comprensions lectores
-
Upload
lledo-arino -
Category
Documents
-
view
43 -
download
0
description
Transcript of comprensions lectores
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
11UNIDAD
AM
PLIA
CIÓ
N
64
1UNITAT
1UNITAT
Malaltia i salut
Si comences a esternudar i tossir amb freqüència, sents cansament,
i tens febre, és probable que tingues un refredat.
El refredat és una malaltia molt comuna,
i si notem els símptomes, cal que anem
a la consulta del pediatre, que és el metge
especialista de xiquets i xiquetes com tu.
Els metges saben què és el que causa els
refredats i saben què cal fer per a curar-los,
per això, has de seguir tots els seus consells,
com abrigar-te bé, descansar, beure líquids
sovint i prendre les medecines que t’indiquen.
A més, cal anar amb compte de no contagiar
els altres, per això, sempre que esternudes
o tusses, tapa’t la boca amb un mocador.
Per a tindre una bona salut és necessari cuidar la higiene del cos, tindre
una dieta variada, fer exercici físic, relacionar-nos i jugar amb altres
persones i dormir prou perquè el cos i la ment descansen. A més, almenys
una vegada per any cal visitar el pediatre perquè ens mesure, ens pese
i vigile la nostra salut.
1 Escriuquinssónelssímptomesd’unrefredat.
� �
� �
�
2 Escriudosconsellsdelpediatreperacurar-nosd’unrefredat.
� �
� �
�
AM
PLIA
CIÓ
368899 _ 0064-0073.indd 64 25/05/12 10:23
REFU
ERZO
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
AM
PLIA
CIÓ
N
65
4 Contesta.
•� �Per�què�cal�anar�a�la�consulta�del�pediatre�almenys�una�vegada�per�any?
�
�
•� �Per�què�hem�de�tapar-nos�el�nas�i�la�boca�si�tossim�o�esternudem?
�
�
•� �Per�què�no�és�recomanable�l’esport�quan�estem�refredats?
�
�
Hàbits
menjar� descansar
higiene� esport
Descripció
•� Evita�algunes�malalties.
•� Ens�ajuda�a�mantindre’ns�àgils.
•� És�font�de�materials�i�d’energia.
•� És�necessari�per�a�reposar-se�i�créixer�sa.
AM
PLIA
CIÓ
3 Observalesimatgesiescriul’hàbitiladescripcióquecorrespongaacadauna.Utilitzaelstextosdelsrequadres.
� Esport:�Ens�ajuda�a�mantindre’ns�àgils.
� � � � � .
� � � � � .
� � � � � .
unitat�1
368899 _ 0064-0073.indd 65 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.66
Nom Data
2UNITAT
2UNITAT
L’escorbut i la vitamina C
Abans que s’inventaren els avions,
l’única manera de travessar els mars
i oceans era amb vaixell. Durant les
llargues travessies els mariners solien
emmalaltir i una dels malalties més
perilloses era l’escorbut.
Com que la situació era tan alarmant,
es van començar a millorar les
condicionis higièniques dins de les
embarcacions, tant la neteja general
com la higiene personal. Més tard
es va augmentar la varietat d’aliments
en el menú dels mariners, gràcies
a mètodes de conservació com la
saladura, el fumat o les conserves en
oli. Així i tot, els mariners continuaven
emmalaltint.
Finalment, el jove metge anglés James Lind va trobar la solució en observar
que molts mariners malalts milloraven bevent simplement suc de taronja.
El seu descobriment va ser tota una revolució, i des d’aquell moment mai
no va faltar una bona reserva de taronges i llimes a les bodegues dels
vaixells. Hui dia, se sap que la causa de la malaltia és la falta de vitamina C,
molt abundant en els cítrics.
AM
PLIA
CIÓ
1 Quinesmesuresesvanprendrepermillorarlasalutdelsmarinersabansdetrobarlacausadel’escorbut?
� �
� �
� �
� �
368899 _ 0064-0073.indd 66 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 67
2 Quinssistemesdeconservaciódelsalimentss’esmenteneneltext?Marcaiuneixamblaimatgecorresponent.
3 Entreelsalimentsqueveustria’ntresquet’enduriesaunviatgeambvaixell.Explicaperquèelshastriatiquèfariesperquèesconservarenenbonestat.
1.�� �
� �
2.��
� �
3.��
� �A
MPL
IAC
IÓ
4 Escriuduesmesureshigièniquesrelacionadesambelsaliments.
•� �
� �
•� �
� �
� saladura� � conserva� � congelat� � fumat
unitat�2
368899 _ 0064-0073.indd 67 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.68
Nom Data
3UNITAT
REFU
ERZO
3UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
Viure dels sentits: els tastadors d’oli
Hi ha algunes professions per a les quals es necessita tindre molt
desenvolupat algun dels sentits. Aquest és el cas dels tastadors
d’oli, autèntics especialistes del
gust i l’olfacte. Aquests
professionals aprenen a usar els
sentits per a distingir els diferents
sabors i olors d’aquest producte,
amb l’objectiu de classificar-lo
per vendre’l posteriorment.
Per a portar a cap aquest treball
s’usen copes especials, que han de
ser fosques per a no vore el color
de l’oli, i que es tapen amb un
vidre perquè guarden les aromes.
De primer, porten a cap una prova
olfactiva acostant el nas a la copa i fent aspiracions suaus
i profundes per examinar les diferents olors que exhala. Després,
introdueixen l’oli a la boca i s’asseguren que el líquid recórrega
tota la llengua per percebre millor els sabors de l’oli i aprofiten
per a comprovar el tacte del producte, ja que la llengua també té
aquest sentit.
1 Ordenaelssentitssegüentsenl’ordreenquèelsfaserviruntastadord’oli.Explicabreumentquinamissiótécadaun.
1.��
2.��
3.��
olfacte�–�tacte�–�gust
368899 _ 0064-0073.indd 68 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 69
REFU
ERZO
A
MPL
IAC
IÓ
2 Explicaperquècreusqueésnecessariqueellíquidrecórregatotalallenguaquaneltastadorassaboreixl’oli.
�
�
3 Tornaallegireltexticompletaelquadresegüent.
Olfacte Gust Vista
Òrgan�
Ens�permet�detectar…
4 Perasabersiunoliésbo,amésdeltasttambéésmoltimportantelcolor.Indicaambfletxesquinòrganésl’encarregatdepercebrelescaracterístiquesquepresentaelproducte.
acidesa�
temperatura�
suavitat�
brillantor�
olor�
color�
dolçor�
5 Contestaalespreguntessegüentssobreelsentitdelgust.
•� ��Com�s’anomenen�els�bonyets�que�cobreixen�la�llengua?�Quina�funció�acompleixen?�
�
�
•� �Quins�són�els�cinc�sabors�bàsics?�
�
unitat�3
368899 _ 0064-0073.indd 69 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.70
Nom Data
4UNITAT
REFU
ERZO
4UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
Potes o aletes
És possible que els dofins i les balenes ens
semblen peixos, però no és així. Encara que,
com els peixos, són vertebrats, tenen aletes
i viuen a l’aigua, es tracta de mamífers que
han d’eixir a la superfície per a respirar aire
cada cert temps. Però aquesta no és l’única
diferència amb els peixos; n’hi ha més: no
tenen escates, són vivípars i les cries
s’alimenten de llet materna fins que poden
alimentar-se soles.
Els esquelets d’aquests mamífers aquàtics
són semblants als dels mamífers terrestres
i les extremitats superiors s’assemblen
a les nostres, ja que també acaben en dits,
tot i que no els vegem. Ara bé, passa
que en lloc de tindre forma de braç i de mà
tenen forma d’aleta per a nadar.
1 Contestaalespreguntessegüents.
•� Per�què�creus�que�els�mamífers�marins�tenen�aletes�en�comptes�de�braços?
�
�
�
•� En�què�es�diferencia�l’aleta�d’una�balena�i�la�d’un�peix?
�
�
368899 _ 0064-0073.indd 70 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 71
REFU
ERZO
A
MPL
IAC
IÓ
2 Buscaenelprimerparàgrafdeltexttressemblancesitresdiferènciesentreunabalenaiunpeix,iescriu-les.
Una�balena�i�un�peix�s’assemblen�en:
•� �
•� �
•� �
Una�balena�i�un�peix�es�diferencien�en:
•� �
•� �
•� �
3 Uneixcadaanimalambalgunesdelescaracterístiquesquelicorresponen.
4 Completalataulautilitzantlesparaulesdelrequadre.
Peixos Amfibis Rèptils Ocells Mamífers
Reproducció
Extremitats
Pell�amb…
aletes�–�potes�–�ovípars�–�vivípars�–�ales�–�pèl�–�escates�–�plomes�–�nua
vertebrat
invertebrat
peix
mamífer
rèptil
vivípar
ocell
insecte
amfibi
ovípar
unitat�4
368899 _ 0064-0073.indd 71 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.72
Nom Data
5UNITAT
REFU
ERZO
A
MPL
IAC
IÓ
5UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
La pol·linització
Perquè una planta amb flor puga reproduir-se necessita que
el pol·len que fabriquen els estams de les flors arribe, d’alguna
manera, al pistil de la flor d’una
altra planta. Aquest procés es diu
pol·linització. En aquest, té molta
importància el vent, ja que
transporta el pol·len per l’aire,
però també alguns tipus
d’insectes i altres animals.
Les flors fabriquen un líquid dolç
i nutritiu anomenat nèctar, que
serveix de reclam perquè molts
insectes, com les abelles o les
papallones, s’hi acosten. Mentre
beuen el nèctar, els cossos es freguen contra els estams
i el pol·len s’hi apega. D’aquesta manera, quan l’insecte vola
cap a una altra flor, sense ser-ne conscient, porta el pol·len d’una
altra planta, i la pol·linitza.
Però els insectes no són els únics animals pol·linitzadors. També
podem trobar ocells, com els colibrís, i mamífers menuts, com
algunes ratapenades, que també s’alimenten del nèctar que
contenen les flors.
1 Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.
«Alguns�animals,�especialment�insectes,�se�senten�atrets�pel� ,�
fabricat�per�les� .�El�cos�frega�amb�els� �
i�el� �s’hi�queda�apegat.�D’aquesta�manera,�en�posar�en�altres�flors,�
porten�a�cap�la� .»
nèctar�–�flors�–�pol·linització�–�pol·len�–�estams
368899 _ 0064-0073.indd 72 18/05/12 11:29
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 73
REFU
ERZO
A
MPL
IAC
IÓ Completaeltextamblesparaulesdelrequadre.
«Alguns�animals,�especialment�insectes,�se�senten�atrets�pel� ,�
fabricat�per�les� .�El�cos�frega�amb�els� �
i�el� �s’hi�queda�apegat.�D’aquesta�manera,�en�posar�en�altres�flors,�
porten�a�cap�la� .»
2 Defineixlesparaulessegüents.
•� �Nèctar:��
� �
•� Pol·linització:�
� �
� �
3 Lesoracionssegüentsexpliquenlapol·linització,peròestandesordenades.Ordena-lesescrivintnúmerosdel’1al5.
� El�pol·len�s’apega�al�cos�de�l’insecte.
� El�pol·len�entra�en�contacte�amb�els�pistils.
� La�flor�produeix�el�pol·len�als�estams�i�el�nèctar.
� L’insecte�posa�en�una�altra�flor.
� Un�insecte�posa�en�una�flor�per�beure�nèctar.
4 Lliglesoracionsiescriuelnúmerocorresponentencadaquadredelafotografia.
pistilpètal
sèpal estam
1.� �Protegeixen�la�flor�i�formen�el�calze.
2.� �Formen�la�corol·la.
3.� �S’hi�fabrica�el�pol·len.
4.� �Reben�el�pol·len�i�produeixen�el�fruit.
5 L’ocelldelafotografiaésuncolibrí.Explicaquècreusquefa.
�
�
�
unitat�5
368899 _ 0064-0073.indd 73 18/05/12 11:29
74
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
74
11UNIDAD
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
6UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
6
La Terra és redona
Antigament, molta gent creia que la Terra
havia de ser plana. Pensaven que en una
Terra redona una persona que viatjara
cap al sud acabaria caient. Però no tot
el món opinava així. Hi havia moltes
proves que demostraven el contrari.
Si una persona observava un vaixell
allunyar-se mar endins, aquest desapareixia
a poc a poc, primerament el buc i finalment
les veles. Si algú pujava a la torre més alta, l’única
cosa que aconseguia era observar-lo durant algun
temps més, però desapareixia de la mateixa manera.
Ni tan sols usant una ullera de llarga vista es podia evitar que el vaixell
desapareguera darrere de l’horitzó. Només això ja era una prova
del fet que la superfície de la Terra tenia una curvatura.
Una altra evidència van ser els eclipsis de Lluna, en els quals la Terra se situa
entre el Sol i el nostre satèl·lit. El que s’hi observa és l’ombra de la Terra sobre la
superfície de la Lluna, i això demostrava sense cap dubte que aquesta era circular.
En 1522, Juan Sebastián Elcano va completar una travessia al voltant del planeta
en tres anys i va demostrar definitivament que la Terra era redona.
1 Pintadeblauelsrequadresquecontinguenideeserrònies.
La Terra és plana.
Qualsevol objecte que s’allunya en el mar, desapareix en
l’horitzó gradualment.
Mai s’ha fet un viatge al voltant de la Terra.
L’ombra de la Terra és redona.
La Terra té forma d’esfera.
La gent que viu a l’hemisferi contrari pot caure.
368899 _ 0074-0083.indd 74 18/05/12 11:37
75
REFU
ERZO
75
AM
PLIA
CIÓ
N
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
unitat 6
AM
PLIA
CIÓ
2 Respon.
• Si la Terra fóra plana, què passaria amb l’exemple del vaixell?
• Què és una ullera de llarga vista? Té relació amb el telescopi?
3 Observaelsdosdibuixosiresponalespreguntes.
4 Observalafotografiad’uneclipsideLluna.
Quin dels dos representa un eclipsi de Lluna?
Per què ho saps?
• Marca sobre la foto l’ombra de la Terra sobre la superfície de la Lluna.
• L’ombra té forma corba o recta?
• Dibuixa com seria un eclipsi de Lluna si la Terra fóra quadrada.
AM
PLIA
CIÓ
B
A
368899 _ 0074-0083.indd 75 18/05/12 11:37
76
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
76
11UNIDAD
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
7UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
El gel sec
Si un amic et contara que ha posat
un tros de gel en aigua calenta
i ha començat a eixir-ne fum
blanc en comptes de fondre’s i
convertir-se en aigua, t’ho podries
creure? Doncs hauries de fer-ho!
El truc està en el fet que no es
tracta de gel comú, és a dir,
d’aigua congelada, sinó del que
es coneix com a gel sec o neu
carbònica.
El gel sec està fet d’un gas que
s’anomena diòxid de carboni.
Aquest gas, en passar a l’estat
sòlid, pren l’aspecte i la temperatura d’un tros de gel,
però quan rep calor no es torna líquid, sinó que passa
directament a l’estat gasós. Aquest canvi d’estat de
sòlid a gas de manera directa es diu sublimació.
I per a què es pot usar el gel sec?
Doncs en medicina, per a conservar els òrgans
que han de ser trasplantats. També s’utilitza
per a refrigerar aliments i, fins i tot, per a fabricar
la boira falsa de les pel·lícules de terror.
1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Marca.
L’aigua quan es congela es converteix en gel.
El gel sec és distint del gel comú; no està fet d’aigua.
El gel amb la calor es fon.
368899 _ 0074-0083.indd 76 18/05/12 11:37
77
REFU
ERZO
77
AM
PLIA
CIÓ
N
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
unitat 7
AM
PLIA
CIÓ
2 Copia.
• L’oració que explica què és la sublimació:
• L’oració que explica què és el gel sec:
• Una oració que explique un ús del gel sec:
3 Uneixelssinònims.
Refredar Convertir-se
Gel sec Film
Transformar-se Refrigerar
Pel·lícula Neu carbònica
4 Completa.
El gel comú
El gel sec
Estat:
Amb calor passa a estat:
Aquest canvi es diu:
Estat:
Amb calor passa a estat:
Aquest canvi es diu:
368899 _ 0074-0083.indd 77 18/05/12 11:37
78
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
78
11UNIDAD
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
8UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
El clima canvia
El desert del Sàhara és una de les regions
més seques i àrides del planeta. En algunes
zones pràcticament no plou mai i les
temperatures són molt caloroses durant
el dia i fredes a la nit. Per això hi ha molt
poques plantes i animals i és difícil trobar
persones que visquen allí. Però hi ha proves
que això no sempre va ser així.
En una regió d’Algèria que es diu Tassili n’Ajjer,
els antics habitants van deixar pintures que mostren
un paisatge molt diferent de l’actual. S’hi poden
vore animals, com ara girafes, hipopòtams, vaques
i ovelles. Escenes de pastors portant el ramat, dones
sembrant en els seus horts i persones traient aigua
de pous.
Els científics han arribat a la conclusió que fa milers
d’anys el clima d’aquesta regió era distint i, a poc
a poc, va anar canviant. Hi havia més precipitacions,
les temperatures eren menys extremes i abundaven les pastures
per al ramat. Res a vore amb el paisatge sec i àrid que hi veiem hui.
1 Contesta.
• Com és el clima actual del desert del Sàhara?
• Com creuen els científics que era abans el desert del Sàhara?
368899 _ 0074-0083.indd 78 18/05/12 11:37
79
REFU
ERZO
79
AM
PLIA
CIÓ
N
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
unitat 8
AM
PLIA
CIÓ
2 Lligaquestesoracions.Després,escriu-lesperquèsiguencorrectes.
• El temps atmosfèric de Tassili era menys calorós que ara i les pluges
eren més freqüents.
• Al Sàhara les temperatures són molt baixes durant el dia i altes a la nit.
3 Uneixcadallocamblesseuescaracterístiquesclimàtiques.
Desert Temperatures altes a l’estiu i baixes a l’hivern.
Alta muntanya Temperatures baixes i precipitacions freqüents en forma de neu.
Costa Temperatures suaus tot l’any.
Zones d’interior Temperatures altes durant el dia i baixes a la nit. Precipitacions escasses.
4 Escriuaquè creusquees refereix el textquanparlade «temperaturesextremes».
5 Enshandemanatqueinstal·lemunacasetameteorològicaaTassili.Quinsaparellsnecessitaríem?
• Per a mesurar la quantitat de pluja:
• Per a mesurar la temperatura:
6 Quinaconclusióenpotstraureunavegadahasllegiteltext?Marca.
Que el clima d’una zona sempre és el mateix.
Que el clima d’una zona canvia amb el temps.
Que clima i temps atmosfèric signifiquen el mateix.
368899 _ 0074-0083.indd 79 18/05/12 11:37
80
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
80
11UNIDAD
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
9UNITAT
9UNITAT
AM
PLIA
CIÓ
Una passejada per la vall
Aquest cap de setmana el passàrem al poble. Dissabte al matí vaig
eixir a fer una passejada pel camp amb la tia Àngela, a la qual li
agrada molt caminar, i coneix molt bé la
zona. Vam anar fins al riu i vam agafar una
sendera que el vorejava, riu amunt.
No era molt cansat, però es notava que
estàvem pujant.
Al cap de poc, vam deixar de vore les
teulades del poble i ens vam ficar en una
vall, envoltada d’altes muntanyes. Com que
havia plogut feia poc, hi havia rierols que
queien pels vessants i que anaven a parar
al riu gran, que baixava pel centre de la vall.
La tia em va contar que aquella vall tan
gran havia estat excavada per l’aigua del riu,
a poc a poc, al llarg de molt de temps. Com que no entenia el que
m’explicava, la tia va fer una muntanya amb l’arena de la riba
del riu, va agafar aigua amb les mans i va deixar que en caiguera
un raget sobre el muntó d’arena.
L’aigua que queia baixava per un costat del monticle,
arrossegant arena i creant-hi una rasa xicoteta, que s’anava fent
cada vegada més gran, fins que es va convertir en una vall
menuda. D’aquesta manera, gràficament, vaig arribar
a comprendre el que la tia em contava.
1 SegonselquecontalatiaÀngela,coms’haformatlavall?
368899 _ 0074-0083.indd 80 18/05/12 11:37
81
REFU
ERZO
81
AM
PLIA
CIÓ
N
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
unitat 9
AM
PLIA
CIÓ
2 Perquès’entengueramillorl’explicació,latiaÀngelarealitzaunexperiment.Descriuenquèconsisteixaquestexperiment.
3 Buscaeneldiccionarilesparaulessegüentsqueixeneneltextiescriu-neelsignificat.
Sendera:
Vessant:
Rasa:
Riu:
4 Pintadecolorblauperoncreusquepodrienanarelsriuseneldibuixsegüent.
368899 _ 0074-0083.indd 81 18/05/12 11:37
82
Nom Data
11UNIDAD
REFU
ERZO
82
11UNIDAD
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
10UNITATUNITAT
AM
PLIA
CIÓ
10
El grafé
Imagines una pantalla de televisió tan fina i lleugera que es poguera
enrotllar com un full de paper? I una jaqueta amb connexió a Internet?
Sembla ciència-ficció, però productes
com aquests es podran comprar a les
botigues d’ací a no res.
El material necessari per a fabricar-los
es diu grafé. El seu descobriment és
molt important perquè té molts
avantatges: és tan fi i lleuger com un
pèl, transparent com l’aigua, flexible
com el plàstic i resistent com l’acer.
A més, posseeix una de les propietats
més interessants per a la indústria
electrònica, ja que és un magnífic
conductor de l’electricitat.
Però els seus avantatges no acaben ací. Actualment, la indústria
electrònica genera residus molt perillosos i contaminants; en canvi,
el reciclatge del grafé és net i senzill. A més, és un material barat, ja que
s’obté a partir del grafit, un material natural molt abundant a la Terra,
format solament per carboni.
1 Lesoracionssegüentssónfalses.Escriu-lesdenoudemaneracorrecta.
• El grafé és un material molt barat, ja que escasseja en la natura.
• El grafé és un tipus de material artificial format per diverses substàncies.
368899 _ 0074-0083.indd 82 18/05/12 11:37
83
REFU
ERZO
83
AM
PLIA
CIÓ
N
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
unitat 10
AM
PLIA
CIÓ
2 Buscaeneltextlespropietatsdelgraféiposaunexempledelsavantatgesdecadauna.
transparent No té color i pot usar-se en vidres i lents.
3 Escriuperquèelgraféésunmaterialnetirespectuósamblanatura.
4 Trialesparaulesdelrequadrenecessàriesperacompletarlesoracions.
• El grafé és un material perquè hi podem fabricar .
• El grafé és un material d’origen , format per una sola substància:
el .
• El grafé és un bon , per això és molt atractiu per
a la indústria electrònica.
natural carboni conductor grafit
artificial objectes animal vegetal
mineral or catalitzador cossos
368899 _ 0074-0083.indd 83 18/05/12 11:37
84
Nom Data
11Unitat
11Unitat
aM
PLia
CiÓ
Els awa de l’Amazònia
L’Amazònia és una enorme regió de
l’Amèrica del Sud. S’estén entorn de
la conca del riu Amazones i dels seus
afluents, on creix la selva tropical més
gran del món.
En aquest lloc és on viuen els awa, un
dels últims pobles nòmades que viuen
de la caça i de la recol·lecció de fruits.
Tot el que necessiten els awa per a
viure prové de la selva. Els homes són
caçadors experts i les dones cullen
fruits i cacen insectes, i també teixeixen
faldes i hamaques.
Els awa, igual que altres pobles que
viuen a la selva amazònica, es troben
amenaçats a causa de les activitats
il·legals d’alguns fustaires, ramaders
o miners l’únic objectiu dels quals és
guanyar diners. En els últims temps
aquestes activitats estan provocant
la destrucció de la llar d’aquests pobles.
1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Escriu.
�
�
2 D’onobtenenl’alimentelsawa?Marca.
� Els�el�proporcionen�els�fustaires�i�ramaders�de�la�regió.
� L’obtenen�caçant�i�recol·lectant�a�la�selva.
� Cultiven�plantes�i�crien�bestiar�al�poblats�on�viuen.
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 84 18/05/12 11:30
85
unitat�11
aM
PLia
CiÓ
3 Explicaquèvoldirqueelsawasónnòmades.
�
�
4 Aquèesdediquenelshomesilesdonesawa?Contesta.
•� Els�homes�es�dediquen�a��
�
•� Les�dones�es�dediquen�a��
�
5 Marcalesoracionsverdaderes.
� A�la�conca�del�riu�Amazones�s’estén�una�gran�selva.
� Els�awa�són�els�únics�habitants�de�l’Amazònia.
� L’excavació�de�mines�destrueix�la�selva�tropical.
� Els�awa�aconsegueixen�el�que�necessiten�al�supermercat.
� Algunes�persones�destrueixen�la�selva�per�a�l’obtenció�de�diners.
6 Relaciona.
� Fustaire� � Persona�que�cultiva�la�terra.
�Ramader� � Persona�que�compra�i�ven�fusta.
�Agricultor� � Persona�que�cria�animals�per�vendre’ls.�
� Miner� � Persona�que�extrau�minerals.
7 Comcreusquelesactivitatsd’algunsfustaires,ramaders,agricultorsominersdestrueixenlaselva?
�
�
�
�
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 85 18/05/12 11:30
86
Nom Data
12Unitat
12Unitat
Els bombers
El foc és un dels descobriments més
importants per a la humanitat, però,
al mateix temps, pot causar grans danys.
Per això, fa més de 2.000 anys, en l’antiga
Roma, ja es realitzaven rondes de vigilància
nocturna per donar l’alarma en cas d’incendi
i poder apagar-lo amb rapidesa abans que
s’estenguera per tota la població.
Fa més de 450 anys es va crear al nostre país
un dels primers grups de persones la missió
de les quals era apagar els incendis. Va ser
a Madrid i l’ajuntament els va proporcionar
els materials següents perquè dugueren
a terme el treball: carros cisterna, piques,
aixadelles, pics, escales, maromes…
Quan es produïa un incendi a la ciutat
sonaven les campanes de les esglésies
properes al sinistre i llavors hi acudien els bombers amb tot l’equip per intentar
apagar-lo.
Hui dia, els bombers tenen una excel·lent preparació física i disposen d’equips molt
sofisticats, com ara vestits especials que suporten altes temperatures i talls, calçat
de seguretat, càmeres tèrmiques per a localitzar persones entre les flames, cascos
amb modernes comunicacions o vehicles dotats amb tot tipus de material
antiincendis.
1 Quinad’aquestesideesnoixeneltext?Marca.
� Les�persones�s’organitzen�des�de�l’antiguitat�per�lluitar�contra�el�foc.
� El�foc�és�un�descobriment�de�gran�importància,�però�que�pot�ser�perillós.
� En�l’època�dels�castells�ja�hi�havia�bombers.
� Els�bombers�de�l’actualitat�disposen�d’equips�sofisticats.
aM
PLia
CiÓ
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 86 18/05/12 11:30
87
unitat�12
2 Recordaelquehasllegiteneltextsobreelsbombersdefa450anysicontesta.
•� Com�sabien�que�s’havia�produït�un�incendi?��
�
•� De�quins�materials�disposaven�per�a�apagar�els�incendis?��
�
3 Pensairelacionacadaparaulaambladefiniciócorresponent.
� Maroma� � Instrument�per�a�cavar.
� Pica� � Antic�carro�de�bombers.
� Pic� � Pal�llarg.
� Carro�cisterna� � Corda�grossa�d’espart.
4 Ambquinadefinicióde«bomba»creusqueestàrelacionadalaparaula«bomber»?Marcaiexplicaperquè.
� Arròs�d’una�varietat�de�planta�molt�alta.
� Màquina�per�a�impulsar�l’aigua�en�una�direcció�determinada.
� Artefacte�explosiu.�
�
�
�
5 Elsincendisalbosctenenconseqüènciesmoltgreusperalmediambient.Comcreusquepotscol·laborartuperevitarelsincendisforestals?Escriutrespropostes.
�
�
�
�
aM
PLia
CiÓ
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 87 18/05/12 11:30
88
Nom Data
7UnitatUnitat
aM
PLia
CiÓ
13
El cultiu de plantes i animals aquàtics
Fa milers d’anys, a la Xina, es criaven als estanys peixos
de colors per adornar les fonts dels jardins de l’emperador.
També s’hi criaven peixos comestibles
amb els quals s’alimentava la població.
Amb el pas del temps, les tècniques
per al cultiu de plantes i animals
aquàtics es van anar estenent.
Hui dia es practiquen arreu del món
i reben el nom d’aqüicultura.
En aigua dolça es cultiven carpes,
truites i salmons; i en aigua salada,
clòtxines, orades, llobarros i abadejos.
També es cultiven en aquestes
instal·lacions diferents espècies
d’algues.
Actualment, el peix és un dels aliments principals per a milions
de persones. En canvi, les captures de peix a l’oceà han disminuït
molt, per això gran part d’aquest aliment procedeix de
l’aqüicultura. A més, la pràctica d’aquesta activitat disminueix
la pobresa al món, perquè proporciona aliment i treball a moltes
persones. Però l’aqüicultura també pot provocar problemes, com
la destrucció d’entorns naturals i la propagació de malalties.
1 Contesta.
•� A�quin�sector�de�l’economia�pertany�l’aqüicultura?��
•� On�va�començar�a�practicar-se�l’aqüicultura?��
•� Per�a�què�s’utilitzaven�els�peixos�que�es�cultivaven?��
�
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 88 18/05/12 11:30
89
unitat�13
aM
PLia
CiÓ
2 Defineixquèésl’aqüicultura.
�
�
3 Escriutresespèciesd’aiguadolçaitresd’aiguasaladaqueescultivenenl’aqüicultura.
Aiguadolça Aiguasalada
4 Perquèl’aqüiculturas’hadesenvolupatmoltenelsúltimsanys?Marca.
� Perquè�la�quantitat�de�peixos,�mariscos�i�algues�procedents�de�l’oceà�ha�disminuït.
� Perquè�les�persones�tenen�més�aquaris�i�necessiten�molts�peixos�de�colors.
� Perquè�s’ha�convertit�en�una�moda.
5 Escriudosavantatgesidosinconvenientsdel’aqüicultura.
•� Avantatges:�
�
•� Inconvenients:�
�
6 Creusquel’aqüiculturacontribueixaprotegirelmediambient?Perquè?
�
�
�
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 89 18/05/12 11:30
90
Nom Data
7UnitatUnitat
aM
PLia
CiÓ
14
El coltan
El coltan és un material que s’utilitza en la
fabricació de màquines relacionades amb
les noves tecnologies, com els ordinadors,
els telèfons mòbils o les consoles de joc;
per tant, és un material clau per a moltes
indústries. El coltan conté dos minerals
molt escassos en la natura: columbita
i tantalita, i de la unió d’aquests dos noms
sorgeix la paraula coltan.
El preu del coltan ha pujat molt en les
últimes dècades i la seua extracció i venda
aporten grans beneficis a qui les controlen.
Això ha provocat importants conflictes, fins
i tot guerres, a Àfrica, el continent on es
troben les principals mines de coltan. A més, per a extraure’l, sovint
es fan servir xiquets, que treballen en condicions molt dures. També
es destrueix el paisatge i es contaminen les aigües dels rius; aquesta
situació ha posat alguns animals en perill d’extinció, com el goril·la
de muntanya.
Part d’aquests problemes es poden evitar si reciclem les màquines
que contenen aquesta matèria primera; d’aquesta manera caldrà
extraure’n menys quantitat. En lloc de llançar aquests aparells
en qualsevol contenidor, cal dur-los a ecoparcs, on es tracten
i es tornen a utilitzar.
1 Quinaéslaideaprincipaldeltext?Marca.
� La�importància�de�reciclar�algunes�matèries�primeres,�com�el�coltan.
� D’on�procedeix�la�paraula�coltan.
� L’extinció�del�goril·la�de�muntanya.
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 90 18/05/12 11:30
91
unitat�14
aM
PLia
CiÓ
2 Quèéselcoltan?Peraquès’utilitza?
�
�
�
3 Escriutresconseqüènciesdel’extracciódecoltanaÀfrica.
1.��
2.��
3.��
4 Quèsónelsecoparcs?Marca.
� Els�llocs�en�què�no�hi�ha�fem�per�terra.
� Els�llocs�en�què�es�poden�llavar�molts�objectes.
� Els�llocs�en�què�es�recicla�el�fem�de�casa.
� �Els�llocs�on�s’arrepleguen�els�residus�que�no�hem�de�depositar�als�contenidors�del�carrer.
5 Quèpensesquevoldir«treballarencondicionsmoltdures»?
�
�
�
6 Explicaquèpotsfertuperevitarelsproblemesquecausal’extracciódecoltan.
�
�
�
�
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 91 18/05/12 11:30
92
Nom Data
15UnitatUnitat
aM
PLia
CiÓ
15
La història del temps
La vida de les persones es desenvolupa en un
lloc concret, com una vall o una ciutat. Però,
alhora, es desenvolupa en el temps, és a dir,
els esdeveniments se succeeixen al llarg
de les hores, dels anys, dels segles…
Des de l’origen de la humanitat, les persones
han intentat mesurar el temps. Al principi
ho van fer observant els moviments del Sol
i la Lluna, que marcaven un ritme. Un exemple
d’aquest tipus de mesurament del temps és
Stonehenge, un gran cercle construït amb pedres gegants fa
uns 5.000 anys, amb el qual es creu que podien conéixer l’inici
de les estacions.
Posteriorment, van sorgir els primers instruments considerats
rellotges, una cosa tan senzilla com una
barra vertical clavada a terra per a calcular,
per l’ombra projectada pel sol, el moment
del dia. Com que aquest senzill rellotge de
sol no funcionava a les nits, es va inventar
la clepsidra o rellotge d’aigua, que consistia
en un atifell de fang amb un orifici pel qual
l’aigua anava eixint a poc a poc fins a
completar un temps determinat. Un sistema
semblant a l’utilitzat pels rellotges d’arena,
que es van inventar més tard.
1 Dequètractaeltext?Marca.
� Del�funcionament�de�la�clepsidra�i�dels�rellotges�de�sol.
� Del�misteri�de�la�construcció�de�Stonehenge.
� Del�fet�que�les�persones�han�intentat�mesurar�el�temps�des�de�l’antiguitat.
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 92 18/05/12 11:30
93
unitat�15
aM
PLia
CiÓ
2 Observalafotografiaidescriucomésunrellotgedesol.
�
�
�
3 Creusqueéscorrectedirqueelsprimersmesuramentsdeltempsesvanduratermemirantelcel?Justificalaresposta.
�
�
�
4 EscriuVsisónverdaderesiFsisónfalseslesoracionssegüents.
� Les�clepsidres�són�rellotges�de�sol.
� El�cercle�de�Stonehenge�té�uns�5.000�anys�d’antiguitat.
� Els�primers�rellotges�van�ser�els�rellotges�d’arena.
5 Dibuixacometpensesqueeraunaclepsidra.
6 Explicaelsignificatdel’expressió«perdreeltemps».
�
�
�
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0084-0093.indd 93 18/05/12 11:30