comprensions lectores

30
Nom Data 11 UNIDAD REFUERZO Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 11 UNIDAD AMPLIACIÓN 64 1 UNITAT 1 UNITAT Malaltia i salut Si comences a esternudar i tossir amb freqüència, sents cansament, i tens febre, és probable que tingues un refredat. El refredat és una malaltia molt comuna, i si notem els símptomes, cal que anem a la consulta del pediatre, que és el metge especialista de xiquets i xiquetes com tu. Els metges saben què és el que causa els refredats i saben què cal fer per a curar-los, per això, has de seguir tots els seus consells, com abrigar-te bé, descansar, beure líquids sovint i prendre les medecines que t’indiquen. A més, cal anar amb compte de no contagiar els altres, per això, sempre que esternudes o tusses, tapa’t la boca amb un mocador. Per a tindre una bona salut és necessari cuidar la higiene del cos, tindre una dieta variada, fer exercici físic, relacionar-nos i jugar amb altres persones i dormir prou perquè el cos i la ment descansen. A més, almenys una vegada per any cal visitar el pediatre perquè ens mesure, ens pese i vigile la nostra salut. 1 Escriu quins són els símptomes d’un refredat. 2 Escriu dos consells del pediatre per a curar-nos d’un refredat. AMPLIACIÓ

description

Comprensions lectores en català per a 3r de Primària

Transcript of comprensions lectores

Page 1: comprensions lectores

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11UNIDAD

AM

PLIA

CIÓ

N

64

1UNITAT

1UNITAT

Malaltia i salut

Si comences a esternudar i tossir amb freqüència, sents cansament,

i tens febre, és probable que tingues un refredat.

El refredat és una malaltia molt comuna,

i si notem els símptomes, cal que anem

a la consulta del pediatre, que és el metge

especialista de xiquets i xiquetes com tu.

Els metges saben què és el que causa els

refredats i saben què cal fer per a curar-los,

per això, has de seguir tots els seus consells,

com abrigar-te bé, descansar, beure líquids

sovint i prendre les medecines que t’indiquen.

A més, cal anar amb compte de no contagiar

els altres, per això, sempre que esternudes

o tusses, tapa’t la boca amb un mocador.

Per a tindre una bona salut és necessari cuidar la higiene del cos, tindre

una dieta variada, fer exercici físic, relacionar-nos i jugar amb altres

persones i dormir prou perquè el cos i la ment descansen. A més, almenys

una vegada per any cal visitar el pediatre perquè ens mesure, ens pese

i vigile la nostra salut.

1 Escriuquinssónelssímptomesd’unrefredat.

� �

� �

2 Escriudosconsellsdelpediatreperacurar-nosd’unrefredat.

� �

� �

AM

PLIA

CIÓ

368899 _ 0064-0073.indd 64 25/05/12 10:23

Page 2: comprensions lectores

REFU

ERZO

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

AM

PLIA

CIÓ

N

65

4 Contesta.

•� �Per�què�cal�anar�a�la�consulta�del�pediatre�almenys�una�vegada�per�any?

•� �Per�què�hem�de�tapar-nos�el�nas�i�la�boca�si�tossim�o�esternudem?

•� �Per�què�no�és�recomanable�l’esport�quan�estem�refredats?

Hàbits

menjar� descansar

higiene� esport

Descripció

•� Evita�algunes�malalties.

•� Ens�ajuda�a�mantindre’ns�àgils.

•� És�font�de�materials�i�d’energia.

•� És�necessari�per�a�reposar-se�i�créixer�sa.

AM

PLIA

CIÓ

3 Observalesimatgesiescriul’hàbitiladescripcióquecorrespongaacadauna.Utilitzaelstextosdelsrequadres.

� Esport:�Ens�ajuda�a�mantindre’ns�àgils.

� � � � � .

� � � � � .

� � � � � .

unitat�1

368899 _ 0064-0073.indd 65 18/05/12 11:29

Page 3: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.66

Nom Data

2UNITAT

2UNITAT

L’escorbut i la vitamina C

Abans que s’inventaren els avions,

l’única manera de travessar els mars

i oceans era amb vaixell. Durant les

llargues travessies els mariners solien

emmalaltir i una dels malalties més

perilloses era l’escorbut.

Com que la situació era tan alarmant,

es van començar a millorar les

condicionis higièniques dins de les

embarcacions, tant la neteja general

com la higiene personal. Més tard

es va augmentar la varietat d’aliments

en el menú dels mariners, gràcies

a mètodes de conservació com la

saladura, el fumat o les conserves en

oli. Així i tot, els mariners continuaven

emmalaltint.

Finalment, el jove metge anglés James Lind va trobar la solució en observar

que molts mariners malalts milloraven bevent simplement suc de taronja.

El seu descobriment va ser tota una revolució, i des d’aquell moment mai

no va faltar una bona reserva de taronges i llimes a les bodegues dels

vaixells. Hui dia, se sap que la causa de la malaltia és la falta de vitamina C,

molt abundant en els cítrics.

AM

PLIA

CIÓ

1 Quinesmesuresesvanprendrepermillorarlasalutdelsmarinersabansdetrobarlacausadel’escorbut?

� �

� �

� �

� �

368899 _ 0064-0073.indd 66 18/05/12 11:29

Page 4: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 67

2 Quinssistemesdeconservaciódelsalimentss’esmenteneneltext?Marcaiuneixamblaimatgecorresponent.

3 Entreelsalimentsqueveustria’ntresquet’enduriesaunviatgeambvaixell.Explicaperquèelshastriatiquèfariesperquèesconservarenenbonestat.

1.�� �

� �

2.��

� �

3.��

� �A

MPL

IAC

4 Escriuduesmesureshigièniquesrelacionadesambelsaliments.

•� �

� �

•� �

� �

� saladura� � conserva� � congelat� � fumat

unitat�2

368899 _ 0064-0073.indd 67 18/05/12 11:29

Page 5: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.68

Nom Data

3UNITAT

REFU

ERZO

3UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

Viure dels sentits: els tastadors d’oli

Hi ha algunes professions per a les quals es necessita tindre molt

desenvolupat algun dels sentits. Aquest és el cas dels tastadors

d’oli, autèntics especialistes del

gust i l’olfacte. Aquests

professionals aprenen a usar els

sentits per a distingir els diferents

sabors i olors d’aquest producte,

amb l’objectiu de classificar-lo

per vendre’l posteriorment.

Per a portar a cap aquest treball

s’usen copes especials, que han de

ser fosques per a no vore el color

de l’oli, i que es tapen amb un

vidre perquè guarden les aromes.

De primer, porten a cap una prova

olfactiva acostant el nas a la copa i fent aspiracions suaus

i profundes per examinar les diferents olors que exhala. Després,

introdueixen l’oli a la boca i s’asseguren que el líquid recórrega

tota la llengua per percebre millor els sabors de l’oli i aprofiten

per a comprovar el tacte del producte, ja que la llengua també té

aquest sentit.

1 Ordenaelssentitssegüentsenl’ordreenquèelsfaserviruntastadord’oli.Explicabreumentquinamissiótécadaun.

1.��

2.��

3.��

olfacte�–�tacte�–�gust

368899 _ 0064-0073.indd 68 18/05/12 11:29

Page 6: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 69

REFU

ERZO

A

MPL

IAC

2 Explicaperquècreusqueésnecessariqueellíquidrecórregatotalallenguaquaneltastadorassaboreixl’oli.

3 Tornaallegireltexticompletaelquadresegüent.

Olfacte Gust Vista

Òrgan�

Ens�permet�detectar…

4 Perasabersiunoliésbo,amésdeltasttambéésmoltimportantelcolor.Indicaambfletxesquinòrganésl’encarregatdepercebrelescaracterístiquesquepresentaelproducte.

acidesa�

temperatura�

suavitat�

brillantor�

olor�

color�

dolçor�

5 Contestaalespreguntessegüentssobreelsentitdelgust.

•� ��Com�s’anomenen�els�bonyets�que�cobreixen�la�llengua?�Quina�funció�acompleixen?�

•� �Quins�són�els�cinc�sabors�bàsics?�

unitat�3

368899 _ 0064-0073.indd 69 18/05/12 11:29

Page 7: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.70

Nom Data

4UNITAT

REFU

ERZO

4UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

Potes o aletes

És possible que els dofins i les balenes ens

semblen peixos, però no és així. Encara que,

com els peixos, són vertebrats, tenen aletes

i viuen a l’aigua, es tracta de mamífers que

han d’eixir a la superfície per a respirar aire

cada cert temps. Però aquesta no és l’única

diferència amb els peixos; n’hi ha més: no

tenen escates, són vivípars i les cries

s’alimenten de llet materna fins que poden

alimentar-se soles.

Els esquelets d’aquests mamífers aquàtics

són semblants als dels mamífers terrestres

i les extremitats superiors s’assemblen

a les nostres, ja que també acaben en dits,

tot i que no els vegem. Ara bé, passa

que en lloc de tindre forma de braç i de mà

tenen forma d’aleta per a nadar.

1 Contestaalespreguntessegüents.

•� Per�què�creus�que�els�mamífers�marins�tenen�aletes�en�comptes�de�braços?

•� En�què�es�diferencia�l’aleta�d’una�balena�i�la�d’un�peix?

368899 _ 0064-0073.indd 70 18/05/12 11:29

Page 8: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 71

REFU

ERZO

A

MPL

IAC

2 Buscaenelprimerparàgrafdeltexttressemblancesitresdiferènciesentreunabalenaiunpeix,iescriu-les.

Una�balena�i�un�peix�s’assemblen�en:

•� �

•� �

•� �

Una�balena�i�un�peix�es�diferencien�en:

•� �

•� �

•� �

3 Uneixcadaanimalambalgunesdelescaracterístiquesquelicorresponen.

4 Completalataulautilitzantlesparaulesdelrequadre.

Peixos Amfibis Rèptils Ocells Mamífers

Reproducció

Extremitats

Pell�amb…

aletes�–�potes�–�ovípars�–�vivípars�–�ales�–�pèl�–�escates�–�plomes�–�nua

vertebrat

invertebrat

peix

mamífer

rèptil

vivípar

ocell

insecte

amfibi

ovípar

unitat�4

368899 _ 0064-0073.indd 71 18/05/12 11:29

Page 9: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.72

Nom Data

5UNITAT

REFU

ERZO

A

MPL

IAC

5UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

La pol·linització

Perquè una planta amb flor puga reproduir-se necessita que

el pol·len que fabriquen els estams de les flors arribe, d’alguna

manera, al pistil de la flor d’una

altra planta. Aquest procés es diu

pol·linització. En aquest, té molta

importància el vent, ja que

transporta el pol·len per l’aire,

però també alguns tipus

d’insectes i altres animals.

Les flors fabriquen un líquid dolç

i nutritiu anomenat nèctar, que

serveix de reclam perquè molts

insectes, com les abelles o les

papallones, s’hi acosten. Mentre

beuen el nèctar, els cossos es freguen contra els estams

i el pol·len s’hi apega. D’aquesta manera, quan l’insecte vola

cap a una altra flor, sense ser-ne conscient, porta el pol·len d’una

altra planta, i la pol·linitza.

Però els insectes no són els únics animals pol·linitzadors. També

podem trobar ocells, com els colibrís, i mamífers menuts, com

algunes ratapenades, que també s’alimenten del nèctar que

contenen les flors.

1 Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.

«Alguns�animals,�especialment�insectes,�se�senten�atrets�pel� ,�

fabricat�per�les� .�El�cos�frega�amb�els� �

i�el� �s’hi�queda�apegat.�D’aquesta�manera,�en�posar�en�altres�flors,�

porten�a�cap�la� .»

nèctar�–�flors�–�pol·linització�–�pol·len�–�estams

368899 _ 0064-0073.indd 72 18/05/12 11:29

Page 10: comprensions lectores

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 73

REFU

ERZO

A

MPL

IAC

IÓ Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.

«Alguns�animals,�especialment�insectes,�se�senten�atrets�pel� ,�

fabricat�per�les� .�El�cos�frega�amb�els� �

i�el� �s’hi�queda�apegat.�D’aquesta�manera,�en�posar�en�altres�flors,�

porten�a�cap�la� .»

2 Defineixlesparaulessegüents.

•� �Nèctar:��

� �

•� Pol·linització:�

� �

� �

3 Lesoracionssegüentsexpliquenlapol·linització,peròestandesordenades.Ordena-lesescrivintnúmerosdel’1al5.

� El�pol·len�s’apega�al�cos�de�l’insecte.

� El�pol·len�entra�en�contacte�amb�els�pistils.

� La�flor�produeix�el�pol·len�als�estams�i�el�nèctar.

� L’insecte�posa�en�una�altra�flor.

� Un�insecte�posa�en�una�flor�per�beure�nèctar.

4 Lliglesoracionsiescriuelnúmerocorresponentencadaquadredelafotografia.

pistilpètal

sèpal estam

1.� �Protegeixen�la�flor�i�formen�el�calze.

2.� �Formen�la�corol·la.

3.� �S’hi�fabrica�el�pol·len.

4.� �Reben�el�pol·len�i�produeixen�el�fruit.

5 L’ocelldelafotografiaésuncolibrí.Explicaquècreusquefa.

unitat�5

368899 _ 0064-0073.indd 73 18/05/12 11:29

Page 11: comprensions lectores

74

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

74

11UNIDAD

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

6UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

6

La Terra és redona

Antigament, molta gent creia que la Terra

havia de ser plana. Pensaven que en una

Terra redona una persona que viatjara

cap al sud acabaria caient. Però no tot

el món opinava així. Hi havia moltes

proves que demostraven el contrari.

Si una persona observava un vaixell

allunyar-se mar endins, aquest desapareixia

a poc a poc, primerament el buc i finalment

les veles. Si algú pujava a la torre més alta, l’única

cosa que aconseguia era observar-lo durant algun

temps més, però desapareixia de la mateixa manera.

Ni tan sols usant una ullera de llarga vista es podia evitar que el vaixell

desapareguera darrere de l’horitzó. Només això ja era una prova

del fet que la superfície de la Terra tenia una curvatura.

Una altra evidència van ser els eclipsis de Lluna, en els quals la Terra se situa

entre el Sol i el nostre satèl·lit. El que s’hi observa és l’ombra de la Terra sobre la

superfície de la Lluna, i això demostrava sense cap dubte que aquesta era circular.

En 1522, Juan Sebastián Elcano va completar una travessia al voltant del planeta

en tres anys i va demostrar definitivament que la Terra era redona.

1 Pintadeblauelsrequadresquecontinguenideeserrònies.

La Terra és plana.

Qualsevol objecte que s’allunya en el mar, desapareix en

l’horitzó gradualment.

Mai s’ha fet un viatge al voltant de la Terra.

L’ombra de la Terra és redona.

La Terra té forma d’esfera.

La gent que viu a l’hemisferi contrari pot caure.

368899 _ 0074-0083.indd 74 18/05/12 11:37

Page 12: comprensions lectores

75

REFU

ERZO

75

AM

PLIA

CIÓ

N

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 6

AM

PLIA

CIÓ

2 Respon.

• Si la Terra fóra plana, què passaria amb l’exemple del vaixell?

• Què és una ullera de llarga vista? Té relació amb el telescopi?

3 Observaelsdosdibuixosiresponalespreguntes.

4 Observalafotografiad’uneclipsideLluna.

Quin dels dos representa un eclipsi de Lluna?

Per què ho saps?

• Marca sobre la foto l’ombra de la Terra sobre la superfície de la Lluna.

• L’ombra té forma corba o recta?

• Dibuixa com seria un eclipsi de Lluna si la Terra fóra quadrada.

AM

PLIA

CIÓ

B

A

368899 _ 0074-0083.indd 75 18/05/12 11:37

Page 13: comprensions lectores

76

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

76

11UNIDAD

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

7UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

El gel sec

Si un amic et contara que ha posat

un tros de gel en aigua calenta

i ha començat a eixir-ne fum

blanc en comptes de fondre’s i

convertir-se en aigua, t’ho podries

creure? Doncs hauries de fer-ho!

El truc està en el fet que no es

tracta de gel comú, és a dir,

d’aigua congelada, sinó del que

es coneix com a gel sec o neu

carbònica.

El gel sec està fet d’un gas que

s’anomena diòxid de carboni.

Aquest gas, en passar a l’estat

sòlid, pren l’aspecte i la temperatura d’un tros de gel,

però quan rep calor no es torna líquid, sinó que passa

directament a l’estat gasós. Aquest canvi d’estat de

sòlid a gas de manera directa es diu sublimació.

I per a què es pot usar el gel sec?

Doncs en medicina, per a conservar els òrgans

que han de ser trasplantats. També s’utilitza

per a refrigerar aliments i, fins i tot, per a fabricar

la boira falsa de les pel·lícules de terror.

1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Marca.

L’aigua quan es congela es converteix en gel.

El gel sec és distint del gel comú; no està fet d’aigua.

El gel amb la calor es fon.

368899 _ 0074-0083.indd 76 18/05/12 11:37

Page 14: comprensions lectores

77

REFU

ERZO

77

AM

PLIA

CIÓ

N

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 7

AM

PLIA

CIÓ

2 Copia.

• L’oració que explica què és la sublimació:

• L’oració que explica què és el gel sec:

• Una oració que explique un ús del gel sec:

3 Uneixelssinònims.

Refredar Convertir-se

Gel sec Film

Transformar-se Refrigerar

Pel·lícula Neu carbònica

4 Completa.

El gel comú

El gel sec

Estat:

Amb calor passa a estat:

Aquest canvi es diu:

Estat:

Amb calor passa a estat:

Aquest canvi es diu:

368899 _ 0074-0083.indd 77 18/05/12 11:37

Page 15: comprensions lectores

78

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

78

11UNIDAD

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

8UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

El clima canvia

El desert del Sàhara és una de les regions

més seques i àrides del planeta. En algunes

zones pràcticament no plou mai i les

temperatures són molt caloroses durant

el dia i fredes a la nit. Per això hi ha molt

poques plantes i animals i és difícil trobar

persones que visquen allí. Però hi ha proves

que això no sempre va ser així.

En una regió d’Algèria que es diu Tassili n’Ajjer,

els antics habitants van deixar pintures que mostren

un paisatge molt diferent de l’actual. S’hi poden

vore animals, com ara girafes, hipopòtams, vaques

i ovelles. Escenes de pastors portant el ramat, dones

sembrant en els seus horts i persones traient aigua

de pous.

Els científics han arribat a la conclusió que fa milers

d’anys el clima d’aquesta regió era distint i, a poc

a poc, va anar canviant. Hi havia més precipitacions,

les temperatures eren menys extremes i abundaven les pastures

per al ramat. Res a vore amb el paisatge sec i àrid que hi veiem hui.

1 Contesta.

• Com és el clima actual del desert del Sàhara?

• Com creuen els científics que era abans el desert del Sàhara?

368899 _ 0074-0083.indd 78 18/05/12 11:37

Page 16: comprensions lectores

79

REFU

ERZO

79

AM

PLIA

CIÓ

N

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 8

AM

PLIA

CIÓ

2 Lligaquestesoracions.Després,escriu-lesperquèsiguencorrectes.

• El temps atmosfèric de Tassili era menys calorós que ara i les pluges

eren més freqüents.

• Al Sàhara les temperatures són molt baixes durant el dia i altes a la nit.

3 Uneixcadallocamblesseuescaracterístiquesclimàtiques.

Desert Temperatures altes a l’estiu i baixes a l’hivern.

Alta muntanya Temperatures baixes i precipitacions freqüents en forma de neu.

Costa Temperatures suaus tot l’any.

Zones d’interior Temperatures altes durant el dia i baixes a la nit. Precipitacions escasses.

4 Escriuaquè creusquees refereix el textquanparlade «temperaturesextremes».

5 Enshandemanatqueinstal·lemunacasetameteorològicaaTassili.Quinsaparellsnecessitaríem?

• Per a mesurar la quantitat de pluja:

• Per a mesurar la temperatura:

6 Quinaconclusióenpotstraureunavegadahasllegiteltext?Marca.

Que el clima d’una zona sempre és el mateix.

Que el clima d’una zona canvia amb el temps.

Que clima i temps atmosfèric signifiquen el mateix.

368899 _ 0074-0083.indd 79 18/05/12 11:37

Page 17: comprensions lectores

80

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

80

11UNIDAD

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

9UNITAT

9UNITAT

AM

PLIA

CIÓ

Una passejada per la vall

Aquest cap de setmana el passàrem al poble. Dissabte al matí vaig

eixir a fer una passejada pel camp amb la tia Àngela, a la qual li

agrada molt caminar, i coneix molt bé la

zona. Vam anar fins al riu i vam agafar una

sendera que el vorejava, riu amunt.

No era molt cansat, però es notava que

estàvem pujant.

Al cap de poc, vam deixar de vore les

teulades del poble i ens vam ficar en una

vall, envoltada d’altes muntanyes. Com que

havia plogut feia poc, hi havia rierols que

queien pels vessants i que anaven a parar

al riu gran, que baixava pel centre de la vall.

La tia em va contar que aquella vall tan

gran havia estat excavada per l’aigua del riu,

a poc a poc, al llarg de molt de temps. Com que no entenia el que

m’explicava, la tia va fer una muntanya amb l’arena de la riba

del riu, va agafar aigua amb les mans i va deixar que en caiguera

un raget sobre el muntó d’arena.

L’aigua que queia baixava per un costat del monticle,

arrossegant arena i creant-hi una rasa xicoteta, que s’anava fent

cada vegada més gran, fins que es va convertir en una vall

menuda. D’aquesta manera, gràficament, vaig arribar

a comprendre el que la tia em contava.

1 SegonselquecontalatiaÀngela,coms’haformatlavall?

368899 _ 0074-0083.indd 80 18/05/12 11:37

Page 18: comprensions lectores

81

REFU

ERZO

81

AM

PLIA

CIÓ

N

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 9

AM

PLIA

CIÓ

2 Perquès’entengueramillorl’explicació,latiaÀngelarealitzaunexperiment.Descriuenquèconsisteixaquestexperiment.

3 Buscaeneldiccionarilesparaulessegüentsqueixeneneltextiescriu-neelsignificat.

Sendera:

Vessant:

Rasa:

Riu:

4 Pintadecolorblauperoncreusquepodrienanarelsriuseneldibuixsegüent.

368899 _ 0074-0083.indd 81 18/05/12 11:37

Page 19: comprensions lectores

82

Nom Data

11UNIDAD

REFU

ERZO

82

11UNIDAD

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

10UNITATUNITAT

AM

PLIA

CIÓ

10

El grafé

Imagines una pantalla de televisió tan fina i lleugera que es poguera

enrotllar com un full de paper? I una jaqueta amb connexió a Internet?

Sembla ciència-ficció, però productes

com aquests es podran comprar a les

botigues d’ací a no res.

El material necessari per a fabricar-los

es diu grafé. El seu descobriment és

molt important perquè té molts

avantatges: és tan fi i lleuger com un

pèl, transparent com l’aigua, flexible

com el plàstic i resistent com l’acer.

A més, posseeix una de les propietats

més interessants per a la indústria

electrònica, ja que és un magnífic

conductor de l’electricitat.

Però els seus avantatges no acaben ací. Actualment, la indústria

electrònica genera residus molt perillosos i contaminants; en canvi,

el reciclatge del grafé és net i senzill. A més, és un material barat, ja que

s’obté a partir del grafit, un material natural molt abundant a la Terra,

format solament per carboni.

1 Lesoracionssegüentssónfalses.Escriu-lesdenoudemaneracorrecta.

• El grafé és un material molt barat, ja que escasseja en la natura.

• El grafé és un tipus de material artificial format per diverses substàncies.

368899 _ 0074-0083.indd 82 18/05/12 11:37

Page 20: comprensions lectores

83

REFU

ERZO

83

AM

PLIA

CIÓ

N

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 10

AM

PLIA

CIÓ

2 Buscaeneltextlespropietatsdelgraféiposaunexempledelsavantatgesdecadauna.

transparent No té color i pot usar-se en vidres i lents.

3 Escriuperquèelgraféésunmaterialnetirespectuósamblanatura.

4 Trialesparaulesdelrequadrenecessàriesperacompletarlesoracions.

• El grafé és un material perquè hi podem fabricar .

• El grafé és un material d’origen , format per una sola substància:

el .

• El grafé és un bon , per això és molt atractiu per

a la indústria electrònica.

natural carboni conductor grafit

artificial objectes animal vegetal

mineral or catalitzador cossos

368899 _ 0074-0083.indd 83 18/05/12 11:37

Page 21: comprensions lectores

84

Nom Data

11Unitat

11Unitat

aM

PLia

CiÓ

Els awa de l’Amazònia

L’Amazònia és una enorme regió de

l’Amèrica del Sud. S’estén entorn de

la conca del riu Amazones i dels seus

afluents, on creix la selva tropical més

gran del món.

En aquest lloc és on viuen els awa, un

dels últims pobles nòmades que viuen

de la caça i de la recol·lecció de fruits.

Tot el que necessiten els awa per a

viure prové de la selva. Els homes són

caçadors experts i les dones cullen

fruits i cacen insectes, i també teixeixen

faldes i hamaques.

Els awa, igual que altres pobles que

viuen a la selva amazònica, es troben

amenaçats a causa de les activitats

il·legals d’alguns fustaires, ramaders

o miners l’únic objectiu dels quals és

guanyar diners. En els últims temps

aquestes activitats estan provocant

la destrucció de la llar d’aquests pobles.

1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Escriu.

2 D’onobtenenl’alimentelsawa?Marca.

� Els�el�proporcionen�els�fustaires�i�ramaders�de�la�regió.

� L’obtenen�caçant�i�recol·lectant�a�la�selva.

� Cultiven�plantes�i�crien�bestiar�al�poblats�on�viuen.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 84 18/05/12 11:30

Page 22: comprensions lectores

85

unitat�11

aM

PLia

CiÓ

3 Explicaquèvoldirqueelsawasónnòmades.

4 Aquèesdediquenelshomesilesdonesawa?Contesta.

•� Els�homes�es�dediquen�a��

•� Les�dones�es�dediquen�a��

5 Marcalesoracionsverdaderes.

� A�la�conca�del�riu�Amazones�s’estén�una�gran�selva.

� Els�awa�són�els�únics�habitants�de�l’Amazònia.

� L’excavació�de�mines�destrueix�la�selva�tropical.

� Els�awa�aconsegueixen�el�que�necessiten�al�supermercat.

� Algunes�persones�destrueixen�la�selva�per�a�l’obtenció�de�diners.

6 Relaciona.

� Fustaire� �   Persona�que�cultiva�la�terra.

�Ramader� �   Persona�que�compra�i�ven�fusta.

�Agricultor� �   Persona�que�cria�animals�per�vendre’ls.�

� Miner� �   Persona�que�extrau�minerals.

7 Comcreusquelesactivitatsd’algunsfustaires,ramaders,agricultorsominersdestrueixenlaselva?

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 85 18/05/12 11:30

Page 23: comprensions lectores

86

Nom Data

12Unitat

12Unitat

Els bombers

El foc és un dels descobriments més

importants per a la humanitat, però,

al mateix temps, pot causar grans danys.

Per això, fa més de 2.000 anys, en l’antiga

Roma, ja es realitzaven rondes de vigilància

nocturna per donar l’alarma en cas d’incendi

i poder apagar-lo amb rapidesa abans que

s’estenguera per tota la població.

Fa més de 450 anys es va crear al nostre país

un dels primers grups de persones la missió

de les quals era apagar els incendis. Va ser

a Madrid i l’ajuntament els va proporcionar

els materials següents perquè dugueren

a terme el treball: carros cisterna, piques,

aixadelles, pics, escales, maromes…

Quan es produïa un incendi a la ciutat

sonaven les campanes de les esglésies

properes al sinistre i llavors hi acudien els bombers amb tot l’equip per intentar

apagar-lo.

Hui dia, els bombers tenen una excel·lent preparació física i disposen d’equips molt

sofisticats, com ara vestits especials que suporten altes temperatures i talls, calçat

de seguretat, càmeres tèrmiques per a localitzar persones entre les flames, cascos

amb modernes comunicacions o vehicles dotats amb tot tipus de material

antiincendis.

1 Quinad’aquestesideesnoixeneltext?Marca.

� Les�persones�s’organitzen�des�de�l’antiguitat�per�lluitar�contra�el�foc.

� El�foc�és�un�descobriment�de�gran�importància,�però�que�pot�ser�perillós.

� En�l’època�dels�castells�ja�hi�havia�bombers.

� Els�bombers�de�l’actualitat�disposen�d’equips�sofisticats.

aM

PLia

CiÓ

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 86 18/05/12 11:30

Page 24: comprensions lectores

87

unitat�12

2 Recordaelquehasllegiteneltextsobreelsbombersdefa450anysicontesta.

•� Com�sabien�que�s’havia�produït�un�incendi?��

•� De�quins�materials�disposaven�per�a�apagar�els�incendis?��

3 Pensairelacionacadaparaulaambladefiniciócorresponent.

� Maroma� �   Instrument�per�a�cavar.

� Pica� �   Antic�carro�de�bombers.

� Pic� �   Pal�llarg.

� Carro�cisterna� �   Corda�grossa�d’espart.

4 Ambquinadefinicióde«bomba»creusqueestàrelacionadalaparaula«bomber»?Marcaiexplicaperquè.

� Arròs�d’una�varietat�de�planta�molt�alta.

� Màquina�per�a�impulsar�l’aigua�en�una�direcció�determinada.

� Artefacte�explosiu.�

5 Elsincendisalbosctenenconseqüènciesmoltgreusperalmediambient.Comcreusquepotscol·laborartuperevitarelsincendisforestals?Escriutrespropostes.

aM

PLia

CiÓ

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 87 18/05/12 11:30

Page 25: comprensions lectores

88

Nom Data

7UnitatUnitat

aM

PLia

CiÓ

13

El cultiu de plantes i animals aquàtics

Fa milers d’anys, a la Xina, es criaven als estanys peixos

de colors per adornar les fonts dels jardins de l’emperador.

També s’hi criaven peixos comestibles

amb els quals s’alimentava la població.

Amb el pas del temps, les tècniques

per al cultiu de plantes i animals

aquàtics es van anar estenent.

Hui dia es practiquen arreu del món

i reben el nom d’aqüicultura.

En aigua dolça es cultiven carpes,

truites i salmons; i en aigua salada,

clòtxines, orades, llobarros i abadejos.

També es cultiven en aquestes

instal·lacions diferents espècies

d’algues.

Actualment, el peix és un dels aliments principals per a milions

de persones. En canvi, les captures de peix a l’oceà han disminuït

molt, per això gran part d’aquest aliment procedeix de

l’aqüicultura. A més, la pràctica d’aquesta activitat disminueix

la pobresa al món, perquè proporciona aliment i treball a moltes

persones. Però l’aqüicultura també pot provocar problemes, com

la destrucció d’entorns naturals i la propagació de malalties.

1 Contesta.

•� A�quin�sector�de�l’economia�pertany�l’aqüicultura?��

•� On�va�començar�a�practicar-se�l’aqüicultura?��

•� Per�a�què�s’utilitzaven�els�peixos�que�es�cultivaven?��

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 88 18/05/12 11:30

Page 26: comprensions lectores

89

unitat�13

aM

PLia

CiÓ

2 Defineixquèésl’aqüicultura.

3 Escriutresespèciesd’aiguadolçaitresd’aiguasaladaqueescultivenenl’aqüicultura.

Aiguadolça Aiguasalada

4 Perquèl’aqüiculturas’hadesenvolupatmoltenelsúltimsanys?Marca.

� Perquè�la�quantitat�de�peixos,�mariscos�i�algues�procedents�de�l’oceà�ha�disminuït.

� Perquè�les�persones�tenen�més�aquaris�i�necessiten�molts�peixos�de�colors.

� Perquè�s’ha�convertit�en�una�moda.

5 Escriudosavantatgesidosinconvenientsdel’aqüicultura.

•� Avantatges:�

•� Inconvenients:�

6 Creusquel’aqüiculturacontribueixaprotegirelmediambient?Perquè?

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 89 18/05/12 11:30

Page 27: comprensions lectores

90

Nom Data

7UnitatUnitat

aM

PLia

CiÓ

14

El coltan

El coltan és un material que s’utilitza en la

fabricació de màquines relacionades amb

les noves tecnologies, com els ordinadors,

els telèfons mòbils o les consoles de joc;

per tant, és un material clau per a moltes

indústries. El coltan conté dos minerals

molt escassos en la natura: columbita

i tantalita, i de la unió d’aquests dos noms

sorgeix la paraula coltan.

El preu del coltan ha pujat molt en les

últimes dècades i la seua extracció i venda

aporten grans beneficis a qui les controlen.

Això ha provocat importants conflictes, fins

i tot guerres, a Àfrica, el continent on es

troben les principals mines de coltan. A més, per a extraure’l, sovint

es fan servir xiquets, que treballen en condicions molt dures. També

es destrueix el paisatge i es contaminen les aigües dels rius; aquesta

situació ha posat alguns animals en perill d’extinció, com el goril·la

de muntanya.

Part d’aquests problemes es poden evitar si reciclem les màquines

que contenen aquesta matèria primera; d’aquesta manera caldrà

extraure’n menys quantitat. En lloc de llançar aquests aparells

en qualsevol contenidor, cal dur-los a ecoparcs, on es tracten

i es tornen a utilitzar.

1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Marca.

� La�importància�de�reciclar�algunes�matèries�primeres,�com�el�coltan.

� D’on�procedeix�la�paraula�coltan.

� L’extinció�del�goril·la�de�muntanya.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 90 18/05/12 11:30

Page 28: comprensions lectores

91

unitat�14

aM

PLia

CiÓ

2 Quèéselcoltan?Peraquès’utilitza?

3 Escriutresconseqüènciesdel’extracciódecoltanaÀfrica.

1.��

2.��

3.��

4 Quèsónelsecoparcs?Marca.

� Els�llocs�en�què�no�hi�ha�fem�per�terra.

� Els�llocs�en�què�es�poden�llavar�molts�objectes.

� Els�llocs�en�què�es�recicla�el�fem�de�casa.

� �Els�llocs�on�s’arrepleguen�els�residus�que�no�hem�de�depositar�als�contenidors�del�carrer.

5 Quèpensesquevoldir«treballarencondicionsmoltdures»?

6 Explicaquèpotsfertuperevitarelsproblemesquecausal’extracciódecoltan.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 91 18/05/12 11:30

Page 29: comprensions lectores

92

Nom Data

15UnitatUnitat

aM

PLia

CiÓ

15

La història del temps

La vida de les persones es desenvolupa en un

lloc concret, com una vall o una ciutat. Però,

alhora, es desenvolupa en el temps, és a dir,

els esdeveniments se succeeixen al llarg

de les hores, dels anys, dels segles…

Des de l’origen de la humanitat, les persones

han intentat mesurar el temps. Al principi

ho van fer observant els moviments del Sol

i la Lluna, que marcaven un ritme. Un exemple

d’aquest tipus de mesurament del temps és

Stonehenge, un gran cercle construït amb pedres gegants fa

uns 5.000 anys, amb el qual es creu que podien conéixer l’inici

de les estacions.

Posteriorment, van sorgir els primers instruments considerats

rellotges, una cosa tan senzilla com una

barra vertical clavada a terra per a calcular,

per l’ombra projectada pel sol, el moment

del dia. Com que aquest senzill rellotge de

sol no funcionava a les nits, es va inventar

la clepsidra o rellotge d’aigua, que consistia

en un atifell de fang amb un orifici pel qual

l’aigua anava eixint a poc a poc fins a

completar un temps determinat. Un sistema

semblant a l’utilitzat pels rellotges d’arena,

que es van inventar més tard.

1 Dequètractaeltext?Marca.

� Del�funcionament�de�la�clepsidra�i�dels�rellotges�de�sol.

� Del�misteri�de�la�construcció�de�Stonehenge.

� Del�fet�que�les�persones�han�intentat�mesurar�el�temps�des�de�l’antiguitat.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 92 18/05/12 11:30

Page 30: comprensions lectores

93

unitat�15

aM

PLia

CiÓ

2 Observalafotografiaidescriucomésunrellotgedesol.

3 Creusqueéscorrectedirqueelsprimersmesuramentsdeltempsesvanduratermemirantelcel?Justificalaresposta.

4 EscriuVsisónverdaderesiFsisónfalseslesoracionssegüents.

� Les�clepsidres�són�rellotges�de�sol.

� El�cercle�de�Stonehenge�té�uns�5.000�anys�d’antiguitat.

� Els�primers�rellotges�van�ser�els�rellotges�d’arena.

5 Dibuixacometpensesqueeraunaclepsidra.

6 Explicaelsignificatdel’expressió«perdreeltemps».

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0084-0093.indd 93 18/05/12 11:30