Com millorar la formació dels metges i metgesses? · 1.795 2.276 2.317 2.060 1.805 1.549 2.261...

22
Com millorar la formació dels metges i metgesses? Jornada 15 de març de 2017 Dr. Marc Soler Fàbregas Director General Corporatiu

Transcript of Com millorar la formació dels metges i metgesses? · 1.795 2.276 2.317 2.060 1.805 1.549 2.261...

Com millorar la formació

dels metges i metgesses?

Jornada 15 de març de 2017

Dr. Marc Soler FàbregasDirector General Corporatiu

1.795

2.276

2.317

2.060

1.805

1.549

2.261

1.493

656

270

77

56

40

817

1.139

1.274

1.191

1.308

1.422

2.682

2.324

1.500

939

523

471

469

3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000

menys de 30 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 anys o més

Homes Dones

Total de col·legiats a 31/12/2016 (n=32.714) Mitjana d’edat: 49,9 anys

Homes 49,1% (n=16.059) Dones 50,9% (n=16.655)

Mitjana d’edat: 54,6 anys Mitjana d’edat: 45,5 anys

Demografia

210

283 280 275318 301

415 419

496526

649679

773

845871

984

1094

1273

978

614559 557

633 613 609 589

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

20

19

20

20

20

21

20

22

20

23

20

24

20

25

20

26

20

27

20

28

20

29

20

30

20

31

20

32

20

33

20

34

20

35

Prospecció del nombre de metges que arribaran als 68 anys (2010 fins al 2035)

Demografia

43,0% 42,3%43,6%

44,8%

17,0%

20,8%22,3%

23,3%

40,1% 36,9%34,1%

31,8%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

2013 2014 2015 2016

U. Catalanes U. Espanyoles U.Estrangeres

Evolució de les noves altes col·legials segons universitat d’estudi

Demografia

59,1%

24,0%

38,4%

22,4%

17,2%

25,0%

18,5%

58,8%

36,5%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Catalans Resta d'Espanya Conjunt d'estrangers

Evolució de les noves altes col·legials segons lloc de naixement.

Demografia

50,4%

24,0%

32,3%

16,3% 16,8%

49,6%

59,7%

50,9%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

2010* 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Altes (No MIR)

Reingressos

Altes MIR

% d

e n

ou

s co

l·leg

iats

646

276

466

187

243

636

685

734

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2010* 2011 2012 2013 2014 2015 2016

no

mb

re n

ou

s co

l·leg

iats

Evolució (en % i en nombre absolut) de les diferents tipologies d’alta col·legial (2010-2016).

*En les dades de 2010 només es distingeix entre Altes MIR i Altes No MIR

(89)

Demografia

Total baixes per marxar a l’estranger: 2016(1)= 220 (29 MIR)

2015(2)= 260 (56 MIR)

Catalunya(1) 50 (5MIR)(2)48 (10MIR)

Unió Europea, Andorra, Suïssa

Estats Units, Canadà, N Zelanda, Austràlia

Amèrica Llatina i altres

Resta d'Espanya(1)24 (5MIR)(2)29 (6MIR)

Unió Europea, Andorra, Suïssa

Estats Units, Canadà, NZelanda, Austràlia

Amèrica Llatina i altres

Estranger(1)146(19MIR)(2)183(40MIR)

Unió Europea, Andorra, Suïssa

Estats Units, Canadà, NZelanda, Austràlia

Amèrica Llatina i altres

(1) Col·legiats que van acabar el MIR l’any 2016(2) Col·legiats que van acabar el MIR l’any 2015

38 (3 MIR)

11 (2 MIR)

1 (0 MIR)

16 (4 MIR)

7 (0 MIR)

1 (1 MIR)

45 (4 MIR)

9 (2 MIR)

92 (13 MIR)

Detall origen i destí de baixes per marxar a l’estranger. Comparativa 2015 i 2016.

8Simoens S., Hurst J. The supply of physician services in OECD countries. OECD Health Working Papers. 2006

Diferents aspectes a considerar enla planificació de metges

46 especialitats

Practising physicians

Density per 1 000 population (head counts) 2014 CoVar3

Japan 2,4 +0,2

Korea 2,2 +0,2

Latvia 3,2 +0,1

Luxembourg 2,9 +0,1

Mexico 2,2 +0,2

New Zeeland 2,8 +0,2

Norway 4,4 +0,3

Poland 2,3 +0,1

Slovenia 2,8 +0,3

Spain 3,8 =

Sweden 4,1 +0,2

Switzerland2 4,1 +0,3

United Kingdom 2,8 +0,1

United States1 2,6 +0,1

OECD AVERAGE 3,3 +0,2

Practising physicians

Density per 1 000 population (head counts) 2014 CoVar3

Australia1 3,5 +0,2

Austria 5,1 +0,3

Belgium 3,0 +0,1

Canada1 2,5 =

Czech Republic2 3,7 +0,1

Denmark2 3,7 +0,1

Estonia 3,3 +0,1

Finland1,2 3,0 =

France 3,1 =

Germany 4,1 +0,4

Hungary 3,3 +0,5

Island 3,6 +0,1

Ireland1 2,8 +0,1

Israel 3,5 +0,2

Italy 3,9 =

1 Estimated Value 2 2013 value 3 Coeficient de variació respecte 2010 (o 2011 en cas de mancar la dada de 2010)

Nombre de metges per 1.000 habitants i coeficient de variació 2010-2014. Font: OCDE HEALT DATA 2016

Demografia

10

CCAAPLACES

PÚBLIQUESPLACES

PRIVADESTOTAL PLACES

%PLACES

NOMBRE PLACES

10.000 Hab.

ANDALUCÍA 989 - 989 14,4% 1,2

CATALUNYA 954 100 1.054 15,3% 1,4

MADRID 855 600 1.455 21,2% 2,3

C. VALENCIANA 530 240 770 11,2% 1,6

RESTA 2.319 290 2.609 37,9% 1,3

TOTAL PLACES 5.647 1.230 6.877 100% 1,5

Facultats de Medicina a Espanya. Places 2016 - 2017

Font:s JMRL / INE * No incloses Ceuta i Melilla

Madrid compta amb un 58,3% més de places de Medicina per 10.000habitants que Catalunya.

11

Fonts consultades: Observatorio de la Universidad Colombiana Organización Panamericana de la Salud Ministerio de Educación, Presidencia de la Nación, Argentina REVISTA COLOMBIANA DE REUMATOLOGÍA, Vol. 18 Núm. 2, Junio 2011, pp. 109-120,2011, Asociación Colombiana de Reumatología Ministerio de Educación de Colombia El Banco Mundial

*Estimació d'acord dades oficialsnombre de matriculats

ESPANYA COLOMBIA ARGENTINA PERÚ

Numerus Clausus Sí

No.

Només regulació de nombre

de facultats per ciutat

Sí, en universitats públiquesSí en universitats públiques

No en universitats privades

Facultats de

Medicina Públiques31 18 13 16

Facultats de

Medicina Privades9 40 22 15

Places de Medicina 6.795 7112*

No hem trobat dades oficials

4.500 graduats a l'any segons

premsa

No hem trobat dades oficials

Situació de la formació del grau de MedicinaPaïsos amb més permeabilitat

12

13

Perspectives de futur (1)• Falta de professionals

• Feminització

• Entorn altament tecnològic (dades, tècniques)

• Medicalització

• Simetria de relació amb les persones

• Necessitat de noves habilitats

• Aparició de nous rols professionals

• Cronicitat, complexitat, dependència, fragilitat, atenció al final de

vida

• Escenaris d’atenció emergents: domicili, atenció intermèdia

• Bioètica per afrontar la incertesa3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya:Ponència “Noves realitats, nou professionalisme”http://www.congresprofessio.cat/pdf/170116-professionalisme.pdf

3r CPMC

Perspectives de futur (2)

• Retiment de comptes i cultura avaluativa

• Noves competències

• Sostenibilitat del sistema

• TIC

• Canvis organitzatius als diferents nivells assistencials

• Noves fórmules de participació ciutadana: corresponsabilització,

autocura, salut comunitària

• Presa de decisions compartida i informada

• Cerca d’informació prèvia a la consulta

3r CPMC

Canvis en els Curricula de Medicina

Propostes:• Propiciar i arribar a un acord a Catalunya per definir què s’ha

d’ensenyar a les Facultats de Medicina i en l’ensenyament de postgrau (FSE-MIR) (contínuum educatiu i formatiu, que cal coordinar)

• Dotar i aplicar els recursos econòmics i tècnics i de professorat necessaris per assolir aquests objectius.

3r CPMC

3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya:Ponència “La formació del metge del futur. Instruments de garantia”http://www.congresprofessio.cat/pdf/170116-formacio.pdf

• Ley 44/2003 de 21 de noviembre Ordenación de las Profesiones Sanitarias

- Article 22. Accés a la formació especialitzada

2.-S’establirà una convocatòria anual que consistirà en una prova o conjunt de

proves que avaluarà coneixements tècnics i pràctics i les habilitats clíniques i comunicatives així com una valoració dels mèrits acadèmics i en el seu cas

professionals dels aspirants.

-Disposició transitòria primera. Aplicació progressiva de l’ article 22.2El nou model de prova d'accés a la formació sanitària especialitzada s'implantarà de forma progressiva durant els 8 anys posteriors a l’ entrada en vigor d’ aquesta norma.

LOPS

La prova MIR

Propostes:• Incorporar la valoració de les competències clíniques,

pràctiques o comunicatives: prova pràctica a la prova MIR (ACOE).

• Avaluar la possibilitat i factibilitat que el darrer any de carrera (PCT) fos equivalent a un “R0”.

• Estudiar sistemes que permetin que els centres també puguin prioritzar els aspirants (“matching”).

• Introduir i respectar el “cupo” d’estrangers (4%) també per CCAA i per especialitats.

• Enquesta caps de servei i equivalents (AQU 2015)

– OK coneixements...

– Prioritats: Flexibilitat horària/ Anglès

– Mancances:

• Gestió de la incertesa

• Treball en equip i resolució de conflictes

• Comunicació i empatia

• Treball en l’organització

• Gestió del temps

• Creativitat

AQU 2015

– Tot i petits progressos, l’ examen MIR no facilita en absolut la resolució de les mancances i condiciona la formació Universitària

– Solucions: ....ACOE...

-Recursos

-Temps i evolució programa formatiu (6 anys mínim)

-Coordinació Universitària i Ministeri de Sanitat

- Reforçar la formació MIR i la FMC acreditada

Conclusions

Examen actual

- Sistema MIR dissenyat per Dr. Segovia de Arana 1981

- Dissenyat per promoure la igualtat d’oportunitats (avui el 50% dels nous col·legiats s’incorporen per fer el MIR)

Examen del futur

- Examen que promogui la igualtat d’oportunitats, avaluí el metge del futur que te coneixements, es humanista, creatiu, que treballa en equip i te capacitat de processar la informació....

(la disrupció tecnològica facilitarà al metge del futur de noves formes de certesa relacionades amb el processament de la informació)

Conclusions

Gràcies!

Dr. Marc Soler FàbregasDirector General Corporatiu