Núm. 33 - abril-juny 2009

Butlletí de l’Associació 1 d’Arxivers Valencians

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS.REVISTA D’ARXIUS, 2008

La Revista d’arxius nº 7 del’Associació d’Arxivers i Gestors deDocuments Valencians amb el títolm o n o g r à f i c “ C o m p e t è n c i e sprofessionals” es presentà el passat21 de maig de 2009 a l’Arxiu HistòricNacional a les 17:00 hi comptà amb lapresidència en la taula del SubdirectorGeneral de los Archivos Estatales delMinisteri de Cultura, SeverianoHernández; la presidenta de l’Associaciód’Arxivers i Gestors de DocumentsValencians, Remedios Antequera; elpresident de torn de la Coordinadorad’Associacions d’Arxivers, Alfonso Díaz,i els professors Severiano Fernándezde Dret Administratiu de la Universidadde Cádiz i Alfred Mauri, professor icoordinador de la titulació de Graduaten Arxivística i Gestor de Documentsen l’EScola d’Arxivística i GEstió deDocuments de la Universitat Autònomade Barcelona.

El públic assistent rondava elnombre de quaranta persones i l’extensióde la discussió posterior deixava palèsl’interès i l’oportunitat de la publicació,doncs el nou escenari que s’anticipa pera l’educació superior permet repensar iformular les desiderates formatives delsarxivers i cercar un espai propi en lestitulacions oficials.

Actuant com a mestressa decerimònies la presidenta de l’Associaciód’Arxivers i Gestors de DocumentsValencians, Remedios Antequera,efectuà una breu referència de latrajectòria professional de cadascun delsmembres de la taula, al·ludint igualmenta la rellevància que aquesta publicaciófos presentada en l’AHN, el que li atorgauna merescuda projecció nacional a untreball que fa un extens estat de laqüestió sobre l’aprenentatge en matèria

d’arxius en Espanya, però també ambuna mirada a Europa (el cas francès) ia Amèrica Llatina.

La primera intervenció, la delprofessor de Dret Administratiu,Severiano Fernández, tant com el seuescrupolós article “La archivística: ¿unaciencia sin profesión titulada?”, palesal’heterogeneïtat entre les administracionsa l’hora de definir els requisits d’accésal cos de facultatius i/o ajudants d’arxiusi expressa la necessitat de convergirper a definir uns patrons bàsics i comunsa les diverses escales de l’administració,ja siga local, provincial, de lesComunitats Autònomes o estatal, el quedemostra que aquesta mancad’homogeneïtat en els paràmetres

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me,que no vinga a escoltar-me.

Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,

de qui em fa callar o no m'escolta,per això dic:

qui ja ho sap totque no vinga a escoltar-me,que no vinga a escoltar-me.

Raimon (1974)

1 I també això té els seus beneficis perquè manté encesa la flama de l’aprenentatge continuat.

2 “La Coordinadora de Asociaciones de Archiveros y su posición respecto a los estudios universitarios de archivística”, Competències

professionals, Revista d’Arxius, nº 7, 2008, p. 204 “Necesitamos creatividad”. El que sintetitza perfectament el repte per als arxivers.

María José Badenas Población

Competències professionals. Revista d’arxius, 2008

Butlletí de l’Associació 2 d’Arxivers Valencians

d’accés arrossega igualment carènciesformatives, i potser la solució definitiva aaquest desordre seria la implantació d’unpostgrau oficial en arxivística, el quedonaria consistència acadèmica a unaprofessió que per d’altra banda, existeix,més enl là dels enquadramentsuniversitaris1.

Amb la qüestió de l’ensenyamentsobre la taula passa el torn de paraula aAlfred Mauri, qui com a coordinador deltítol de Graduat en Arxivística i Gestió deDocuments de l’ESAGED exposa la grantasca realitzada en un cas paradigmàticde col·laboració entre administracionspúbliques i professionals dels arxius pera materialitzar una titulació de dos anysde durada, que conjuntament amb elsestudis impartits en la Universidad deSevilla, la UNED i la Carlos III esdevé elgrup més consolidat en aquesta matèriaen el conjunt de l’estat.

En tercer lloc, Alfonso Díaz, coma representant de la Coordinadorad’Associacions, comentà la tascaminuciosa que des de la institució querepresenta s’ha efectuat per tal de donarunes directr ius bàsiques en eldesenvolupament universitari d’unpossible màster oficial en arxivística igestió de documents, el que es pot llegiràmpliament en els articles finals de larevista: “La Coordinadora de Asociacionesde Archiveros y su posición respecto alos estudios universitarios de archivística”i “Propuesta de directrices para el título‘Máster en Archivística y Gestión deDocumentos’”.

La cloenda de la mà del SubdirectorGeneral dels Arxius Estatals abordà lanecessitat de romandre alerta en la

formació contínua i assumir els nousreptes de l’administració electrònica,posant l’èmfasi en fer factible lainteroperabilitat entre les diversesadministracions.

D e s p r é s d e t o t e s l e sintervencions de la taula s’inicia el tornde preguntes amb la qüestió clau sobreles repercussions de la introducció delsistema Bolonya en l’aprenentatge del’arxivística i la funció que en laconfiguració d’eixe nou panoramahauran d’exercir els professionals delsarxius, no cal dir que hi ha unanimitatper tal d’afirmar que qui treballa dia adia en els arxius hauria d’estar presenten el disseny de les matèries, com haviaexposat prèviament Alfred Mauri en elcas de l’ESAGED i la titulació de Graduaten Arxivística i Gestió de Documents.

Les competències, perícies iaptituds específiques de l’arxiver passenper camps molt diversos: història,ciències i tècniques historiogràfiques,dret, administracions públiques, gestióde documents, tecnologies de lainformació, per tant, l’arxiver ha decomptar amb una formació molt extensai de molt diferent caire i sense ànim desonar pretenciós, m’agrada dir que ésl’humanista del segle XXI.

En definitiva, un arxiver actualha de conèixer la gènesi diplomàtica demanera diacrònica, ha de ser capaçd’entendre, descriure i catalogar tots elsdocuments conservats (paleografia,diplomàtica, numismàtica, sigil·lografia,epigrafia, llatí, llengües vulgars),contextual i tzar- los degudament(història), conèixer les noves tecnologiesper tal de donar difusió a la descripciódel materials d’arxiu, ha de demanar els

mitjans informàtics que necessitaper a desenvolupar amb major eficàciael seu treball diari i davant la novaadministració electrònica, ha de ser capaçde liderar-la i advertir de l’imperatiu depreservació a llarg termini dels documentselectrònics, perquè està cridat a ser elseu custodi i garant de drets.

L’arxiver del segle XXI ha deconjuminar el tarannà erudit amb el d’unconeixedor de les galopants tecnologiesde la informació, en conclusió, ha d’estarpreparat per a assumir nous reptes iperdre la por al canvi. La visió integradorai la capacitat d’aprenentatge no sols perals sabers presents, sinó per alsdesconeguts que estan per venir2

marcaran les diferències entre elsprofessionals i a la fi més que un saberpròpiament dit és una actitud, unacompetènc ia persona l . Aques tconeixement interdisciplinari, a què ensreferim, ha de servir efectivament per aaprendre dels professionals d’altressectors, advocats, informàtics, tecnòlegs,i sentir-los com a col·legues, no com aenemics en potència, sense perdre devista que el premi darrer és la clau d’accésals documents, la pedrera dels historiadorsi la font dels drets dels ciutadans, i servirals usuaris amb la major eficàcia ieficiència possible.

La cita d’una cançó de Raimonque m’encisa no és una casualitat, emserveix per a fer més gràfica la idea que,al meu parer, es transmet en aquestapublicació, i és si fa no fa que la de laformació contínua al llarg de tota la vida,perquè mentre reste la necessitat de saberi encuriosir-se roman un motiu per a viure,l’assumpció de l’estatus que dóna el sentir-se mestre de tot és una sort deprepotència allunyada de qualsevol menade ciència.

Emilio Attard és conegut pel públic en general des dela seua condició d'insigne polític valencià i il·lustre advocat deles nostres terres. Com a polític compta en el seu haver ambun capítol gloriós: la seua designació com a president de laComissió constitucional, que va elaborar la Constitució de1978 i que hui ens continua regint. A més va ser diputat perUCD en diverses legislatures, membre del Consell d'Estat ija més pròxim a nosaltres, primer president del Consell JurídicConsultiu de la Comunitat Valenciana, ell va morir ostentantaquest càrrec. Pot dir-se que amb el seu defunció es donavaun pas més en l'extinció d'eixa casta de polítics, que portavenEspanya en la sang i sentien palpitar en el seu cor, la vocacióinnata de l'entrega de la seua vida al bé públic. dffdsfsfsffs

En aquest sentit destaquen diversos fets potser notan coneguts: en primer lloc, la seua pertinença en laclandestinitat, durant el règim franquista, al partit d’En Joande Borbó, que pretenia tornar a instaurar el règim de monarquiaparlamentària en el nostre país. Figura en la dècada dels 40,en els expedients personals d'Orde Públic del Govern Civil,depositats en l'AHPA, el nom d'Emilio Attard, entre les llistesdels investigats per la seua adscripció a la dita causa; i ensegon lloc el fet, ressenyat per ell mateix en alguna entrevista,en la dècada dels 80, que el seu bufet de advocats era el quemés tributava a Hisenda en el territori valencià. Açò no li vaimpedir tancar les portes del seu despatx, aparcant una moltpròspera carrera, per a dedicar-se a l'art de la política, queportava en els gens, també per tradició.

Com a home polièdric va dedicar una altra part de laseua vida professional a l'àmbit mercantil i dels negocis, i vafundar el Banc de l'Exportació preocupat també peldesenvolupament econòmic de les nostres terres, inquietudigualment heretada i que pot ser rastrejada entre les branquesdel seu fecund arbre genealògic.

A més, se sentia profundament orgullós de comptaramb el títol de periodista entre els seus llorers acadèmics,professió que va exercir durant tota la seua vida. En elscomençaments d'aquesta activitat està la seua formació enl'Escola de periodisme “el Debat” de l'Associació Catòlica dePropagandistes i la seva relació amb Dionisio Ridruejo. Acíromanen en les hemeroteques, una infinitat d'articles i columnes,que van nàixer de la seua barroca i acerada ploma.Tots aquestsaspectes de la vida d'Emilio Attard són més o menys coneguts,però cal ressaltar que no sols va comptar amb una personalitatpolifacètica, que li permetera dedicar-se amb notable èxit, atots aquests terrenys professionals, crec que és just destacar

.

ací, que la seua formació, la seua curiositat, la seua ànsia deconeixement i la seua cultura, van fer també d'ell, un homecertament renaixentista.

El nombre de llibres que va publicar crida l'atenciósobre la seua enorme capacitat intel·lectual, ja que van anarveient la llum de la impremta, alhora que realitzava la seuaintensa activitat laboral, però a més és curiós el fet que no esva circumscriure a l'espai de la política sinó que se va atreviramb la història o amb l'economia, i va abordar temes de talmagnitud com “La explosión soviética”. Els títols nascuts delseu fructífer pensament i que curiosament, anaven sentredactats en l'exercici del seu dictat a la seua secretària, sónentre altres:

• De Alfons XII a Juan Carlos I: retazos histórico- políticos. Rocafort: E. Attard Alonso, 1997.

• 1996, año del cambio. València: Federico Doménech, 1996.

• Bosquejo histórico político de la España contemporánea. València: Il·lustre Col·legi d'Advocats de València, 1996.

• Diccionario ideológico político de la transición: 60 años en Las Provincias. València: Federico Doménech, 1995.

• Mi razón política. València: E. Attard, 1993.

• Valencia, siglo XXI. València: E. Attard, 1993.

• La explosión soviética. València: Vicent García, 1990.

• El Constitucionalismo español, 1808-1978: ensayo histórico jurídico. València: E. Attard, D.L. 1988.

• La convivencia en libertad. València: Federico Doménech, D.L. 1986.

• El cambio antes y después: dos años de felipismo. Barcelona: Argos Vergara, 1984.

• Vida y muerte de UCD. Editorial Planeta, 1983.

• La Constitución por dentro. Evocaciones del proceso constituyente. Argos Vergara, 1984.

• Ensayos y Conferencias antes de la transición. València: Gràfiques Vicent, 1977

Butlletí de l’Associació 3 d’Arxivers Valencians

L'ARXIU PERSONAL D'EMILIO ATTARD:UN LLEGAT PER A LA HISTÒRIA

Nosaltres vam tindre el privilegi de conéixer-lo enel seu ambient més íntim, en el que es tancava en les paretsde sa casa i entreteixit pels llaços familiars. Van ser els seusúltims anys, des de mitjans dels 80 fins a 1997, any que vamorir. Allí descobrim a un Emilio ja ancià, la bonhomía queva caracteritzar les seues relacions socials, polítiques iprofessionals, es feia més patent en eixe espai. Van seranys tristos per a ell per l'absència de la seua esposa Irene,però al mateix temps amb un cert matís dolç, perquè llavors,ell estava per damunt del bé i del mal. El seu bon fer i prestigipersonal, eren reconeguts per tots i per això, des de totesles tendències polítiques, solien buscar el seu consell.

El contacte amb ell, ens va permetre conéixer, através del seu testimoni oral i viu, els esdeveniments mésimportants de la història recent d'Espanya, lligada a latransició política i realment va ser un honor tremendamentenriquidor per a tots nosaltres.

Però més enllà d'açò, la proximitat a la vida quotidianad'Emilio, ens va oferir la possibilitat de descobrir un altreaspecte de la seua condició d'humanista. Hereu també d'unallarga tradició de bibliòfils, entre els que destaca amb nom.

propi José Enrique Serrano Morales, l'il·lustre erudit valencià,que amb la donació de la seua immensa biblioteca va donarel nom a la Biblioteca del Ajuntament de València, de la que vaser bibliotecari el pare d'Emilio, Manuel Attard i que va completarEmilio, amb el llegat de la seua col·lecció numismàtica, l'origende la qual estava en la mateixa herència familiar de SerranoMorales.

Llavors jo començava el meu personal camí professionalcom a arxivera bibliotecària i em va fascinar contemplar lameravellosa biblioteca que omplia les prestatgeries de la casad'Emilio entre les que destacaven joies com:”Vida del beatoJuan de Ribera” (1682), “El parnaso español”, Madrid: Joaquínde Ybarra, 1771, “Cartas morales, militares, civiles y literariasde varios autores españoles recogidas y publicadas pordon Gregorio mayans y Ciscar", València: Salvador Fauli,1773. Era una biblioteca eminentment jurídica, però també moltespecialitzada en Història, disciplina de la que era un granapassionat. Aquestos llibres amb caràcter intemporal, sónvalors segurs per a la constitució d'un fons bibliogràfic personali denoten olfacte refinat i sensibilitat extrema en l'apreciaciódels llibres.

Però més que ells, em va impressionar el profund amorque Emilio sentia per la seua biblioteca, aquest amor li va portara dedicar a la hna. Paz, religiosa del Loreto, i companya de laseua germana Enriqueta Attard, a la catalogació, ordenació,segellat i col·locació del seu exlibris, en tots els seus llibres, adisposar-los amb atenció i afecte i fer-los formar part activa del'escenari en el que vivia.

Quant al seu arxiu personal, em va sorprendre el quehaguera habilitat en els soterranis de sa casa, un espai moltparegut al que coneixem professionalment, com a depòsit d'arxiu,amb prestatgeries metàl·liques i en les seues baldes perfectamentcol·locades i localitzables, caixes de cartó contenedores delslligalls que constituïen aquest fons personal, amb llegenda delcontingut en el lateral de dites caixes.

Des del punt de vista del contingut, podem considerarl'enorme riquesa que preserven tals lligalls i que constitueixenel testimoni i llegat permanent de la immensa activitat que vadesplegar en totes i cada una de les facetes a què es va dedicaren cos i ànima. Destacaran en ell de manera singular, totsaquells documents que tinguen relació directa amb la seuaactivitat política i que poden ser d'enorme i transcendentalinterés, perquè els investigadors arriben a escriure les difícilspàgines de la nostra història nacional i autonòmica més recent.

L'ARXIU PERSONAL D'EMILIO ATTARD: un llegat per a la història

Butlletí de l’Associació 4 d’Arxivers Valencians

Cal ressenyar ací, l'arxiu àudiovisual conformat pelsvídeos de la seua activitat parlamentària durant les legislaturesen què va ser diputat; la seua dedicació mercantil pot serfont important per als estudiosos de la història econòmica dela Comunitat Valenciana. Cal pensar també, que en el casde la redacció dels seus llibres, Emilio realitzava una laborprèvia intensa de investigació per a documentar sòlidamentla seva redacció, i que molts dels dossiers, que per aixòutilitzava, romanen completant un gran nombre d'aqueixescaixes.

La riquesa de l'arxiu personal d'Emilio Attard, com es desprénde tot el que s'ha dit, és incalculable. Ha sigut depositat enla Biblioteca Valenciana, gràcies a la generositat de VicenteNavarro de Luján, el qual ho va rebre per exprés desigtestamentari del mateix Emilio, amb qui li uneixen llaçosfamiliars.

Hui que intentem escriure la història de la transicióespanyola, que tan vius romanen alguns dels últimsesdeveniments de l'esdevindre d'Espanya i que assistim ainiciatives com la duta a terme per la Universitat d'Alacant,amb la constitució de l'Arxiu de la Democràcia, considereque la consulta d'aquest arxiu del gran polític de les nostresterres, constituirà visita i referència obligatòria, per a totsaquells investigadors, que pretenguen penetrar i desentranyarels interrogants del que constitueix l'essència de la memòriacol·lectiva de la nostra terra.

L'ARXIU PERSONAL D'EMILIO ATTARD: un llegat per a la història

Butlletí de l’Associació 5 d’Arxivers Valencians

Javier Attard del OlmoMaría del Olmo Ibáñez

El passat dia 27 de maig va tindre lloc la presentaciódels treballs de restauració dels primers llibres i privilegiscustodiats en l'Arxiu Municipal d'Ibi:

- El Privilegi del primer desmembrament del Lloc d'Ibi de la Vila de Xixona i la concessió del títol d'Universitat d'Ibi, atorgat per Felip II en 1578.

- El Privilegi de Vila Reial, atorgat per Felip IV en 1629.

- El Quadern de les Diligències de compliment del títol de Vila Reial.

- I els quatre Manuals de Consells, des de 1578 fins a 1706. A més de tots els documents solts guardats entre les pàgines d'aquests llibres.

L'acte va estar presidit per l'Alcaldessa d'Ibi, MayteParra, la Directora de l'IVCOR, Carmen Pérez, i el Directorde l'Arxiu del Regne de València, Francisco Torres; i es vacomptar també amb la presència de la Directora Territorial deCultura, Sandra Servent i amb el vocal del Consell Valenciàde Cultura, Vicente Ferrero.

La restauració d'aquestes obres ha sigut possiblegràcies a què l'Ajuntament d'Ibi, des del 2006, s'ha vistbeneficiat per una línia de subvencions de la Conselleria deCultura i Esport i els treballs han sigut duts a terme per l'equipde restauradors de l'Institut Valencià de Conservaciò iRestauraciò de Bens Culturals.

El nombrós públic assistent va poder admirar el resultatde la restauració en l'exposició que es va muntar en la Llotjade l'Arxiu Municipal, en la que es podien contemplar la totalitatdels llibres restaurats, comptant a més amb panells descriptiusdels diferents treballs, exposició que romandrà oberta al públicfins al 30 de juny.

Es tracta de rescatar per a la història i la investigacióels documents del naixement i consolidació de l'autonomiad'Ibi com a municipi independent així com les deliberacionsdels Consells de tota l'època foral.

El Lloc d'Ibi pertanyia a la Vila de Xixona des de 1420,després de la seua compra a Francesc de Pertusa. Des deprincipis del cinc-cents els habitants d'aquest Lloc mamprendranun esforç sense retorn per aconseguir separar-se del seu

matriu, Xixona; després de diversos pleits i de molts dinersels ibenses aconsegueixen un primer desmembrament i laconcessió del títol d'Universitat per a Ibi per mitjà del PrivilegiReal que va atorgar Felip II,en 1578.

Els llaços que vinculaven a la Universitat d'Ibi ambXixona acabaran amb la concessió d'un nou Privilegi Reial,la concessió del títol de Vila Reial d'Ibi per Felip IV, en 1629.

Des de la concessió del privilegi d'Universitatcomencen a celebrara els primers Consells generals iparticulars, en els que es decidirà la vida institucional i en elsque l'escrivà anirà anotant totes les deliberacions i decisionsadoptades pel govern municipal en el que es coneix com elManual del Consell, i que, amb una ordenació cronològica,es prolonguen fins a 1707.

Aquests documents han arribat fins als nostres dies en diferentgrau de conservació; així, en els privilegis, carta de naixementdel nostre municipi, elaborats en pergamí, era urgent el reforçde l'enquadernació i respecte als Manuals de Consells,elaborats en paper i amb enquadernació flexible de pergamíel seu estat era més delicat, el pas del temps i una incorrectaconservació havien donat lloc a taques d'humitat, tintestransparentades i, en el pitjor dels casos, fins i tot a la pèrduade paper.

Amb aquesta actuació, i altres que ja s'estan duenta terme, es rescaten els documents que donen compte de lanostra història i es preserva el llegat de les generacionsfutures.

Mª José Martínez TribaldosArxivera de l'Ajuntament d'Ibi

RESTAURACIÓ DE LLIBRES DE L'ARXIUMUNICIPAL D'IBI

Butlletí de l’Associació 6 d’Arxivers Valencians

Entre el 3 I el 5 de juny van tindre lloc en la Universitatd’Alacant les XV Jornades de la CAU/CRUE, a les quals vanassistir un total de 50 arxivers que representaven a 40 arxiusuniversitaris.

La CAU forma part de la Conferència de Rectorsd’Universitats Espanyoles (CRUE) a través de la seua ComissióSectorial de Secretaris Generals, en la qual està integrada enqualitat de Grup de Traball permanent.

Les ponències van tenir com eix el tema triat per ales jornades: “L’espai digital, una oportunitat per als arxius”.La conferència inaugural va versar sobre el perfil del arxiveren l’entorn digital i va ser impartida per Patrícia Sleeman,arxivera experta en preservació digital de l’University of LondonComputer Center (ULCC) i membre de l’equip de DigitalPreservation Training Programme (DPTP).

En el programat taller d’experièncias d’aplicació de les TIC en arxius universitaris espanyols, els directors dels arxius deles universitats de Cadis, Pública de Navarra i Pompeu Fabravan presentar les activitats pioneres que estàn desenvolupanten el campo d’administració electrònica i arxius, bé a travésde la participació de l’Arxiu en les comissions creades en elsi de les seues universitats per a implantar els serveisd’administració electrònica, bé a través de l’anàlisi i propostesde procediments com pas previ per a oferir la seua tramitacióa través d’Internet. També es va presentar la nova web de laCAU, adaptada a la nova estructura i diseny del sitio web dela CRUE, la publicació de la qual s’efectuarà en els pròximsdíes.

En el marc de les jornades es va celebrar l’AssembleaAnual de la CAU i es van revisar les activitats de l’associaciódurant el període 2008-2009. Entre les qüestions tractades

més rellevants cap destacar: l’informe de seguiment del PlaEstratègico de la CAU, que presenta un elevat grau decumplimento en el seu primer any de funcionament; així comels resultats de l’enquesta sobre situació dels arxius universitarisa partir de les dades de 2008, que confirmen la progressivamillora dels arcxius universitaris, si bé encara segueixenexistint en moltes universitats manques en quant a recursoshumans i infraestructures. Tant el Comité Executiu com elsGrups de Treball de: Documents Electrònics, Qualitat, RecursosHumans, Valoració de Sèries Documentals i Repositoris, vanpresentar els seus informes anuals a l’Assemblea, sentaprovats per la mateixa.

Per últim, es van debatre i aprovar les conclusionsde les XV Jornades, es va establir la programació anual dela CAU per al pròxim any, es va concretar la seu per a lacelebració de les Jornadas de 2010 (Universidad Castilla-LaMancha) y es va renovar la meitat dels membres del ComitéExecutiu, quedant constitüit pels responsables dels arcxiusde les següents universitats: Alacant, Complutense de Madrid,Lleida i Pompeu Fabra.

Alacant, 8 de juny de 2009

CAU Conferencia de Archiveros de lasUniversidades Españolas

Butlletí de l’Associació 7 d’Arxivers Valencians

RESUM DE LES XV JORNADES DE LA CONFERÈNCIAD’ARXIVERS DE LES UNIVERSITATS ESPANYOLES(CAU/CRUE)

María del Olmo

Butlletí de l’Associació 8 d’Arxivers Valencians

L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA:UNA ENTELÈQUIA KAFKIANA?

Els principis democràtics queregeixen el nostre país, regeixen tambéa l'administració pública i per això tota lalegislació que emana dels òrganscompetents en aquesta matèria, vasempre precedida de la formulació de talsprincipis. Destaquen, en aquest àmbit,tres d'ells especialment: Igualtat, mèrit icapacitat. No obstant sent el nostresistema el millor possible, tal vegadapresenta alguns clavills pels qualss’escapa la possibilitat d'aplicar fidelmenttals principis.

L ' a d m i n i s t r a c i ó p ú b l i c avalenciana ha tardat vint anys a convocarconcurs oposició a places de facultatiusd'arxius i biblioteques, i més de quinze atornar a convocar-les per a ajudantsd'arxius i biblioteques. El procés es vatancar fa uns mesos i, a pesar d'ell, hanquedat places vacants, que estan cobertesper interins i personal en comissió deserveis.Fa uns anys, davant del gran nombre dellocs de treball, coberts amb caràcterprovisional per aquestes dues fórmules,es va legislar sobre el temps màxim de2 anys per a les comissions de servei, almateix temps, amb l'objectiu d'incentivaral personal, també es va legislar sobre lapromoció interna i la carrera professional,“de facto” ja s'arreplegava en les últimesoposicions esmentades.

Com ja deia, es va acabar elprocés i van continuar quedant placesdirectives vacants, que han sigut cobertesen comissió de servei i al mateix temps,producte d'aquesta convocatòria, s'hanconstituït les bosses d'ocupació temporalper al nomenament de funcionaris interinsd'administració especial grups A i B, sectoradministració especial, facultatius iajudants d'arxius i biblioteques (DOGV.NÚM. 5948 de 05/02/09). En dites bossesestem molts dels funcionaris que portemprestant serveis a la Generalitat més de

20 anys, sense expectatives de carreraprofessional durant molt de temps, i alsque se'ns obri ara un escassíssim horitzóde possibilitats.

Pense que tots aquells queapareixem en les llistes de les bossesde les tres províncies, i en altres tantsprocediments selectius semblants ofuturs, hem d'adquirir consciència de lanostra vàlua i meditar sobre algunsaspectes de la qüestió: em pareiximportant que pensem i defenguem elque l'administració, aquest ens kafkià deltítol, aquesta maquinària burocràtica queni sent ni pateix i per a la que tots somnúmeros, hauria de parar-se a reflexionari valorar realment els mèrits i capacitatde les persones que porten treballant enles seues plantilles més de 20 anys. Mésenllà del nostre núm. de registre depersonal, tenim una història professionalconsultable, comprovable amb dadesobjectives, coneixem els centres, lesseues necessitats, la seua problemàtica,els seus projectes, als seus usuaris i crecque tot això en algun moment ha decomençar a ser tingut en compte. Potsercaldria plantejar la qüestió de la valoracióde ls mèr i ts en e ls concursosd'administració especial. Personalmentpense, que no pot haver-hi un criteriunificat amb l'administració general,perquè l'especialitat ha de tindre un pesespecífic molt gran en el nostre cas,aquest pot ser un terreny per a estudiarper les nostres associacions i ací hodeixe…

Davant d'allò que s'ha limitat de lesnostres esperances en el terreny de lapromoció vertical, hauríem de centrar-nos a ajudar i cooperar perquè lapromoció horitzontal, de la qual escomença a sentir parlar, siga un fet efectiuen el menor termini de temps possible.L'estimació personal i la possibilitat decréixer i millorar són elements, quasiindispensables, que

contribueixen a fer-nos donar el millor denosaltres mateixos.

D'altra banda, es donen en aquestsector de la cultura, tan oblidat normalmenten la massa informe de l'administracióautonòmica, la filla més pobra d'aquesta, situacions un tant inexplicables, a manerad'exemple, la Biblioteca Pública d'Alacantporta més de 5 anys sense plaça dedirecció, amb la seua única plaça defacultatiu ocupada des de fa més de dotzeanys per un interí; així mateix els arxiushistòrics provincials de Castelló i Orihuela,no tenen plantilla pròpia, i ja és tempsque puguen començar a funcionar.

Finalment, considere que ésimportant defendre el que les places dela nostra especialitat, que es trobenvacants, isquen a oferta i es cobrisquencom més prompte millor per procedimentsdefinitius, molts dels llocs de treball deles plantilles dels nostres centres, estanocupats amb caràcter provisional.

Seria molt trist que haguéremd'esperar altres 15 anys per a tornar aveure en el DOGV una convocatòria deplaces de facultatius o ajudants, a més,la provisionalitat és mala companya perals projectes de treball a llarg termini.

Sempre és bon moment per atractar de millorar aquells aspectes quehan de ser millorats, per a no deixar-nosarrossegar per la indiferència i la inèrciadel temps, i per a implicar-nos un poc enla defensa de la nostra professió.

Per col·laborar en aquesta publicació dirigiu-vos abutlleti@arxiversvalencians.org

Butlletí Associació d’Arxivers Valencians / nº 33 / abril-juny2009Publicació trimestral.Coordinació: Junta Directiva AAVTraducció/Correcció: Marcos Marí LozanoDiseny Gràfic: GRUPO ANELIS 902 110 648 www.anelis.comI.S.S.N.: 1578-0538D.L.: V-1127-2002

CRÈDITS WEB INFORMACIÓEn la plana web de l'Associació (http://www.arxiversvalencians.org)el lector pot trobar les novetats sobre les ofertes de treballpúbliques i privades del sector arxivístic, les últimes notícies depremsa, un buidatge de butlletins oficials amb totes les convocatòriesiels cursos, màsters i bèques que t'interessen.

Butlletí de l’Associació 9 d’Arxivers Valencians

Associació de Arxivers i Gestors de Documents ValenciansAp. de correus 95 - 46080 Valencia

www.arxiversvalencians.orgsecretaria@arxiversvalencians.org

CURSOS FORMATIUS 2009

Catalogació de materials especials II. Arxius sonors

Data de realització: 22 i 23 de setembre de 2009Lloc: València

L'estructura, institucions i sèries documentals de l'època foral i la imposiciód'un nou model per Felip V

Data aproximada de realització: gener de 2010