1

Comentari de la Sentncia de la Sala Social del T.S. de 24-6-2014 en Recurs de Cassaci per a la Unificaci de

la Doctrina (JUR/2014/198256)

La sentncia de la Sala Quarta del TS, de 24 de juny de 2014 rectifica la doctrina en matria dels acomiadaments per causes objectives del personal inter de les administracions pbliques. La Sentncia revoca la dictada en primera instncia pel TSJ de Madrid. Matria: Acomiadament collectiu de personal inter al Servei de lAdministraci. Parts: CCOO i UGT / Universitat Politcnica de Madrid. Ponent: Sr. Jos Manuel Lpez Garcia de la Serrana. Fets: Per Acord del Consell de Govern de la UPM es va procedir a modificar la Relaci de Llocs de Treball de la Universitat, amb lamortitzaci de 145 llocs de personal funcionari i 156 llocs de treball de personal laboral temporal amb contracte dinterinitat per vacant. La sentncia dinstncia: La sentncia de la Sala Social del TSJ de Madrid va desestimar la demanda dacomiadament collectiu instada per cadascun dels sindicats actors (demandes acumulades) per entendre que lamortitzaci dels llocs de treball del personal laboral acordada per la Universitat era justa causa per lextinci dels contractes, sense necessitat dacudir als procediments dels articles 51 i 52 de lET. La sentncia dictada en cassaci: El TS revoca lanterior sentncia del TSJ (amb canvi de criteri) entenent que cal aplicar lart. 51 de lET en relaci amb la Disposici Addicional Vintena del mateix text legal i, en conseqncia, declara la nullitat dels acomiadaments collectius produts per manca de procediment. Nova doctrina: La doctrina continguda en aquesta nova sentncia s aplicable tant al personal indefinit no fix com al personal inter per vacant de lAdministraci. Breu histria de levoluci de la doctrina en aquesta matria: Cal recordar que la Sentncia del TS de 16 de setembre de 2009 (dictada en recurs de cassaci per a la unificaci de la doctrina i que va confirmar la dictada per la Sala Social del TSJ de Catalunya) establ una diferncia molt significativa en relaci a lextinci de la relaci contractual del personal inter per vacant respecte del personal indefinit no fix. En el primer cas lextinci del contracte es podia produir, tant per la provisi definitiva del lloc de treball (ats que el personal inter ocupa un lloc definit i concret a la Relaci de Llocs de Treball), com per lamortitzaci del lloc. Com que en ambds casos es produa causa justa dextinci, la conseqncia s que davant del cessament no hi havia obligaci dindemnitzar. En el cas del personal indefinit no fix, en canvi, lextinci noms es podia produir per la provisi definitiva del lloc de treball, per assimilaci de les causes dextinci contractuals amb el personal fix. A ms, en aquest cas segons la

2

dita sentncia- el personal indefinit no fix ocupa una plaa i no un lloc. En definitiva, lamortitzaci del lloc de treball del personal laboral inter per vacant suposava causa justa dextinci, per lamortitzaci que afects al personal indefinit no fix havia de tenir el mateix tracte que pel personal laboral fix: tramitar-se de conformitat a qualsevol acomiadament per causes objectives. Feta aquesta distinci entre ambds tipus de personal, les resolucions judicials posteriors a la reforma laboral, dacord amb la Disposici Addicional vintena de lET, van seguir aquests mateixos criteris. Es poden citar les Sentncies del 18 de mar de 2014, del Ple del TS i la STSJ de Catalunya de 27 dabril de 14, pel que fa al personal laboral indefinit no fix. En canvi, en relaci al personal amb vincle inter per vacant, les resolucions judicials han vingut considerat que lextinci per amortitzaci del lloc de treball s justa causa de cessament del treballador o treballadora, sempre que el procediment damortitzaci shagi realitzat de conformitat amb la normativa de dret administratiu corresponent. Cal fer un petit parntesi per dir que la nova Llei Reguladora de la Jurisdicci Social (LRJS) permet la competncia funcional per connexi (qesti prejudicial contenciosa administrativa) en el seu article 4, quan estableix que La competncia dels rgans jurisdiccionals de lordre social sestendr al coneixement i decisi de les qestions prvies i prejudicials que no pertanyin a aquest ordre, que estiguin directament relacionades amb les atribudes a aquest.... I desprs indica que Les qestions prvies i prejudicials seran decidides en la resoluci judicial que posi fi al procs. La decisi que es pronunci no produir efectes fora del procs en el qual es dicti. s important aquest precepte perqu permet plantejar en la demanda dacomiadament (ordre Social) la illegalitat del procediment damortitzaci de la/les plaa/ces (que fins la reforma de la Llei de la Jurisdicci Social shavia de formular davant la Jurisdicci contenciosa administrativa), de manera que la Jurisdicci Social pot entrar a jutjar sobre el procediment administratiu de lamortitzaci, tot i que la seva sentncia noms tindr efectes pel cas concret. s a dir, davant dun acomiadament daquestes caracterstiques, la persona afectada ja no haur danar a la doble via (com fins passava abans de la nova Llei de la Jurisdicci), i sestalviar la demanda contenciosa. El que sacaba de dir es troba a la Sentncia del TS de 6 de juny de 2012 (Ponent Sra. M. Luisa Segoviano Astaburuaga), entre daltres. Tancat el parntesi. Per tant, la doctrina va establir una important diferenciaci entre les conseqncies de lextinci per amortitzaci del lloc ocupat per cada tipus de personal. En el cas del personal indefinit no fix havia de canalitzar-se a travs del procediment de lacomiadament objectiu i amb la indemnitzaci de 20 dies per any treballat, mentre

http://www.boe.es/boe/dias/2011/10/11/pdfs/BOE-A-2011-15936.pdf

3

que lamortitzaci de llocs ocupats pel personal inter per vacant era causa justa dextinci. Posteriorment la doctrina es va modificar, considerant que, tant en un cas com en laltre, l amortitzaci era una causa justa dextinci del contracte (Sentncies del TS de 22 de juliol de 2013, en Unificaci de doctrina, i de 23 doctubre de 2013), tot declarant que les administracions pbliques poden amortitzar els llocs de treball ocupats per personal indefinit no fix sense necessitat dacudir als articles 51 o 52 de lET i, en conseqncia, sense dret a la indemnitzaci prevista en aquells preceptes. Se senyala, en la doctubre, que per evitar una situaci de tracte desigual injustificat, en el cas del personal indefinit no fix sha daplicar per analogia la indemnitzaci prevista a lart. 49.1.c) ET. Largument que preval en aquella doctrina s que tant un tipus com laltre de personal t un vincle temporal amb lAdministraci Pblica; que la naturalesa jurdica de lestabilitat en locupaci pblica fa que shagi daccedir mitjanant un procediment selectiu dacord amb els principis de mrit, capacitat i igualtat de larticle 23 CE, i que la finalitzaci contractual tant pot produir-se per no superaci del procs selectiu, com per amortitzaci de les places. Arguments que modifiquen el criteri i la doctrina: La Sentncia que ara s objecte daquest comentari, per, estableix que lanterior doctrina sha de modificar desprs de lentrada en vigor de la Disposici Addicional 20a. de lET, que millora all disposat a la Directiva Comunitria 1998/59/CE, de 20 de juliol. Assenyala aquesta sentncia que lltim pargraf de la disposici (prioritat de permanncia del personal fix) evidencia que tant saplica al personal indefinit no fix com a linter per vacant. La novetat doctrinal utilitzada per resoldre la qesti objecte de debat la constitueix lanlisi de la naturalesa jurdica dels contractes dinterinitat per vacant i esbrinar sobre la base de la seva naturalesa, quina s la causa que permet el seu acabament. Pel que fa a la seva naturalesa, a criteri del TS sense dubte es tracte de contractes temporals (art. 15.1.c) de lET) que es troben subjectes al compliment del termini pactat: la cobertura reglamentria de la plaa interinament ocupada. En conseqncia, estamos ante una obligacin a plazo, a trmino, y no ante una obligacin sujeta a condicin resolutoria explcita o implcita. No existeix, per tant, una obligaci condicional (arts. 1.113 i segents del Codi Civil). La Sentncia entn que ens trobem davant duna obligaci a termini perqu no sabem quan es produir el termini (certus an et incertus quando): es tracte dun termini cert (que algun dia arribar) per amb la incertesa del quan. En paraules de la sentncia nos encontramos ante un contrato temporal de duracin indeterminada pero en el que consta que el trmino pactado llegar: cuando la vacante ocupada se cubra tras finalizar el proceso de seleccin que se convocar para cubrirla, i s per aix que La amortizacin de esos puestos de trabajo, mediante una nueva ordenacin de los

4

puestos de trabajo, aunque lcita y permitida por el art. 74 del EBEP, no puede conllevar la automtica extincin del contrato de interinidad celebrado para cubrirla porque no est prevista legalmente como causa de extincin de esos contratos sujetos a un trmino, a un plazo cuya mayor o menor duracin se ha fijado por la norma y depende de la diligencia de la empleadora en poner en marcha los oportunos procesos de seleccin. Per a recolzar aquesta argumentaci, la sentncia deixa clar que, malgrat que la doctrina anterior havia considerat lamortitzaci del lloc ocupat implcitament causa dextinci, cal rebutjar-ho per quant no ens trobem davant duna obligaci condicional sin a termini (incert), per sense dubte a termini. Per tant, lamortitzaci dels llocs de treball no porta implcita la rescissi dels contractes perqu suposaria lextinci del contracte abans de larribada del venciment, per la qual cosa, si aquesta es produeix, haur de procedir-se de conformitat amb els articles 51, 52 i 56 ET i indemnitzar de conformitat. Esmentar que, pel que fa a la indemnitzaci de larticle 49.1.c) que sha comentat ms amunt, aquesta sentncia entn que noms es pot predicar dels contractes que finalitzen