con.N3 194 - 19 DESEMBRE 1.986 REVISTA QUINZENAL

San Juan 2 - 242

Revista SANT JOANNQ 194 - 19 de desembre de 1.986Eidta: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

DIRECTOR: Caries Costa SalomREDACTOR EN CAP: Jaume Bonet CompanyEQUIP DE REDACCIÓ;Toni Bauçà MatasFrancisca BarcelóJosep Gayà Rotger

COL·LABORADORSMiquel Florit HuguetJoan Jaume NigorraAntònia Costa BauçàMaria Company NicolauBenigno Company PérezJosep Mayol FloritToni Bonet CompanyMiquel MuletToni Vidal LlanerasTolo Salieras

NOTA;Els articles publicats en aquesta revis-ta expresen únicament l'opinió dels por-pis autors.

_i_y_üLA_R_!_De per la vila

Ens acostam a Nadal

30 Aniversari Peña Motorista

Demografia

Neules

El Betlem

L'adoració dels Reis

C a s a m e n t s

Nou Saig

LlegeixiSANT JOAN

Molts d'anys!\L'equip de persones que ens dedi_

carn a la tasca perquè cada duessetmanes surti una nova publica_ció de la vostra i nostra revis_t ta "SANT JOAN", ens alegram deque arribi aquest dia de NADALperquè estam segurs de que es .el dia que la notícia que porj.ten.tots els mitjans de comu_nicació, es el desig de PAU,CONCÒRDIA I BON ENTENIMENT-entre tots. Es pot dir que

es l'únic dia de l'anyque tots ens sentim'units.Per tot això, els<qui feim la revis_.ta vos desi tjam' unes BONES FES-

't'S DE NADAL I .UN VENTURÓS

ANY NOU. •

3 - 243 De per la vilaNOU PRESIDENT üE L'APA

El dia 18 de novembre es va celebrarl'anual Assemblea Ordinària de l'Associaició de Pares d'Alumnes del col.legT'de Sant Joan, durant la qual es váelegir nou President, ja que l'anteriorGuillem Gayà, després de 9 anys, jano ho podia ésser. L'elecció va recaure 'en la persona.de Petra Walkowiak.

Enhorabona.

NOVA SENYALITZACIÓ

Setmanes passades es varen col·locaren el revolt d'En Pago nous rètolsde senyalització, indicant les direccionsper anar a Sant Joan i Petra, Sineu,Sancelles i Lloret, així com Montuïrii Palma.

ASFALTAT

Els veinats-propietaris dels carrersMestre Rosselló i dels trossos finalsde Llevant, Toni Oliver i Molins, esvaren reunir a la Casa de la Vila pertal de dur endavant amb l'ajuda del'Ajuntament l'obra d'asfaltar aquestcarrers.

i que aquí mateix els oferim per aconeixament de tots. Des d'ara seràel distintiu del Centre Cultural quefigurarà a tots els impresos i damésdocuments.

ANAGRAMA DEL CENTRE CULTURAL

Diferents components del CentreCultural de Sant Joan, a petició dela Junta Directiva, varen presentarun bon grepat de dibuixos que poguesinservir per l'anagrama de l'entitat.

A la reunió celebrada al passatdiumenge dia 7, es va fer la selecciói d'entre ells es va elegir un delsdibuixats per Toni Carles Costa Bauçà

Miguel Florit compia Transbus y seconvierte en el rey de los autocares

"MIGUEL FLORITbrinda la Navidad con cuarentaautobuses más, los de Transbús"

Los primeros dias de la pasada semanaera noticia en todos los medios decomunicación de la isla nuestro paisanoMiguel Florit Gayà, hijo de l'Amo Miquelde Son Castanyer. El motivo era lacompra por su parte de un paquete deacciones de la compania Transbús, quele converten en el principal accionista.

Para no pecar de exagerados i queno nos tilden de creadores de ídolos,les ofrecemos un fracmento de lo publica_do por el periódico Baleares el pasadodía 11.

El nuevo rey de los autocares.Miguel Florit, él sólo -es decir, quesu hermano Sebastián, de Viva Tours,no tiene nada que ver- puede muy bienser el nuevo rey de los autocaristasde Mallorca, pues si a la flota queya poseía se les añade los casi cuarentade Transbús este empresar o de San Juanse ha situado d la cabeza de las empre-sas de autocares de la isla. O sea,un rey real, y nada mago, por muy enla época de estos en que nos hallamos...

EXCURSIÓ AL PUIG DE POLLENSA

Dia 12 d'octubre estava anunciatuna excursió al Castell del Rei a Pollérisa, pero quant els coxes arribarena Ternelles es trobaren amb el camítancat en barreres de ferro i un guardaper tal de que no passas ningú. Vistl'inconvenient, allà mateix es va decidipujar al Puig de Maria, mes aprop delpoble de Pollensa.

Deixarem els coxes abaix per ferla pujada a peu, després de deixarel camí asfaltat i menjar algunes arbo-çes arribarem al camí empedrat finsal Catell convertit en Santuari. Visita-"em l'església, 1'hospedería i tots

4 - 244

aquells bellissima voltants. Dinàrema l'ombra d'uns frondosos pins, gaudintde 1'hermosa vista panoràmica de lapart nort-est de l'illa.

Entre aquelles roques trobarem bellsexemplars d'arbres "bonsaid" els quecuidadosament fotografiarem, i altrevolta cap avall per retornar al puntde partida, Sant Joan.

JOAN MIRO

El pròxim 25 dia de Nadal, es compli-ran tres anys de la mort d'un delsgegants de la pintura contemporànea,Joan Miró. La noticia que ben aviatdonà la volta al món, causà forta impre-sió dins els cercles culturals, d'unamanera especial a Anglaterra, Francei Estats Units.

Afincat a Son Abrines a on va acabaels seus dies, estava vinculat a Mallor-ca des de la seva infantesa, passantllargues temporades a aquesta illa,la darrera mes - de 28 anys ininterrom-puts. Aquí va conèixer a Pilar Juncosaamb qui mes tart es va casar.

La fundació Pilar i Joan Miró, hadonat part de la finca, i els tallersper instalar-hi una escola o centrede creació i promoció artística.

ENS ACUSTAM A NADAL DEL 86

Recordam un any més Jesús recent nat;en el poble reneix l'esperança i l'alegria,són festes a on es reuneix la família,amb desitjós de pau i felicitat.

Esperança per un món millor,la pau guanyi a la guerra la partida;l'alegria sigui d'allò més compartida,i per tot arreu ressoni la germanor.

El signe entre els homes i les nacions,hauria d'esser una forta abraçada,així la gent contenta i entussiasmada,podria cantar, beure i menjar els -torrons.

La bulla, el sarau i el renou,ens ajudin a passar bones festes,que per a tots siguin de lo més xalestes.Bon NADAL i millor ANY NOU.

Joan Jaume

'Personaje delante del sol" (1968)

5 - 245

NEIXEMENTS

Margalida Bauçà Barceló filla de Joani de Margalida» va néixer el dia 3d'octubre de 1.986.

Joan Company Morell, fill de Joan ide Maria, va néixer el dia 5 d'octubrede 1.986.

Bàrbara Marino Pocovi filla de Rafeli de Bàrbara, va néixer el dia 20 denovembre de 1.986.

Josep Miquel Bauçà Rosselló fill deMiquel i de Joana-Aina, va néixer eldia 1 de desembre de 1.986.

DEFUNCIONS

Arnau Bauçà Juan "Faleu"va morir a l'edat de'39anys, el 9 de maig de -1.986, havia néscut el15 de setembre.de 1.946.

Joan Bou Roig "Micalino"va morir el dia 23 de -setembre de 1.986 va néi_xer el 6 de novembre de1.906.

Joan Bauçà Miralles "Capellet", va morir el 29 de~setembre de 1.986, va néi^xer el dia 15 de gener de1.907.

Antònia Bauçà Pocovi "Paiisa", va morir el 13 de novembre de 1.986, va néixerel 26 de juny de 1.919.

PEÑA MOTORISTA

El President del Govern Balearva presidir el 30 Aniversari

de la Peña Motorista

La festa del 30 aniversari de laPenya Motorista, celebrada el dia 7,fou una festa agradosa que reuní alsseus afiliats i va contar enguany ambla presència del Senyor Cañellas, Presi-dent del Govern Balear i altres persona-litats dels organismes oficials.

El primer acte de la diada va ésseruna missa d'acció de gràcies que oficiàdon Bru Morey. La soprano Maria JoséMartorell acompanyada del mestre Nadali del violinista Pomar va interpretaramb veu agradable l'"Ave Maria" i unaplegrària. Presidiren l'acte don GabrielCañellas, autoritats i directius dela Penya Motorista, i- nombrosos socisi simpatitzans assistiren a la missaen la que es va tenir un record pels

socis Joan Gayà Mayol, directiu quefou en els primers anys i pel ciutadàPep Mas que cada anys assitiren a ladiada i durant l'any han passat a laCasa del Pare.

Després d'una picada a la seu dela societat, es va servir al localde Ca'n Tronca el ja acostumat dinarde matances, i si bo va ésser l'arròs,millors foren les pilotes; cuinadesamb estil casolar per un grup de donessantjoaneres encapsalades per na MariaPuça, neboda de la Cuinera Major MadòMagdalena Puça, amb la que començaremles matances que han merescut els mésfervents elogis.

I a l'entretant bullia dins elsgrossos calderons l'arròs, el Presidentde la Panya, l'amic Joan Jaume, dirigíunes paraules de salutació i benvinguda.Agraí la presència per primera vegadadel President del Govern Balear, delConseller d'Hisenda Cristòfol Soler,

del Director General d'Esports Sr.Bascunñana i del Vicepresident del •Consell Sr. Verger, aixi com tambéla del Batle Joan Barceló Matas, ialtres convidats i assistents. Gratitutdigué, perquè en la seva presencialreconeixen el mèrit d'aquests trentaanys i ens ajuden a seguir endavant.També recordà al dinàmic Miquel Fiol(que l'any 1.956 fundà la Penya, avui'ja un arbre amb molta esponera, quelestén les branques i fa ombra a tot;arreu.

Com a signe de germanor el dinarva ésser servit pels directius i socis;,la fruita i 1'ensaimada completarenla diñada; les xeremies santjoaneres'entonaren jotes i boleros que forenballats per algunes parelles.

Els més de tres-cents assistents,entre els que hi figuraven a més deles autoritats resenyades, els acadèmicsdon Bernat .Julià, Mascaró Pasariusi Gayà Sitjar, i els socis d'Honorde la Penya senyors Feliu, Caldentey,Comas, Morey, Segui i Company, mostraren ila seva satisfacció per la diada viscudaamb tan sana alegria.

Després ha va haver unes intervencionsque comença el President de la Penyaamb uns versos amb que ens té acostumats;parlaren llavors don Rafel Feliu coma primer soci d'Honor, el poeta MiquelGayà Sitjar, don Bru Morey, el batleJoan Barceló i va tancar aquests parla-ments del President del Govern BalearSr. Cañellas. Tots coincidiren ambelogiar la tasca de la Penya Motoristaque, através dels anys ha sabut agluti-nar la part social amb 1'esportivai ha sabut crear festes que han donat

*_• 2̂ 6

"*!ff|t

»"»«•r

A <!£*>»•Ar ÍRS

a conèixer el poble santjoaner i lesseves costums i ha cuidat de fomentaraquest caire de germanor que és l'admira,ció de tots.

Acabada l'intervenció, el PresidentCañellas entrega a la Penya una placaconmemorativa del 30 Aniversari, lava rebre el President de la Penya quevisiblement emocionat li agraí, la defe-rència i distinció.

Com sempre la subasta de butifar'ronsi llonganisses a càrrec del veteràGuillem Bou i el sorteix d'algunespeces donà per acabada la diada; al'entretant tots els assistents reberenun siurell com a record d'aquesta agrado_sa diada del 30 Aniversari.

Els molts d'anys i els bons "desitjósde continuitat foren les paraules dedespedida d'aquesta jornada que tantbé diu en favor de la Penya i de lesnostres gents santjoaneres.

7 - 247 NEULESLES NEULES.. SÍMBOL DE FESTA

Es una vella costum adornar el vol-tant de la cova del betlem, o envelar--la de neules de paper de diferentstamanys i també en diferents motiusretallats al paper blanc de la neula.

Una opinió molt generalitzada esque aquesta vella costum fou introduidaa l'illa poc temps després de la creacióde les parròquies a la part foranai precisament amb un fi pràctic, indicarles setmanes i dies que separen Nadaldel comensament de la quaresma, jaque els calendaris eran privilegi d'unspocs.

Si be es ver que les neules sonconsiderades generalment com un adornnadalenc, diferents opinions i escritsvolen demostrar que eren símbol defesta a qualsevol temporada de l'anydi-ns l'església mallorquina.

L'origen de les neules ja es mésdubtós, mentres uns tenen la teoriaque foren els cavallers mallorquinsque ananren a les creuades, agafantapunts del réflexe del sol damunt elsseus escuts, i aconseguiren que retallanten el paper aquells dibuixos, imitantels raigs del sol, resultassin aquestesarcaiques obres d'art i que probablementalgun d'aquells cavallers col·locariaal Betlem com a ofrena; altres creuenque l'origen es deu a la funció imitado-ra de les flòbies de neu.

Lo cert es que l'entranyable efecteque donen aquests trocets de paperpenjats al llantoner de -l'església,al Betlem o dins els fogars familiars,es dimposible valoració. En aquesta decoració es poden veure per Nadal a dife-rents llocs, d'una manera especiala convents de religioses, amb un colorgroguenc que la patina del temps elsha donat, vertaderes obres d'art, decada dia més apreciades i revaloritzades.

!"6.;w¿ >f"-Í;í,. -'•; .'-T

El BeTIEm,Mentres se manten la tradició a

moltes de famílies mallorquines defer el Betlem, quan s'acosten les festesde Nadal, també s'han introduit novesformes d'adornar les cases, com perexemple l'arbre de Nadal, o de Noel,com volgueu. Aquesta innovació queens ha estat importada de la part delNort d'Europa, no pot faltar a lescases a on el pare o la mare son extran-gers, als hotels, altres negocis decara al turisme, i a certs sectorsde la nostra societat moderna.

Els arbres que es venen a Mallorca,procedeixen essencialment del PirineuCatalà o son reproduits en plàstic,paper i altres productes sintèticsa forma de mòduls que després es monteni s'adornen amb una il·luminació de

colors i altres objectes: estrelles,bolles, campanes, tambors, etc. Perdescontat no hi pot faltar el "PapaNoel". Algunes famílies també hi posenper Nadal els regals i joguines queels mallorquins tenim per costum queentreguin Els Reis Màgics.

En quant al tradicional Betlem hemde dir, que apart els de les esgèsiesi convents de religioses que son degran bellesa i alguns d'incalculablevalor, per l'antiguetat de les figures,a les cases particulars es monten verta-deres ínaravelles, amb figures o pasto-rets, com vulgarment els definim, degran categoria, entre els que destaquenels vestits segons l'estil tradicionalo també amb figures de mes baix preufetes de plàstic.

Història del Betlem. Es opinió molt

P«

.— - K'toiwwEiSÉBSt. ¡y

generalitzada, que devem la seva intro-ducció a Sant Francesc d'Assis, quefou el seu fundador i després forenels franciscans els qui estenguerenaquesta devoció a totes les famíliescristianes. Actualment es una pràcticaconeguda per tot el món. A alguns poblespobles tenen la costum de montar Betlemsmonumentals, inclus amb moviment deles figures i de l'aigua, així comBetlems vivents. Les figures son repre-sentades per nins i nines, i els pastorsvan a adorar i cantar alegres cançonsal Nin Jesús.

Era costum a Mallorca, que les famí-lies ben acomodades, posassin al Betlemde l'església, grossos pans fets defarina de blat, perquè es repartissinel dia de Nadal a les famílies mésnecessitades del poble.

f. : ~"̂ VV ÁL'ADORACIÓ DELS TRES

REIS D'ORIENT

Que el teatre medieval va néixerdins els temples, que dels "misteris",estil pedagògic que proporcionava lamanera de copsar, amb gust, moltesplanes de la doctrina cristiana, esde-vingueren monuments de la cultura,són fets prou coneguts. .

Una d'aquestes palnes de les SagradesEscriptures, de les que més vegadess'han fet art, és l'Epifania del Senyor,la manifestació de Jesús als gentils,els no jueus, figurats en uns savisque arribaren de l'Orient. I que latradició ha fixat en tres i generosamentha coronat reis.

L'Adoració dels tres reis d'Orient,es tornarà a representar als poblesde Mallorca, deu ésser la peça teatralque mai ha deixat d'estar present dinsla vida del poble mallorquí. Amb elscanvis que comporta el pas dels segles.Amb totes les "llunes noves" de foscorsimposades que registra-la història.

Com que l'espai no dona per més,si sols puc triar tres pinzelladesde l'actual representació, em auqdaréamb aquestes:Ia Herodes és el dolent. No el dimoni,sinó l'home dolent, envejós, amb gaterade poder, amb por de perdre la sevaposició. Enrabiat, hipòcrita, la por elpassar de la rialla ^renouera, per la

sempre té raó",el poble guanya,el dimoni se'n

paraula fina que vol guanyar-se elqui li pot ser útil, fins a l'amenaçadel tirà.

El poble penjava al personatge totquant pensava dels qui, a cada moment,constituien els "Herodes" del poble.Diferents a cada època; sempre opressorssempre gelosos del Jesús que ve 'pera alliberar-nos.

Vet aquí una petitíssima mostra:"Man, per voluntat reial,que, tant de nit com de dia,la gent no dugui camiaperò, en canvi, si, morral".

O, aquesta altra:...que un Rei o un Emperador-en que tengui el d'escorçai governi a la biorxa-sempre

I, com sempre,amb l'ajuda de Déuduu N'Herodes.2- Els tres "reis", amb els seus dons,no representen la bondat, el bé, enfront de la dolentia d'Herodes. Elbé és Jesús, en companyia de Mariai Josep. Els reis som nosaltres, elsseguidors de l'estrella (seguidorsde Crist = cristians), amb coratgei cansament, amb generositat i foscors,amb il·lusió i certesa i també ambdubtes. Nosaltres, ni més ni manco.

Mirau com s'expressa Melcior:"Or duc al Divi Messiasper això és que, en el meu do,una llumnoella hi brillai aquesta gran llum és filladel desg ide l'amor!"

Nosaltres cooperam amb la nostrapetitesa, però amb cooperació generosa:

"A posta li duc encenscom a humil i pobra ofena,perquè és un grapat d'arena,per a un Déu i gran Senyor,la bona i preuada olord'aquesta caixeta plena" (Gaspar)

I així feim el millor negoci; entre-gam la mirra amarga i ho trobam tot: .

"Trobar-te és trobar-ho tot!:sang, alè, conhort i vida....el cor em pega un bot,la mirada se m'allargai el teu esperit m'embargaen donar-me tu la llum,a canvi del poc perfumde la meva mirra amarga!"

(Baltasar)3a L'anomenat nou teatre aconsegueixtreure l'espectador del paper passiudel qui només, mirà, per aficar-loben al mig de l'acció. Es una bonarecuperació.

Perquè el teatre religiós, com elsnostres "Reis", no tenia pròpiamentespectadors. Tots n'eren protagonistes.Demà podreu escoltar, un any més, comho expressa el "Majordom" al mateixpròleg:

"Tornant a Herodes, però,-aquest Rei1 de llarga barba-és molt ver que és una garbade maldats, sense res bo;mes, posem-nos la mà al cor-ho cor!, ¿per què t'incomodes?si tan sovint pel fang rodes...-i admetrem que, qualque pic,com un vici ocult i"antic,tots som una mica Herodes".

Que, un any més, els Reis ens ajudina ser fidels seguidors de l'Estrella.

Miquel MuletF.D. 5/1/86.

Adoració dels Reis. Capitell de SantaMaria de l'Estany. Barcelona (s. XII)

10 - 250

BON NADALVos desitjam a tots

des de cada àrea de la nostra activitat

ÀREA ACCIÓ SOCIAL ÀREA CULTURA ÀREA ECONOMIAO Persona!.O Acciò social.O Hospital Gene ral.O Hospital Psiquiàtric.O Llar de la Joventut.O Llar de la Infància.O Llar dels Ancians.

O Cultura i Educació.O Xana biblioteques.O Esports.O Escoles esportives.

O Foment de l'indústria,comerç i turisme.

O Agricultura.O Hisenda.

ÀREA COOPERACIÓO Ordenació del territori

¡urbanisme.O Pla d'obres i serveis.O Xarxa viària.O Ser/ei de Prevenció i

'Extinció d'Incendisi Salvament (SERPREISAL;

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

11 - 251CASAMENTS Mateu Riutort Marti (de Petra) es va

casar amb Maria Antònia Bou Gayà eldia 15 de juliol de 1.986.

Antoni Bauçà Juan es va casar amb Magda-lena Bauçà Fiol el dia 9 d'agost de 1986

Joan Roig Sastre (de Vilafranca) esva casar amb Maria Ferriol Bou el dia16 d'agost de 1.986.

cBonescfostGsIM G U SA IG

El passat dissabfeer-dia 13, tincue

lloc a 1. ' C juntament de la vila, les -

Proves d'oposicions a la vacant que -

ja fa uns anys deixà "Es Saio".

Els opositors eren tres, dos sant-

joaners i un manacori, aquest nuedà -•>

aliminat a la primera prova, els sant_

joaners Cuillem Bauza Comoany i 8arto_

meu rfora Estelrich, arribaren al fi»s

nal quedant en podnr rie la plaça en -

Tomeu r.ora, que des d'ara serà el nou

"Aouacil-Grdenan^a" de l'Ajuntament -

de Sant Joan.

,

Guillem Calmés Matas, es va casar amb .Maria Barceló Gayà (de Vilafranca) el dia10 d'octubre de 1.986.

mc^niß^ou