TEMA 1. LA GUERRA DEL FRANCÉS I FERRAN VII

“Per tot això declaro: que el meu Reial ànim és no solament no jurar ni accedir a aquesta Constitució ni a Decret algun de les Corts generals i extraordinàries i de les ordinàries actualment obertes, és a dir, els que siguin depressius dels drets i prerrogatives de la meva Sobirania, establerts per la Constitució i les lleis que des de fa molt de temps la Nació ha viscut, sinó el do declarar aquella Constitució i Decrets nuls i de cap valor ni efecte, ara ni en cap temps, com si no haguessin passat mai aquests actes, i es llevessin d’ enmig del temps i sense obligació en els meus Pobles i Súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir ni guardar-los. (...) Declaro reu de lesa Majestat a qui s’atreveixi o intenti (defensar els anteriors decrets) i que com a tal se li imposi la pena de la vida”

(Donat a València, a 4 de maig de 1814. Jo, i Rei). (Traduït del castellà)

«Declaración: La representación soberana de las provincias del Alto-Perú, profundamente penetrada del grandor e inmenso peso de su responsabilidad para con el cielo y la tierra, en el acto de pronunciar la suerte futura de sus comitentes, despojándose en las aras de la justicia todo espíritu de parcialidad, interés y miras privadas; habiendo implorado, llena de sumisión y respetuoso ardor, la paternal asistencia del Hacedor santo del orbe, y tranquila en lo íntimo de su conciencia por la buena fe, detención, moderación, justicia y profundas meditaciones que presiden a la presente resolución, declara solemnemente a nombre y absoluto poder de sus dignos representados: Que ha llegado el venturoso día en que los inalterables y ardientes votos del Alto Perú, por emanciparse del poder injusto, opresor y miserable de Rey Fernando VII, mil veces corroborados con la sangre de sus Hijos, consten con la solemnidad y autenticidad que al presente, y que cese para con esta privilegiada región la condición degradante de colonia de España, junto con toda dependencia, tanto de ella, como de su actual y posteriores monarcas: queen consecuencia, y siendo al mismo tiempo interesante a su dicha, no asociarse a ninguna de las repúblicas vecinas, se erige en un Estado soberano e independiente de todas las naciones, protestan a la faz de la tierra entera, que su voluntad irrevocable es gobernarse por sí mismos, y ser regidos por la constitución, leyes y autoridades que ellos propios se diesen y creyesen más conducentes a su futura felicidad en clase de nación, y el sostén inalterable de su santa religión Católica, y de los sacrosantos derechos de honor, vida, libertad, igualidad, propiedad y seguridad.”

Declaració d'Independència de Bolívia, 1825

TEMA 2. CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL (1833-1868)

Atendiendo a la necesidad y conveniencia de disminuir la deuda pública consolidada, y de entregar al interés individual la masa de bienes raíces que han venido a ser propiedad de la nación, a fin de que la agricultura y el comercio saquen de ellas las ventajas que no podrían conseguirse por entero de su actual estado, o que se demorarían con notable detrimento de la riqueza nacional otro tanto tiempo como se tardara en proceder a su venta (…) en nombre de mi excelsa hija la Reina doña Isabel he venido en decretar lo siguiente: Art 1. Quedan declarados en venta desde ahora todos los bienes raíces de cualquier clase que hubiesen pertenecido a las comunidades y corporaciones religiosas extinguidas(...)”

Reial Decret que declara la venda dels béns de les corporacions religioses, 1836

“Fa anys que la nostra classe va caminant cap a la seva ruïna. Els salaris minven. El preu dels comestibles i el de les habitacions és molt alt. Les crisis industrials se succeeixen. Hem de reduir dia a dia el cercle de les nostres necessitats, fer anar al taller les nostres dones, amb perjudici de l'educació dels nostres fills, sacrificar aquests mateixos fills a un treball prematur.

(...) Us demanem només el lliure exercici d'un dret: el dret d'associar-nos. Avui se'ns atorgar només per afavorir-nos en els casos de malaltia o de manca de treball: que se'ns atorgui, d'ara endavant, per oposar-nos a les desmesurades exigències dels amos dels tallers, per establir amb ells tarifes de salaris, per obtenir a baix preu els articles de primera necessitat, per organitzar l'ensenyament professional i per fomentar el desenvolupament de la nostra intel·ligència i atendre a tots els nostres interessos. (...)

Petició enviada a les corts pels obrers barcelonins, 1855

TEMA 3. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

“Després d'una breu discussió, perquè l'harmonia de mires que es va manifestar no donava lloc a res més, es va acordar per unanimitat:1r Que l'objecte i la bandera de la revolució a Espanya és la caiguda del Borbó.2n Que, per tal com és per als demòcrates un principi essencial del seu dogma polític el sufragi universal, i admetent els progressistes el dret modern constituent del plebiscit, la base per a l'entesa dels dos partits, ja fos per un plebiscit (..) o per unes corts constituents elegides per sufragi universal, es decidiria la forma de govern que s'hauria d'establir a Espanya (...) en el benentès que, fins que així es dicidís, havia de ser absoluta la llibertat d'impremta, i sense cap limitació al dret de reunió, perquè l'opinió nacional pogués il·lustrar-se i organitzar-se de manera adient (...).3r Que es reconegui com a cap i director militar del moviment el general Prim, que podria disposar en allò que considerés oportú, dels presents i dels seus amics (...)

Acords signats al Pacte d'Ostende,Brusel·les, 1867

“En virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosa com infortunada, jo sóc l'únic representant del dret monàrquic a Espanya (...). Òrfena la nació ara de tot dret públic i indefinidament privada de les seves llibertats, és naural que adreci la mirada envers el seu acostumat dret constitucional i envers aquelles lliures institucions (...)

Afortunadament la monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la flexibilitat necessària i totes les condicions d'encert que calen perquè tots els problemes que comporti el seu restabliment siguin resolts de conformitat amb els vots i la convivència de la nació.

No s'ha d'esperar que decideixi jo res de manera directa i arbitrària; sense corts novan resoldre els afers difícils els prínceps espanyols allà en els temps antics de la monarquia, i aquesta molt assenyada regla de conducta no he d'oblidar-la jo en la meva condició actual, i quan tots els espanyols estan ja habituats als procediments parlamentaris. (...)

Sigui com sigui la meva sort, no deixaré de ser un bon espanyol, ni com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni com a home del segle, veritablement liberal.

Manifest de Sandhurst,1 de desembre del 1874

Alfons XII

TEMA 4. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL ASL SEGLE XIX

“Els qui llauren per mitjà de criats no solen obtenir grans guanys, a causa de les despeses excessives i pel fet de dependre de mans mercenàries; i si no disposen de cap altra indústria, són pocs els estalvis que poden destinar a les millores agrícoles. Els simples colons ja fan prou d'anar passant una vida de penúries i frugal, perquè els seus fons d'explotació són reduïts, i només cal una mala anyada per col·locar-los en grans dificultats, sense poder pagar l'arrendament. De la classe dels bracers no cal dir que viu al dia, consumint diumenge el que hauran de menester per passar la setmana, per malviure la família (...). Els propietaris que tenen cura de la seva propietat, malgrat que no tenen les freqüents dificultats dels colons (...) si aconsegueixen algun excedent, el destinen a augmentar el capital en terres.”

F. Caballero: Fomento de la población rural, 1864

TEMA 5. SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

“Es va congregar al saló del palau dels Poudor, esplendorosos de llum, perfumats de flors, resplendents d'or, el “tot Barcelona” anònim i heterogeni que omple les festes de cert nivell (...). Allà hi havia la col·lecció completa de nebodes més o menys autèntiques i llunyanes dels títols, els darrers brots de grans arbres vinguts a menys (...). Per atipar-se en els “buffets” dels burgesos, mentre desdenyosament fan burla del seu origen humil i estudien la manera romàntica d'atrapar algun bon enfant de la classe de fabricants de teixits o de filats que les vulguin dur a l'altar, en el qual sacrifiquen voluntàriament virginitats i s'asseguren els aliments. Allà, constretes en un altre angle del saló per les mirades desdenyoses dels nobles, les fabricants riques, provocant les anteriors amb l'esplendor de les seves riquíssimes i modernes joies, mentre íntimament els envegen els emblemes heràldics amb què tanquen els seus escots o es recullen artísticament les trenes.”

C. Fortuny, En Poudor, 1908

“Si nosaltres declarem l'abolició completa de tots els estats, creieu que un internacionalista pot convertir-se en un instrument autoritari? No, sinó que ha d'abolir l'Estat i, si no el pot abolir, no pot anar a les corts ni hi ha d'anar. Nosaltres, que anhelem la destrucció completa de tots els governs autoritaris i el triomf de la lliure federació de les lliures associacions obreres, (...) hem de procurar per tots els mitjans possibles fer política obrera (...) i estigueu segurs que un cop nosaltres ens hàgim reunit sota la bandera del treball, no cal ocupar cap lloc al municipi, ni a la diputació provincial, ni a la diputació a Corts, perquè aconseguida la majoria, vindrà la revolució social i aleshores farem política per establir o realitzar la liquidació social”

Actes del Congrés Obrer de Barcelona, 1870

TEMA 6. L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

“El marqués de Vegallana era a Vetusta cap del partit més reaccionari entre els dinàstics (...). Tenia sempre un favorit que era el cap veritable (...), don Àlvaro Mesia, el cap del partit liberal dinàstic. El reaccionari creia que resolia els seus propis afers i en realitat obeïa les inspiracions de Mesía. Però aquest no abusava del seu poder secret. Com un jugador d'escacs que juga sol i tant s'interessa per les blanques com per les negres, don Àlvaro tenia cura dels negocis conservadors tant com dels liberals. Eren pans manllevats. Si manaven els del Marquès, repartia estancs, comissions i llicències de caça; quan venien els liberals, el marquès de Vegallana continuava sent àrbitre en les eleccions gràcies a Mesía, i donava estancs, càrrecs i fins i tot prebendes. Així era el torn pacífic a Vetusta”

Leopoldo Alas, “Clarín”, La regenta 1884-1885

“ És tard ja pe retreure els desencerts de la guerra de Cuba, per recordar la sang i els tresors que s'hauria estalviat Espanya concedint l'autonomia quan nosaltres ho dèiem, quan la insurrecció començava i els seus cabdills l'acceptaven. És tard per fer veure com la política de la guerra ha afavorit les ambicioses aspiracions dels nord-americans, sembrant en l'illa odis inesborrables que ni l'autonomia, concedida a darrera hora, ha pogut ofegar.

Avui estem al començament d'una guerra perillosísima i encara som a temps de no cometre més errors com els passats i que nosaltres també per endavant anunciàrem. La conducta dels Estats Units és injusta; la seva agressió, inqualficable. Però, és això suficient per justificar que Espanya s'enfonsi completament en la més espantosa ruïna persistint en una lluita desigual? (...) Vingui la pau, que com més pròxima millor, com més immediata més honrosa per nosaltres.”

Manifest de la Unió Catalanista contra la guerra de Cuba, 1898

TEMA 7. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

“Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.”

Missatge a la reina regent, 1888

“Base 1. Vindran a càrrec del Poder Central: a) les relacions internacionals; b) l’exèrcit de mar i terra, les obres de defensa i l’ensenyança militar; c) les relacions econòmiques d’Espanya ab los demés països, i, en conseqüència, la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes; d) la construcció i conservació de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que siguin d’interès general [...]; e) la resolució de totes les qüestions i conflictes interregionals; f) la formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes d’Aduanes, deurà distribuir-se entre les regions a proporció de sa riquesa.

Lo Poder central s’organitzarà baix lo concepte de la separació de les funcions legislativa, executiva i judicial. Lo poder legislatiu central radicarà en lo Rei o Cap de l’Estat i en una Assemblea composta de representants de les regions, elegits en forma que cada un estimi convenient [...].

PODER REGIONALBase 2. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo temperament expansiu de la nostra legislació antiga [...].Base 3. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb lo Poder central.Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. També deuran esser exercits per catalans los càrrecs militars que comportin jurisdicció.Base 5. La divisió territorial sobre la que es desenrotlla la gradació jeràrquica dels Poders governatius, administratius i judicials, tindrà per fonament la comarca natural i el municipi.Base 6. Catalunya serà l’única soberana de son govern interior [...].”

Bases per a la Constitució Regional Catalana, Manresa, 1892

TEMA 8. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL S.

“L'agricultura espanyola és encara agricultura del segle XV; agricultura del sistema “de

año y vez”, per manca d'adobs minerals i de reg artíficial; del transport a cavall per manca de camins veïnals; agricultura d'arada romana, de la collita magra de cinc o sis llavors per cadascuna de colgada, del pagès afamat, immòbil, rutinari, serf de la hipoteca i del cacic”

J. Costa: Agricultura armónica, 1911

TEMA 9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

“Primer principi de coincidència, enrobustit per seguides manifestacions de l’opinió catalana,és l’afirmació que la llei anomenada de les jurisdiccions ha de derogar-se […]. Dignificar el sufragi corromput, més ben dit, ignorat com a funció lliure dels ciutadans que amb l’emissió dels seu vot trien la representació nacional, és un altre objectiu primordial de la Solidaritat.[…] Moltes de les funcions d’ensenyança, beneficència i obres públiques han d’ésser confiades a organismes regionals, representatius de la personalitat de les regions, amb possessió de mitjans propis per a exercitar-les. […] Condició obligada de l’autonomia de les regions i dels municipis és l’atribució, a aquests organismes, de recursos econòmics propis, determinant clarament el que ha d’ésser la hisenda de l’Estat, de la Regió i del Municipi.[…] Aquests són els principis en què informaran llurs campanyes parlamentàries els senadors i diputats de la Solidaritat Catalana. […] Fora d’aquests punts de suprema convergència de l’opinió de Catalunya, quedaran partits i agrupacions en absoluta llibertat, per a defensar cadascun, en lluita noble contra tots els altres, la integritat de llur respectiu programa.”

Solidaritat Catalana. Prgrama del Tívoli, 1907

“Es va perdre Igueriben. No hi havia més remei ateses les condicions de la posició i la qualitat i quantitat de l'enemic; es va perdre Igueriben i són testimonis d'aquesta pèrdua 5000

homes concentrats a Annual, una altra posició també indefensable, que comença sent un lloc insignificant de policia i, no sabem per quines raons d'art bèl·lica indemostrables davant del judici més rudimentari que examini aquesta qüestió, acaba convertit en un camp base de concentració de 5000 homes sense defensa possible. Annual és-aquí hi ha també sagnant una frase del general Silvestre-un carreró sense sortida.

Però ja és tard, ja no hi som a temps; els 5000 homes, una porció molt considerable dels quals han estat incorporats a files només amb un mes d'instrucció, quan un reglament que tenim aquí per adornar les col·leccions del Diario Oficial estableix que el primer període d'instrucció d'un recluta abans de la seva veritable incorporació són tres mesos; quan un mes, si s'han de complir les presceripcions sanitàries, també perfectament decoratives en les Colecciones Legislativas del ministeri de Guerra, s'ha d'invertir forçosament en la vacuna; una porció considerable de soldats novells que hi arriben forçats per la mala sort, amb el record ficat molt endintre de la ment de catàstrofes, de tragèdies sagnants, de Barrancos del Lobo, de gent morta a garrotades i a pedrades per uns moros ferotges; i aquells homes que s'acaben d'incorporar recentment a files, que no saben disparar un fusell, que no saben carregar (...)”

Intervenció del diputat socialista Indalecio Prieto a les corts,21 del novembre del 1922

TEMA 10. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936)

“Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. (...)Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!”

Al·locució de Macià el 14 d'abril del 1931

“No pas de manera capriciosa, sinó per obediència deguda a imperatius de la realitat, s'anomena antimarxista aquesta candidatura i la coalició de forces polítiques i socials que li fa costat (...) Els candidats de la coalició antimarxista defensaran amb resolució i sense treva la necessitat d'una immediata derogació, per la via que en cada cas sigui procedent, dels preceptes, tant dels constitucionals com dels legals, inspirats en designis laics i socialitzadors (...) Treballaran sense descans per aconseguir la cancel·lació de totes les disposicions confiscadores de la propietat i persecutòries de la persona, de les associacions i de les creences religioses (...)”

Manifest de la coalició antimarxista de Madrid

(CEDA, Renovació Espanyola, Carlins, etc.), 1933

TEMA 11. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

TEMA 12. EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA (1939-1959)

“Don Francisco Franco Bahamonde és el cap de l'Estat espanyol. Ell, guanyant la guerra d' alliberament, va deslliurar Espanya del jou estranger. Però ell també ha sabut guanyar la batalla de la pau, i ha fet realitat el lema “España Una, Grande y Libre”

Espanya una perquè va acabar amb els partits polítics i els separatismes que enfrontaven els espanyols en una lluita fraticida. Espanya gran, perquè durant el seu cabdillatge ha progressat en la indústria, l'agricultura, les ciències i les arts, i ha assolit un nivell que ens iguala a les nacions més avançades. Espanya lliure, perquè gràcies a ell els espanyols disposen dels seus destins sense cedir mai a les pressions estrangeres.”

Cartilla escolar, 1948

“En els moments presents i en el futur immediat, allò que uneix i lliga aquest conglomerat de forces democràtiques (...) és:

1. Restablir l'ordre republicà existent després de les eleccions de febrer de 1936 (...)

2. (...) Impulsar el desenvolupament social, polític i econòmic del país per tal que segueixi el ritme dels avenços mundials, consolidant els progressos realitzats en el període republicà anterior (...)

3. Es constituirà un Consell Nacional integrat per tots aquells partits i organitzacions democràtics i per aquells elements més destacats de la resistència

4. (...) Creació d'un govern àmpliament representatiu (...) amb la missió de restablir les garanties democràtiques (...) i garantia absoluta de l'ordre que cal crear en la transició greu de la tirania a la llibertat.

5. Anul·lació total de l'Església franquista. (...) Exigència de responsabilitats i càstig exemplar per als delinqüents per mitjà de tribunals que han de constituir-se legalment. Reparacions i indemnitzacions.

6. Eleccions generals mitjançant la formació de cens. Llei electoral de caràcter proporcional. Vot directe i secret.”

Comunicat divulgat a Barcelona per l'Aliança Nacional

de Forces Democràtiques de Catalunya, 1945

TEMA 13. EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)

TEMA 14. TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA

“PREÀMBUL

La nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure

el bé de tots els qui la integren, en ús de la seua sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de dret que assegure l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tots una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i col·laborar a l'enfortiment d'unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.”

Preàmbul de la Constitució de 1978

“Reclamem el dret a esgrimir, davant ls banderes roges, les banderes que vam hissar el 18 de juliol de 1936; malgrat que s'hi oposin els falsos liberals o aquells que, infilrats en l' Administració o en les esferes del poder, somien que soni de manera ignominiosa la campaneta per a la liquidació del Règim de Francisco Franco.

Ens incumbeix un greu compromís en aquesta hora; la mateixa responsabilitat que per raons d'honor ens van fer guerrillers l'any 1936. Hem de mantenir la vigilància permanentment ordenada per Franco sobre aquells que, per la seva ideologia, són enemics conjurats d'Espanya”

J. A. Girón de Velasco, 1975