Comissió de Justícia

TAUL A DE CONT INGUT

Proposta de resolució sobre el manteniment de la situació laboral del personal de for-mació professional per a l’ocupació adscrit al Departament de Justícia250-00032/11 3

Proposta de resolució sobre la Mesa General de Negociació del Personal al Servei de l’Administració de Justícia (retirada)250-00088/11 7

Proposta de resolució sobre l’aplicació de la resolució sobre la incapacitat temporal al personal de l’Administració de justícia250-00089/11 7

Proposta de resolució sobre el pagament avançat de despeses que fan els funciona-ris de l’Administració de justícia250-00090/11 11

Sol·licitud de compareixença de la directora general de Modernització de l’Administra-ció de Justícia perquè expliqui el desplegament del sistema informàtic e-Justícia.cat356-00056/11 15

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris perquè in-formi dels aldarulls i les agressions que han tingut lloc en centres penitenciaris el 2015 i el 2016356-00062/11 17

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris perquè infor-mi sobre les deficiències del Centre Penitenciari Mas d’Enric, del Catllar (Tarragonès)356-00069/11 21

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · segon període · sèrie C · número 71

Comissió de Justícia

Sessió 3, dijous 31 de març de 2016

Presidència de I’H. Sr. Germà Gordó i Aubarell

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC C 7131 de març de 2016

Sessió 3 de la CJ 3

Sessió 3 de la CJ

La sessió de la Comissió de Justícia (CJ) s’obre a les deu del matí i sis minuts. Presideix Germà Gordó i Aubarell, acompanyat del vicepresident, Ferran Pedret i Santos, i del secretari Lluís Guinó i Subirós. Assisteix la Mesa la lletrada Immaculada Folchi i Bonafonte.

Hi són presents els diputats Albert Batet i Canadell, David Bonvehí i Torras, Carmina Castellví i Vallverdú, Adriana Delgado i Herreros, Jordi Orobitg i Solé, Maria Dolors Rovirola i Coromí, Jordi-Miquel Sendra Vellvè i Anna Simó i Castelló, pel G. P. de Junts pel Sí; Carmen de Rivera i Pla, José María Espejo-Saavedra Conesa, Lorena Roldán Suárez i María Fran-cisca Valle Fuentes, pel G. P. de Ciutadans; Rosa Maria Ibarra Ollé i Rafel Bruguera Batalla, pel G. P. Socialista; Joan Coscubiela Conesa i Joan Giner Miguélez, pel G. P. de Catalunya Sí que es Pot; Esperanza García González, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Benet Salellas i Vilar, pel G. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA1. Proposta de resolució sobre el manteniment de la situació laboral del personal de for-

mació professional per a l’ocupació adscrit al Departament de Justícia (tram. 250-00032/11). Grup Parlamentari de Ciutadans, Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari de Catalu-nya Sí que es Pot, Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent. Debat i votació (text presentat: BOPC 16, 29).

2. Proposta de resolució sobre la Mesa General de Negociació del Personal al Servei de l’Administració de Justícia (tram. 250-00088/11). Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació (text presentat: BOPC 44, 48).

3. Proposta de resolució sobre l’aplicació de la resolució sobre la incapacitat temporal al personal de l’Administració de justícia (tram. 250-00089/11). Grup Parlamentari de Ciuta-dans. Debat i votació (text presentat: BOPC 44, 49)

4. Proposta de resolució sobre el pagament avançat de despeses que fan els funcionaris de l’Administració de justícia (tram. 250-00090/11). Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 44, 50; esmenes: BOPC 76, 4).

5. Sol·licitud de compareixença de la directora general de Modernització de l’Administra-ció de Justícia davant la Comissió de Justícia perquè expliqui el desplegament del sistema informàtic e-Justícia.cat (tram. 356-00056/11). Carmen de Rivera i Pla, del Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

6. Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi dels aldarulls i les agressions que han tingut lloc en cen-tres penitenciaris el 2015 i el 2016 (tram. 356-00062/11). Carmen de Rivera i Pla, del Grup Parlamentari de Ciutadans. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

7. Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre les deficiències del Centre Penitenciari Mas d’En-ric, del Catllar (Tarragonès) (tram. 356-00069/11). Carmen de Rivera i Pla, del Grup Parla-mentari de Ciutadans. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

El president

Bon dia a totes i a tots. Abans de començar la sessió, hi ha algun grup que vulgui co-municar alguna substitució? (Pausa.) No? (Pausa.)

Proposta de resolució sobre el manteniment de la situació laboral del personal de formació professional per a l’ocupació adscrit al Departament de Justícia

250-00032/11

Doncs, aleshores, aniríem directament al punt número 1 que és la Proposta de re-solució sobre el manteniment de la situació laboral del personal de la formació profes-sional per a l’ocupació adscrit al Departament de Justícia, presentada, aquesta proposta, pel Grup Parlamentari de Ciutadans, el Grup Parlamentari Socialista, el Grup Parla-mentari de Catalunya Sí que es Pot, el Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.



Té la paraula, per a la presentació d’aquesta proposta, el diputat José María Espejo, de Ciutadans.

José María Espejo-Saavedra Conesa

Muchas gracias, presidente. Se refiere, esta propuesta, a un colectivo de trabajado-res del Departament de Justícia dedicados a la formación profesional para el empleo, trabajadores que están adscritos, o que estaban adscritos y dependían del Departament de Justícia, porque hacían tareas que son esenciales dentro del deber de especial pro-tección que la Administración tiene respecto a los internos en centros penitenciarios de Cataluña, de cara a su reinserción. Recordemos que Cataluña, pues, es una comunidad autónoma que pretende, y yo creo que en gran parte ha conseguido, distinguirse por su labor en la reinserción de los internos. Muchas de las tareas que corresponden a ese de-ber de especial protección que tiene la Administración frente a los internos, se llevan a cabo, precisamente por su gran importancia, por personal que actualmente es personal funcionario.

Sin embargo, de manera unilateral y sin negociación previa, estando, como estaba en aquel momento, el Gobierno en funciones, se comunica a este colectivo que dejan de depender directamente del Departamento de Justicia, y pasan a depender, en condición de personal laboral de empresa, del Cire. Lo anterior, evidentemente, supone un cambio que genera incertidumbre entre estos trabajadores y que puede también afectar a la la-bor que desempeñan, esa esencial, como digo, labor que desempeñan, de cara a la rein-serción de los internos en centros penitenciarios, como es la formación profesional para el empleo. Por eso es evidente que afecta a la esfera de derechos, tanto presentes como, sobre todo, futuros, de este colectivo de trabajadores, puesto que no es lo mismo depen-der directamente del Departamento de Justicia que hacerlo de una empresa, por mucho que sea pública, como lo es en este caso el Cire.

La propuesta está planteada para que se eche atrás esta medida, medida que ha entrado en vigor el día 1 de enero de 2016, no ha sido discutida esta propuesta de resolución con-junta antes precisamente porque el Gobierno estaba en funciones y la paralización del Parlamento lo ha impedido, pero yo creo que se ha de mantener esta propuesta, porque el fondo de lo que dice sigue estando..., sigue teniendo plena vigencia. Y, después, se pide que, en todo caso, precisamente por los mismos argumentos que yo acabo de men-cionar, que se estudie la posibilidad de la incorporación de este colectivo de trabajado-res al cuerpo funcionarial del Departamento de Justicia, precisamente, como digo, por las labores que desempeñan. Y es por eso que nosotros hemos suscrito conjuntamente con el resto de grupos esta propuesta.

Gracias.

El president

Gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula la senyora Rosa Maria Ibarra.

Rosa Maria Ibarra Ollé

Moltes gràcies, president. Bon dia a tothom. Nosaltres ens vam adherir a la presen-tació d’aquesta proposta de resolució perquè vam conèixer, doncs, de primera mà la situació d’a quest personal de formació professional i perquè enteníem que era important la seva, diguem-ne, estabilitat en el seu lloc de treball, i en els seus drets adquirits du-rant molt de temps mentre van dependre del Departament de Justícia.

Com s’ha dit abans, aquesta proposta es va presentar quan encara formaven part del Departament de Justícia, i ara, ja, doncs, mentre el Govern estava en funcions, es van passar al Cire. Per tant, nosaltres entenem important que es reverteixi aquesta situació, que es doni estabilitat a aquest col·lectiu i els drets que tenien mentre estaven en el De-partament de Justícia.

Respecte al segon punt, el de l’obertura d’un estudi, ens sembla interessant que s’es-tudiï aquesta possibilitat, tot i que pensem que, doncs, passar aquest personal al cos funcionarial podria donar peu a certs, diguem-ne, greuges comparatius respecte d’altres persones que hagin pogut entrar en el cos funcionarial a través d’altres mecanismes. Per tant, entenem que és viable un estudi, i després, amb les conclusions de l’estudi, ja deci-direm el que correspongui.



Per tant, per això donem suport i vam presentar conjuntament aquesta proposta de resolució.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, té la paraula el senyor Joan Giner.

Joan Giner Miguélez

Gràcies. Nosaltres, primer, dir que hem conegut també de primera mà la situació dels treballadors i treballadores de formació. Agraïm haver compartit amb els diferents grups aquesta proposta, i per això ho presentem conjuntament.

Bàsicament, redundar una mica en els arguments que s’han donat: un govern en fun-cions no crec que pugui actuar via decret. Això ha provocat no només la inestabilitat de la situació dels treballadors, sinó que hi ha treballadors que són cos funcionarial –una minoria dintre d’aquest col·lectiu– que ha hagut de canviar de funcions, i això és una pèr-dua, també, en l’estructura i en la qualitat d’aquests formadors. I el que demanem és una mica d’ordenació, és entendre que aquesta gent treballa en centres penitenciaris, són els únics dels centres penitenciaris que no depenen directament del Departament de Justícia ara mateix, i, per tant, per una tema d’ordenació, d’entendre les presons com un projecte únic i un projecte holístic, haurien de formar part del mateix cos funcionarial.

Entenc els arguments socialistes que s’ha de fer l’estudi, s’ha de veure com, perquè no hi hagin greuges comparatius. Fem l’estudi, i en un futur parlarem sobre com, i amb un model molt més integral, com entenem el model de presons i la situació dels seus treballadors.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, té la paraula el senyor diputat Benet Salellas.

Benet Salellas i Vilar

Gràcies, senyor president. Nosaltres som també instants d’aquesta proposta de re-solució. Ens afegim a tots els arguments que ja s’han exposat i potser només afegiríem dues consideracions.

Nosaltres ja vam dir en la nostra intervenció inicial en aquesta Comissió de Justícia que per nosaltres el Cire és un objectiu de legislatura, entès com que treballarem des del primer moment i de forma clara i ferma perquè el Cire desaparegui, desaparegui com està construït jurídicament avui i en les condicions en què funciona avui el Cire. Per tant, no tindria cap sentit que avaléssim aquest cop de decret que va fer el Govern en funcions de modificar la situació d’adscripció d’uns treballadors del Departament de Justícia cap a un organisme, el Cire, que nosaltres som partidaris que desaparegui en la forma en què existeix avui. I som plenament partidaris d’aquest estudi d’incorporació, tot i que potser, en una visió més holística, com plantejava el company de Sí que es Pot, el que ens hauríem de plantejar és si els formadors haurien de formar part del Departa-ment d’Ensenyament, i no del Departament de Justícia, com ja passa amb altres mestres i amb altres formadors que existeixen en els centres penitenciaris.

En qualsevol cas, aquest és un debat que abordarem en una segona fase, quan tin-guem coneixement, doncs, del resultat d’aquest estudi. I, per tant, doncs, el que està clar és que aquesta proposta de resolució, a diferència d’altres que consten avui a l’ordre del dia, i que ja després direm què n’opinem, és un exemple de treball conjunt des dels di-ferents grups parlamentaris, des dels diferents sindicats que representen els treballadors afectats, que ens han visitat a tots els grups, que hem pogut conèixer de primera mà, i que penso que és una forma de treball en la qual hauríem d’aprofundir, a diferència de la forma en què s’han treballat les altres propostes de resolució.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Atès que no hi ha cap esmena, es dóna la paraula als grups parlamentaris perquè facin el seu posicionament, a la resta de grups parlamentaris.

I, en aquest sentit, té la paraula el Grup Parlamentari Popular de Catalunya, la se-nyora Esperanza García.



Esperanza García González

Gràcies, president. En primer terme, només veure aquesta proposta de resolució, des del Partit Popular, fins i tot vam tenir dubtes de si havíem de votar-hi a favor o en contra; entre altres coses, no només perquè no hi ha hagut interlocució amb la resta de grups que l’han presentada, de comú acord, fent una mena de cinturó pràcticament sa-nitari al Partit Popular, sinó també perquè el fet que hagi estat, ja, publicat aquest decret al mes de gener i hagi entrat en vigor, doncs, dóna molt poca possibilitat de marge de canvi d’aquesta situació que actualment ja es produeix amb els treballadors de formació ocupacional que ja estan integrats al Cire.

Malgrat això, i en previsió de possibles canvis de condicions laborals i d’una insegu-retat jurídica i laboral dels professionals que formen part d’aquest col·lectiu, i com que el punt 2 d’aquesta proposta ens sembla bastant raonable –és l’obertura d’un estudi per a la incorporació d’aquests a personal ordinari del funcionariat–, nosaltres considerem que s’ha de votar a favor d’aquesta proposta; i ho farem perquè, entre altres coses, cre-iem que la prioritat, precisament, dels treballadors dels centres penitenciaris és acabar amb la situació de temporalitat i inestabilitat laboral que tenen i convocar, en el cas dels interins, concursos oposicions i, en els casos de les places que no s’han cobert, amb cen-tres penitenciaris nous oberts, doncs, convocar..., convocatòria de places públiques de treball, no? I per això hi votarem a favor.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari Junts pel Sí, té la paraula el senyor diputat Jordi Orobitg.

Jordi Orobitg i Solé

Moltes gràcies, president. Bé, jo crec que hem de parlar de dues prèvies amb rela-ció a aquest assumpte. Una l’ha esmentada, en aquest cas, el mateix portaveu del Grup de Ciutadans, el senyor Espejo, quan parla de l’extemporaneïtat d’aquesta proposta de resolució. El que és ben cert és que, com ha quedat palès de la seva pròpia intervenció, aquest traspàs de personal va ser aprovat l’1 de desembre i té efectes de l’1 de gener. Es-tem parlant d’una situació consolidada. Estem a final de març de 2016.

D’altra banda, entenc, de totes les intervencions, que no estem parlant d’una qüestió de legalitat, que entenc que no està qüestionada, sinó que parlem d’una qüestió d’opor-tunitat. En aquest sentit, entenem la preocupació dels diferents grups respecte de l’esta-tus laboral de tots aquells treballadors que es veuen afectats per aquesta mesura, i, ana-litzant els components que la van fonamentar i les conseqüències que n’han esdevingut, constatem que el sistema emprat ha estat el de successió d’empreses, establert a l’article 44 de l’Estatut dels treballadors. I, tanmateix, existeix el conveni, en aquest cas, del sec-tor, del personal adscrit, en aquest cas al departament, que dóna cobertura íntegra a la protecció dels treballadors que es troben en aquestes circumstàncies. Tant és així que, fins i tot el personal laboral fix, en aplicació, també, dels mateixos termes del conveni, ha pogut optar, si era la seva voluntat, a una recol·locació dintre del Departament de Jus-tícia, circumstància que ha esdevingut en dos dels tres treballadors que es trobaven en aquestes circumstàncies, no?

Des d’aquest punt de vista, entenem que no existeix raó de ser per a aquesta pre-ocupació per l’estatus legal dels treballadors; de la mateixa manera que també entenem que aquest estudi que es demana respecte de la creació d’aquest cos funcionarial, el que sí que podem dir és que, constatada la realitat, ens trobem que no existeix en cap dels departaments de la Generalitat un ens o un cos de funcionaris amb les característiques com les que ens són plantejades en aquesta proposta de resolució. I que, tanmateix, l’ar-ticle 16 del Reial decret legislatiu 1/97, relatiu a la funció pública estableix que la crea-ció o modificació i supressió de cossos i escales de funcionaris es fa per llei del Parla-ment.

Per tant, entenem que existeix una previsió legal respecte d’aquesta temàtica; ente-nem, per tant, que existeixen a disposició dels diferents grups presents en aquest Par-lament, doncs, els mecanismes legals per articular, si és el cas, les propostes perquè es creïn aquests cossos i escales funcionarials, i, en funció de tot això, entenem que, per tant, el nostre posicionament, per tots aquests criteris... –oportunitat, legalitat, extempo-raneïtat del plantejament–, i que existeixen les vies legals per donar la solució al segon



dels plantejaments d’aquesta proposta de resolució, lògicament, nosaltres hi haurem de votar desfavorablement.

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat.Passaríem a la votació.Vots a favor?Deu vots a favor. (Veus de fons.) Deu vots a favor, de tots els grups parlamentaris,

excepte del Grup Parlamentari de Junts pel Sí.Ara la lletrada m’ho deia, que, d’acord amb la nova normativa de transparència, s’ha

d’identificar els grups parlamentaris, el sentit de vot que fan.Vots en contra?Deu vots en contra.Hi ha un empat, però atenent al que diu l’article 100.2: «En les votacions d’una co-

missió, s’entén que no hi ha empat quan, essent idèntic el sentit en què han votat els membres presents d’un mateix grup parlamentari, la igualtat de vots pot dirimir-se pon-derant el nombre de vots de què cada grup disposa en el Ple.»

Per tant, s’entén aprovada aquesta proposta de resolució.Molt bé.

Proposta de resolució sobre la Mesa General de Negociació del Personal al Servei de l’Administració de Justícia (retirada)

250-00088/11

El punt segon, que fa relació a la Proposta de resolució sobre la Mesa General de Negociació del Personal al Servei de l’Administració de Justícia, va ser presentat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.

Entenem que el Grup Parlamentari de Ciutadans ha posposat, i ha demanat que es posposi, la votació d’aquesta proposta?

Carmen de Rivera i Pla

Sí, la retirem, senyor Gordó.

El president

Molt bé.


Gràcies.

El president

Doncs, així constarà a l’acta.

Proposta de resolució sobre l’aplicació de la resolució sobre la incapacitat temporal al personal de l’Administració de justícia

250-00089/11

I passaríem al punt tercer: Proposta de resolució sobre l’aplicació de la resolució sobre la incapacitat temporal del personal de l’Administració de justícia. Ha fet la pro-posta el Grup Parlamentari de Ciutadans, i, pel Grup Parlamentari de Ciutadans, té la paraula la senyora Lorena Roldán.

Lorena Roldán Suárez

Muchas gracias, señor presidente. Bien, cabe decir que esta propuesta de resolución recoge una de las peticiones efectuadas desde principios de año por los propios trabaja-dores y trabajadoras de la Administración de justicia en Cataluña, así como por los dis-tintos sindicatos que los representan.

En fecha 31 de diciembre se publicaron en el Boletín Oficial del Estado dos resolu-ciones, ambas de fecha 22 de diciembre del 2015. La primera, emitida por la Dirección General de Relaciones con la Administración de Justicia, y la segunda por la Secretaría



General de la Administración de Justicia. Dichas resoluciones hacen referencia a las re-tribuciones en los casos de incapacidad temporal por contingencias comunes, tanto de los letrados de la Administración de justicia, los secretarios judiciales, como del perso-nal al servicio de la Administración de justicia en el ámbito gestionado por el Ministe-rio de Justicia, es decir, del personal no transferido, con el fin de ampliar los supuestos de incapacidad temporal en los cuales podrá percibirse el cien por cien de las retribu-ciones que se vinieran disfrutando. Ambas resoluciones entraron en vigor a fecha 1 de enero de este año. Bien.

Estas modificaciones introducidas por las citadas resoluciones, en las que se inclu-yen nuevos supuestos, responden a una reivindicación reiterada por los diferentes sin-dicatos del sector que reclamaban la equiparación de los descuentos retributivos en los casos de incapacidad temporal al régimen aplicable a jueces y fiscales. Reivindicación, esta, que parece que fue escuchada únicamente por el Ministerio de Justicia y no así por el Departamento de Justicia de la Generalitat, cosa que acostumbra a ser ya, desgracia-damente, habitual. De este modo, desde el día 1 de enero de este año, si, por ejemplo, el juez o secretario judicial de un juzgado en Cataluña coge la gripe y causa baja laboral, cobrará el cien por cien de las retribuciones desde el primer día, mientras que el auxilio judicial, el tramitador procesal o el gestor procesal del mismo juzgado, no. En definiti-va, que los jefes sí cobran y pueden ponerse enfermos, pero el resto de trabajadores, por lo visto, no.

E igual pasa si comparamos con las comunidades autónomas no transferidas. Por ejemplo: el gestor procesal de un juzgado en Extremadura o en Murcia podrá ponerse enfermo y cobrar el cien por cien de las retribuciones des del primer día, sin embargo, el mismo gestor procesal en Cataluña verá como le descuentan los veinte primeros días de salario. Bien, es evidente que no podemos permitir este agravio comparativo ni entre funcionarios de distintas comunidades autónomas, ni, por supuesto, entre funcionarios que trabajan en la misma oficina judicial, codo con codo. Y es evidente también que esto es así por culpa de la Generalitat de Cataluña. Esta es una cuestión de voluntad política, ya que Cataluña tiene plenas competencias para establecer qué supuestos de incapacidad temporal conllevan descuentos y cuáles no, pero, una vez más, no lo hace.

Este es, pues, un problema más a añadir a la larga lista a los que ya vienen sufrien-do los trabajadores y trabajadoras de justicia en Cataluña, como la pérdida de derechos y salario, la falta de medios materiales, la sobrecarga de asuntos, la ineficacia y falta de operatividad del sistema de justicia –del que espero tengamos ocasión de hablar en próximas comisiones–, la falta también de consolidación en la plantilla de las plazas de refuerzo de carácter estructural, por no hablar de la maniobra llevada a cabo por el De-partamento de Justicia de la Generalitat, de la que hemos tenido conocimiento en los úl-timos días, y que deja en la estacada a miles de aspirantes y funcionarios, al no realizar la oferta de plazas a las que se había comprometido.

Como hemos dicho, es una larga lista de problemas, que además son graves, y a la que esperamos no tener que sumarle también el que hoy nos ocupa. Miren, lo único que se está consiguiendo así es que los funcionarios y el personal al servicio de la Admi-nistración de justicia estén cada día más desmotivados y esto no solo afecta al personal, sino que también afecta al justiciable. Si lo que queremos es una justicia que sea rápida y eficaz, debemos cuidar y apoyar a los funcionarios que cada día con su esfuerzo hacen que el sistema judicial funcione. Es por estos motivos que entendemos que el Departa-mento de Justicia de la Generalitat no puede cerrar los ojos, ni mucho menos poner ex-cusas, ante esta situación, motivo por el cual desde el Grupo Parlamentario de Ciudada-nos presentamos esta propuesta de resolución.

Muchas gracias.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Atès que no hi ha presentada cap esmena, en aquesta proposta de resolució, es dóna la paraula a la resta de grups parlamentaris. I, pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula la senyora Rosa Maria Ibarra.

Rosa Maria Ibarra Ollé

Moltes gràcies. Bé, el nostre grup ja els avancem que votarà a favor d’aquesta pro-posta de resolució, perquè entenem que és necessària l’aplicació, a tot el personal de



justícia, de la percepció del total de les retribucions en els casos d’incapacitat temporal. Perquè no seria de justícia, no seria just, que alguns dels treballadors de l’Administració tinguessin aquest dret i, en canvi, d’altres no. I, per tant, entenem que és totalment just, doncs, que s’apliqui.

A banda que el punt 2, que és «convocar la mesa de negociació del personal»..., en-tenem, del tot necessari, que es convoqui aquesta mesa i que es segueixi dialogant amb els sindicats i amb els treballadors per tal de solucionar aquestes situacions i d’altres que es puguin crear.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot, té la paraula el senyor Joan Coscubiela.

Joan Coscubiela Conesa

Gràcies, senyor president. Catalunya Sí que es Pot votarà a favor d’aquesta proposta de resolució, entre altres raons perquè coincidim amb el seu plantejament, que és la re-cuperació del dret a la prestació del cent per cent en casos d’incapacitat temporal deri-vada de contingències comunes. Deixi’m, en tot cas, afegir dues reflexions que crec que són importants per situar el context.

Aquesta no és una qüestió que afecti estrictament només el personal de l’Adminis-tració de justícia, sinó que afecta el conjunt del personal de la Generalitat de Catalunya, i que el seu origen està en un reial decret llei de juliol del 2012, del Govern de l’Estat, del Congrés dels Diputats; un reial decret llei convalidat pel Congrés dels Diputats, pel qual, ho vull recordar, en el marc del procés de rescat bancari es van fer tota una sèrie de mesures d’ajust a la funció pública que comportaven la pèrdua de drets que tenien els treballadors del conjunt de les administracions. En la mesura que allò era una normati-va de base es va articular aquest procediment i la Generalitat de Catalunya va complir disciplinadament amb la normativa bàsica que li venia de l’Estat espanyol.

Un cop s’ha produït una modificació de la normativa estatal, com a conseqüèn-cia de canvis legislatius, i es recupera, per part de l’Administració de l’Estat, una part d’aquests drets –això ja ho hem vist en el plenari–, es dóna la circumstància que la Ge-neralitat de Catalunya, en aquest cas, converteix la hipersubmissió del juliol del 2012 en una hiperdesobediència del 2016. Amb la qual cosa, els drets que van desaparèixer per donar compliment a la normativa de l’Estat espanyol, els recuperen els empleats públics de l’Estat espanyol, però, en canvi, no els empleats públics de la Generalitat de Catalu-nya. La veritat és que és una manera molt curiosa d’entendre el dret i entendre les rela-cions entre poders a l’Estat. Per tant, vull insistir en aquesta qüestió.

Per una altra, recordar –recordar– a tots els membres de la Comissió de Justícia, que crec que ho saben, que aquest és un tema que el plenari ja ha vist i ha resolt, no només per als empleats de l’Administració de justícia, perquè en una proposta de resolució que van presentar tots els grups, excepte el que dóna suport al Govern, però que després es va pactar i es va transaccionar, en un apartat concret insta el Govern a posar en marxa el restabliment de la resta de drets laborals i socials suspesos per mitjà del Reial decret llei 20/2012. Per cert, és una part de la resolució que encara no s’ha complert.

Llavors, està clar que nosaltres podríem dir: «Home, no es pot suportar una dis-criminació entre secretaris que depenen d’un cos estatal i auxiliars que depenen de la Generalitat de Catalunya.» Podríem dir: «Tampoc la discriminació entre auxiliars de l’Administració de justícia i la resta del personal.» Però, com que venim de la cultura que quan avança una part dels drets dels treballadors avancen tots els treballadors con-juntament, benvinguda sigui aquesta proposta. Si l’aconseguim per a l’Administració de justícia serà més fàcil que la tinguin tots.

Però, en qualsevol cas, recordar-li, al Govern –si és que hi ha algú per aquí–, que té pendent de complir la resolució aprovada pel Ple.

Gràcies.

El president

Gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Popular de Catalunya, té la paraula la senyora Esperanza García.




Gràcies, president. Teniendo en cuenta el posicionamiento del Partido Popular con respecto a la igualación de condiciones laborales de todos los funcionarios públicos de España; teniendo en cuenta, además, que es un agravio comparativo el hecho de que determinado personal de la Administración de justicia en Cataluña tenga condiciones laborales muy inferiores a las que tienen en otras comunidades autónomas, vamos a apoyar, por supuesto, esta propuesta de resolución.

Y también vamos a instar, efectivamente, al complimiento de ese acuerdo del Pleno al que ha hecho referencia el compañero de Catalunya Sí que es Pot, porque considera-mos que, desde luego, habiendo una sentencia donde se reconoce, incluso, que la propia Generalitat incurre en fraude de ley por no querer aplicar esa recuperación de derechos salariales, una vez se ha conseguido una mejora económica que permite precisamente el pago de esas pagas extras atrasadas y demás, consideramos que la actuación de la Generalitat no puede seguir siendo en fraude de ley. No puede seguir utilizando las ins-tituciones y la Administración de justicia para demorar la aplicación de algo que, segu-ro, en sentencia en segunda instancia va a tener que cumplir.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari CUP - Crida Constituent, té la paraula el senyor Benet Salellas.


Sí; gràcies, senyor president. Nosaltres fem nostres tots els arguments exposats pel company Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, amb excepció de la referència a la «hiperdesobediència». Ja ens agradaria, a nosaltres, que el Govern de la Generalitat fos hiperdesobedient, però sembla que precisament en aquesta qüestió no fa gaire els deu-res i no ens segueix gaire el corrent.

En qualsevol cas, el que resulta d’aquesta proposta de resolució és un evident acte de clientelisme parlamentari, en el qual nosaltres no estem d’acord a participar. Suposo que del que es tracta és que..., encara que el Ple hagi aprovat una resolució que ja inclou el contingut d’aquesta proposta de resolució, es tracta de presentar una bateria de pro-postes de resolució, sectorials, de cada un dels cossos de l’Administració de justícia, que són molt afins a determinats..., bé, no el cos, però hi ha una certa majoria..., o afinitat ideològica amb determinats partits polítics, o determinats partits polítics que volen in-tentar generar una certa hegemonia en aquests cossos funcionarials, i el que volen, doncs, és, evidentment, vendre, de cara a aquests treballadors i treballadores, que el Grup Par-lamentari de Ciutadans, doncs, fa més que ningú amb relació a la defensa dels seus drets laborals. Això, evidentment, és una fal·làcia, és fals, és un autèntic frau. Ho estem veient en el pacte que s’ha subscrit entre Ciutadans i el PSOE a l’Estat per intentar for-mar govern, com és evident que Ciutadans no defensa els drets dels treballadors, ni del sector privat ni del sector públic.

I a mi m’agradaria, en qualsevol cas, recordar que, ja que parlem precisament de la cobertura al cent per cent de les contingències comunes, els que som treballadors autò-noms, doncs, aquesta qüestió la continuem tenint, evidentment, sense resoldre. I potser el que caldria, doncs, per tant, no és fer tant una política de pedaços, una política d’esce-nificació i de gestos perquè cada un dels col·lectius vagi aplaudint el que fem, sinó, pre-cisament, el que caldria és abordar això amb una llei, diguem-ne, general, que resolgui tots els casos i que generi realment cobertura a tots els treballadors, siguin autònoms o siguin per compte aliè, siguin treballadors públics o siguin treballadors del sector pri-vat, i siguin de l’Administració de justícia o siguin de qualsevol altra Administració.

Per tant, davant de la hipocresia parlamentària de l’intent d’utilitzar les institucions amb finalitats partidistes, nosaltres hi votarem en contra.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Junts pel Sí, té la paraula el senyor Jordi Orobitg.


Moltes gràcies, senyor president. En primer lloc, em referiria als mateixos termes en què ha parlat, en aquest cas, la portaveu de Ciutadans. Parla de «greuge comparatiu»,



escolti’m: el greuge comparatiu no l’imposa la Generalitat, ha estat el mateix Estat qui ha hagut de resoldre aquest greuge comparatiu mitjançant unes resolucions. Unes reso-lucions que es publiquen en el Butlletí Oficial de l’Estat el 31 de desembre i que obren el temps de l’oportunisme, eh? Perquè el 31 de desembre del 2015 es publiquen les resolu-cions al BOE i vostès registren la proposta de resolució el 20 de gener de 2016, exigint a la Generalitat el compliment del text íntegre d’aquestes resolucions, quan el mateix Ministeri de Justícia no convoca la conferència sectorial fins el 25 de febrer de 2016, és a dir, dos mesos després de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat d’aquestes re-solucions, de les quals vostè exigeix el compliment immediat per part de la Generalitat.

La Generalitat de Catalunya el que fa, lògicament, és concórrer a la crida del Mi-nisteri de Justícia, escoltar les seves explicacions al respecte, i convocar la seva pròpia mesa de negociació, trobada que va tenir lloc el 23 de març. Estem parlant de fa vuit dies. I en aquest marc de diàleg, per tant, donar un compliment al segon dels paràgrafs de la proposta de resolució que exigeix aquest diàleg social. Es va tenir aquesta prime-ra trobada i es va estudiar com abordar aquesta situació, tenint present també la realitat pressupostària en què es troba el Govern de Catalunya, i atenent també a les propos-tes de resolució i altres acords que van ser adoptats en el Ple que ha estat explicitat, en aquest cas, pel senyor Coscubiela.

Lògicament, afegint-nos a molts dels arguments que han estat explicitats, en aquest cas, pel portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular, entenem que s’està donant peu a aquest diàleg, que s’estan buscant les solucions per donar sortida a aquesta situació que ha estat generada pel mateix Ministeri de Justícia, per les resolucions que ha publicat i per la manca de dotació material per donar resposta a aquestes necessitats, en aquest cas, del personal funcionari adscrit al departament, i, per tant, lògicament, en aquest sen-tit, votarem en contra de la moció.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat.Passaríem a la votació.Vots a favor?Hi han 9 vots a favor, del Grup Parlamentari de Ciutadans, Grup Parlamentari Soci-

alista, Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot i Grup Parlamentari Popular de Ca-talunya.

Vots en contra?Hi han 11 vots en contra, del Grup Parlamentari Junts pel Sí i del Grup Parlamentari

Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent. Queda rebutjada.

Proposta de resolució sobre el pagament avançat de despeses que fan els funcionaris de l’Administració de justícia

250-00090/11

Passaríem al punt següent, que és el punt quart, que és la Proposta de resolució so-bre el pagament avançat de despeses que fan els funcionaris de l’Administració de jus-tícia. Presentada pel Grup Parlamentari Ciutadans, té la paraula la senyora Carmen De Rivera.


Gràcies, president. Esta propuesta de resolución, que se presenta hoy, es por una si-tuación conocida directamente por este grupo parlamentario a través de funcionarios y a través de los representantes legales de estos funcionarios, que son los sindicatos de justicia, que es en el ámbito de la justicia.

La situación actual de este tema, y que intentamos mediante la aprobación de esta propuesta de resolución revertir, es que el cuerpo de gestores, tramitadores y Auxilio Judicial de los juzgados, tienen que adelantar de su bolsillo los gastos de locomoción y transporte para la práctica de cualquier acto de comunicación judicial que se practique fuera de la sede de los juzgados de toda Catalunya. Parece ser que este tema está orga-



nizado en la ciudad de Barcelona, en los juzgados que están en la ciudad de Barcelona, y en la ciudad judicial, en Hospitalet.

Por tanto, ¿qué se pretende, con esta moción? Pues, para empezar, que se adopten las medidas necesarias para que revierta esta situación, convocando la mesa de negocia-ción del personal al servicio de la Administración de justicia, y acordarlo conjuntamen-te en ese ámbito de negociación.

Se acepta parcialmente la enmienda de Catalunya Sí que es Pot en el sentido de añadir al cuerpo de gestores, tramitadores, que nosotros los habíamos emplazado en el Cuerpo de Auxilio Judicial, y, sin embargo, la última parte de la enmienda de Catalu-nya Sí que es Pot no se acepta, pero hemos transaccionado y se acepta la primera parte de la enmienda. Con lo cual, la última, si quieren, luego... (Veus de fons.) Eh? La pasa-mos o..., la pasaremos por escrito o, si no, la podemos leer.

Nos parece injusto –para añadir–, nos parece muy injusto... –y supongo que en esto estarán de acuerdo la mayoría de los grupos–, en que un trabajador no tiene por qué adelantar un mes, un mes y medio, o más, el dinero para efectuar notificaciones por cuenta de la Administración de justicia. Naturalmente que se les devuelve; nada más faltaría. Pero no tienen por qué estar soportando estos gastos, con una burocracia in-mensa, para terminar cobrándolos al cabo de, en el mejor de los casos, uno o dos meses.

Por tanto, solicitamos el voto favorable de esta propuesta de resolución.Muchas gracias.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per a defensar les esmenes presentades, té la pa-raula, pel Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot, el senyor Joan Giner.


Gràcies. Bé, jo crec que tornàvem a trobar, en aquesta proposta de resolució, que no-més s’adoptaven mesures per a una part del funcionariat, o del cos de funcionaris, per tant, el que hem fet és ampliar-ho als altres cossos. Creiem que no té gaire més cosa. L’argument és lògic, que puguin disposar dels recursos per fer la seva feina.

El que sí que instem a valorar, que és important, és que en comptes d’anar fent peda-ços, no?, d’ara això, ara allò altre, ho repensem, i creiem que la convocatòria de la Mesa pot ser un espai on fer-ho: el model de treball i els models d’oficines judicials que sor-geixen ara mateix.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Per al posicionament de la resta de grups parlamen-taris, té la paraula, pel Grup Parlamentari Socialista, el senyor Pedret.

Ferran Pedret i Santos

Gràcies, president. El Grup Parlamentari Socialista es posiciona favorablement a la proposta de resolució que formula el Grup Parlamentari de Ciutadans.

Entenem que la situació fàctica descrita, doncs, és certament injusta, i, a més, inclou algun greuge comparatiu entre treballadors i funcionaris de la mateixa Administració de justícia, depenent del partit judicial en el qual es trobin.

I entenem, també, que l’arribada d’aquest tipus de propostes de resolució a la seu parlamentària ha d’indicar alguna disfunció en el diàleg entre els representants dels tre-balladors i el departament, perquè, si no, no s’entén que qüestions com aquestes hagin d’arribar a la Comissió de Justícia.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Popular de Catalunya, té la paraula la senyora Esperanza García.


Gràcies, president. Entenem que aquesta no és una qüestió que es pugui justificar des del punt de vista que econòmicament sigui inviable, el facilitar als funcionaris les tasques i les eines essencials, bàsiques per desenvolupar les seves tasques judicials.

Entenem que això no s’hauria de produir, i, òbviament, votarem a favor d’aquesta proposta de resolució.



El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari de la CUP - Crida Consti-tuent, té la paraula el senyor Benet Salellas.


Gràcies, senyor president. Jo he de dir que ens ha sorprès el contingut d’aquesta proposta de resolució, i que, quan la portaveu de Ciutadans es posava les mans al cap perquè els treballadors de l’Administració de justícia trigaven un mes i mig a cobrar les despeses que avançaven, he recordat, diguem-ne, el que ens va passar als advocats d’ofi-ci, precisament, doncs, quan la conselleria estava dirigida per qui ara presideix aquesta comissió, que se’ns va arribar a deure cinc i sis mesos el pagament de les despeses del torn d’ofici, no?

Però, més enllà que els temps, en aquest sentit, doncs, són sempre relatius, en fun-ció, evidentment, de qui els visqui, el que sí que em preocupa realment, és que la tasca d’aquesta comissió hagi de ser la de convertir la Comissió de Justícia del Parlament en la Mesa de negociació de la Funció Pública, no? Perquè, jo també podria venir, i, di-guem-ne, en el mateix sentit, la setmana que ve, i dir que el mòdul que regula l’assistèn-cia al detingut a la jurisdicció de menors amb relació als advocats d’ofici, doncs, potser en lloc de pagar-nos 150 euros, seria més just que se’ns en paguessin 155.

I, a partir d’aquí, podríem, en forma de cascada de propostes, podríem portar-ne moltíssimes, que serien igualment justes, igualment respectables i igualment interes-sants, però jo no tinc clar que aquesta sigui la funció d’aquesta comissió, sobretot per-què entenc que hi ha un àmbit de debat que és importantíssim, que és l’àmbit de la ne-gociació col·lectiva, on hi ha dos actors que estan clarament diferenciats, que són els representants de la patronal, en aquest cas l’Administració, i els representants dels tre-balladors, que són els sindicats, que tenen la seva pròpia dialèctica, els seus propis me-canismes de lluita i de reivindicació, i que penso que és allà on s’han de produir les rei-vindicacions laborals, les reivindicacions laborals a l’estil de les que se’ns posen sobre la taula avui.

I que transmutar la comissió parlamentària, on, jo, del que tenia ganes és, precisa-ment –i ho vaig dir el primer dia–, de parlar del respecte als drets humans en la nos-tra Administració de justícia, de com millorem el funcionament de l’Administració de justícia..., i que hi hagi qui vulgui convertir això en: a veure si paguem cinc euros més o cinc euros menys, o si els avancem per davant o per darrere en les pagues de deter-minats col·lectius de funcionaris, doncs, em sembla, hi insisteixo, d’un clientelisme del qual nosaltres no pensem participar.

Per això, hi votarem en contra.

El president

Gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Junts pel Sí, té la paraula la senyora Carmina Castellví.

Carmina Castellví i Vallverdú

Gràcies, president. Bé, com bé ha dit la companya diputada del Grup Parlamentari de Ciutadans, els funcionaris del Cos d’Auxili Judicial de Barcelona ciutat, però també els de l’Hospitalet de Llobregat, tenen el règim especial establert a l’Acord de Govern del 24 de febrer del 2015, mitjançant el qual perceben per a l’ús efectiu dels mitjans de transport alternatius al transport públic col·lectiu una quantitat de 150 euros amb vint-i-cinc cèntims mensuals bruts, en concepte d’indemnització. I aquests funcionaris també reben targetes de bus en el cas que els desplaçaments es facin amb transport públic col-lectiu, que és el que es considera d’ús preferent. No cal dir que tenen dret a dita percep-ció els funcionaris que han de realitzar diligències externes de comunicació i han d’uti-litzar els mitjans de transport alternatius, fet que certifica el secretari judicial.

Pel que fa a la gerència de Barcelona comarques, i als serveis territorials de Tarrago-na, Girona, Lleida i Terres de l’Ebre, el personal d’Auxili Judicial no avança diners per a les despeses de transport i locomoció.

Normalment, en totes aquelles poblacions on hi ha xarxa de transport públic, es fa-cilita al personal les targetes del bus. Únicament en els casos en què ha caducat o se l’han deixat a l’oficina avancen l’import del tiquet, que se’ls abona immediatament.



I en els casos que s’ha de pagar una dieta, com, per exemple, quan es fan actes de comunicació al partit judicial de Tremp, al qual pertanyo, que és el més extens de Ca-talunya i on no hi ha transport públic, les gerències i els serveis territorials, a final de cada mes, inicien la tramitació, que dura aproximadament un mes, temps raonable si ho comparem amb els altres col·lectius, com bé ha assenyalat el company de la Candidatu-ra d’Unitat Popular. L’únic mes en què no es tramiten dietes és el mes de desembre per tancament de l’exercici pressupostari, de manera que les dietes de finals de novembre no es poden tramitar fins a finals de gener.

I aquestes dietes es tramiten a través del model normalitzat que hi ha a la intranet de l’Administració de justícia, la normativa del qual la regula el Real decreto del Ministe-rio de Presidencia 462/2002, de 24 de maig, en els seus articles 20 i 21 sobre indemnit-zacions de servei.

És per tot això que el Grup Parlamentari Junts pel Sí votarà en contra d’aquesta pro-posta de resolució i de les esmenes presentades, ja que entenem que és innecessària.

Moltes gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Demanaria a la representant del Grup Parlamen-tari de Ciutadans que ens digui exactament quina part de l’esmena ha estat acceptada i incorporada a la proposta de resolució.


Sí; gracias, presidente. Aceptamos la inserción: «Adoptar todas las medidas per-tinentes para garantizar que ningún funcionario del Cuerpo de» –y admitimos– «Ges-tors, Tramitadors y Auxilio Judicial destinados en Cataluña tengan que adelantar de su cuenta los gastos de locomoción y transporte para la práctica de los actos de comunica-ción judicial que se practican fuera de la sede de los juzgados y tribunales de Cataluña.» Punto. No se admite lo que se añade a continuación por parte de Catalunya Sí que es Pot.

Yo querría decir, respecto a lo que se ha alegado para no aprobar esta propuesta de resolución, que es en definitiva que los trabajadores puedan hacer su trabajo sin tener que pagar de su bolsillo gastos que no son suyos..., en que, como ha dicho la compañera de Junts pel Sí, les parecerá al grup que dóna suport al Govern normal y bien, porque se les devuelve el dinero, como ya hemos dicho, al cabo de un mes, dos o tres, después de una paperassa y una burocracia impresionantes.

Y esto, por lo visto, a ustedes les parece bien, y a nosotros y a los propios funcio-narios que lo padecen –o personal–, les parece una carga que se traslada a salarios exi-guos; porque, claro, cuando estamos hablando de que lo tienen que adelantar, a lo me-jor tenemos sueldos de 800, 900, 1.200 euros, y estos gastos pueden suponer, pues, una buena parte de ellos.

Respecto a la CUP y sobre su defensa, que siempre es el máximo valedor de las per-sonas sin recursos, de las personas que pasan problemas, y en este caso se ha hecho va-ledor de los honorarios debidos por la justicia gratuita a los letrados del turno de oficio, como antes este grupo parlamentario no asistía, en la anterior legislatura, casi nunca, a las sesiones de la Comisión de Justicia, no puede saber que por parte de este grupo, así como por parte de muchos otros que hoy forman la comisión, siempre se ha hecho de-fensa de los salarios, se han requerido los atrasos cuando los ha habido. Por tanto, en este aspecto, creo que lecciones, pocas. Segundo: «Votamos en contra de esta propuesta de resolución alegando que es clientelismo.» Yo no veo el clientelismo cuando son estos trabajadores los que tienen que abonar... Y, por último, y una muestra de esta conducta hipócrita, ¿eh?, si se me permite, no hay nada más que ver que ayer, en la Comisión de Afers Socials, por parte de la CUP se rectificó el abonar el dinero de bolsillo a los traba-jadores, cosa que había hecho y había votado a favor en el Pleno de emergencia social. Por tanto, conductas clientelistas, conductas hipócritas, desde luego las de este grupo no.

Muchas gracias.

El president

Gràcies, senyora diputada.Molt bé, passaríem a la votació.Vots a favor?Nou vots a favor.



Entenc jo que hi ha hagut una substitució, que si la vol indicar, si us plau, senyor Pe-dret.


Sí, gràcies president, no he tingut ocasió de fer-ho. El diputat Rafel Bruguera substi-tueix la diputada Rosa Maria Ibarra.

El president

Molt bé, doncs.Nou vots a favor.Vots en contra?Onze vots en contra.Per tant, la proposta queda rebutjada, pels vots en contra del Grup Parlamentari de

Junts pel Sí, els vots en contra del Grup Parlamentari de la CUP - Crida Constituent i pels vots a favor de la resta de grups parlamentaris.

Sol·licitud de compareixença de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia perquè expliqui el desplegament del sistema informàtic e-Justícia.cat

356-00056/11

Passaríem ara al cinquè punt, que és la sol·licitud de compareixença de la directora general de Modernització de l’Administració de Justícia davant la Comissió de Justícia perquè expliqui el desplegament del sistema informàtic e-Justícia.cat.

Per a defensar aquesta proposta de sol·licitud, té la paraula, pel Grup Parlamentari Ciutadans, la senyora Carmen de Rivera.


Sí; gracias, presidente. A ver, se presentó esta solicitud de comparecencia sencilla-mente porque se suspendió –se suspendió– todo el tema de implantación de e-Justícia. Y que nosotros entendemos que es correcto, dadas las deficiencias advertidas cuando compareció el conseller, y que se han advertido por parte de sindicatos. Seguramente se ha trasladado de la mesa de los juzgados lo que ha supuesto la implantación de e-Justí-cia, donde había unas deficiencias severas, porque no había verdaderamente un archivo informático, sino una sucesión de PDF sin nominar y sin ordenar.

Tuvimos constancia de que se había suspendido de la mañana a la noche la implan-tación, cosa que ya decimos que nos parece correcta si esto supone, verdaderamente, re-pensar y mejorar el sistema de e-Justícia. Y por eso queríamos brindarle la oportunidad, ya que no lo ha pedido ella misma, de que compareciera la directora general de Moder-nització de l’Administració de Justícia.

Es, ni más ni menos, porque creemos que, igual que ha habido una serie de con-versaciones dentro de los ámbitos del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y de la conselleria de Justicia, sería bueno que estas conversaciones, estas decisiones y las me-didas que se vayan a tomar, se trasladaran al Parlament de Catalunya, en este caso, a la Comisión de Justicia.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Passarem el posicionament de la resta de grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el senyor Ferran Pedret.


Gràcies, president. Molt breument, al Grup Parlamentari Socialista li sembla de tot punt raonable la sol·licitud de compareixença d’aquesta directora general de Modernit-zació de l’Administració de Justícia, tenint en compte la rellevància de l’assumpte a tractar i les incidències que certament hi ha hagut al voltant de l’assumpte sobre el qual es requereix, diguem-ne, informació.

Per tant, hi votarem favorablement.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, té la paraula el senyor Joan Coscubiela.




Gràcies, president. Catalunya Sí que es Pot votarà a favor també d’aquesta compa-reixença. Deixi’m, en tot cas, situar un criteri. Com a criteri general, amb alguna excep-ció, nosaltres estarem sempre a favor de les sol·licituds de compareixença que demani qualsevol grup, amb independència que puguem estar d’acord o no amb l’objectiu últim. Perquè, en definitiva, del que es tracta, fonamentalment, és que aquesta comissió jugui un paper fonamental de control de l’acció de govern.

En aquest, però, hi ha, a més, un altre factor afegit, i és que coincidim amb la preocu-pació al voltant del desplegament i aplicació del sistema informàtic que és e-Justícia.cat. No arriba al nivell de preocupació pel sistema Lexnet, que Déu n’hi do, també, el que passa. Administració de justícia sense papers, sí; Administració de justícia sense drets, no.

Per tant, quan abans vingui la directora general, molt millor.Gràcies.

El president



Gràcies, president. Atesos els problemes, i havent passat ja tres anys, pràcticament, des de la seva implantació, estarem a favor, absolutament, de la compareixença de la directora general per tal que expliqui quins són els mecanismes de valoració i els infor-mes que han fet respecte de les incidències contínues que presenta el sistema, i que no permet als funcionaris de justícia treballar amb l’agilitat que se’ls pressuposa al fer ús de les eines informàtiques.

El president



Sí; no, senyor president, és que en la intervenció de la portaveu del grup proposant s’ha dit que la directora general volia comparèixer en aquesta... (Veus de fons.) No ho ha dit? Doncs llavors ho he entès... (Carmen de Rivera i Pla diu: «Que ella no ho ha volgut.») Ah, que ella no ha volgut... (Carmen de Rivera i Pla diu: «No ha demanat comparèixer.») No ha demanat comparèixer.

En qualsevol cas, nosaltres pensem que la implantació del sistema e-Justícia és ex-cessivament recent. Pensem que hem d’esperar que aquest sistema es desplegui, i pen-sem que seria convenient ajornar aquesta compareixença com a mínim, doncs, fins al mes de maig, juny, en què efectivament puguem valorar ja com s’ha posat solució a tots els errors detectats.

I, per tant, en aquest moment, votarem en contra de la compareixença de la directora general, sens perjudici que més endavant, quan aquest sistema, doncs, s’hagi esmenat i millorat, puguem comentar-ho amb la directora general en una següent proposta de compareixença.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari Junts pel Sí, té la paraula el senyor Jordi Orobitg.


Moltes gràcies, senyor president. En primer lloc, doncs, per discrepar, en aquest cas, del portaveu de Catalunya Sí que es Pot, en el sentit de dir que, evidentment, el nostre grup no pot estar més a favor del control de l’acció de govern per part del Parlament, i, en tant que aquesta sigui la finalitat de la comissió, lògicament, hi accedirem. El que sí, que les finalitats espúries, lògicament, no poden ser emparades pel criteri d’una for-mació... (veus de fons) –en la sol·licitud, no estic parlant de vostè; si em deixa acabar la meva intervenció–, entenc que la sol·licitud de compareixença, en aquest cas, més que qüestionar el funcionament d’e-Justícia, que és una eina creiem que molt valorada per part del sector, que està en un procés de desplegament i d’implementació, des del nostre punt de vista, aquesta sol·licitud de compareixença, que entenem –novament, hi insis-



teixo– que està fora de lloc, perquè, precisament, el departament, en lloc de, com s’ha dit, «aturar la implementació de l’e-Justícia», el que ha fet és dotar de més recursos per reforçar i abreujar els terminis d’implementació d’aquesta eina.

En definitiva, el que ens sembla és una cortina de fum davant del funcionament ineficaç d’una altra eina, en aquest cas sí proveïda pel Ministeri de Justícia, que és el Lexnet, que és objecte de tota mena de mofes, com han pogut veure o llegir darrerament en diferents articles de premsa de diferents operadors jurídics (remor de veus), que, fins i tot en xarxes socials, creen grups per poder comentar les deficiències de funcionament d’aquest sistema, no?

Des del punt de vista... (persisteix la remor de veus) –si us plau, senyor president, ne-cessito concentrar-me en les meves explicacions, i si sento comentaris de fons, de vega-des em costa una mica. (Pausa.)

Moltes gràcies, senyor president. En aquest cas, entenem que el lògic és ajornar aquesta compareixença fins que hi hagi un desplegament integral d’aquesta eina habi-litada per l’Administració de justícia, i serà en aquest moment en el qual podem potser procedir a valoracions de si l’eina en si i la tasca de desplegament d’aquesta han estat ajustades a allò que és exigible, i que és exigible, hi insisteixo, en aquest cas, al Govern de la Generalitat.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat.Passaríem a la votació.Vots a favor?Nou.Vots en contra?Onze.Per tant, la sol·licitud de compareixença queda rebutjada per 9 vots a favor, del Grup

Parlamentari de Ciutadans, del Grup Parlamentari Socialista, el Grup Parlamentari Po-pular de Catalunya i el Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot, i ha estat rebutjada pels 11 vots contraris del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, i del Grup Parlamentari CUP - Crida Constituent.

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris perquè informi dels aldarulls i les agressions que han tingut lloc en centres penitenciaris el 2015 i el 2016

356-00062/11

Passaríem al següent punt, el punt sisè: sol·licitud de compareixença del director ge-neral de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi dels alda-rulls i les agressions que han tingut lloc en els centres penitenciaris el 2015 i el 2016.

Defensa aquesta sol·licitud de compareixença la diputada Carmen de Rivera.


Gracias, presidente. Se pidió la comparecencia del director general de Servicios Pe-nitenciarios. ¿Por qué? Pues, porque hay una nueva conselleria, el nivel de agresiones y de seguridad en las prisiones catalanas es alarmante –es extraña la semana en la que no se produce una agresión–, y, también, porque tenemos el nivel más alto de agresiones de todo el Estado.

Por tanto, queríamos decir: primero, sería bueno que, dado que hay un nuevo Go-bierno, ver, y demandar –que ya se hizo cuando compareció el conseller– que el direc-tor general de prisiones compareciera y explicara la política que van a llevar respecto a la seguridad y salud laboral de los funcionarios de prisiones. Vemos que en una muestra más de opacidad –porque ya se nos ha avanzado– no se va a votar.

Realmente, que nos tengamos que enterar por el... Como se ha dicho en la moción anterior, que ha ocurrido..., no nos la han aprobado, la solicitud de comparecencia, lo que pretende este nuevo conseller y toda la conselleria de Justicia es darnos explicacio-nes a través del grupo que da suport al Govern, y no comparecer aquí, y no explicar



nada. O sea, lo que se ve aquí es un tarannà, como se dice, de opacidad total respecto a la gestión.

Espero que esta moción corra mejor suerte que la anterior, pero, en fin, dado el ta-lante mostrado por Junts pel Sí, y me temo que apoyado por la CUP, no va a ser posible, tampoco, esta comparecencia, que es fundamental.

Gracias.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per al posicionament de la resta de grups parla-mentaris, començarem pel Grup Parlamentari Socialista, i té la paraula el senyor Ferran Pedret.


Gràcies, president. El Grup Parlamentari Socialista donarà suport a aquesta sol·li-citud de compareixença, tot i que poder hauríem agraït que l’abast dels temes sobre els quals es demana que s’informi fos un xic més ampli.

Nosaltres sí que volem fer una consideració particular respecte a aquesta sol·licitud de compareixença. Nosaltres entenem la preocupació que hi ha, i que hi ha d’haver sempre davant dels incidents que es produeixen no només a les presons catalanes, sinó a les pre-sons d’arreu de l’Estat, i de les agressions físiques que alguns dels funcionaris de presons pateixen, amb certa regularitat.

Ara bé, el que no voldríem de cap de les maneres és contribuir a crear una alarma social respecte a aquests incidents. És a dir, els funcionaris de presons, tot el personal que treballa i que desenvolupa les seves funcions dins de les presons, siguin o no perso-nal de vigilància, han de tenir unes condicions de seguretat per poder exercir amb tran-quil·litat les seves funcions. I, per tant, tota preocupació respecte a la seva seguretat físi-ca, respecte als protocols de seguretat, etcètera, és molt benvinguda i crec que aprovar aquesta sol·licitud de compareixença podria donar l’oportunitat d’entrar en un debat en profunditat sobre quines podrien ser les seves mancances. Però he de dir que, almenys pel que fa als representants sindicals amb els que té ocasió de parlar el Grup Parlamen-tari Socialista, no ens traslladen... –evidentment ens traslladen la preocupació pels seus companys i companyes–, no ens traslladen que hi hagi una situació fora de mare, per dir-ho així, que hagi de justificar un estat d’alarma excepcional.

Per tant, traslladem també aquesta ponderació, aquesta tranquil·litat d’esperit, de parlar, evidentment, dels temes que són preocupants i que són rellevants, però sense crear cap alarma al voltant d’aquesta qüestió.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, té la paraula el senyor Joan Coscubiela. (Veus de fons.) El senyor Joan Giner?


Sí.

El president

En Joan Giner.


Bé. Realment, el que jo veig és que ens oblidem que a les presons hi ha diferents col-lectius, un és el col·lectiu de presos i l’altre és el cos de funcionaris. Sembla que alguns només es centren en un dels col·lectius i obliden l’altre, i això, diguéssim, és un proble-ma a l’hora de fer una anàlisi i és un problema a l’hora d’entendre un model. No sé qui-na concepció de model de presons tindran les diferents forces parlamentàries, però real-ment creiem que s’han d’estudiar conjuntament, i no fer l’un sense l’altre.

Nosaltres no volem crear..., o no compartim les dades que aporta el Grup de Ciu-tadans sobre el tema de les agressions. Els representants sindicals amb els quals tenim relació no ens traslladen aquesta preocupació. I, com deia el company del PSC, crear alarmisme, no cal, aquí.

En tot cas, la millor manera com creiem que això pot solucionar-se..., o els problemes que assenyalen els funcionaris són per la falta de personal, en molts casos, que pot pro-vocar situacions on hi pot haver situacions de violència. És una oportunitat que podem



fer... Però, diguem-ne, no creiem que el problema sigui tan profund, no creiem que hi hagi situacions molt fora del normal en aquest sentit, i bé, creiem que hi ha diferents formes d’afrontar-ho, i, sobretot, si mirem el model de presons d’una forma holística.

Per últim, dir que nosaltres tenim com a criteri votar a favor de la majoria de les sol-licituds de compareixença dels grups parlamentaris, perquè creiem en el fet que..., en la transparència i en tot el que pugui aportar de control aquesta comissió. En aquest cas, trobem a faltar temàtiques per poder..., a l’hora de la compareixença. Bé, i res més.

I, per tant, doncs, votarem a favor de la compareixença.

El president



Doncs, gràcies, president. Respecte a aquesta sol·licitud de compareixença, hi vota-rem a favor.

Des del Partit Popular considerem que aquest és un problema; que tancar els ulls i fer la negativa, com fa contínuament el conseller quan és preguntat per aquest grup par-lamentari respecte de l’existència d’agressions per part dels interns a funcionaris dedi-cats a la vigilància dintre de les presons catalanes... És una dada que existeix i que, per molt que el departament es negui a reconèixer-ho, requereix una solució; una solució que passa, evidentment, doncs, per una millora de les condicions laborals que tenen els funcionaris dedicats a vigilar dintre dels centres penitenciaris.

És a dir, la interinitat i el fet que un dia vagin a un centre penitenciari i la setmana següent vagin a un altre sense coneixement dels interns que hi ha allà retinguts, sense saber les condicions amb què es troben i assumint més riscos dels necessaris, en una professió que és evident que ja en té, perquè el mateix model de presó catalana ja com-porta més contacte amb els interns que d’altres models que s’apliquen a d’altres comu-nitats autònomes... La realitat és que és necessari que s’afronti d’una vegada per totes i que es parli d’un protocol –un protocol– i que s’expliqui exactament quin tipus de me-sures es poden recollir en aquests protocols en contra de les agressions. Al marge que també s’hauria d’abordar la situació d’interinitat i de temporalitat i de risc que assumei-xen els vigilants penitenciaris que tenen les condicions laborals que hem denunciat di-verses vegades.

Així que hi votarem a favor.

El president



Sí; gràcies, senyor president. Nosaltres estàvem, diguem-ne, a l’espera d’escoltar la senyora portaveu de Ciutadans en la seva intervenció al Ple per poder decidir quin seria el sentit del nostre vot. Perquè quan un llegeix el títol de la sol·licitud de compareixença i explica que del que vol parlar és dels aldarulls i de les agressions que han tingut lloc en els centres penitenciaris, doncs, probablement, amb relació a les agressions, nosal-tres, amb relació a determinades agressions, sí que tindríem interès que comparegues-sin no només el director general, sinó també els funcionaris implicats en agressions de funcionaris a interns, en agressions d’interns a interns.

És a dir, la problemàtica de la violència interna dins de les presons és una problemàti-ca extremadament complexa, extremadament rica en matisos, en casuística i en supòsits. I, per tant, quan hem escoltat la senyora De Rivera i el que plantejava era precisament, evidentment, l’enèsim relat clientelar... (veus de fons) –sí, senyora De Rivera, li ho ex-plico; i per això li ho he dit abans i li ho tornaré a repetir totes les vegades que vulgui–, clientelar de CSIF; clientelar d’un determinat col·lectiu sindical que té l’interès a establir un relat que només estableixen els partits de dreta i d’extrema dreta, tal com s’ha vist en les exposicions que s’han fet en aquest Parlament, i un relat totalment fals, perquè qui és víctima de la violència institucional no són, precisament, els funcionaris de presons.

I, per tant, nosaltres estem a favor d’una compareixença del director general, però per abordar la temàtica de la violència des d’una perspectiva global i per abordar els te-



mes realment interessants des de la perspectiva penitenciària, que són el tractament i la rehabilitació dels interns. Parlem de quins programes es fan i de quins programes no es fan; parlem de quines retallades hi ha hagut en matèria educativa i de formació dels interns; parlem, precisament, del DERT, com ja vam explicar en la compareixença del conseller, i parlem, realment, d’una política garantista en matèria de drets fonamentals i de drets humans en els centres penitenciaris.

Però no acceptarem que es converteixi aquesta comissió en un fòrum de reivindica-ció de l’extrema dreta, del discurs «seguritari» i del plantejament d’un determinat col-lectiu de funcionaris amb el qual nosaltres no compartim pràcticament res.

I, per tant, i emplaçant les forces d’esquerra d’aquesta cambra a sol·licitar conjunta-ment una compareixença del director general, però a fer-ho en aquells temes que són realment d’interès en la tutela dels drets dels interns i de complir el mandat constitu-cional, precisament, de rehabilitació i reeducació en els centres penitenciaris, doncs, de moment votarem en contra d’aquesta proposta; perquè no acceptarem ni un moment, i lluitarem en tot moment en contra de l’establiment d’un relat que digui que a les presons de Catalunya els funcionaris són víctimes d’agressions.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí, té la paraula el senyor Jordi Orobitg.


Moltes gràcies, senyor president. Bé, en aquest cas –i ho dic amb tota la cordiali-tat–, entenc que el relat de la portaveu de Ciutadans a l’hora de justificar la sol·licitud d’aquesta compareixença no és coherent amb el titular de la sol·licitud, no? Aquí ens ha dit quina era la visió de futur respecte a aquesta problemàtica, i, en canvi, el que dema-nen en aquesta sol·licitud de compareixença és que es parli d’aldarulls i d’agressions que han tingut lloc en centres penitenciaris el 2015 i 2016. És a dir, se’ns demana una visió de passat, quan en la seva exposició s’ha parlat d’una visió de futur, no?

Quin és el plantejament de la conselleria? Home, no està a les meves mans dir que si s’hagués plantejat en els termes de la seva exposició d’avui la proposta hauria reeixit. El que sí és cert és que, tal com està plantejada, des del Grup de Junts pel Sí no hi dona-rem cobertura. Entre d’altres fets, pel fet que, primer, parteix d’un dogma; el dogma és el de l’existència d’una problemàtica greu al respecte. Jo crec que no només aquest grup, també el grup del PSC i de Catalunya Sí que es Pot han estat explícits en el sentit que no volen crear una alarma social, en el sentit que no existeix aquesta problemàtica en els termes o en l’adjectivació que ha estat..., per la portaveu de Ciutadans.

I també pel fet que ja en seu parlamentària, i no només en la comissió per part del con-seller quan va comparèixer, sinó, explícitament, a preguntes, en aquest cas, si no ho recor-do malament, de la portaveu a la comissió del Partit Popular, la senyora Esperanza Gar-cía, respecte d’aquesta problemàtica en els centres penitenciaris de Catalunya, el mateix conseller va respondre, no? Entenem que, en aquest cas, si el mateix conseller –la princi-pal figura del departament– ha fet una resposta explícita respecte a aquestes circumstàn-cies, no hi cap demanar la compareixença del director general de Serveis Penitenciaris.

De la mateixa manera que entenem que no és gaire coherent demanar la presència, en aquest cas, del director general perquè doni explicacions del 2016 quan tot just han transcorregut tres mesos d’aquest any, i quan, també, encara no fa ni tres mesos que està en possessió del càrrec, no?

Des d’aquest punt de vista, doncs, lògicament, i per molts dels motius que també han estat explicitats, en aquest cas, pel portaveu de la Candidatura d’Unitat Popular, hi vo-tarem desfavorablement.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. El senyor diputat Joan Coscubiela ha demanat la pa-raula. Per quin motiu? (Veus de fons.) Trenta segons, senyor diputat.


Sí; no, no..., si és molt breu. No sé si entra al Reglament, sincerament, però com que veig que la flexibilitat del president...



Crec que si tots els grups de la cambra estem preocupats per la situació de ruptura de la convivència que es pot donar en totes les direccions en l’àmbit dels centres peni-tenciaris, suggeriria la possibilitat de modificar els termes de la petició de la comparei-xença, i acordar-ne la seva aprovació. I recollir la proposta que, a més, feia el company Benet Salellas.

El president

Perdoni’m, però, reglamentàriament, això no es pot fer. I, per tant, jo el que els de-mano és que es posin d’acord i facin aquesta sol·licitud si realment tots els grups parla-mentaris estan disposats a arribar a un acord per demanar aquesta sol·licitud.

Al acabar aquesta mateixa sessió, doncs, vostès ho poden demanar. Però ara no...


Ho pactem? (Veus de fons.) Sí? Fet.

El president

D’acord.


Per part nostra, cap problema. (Veus de fons.)

El president

En qualsevol cas, ara, al que sí que passarem és a la votació de la present sol·licitud de compareixença.

Vots a favor?Nou vots.Vots en contra?Onze vots.Per tant, ha quedat rebutjada aquesta proposta, atès que hi ha hagut 9 vots a favor,

dels grups parlamentaris de Ciutadans, Socialista, Catalunya Sí que es Pot i el Grup Parlamentari Popular de Catalunya; i 11 vots en contra, del Grup Parlamentari de Junts pel Sí i la CUP - Crida Constituent.

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris perquè informi sobre les deficiències del Centre Penitenciari Mas d’Enric, del Catllar (Tarragonès)

356-00069/11

Passaríem al setè punt, i darrer, d’aquesta sessió, que és la sol·licitud de comparei-xença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia per-què informi sobre les deficiències del Centre Penitenciari Mas d’Enric, del Catllar, a la comarca del Tarragonès.

Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Ciutadans, tot defensant aquesta presentació de sol·licitud, la senyora Lorena Roldán.

Lorena Roldán Suárez

Gràcies, president. Bé, pel que fa a la presó de Mas d’Enric, situada al terme mu-nicipal del Catllar, en funcionament des del passat mes de novembre, aquest grup par-lamentari ha tingut coneixement de diverses deficiències denunciades per part dels tre-balladors i treballadores del nou centre, així com, també, incidències detectades pel delegat de prevenció de riscos laborals de la Central Sindical Independent i de Funcio-naris.

Bé, la llista de deficiències detectades és llarga, però en destacarem algunes per-què la resta de membres de la comissió se’n puguin fer una idea: trobem que no hi ha lavabos als accessos, la qual cosa fa que els funcionaris no puguin abandonar el servei –recordem que aquests funcionaris poden arribar a fer torns de fins a quinze hores sen-se interrupció–; hi ha fortes olors de clavegueram en diversos llocs; corrents a la cabina de control; manca de ventilació a l’entrada de vehicles de mercaderies, el que provoca l’acumulació de gasos emesos per aquests vehicles; per no parlar també de la manca de seguretat, atès que, per exemple, hi han finestres sense reixa exterior, amb la qual cosa és possible passar eines des de fora, o també, les arquetes de desguàs, que no estan sub-



jectes a terra i que, per tant, podrien fer-se servir com a armes en un moment donat. I, així, podríem seguir amb el llistat de deficiències.

No entenem com una presó de nova construcció pot presentar totes aquestes irregu-laritats i mancances que afecten directament als llocs de treball ocupats per funcionaris i a la seva seguretat. Ara, això sí, la presó de Mas d’Enric compta amb una piscina de mides olímpiques, així com altres serveis, al nostre entendre, totalment innecessaris. I ens preguntem: què prima més, la seguretat i les condicions laborals dels treballadors dels centres penitenciaris o fer una presó que sembli un hotel de vacances?

Potser la Generalitat hauria de pensar com distribueix els recursos econòmics i, so-bretot, quines són les seves prioritats a l’hora de gastar els diners públics.

És per aquest motiu que sol·licitem novament la compareixença del director de Ser-veis Penitenciaris perquè informi sobre l’estat de Mas d’Enric. Hauria estat bé aprovar l’anterior sol·licitud per poder aprofitar la visita, però no ens ha estat possible, i esperem que, en aquesta ocasió, canviï. Tot i que, veient l’actitud de certs grups, als quals sembla que no els importen les condicions de treball dels funcionaris de presons, no sabem si tam-poc els importarà que els recursos es gastin, realment, en allò que és urgent i necessari i no a fer piscines olímpiques a les presons.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Per al posicionament de la resta de grups parla-mentaris, començarem pel Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el senyor Ferran Pedret.


Gràcies, president. A veure, el Grup Parlamentari Socialista votarà a favor d’aquesta sol·licitud de compareixença. Com en l’anterior, trobem que potser l’objecte hauria estat interessant que fos més ampli.

Entenem que el més interessant d’una compareixença del director general de Serveis Penitenciaris per informar, ara mateix, sobre el Centre Penitenciari Mas d’Enric seria que ens informés del procés de posada en marxa des de diversos punts de vista, no no-més des de les deficiències detectades, que lamento dir que això és quelcom que passa en gairebé qualsevol instal·lació que es posi en marxa; sempre, en el moment que es posa en marxa, es detecten algunes deficiències que havien estat impossibles de detectar en altres moments. No és que amb això excusi les responsabilitats que s’hagin de dirimir respecte a l’existència d’aquestes deficiències, però vull assenyalar-ho.

Ara, el que no podem fer de cap de les maneres és compartir un discurs en el qual es contraposa el fet que hi hagi determinades instal·lacions al servei dels reclusos i de la seva rehabilitació, del seu procés de reinserció social, amb qüestions que tenen a veu-re amb la seguretat, no només dels funcionaris i de les persones que desenvolupen les seves tasques en el centre penitenciari, sinó també, si hi ha deficiències des del punt de vista de la prevenció de riscos laborals. És probable que algunes d’aquestes, si són es-tructurals, puguin afectar, també, a la seguretat física, diguem-ne, dels reclusos que fan ús d’aquestes instal·lacions.

Per tant, no podem admetre, diguem-ne, provant de ser honestos intel·lectualment, que es contraposi el fet de la necessitat de fixar a terra determinades arquetes amb el fet que hi hagi una piscina a disposició de l’activitat física d’unes persones que, recor-dem-ho, estan privades de llibertat, eh? I que, per tant, estan en una situació de depen-dència especial respecte a l’Administració; i l’Administració té unes obligacions espe-cials respecte a elles.

Per tant, el que demano, des del Grup Parlamentari Socialista, és que no es faci de-magògia amb les instal·lacions que estan al servei de la reinserció social dels reclusos, tenint en compte, com dic, que és una finalitat constitucional i que no és, en absolut, un luxe asiàtic, sinó que és el mínim que es pot demanar d’unes instal·lacions modernes que, tots plegats, com a societat, hauríem d’aspirar que fossin obsoletes.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, té la paraula el senyor Joan Giner.




Moltes gràcies. Jo crec que hi ha grups als quals se’ls diu que no tenen en compte els funcionaris; jo veig grups que no tenen en compte els reclusos, en aquest cas. I veig, sobretot, una crisi o una diferència de model de presons, tant en les argumentacions que donaven els companys del Grup de Ciutadans...

Les presons, per molts, no són centres de reclusió, sinó que són centres de reinser-ció, i això sembla que no es deriva dels arguments que exposa aquest grup parlamentari. Això és un problema, i això, diguéssim que ho hauríem de xerrar en profunditat.

Jo estic una mica sorprès, diguéssim, per la idiosincràsia de les sol·licituds de com-pareixença, no?, que van sorgint, potser perquè sóc nou aquí, però considero que, al fi-nal, no tenen sentit.

I, recuperant l’argument del company socialista, no té sentit parlar de les deficièn-cies concretes d’un centre quan s’han obert centres nous, últimament, i el que estaria bé és fer un repàs més ampli de com va aquesta obertura i quins problemes dóna. Tots som conscients que en qualsevol nou centre hi han deficiències. I, simplement, no m’interes-sa quines hi ha en un centre determinat, sinó veure com el desplegament de nous cen-tres es porta, a la fi, a Catalunya.

Jo crec que, en realitat –això sembla, eh?–, sembla una corretja de transmissió direc-tament de certes demandes sindicals que podrien ser tramitades a les meses de negocia-ció entre l’Administració i els sindicats.

I, després, crec que en realitat fan política a peso. No sé si sabeu què és la política a peso, no? És anar col·locant coses i dir: «Mira, el mío pesa más que el tuyo», no? Jo crec que la política no és això; l’Administració ha d’estar a l’alçada d’aquestes coses i quan fem sol·licituds de compareixença, quan fem propostes de resolució, realment, les fem per transformar la realitat que ens envolta, que per això ens vam ficar un dia en política.

Per tot això, i, diguéssim, saltant-nos el criteri que tenim Catalunya Sí que es Pot de votar a favor de la majoria de compareixences, per aquests arguments, ens abstindrem en aquesta sol·licitud de compareixença. Entenem també que ja hem demanat o hem acordat fa uns minuts la compareixença de la mateixa persona per tractar de temes més amplis a les següents trobades, i, per tant, diguéssim, amb tots aquests arguments, con-siderem que ens hem d’abstenir, en aquesta sol·licitud.

El president



A pesar de que no acabamos de entender muy bien las deficiencias que no se pueden subsanar en una mesa de negociación sindical, en esta prisión, votaremos a favor.

Sin embargo, nos gustaría hacer un apunte. Yo creo que lo relevante, precisamente, en la apertura del Centro Penitenciario Mas d’Enric es, precisamente, pues, que se haya hecho una apertura de un centro penitenciario sin convocar plazas públicas para funcio-narios penitenciarios. Y que, por ejemplo, pues, haya triplicado el coste presupuestado y adjudicado de esa obra y de la creación de ese centro penitenciario.

Pero, sin embargo, yo creo que no será negativa, a pesar de que parece que no se va a aprobar la solicitud de comparecencia, para preguntarle sobre cuestiones que, en defi-nitiva, a pesar de que se podían solventar en la mesa, dado que no se resuelven, no nos parece mal que se traiga aquí.

El president



Sí; gràcies, senyor president. No faré ús del meu torn d’intervenció, a la vista que aquest tema ja ha estat resolt i acordat amb els grups parlamentaris.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí, té la paraula el senyor Jordi Orobitg.




Sí; moltes gràcies, senyor president. Només dir que veig que aquesta tercera compa-reixença és l’exemple paradigmàtic de la trivialització del que hauria de ser una sol·li-citud de compareixença. Lògicament, parlem de desajustos que existeixen quan s’obre una nova instal·lació, en aquest cas.

I lamentar –o sigui, no puc ometre el comentari– la contraposició d’elements ar-quitectònics que es fan en servei dels reclusos respecte del que són els drets dels treba-lladors. Crec que la nostra obligació és vetllar pels drets de tots i perquè tots duguin a terme la seva tasca en la millor de les condicions i perquè tots tinguin les millors condi-cions per poder-se reinserir en la societat, no?

Per tant, nosaltres estem aquí per treballar per a tots, i no per a un col·lectiu exclusiu.Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor diputat. Passarem a la votació d’aquesta sol·licitud de compa-reixença.

Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?Doncs, la sol·licitud de compareixença ha estat rebutjada amb un total de 7 vots a fa-

vor, del Grup Parlamentari de Ciutadans, del Grup Parlamentari Socialista i del Grup Parlamentari Popular de Catalunya; 11 vots en contra, del Grup Parlamentari de Junts pel Sí i de la CUP - Crida Constituent; i 2 abstencions, del Grup Parlamentari Catalunya Sí que es Pot.

S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a un quart de dotze del migdia i onze minuts.

Comissió de Justícia

Documents

Transcript of Comissió de Justícia