COM PARLEM?

La llengua adopta modalitats distintes: el que anomenem

varietats funcionals de la llengua o registres.

L'acte de parlar o escriure està condicionat per factors com el

grau de formalitat o informalitat de la situació de

comunicació.

Les variacions degudes al context o a la situació són conegudes amb

el nom de registres o varietats El REGISTRE

varia en funció :

Del CONTEXT De QUI PARLA De QUÈ PARLA

Amb quina INTENCIÓ parla

De com parla (oralment o per

escrit), etc.

TIPUS DE REGISTRES

REGISTRES FORMALS REGISTRES INFORMALS

ESTÀNDARDNo sol

apartar-se de la norma.

Registre neutre. Varietat supradialec-tal. Es pot considerar en un grup a part

CULTE/LITERARIPreocupació

per la forma lingüística.Llengua

total, capaç d’utilitzar tots els registres i varietats

CIENTÍFICOTÈCNIC: propi del llenguatge especialitzat (precís, objectiu, amb neologismes o termes tècnics

COL·LOQUIAL/FAMILIAR: s’allunya de la normativa; és el més usat, subjectiu; comparacions, frases fetes, frases inacabades, mots crossa, fonètica i vocabulari poc acurat

VULGAR: ple de barbarismes, incoherències, paraules malsonants; denota poca cultura.

ARGOTS generalment usats per grups socials marginals, professionals, generacionals. És una parla privada adoptada com a senyal distintiu

L’estàndard

És un registre comunicatiu intermedi que serveix de

vehicle per a la comunicació pública i que s’utilitza tant

en la forma oral com en l’escrita.

És un registre molt operatiu que elimina particularismes de les parles regionals i les

característique locals.

Resulta útil per als mitjans de comunicació oral:la ràdio

i la televisió.

5

VARIACIÓ

Segons el grup social, el llenguatge s’usa de maneres especials per tal de diferenciar-se dels altres grups

L’argot de grups marginals

Llenguatge d’una dedicació social

o professió

Llenguatge de la delinqüència,

de la presó...

Estudiants, periodistes,metges...