Comissió 3 - Quina societat volem?

B A R C E L O N A 1 6 · 1 7 · 1 8 D E S E M B R E 2 0 1 1

COMISSIÓ 3Quina societat volem?

Ponència Marc

—11—

12èCongrésdelPSC-PONÈNCIAMÀRC

65. II.Quinasocietatvolem?Quinesreformesvolemimpulsar?

66. Aspiracionsivalorsdelasocietatcatalana

67. Totesforçperprojectarunavisiódelsocialismedefutur;ladefiniciódequalsevolestratègia

orientadaaconsolidarunaCatalunyabasadaenlajustícia,enlalluitacontral’exclusió,la

dominació,ladiscriminacióolaopressió;totesforçpergarantirlaigualtatd’oportunitatsi

l’exercicidelallibertatindividual;passaperdefiniraCatalunyaunmodelsocialequitatiu,

efectiu,eficientisostenible.

68. Hereusdelpensamentpolíticd’unsocialismecatalàqueambfigurescomlesdeJosepPallach,

PacoRamos,JoanReventós,MariaAurèliaCapmany,ErnestLluchoMartaMatahan

representatlalluitahistòricaperladefensadelsdretssocialsicivils,lalluitacontral’exclusió

social,l’impulsalainnovaciósocial,econòmicaicultural,lalaïcitatolapromociódeldiàleg

Catalunya-Espanya-Europa;aracalreformarel“corpus”ideològicpercontinuaressentelpartit

hegemònicdel’esquerraalnostrepaís.Unpartitdeclaraorientacióreformistapermantenirel

guanysenllibertatiequitataconseguitsenelsdarrersanysiquesensepornicomplexos

abordaelsreptesdelaseguretat,laconvivència,l’impactedelaglobalitzacióeconòmicai

culturalolacol•laboraciópúblico-privadadesdeposicionamentsdeprogrés,sense

apriorismesideològics,desdelabasedelcatalanismesocialinodelnacionalismeliberal

conservadorquesegueixmantenintdiscursosidentitarisdeconfrontaciónacionalperamagar

osuplantarambdiscursosnacionalistesl’aplicacióefectivadel’hegemoniaconservadora

creixentaEuropa.

69. Defenseml’EstatdelBenestar,comamàximaexpressiód’unmodelsocialquetrobaenla

intervenciópúblicalagarantiad’uncreixementeconòmicidelsmercatsjustisostenible,una

distribucióequitativadelariquesa,laconsolidaciódelpacteentreelsdiferentsgrupssocials

(perlaviadelafiscalitat)ilapromocióconjuntadelaigualtatd’oportunitats,requereixd’una

relecturaenplenacrisieconòmica,socialiideològicacompartidaamblarestadepartits

d’arrelsocialista,europeusiinternacionals.

70. Ensenfrontemaxacresheretadesdelpassat,canvisenelcontextsocioeconòmic,l’hegemonia

culturalipolíticadeldiscursliberalconservadoralspaïsosoccidentalsilesreformespendents

ensfanplantejarelriscdenonoméspoderfersostenibleselsactiusaconseguits,sinótambé

donarrespostaalespeticionsd’unaciutadaniaquedemanaunaextensióquantitativai

qualitativadelsàmbitstradicionalsd’actuaciópúblicail’ampliaciódelasevacoberturaanous

reptes.Larelativabaixadespesasanitàriaieducativacomparadaamblesregionseuropeesde

rendapercàpitasimilaraladeCatalunya,peròsobretotlamigradainversióenpolítiques

familiars,fanquecontinuïessentnecessariunfortideciditlideratgepolíticquepermeti

continuarconstruintunmodelsocialdejustíciaicohesióperaCatalunya.

71. Seguimpatintalgunsproblemesrelacionatsamblaplanificaciódelespolítiquessocials

(especialmentenelsàmbitsmésdirectamentrelacionatsamblesfluctuacionsdemogràfiques)

iladesconfiançaculturald’unapartdelaciutadaniaversl’administracióielsectorpúblictitllat

tradicionalmentdeburocràtic,centralista,intervencionistaiineficient.L’evidènciaha

desmentitalgunsposicionamentsneoliberalsconservadorsquehanvinculatsemprel’actuació

públicaaunafontclarad’ineficiència.Catalunyahademostratlaintervenciópúblicaenàmbits

propisdeprotecciósocialuniversal,comeldelsserveissanitaris,nonoméshacontribuïta

consolidar-loscomsectorscreadorsderiquesaiefecteeconòmicd’arrossegadorrellevant,

—12—


sinóquehohanfetambunsestàndardsd’efectivitatieficiènciaincomparablementmillorsque

elspaïsosquehanoptatpermodelsplenamentliberalsenaquestàmbit.

72. Elsdestinatarisidestinatàries,elscontextosielsinstrumentspermantenirelmodelsocial

actualaCatalunyarevelen,jaavui,elsconflictesenl’assignaciódelsrecursospúblicsnotan

solsentrecol•lectiustradicionals(classificatsperedatoparticipacióenelmercatdetreball)

sinótambéentreelscol•lectiusclassificatsperàmbitsméspropersalsnousreptesalsque

s’enfrontalasocietatcatalana:elgènere,lapaternitat/maternitat,elmodeldefamíliaoel

ciclevitalenelseuconjunt(inclòseldretadecidirunamortdigna).

73. DefensarpolíticamenticívicaunmodelsocialperCatalunyahadepermetrecertesreformesi

adaptacionsalesnecessitatsdelscanvispropisdelsegleXXIhereus,iorgullosos,deles

conquestesdel’estatdelbenestaraconseguideseneldarrerseglepelssocialismes

democràticseuropeusiinternacionals.Unmodelindestriableeconòmic,territorial,culturali

socialalserveidelespersonesilacomunitat.L’EstatdelBenestar,comamàximaexpressió

d’unmodelsocialquetrobaenlaintervenciópúblicalagarantiad’uncreixementeconòmici

delsmercatssostenible.Noenspodempermetre,comapaís,un“malestarambl’Estatdel

Benestar”.Lareformahadegarantireljustequilibrientrel’interèsdelacomunitatilallibertat

individual,demaneraquepermetidonarunarespostarobustaaaquellsquevolendeixar-ho

totenmansdelspodersmenysdemocràtics:elspuramenteconòmics,elsmediàticsoels

publicitaris,entred’altres.

74. Calrevisarelmodelsocialieconòmicquesustental’actualEstatdelBenestaraCatalunyacrea

desassosseciinsatisfaccióalaciutadania.Alcostatdel’enfortimentilareformadelselements

clausdel’EstatdelBenestar(salut,educació,polítiquesfamiliarsidegentgran),hihaaltres

inquietudsemergentsqueintensifiquenelmalestarciutadà(l’atur,laprecarietatlaborali

social,úsdeltempsimobilitat,laimpersonalitat,laimmobilitat,elmalestarenlaconvivència,

lainseguretat,...).Peraixòlapropostadesdel’esquerra,desdelsocialismedebasereformista

iarrelatenlallibertat,espreveuendiferentsàmbitsd’actuació:especialmentlesunitats

familiars,elbarri,l’escolaoelllocdetreball.Apostemperactuacionsambperspectivalocali

globalalhora;individualicomunitàriaalhora;basadesenlagarantiadelaigualtat

d’oportunitatsinoexclusivamentenl’igualitarismefinalista;queposaenpositiules

diferències,quenocoarta,ansalcontrari,fomentalallibertat,lacompetitivitati

l’excel•lència.

75. ELSREPTESDELASOCIETATDELSEGLEXXI

76. Catalunya,enelspropersanys,had’establirunaagendapolíticaquetinguiencompteels

canvisenelsparàmetresqueactualmentdefineixenlespolítiquespúbliquesiquehande

sustentarelmodelsocialquedefensem:

77. Solidaritat intergeneracional: els nous reptes demogràficssuposenpassardelsriscosde

l’envellimentpoblacionaliladespoblació(queposavenenperillelsmecanismesdeprotecció

socialidecreixementeconòmic)hempassatalnouparadigmademodelsdemogràficsduals

ambunenvellimentdelapoblacióautòctonailairrupciódenovaimmigraciójoveenple

procésd’integració.Lagarantiad’accésd’aquestanovaciutadaniaalsserveissocialsbàsics,

comelssanitaris,ilaformaenqueaccedeixen,aixícomlamodulaciódel’úscreixentino

sempreordenatdelsserveisperpartd’unapoblaciócadacopmésenvellida,seranclausper

garantirlaintegraciósocialievitarincentiusdedeserciódelesclassesmitgesalsistemabàsics

deprotecciósocialderesponsabilitatpública.

—13—


78. Solidaritat entre gèneres:enaquestsmomentsdecrisidel’Estatdelbenestarésmés

necessariquemaigarantirlasolidaritatentregèneresiconstruirunnoupactesocialentre

homesidones.Totihaverassolitelreconeixement“formal”delaparticipaciódelesdonesen

igualtatientotselsàmbits,larealitatéstossudaiseguimarrossegantungrandesequilibrien

laparticipacióienlapresadedecisions.Laresponsabilitatdelprivatsegueixessentfemenina,

ensurgeixunrepartimentigualitaridel’esferadelprivat,delsassumptesdomèsticsidela

cura.Nomésambunaveritablecoresponsabilitatentrehomesidoness’equilibraranrealment

lesoportunitatsperaelles.Lacoresponsabilitatenelprivatil’apoderamentenelpúblicsón

elsinstrumentsqueenspermetranremourepositivamentlesestructuressocials

condicionadesperlamentalitatmasclista.

79. Principi de responsabilitat: superarunaperspectivatradicionalmarcadamentassistencialista

delespolítiquespúbliquespassaperprioritzarunarespostaefectivadetotselsactors

implicatsenelbenestarindividualicol•lectiuiplantejarpolítiquesméstransversals.Cal

reflexionar,perexemple,sobreelnouparadigmaemergentdelaresponsabilitatindividual:

necessitatd’autorresponsabilitatindividualsobreelbenestarfísic,socialoeconòmicol’aposta

perunaperspectivaméscomunitària,integralipreventivadelespolítiquesdeprotecciósocial.

80. Nous valors emergents: aspectescomlallibertatindividual,laformaenques’enténlajustícia

ilasolidaritat,elsefectesdelaconsolidaciódelasocietatdeconsum,lademandademajor

seguretat,laconcepciódeltemps(eneltreballienellleure)ol’evoluciódelsmodelsi

relacionsfamiliarsmarquenlanecessitatd’unarevisiódelsserveisderesponsabilitatpública

desdelaperspectivareformistadelesforcesdeprogrés.Frontladesconfiançaideològicadel

liberalismeconservadorl’esquerrahad’oferirunarevisióreformistadel’estatdelbenestar

compatibleambelsvalorsemergentsisensecaureenlatiraniaideològica“liberista”que

menysEstatésméssocietat.Lacomunitat,latransversalitatdelaresponsabilitatcompartida

entreindividus,homesidones,diferentsmodelsdefamílies,empreses,treballadorsi

treballadoresiadministracionsenelfuncionamentdelsmecanismessocialsbàsicsdecohesiói

protecció,demostrenquenomésambméscomunitattenimméssocietat.

81. Nou equilibri entre la igualtat d’oportunitats i el dret a escollir: avuilaciutadaniaaspiraa

equilibrardeformadiferentlallibertatindividualilaigualtat.Frontalsposicionamentsliberals

conservadorsqueesperonenlafal•làciasimplistadeldretaescollirenelsserveispúblics,cal

garantirireivindicarquelallibertatd’elecciónoméséscompatibleamblaigualtat

d’oportunitatsquerepresentalagarantiadel’accésequitatiualainformacióialaformació.

Recausobrel’autoritatpública,pertant,garantirunadistribucióequitativadelsrecursosper

assegurarlesoportunitatsd’accésperlapresadedecisióenllibertat;minimitzarlesasimetries

delainformacióentreagents;evitarlaseleccióadversad’usuarisiusuàriesperpartdels

proveïdorsdeserveisogarantirlapluralitatdeprovisióenunmarcsensemonopolislocalso

sectorials.

82. Nova relació amb l’entorn i la família: elsmodelsdegestióivaloraciódeltempsprivat,

laboral,social,familiaroinstitucionalsónfruitdenousvalorsenlesrelacionsambeltreball,

l’entornsocialolafamília.Lademandademajorllibertatindividual,ladebilitaciódelsllaços

entrelesgeneracionsqueconviuenenelsnuclisfamiliarsolaconsolidaciósocialiinstitucional

decreixentsnousmodelsdefamília,requereixendesolucionscreativesdavantelsproblemes

d’inseguretatidesprotecció(física,econòmica,professionaloafectiva),propisd’unacrisi

econòmicahistòrica.Caldistribuiròptimamentelsrecursosentreelsdispositiussocials

existents,encaraqueaixòsuposicanviarelsequilibrispressupostarisclàssicsentrepolítiques

socialsméseficacesiméseficients.Alhora,lacreixentfeminitzaciódelsàmbitspúblicsi

—14—


col•lectius,ensplantejatambélanecessitatderepensarelnostremodelsociali,

especialment,lesrelacionslaboralsidepoder,pertald’aprofitareltalentfemeníentotsels

aspectesdelasocietat.

83. Els reptes de la globalització: Laintegraciódelsmercats,l’evoluciócientífica,l’eclosióen

l’àmbitdelestecnologiesdelainformacióilacomunicació,ladesregulaciódelsmercats

financersil’absènciadegoverneconòmicmundialrequereixdecoordinaciópolítica

multilateral.CalafrontardesdeCatalunyaunavisióeuromediterràniadelsnousreptesde

dimensióinternacionalcomelsmovimentsmigratoris,elcanviclimàtic,elsdretshumans,els

recursosenergèticsoelsalimentaris,perposartantssolsalgunsexemples.Elsriscosassociats

aunprocésdecreixentglobalitzacióeconòmicarequereix,abandadelareformaprofundade

lesinstitucionsque(no)laregulen,depolítiquesderecolzamental’emprenedoriaempresarial

local.

84. Eldesenvolupamentd’aquestaagendapolíticaaCatalunyaimplicadefinirelcatalanismecoma

pacteentreindividuslliuresiigualspermantenirunmodeldeconvivènciaiautogovernar-se,i

passaindefectiblementperconfigurar-secomunmovimentdenaturalesaintegradorai

generadoranecessàriamentdejustíciasocial.L’apostaperl’autogovernésincompatibleamb

l’exclusió,il’autogovernbasatenlaintegraciórequereixd’unestatdelbenestarpotenti

especialmentactualitzat.Elsserveisbàsicsqueeldefineixen(comlasanitatol’educació)han

demantenir-serobustosiinqüestionatsperlasocietatcatalana.

85. Laintegraciócomabaseperl’autogoverntéimplicacionslingüístiquesiculturals,peròés

especialmentsocial.L’autogovernhadepermetregestionaradequadamentlespolítiques

socialsdesdelaproximitatideformacoordinadaamblarestadenivellsdegovern.

86. Caltornarelcrèditalapolíticainstitucionalatravésdelareconciliacióambvalorsqueestan

llunyd’estarencrisi:solidaritat,llibertatiigualtatd’oportunitats.Elsocialismehadeser

promotord’unmodelsocialquegaranteixiunsingressosdignespertothom,unaccésuniversal

alsistemasanitariieducatiu,aixícomunfortsuportnotansolsalesfamílies(prioritzanta

infantsijoves)sinótambéalespersonesambdependència(gentgran,malaltsmentalsi

personesambdiscapacitats).Compartir,apartirdelsistemafiscal,elscostosassociatsa

aquestsserveisbàsicspermetalliberarelsrecursosnecessarisperteniraccésalacultura,

potenciarlacreativitatpersonal,disposardeméslleureioci;peròtambépermetconsolidarun

indispensablesentitcomunitariidepertinença.Unasocietatqueofereixoportunitatsgenera

majorcompromís,mésparticipació,majornecessitatd’implicacióenla“cosapública”perpart

delsindividusquelacomposen.

87. Enaquestsentitésimprescindiblereflexionarsobrecapaonpodrienorientar-sealguneslínies

dereformadeldiscurssocialperenfortirlacohesiósocialenunmarcdequalitatieficiènciade

laintervenciópública.

Propostaobertadetemesadesenvolupar:

89. -Unavisiónovadelconceptedeseguretat

90. -Creixementsostenible(tambédesdelpuntdevistaecològicisocial)

91. -Unnoupactesocial:elpacteinter-generacional

92. -Elnoupactesocialentrehomesidones

93. -L’espaipúblic

—15—


94. Unaeconomiadinàmicaalserveid’unasocietatlliureisegura,pròsperaijusta

95. Un model econòmic sostenible

96. Calgarantirelcreixementsostenibled’unaeconomiaquecreïocupaciódequalitatigaranteixi

lacohesiósocialenelmarcd’unnoucontexteconòmic,socialiculturalmarcatperunacrisi

econòmicadelentarecuperació.Elsproblemeseconòmicsrealmentrellevantsavuia

Catalunyaesrelacionenambladefiniciódenousmodelsdecreixementnobasatsenlabaixa

productivitatdeltreballilaprecarietatcomafactorsdecompetitivitatinternacionalique

fomentinl’equilibriambl’entornenqueesdesenvolupal’activitateconòmica.Enscaluna

economiadiversificadaiorientadaalainternacionalització,queexplotideformaactualitzada

lespotencialitatspròpies(turisme,sectoragroalimentari,sectorautomobilístic,culturali

audiovisual),incorporant-hifactorsdecompetitivitatinternacional(explotaciódelnínxolbio-

tecnològic,delestecnologiesdelainformacióilacomunicacióodelesenergiesverdes).

97. Foment de l’economia del coneixement i la innovació

98. SituantlainversióenR+D+i,tantprivadacompública,enlamitjanaeuropea;reorientantel

pressupostpúblicenR+Dpertald’impulsarunteixitproductiuieconòmicavançaticreadorde

valorafegit.L’emprenedorianoésincompatibleambunmodelsocialjustiequitatiu.Cal

fomentarl’impulspúblicfinancerpelsemprenedorsiemprenedoressocials,econòmicsi

culturalsdelpaís.

99. Més ocupació, de més qualitat

100. Lacreaciódellocsdetreballilaprotecciódelsdretsdelstreballadorsilestreballadoresésla

prioritatdelspropersanys.Elsilessocialisteshemdeprendrecomaprincipalvariabledelbon

funcionamentdel’economiaelsllocsdetreballgeneratsilasevaqualitat.L’aturila

precarietatlaboralsón,sensdubte,elsímptomamésclard’unmodeldecreixementmalaltísi

elfracàsdecertespolítiqueseconòmiquesilaboralsdesenvolupadespelsnostresgoverns.

S’hadecrearmésocupaciófentcompatibleslaflexibilitatilaseguretatenelllocdetreball;

garantintunamajorestabilitatcontractual;promoventlaconciliaciódelavidalaboral,

personalifamiliarambunapolíticaactivad’unmodeldegestiódel“tempssocial”através

d’un“Pactecatalàdeltemps”;essentcontundentsenlalluitacontralasinistralitatlaboral;

promoventlaparticipaciódelstreballadorsitreballadoresenel“govern”delesempreseso

fentdelaformaciócontinuadaunaprioritatcompartidapertotselsagentssocials.Enel

benentèsquenomésuncreixementdel’economiaequilibratisosteniblegarantiràllocsde

treballenqualitatienqualitat.

101. Reforma fiscal i finançament equitatiu dels serveis públics

102. L’EstatdelBenestarfonamentapartdelasevaexistènciaiviabilitatenelsvalorsdela

solidaritatil’equilibrientrelanecessitatindividualicomunitària,ienlanecessitatd’un

sistemafiscalfortijust.Massavegadesambdóshanestatdissociats,carregantde

connotacionsnegativeselsimpostosfinsl’extremquegovernssocialisteshanarribatafer

banderadelareducciólineald’impostosodeladesapariciód’algunesfiguresimpositives.

103. Enelsdarrersanys,coincidintambvalorsemergentsdelessocietatsdeconsumoccidentals,

elsserveispúblicscadacopsónvisualitatsperpartdelaciutadaniacomunbéoserveide

consum,defàcilaccésibaixonulpreu;convertintl’úsencostumiconsum.L’excésenel

—16—


consumd’aquestsserveisgeneraproblemesd’equitat(jaqueelmecanismesd’autoregulació

d’aqueststipusdeserveiséselcostd’oportunitatdeltempsatravésdelesllistesd’espera)i

deviabilitatfinancera(alnodisposardel’estructurafiscalsuficientperferfrontatotala

demanda).Desd’aquestpuntdevistaésimprescindibleintroduircanvisculturalsenmatèria

d’úsdelsserveisimecanismesconcretsdecontrolperevitarqualsevolabúsenlautilització

delsserveispúblicsimaximitzarl’eficiènciaenladespesailainversiópúbliques.

104. Ésimprescindibletambéavançarenlaculturafiscal,quepenalitziqualsevolcomportament

irresponsable(amésdelasevapersecucióadministrativaopenal),queintegrilareflexiósobre

elcostdelsserveispúblicsilanecessitatdefinançar-losadequadament,idefensilanecessitat

d’unsistemafiscaleficaç,transparentijust,quegaranteixilaprogressivitatenelsimpostos,el

tractamentadequatdelesrendesdeltreball,lapromociódel’activitatempresarialgeneradora

dellocsdetreballideriquesasocial,ilapenalitzaciófiscaldelesactivitatsimproductives,els

beneficisespeculatiusielscostosambientals.

105. Cap a una renda bàsica de ciutadania

106. Lesactualsdinàmiquesenelsmercatsdetreballsóncadacopmésvulnerablesalscicles

econòmicsiambsímptomesdegenerarbeneficiscadacopmésdesiguals.Aquestfetpot

afectarenelfuturalesrendesfamiliarsespecialmentsicomparementreparellesestablesi

ambformacióquedisposinderiquesaacumuladaiaccésalsistemadepensions,respectea

personesqueviuensoles,senseestudisiquehaginposposat,pernecessitatoelecció,l’accésa

lapropietatd’unhabitatge.Sil’actualsistemadepensionspotasseguraravuiunaequitat

inter-generacionalindiscutible,quedapendentlareflexiósobrel’equitatintra-generacionalde

demà.Perviureambtoteslesoportunitatsigarantieslasevaciutadaniaplenacalapostarper

promoureunaculturadelaresponsabilitatfiscal,aixícomestudiarelsmecanismes

d’integraciódetransferènciesideduccionsfiscalsorientadaasubstituirl’assistènciaperla

garantiad’unaRendaBàsicadeCiutadaniaqueevitilacaigudaenlapobresaenunmoment

d’augmentdelaprecarietatlaboralienelqueal’aturestructuralseliafegeixl’aturproducte

delaprofundacrisieconòmicaid’unlentprocésderecuperació.Peraconseguir-hoés

necessariimpulsarmesuresquepromoguinlacorresponsabilitatfiscalievitaraquellsque

soscavinlaculturadelacontribuciófiscal.Calapostarperunapolíticafiscalprogressiva(tant

desdelpuntdevistadelsingressoscomdeladespesa).Perfer-hocalunmodeldefederalisme

fiscalqueprotegeixiocedeixisobiraniacapal’EstatolaUEdemaneraqueescontribueixia

unamillorharmonitzaciófiscalestatalieuropeaqueeviticompetènciafiscalalabaixaentre

territoris:abanscedirsobiraniafiscalquecediral’idealliberalconservadorqueapostaper

modelssocioeconòmicsdebaixafiscalitatimínimsserveissocialsderesponsabilitatpública.

107. Accelerar la transició social i ecològica a Catalunya

108. Enscomprometemaincrementarlespolítiquesdefomentdel’energiaeòlica,solarid’altres

energiesrenovables,totavançantcapalafiscalitatecològica(impostosverds),dinsdela

políticaglobalcontraelcanviclimàtic;promoventunagestiósostenibledel’aigua,prioritzant

l’estalviurbàiruralipromoventienfortintlespolítiquesdecontrolderesidus.Lapolíticade

sostenibilitats’hadebasartambéenladefensadelcapitalpaisatgísticdelpaís.

109. Elsocialismecatalàapostaperdonarimpulsalatransiciósocial-ecològicaaCatalunya.Volem

aprofundiriestendreeldiscurspolíticmediambientalilesaccionsperferdelespolítiques

mediambientalsunaoportunitat.Novolemferdel’ecologismeunamarcadeconsumamb

l’objectiudeseguirdestruintelmediambientambunllenguatgepolíticamentcorrecte,niun

—17—


fonamentalismemediambientalqueensprividelacompetitivitateconòmicaquenecessitael

país.

110. Lessocietatsqueprimerimplantinunsistemad’autosuficiènciaatravésdelesenergies

renovablesseranlesquesuperaranabansimillorlacrisiestructuralquevivint.Lasuperacióde

lacrisitédiversosfrontsobertsquenecessitencanvisivalentiapolítica.Unéselnostremodel

deconsum,derespectepelmediambienti,sobretot,elcanvidelmodelenergètic.Aquesta

transiciócapaunanovasocietatecològicaimplicaiimplicaràimportantsesforçosamb

l’objectiudeferelsgranscanvisestructuralsquetindranelseuimpacteallargtermini.

111. Totiqueaquestcanvijahacomençatdemaneratímidaalanostrasocietatserannecessaris

doselementsimportantsacurtterminipercrearaquestanovasocietatecològica:elprimerés

unambiciós“NewDealVerd”perimpulsariniciativeseconòmiquesiunafiscalitatverdaper

condicionarelmodelproductiu.Ielsegonéslatransformaciódelademanda,fentdels

ciutadanselsactorsicoproductorsdelnoumodel.

112. Aquestaapostadefuturésurgentperlasuperaciódelacrisi,percrearnovesoportunitatsi

sortirreforçatscomasocietat.Lessocietatsquetinguinlacapacitatderevolucionarelsseus

modelsenergètics,icoméselcasdeCatalunya,potenciarlaqualitatdelmediambientestaran

generantnovesoportunitatsiavantatgescompetitiusenl’economiaglobal.


114. -Comencapçalarunprojectederegulaciódel’economia

115. -Comdefinirunmodeld’economiasostenibleaescalalocal/regional(canviclimàtic,noves

energies)

116. -Estratègiesderetencióiatracciódetalentperaconseguirunaeconomiabasadaenel

coneixement

117. -Principisdelanecessàriareformafiscal(progressivitat,fiscalitatverda)

118. -Noussistemesdetransportcol•lectiu

119. -Barcelona-Catalunya

120. L’espaipúblic,elsserveispúblicsilaxarxadegarantiessocials

121. El catalanisme com a factor de cohesió social

122. Lacohesiósocialésunactiuintangiblesobreelqueesfonamentapartdelajustificacióde

l’actuaciópúblicaipolíticaquegaranteixcreixementseconòmicsrobustos,sosteniblesijustos.

Lacohesióneixenelsàmbitsméspetitsdelacol•lectivitat(comlafamília)iesconsolidaen

àmbitsdelacol•lectivitatmésamplisquetenenaveureambelcompromísindividualcapala

comunitat(elbarri,elmunicipioelpaís).

123. L’equilibrientreelcompromíscomunitariilaresponsabilitatindividualésunvaloressencial

delprogréssocialjaquenomésl’exercicicomplertdelsdeuresilareclamaciójustadelsdrets

potfersosteniblel’equilibrientreelsectorpúblicielsinteressospuramentindividuals.El

—18—


sentitcomunitariprenaleshoreslacategoriadevalorenladiscussiódelmodelsocialque

volemperlaCatalunyadelsegleXXI:generarcohesiópolíticaisocialalvoltantdelcatalanisme

tambéésconstruirunEstatsocial.

124. La necessitat de repensar l’administració

125. L’administraciópúblicadelsegleXXIhad’abandonarelseurolpreeminentmentpaternalistai

lasocietatcivil(mésformadaiinformada)s’had’organitzarpertenirunpapermés

compromèsenlasevaresponsabilitatcomunitària.Caltreballarperunaciutadaniamés

empoderadaperreclamardretsiexercirdeures.Sónmúltipleslesaccionspendentsenl’àmbit

delapotencialmilloradegestiópública:

126. 1.-Serveispúblicsuniversalsdequalitat

127. Calgarantiratravésdelsserveispúblicselsdretsbàsicsiuniversalsdesalut,educació,culturai

seguretat.Calqueaquestsserveispúblicssiguinfinançatsatravésdelsistemafiscaliquela

sevaqualitatnon’expulsilesclassesmitges.Lapràcticauniversalitzacióaconseguidaenalguns

delsàmbitscomelsanitariol’educatiucalquesiguianalitzadaambnousparàmetres

relacionatsambelsnousvalorsemergentscomladistribuciódeltemps,l’accésalainformació

oeldesenvolupamentd’habilitatsdecomunicacióiformacióassociadesalesnoves

tecnologies.Enl’actualmodeldeprovisiódeserveissocials,sanitarisoeducatiuss’identifiquen

novesfontsd’inequitatenl’accés(llistesd’espera,assignacionsdecentresescolarsoaccésa

lesajudessocials)quepodencontribuiral’allunyamentdelscol•lectiusqueestancontribuint

majoritàriamentenelfinançamentd’aquestsserveis.Lagarantiad’excel•lènciaiqualitaten

elsserveispúblicsés,enaquestsentit,unfactorclaudeviabilitatpertaldequeelsector

públicnoperdielprestigientrelesclassesqueelsostenenfinancerament.Almateixtemps

quecalevitarl’allunyamentd’aquestscol•lectius,caltreballarperevitarquesiguinjustament

lesclassesmitjaneslesqueacabinmonopolitzantalgunsserveisperexpulsiódecol•lectius

que,perfaltad’accésalainformacióoacertaformació,siguinexclosesperl’administració

pública.Finalment,enunmomentquecalconsolidarelpilardelsserveissocialsdel’Estatdel

Benestar,esrequereixunadiscussióprofundasobrelauniversalitzaciód’aquestsserveisila

viabilitatfinanceraperaugmentar-los.Launiversalitathadegarantirquetotciutadàsigui

elegibleperlaprestaciódelsserveispúblicsperònonecessàriamentquecontribueixind’igual

maneraalseufinançament:laregressivitatdelsistemapotnéixerd’unainequitativa

distribuciódeladespesapública,noúnicamentd’undissenyinjustd’ingressosfiscals.

128. 2.-Defensadelpaperdelafunciópúblicailanecessitatdelasevamodernització

129. Generalitzarincentiusenlesretribucionsdelstreballadorsitreballadoresdelafunciópública

enlalíniadereconèixer“quiets”,“quèets”,“quèfas”i“comhofas”.Endefinitivaaspectesde

reconeixementdelasingularitat,quetrenquinelmonopolidelahomogeneïtzaciói

burocratització,queintrodueixinfactorsdereconeixementdelcomplimentd’objectius,del

desenvolupamentprofessional,aixícomlaflexibilitzaciódelacarreraenelside

l’administraciópública.

130. 3.-Méscooperacióentrelesdiferentsinstitucions

131. Tradicionalmentelpensamentliberalconservadorhaviaidentificatlaintroduccióde

mecanismesdequasi-mercaticompetènciaenelsectorpúbliccomunafontdemillorade

l’eficiènciailacapacitatd’elecciódelsciutadans.Desprésde20anysd’assajosenl’aplicació

d’aquestsmecanismesengovernsconservadorsespotafirmarquel’existènciademonopolis

localsolafaltadecredibilitatenelriscl’expulsiód’agentsineficientsenelspseudo-mercats

públics,faqueesreplanteginmecanismesdegestiópúblicadenaturalesacooperativa.

—19—


Aquestsmecanismesequilibrenlanecessàriaautonomiadegestióambellideratgede

coordinacióitransversalitatdel’autoritatpolítica.Calmigrarcapaformesdegestiópública

cooperativaigovernançadescentralitzada.Enaquestsmodelsdegestióigovern

necessàriamentcalqueelsagentsqueostentenrectoria,finançamentiprovisiódiferents,

exerceixindeformadiligentisenseconfusionslessevesfuncions.

132. 4.-Autonomiadegestióambtransparència

133. L’apostaperlamilloradel’autonomiad’entitatspúbliquesdesconcentradesdeprovisió

públicadeserveisiladescentralitzaciódel’administracióaplicantprincipisdesubsidiarietat,

hand’estaracompanyadesdemecanismesdecoordinacióid’accésalainformacióperla

gestióqueassegurinlacol•laboracióentreinstitucionsiensdescentralitzats.Enaquestsentit

ésdeltotrellevantdefinirmecanismesefectiusderelaciófinanceraentreelsagentsquanel

finançamentilaprovisiótenentitularitatsdiverses.Enl’àmbitdelesprestacionss’hadesaber

gestionarlacomplexitatiferpedagogiapolíticadefuginttantdelasimplicitatcomde

l’extremismeideològic.Peraixòcalrebutjarladicotomiamercat–Estat:elmercathadeser

competiuil’administracióeficient.Lamajorautonomiadegestiópública(quepotdonarmillor

respostaalesnecessitatslocals)s’had’acompanyarnecessàriamentiproporcionalmentde

majortransparènciailarectoriapúblicadelsistemahadeposarenmarxamecanismesmés

potentsderetimentdecomptesalaciutadaniadelasevaactuaciópolíticaiadministrativa.

134. Reforçar l’estructura bàsica de l’Estat del Benestar

135. Catalunyacomanaciósocialmentavançadarequereix,quanl’economiahopermeti,d’una

convergènciadeladespesasocialamblaUEielfomentdepolítiquessocialsméstransversals.

D’aquestamaneraesgarantiràqueesfaciefectivalalluitacontral’exclusiósocial(persituar-

la,comamínim,alamitjanaeuropeadels15)iqueesportinatermelespolítiquesd’unpaís

socialmentcohesionatiambunrepartimentjustiequitatiudelesoportunitats.Lalluitacontra

lapobresaicontraqualsevolformadediscriminacióiexclusiópassaespecialmentperdotarde

suficientsrecursoseconòmicslespolítiquessocials,méstransversals,iquehanvingutessent

reforçadespelgovernsocialistaalaGeneralitatdesdel2003.

136. Educació i cultura

137. Comapolítiquessocialsdegarantiadelaigualtatd’oportunitatsambunespecialesforçperla

universalitzaciód’algunsserveisqueassegurenlaigualtatd’oportunitatsentredonesihomes

(p.ex.enl’educacióde0a3anys),elsincentiusalsialesjovespernoabandonar

prematuramentelsestudispost-obligatoris,l’establimentdepolítiquesactivesd’actualització

deconeixementihabilitatsdelstreballadorsitreballadores(fomentdelaformaciócontínua

enl’àmbitlaboral)ofomentantelsuportalespolítiquesculturalscomunadelesprioritatsen

lapolíticasocialdelpaís.Calapostarpelplurilingüisme,laqualitatil’excel•lènciaenl’educació

comafactorsclausperlacohesiósocialielprogréseconòmiciculturaldelpaís.

138. Salut i dependència

139. L’atencióaladependèncias’hadeseguirconfigurantcoml’eixqueamplialesbasesd’actuació

prioritàriadel’EstatdelBenestardelsegleXXI.Améscalseguirtreballantpermantenirun

sistemasanitariquegaranteixiunaccésuniversaliunfinançamentpúblic,dequalitatieficient,

quedefineixiclaramentlacarteradeserveisderesponsabilitatpúblicaipromoguila

participaciódelsilesprofessionalsidelaciutadaniaenlesdecisionsclíniquesidegestió.

—20—


140. Immigració i nova ciutadania: drets, deures i valors

141. Elnostrepaíshapassatdeserpaísd’immigrantsaésserunpaísreceptord’immigració.Una

recepcióifluxosmigratorisfruitdel’excepcionalcreixementeconòmicquehetingutals

darrersanys.Uncreixementque,senselaparticipaciódelespersonesimmigrades,nohagués

estatpossible,iquetéunimpactedirectealesnostresvilesiciutats.

142. Laimmigracióéspertant,undelsprincipalsreptesquetélanostrasocietat.Unreptesobreel

quehemdeparlar,reflexionariactuarpolíticament.Ladretaespanyolaicatalanapresentala

immigraciócomundelsmajorsproblemesquetélanostrasocietat,elevantl’anècdotaiel

rumoracategoria,sempreenformaproblemàticaipergenerarfractures,utilitzantidibuixant

unenfrontamententreculturesireligionsambl’objectiud’alimentarlapordelespersonesen

situaciósocialmésprecàriaiquemésestanpatintlacrisiil’atur.Atiantodisquetindran

conseqüènciesmoltnegativesperalanostrasocietatiqueacurtterminiestanalimentantels

discursospopulistesixenòfobsquefinsitotestantenintrèditselectorals,comelshatingutla

ultradretaamoltspaïsoseuropeuselrecursalaislamofòbia.

143. Aquestsfetsobliguenal’esquerraadonarrespostes.D’unabandaalespersonesimmigrades

quetenenlavoluntatdeformarpartdelanostrasocietat,peròtambéalsciutadansi

ciutadanesqueenmoltsbarrisiciutatsdelpaísveuenambreticència,iincomprensióifinsi

totrebuigelfenomenmigratori.Totplegatenshadeferreflexionarsobrelafeinaaferen

matèriad’immigracióideconvivència,iquinmodeld’integracióvolemtreballaren

col•laboracióambtotselssectorsimplicats.

144. Estemconstruintdiaadiaunmodeld’integracióquetétrescomponentsimportantsperla

nostrademocràciailesbasesmaterialsperalaconvivència:

145. Elprimeréslavoluntatd’afirmarlaigualtatdedretsideuresentretotselsciutadansi

ciutadanesambindependènciadelasevaprocedènciacomabasedelaconvivència.

146. Elsegoncomponentéselmésdifícildeconsolidarirequereixunsentimentdepertinençaa

unacol•lectivitat,sónlesbasesmaterialsperpoderestablirunveritablediàleginterculturali

unaintegraciórealdelsnouvingutsilesnouvingudes,quesolsseràpossible,sihihaigualtat

d’oportunitatsijustíciasocialperatots,ambindependènciadel’origenoprocedènciade

qualsevolciutadà.

147. Elterceréselreptededefensariferprevaldreelsvalorsdemocràticsque,comasocietati

comapaís,enshematorgatatravésdelaConstitucióil’Estatut;laigualtatdegènere,la

llibertatil’autonomiapersonalsal’horad’establirunprojectedevida,lallibertatreligiosa,etc.

148. Així,doncs,apostemperpolítiquesd’integraciódelanovaciutadaniadefinidesatravésdel

fomentd’actuacionsenverselsnouvingutsambl’objectiud’intercanviarinformació,

coneixementsoexperiències,i,alhora,oferintlaformacióitotesleseinesnecessàriespertal

defacilitarlasevainclusiósocialielseuexercicid’unaciutadaniaplenaivinculadaaun

projectedeCatalunyacompartit.Defugirdelpaternalismeigarantirlaplenaciutadaniaamb

dretsideures.I,enaquestsentit,ampliareldretdevotdelanovaciutadania.

149. Pacte per la convivència, contra la violència

150. Encontextosdecrisieconòmicaisociall’apostaperlacohesiósocialbasadaenelsprincipisde

convivènciaésessencials.Calapostarperunpactesocialdeconvivènciailluitacontrales

—21—


violènciaespecialmentdematriumasclista,xenòfoba,homòfobaodeminories

tradicionalmentperseguides.

151. El principi de responsabilitat per l’exercici d’una ciutadania plena

152. Laciutadaniaconfiguralacentralitatdelssistemesdeprotecciósocial,irequereixqueles

organitzacionss’adaptinperpersonalitzarihumanitzarl’atencióalespersones.Calpromoure

uncanviculturalisocial,amblaparticipacióactivadelaciutadania,pergestionarles

expectativesiresultatsdelssistemespúblicsdeprotecciósocial.Aquestcanvihadecomportar

elfomentdelaco-participacióico-responsabilitzaciódelaciutadaniaenlapresadedecisionsi

had’inclourelaimplicaciódelciutadàenlagestiódelseupropibenestar(físic,econòmic,

socialocultural).Laciutadanianoestàconformadapersubjectespassius,apostemperla

participaciódelaciutadaniaenlapresadedecisionsd’allòquepúblicamentelsafecta,

considerantelsseuspuntsdevistairespectantlessevesdecisions.Creiem,també,enuna

ciutadaniaresponsableiidentificadaambelsserveispúblics.Elsistemacatalàdeprotecció

socialiresponsabilitatpúblicahaseguirvetllantperl’equitatenladistribucióderecursos

segonslesnecessitatsdelsindividusilareducciódedesigualtatsdeltipusquesigui:social,

econòmica,culturaloterritorial.Elciutadàesfaràmésresponsableambelsinstruments

adequatsquelipermetinunamajorinteraccióambl’administracióprestadoradeserveisde

protecciósocial.Enaquestsentitlesnovestecnologiesrepresentenunaclaraoportunitatde

milloraperlarelacióadministrat-administració.

153. Responsabilitat social i civil

154. Augmentarlaparticipaciómésactivad’algunsagents(especialmentorganitzacionsiagents

socials)permetràaugmentariconsolidarunbaseàmpliadesuportalesvirtutsd’unsistema

quevetllaperlaredistribuciódelarendailariquesa,laproteccióicohesiósocialaixícomla

solidaritatentrecol•lectiusiterritoris.Laresponsabilitatsocialicívicahad’arribartambéa

l’empresaprivadaquehademanteniruncompromísméscomunitari:socialitzantelsseus

beneficisperevitarqueempresesambbeneficiscarreguinsobreelsserveissocialsmillores

injustificadesdemargesempresarials;evitantquela“responsabilitatsocialcorporativa”sigui

uninstrumentdemàrquetingifomentantquesiguiunelementessencialdelasevafunció

objectiuamaximitzar;exigintlamàximasensibilitatcomunitàriaalesempresesprivadesque

gestionenserveisbàsicsprovinentsd’anticsmonopolisestatals(energia,telefonia,financeso

transport).

155. Resposta a noves necessitats social: cultura i coneixement

156. Lamajoriadepolítiquesdeprotecciósocialpateixend’unaprovisiófragmentada,dispersa,en

ocasionsinsuficientienocasionsclaramentesbiaixadapelsrecursosdisponiblesinopels

recursosnecessaris.Avuipodemgarantirquequalsevolpersonatinguicapacitatd’accésa

formacióregladaienelcasquenolatinguipuguiassegurar-seunaqualitatdevidadigna.El

quecomençaanogarantir-seésqueesdonil’actualitzaciónecessàriapernoexcloureauna

partdelapoblaciódelfluxd’informacióiconeixementnecessarispermantenirunbenestar

globalòptim:aspectescomel“gap”digitaloeldretdel’accésalainformaciósoncadacop

mésrellevantsihandeformarpartdenovesprioritatsfrontalsàmbitsdecaràctermés

puramentassistencialista(educació,salutoserveissocials).Polítiquespúbliquesculturals,de

formaciócontinuada,detransparènciainformativa,d’accésalconeixementcompartit,de

garantiadeseguretat(física,afectivaolaboral),caldràqueesvagincol•locantentrelesnoves

prioritatsdel’agendapolítica.

—22—


157. Defensa del territori

158. Elterritorihadesergarantd’equitatapropantl’atencióalespersonessobretotenaquelles

actuacionsquerequereixenunafreqüènciaiunacontinuïtatassistencialelevada.Apostempel

principidesubsidiarietatperquèestemconvençutsquelaprovisiós’hadedonarenelnivell

territorialòptimmésproperalaciutadania.Elterritorihadeserl’escenaridelacooperació,i

qualsevolreorganitzacióterritorialhadegarantirlamàximaeficiènciaieficàciaenlaprestació

delsserveis.Pergarantirlacohesióterritorialdelpaíscalunmodeldefinançamentdeles

administracionslocalsnoinferioraunterçdelsrecursospúblicstotalsdelsistemadeprotecció

socialglobaldel’Estat.


160. -Comaplicarelsprincipisdel“GovernObert”(OpenGovernment)

161. -Sistemesderendimentdecomptesalaciutadania

162. -Laculturail’educaciócomaeixosdelespolítiquespúbliques

163. -Elreptedelaimmigració:convivènciaiinterculturalitat

Comissió 3 - Quina societat volem?

Documents

Transcript of Comissió 3 - Quina societat volem?