Comparació de Plató i Aristòtil

Fet per Marta Barroso Isidoro

Aspectes ontològics

Plató Aristòtil

Els conceptes corresponen a les idees (entitats extramentals, úniques que defineixen la causa de les coses – material- formal o ordenadora-). També són l'esència però aquesta es troba separada de l'objecte i actua des de fora.

Poden ser : lògiques (veritat, unicitat), de caràcter estètic (harmonia, proporció) i ètic (justícia, bondat).

Relació entre els dos móns : El món intel·ligible té una estructura jeràrquica : les idees es troben ordenades en funció de la idea de bé (veritat, bondat, bellesa i justícia). Demiurg és el mitjancer entre els dos móns i ordena el món sensible a partir de l'ordre del món intel·ligible.

Els conceptes corresponen a la forma (allò que és una cosa) i que és l'esència de la cosa però a diferència de Plató, aquesta és inmanent perquè actua des de dins.

Distinció ontològica de la realitat : món sensible (realitats contingents, particulars i múltiples) i món intel·ligible (realitats universals, inmutables i necessàries).Relació entre les idees i coses:- Participació (Una cosa és com és perquè participi d'aquesta idea) - Presència (les idees es troben presents en les coses, aquestes intenten asemblar-se al model).

Les idees són inmutables, eternes , objectives i necessàries i podem arribar a elles a través de la raó (dialèctica) perquè no canvien.

Solament existeix el món sensible. Aquest està format per substàncies (allò que existeix per si mateix i no necessita res més per existir). Les substàncies estan formades per : matèria (allò que és indeterminat, no posseeix forma ni qualitats) i forma (allò que fa que una cosa sigui el que és).

A diferències de les idees, que es troben sotmeses al coneixement objectiu, necessari i inmutable , d'allò que no canvia, la substància presenta un principi de moviment, el canvi. Existeixen tres principis : la privació (allò que deixa de ser), forma (allò que arriba a ser) i el subjecte de canvi (l'esència no canvia).

Dos tipus de canvis :Canvi substancial (Es produeix o es destrueix la substància) i canvi accidental (són els que afecten a l'accident, allò que li succeïx a la subtància i poden ser quantitatiu, local o qualitatiu).L'ésser parteix del no-ésser com a privació : ésser en potència (ésser que encara no és però pot arribar a ser). Mentre que és un ésser com a forma : ésser en acte (ésser queja és). L'acte és anterior a la potència ja que no hi ha acte per a coses negatives.

Aspectes relatius al coneixement

Plató Aristòtil

El coneixement de la realitat correspon al coneixement de les idees i s'arriba per mitjà de la raó. Però l'ésser conté també idees innates ja que l'anima abans d'unir-se amb el cos va estar en contacte amb les idees. Per tal d'arribar-hi s'ha de recorrer a :

-Reminiscència : Conèixer és recordar perquè l'ànima va estar en contacte amb les idees. Quan s'uneix amb el cos oblida allò que ha conegut perquè el cos l'impurifica.- Dialèctica : És una noció tan complexa que es pot entendre des de diferents sentits : mètode racional basat en el diàleg (anàlisi i síntesi), com a ciència suprema que té com objectiu distingir entre les diferents idees i art o tècnica que té l'objectiu de recordar.- L'amor (eros) : Desig d'engendrar en la bellesa i la seva contemplació.1. Amor al cos bell de l'estimat (desig material).2. L'amor de la bellesa de tots els cossos bells.3. Bellesa moral de les ànimes (la bellesa material no és important).4. Bellesa de les normes de conductan i lleis (bondat = bellesa).5. Bellesa de les ciències.- La purificació (katharsi) : La filosofia és una preparació per a la mort ja que només podem contemplar les idees quan morim (inmortalitat de l'ànima).

Quatre graus de coneixement- Ciència : se centra en la idea. Pensament discursiu (tractat sobre el pensament hipotètic que parteix de la realitat sensible i se centra en les realitats matemàtiques), pensament intuitiu (és la raó filosòfica que té com a objecte les idees i s'allunya de les coses).- Opinió : se centra en els objectes sensibles concrets (models que parteixen de les idees). Trobem les suposicions / veritats subjectives (ombres i reflexos) i la creença (coneixement dels objectes materials

El coneixement és fruit a través de la percepció de la realitat a través dels sentits. Després aquest coneixement es presentat a l'ànima. L'enteniment pacient és qui conté les veritats en potència per això l'enteniment agent és l'encarregat de fer aparèixer l'universal (concepte que aplega la pluralitat d'objectes de la mateixa classe).

La realitat es troba formada per substàncies, aquestes es troben definides per diferents causes. La ciència és el coneixement de les causes- Materials : Allò de que està fet una cosa.- Formals : Concepte de l'objecte (allò que és).- Eficients : Principi de moviment i de repòs (qui el fa).- Finals : allò en vista al qual es fa una cosa.La natura actua teològicament, la causa final és la més important perquè tots els éssers tene un fi : la realització de la seva forma.

Tots creuen en l'universal (concepte que aplega la pluralitat d'objectes de la mateixa classe), Plató creu que s'arriba per mitjà de les idees i Aristòtil per la forma (teoria de l'abstracció).

Aspectes antropològics

Plató Aristòtil

L'ésser està format per dues realitats hetereogènies :- Cos : és material i pertany al món sensible (és una presó per a l'ànima i no li permet potenciar les seves aptituds).- Ànima : és inmaterial i tendeix al món de les idees. Es troba unida al cos de manera accidental i solament els podem separar mitjançant la raó. I és un concepte tan complex que Plató la va dividir en tres parts :- Racional : cap. - Irrascible : pit- Concupiscible : abdomen.

L'ànima és inmortal per aquestes raons :1. Successió de contraris : La realitat és cíclica per això a tota li succeeïx el seu contrari, llavors després de la vida ve la mort.2. Participació de l'ànima en la idea de vida : Si l'ànima participa de la idea de vida no pot participar de la idea contrària.3. Semblança amb les idees : Tendeix al món de les idees i presenta característiques molt similars.4. Reminiscència : Conèixer és recordar i a més l'ànima ja existia abans de nèixer (existència anterior).5. Domini sobre els cos : Si l'ànima i el cos morissin les nostres accions no tindrien cap conseqüència i per tant no hi hauria cap justificació per les bones accions.

L'ésser es troba format per cos (potència- matèria) i ànima (forma – finalitat- acte). La seva unió no és accidental sinó substancial perquè formen part de la mateixa substància i no es poden separar.A més de tenir les tres parts : racional, irrascible i concupiscible, també té tres funcions :- Vegetativa : funcions d'assimilació i reproducció.- Sensitiva : percepció sensible i instint.- Intel·lectual : enteniment i voluntat. La voluntat fa referència al pensament racional , on la ciència vol arribar a l'universal per mitjà de la teoria d'abstracció (coneixement sensible – sentit comú – imaginació – enteniment).

L'ànima és mortal, l'única cosa inmortal és l'enteniment agent (es fa arribar a l'universal).

Aspectes eticopolítics

Plató Aristòtil

Les idees són valors que ens permeten distingir entre el bé i el mal. L'objectiu de tot ésser és arribar al bé suprem que correspon a la felicitat. Per arribar-hi cal practicar la virtut exercint la raó ja que a través de la virtut podrem conèixer les idees. D'aquesta manera s'assoleïx equilibri i harmonia entre les diferents parts de l'ànima :- Racional : Prudència.- Irrascible : Valor.- Concupiscible : Temprança (control dels desitjos).

El bé equival al fi (causa final), no és un mitjà sinó un fi en si mateix. I aquest correspon a la felicitat . Per arribar-hi cal duu a terme l'activitat més pròpia de l'ésser humà : activitat intel·lectual , és a dir, duu una vida d'acord amb la virtut. Segons Aristòtil la virtut són un conjunt d'habits assolits per la repetició d'actes, aquests habits són termes mitjans entre dos vicis. N'hi ha de dos tipus : intel·lectuals (part racional) i morals (part irracional).

La justícia és la virtut màxima que determina allò que ha de fer cadascú dins la societat o bé en referència a les parts de l'ànima (equilibri entre les parts).

La justícia és la virtut màxima que té el seu fonament en el dret (privat o públic). Segons la funció trobem : Commutativa (regula l'equilibri de les relacions socials, iguala les culpes i els càstigs dels delictes) i distributiva (regula la distribució de les recompenses segons el mèrit).

La política té com a objectiu aconseguir la polis ideal. Els polítics han de buscar el bé comú, per evitar els béns privats es suprimeix la família i la propietat privada.

L'ésser humà és social per natura, per això té la necessita de viure en societat. Llavors si es vol aconseguir una polis virtuosa els ciutadans també ho hauran de ser (tindran les mateixes necessitats que l'estat).

Les classes socials es troben distribuides segons les tres parts de l'ànima :- Racional : governants virtuosos. Com que el filòsof és l'únic que pot entrar en contacte amb les idees s'haura de convertir en rei (tesi del filòsof rei ) o bé el rei convertir-se en filòsof.- Irrascible : guerrers (valentia).- Concupiscible : treballadors (són els únics que poden disposar de propietat privada i els encarregatsde subsministrar els mitjans materials.

La millor forma de govern és l'aristocràcia (govern dels millors). A partir d'aquí es deriva una degeneració : monarquia (govern d'un) – Timocràcia (és un govern militar que té lloc quan els treballadors s'enriqueixen, els militars els reprimeixen i agafen el govern) – Oligarquia (els militars roben les pertenences dels treballadors i es fan amb el control de la polis) – Democràcia (el poble es revolta i es fan amb el govern) – Tirania (el govern del poble no respecta les lleis perque solament volen arribar a la llibertat. Apareix un dictador que la suprimeix).

La política té com a objectiu construir un marc adient per a la vida dels ciutadans.L'ésser humà també és social per natura, és un animal polític (zoon politikon).1. Cívic i social per natura.2. Arrelat i dependent de la societat.3. El llenguatge és l'eina que permet la sociabilitat natural.

La societat es troba divida per grups d'organització social :1. Família : Conjunt d'individus que volen perpetuar l'espècie.2. Poble : Conjunt de famílies que tenen en comú la satisfacció de les necessitats.3. Ciutat : Conjunt de pobles que volen una vida virtuosa.

La millor forma de govern és l'aristocràcia però com que és impossible d'assolir plateja la politeia (govern de les classes mitjanes). Segons la justícia les formes de govern poden ser : justes o desviades.