VALERIY SOKOLOV violíNIKITA BORISO-GLEBSKY violíDANA ZEMTSOV violaPAU CODINA violoncelEVGENY IZOTOV piano

PIAN0 QUINTET MASTERPIECESSCHUMANN & DVOR ÁK

10 DE MAIG DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

MÚSICA DE

CAMBRAAvui gaudirem de dues obres mestres de la música de cambra que juntament amb la que va

compondre Johannes Brahms formen els tres exemples més representatius del gènere per a

aquesta formació instrumental de quartet de corda i piano. Antonín Dvorák va escriure un nou

quintet amb piano quinze anys després del seu primer quintet op. 5, amb el qual només comparteix

la mateixa tonalitat de La major. I si en el primer començava el seu camí com a compositor, en

aquest segon, op. 81, de 1887, ja ens mostra tota la seva plenitud i el fruit d’un moment de felicitat

a la seva casa d’estiueig a Vysoka. La rebuda que va tenir a Praga el 6 de gener de 1888 va suposar

l’estrena d’un gran èxit. Un mes després, Txaikovski va visitar Praga i l’obra es va tornar a interpretar

en honor seu. L’eminent compositor rus va deixar escrit al seu diari que li havia agradat molt. Al

llarg de tot aquell any es va interpretar en diverses ciutats d’Europa i va esdevenir una de les obres

més populars de Dvorák.

El primer moviment juga amb dos temes, que va exposant amb nombroses variacions plenes de

color i de llum melodiosa. La viola i el violoncel s’alternen la veu principal sobre un substrat rítmic

del piano. El segon moviment s’anomena Dumka perquè utilitza una tonada popular de la cultura

eslava que té aquest nom i que és molt melangiosa. Dvorák l’elabora en forma de rondó, com si

fos un cant elegíac. Al tercer moviment, la forma de Scherzo es basa en una dansa txeca de ritme

vibrant, per això l’anomena Furiant. Després de l’acceleració inicial, apareix un canvi de ritme que

sembla retornar-nos a la melangia anterior amb la veu del violoncel que sobresurt entre la corda.

L’obra acaba amb un quart moviment, Finale, fet també amb un sentiment de gran vitalitat. Dvorák

el va dedicar al professor d’universitat Bohdan Neureuther i va donar el manuscrit –que fa pocs

anys es va subhastar per diversos milers d’euros– a un seu deixeble italià.

El Quintet amb piano en Mi bemoll major, op. 44, de Robert Schumann també té quatre moviments.

El va compondre en poques setmanes, entre setembre i octubre de 1842, en el que va ser el seu

any més fructífer quant a la música de cambra, ja que va culminar tres quartets de corda, un

quartet amb piano, i la Fantasiestücke per a trio amb piano. El va dedicar a la seva esposa Clara

Wieck, la gran pianista d’aquell moment i l’amor de la seva vida. Ella mateixa l’havia de tocar el

6 de desembre de 1842 en un concert privat, però, a causa d’una indisposició, la va substituir el

seu amic Felix Mendelssohn. Potser per això se sent la seva infl uència en el contrapunt trepidant

del fi nal de l’obra. En canvi, Franz Liszt, que aquell dia també hi era present, el va trobar massa “a

l’estil de Leipzig”. Va ser en aquesta ciutat precisament, a la sala de la Gewandhaus, on Clara el va

poder estrenar públicament el 8 de gener de 1843. L’èxit va ser fulgurant i ha quedat com una de

les obres emblemàtiques del Romanticisme.

El primer moviment és un enèrgic Allegro brillant que conté un tema d’amplis intervals que es

combina amb un segon tema més dolç i deliciosament romàntic. El segon moviment és una marxa

fúnebre, en tonalitat de Do menor, amb un primer tema ple de lirisme que toquen el primer violí

i el violoncel i que es combina amb un segon tema interpretat pel piano i la resta de la corda.

El tercer és l’habitual Scherzo, compost amb escales ascendents i descendents que inclou dos

trios, el primer és un cànon entre el violí i la viola i el segon és un Moto Perpetuo de gran rapidesa.

El moviment fi nal recupera el tema del primer moviment i el combina amb una doble fuga que ens

porta fi ns a l’apoteosi fi nal.

C O M E N TA R I p e r M ò n i ca Pa g ès MÚSICA DE CAMBRA 2018_2019

Schumann, Prokó� ev i Franckamb Janine Jansen i Alexander Gavrylyuk

El amor brujo i El sombrero de tres picos de Falla amb Pablo Heras-Casadoi Mahler Chamber Orchestra

Serenata de Txaikovski i Metamorfosi de Straussamb l’Orquestra Da Camera

Quintet amb piano de Brahms amb el Quartet Casals i Alexander Melnikov

Dichterliebe de Schumannamb Brad Mehldau i Ian Bostridge

Mozart, Schubert, Schumann i Mendelssohnamb Emmanuel Pahud i Éric Le Sage

Variacions Goldberg de Bachi Impromptus de Schubertamb Lars Vogt

Música callada de Mompou amb Josep Colom

Quintets per a dues violes de Mozartamb Apollon Musagète Quarteti Nils Mönkemeyer

L’Auditori de BarcelonaLepant 15008013 Barcelona

info@auditori.cat

L’Auditori és un consorci de

Mitjans patrocinadors

w w w . a u d i t o r i . c a t

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Comenta aquest concert amb

#auditori #cambra

Mitjans Patrocinadors

AAFF PIANO QUINTETS.indd 1 7/5/18 16:14

DIJOUS 10 | 20 h

MAIG DE 2018

PROGRAMA

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Valeriy Sokolov violí • Nikita Boriso-Glebsky violí • Dana Zemtsov viola • Pau Codina violoncel • Evgeny Izotov piano

1 / ANTONÍNDVORÁKNelahozeves,Bohèmia 1841 -Praga 1904

Quintet amb piano en La major núm. 2,op. 81 (1887)

I. Allegro ma non tanto

II. Dumka: Andante con moto

III. Scherzo-Furiant.

Molto vivace - Poco tranquillo

IV. Finale. Allegro

38’

2/ Quintet amb piano en Mi bemoll major,op. 44 (1842)

I. Allegro brillante

II. In modo d’una marcia.

Un poco largamente

III. Scherzo: Molto vivace

IV. Allegro ma non troppo

34’

PAUSA 15’

ROBERTSCHUMANNZwickau, Saxònia 1810 -Endenich, Renania 1856

VALERIY SOKOLOV violíEl violinista ucraïnès Valeriy Sokolov treballa regularment amb les orquestres més importants del món: Philharmonia Orchestra, Orquestra de Cambra d’Europa, Orquestra de Cleveland, Tonhalle de Zuric, Filharmònica de Rotterdam, Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, Simfònica de Tòquio, Filharmònica de Moscou i de Seül, Orquestra Nacional de França i Deutsche Kammerphilharmonie Bremen.

Aquesta temporada ha debutat al Festival de Lucerna i amb la MDR Leipzig, així com amb l’Orquestra de la Suisse Romande, i és Artist-in-Residence de la Weimar Staatskapelle.

NIKITA BORISO - GLEBSKY violí

© E

vge

ny

Evt

yuk

ho

v

Va néixer a Volgodonsk, al sud de Rússia, el 1985. Ha rebut diversos premis internacionals com el de Violinista de l’any per la Fundació Internacional Maya Plisetskaya i Rodion Shchedrin, el Premi Virtuós de la Societat de corda italiana i la Fundació Antonio Stradivari o la Medalla de la Fundació J. Sibelius a Hameenlinna, Finlàndia. Va guanyar el Concurs internacional de violí Jean Sibelius i el Fritz Kreisler l’any 2010.

Ha tocat amb les principals orquestres d’arreu del món i amb músics com Seiji Ozawa, Natalia Gutman, Gidon Kremer, Yuri Bashmet, Augustin Dumay o Andras Schiff.

EVGENY IZOTOV pianoNascut l’any 1979, prové d’una família de músics i va rebre el seu primer gran premi amb només 15 anys. Format al Conservatori Nacional de Sant Petersburg, ha estudiat a París amb Nina Seregina i Marian Rybicki. Ha guanyat el primer premi de l’Acadèmia internacional de piano Llac de Como, el Takasaki concurs internacional Art i Música, el Concurs de música de cambra de Kuhmo (Finlàndia) i el segon premi al Concurs internacional de piano George Enescu de Bucarest.

Especialment actiu als escenaris de Rússia, Europa, Japó, Corea del Sud i Brasil, ha debutat a sales com el Wigmore Hall, el Festspielhaus Baden-Baden, la Philharmonie Essen, la Salle Cortot i The Sage Gateshead.

DANA ZEMTSOV viola©

Mar

ije v

an d

en

Be

rgNascuda a Mèxic l’any 1992, va començar a estudiar violí amb quatre anys i viola amb dotze. Es va formar al Conservatori de Maastricht i ha guanyat els concursos Princesa Cristina, el Premi de la TV holandesa i el de Jove músic de l’any.

Ha tocat arreu d’Europa, tant com a solista com amb els seus projectes de cambra. Ha debutat a sales holandeses com el Concertgebouw, De Doelen, Oosterpoort, De Vereniging i Philipszaal. Ha col·laborat amb músics com Itzhak Perlman, Boris Berezovsky, Janine Jansen, Martin Fröst, Giovanni Sollima i Ilya Gringolts.

Concert enregistrat per RNE

PAU CODINA violoncelCodina va néixer a Barcelona l’any 1988 i va realitzar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Manlleu, la Yehudi Menuhin School, la Guildhall School of Music & Drama i la Chapelle Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les.

Com a solista ha tocat en grans sales arreu d’Europa com el Royal Festival Hall, el Wigmore Hall, el Palau de la Música Catalana i el Teatro Monumental de Madrid, i amb orquestres com l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, la de Cambra de Wallonie i la d’Andorra, l’OBC i l’Orquestra de RTVE, entre d’altres. Apassionat de la música de cambra, forma part del Quartet Idomeneo, el Trio Fortuny i l’Oculi Ensemble, amb els quals desenvolupa un treball regular i de fons. L’han reconegut amb el primer premi del concurs Guilhermina Suggia, el premi Schlosskonzert del Festival Internacional de Kronberg i el primer premi i el premi especial EMCY del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya.

© M

ay Z

ircu

s

AAFF PIANO QUINTETS.indd 2 7/5/18 16:14

VALERIY SOKOLOV violíNIKITA BORISO-GLEBSKY violíDANA ZEMTSOV violaPAU CODINA violoncelEVGENY IZOTOV piano

PIAN0 QUINTET MASTERPIECESSCHUMANN & DVOR ÁK

10 DE MAIG DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

MÚSICA DE

CAMBRAAvui gaudirem de dues obres mestres de la música de cambra que juntament amb la que va

compondre Johannes Brahms formen els tres exemples més representatius del gènere per a

aquesta formació instrumental de quartet de corda i piano. Antonín Dvorák va escriure un nou

quintet amb piano quinze anys després del seu primer quintet op. 5, amb el qual només comparteix

la mateixa tonalitat de La major. I si en el primer començava el seu camí com a compositor, en

aquest segon, op. 81, de 1887, ja ens mostra tota la seva plenitud i el fruit d’un moment de felicitat

a la seva casa d’estiueig a Vysoka. La rebuda que va tenir a Praga el 6 de gener de 1888 va suposar

l’estrena d’un gran èxit. Un mes després, Txaikovski va visitar Praga i l’obra es va tornar a interpretar

en honor seu. L’eminent compositor rus va deixar escrit al seu diari que li havia agradat molt. Al

llarg de tot aquell any es va interpretar en diverses ciutats d’Europa i va esdevenir una de les obres

més populars de Dvorák.

El primer moviment juga amb dos temes, que va exposant amb nombroses variacions plenes de

color i de llum melodiosa. La viola i el violoncel s’alternen la veu principal sobre un substrat rítmic

del piano. El segon moviment s’anomena Dumka perquè utilitza una tonada popular de la cultura

eslava que té aquest nom i que és molt melangiosa. Dvorák l’elabora en forma de rondó, com si

fos un cant elegíac. Al tercer moviment, la forma de Scherzo es basa en una dansa txeca de ritme

vibrant, per això l’anomena Furiant. Després de l’acceleració inicial, apareix un canvi de ritme que

sembla retornar-nos a la melangia anterior amb la veu del violoncel que sobresurt entre la corda.

L’obra acaba amb un quart moviment, Finale, fet també amb un sentiment de gran vitalitat. Dvorák

el va dedicar al professor d’universitat Bohdan Neureuther i va donar el manuscrit –que fa pocs

anys es va subhastar per diversos milers d’euros– a un seu deixeble italià.

El Quintet amb piano en Mi bemoll major, op. 44, de Robert Schumann també té quatre moviments.

El va compondre en poques setmanes, entre setembre i octubre de 1842, en el que va ser el seu

any més fructífer quant a la música de cambra, ja que va culminar tres quartets de corda, un

quartet amb piano, i la Fantasiestücke per a trio amb piano. El va dedicar a la seva esposa Clara

Wieck, la gran pianista d’aquell moment i l’amor de la seva vida. Ella mateixa l’havia de tocar el

6 de desembre de 1842 en un concert privat, però, a causa d’una indisposició, la va substituir el

seu amic Felix Mendelssohn. Potser per això se sent la seva infl uència en el contrapunt trepidant

del fi nal de l’obra. En canvi, Franz Liszt, que aquell dia també hi era present, el va trobar massa “a

l’estil de Leipzig”. Va ser en aquesta ciutat precisament, a la sala de la Gewandhaus, on Clara el va

poder estrenar públicament el 8 de gener de 1843. L’èxit va ser fulgurant i ha quedat com una de

les obres emblemàtiques del Romanticisme.

El primer moviment és un enèrgic Allegro brillant que conté un tema d’amplis intervals que es

combina amb un segon tema més dolç i deliciosament romàntic. El segon moviment és una marxa

fúnebre, en tonalitat de Do menor, amb un primer tema ple de lirisme que toquen el primer violí

i el violoncel i que es combina amb un segon tema interpretat pel piano i la resta de la corda.

El tercer és l’habitual Scherzo, compost amb escales ascendents i descendents que inclou dos

trios, el primer és un cànon entre el violí i la viola i el segon és un Moto Perpetuo de gran rapidesa.

El moviment fi nal recupera el tema del primer moviment i el combina amb una doble fuga que ens

porta fi ns a l’apoteosi fi nal.

C O M E N TA R I p e r M ò n i c a Pa g è s MÚSICA DE CAMBRA 2018_2019

Schumann, Prokó� ev i Franckamb Janine Jansen i Alexander Gavrylyuk

El amor brujo i El sombrero de tres picos de Falla amb Pablo Heras-Casadoi Mahler Chamber Orchestra

Serenata de Txaikovski i Metamorfosi de Straussamb l’Orquestra Da Camera

Quintet amb piano de Brahms amb el Quartet Casals i Alexander Melnikov

Dichterliebe de Schumannamb Brad Mehldau i Ian Bostridge

Mozart, Schubert, Schumann i Mendelssohnamb Emmanuel Pahud i Éric Le Sage

Variacions Goldberg de Bachi Impromptus de Schubertamb Lars Vogt

Música callada de Mompou amb Josep Colom

Quintets per a dues violes de Mozartamb Apollon Musagète Quarteti Nils Mönkemeyer

L’Auditori de BarcelonaLepant 15008013 Barcelona

info@auditori.cat

L’Auditori és un consorci de

Mitjans patrocinadors

w w w . a u d i t o r i . c a t

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Comenta aquest concert amb

#auditori #cambra

Mitjans Patrocinadors

AAFF PIANO QUINTETS.indd 1 7/5/18 16:14

DIJOUS 10 | 20 h

MAIG DE 2018

PROGRAMA

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Valeriy Sokolov violí • Nikita Boriso-Glebsky violí • Dana Zemtsov viola • Pau Codina violoncel • Evgeny Izotov piano

1 / ANTONÍNDVORÁKNelahozeves,Bohèmia 1841 -Praga 1904

Quintet amb piano en La major núm. 2,op. 81 (1887)

I. Allegro ma non tanto

II. Dumka: Andante con moto

III. Scherzo-Furiant.

Molto vivace - Poco tranquillo

IV. Finale. Allegro

38’

2/ Quintet amb piano en Mi bemoll major,op. 44 (1842)

I. Allegro brillante

II. In modo d’una marcia.

Un poco largamente

III. Scherzo: Molto vivace

IV. Allegro ma non troppo

34’

PAUSA 15’

ROBERTSCHUMANNZwickau, Saxònia 1810 -Endenich, Renania 1856

VALERIY SOKOLOV violíEl violinista ucraïnès Valeriy Sokolov treballa regularment amb les orquestres més importants del món: Philharmonia Orchestra, Orquestra de Cambra d’Europa, Orquestra de Cleveland, Tonhalle de Zuric, Filharmònica de Rotterdam, Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, Simfònica de Tòquio, Filharmònica de Moscou i de Seül, Orquestra Nacional de França i Deutsche Kammerphilharmonie Bremen.

Aquesta temporada ha debutat al Festival de Lucerna i amb la MDR Leipzig, així com amb l’Orquestra de la Suisse Romande, i és Artist-in-Residence de la Weimar Staatskapelle.

NIKITA BORISO - GLEBSKY violí

© E

vge

ny

Evt

yuk

ho

v

Va néixer a Volgodonsk, al sud de Rússia, el 1985. Ha rebut diversos premis internacionals com el de Violinista de l’any per la Fundació Internacional Maya Plisetskaya i Rodion Shchedrin, el Premi Virtuós de la Societat de corda italiana i la Fundació Antonio Stradivari o la Medalla de la Fundació J. Sibelius a Hameenlinna, Finlàndia. Va guanyar el Concurs internacional de violí Jean Sibelius i el Fritz Kreisler l’any 2010.

Ha tocat amb les principals orquestres d’arreu del món i amb músics com Seiji Ozawa, Natalia Gutman, Gidon Kremer, Yuri Bashmet, Augustin Dumay o Andras Schiff.

EVGENY IZOTOV pianoNascut l’any 1979, prové d’una família de músics i va rebre el seu primer gran premi amb només 15 anys. Format al Conservatori Nacional de Sant Petersburg, ha estudiat a París amb Nina Seregina i Marian Rybicki. Ha guanyat el primer premi de l’Acadèmia internacional de piano Llac de Como, el Takasaki concurs internacional Art i Música, el Concurs de música de cambra de Kuhmo (Finlàndia) i el segon premi al Concurs internacional de piano George Enescu de Bucarest.

Especialment actiu als escenaris de Rússia, Europa, Japó, Corea del Sud i Brasil, ha debutat a sales com el Wigmore Hall, el Festspielhaus Baden-Baden, la Philharmonie Essen, la Salle Cortot i The Sage Gateshead.

DANA ZEMTSOV viola

© M

arije

van

de

n B

erg

Nascuda a Mèxic l’any 1992, va començar a estudiar violí amb quatre anys i viola amb dotze. Es va formar al Conservatori de Maastricht i ha guanyat els concursos Princesa Cristina, el Premi de la TV holandesa i el de Jove músic de l’any.

Ha tocat arreu d’Europa, tant com a solista com amb els seus projectes de cambra. Ha debutat a sales holandeses com el Concertgebouw, De Doelen, Oosterpoort, De Vereniging i Philipszaal. Ha col·laborat amb músics com Itzhak Perlman, Boris Berezovsky, Janine Jansen, Martin Fröst, Giovanni Sollima i Ilya Gringolts.

Concert enregistrat per RNE

PAU CODINA violoncelCodina va néixer a Barcelona l’any 1988 i va realitzar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Manlleu, la Yehudi Menuhin School, la Guildhall School of Music & Drama i la Chapelle Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les.

Com a solista ha tocat en grans sales arreu d’Europa com el Royal Festival Hall, el Wigmore Hall, el Palau de la Música Catalana i el Teatro Monumental de Madrid, i amb orquestres com l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, la de Cambra de Wallonie i la d’Andorra, l’OBC i l’Orquestra de RTVE, entre d’altres. Apassionat de la música de cambra, forma part del Quartet Idomeneo, el Trio Fortuny i l’Oculi Ensemble, amb els quals desenvolupa un treball regular i de fons. L’han reconegut amb el primer premi del concurs Guilhermina Suggia, el premi Schlosskonzert del Festival Internacional de Kronberg i el primer premi i el premi especial EMCY del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya.

© M

ay Z

ircu

s

AAFF PIANO QUINTETS.indd 2 7/5/18 16:14

DIJOUS 10 | 20 h

MAIG DE 2018

PROGRAMA

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

Valeriy Sokolov violí • Nikita Boriso-Glebsky violí • Dana Zemtsov viola • Pau Codina violoncel • Evgeny Izotov piano

1 / ANTONÍNDVORÁKNelahozeves,Bohèmia 1841 -Praga 1904

Quintet amb piano en La major núm. 2,op. 81 (1887)

I. Allegro ma non tanto

II. Dumka: Andante con moto

III. Scherzo-Furiant.

Molto vivace - Poco tranquillo

IV. Finale. Allegro

38’

2/ Quintet amb piano en Mi bemoll major,op. 44 (1842)

I. Allegro brillante

II. In modo d’una marcia.

Un poco largamente

III. Scherzo: Molto vivace

IV. Allegro ma non troppo

34’

PAUSA 15’

ROBERTSCHUMANNZwickau, Saxònia 1810 -Endenich, Renania 1856

VALERIY SOKOLOV violíEl violinista ucraïnès Valeriy Sokolov treballa regularment amb les orquestres més importants del món: Philharmonia Orchestra, Orquestra de Cambra d’Europa, Orquestra de Cleveland, Tonhalle de Zuric, Filharmònica de Rotterdam, Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, Simfònica de Tòquio, Filharmònica de Moscou i de Seül, Orquestra Nacional de França i Deutsche Kammerphilharmonie Bremen.

Aquesta temporada ha debutat al Festival de Lucerna i amb la MDR Leipzig, així com amb l’Orquestra de la Suisse Romande, i és Artist-in-Residence de la Weimar Staatskapelle.

NIKITA BORISO - GLEBSKY violí

© E

vge

ny

Evt

yuk

ho

v

Va néixer a Volgodonsk, al sud de Rússia, el 1985. Ha rebut diversos premis internacionals com el de Violinista de l’any per la Fundació Internacional Maya Plisetskaya i Rodion Shchedrin, el Premi Virtuós de la Societat de corda italiana i la Fundació Antonio Stradivari o la Medalla de la Fundació J. Sibelius a Hameenlinna, Finlàndia. Va guanyar el Concurs internacional de violí Jean Sibelius i el Fritz Kreisler l’any 2010.

Ha tocat amb les principals orquestres d’arreu del món i amb músics com Seiji Ozawa, Natalia Gutman, Gidon Kremer, Yuri Bashmet, Augustin Dumay o Andras Schiff.

EVGENY IZOTOV pianoNascut l’any 1979, prové d’una família de músics i va rebre el seu primer gran premi amb només 15 anys. Format al Conservatori Nacional de Sant Petersburg, ha estudiat a París amb Nina Seregina i Marian Rybicki. Ha guanyat el primer premi de l’Acadèmia internacional de piano Llac de Como, el Takasaki concurs internacional Art i Música, el Concurs de música de cambra de Kuhmo (Finlàndia) i el segon premi al Concurs internacional de piano George Enescu de Bucarest.

Especialment actiu als escenaris de Rússia, Europa, Japó, Corea del Sud i Brasil, ha debutat a sales com el Wigmore Hall, el Festspielhaus Baden-Baden, la Philharmonie Essen, la Salle Cortot i The Sage Gateshead.

DANA ZEMTSOV viola

© M

arije

van

de

n B

erg

Nascuda a Mèxic l’any 1992, va començar a estudiar violí amb quatre anys i viola amb dotze. Es va formar al Conservatori de Maastricht i ha guanyat els concursos Princesa Cristina, el Premi de la TV holandesa i el de Jove músic de l’any.

Ha tocat arreu d’Europa, tant com a solista com amb els seus projectes de cambra. Ha debutat a sales holandeses com el Concertgebouw, De Doelen, Oosterpoort, De Vereniging i Philipszaal. Ha col·laborat amb músics com Itzhak Perlman, Boris Berezovsky, Janine Jansen, Martin Fröst, Giovanni Sollima i Ilya Gringolts.

Concert enregistrat per RNE

PAU CODINA violoncelCodina va néixer a Barcelona l’any 1988 i va realitzar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Manlleu, la Yehudi Menuhin School, la Guildhall School of Music & Drama i la Chapelle Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les.

Com a solista ha tocat en grans sales arreu d’Europa com el Royal Festival Hall, el Wigmore Hall, el Palau de la Música Catalana i el Teatro Monumental de Madrid, i amb orquestres com l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, la de Cambra de Wallonie i la d’Andorra, l’OBC i l’Orquestra de RTVE, entre d’altres. Apassionat de la música de cambra, forma part del Quartet Idomeneo, el Trio Fortuny i l’Oculi Ensemble, amb els quals desenvolupa un treball regular i de fons. L’han reconegut amb el primer premi del concurs Guilhermina Suggia, el premi Schlosskonzert del Festival Internacional de Kronberg i el primer premi i el premi especial EMCY del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya.

© M

ay Z

ircu

s

AAFF PIANO QUINTETS.indd 2 7/5/18 16:14

VALERIY SOKOLOV violíNIKITA BORISO-GLEBSKY violíDANA ZEMTSOV violaPAU CODINA violoncelEVGENY IZOTOV piano

PIAN0 QUINTET MASTERPIECESSCHUMANN & DVOR ÁK

10 DE MAIG DE 2018SALA 2 ORIOL MARTORELL

MÚSICA DE

CAMBRAAvui gaudirem de dues obres mestres de la música de cambra que juntament amb la que va

compondre Johannes Brahms formen els tres exemples més representatius del gènere per a

aquesta formació instrumental de quartet de corda i piano. Antonín Dvorák va escriure un nou

quintet amb piano quinze anys després del seu primer quintet op. 5, amb el qual només comparteix

la mateixa tonalitat de La major. I si en el primer començava el seu camí com a compositor, en

aquest segon, op. 81, de 1887, ja ens mostra tota la seva plenitud i el fruit d’un moment de felicitat

a la seva casa d’estiueig a Vysoka. La rebuda que va tenir a Praga el 6 de gener de 1888 va suposar

l’estrena d’un gran èxit. Un mes després, Txaikovski va visitar Praga i l’obra es va tornar a interpretar

en honor seu. L’eminent compositor rus va deixar escrit al seu diari que li havia agradat molt. Al

llarg de tot aquell any es va interpretar en diverses ciutats d’Europa i va esdevenir una de les obres

més populars de Dvorák.

El primer moviment juga amb dos temes, que va exposant amb nombroses variacions plenes de

color i de llum melodiosa. La viola i el violoncel s’alternen la veu principal sobre un substrat rítmic

del piano. El segon moviment s’anomena Dumka perquè utilitza una tonada popular de la cultura

eslava que té aquest nom i que és molt melangiosa. Dvorák l’elabora en forma de rondó, com si

fos un cant elegíac. Al tercer moviment, la forma de Scherzo es basa en una dansa txeca de ritme

vibrant, per això l’anomena Furiant. Després de l’acceleració inicial, apareix un canvi de ritme que

sembla retornar-nos a la melangia anterior amb la veu del violoncel que sobresurt entre la corda.

L’obra acaba amb un quart moviment, Finale, fet també amb un sentiment de gran vitalitat. Dvorák

el va dedicar al professor d’universitat Bohdan Neureuther i va donar el manuscrit –que fa pocs

anys es va subhastar per diversos milers d’euros– a un seu deixeble italià.

El Quintet amb piano en Mi bemoll major, op. 44, de Robert Schumann també té quatre moviments.

El va compondre en poques setmanes, entre setembre i octubre de 1842, en el que va ser el seu

any més fructífer quant a la música de cambra, ja que va culminar tres quartets de corda, un

quartet amb piano, i la Fantasiestücke per a trio amb piano. El va dedicar a la seva esposa Clara

Wieck, la gran pianista d’aquell moment i l’amor de la seva vida. Ella mateixa l’havia de tocar el

6 de desembre de 1842 en un concert privat, però, a causa d’una indisposició, la va substituir el

seu amic Felix Mendelssohn. Potser per això se sent la seva infl uència en el contrapunt trepidant

del fi nal de l’obra. En canvi, Franz Liszt, que aquell dia també hi era present, el va trobar massa “a

l’estil de Leipzig”. Va ser en aquesta ciutat precisament, a la sala de la Gewandhaus, on Clara el va

poder estrenar públicament el 8 de gener de 1843. L’èxit va ser fulgurant i ha quedat com una de

les obres emblemàtiques del Romanticisme.

El primer moviment és un enèrgic Allegro brillant que conté un tema d’amplis intervals que es

combina amb un segon tema més dolç i deliciosament romàntic. El segon moviment és una marxa

fúnebre, en tonalitat de Do menor, amb un primer tema ple de lirisme que toquen el primer violí

i el violoncel i que es combina amb un segon tema interpretat pel piano i la resta de la corda.

El tercer és l’habitual Scherzo, compost amb escales ascendents i descendents que inclou dos

trios, el primer és un cànon entre el violí i la viola i el segon és un Moto Perpetuo de gran rapidesa.

El moviment fi nal recupera el tema del primer moviment i el combina amb una doble fuga que ens

porta fi ns a l’apoteosi fi nal.

C O M E N TA R I p e r M ò n i c a Pa g è s MÚSICA DE CAMBRA 2018_2019

Schumann, Prokó� ev i Franckamb Janine Jansen i Alexander Gavrylyuk

El amor brujo i El sombrero de tres picos de Falla amb Pablo Heras-Casadoi Mahler Chamber Orchestra

Serenata de Txaikovski i Metamorfosi de Straussamb l’Orquestra Da Camera

Quintet amb piano de Brahms amb el Quartet Casals i Alexander Melnikov

Dichterliebe de Schumannamb Brad Mehldau i Ian Bostridge

Mozart, Schubert, Schumann i Mendelssohnamb Emmanuel Pahud i Éric Le Sage

Variacions Goldberg de Bachi Impromptus de Schubertamb Lars Vogt

Música callada de Mompou amb Josep Colom

Quintets per a dues violes de Mozartamb Apollon Musagète Quarteti Nils Mönkemeyer

L’Auditori de BarcelonaLepant 15008013 Barcelona

info@auditori.cat

L’Auditori és un consorci de

Mitjans patrocinadors

w w w . a u d i t o r i . c a t

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Comenta aquest concert amb

#auditori #cambra

Mitjans Patrocinadors

AAFF PIANO QUINTETS.indd 1 7/5/18 16:14