 120 persones;

o 55 m2 per a la instal·lació de 3 lavabos (dones, homes i minusvàlids);

o 3 despatxos de 15 m2 on els tècnics del centre i els tècnics externs poden atendre als empresaris;

o Un punt de trobada per als empresaris de 55 m2 (amb màquines expenedores);

o Una sala d’espera de 25 m2 per a visitants;

o Un office de 15 m2 per al personal intern (staff);

o Espai necessari per a les escales i passadissos per a la circulació de les persones i armaris i espais per a emmagatzematge de materials.

Pel que fa a la planta primera, i reconeixent que per a un centre d’empreses 1115 m2 és molt més del

necessari, proposem el següent:

o 4 sales d’ús múltiples de 50 m2 cadascuna (capacitat 30 persones), per exemple per a aules de formació i presentacions;

o 5 sales de reunions petites de 15 m2 cadascuna (capacitat 6 persones);

o 3 sales de reunions grans de 30 m2 cadascuna (capacitat 10 persones);

o 5 despatxos de 50 m2 cadascun;


117

o 5 despatxos de 25 m2 cadascun;

o 55 m2 per a la instal·lació de 3 lavabos (dones, homes i minusvàlids);

o Espai necessari per a les escales i passadissos per a la circulació de les persones i armaris i espais per a emmagatzematge de materials.

Les diferents sales de la primera planta es dissenyaran de manera modular amb l’objectiu d’obtenir flexibilitat i polivalència. Per altra banda, pensem que una nova línia de negoci a considerar podria ser llogar les diferents sales i despatxos a empreses externes de la zona i del municipi (com també la sala d’actes de la planta baixa). Fins que el centre arribi a la seva màxima ocupació, i si no es pensa en la possibilitat futura d’utilitzar les naus petites com a viver, l’ocupació de les diferents sales serà molt baixa. Una altra possibilitat és que els despatxos grans de la primera planta es puguin utilitzar (temporal o definitivament) com a centre d’empreses de serveis o com a ubicació temporal d’empreses que estiguin esperant per a ingressar al viver de serveis del Vapor Llonch. En aquest sentit, encara que deixem oberta aquesta possibilitat, el possible lloguer d’aquestes sales no s’inclourà en el pla de viabilitat ja que no és un objectiu primari del projecte (encara que ha de ser considerat).

En la figura 31 es presenta un esquema de l’avantprojecte que inclou les modificacions especificades (color groc).


118

FIGURA 31. Modificacions proposades a l'avantprojecte.

10

3

4

5

11

9

8

7

6

12

13

14

16

17

15

2 1

20

19

3

4

5

11

10

9

8

7

6

12

13

14

15

2 1R R


18

PP

21

29

28

25

26

27

2426

16

17

18

19

20

21 26

29

28

27

26

25

24

22 23

10

3

4

5

11

9

8

7

6

1212

1313

1414

1616

1717

1515

22 11

2020

1919

33

44

55

11

10

99

88

77

66

1212

1313

1414

1515

22 11R R


1818

PP

2121

2929

2828

2525

2626

2727

242426

1616

1717

1818

1919

2020

2121 26

2929

2828

2727

2626

2525

2424

2222 2323

Font:Elaboració pròpia.


119

6.1.6.- Objectius i indicadors d’eficàcia pel Centre d'Empreses de Can Roqueta i els seus treballadors Un punt molt rellevant durant el disseny d’eines de suport empresarial, com ara el Centre d’Empreses, és establir les metes que el projecte pretén assolir a tant pel que fa a l’eficàcia operativa pròpia com a la dels seus treballadors. Així mateix, és important establir alguns indicadors per a poder verificar el compliment dels objectius. Aquests objectius i indicadors intentaran reflectir l’essència del centre d’empreses. És a dir, no ser únicament un espai físic, si no oferir serveis que aportin valor afegit i que resultin en la consolidació i en un millor acompliment de les empreses allotjades. A partir de l’experiència internacional i les accions de benchmarking, a continuació s’ofereixen alguns objectius operatius i indicadors fonamentals, adaptats per al present projecte i que podrien resultar adequats per al centre d’empreses de Can Roqueta (taula 13). En termes generals, per a ser consistents amb el model proposat, tant els objectius operatius com els indicadors haurien d’estar relacionats amb:

La quantitat, qualitat i utilitat dels serveis oferts; L’eficiència i la sostenibilitat del centre i

L’eficàcia i utilitat del centre.

Seria recomanable vincular el compliment d’objectius amb un sistema de remuneració variable per incentius.


120

TAULA 13. Objectius operatius i indicadors d’eficàcia per al centre i els seus treballadors.

CENTRE D’EMPRESES DE CAN ROQUETA Objectius operatius Indicadors

Arribar a 25 serveis cada mes el primer any i a una mitjana de 3 serveis per empresa allotjada i com a mínim a 1 per cada empresa cada mes els següents. Quantitat de serveis prestats

Oferir serveis de qualitat= 70% de les empreses ho qualifiquen de satisfactori o molt satisfactori* Índex de satisfacció

Utilitat dels mentors= 70% de les empreses ho qualifiquen de satisfactori o molt satisfactori* Índex de satisfacció Ocupació d'un 95% (45% el primer any, 65% el segon, 75% el tercer i 85% el quart i 95 el cinquè any)** Índex d'ocupació

Equilibri pressupostari els 5 primers anys. A partir del cinquè any assolir l'autofinançament (sense cap subvenció)*** Ingressos majors que els costos

Supervivència del 90% de les empreses al finalitzar el lloguer Taxa de supervivència Creixement mig de la facturació de les empreses entre un 15% i un 18% anual Creixement mig de la facturació de les empreses Supervivència d'almenys 2 anys una vegada abandonat el centre Taxa de supervivència a l'exterior

TREBALLADORS Objectius operatius Indicadors

Coordinador tècnic Arribar als 10 serveis d'assessorament al mes el primer any i 20 els següents Quantitat de serveis prestats Oferir serveis de qualitat= 70% de les empreses ho qualifiquen de satisfactori o molt satisfactori* Índex de satisfacció

Organització i participació d'almenys 10 cursos, jornades o seminaris d'interès l’any Quantitat d'esdeveniments d'interès al mes Participar en almenys 10 accións el primer any i 6 els següents per promocionar al centre Quantitat d'accions de màrqueting realitzades Assesor tècnic Arribar als 15 serveis d'assessorament al mes el primer any (a temps complet) i 30 els següents Quantitat de serveis prestats

Oferir serveis de qualitat= 70% de les empreses ho qualifiquen de satisfactori o molt satisfactori* Índex de satisfacció

Organització i participació d'almenys 10 cursos, jornades o seminaris d'interès l’any Quantitat d'esdeveniments d'interès al mes Reunir-se una vegada cada sis mesos amb els mentors de les empreses Quantitat de reunions al semestre amb els mentores Font:Elaboració pròpia. * Enquesta entre les empreses allotjades sobre els mentors i els serveis rebuts per a avaluar l’acompliment del staff del centre i dels proveïdors externs seleccionats per a oferir els serveis. ** No es buscarà obligatòriament l’ocupació completa el primer any ja que és preferible una estratègia de selecció de projectes de qualitat i no basada simplement en la quantitat. Així mateix, és convenient no tenir ocupació completa per a poder actuar amb certa flexibilitat. *** Aquesta meta és bastant ambiciosa (l’experiència internacional indica que es pot trigar més temps) però és convenient plantejar-la des del començament.


121

6.1.7.- Preus dels lloguers i dels serveis Abans de començar amb la planificació cronològica i de viabilitat, en aquest últim punt de l’apartat 6.1 es presenta una taula estimativa dels preus (any 2008) que s’haurien de cobrar pels diferents lloguers, serveis i prestacions que s’oferiran. Els preus aquí proposats són resultat directe de l’activitat de benchmarking ja presentada en capítols anteriors i són els que s’utilitzaran per a alimentar el pla de viabilitat que presentarem en l’apartat 6.2.

TAULA 14. Proposta de preus dels lloguers i dels serveis.SERVEI Preu

Any 1 Unitat LLOGUERS

NAUS Tarifa BABY (primers 12 mesos) 4 €/m2 Tarifa Normal 4,7 €/m2

ESPAIS

Sala d’actes 25 €/hora Sala de reunió petita 8 €/hora Sala de reunió gran 12 €/hora Despatxos 10 €/hora Sala formació / expocició 18 €/hora

APARCAMENT Plaça aparcament 50 €/Plaça/mes SERVEIS BÀSICS Neteja d’espais no comuns 11 €/hora Fax rebut 0,22 €/Cadascu Fax enviat 0,30 €/Cadascu Fotocopies b/n 0,032 €/Cadascuna Fotocopies color 0,140 €/Cadascuna Enquadernació < 16 mm. 0,06 €/Cadascuna Enquadernació > 16 mm. 0,75 €/Cadascuna Canó projector 12 €/hora Ordinador portàtil 10 €/hora TV i DVD 13 €/hora AVANÇATS Consultor extern 67,50 €/hora FORMACIÓ Jornada 3 hores compartida 360 €/ jornada Font: Elaboració pròpia.


122

6.2.- PLANIFICACIÓ TEMPORAL I PLA DE VIABILITAT 6.2.1.- Planificació temporal Seguidament presentem la planificació temporal del projecte (figura 32). L’horitzó de la planificació és de 5 anys (10 semestres o 60 mesos més un trimestre de la fase prèvia). Els resultats de la planificació aquí presentada serviran com a inputs per a generar els supòsits subjacents en el pla de viabilitat que presentarem en el pròxim apartat. L’horitzó temporal del projecte constarà de tres etapes ben definides: fase prèvia, fase de llançament i consolidació del Centre i fase de funcionament normal. Proposem que durant la fase prèvia (com a mínim un trimestre abans de l'inici de les activitats del centre) es defineixi qui en serà el coordinador perquè aquest pugui assumir les funcions de màrqueting del Centre, de selecció de les administratives i les empreses i planificació estratègica de les activitats. En aquest sentit, el coordinador podria ser o bé alguna persona amb experiència al viver del Vapor Llonch, o bé una persona externa seleccionada especialment per al lloc de treball. En ambdós casos, aquesta persona hauria de comptar amb fons per a desenvolupar les activitats esmentades (uns 4.500 € trimestrals). Pel que fa a la fase de llançament (60 mesos), proposem que, a més del coordinador, hauria de contractar-se al principi del primer any un administratiu i un auxiliar. Per altra banda, durant els 5 primers mesos els serveis tècnics interns poden ser oferts per personal del Vapor Llonch (a mitja jornada dues vegades per setmana). A partir del cinquè mes seria el moment d'incorporar al primer tècnic i a l'inici del segon any s'hauria de contractar a un segon assessor tècnic. Finalment, el primer mes del cinquè any podria incorporar-se un tercer tècnic.


123

Aquesta proposta de dimensionament de l’equip de RRHH així com la seva calendarització es correspon amb el ritme d’ocupació del Centre ja descrit. Som conscients que aquest ritme d’ocupació podria ser superior, però creiem que una bona política de selecció d’empreses candidates a allotjar-se al Centre, comportarà un major període de temps per poder omplir les naus disponibles. FIGURA 32. Planificació temporal del projecte

Auxiliar

Any 5Any 4Any 2 Any 3

Personal

Empreses

INICI DE LES ACTIVITATS

60 mesos

Administratius

Tècnics

Coordinador

Ocupació

s10s9s8s7s6s5s4s3s2s1A partir del 11è

semestreAny 1

FASE PRÈVIA

45% 65% 75% 85% 95% 95%

13 19 22 25 28 28

3 - 4 5 6 6

1 1

1 2 3 3

1 1

1 1Auxiliar

Any 5Any 4Any 2 Any 3

Personal

Empreses

INICI DE LES ACTIVITATS

60 mesos

Administratius

Tècnics

Coordinador

Ocupació

s10s9s8s7s6s5s4s3s2s1A partir del 11è

semestreAny 1

FASE PRÈVIA

45% 65% 75% 85% 95% 95%

13 19 22 25 28 28

3 - 4 5 6 6

1 1

1 2 3 3

1 1

1 1



124

6.2.2.- Pla de viabilitat L’objectiu d’aquest apartat és l’anàlisi de la viabilitat econòmica de l’entrada en funcionament del Centre d’empreses, contemplant un horitzó temporal de cinc anys. En no disposar de la inversió prevista per la construcció de la infraestructura que ha d’acollir el Centre d’Empreses, aquesta anàlisi prescindeix doncs d’aquesta dada i com aquesta es finançarà. La única inversió inicial que tindrem en compte és aquella que fa referència al mobiliari, electrodomèstics i equipament informàtic i audiovisual necessaris per a l’inici de les activitats del Centre. Les principals qüestions a analitzar es resumeixen en els següents punts:

Estimar la inversió mínima necessària per equipar la infraestructura del Centre i poder iniciar l’activitat;

Avaluar el potencial d’autofinançament del Centre en base als ingressos derivats de les activitats que li són pròpies (lloguer d’espais i prestació de serveis);

Calcular el punt mort d’explotació i en quin moment del temps s’assolirà, i

Calcular el moment en que es recuperarà la inversió inicial addicional.


125

6.2.2.1 Inversió inicial addicional estimada (mobiliari i equips informàtics) Per tal de poder iniciar les activitats, el Centre d’Empreses requereix una sèrie d’inversions addicionals com són el mobiliari i l’equipament informàtic i audiovisual. Per bé que aquesta quantitat dependrà en última instància del criteri del dissenyador i/ o de la persona encarregada d’autoritzar les compres, entenem que hauria d’oscil·lar entre 75.000 i 100.000 euros. Pel nostre model d’anàlisi hem estimat una inversió inicial en mobiliari d’un total de 62.245 € aproximadament. Cal destacar que a la planta superior s’ha optat per deixar molts espais sense moblar ja que l’intensitat estimada d’aquests espais pels primers anys de funcionament del Centre és més aviat baixa i en molts fins i tot se’n desconeix el seu ús final. En tot cas, aquests espais hauran de ser equipats en funció de l’ús o usos que se’ls acabi donant. Pel que fa a material informàtic, programari i demés equips audiovisuals, la inversió inicial és de 18.806 €. Així doncs, estimem la inversió necessària per a l’inici de l’activitat del Centre en un total de 81.050 €. Hem previst una inversió addicional en l’any 4 per valor de 6.880 € per reposar material informàtic i audiovisual (ja que es desgasta a un ritme superior). Per a un major detall d’aquestes inversions, veure l’Annex 2 d’aquest informe.


126

6.2.2.1 Comptes d’explotació previstos A continuació, estimarem els comptes d’explotació del Centre d’Empreses en els primers cinc anys d’activitat. Per a la realització d’aquests càlculs hem hagut d’establir una sèrie de supòsits per avaluar els ingressos i les despeses que originaran les activitats del Centre. Capítol d’Ingressos Hem tingut en compte dues línies d’ingressos: LLOGUERS I SERVEIS. D’una banda, els lloguers es subdivideixen en naus, espais i places d’aparcament i de, l’altra, els serveis es classifiquen en bàsics de pagament, avançats i de formació. Els preus utilitzats en els càlculs dels ingressos han estat els ja proposats a l’apartat 6.1.7 d’aquest informe. A partir del segon han estat indexats amb l’evolució prevista de la inflació, que en el nostre cas hem considerat en un 4% anual. La determinació dels ingressos s’ha realitzat a nivell mensual per cadascun dels cinc exercicis i cal destacar que tant els ingressos per lloguers d’espais com la totalitat dels serveis estan relacionats directament amb el nombre d’empreses allotjades al Centre cada mes. D’aquesta manera, la ocupació de les naus del Centre esdevé la principal variable a tenir en compte en aquesta anàlisi de viabilitat. En la taula següent es presenta diferents indicadors d’ocupació anual de les naus del Centre. Entenem que el ritme d’increment de la ocupació proposat és raonable i assumible, sobretot si es volen prioritzar projectes empresarials amb un alt potencial de creixement i de generació de valor afegit.


127

TAULA 15. Indicadors anuals d’ocupació de les naus del Centre

OCUPACIÓ MITJANA ANUAL OCUPACIÓ 31/12 EMPRESES

ALLOTJADES 31/12

ANY 1 33,62% 44,83% 13ANY 2 55,75% 65,52% 19ANY 3 72,41% 75,86% 22ANY 4 80,75% 86,21% 25ANY 5 92,24% 96,55% 28


1. Lloguer de Naus Per determinar els ingressos per lloguer de les 29 naus de que disposa el centre, les variables rellevants seran el preu mensual per m2 i el percentatge d’ocupació mensual. Pel que fa al preu de les naus, proposem situar-lo a preu de mercat amb una bonificació del 17,5% durant els primers 12 mesos d’estada al Centre. La ocupació segueix el ritme de creixement presentat a la taula anterior.

TAULA 16. Supòsits determinació ingressos del lloguer de Naus

LÍNIA CONCEPTE VARIABLES RELLEVANTS SUPÒSITS DE CONSTRUCCIÓDEL MODEL

LLOGUERS NAUS

(Capacitat: 29 naus entre 175 i 625 m2)

Preu €/m2 4 €/m2 durant el primer any d’allotjament

al Centre 4,7 €/m2 a partir del segon any

% Ocupació

45% al final del primer any 65% al final del segon any 75% al final del tercer any 85% al final del quart any 95% al final del cinquè any



128

2. Lloguer d’espais Els Espais oferts en lloguer a les empreses, així com els preus/hora respectius i els supòsits d’ocupació es reprodueixen a la taula següent:

TAULA 17. Supòsits determinació ingressos del lloguer d’Espais

LÍNIA CONCEPTE VARIABLES RELLEVANTS SUPÒSITS DE CONSTRUCCIÓDEL MODEL

LLOGUERS

ESPAIS

Sala d’Actes Sala de reunions petita Sala de reunions gran

Sales polivalents Despatxos petits

Preu €/hora

25 €/hora (SALA D’ACTES) 8 €/hora (SALA DE REUNIONS PETITA) 12 €/hora (SALA DE REUNIONS GRAN) 18 €/hora (SALA POLIVALENT) 10 €/hora (DESPATXOS PETITS)

Ocupació mitjana mensual en hores

En base al percentatge mitjà d’ocupació

mensual de les naus del Centre A títol d’exemple pel primer any:

4 h mensuals (SALA D’ACTES) 29 h mensuals (SALA REUNIONS PETITA) 20 h mensuals (SALA REUNIONS GRAN) 0 h mensuals (SALA POLIVALENT) 0 h mensuals (DESPATXOS PETITS)



129

3. Lloguer de Places d’Aparcament Finalment, els ingressos per lloguer de places d’aparcament es calculen a partir d’un preu mensual per plaça i pel que fa a la ocupació, hem utilitzat els percentatges d’ocupació de les naus del Centre a 31 de desembre de cada any.

TAULA 18. Supòsits determinació ingressos del lloguer de Places d’Aparcament LÍNIA CONCEPTE VARIABLES

RELLEVANTS SUPÒSITS DE CONSTRUCCIÓDEL MODEL

LLOGUERS

APARCAMENT

(Capacitat: 120 places)

Preu €/plaça d’aparcament 50 €

% Ocupació

45% al final del primer any 65% al final del segon any 75% al final del tercer any 85% al final del quart any 95% al final del cinquè any


En qualsevol cas, caldria reservar 6 places d’aparcament pel personal del Centre i 6 més destinades a clients de les empreses allotjades i professionals externs contractats. Totes aquestes places s’utilitzarien de forma gratuïta. Tal i com ja hem esmentat, hem dividit els SERVEIS en tres categories:bàsics de pagament, avançats i de formació.


130

4. Serveis bàsics de pagament Els ingressos de serveis bàsics de pagament es corresponen amb aquells serveis prestats a les empreses pels quals es rep una contraprestació econòmica: Neteja d’espais no comuns, Reprografia, fax, missatgeria i lloguer d’equips informàtics i/o audiovisuals. S’han calculat a partir de mitjanes mensuals per empresa allotjada.

5. Serveis Avançats Els ingressos de serveis avançats es calculen a partir del preu/hora del consultor extern, subvencionat en un 25% pel Centre, i en funció de la intensitat de consum dels diferents serveis per part de les empreses a nivell mensual. Hem considerat que donat el tipus d’empresa allotjada al Centre, els serveis avançats amb una major demanda són els de màrqueting, finances i consultoria de negoci, mentre que, tal i com ja s’ha justificat amb anterioritat, els que presenten una menor intensitat són Laboral, fiscal, Comptable i Gestoria.

6. Serveis de Formació Els ingressos de serveis de formació s’han calculat a partir d’un preu mig per sessió de formació impartida de 360 € (entenent que cada sessió requereix un mínim de 5 participants) un percentatge d’ocupació mensual en hores lligada al nombre d’empreses allotjades.


131

Capítol de despeses Les despeses d’explotació inclouen:

Despeses de personal

• Les despeses de personal depenen del nombre d’ocupats al centre en cada període mensual i de la remuneració dels diferents perfils ja descrits.

• La dimensió i el moment d’incorporació de cadascun dels seus integrants ja s’ha presentat a l’apartat

6.2.1 d’aquest informe

• Pel que fa a l’estructura de remuneració, el sou anual brut són els següents:

Coordinador: 37.500 € Tècnic: 30.000 € Administratiu: 22.000 € Auxiliar administratiu: 18.000 €

• Addicionalment, considerarem dietes per desplaçament únicament per al coordinador del centre i una

partida anual dedicada a la formació del personal, especialment els tècnics.

Espais comuns

• Hem considerat les despeses de subministraments, manteniment i del servei de neteja

• Pels càlculs hem utilitzat mitjanes mensuals de despesa per a cadascun dels diferents conceptes


132

Professionals externs

• Aquestes despeses són variables ja que depenen de les hores de serveis avançats contractades per les empreses cada mes.

• Hem fixat el preu hora mitjà del servei en 90 € (cal recordar que el Centre tan sols ingressa per aquest

concepte el 75% d’ingressos)

Serveis de Formació

• Aquestes despeses són variables ja que depenen de les hores de formació contractades. • Hem fixat el cost mitjà per sessió de formació de 360 € (aquest servei s’ofereix doncs a preu de cost,

sense cap subvenció)

Bàsics repercutibles

• Són les despeses ocasionades per aquells serveis bàsics de pagament per les empreses (Reprografia, Neteja d’espais no comuns...)

• Aquest servei s’ofereix doncs a preu de cost, sense cap subvenció.


133

Altres despeses d’explotació

• Hem considerat un 4,5% de despeses d’oficina i altres despeses necessàries pel correcte funcionament del Centre d’Empreses.

Les despeses, de la mateixa manera que els ingressos, han estat indexades a partir del segon any en base a la inflació prevista (4%). Amortitzacions Hem utilitzat el mètode d’amortització lineal. Les taxes d’amortització de la inversió realitzada en mobiliari i material informàtic-audiovisual emprades són del 12,5% (8 anys) i del 33,3% (3 anys) respectivament. A la taula següent es desglossen les dotacions assignades a l’amortització per a cada any: TAULA 19. Quadre d’amortitzacions per un horitzó temporal de cinc anys

AMORTITZACIONS 1 2 3 4 5 TOTAL

MOBILIARI 7.780,63 7.780,63 7.780,63 7.780,63 7.780,63 38.903,13MATERIAL INFORMÀTIC & AUDIOVISUAL 6.205,65 6.205,65 6.205,65 6.205,65 8.476,05 33.298,65

TOTAL AMORTITZACIÓ 13.986,28 13.986,28 13.986,28 13.986,28 16.256,68 72.201,78Font:Elaboració pròpia.


134

Comptes de resultats

Finalment, i en base als supòsits que acabem de presentar, estem ja en condicions d’obtenir els comptes d’explotació previstos a un horitzó temporal de cinc anys. A l’annex 3 d’aquest informe es desglossen els comptes d’explotació a nivell mensual per a tots els anys.

A la taula següent es presenten els comptes d’explotació anuals estimats pels propers cinc anys incloent la fase prèvia (trimestre anterior a l’inici de les activitats del Centre): TAULA 20. Comptes de resultats anuals per un horitzó temporal de cinc anys

FASE PRÈVIA ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5

INGRESSOS TOTALS 188.915,83 406.793,50 532.294,34 606.866,06 728.567,56

LLOGUERS 0,00 164.158,08 366.560,26 479.379,66 546.260,39 657.543,01Naus 0,00 125.092,08 305.447,78 403.807,19 457.494,00 554.088,90Espais 0,00 6.666,00 11.816,48 15.868,15 18.574,88 22.031,95Aparcament 0,00 32.400,00 49.296,00 59.704,32 70.191,51 81.422,16

SERVEIS 0,00 24.757,75 40.233,24 52.914,68 60.605,67 71.024,55Bàsics (de pagament) 0,00 8.092,00 13.711,68 18.133,67 20.690,15 24.142,76Avançats externs 0,00 13.425,75 23.151,96 31.276,63 36.270,96 43.091,45Formació 0,00 3.240,00 3.369,60 3.504,38 3.644,56 3.790,34

DESPESES TOTALS 16.781,25 213.505,29 288.052,24 313.633,72 333.234,89 404.754,00

PERSONAL (SS inclosa) 12.281,25 127.725,00 187.330,00 194.823,20 202.616,13 256.696,21Dietes i Formació del Personal 1.000,00 3.500,00 6.000,00 6.000,00 6.000,00 8.000,00PROFESSIONALS EXTERNS 0,00 20.007,00 34.500,96 46.608,31 54.050,84 64.214,71SERVEIS FORMACIÓ 0,00 3.240,00 3.369,60 3.504,38 3.644,56 3.790,34ESPAIS COMUNS 0,00 42.600,00 44.304,00 46.076,16 47.919,21 49.835,97BÀSICS REPERCUTIBLES 0,00 7.390,00 12.547,68 16.621,67 19.004,15 22.216,76ALTRES DESPESES D'EXPLOTACIÓ 3.500,00 9.043,29 12.692,35 13.843,52 14.725,57 17.853,93

RESULTAT OPERATIU (EBITDA) -16.781,25 -24.589,46 118.741,26 218.660,62 273.631,18 323.813,56DOTACIONS AMORTITZACIÓ 0,00 13.986,28 13.986,28 13.986,28 13.986,28 16.256,68

BAIT�(Resultat abans d'interessos i impostos) -16.781,25 -38.575,74 104.754,98 204.674,35 259.644,90 307.556,88 Font:Elaboració pròpia.


135

Tot i que el primer any d’activitat del Centre d’Empreses el resultat d’explotació abans d’amortitzacions, interessos i impostos (EBITDA) és negatiu, en el segon ja és significativament positiu i de fet creix de forma exponencial entre el segon i el tercer any, per seguir creixent més moderadament a partir del quart any. El resultat després d’amortitzacions (BAIT) és negatiu el primer any, però positiu i amb un creixement molt important a partir del segon any. En la taula següent, que mostra els fluxos de caixa del projecte, podem apreciar com la inversió inicial addicional (mobiliari i material informàtic-audiovisual), el cost de la fase prèvia i el flux de caixa negatiu del primer any pràcticament es recuperen ja en el segon any d’activitat del Centre. TAULA 21. Cash flows del projecte per un horitzó temporal de cinc anys

CASH FLOWS 0 1 2 3 4 5 TOTALBAIT -16.781,25 -38.575,74 104.754,98 204.674,35 259.644,90 307.556,88 821.274,13+ AMORTITZACIONS 0,00 13.986,28 13.986,28 13.986,28 13.986,28 16.256,68 72.201,78- INVERSIONS 81.050,00 0,00 0,00 0,00 6.880,00 0,00 87.930,00CASH FLOW LLIURE -97.831,25 -24.589,46 118.741,26 218.660,62 266.751,18 323.813,56 805.545,91


Tanmateix, és necessari matisar aquests resultats tan positius, ja que no estem tenim en compte en la nostra anàlisi de viabilitat econòmica la depreciació de l’edifici i instal·lacions del Centre (en el cas que aquest sigui propietat de la societat que l’explota), amb les corresponents dotacions a l’amortització que farien disminuir sensiblement el BAIT, o bé el pagament d’un possible lloguer per l’ús de les Instal·lacions del Centre (amb la conseqüent disminució dels EBITDA previstos) al propietari del Centre. De la mateixa manera, aquest resultats es veurien encara més disminuïts en cas d’haver de recórrer a finançament extern (amb cost explícit) per fer front a la inversió inicial necessària i a possibles necessitats puntuals de tresoreria, especialment en el primer any d’activitat. No obstant, no és objecte d’aquest informe analitzar la viabilitat financera del projecte.


136

Precisament, aquestes més que possibles tensions de tresoreria en el primer any d’activitat s’expliquen en part perquè el punt mort d’explotació no s’assoleix fins a l’obtenció d’un percentatge d’ocupació de la superfície de naus per llogar del 32% aproximadament i perquè els ingressos mensuals no superen les despeses mensuals fins al mes 11 (els ingressos acumulats no superen les despeses acumulades fins al segon any). En el nostre model, el punt mort s’assoleix en el quart mes d’activitat amb un total de 8 naus ocupades, tal i com es reprodueix al gràfic següent: FIGURA 33. Punt Mort d’explotació del Centre d’Empreses

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

TOTAL INGRESSOSD'EXPLOTACIÓ

TOTAL DESPESESD'EXPLOTACIÓ

DESPESESD'ESTRUCTURAASSOLIMENT DEL

PUNT MORTMES 4

OCUPACIÓ del 32%

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

TOTAL INGRESSOSD'EXPLOTACIÓ

TOTAL DESPESESD'EXPLOTACIÓ

DESPESESD'ESTRUCTURAASSOLIMENT DEL

PUNT MORTMES 4

OCUPACIÓ del 32%



137

6.2.2.2 Comentaris sobre la viabilitat

Hem estimat la inversió addicional inicial necessària per a l’inici de l’activitat en uns 81.000 €.

Considerant que es disposa del dret d’utilitzar la infraestructura del Centre d’Empreses sense cap tipus de contraprestació econòmica, ja sigui participant en la inversió per la construcció del mateix o a través del pagament d’un lloguer, i sense considerar la vessant financera del projecte, les activitats del Centre es poden considerar viables.

S’aconsegueixen resultats d’explotació (EBITDA) positius des del primer any, i al segon any ja es

recupera la inversió inicial addicional esmentada.

Els fluxos de caixa negatius de la fase prèvia i el primer any poden ser coberts mitjançant l’aportació directa de l’Ajuntament, alguna subvenció o fins i tot amb un crèdit bancari, donats els importants fluxos de caixa positius que s’obtenen a partir del segon any.

A partir d’un percentatge d’ocupació superior al 45% (segon any), els ingressos creixent a una taxa

molt superior a la de les despeses, ja que els primers estan originats pels lloguers mentre que les despeses responen més aviat a l’a intensitat d’ús dels serveis (que presenta un creixement molt més moderat que el dels lloguers)

Els importats excedents acumulats a partir del segon any, sempre i quan quedin alliberats del

pagament d’un lloguer per l’ús de l’edifici o per retornar possibles crèdits originats per fer front al finançament de la construcció del Centre, es podrien destinar a intensificar l’oferta de serveis i/o a incrementar el percentatge de subvenció dels serveis actuals o encara a la reconversió de les naus de menor dimensió i alguns dels espais sense ús de la primera planta a una activitat de viver d’empreses, molt més intensiva en recursos.


138

6.3.- COMUNICACIÓ I MÀRQUETING

Abans de començar amb les operacions i durant el funcionament del centre d’empreses serà necessari realitzar un conjunt d’accions destinades a captar una àmplia quantitat d’empreses candidates amb un perfil adequat per a ser possibles ocupants de l’espai ofert. En aquest sentit, quantes més empreses es puguin captar (sempre que compleixin amb els requisits desitjats), major serà la possibilitat de poder seleccionar aquelles que tinguin millors perspectives i probabilitat d’èxit. Algunes de les accions de comunicació i promoció imprescindibles són les quals es detallen a continuació:

Elaboració d'un Pla de Màrqueting;

Organitzar un acte de presentació pública o inauguració de les Instal·lacions del Centre d’Empreses, convidant autoritats, empresaris i altres actors rellevants del territori;

Organitzar jornades de portes obertes del Centre d’Empreses que poden anar acompanyades de col·loquis o ponències protagonitzades per personatges mediàtics o amb un alt poder de convocatòria;

Construcció d’una pàgina Web, on s’expliqui amb claredat els avantatges d’allotjar-se en el centre, els serveis que s’ofereixen, els requisits per a ingressar al centre, la documentació necessària i un conjunt de links d’utilitat per als empresaris (de manera que sigui una eina de consulta freqüent);

Realitzar, amb certa periodicitat (per exemple, 2 cops l’any), xerrades i seminaris de promoció en les Cambres de comerç, Associacions empresarials i seus de les Patronals a Sabadell i altres municipis d’interès; Serveis d’empresa comarcals; UAB;

Fer rodes de premsa i publicar notícies en la premsa local i en revistes destinades a empresaris industrials;

Preparar diferents materials publicitaris (tríptics, postres, fullets) per a ser col·locats en punts geogràfics clau i repartits en institucions vinculades a l’activitat empresarial.


139

6.4.- RESUM

6.4.1.- Descripció del model de Centre d’Empreses

TAULA 22. Característiques del model proposat pel centre d’Empreses CARACTERÍSTIQUES DESCRIPCIÓ

Objectius i Rellevància Serveis a l’EMPRESARI = suport a la consolidació d’empreses Eficiència i Sostenibilitat Autofinançament amb comptes de resultats positius Utilitat Especialització en serveis d’alt valor afegit i amb utilitat per a les empreses Eficàcia Preocupació per l’assoliment dels objectius descrits en el pla de negoci. Model de Gestió S.A. o S.A.M. (més flexible i i possibilita, superades les etapes primerenques, atraure

nous socis en etapes més avançades del projecte) Tipus GENERALISTA qualsevol sector (menys sinergies). (pot estar fora de la ciutat,

normalment en sòl industrial) Mercat Objectiu Empreses industrials en consolidació (entre 2 i 5 anys) Pre Incubació NO (tan sols orientació) Criteri d’admissió Proyectes i empresaris amb un alt potencial de creixement Criteri de sortida 5 anys flexible 6 anys inflexible Incubació Integral, amb espai físic, la formació i assessorament, però també usant un sistema de

mentors i brindant suport tecnològic i financer Seguiment i consolidació Seguiment després de la sortida, per a intentar retenir a les empreses en la regió Preus Amb bonificacions i ràpida convergència als de mercat Font:Elaboració pròpia.


140

6.4.2.- Oferta d’Activitats del centre d’Empreses TAULA 23. Característiques del model proposat pel centre d’Empreses

ÀREES D’ACTIVITAT LÌNIES D’ACTIVITAT ACTIVITATS

SERVEIS DE LLOGUER

NAUS 29 NAUS entre 175 i 625 m2

ESPAIS

Sala d’actes Sales polivalents Sales de reunions Despatxos

PLACES APARCAMENT 120 places

SERVEIS DE SUPORT A EMPRESA

BÀSICS

Serveis administratius Fax, fotocòpia, correu i missatgeria Neteja d’espais no comuns Manteniment i seguretat passiva Provisió de subministraments

INTERNS GENÈRICS Orientació i capacitació bàsica INTERNS ESPECIALITZATS

Gestió i tramitació de subvencions Difusió i Transferència tecnològica

AVANÇATS EXTERNS

Laboral, Fiscal, comptable, Jurídic, Gestoria Consultoria de negoci, Marqueting, Finances Auditoria, Informàtica R+D, Qualitat i Prevenció de Riscos Laborals

FORMACIÓ Cursos, seminaris, conferències Font:Elaboració pròpia.


141

6.4.3.- Intensitat en l’ús dels serveis

TAULA 24. Serveis interns amb una major intensitat SERVEIS INTERNS AMB UNA MAJOR INTENSITAT D’ÚS Servei de gestió i tramitació de subvencions (especialment d’innovació) Serveis de difusió i transferència tecnològica Font:Elaboració pròpia.

TAULA 25. Serveis externs amb una major intensitat SERVEIS AVANÇATS (Externs) MITJANA DELS 5 ANYS

Laboral 3% Fiscal 3% Comptable 3% Jurídic 6% Consultoria 12% Màrqueting 29% Financer 29% Auditoria 0% Gestoria 3% Informàtica 0% R+D, Qualitat i Prevenció de Riscos Laborals 12% Font:Elaboració pròpia.


142

6.4.4.- Recursos Humans

TAULA 26. Perfils i dimensionament de l’staff intern PERFIL PROFESSIONAL QUANTITAT OBSERVACIONS

Coordinador 1 Des de l’inici

Tècnic 3 1 des del 5è mes any 1 1 des del 1er mes any 21 des del 1er mes any 5

Administratiu 1 Des de l’inici Auxiliar administratiu 1 Des de l’inici


6.4.5.- Propostes de modificacions d’espais

TAULA 27. Propostes de modificacions d’espais PROPOSTES DESCRIPCIÓ

1 Eliminar les naus 10 a 16 per a construir unes 120 places d’aparcament, complint així les exigències de la normativa.

2 Convertir 6 naus de 350 m2 en 12 de 175 m2

3 Reduir l’espai d’oficines de la planta baixa, obtenint 2 noves naus de 175 m2 cadscuna Font:Elaboració pròpia.


143

6.4.6.- Anàlisi de Viabilitat FIGURA 34. Evolució d’ingressos i despeses previstes

0

100

200

300

400

500

600

700

800

FASEPRÈVIA

ANY 1 ANY 2 ANY 3 ANY 4 ANY 5

Mile

rs €

INGRESSOS TOTALS DESPESES TOTALSFont:Elaboració pròpia.


144

TAULA 28. Cash flows del projecte per un horitzó temporal de cinc anys

CASH FLOWS 0 1 2 3 4 5 TOTALBAIT -16.781,25 -38.575,74 104.754,98 204.674,35 259.644,90 307.556,88 821.274,13+ AMORTITZACIONS 0,00 13.986,28 13.986,28 13.986,28 13.986,28 16.256,68 72.201,78- INVERSIONS 81.050,00 0,00 0,00 0,00 6.880,00 0,00 87.930,00CASH FLOW LLIURE -97.831,25 -24.589,46 118.741,26 218.660,62 266.751,18 323.813,56 805.545,91


7.- Annex

145

ANNEX 1.- FONTS

FONTS SECUNDÀRIES

• Comissió Europea (2002): “Benchmarking of Business incubators”. • Naciones Unidas (2001): “Best Practice in Business Incubation”. • Marimon Viadiu, F. y Alonso Martínez, J.M. (2006): “Tipologías de viveros de empresas: Tradicionales y

Especializados”, Investigaciones Europeas y Economía de la Empresa, Vol. 12 Nº 1, pp. 133-152. • www.interempresas.net (Portal amb oferta immobiliària industrial)

ENTREVISTES EN PROFUNDITAT

Antoni Trilla Pech Gerent de Reus Desenvolupament Econòmic, SA (REDESSA) Beatrice Deghilage Elvira Directora del Centre d’Empreses del Baix Llobregat (PRECSA, CORNELLÂ) Rosa Figueras Directora del Centre Àgora de Vilafranca del Penedès Montserrat Borras Foment de Terrassa

EMPRESES DE SABADELL ENTREVISTADES TELEFÒNICAMENT

• MOBILTRAC RETOLS I IMPRESSIONS SL • TAMEM CIBERMATIC SLL. • MECANIZADOS STC SL. • BET GRUP PROCESOS AUTOMATICOS SL. • MAFAC VALLES SLL. • MONTAJES CORREDERA S.L. • SUBMINISTRAMENTS I MUNTATGES SOLARS S.L.

7.- Annex

146

ANNEX 2 – INVERSIÓ INICIAL

TAULA 1. Inversió inicial adicional estimada - Mobiliari

Tipus de sala Nombre Element Quantitat Preu unitari Total m2 PLANTA

Sala d'actes 1 Escriptori gamma alta 2 900 1800 175 B Cadires ponents 4 250 1000 Butaca d'actes 120 150 18000

Sala d'administració 1 Escriptoris gamma baixa 3 300 900 39 B Cadires d'escriptori 3 180 540 Armari 4 400 1600 Moble Arxivador 6 350 2100 Bucs 3 80 240

Sala reunió 1 Taules de reunions 1 600 600 17,5 B Cadires de reunió 8 110 880 Prestatgeries 4 300 1200

Despatx coordinador 1 Escriptori gamma alta 1 900 900 17,5 B Cadira d’escriptori gamma

alta 1 250 250

Taules de reunions 1 600 600 Cadires de reunió 4 110 440 Armari 2 400 800 Prestatgeries 4 300 1200 Bucs 2 80 160

Despatxos (tècnics) 3 Escriptoris gamma mitja 1 500 1500 45 B Cadires d'escriptori 1 180 540 Armari 1 400 1200 Prestatgeries 2 300 1800 Bucs 1 80 240 Moble Arxivador 1 350 1050

Office personal intern 1 Taules cuina 1 500 500 15 B Moble Cuina 1 1500 1500 Tamborets 6 85 510

7.- Annex

147

TAULA 1. Inversió inicial adicional estimada - Mobiliari Tipus de sala Nombre Element Quantitat Preu unitari Total m2 PLANTA

Microones 1 85 85 Màquina Café 1 360 360 Dispensador aigua 1 490 490 Nevera 1 500 500

Meeting point 1 Sofà 2 1200 2400 55 B Butaques 4 450 1800 Taules de reunions 1 600 600 Cadires de reunions 8 110 880

Sala d'espera 1 Cadires integrat d’espera 2 300 600 25 B Sales polivalents 4 Escriptoris gamma mitja 1 500 500 200 1

Cadires escriptori 2 250 500 Cadires amb braç 30 145 4350

Sales reunió petites 5 Taules de reunions 1 600 600 75 1 Cadires de reunions 8 110 880

Sales reunió grans 3 Taules de reunions gran 1 1200 1200 90 1 Cadires de reunions 15 110 1650

Despatxos grans 5 250 1 Despatxos petits 5 125 1

Magatzem 2 Armari 2 400 1600 sd sd Prestatgeries 2 300 1200


En el moment inicial tan sols s'amobla una sala de cada tipus No amoblats d'entrada, sinó que es farà en funció de l'ús

7.- Annex

148

TAULA 1. Inversió inicial adicional estimada – Equips informàtics - audiovisuals

Tipus element Nombre Preu unitari Ordinador de sobretaula 3 850 Ordinador portàtil 3 950 Màquina multifunció 1 825 Impressora làser 2 400 Software 1 5000 Canó projector 2 730 Pantalles projecció 3 310 Televisió 3 900 Reproductor DVD 2 95 Equip i material de so 1 1500 Font:Elaboració pròpia.

7.- Annex

149

ANNEX 3 – INGRESSOS PER LLOGUER DE NAUS A NIVELL MENSUAL TAULA 1. INGRESSOS PER LLOGUER DE NAUS ANY 1

NAUS m2 x NAU OCUPADA MES 1

OCUPADA MES 2

OCUPADA MES 3

OCUPADA MES 4

OCUPADA MES 5

OCUPADA MES 6

OCUPADA MES 7

OCUPADA MES 8

OCUPADA MES 9

OCUPADA MES 10

OCUPADA MES 11

OCUPADA MES 12

3 538,05 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 474,78 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 474,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 06 474,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 07 474,78 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 18 474,78 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 19 474,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1

10 474,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 011 474,78 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 012 350,00 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 113 350,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 014 350,00 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 115 350,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 01 625,16 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 12 625,16 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

16 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 117 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 118 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 119 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 020 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 021 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 022 175,00 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 123 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 024 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 025 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 126 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 027 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 028 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 029 175,00 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 029 EMPRESES 5 5 6 8 10 11 11 11 12 12 13 13

17,24% 17,24% 20,69% 27,59% 34,48% 37,93% 37,93% 37,93% 41,38% 41,38% 44,83% 44,83%4.051,32 4.051,32 5.451,32 9.249,56 10.649,56 12.548,68 12.548,68 12.548,68 12.548,68 12.548,68 14.447,80 14.447,80

% ocupació mensualLLOGUER MENSUAL


7.- Annex

150

TAULA 2. INGRESSOS PER LLOGUER DE NAUS ANY 2


OCUPADA MES 2

OCUPADA MES 3

OCUPADA MES 4

OCUPADA MES 5

OCUPADA MES 6

OCUPADA MES 7

OCUPADA MES 8

OCUPADA MES 9

OCUPADA MES 10

OCUPADA MES 11

OCUPADA MES 12

3 538,05 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 24 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 474,78 1 1 1 16 474,787 474,78 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 28 474,78 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 29 474,78 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 210 474,78 1 1 1 1 1 1 1 111 474,7812 350,00 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 213 350,0014 350,00 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 215 350,00 1 11 625,16 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 22 625,1616 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 217 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 218 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 219 175,0020 175,00 1 1 1 1 1 1 121 175,0022 175,00 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 223 175,0024 175,0025 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 226 175,0027 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 128 175,0029 175,00 1 1 1 1 1 129 EMPRESES 13 14 14 14 15 16 17 17 18 18 19 19

44,83% 48,28% 48,28% 48,28% 51,72% 55,17% 58,62% 58,62% 62,07% 62,07% 65,52% 65,52%20.410,83 21.138,83 21.393,63 22.194,39 24.551,67 25.625,31 26.353,31 26.353,31 28.455,80 28.455,80 30.257,44 30.257,44



7.- Annex

151


NAUS m2 x NAUOCUPADA

MES 1OCUPADA

MES 2OCUPADA

MES 3OCUPADA

MES 4OCUPADA

MES 5OCUPADA

MES 6OCUPADA

MES 7OCUPADA

MES 8OCUPADA

MES 9OCUPADA

MES 10OCUPADA

MES 11OCUPADA

MES 123 538,05 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 24 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 474,78 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 26 474,787 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 28 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 29 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2

10 474,78 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 211 474,7812 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 213 350,0014 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 215 350,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 21 625,16 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 22 625,16

16 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 217 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 218 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 219 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 120 175,00 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 221 175,0022 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 223 175,00 1 1 1 1 1 1 124 175,0025 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 226 175,00 1 1 1 1 127 175,00 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 228 175,0029 175,00 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 229 EMPRESES 20 20 20 20 20 21 21 22 22 22 22 22

68,97% 68,97% 68,97% 68,97% 68,97% 72,41% 72,41% 75,86% 75,86% 75,86% 75,86% 75,86%32.224,86 32.357,35 32.357,35 32.357,35 32.716,82 33.606,43 33.738,93 34.496,05 34.855,52 34.855,52 35.120,51 35.120,51LLOGUER MENSUAL

% ocupació mensua


7.- Annex

152



OCUPADA MES 2

OCUPADA MES 3

OCUPADA MES 4

OCUPADA MES 5

OCUPADA MES 6

OCUPADA MES 7

OCUPADA MES 8

OCUPADA MES 9

OCUPADA MES 10

OCUPADA MES 11

OCUPADA MES 12

3 538,05 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 24 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 26 474,787 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 28 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 29 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 210 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 211 474,78 1 1 1 1 1 1 1 1 112 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 213 350,0014 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 215 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 21 625,16 2 2 2 2 1 1 1 1 1 12 625,1616 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 217 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 218 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 219 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 220 175,00 1 1 1 1 1 1 1 121 175,0022 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 223 175,00 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 224 175,00 1 1 1 125 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 226 175,00 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 227 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 228 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 1 129 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 229 EMPRESES 21 21 22 23 23 23 24 24 25 25 25 25

72,41% 72,41% 75,86% 79,31% 79,31% 79,31% 82,76% 82,76% 86,21% 86,21% 86,21% 86,21%35.737,92 35.737,92 36.525,33 38.661,58 36.143,85 36.281,65 39.094,53 39.232,32 40.019,73 40.019,73 40.019,73 40.019,73

% ocupació MES 1LLOGUER MENSUAL


7.- Annex

153



OCUPADA MES 2

OCUPADA MES 3

OCUPADA MES 4

OCUPADA MES 5

OCUPADA MES 6

OCUPADA MES 7

OCUPADA MES 8

OCUPADA MES 9

OCUPADA MES 10

OCUPADA MES 11

OCUPADA MES 12

3 538,05 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 24 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 26 474,78 1 1 1 1 1 1 17 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 28 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 29 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2

10 474,78 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 211 474,78 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 212 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 213 350,00 1 1 1 1 1 1 1 1 114 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 215 350,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 21 625,16 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 22 625,16 1 1 1 1 1

16 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 217 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 218 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 219 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 220 175,00 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 221 175,0022 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 223 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 224 175,00 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 225 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 226 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 227 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 228 175,00 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 229 175,00 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 229 EMPRESES 25 25 25 26 26 27 27 28 28 28 28 28

86,21% 86,21% 86,21% 89,66% 89,66% 93,10% 93,10% 96,55% 96,55% 96,55% 96,55% 96,55%41.620,52 41.620,52 41.763,82 43.790,42 43.933,73 46.155,43 46.667,38 49.592,77 49.736,08 49.736,08 49.736,08 49.736,08



CONCEPTUALITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL VIVER · Adm. pública, defensa i SS obligatòria Educació...

Documents

Transcript of CONCEPTUALITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL VIVER · Adm. pública, defensa i SS obligatòria Educació...