Com s’ho fan alguns animals no voladors per a colonitzar territoris molt llunyans i separats per braços de mar de

milers de quilòmetres?

Text: EDUARD MARTORELL

Com s’arriba a una illa llunyana?

20 > CAVALL FORT 1173

Les plantes, els fongs i els microorganismes arriben fàcilment arreu perquè les seves llavors i espores poden ser transportades per l’aire durant centenars i milers de quilòmetres. Quan cauen so-bre terra ferma i fèrtil, allà on sigui, és fàcil imaginar que puguin germinar i colo-nitzar el nou territori.

La capacitat de volar de molts ocells, molts insectes i els ratpenats també facili-ten les colonitzacions. Però entendre com han arribat a una d’aquestes terres llunya-nes i isolades altres espècies animals com rèptils, amfibis i mamífers no voladors ja no és tan evident. El secret es troba en les dispersi-ons passives, és a dir, en les maneres de desplaçar-se que no depenen dels òrgans locomotors, les que no de-penen de la capacitat pròpia de bellugar-se. Ara us expli-quem els cinc grans grups de dispersió passiva que existeixen.

LA NATURA

Viatjar sense bellugar-se

Fotografies: AGE FOTOSTOCK.Patrick Frischknecht (dent de lleó amb llavors volant), Science Photo Library (Krakatoa i gota d’aigua), Gerald & Buff Corsi (bota), Scott Camazi-ne (gos), Tobias Bernhard (coco flotant).

Com s’arriba a una illa llunyana?

CAVALL FORT 1173 > 21

Com dibuixaríeu una illa?

Si us demanen que en dibuixeu una de ben

perduda, enmig de la im-mensitat d’un gran mar,

oi que hi dibuixaríeu alguna planta, i potser

algun animaló? Ben fet! Les illes no són ermes;

totes contenen diferents formes de

vida.

Una illa “nova”El 1883 una explosió extraordinària d’origen volcànic va destruir les dues terceres parts de Krakatoa, una peti-ta illa situada entre Sumatra i Java, al sud-est asiàtic. No hi va quedar ni rastre de vida. L’any 1933 l’illa, que veieu a la foto, ja estava ocupada amb 271 espè-cies de plantes i 29 espècies d’ocells ter-restres. Com hi devien arribar? Doncs segurament d’alguna de les maneres que us expliquem.

PEL VENT: l’anemocòriaEl vent desplaça espores i cists (un tipus de cèl-lules) que es poden mantenir en suspensió en l’aire durant dies i dies. Els vents una mica més forts po-den enlairar aranyes. Quan aquests vents són molt forts, com per exemple els huracanats, poden enlai-rar i dispersar a grandíssimes distàncies petits am-fibis i peixos i, sobretot, els seus ous. Es coneix una espècie de granota a Nova Guinea que es dispersa d’aquesta manera: pon els ous a sobre de les molses de les zones més altes de les illes i els vents huraca-nats els transporten d’illa en illa. Ja n’hi ha d’espavi-lades, de granotes!

PER L’AIGUA: la hidrocòriaLa diferència de densitat de l’aigua o de la salinitat són factors que afavoreixen o no la dispersió de moltes espècies planc-tòniques. Per una altra banda, cada vega-da que s’han obert canals (com el de Suez o el de Panamà), s’ha afavorit la colonit-zació de nous mars per molts organismes marins procedents d’una o l’altra banda del canal. I és que els organismes aprofiten tots els nous camins que se’ls obren!

LA NATURA

PER L’ACCIÓ DE LES PERSONES O ELS SEUS GINYS: l’antropocòria

Una gran quantitat d’animals i vegetals han estat trans-portats d’uns continents a uns altres. Molt sovint, volun-tàriament: animals domèstics, de caça, per als zoològics, per a tenir a casa per a fer-nos companyia… Altres vega-des, involuntàriament: molts crustacis i mol·luscs s’han transportat en el casc de molts vaixells de molts llocs a molts altres de ben distants. Al riu Ebre, per exemple, hi tenim una bona colla d’espècies aquàtiques que han arribat de ben lluny per aquesta via…

MITJANÇANT ANIMALS: la zoocòriaHi ha insectes voladors que trans-porten àcars, i ocells que també en transporten, juntament amb altres animals més grans, com es-

carabats i cargols. Què us imagineu que passa si els ous d’un cargol que-

den enganxats en les plomes d’un ocell i aquest no se les renta bé abans de fer un

gran vol?

Que carregada que va aquesta gota d’aigua! Llavors de rosella, larves...

Aquestes llavors no es volen perdre l’excursió! On aniran a parar?

El pèl dels animals també és una bona manera de transportar llavors!

Fotografies: AGE FOTOSTOCK.Patrick Frischknecht (dent de lleó amb llavors volant), Science Photo Library (Krakatoa i gota d’aigua), Gerald & Buff Corsi (bota), Scott Camazine (gos), Tobias Bernhard (coco flotant).

SOBRE L’AIGUA, IMPULSADA PEL VENT:

l’anemohidrocòriaOi que sovint trobeu fustes, restes

de troncs i altres despulles a les platges? Oi que és fàcil imaginar

que amb aquests materials també hi han arribat insectes i altres pe-

tits animalons amagats…? Molts insectes i moltes plantes

han colonitzat terres mitjançant aquesta via de dispersió. Se sap

que la península Escandinava va ser colonitzada d’aquesta manera per

centenars d’espècies d’insectes.

Si algú es pensava que només les persones, amb els seus vaixells

i avions, poden arribar a les illes més llunyanes… estava ben

equivocat. Hi ha un munt de vies de dispersió que en permeten

la colonització per una gran varietat d’éssers vius!

Els cocos poden viatjar molts quilòmetres per l’aigua, surant, fins que arriben a una terra nova per viure-hi. El de la foto, a més, porta un polissó! Qui sap si tots dos podran conquerir l’illa llunyana!

Fotografies: AGE FOTOSTOCK.Patrick Frischknecht (dent de lleó amb llavors volant), Science Photo Library (Krakatoa i gota d’aigua), Gerald & Buff Corsi (bota), Scott Camazine (gos), Tobias Bernhard (coco flotant).