Informe de seguiment del Grau en Enginyeria Informàtica Curs … · 2016-06-02 · Grau en...

Informe de seguiment del Grau en Enginyeria Informàtica

Pàgina 1 de 15

Estudis d‘Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació 17 de Novembre 2015


Curs 2014-2015

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu ........................................................................... 1

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu ................................................... 3

C. Estàndard 4- Adequació de l’equip docent al programa formatiu .......................................... 10

D. Bones pràctiques .................................................................................................................... 13

E. Valoració del funcionament de la titulació .............................................................................. 14

F. Accions de millora ................................................................................................................... 14

G. Annexos .................................................................................................................................. 15

Els membres que conformen la Comissió de titulació del programa del Grau en Enginyeria Informàtica, el qual està adscrit als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, són: Dr. Josep Prieto (Director dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació), Dr. Daniel Riera (Director del Grau en Enginyeria Informàtica), Dr. Josep Maria Marco, Dra. Maria Jesús Marco i Dr. Robert Clarisó (professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació), Sílvia Puigbó (Mànager de Programa) i Paqui Martín (Tècnica de gestió acadèmica del programa).

A. Estàndard 1 - Qualitat del programa formatiu

1.3. Els estudiants admesos tenen el perfil d'ingrés adequat per a la titulació i el seu nombre és

coherent amb el nombre de places ofertes.

1.4. La titulació disposa de mecanismes de coordinació docent adequats.

El número d’estudiants matriculats al grau s’ha estabilitzat lleugerament a la baixa (vegeu Taula 1). Així mateix, tal com es venia observant en els darrers cursos, el número d’estudiants que accedeixen per primer cop al grau tendeix a situar-se al voltant de 800 per curs (vegeu Taula 2). Actualment estem treballant un conjunt d’accions, entre elles, l’expansió internacional (especialment a l’entorn iberoamericà), i la reducció de l’abandonament en els primers cursos, a fi i efecte d’augmentar encara més aquestes xifres a mig i llarg termini. Igualment, es començarà a oferir el grau combinat amb el d’Administració i Direcció d’Empreses amb l’objectiu d’apropar-nos a nous perfils i d’incrementar l’entrada de nous estudiants.

Respecte a les vies d’accés dels nous estudiants, s’estabilitza la tendència a la baixa (en percentatge) d’estudiants que provenen de CFGS, mentre que s’observa una petita repuntada d’estudiants procedents de les LRU UOC, en extinció des de l’any 2010 (vegeu Taula 3). Aquesta remuntada es deu a que s’està informant als estudiants que tenen expedient obert però que no matriculen des de fa uns semestres, que se’ls acaba el temps per completar la titulació o passar-se al grau.

Durant aquest curs s’ha produït un canvi legislatiu rellevant per a la titulació: l’equiparació de les enginyeries tècniques/diplomatures al nivell 2 MECES. Tot i que no significa una equivalència amb el Grau, aquesta modificació podria reduir lleugerament el nombre de titulats d’aquestes titulacions que decideixen accedir al Grau. En qualsevol cas, tenint en compte que el nombre d’accessos de titulats és inferior al 15%, es considera que això no tindrà un impacte rellevant en el volum d’accés.

Actualment s’estan treballant força les accions de difusió que es fan a centres on s’imparteixen Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) a Catalunya i a la resta de l’Estat. En aquest curs


Pàgina 2 de 15


s’han fet 9 sessions presencials a instituts per donar a conèixer la Universitat i les titulacions que oferim. En el cas del Grau d’Enginyeria Informàtica, s’ha detectat una petita repuntada en el percentatge i volum d’estudiants provinents d’aquesta via. Se seguiran treballant aquestes accions per consolidar aquesta tendència.

En relació a la comunicació entre el director i la tècnica de gestió amb l’equip de tutors, que es realitza principalment a través de la Sala de Tutors dels Estudis i de correus a la bústia personal, s’observa que hi ha una comunicació pràcticament diària. La comissió de seguiment va considerar el passat curs la conveniència d’introduir una reunió presencial anual, preferentment entre el primer i segon semestre, per enfortir la vinculació dels tutors al grau i per mantenir-los al corrent d’una forma més directa dels temes nous que van sorgint al voltant de la titulació. D’acord amb aquesta proposta, la primera reunió es va realitzar el passat juliol, i ja s’ha programat una altra pel curs actual, abans del segon semestre. D’aquesta reunió, els tutors van sortir força motivats i conscients que la seva feina és clau a l’hora d’acompanyar l’estudiant en la seva entrada a la universitat. A la matrícula del passat Setembre la conversió entre accessos i matrícules va augmentar respecte els semestres previs.

Donada l’experiència acumulada i fent una anàlisi de les tipologies de dubtes que els tutors formulen més freqüentment, a la Sala de tutoria s’hi ha creat una wiki , on s’han introduït explicacions específiques sobre els temes més demanats, fonamentalment Reconeixement i Avaluació de l’Experiència Professional (RAEP), avaluació d’estudis previs (AEP), treballs finals i pràctiques en empresa. La gestió del wiki es distribueix entre la tècnica de gestió de programa i el director del programa, amb la col·laboració dels tutors.

La coordinació amb el professorat del programa es realitza principalment mitjançant els equips docents, que asseguren l’ajust, el funcionament i el seguiment de les assignatures en cada àmbit de coneixement. En alguns casos particulars (per a assignatures que no s'associen a cap equip concret, o bé per assignatures amb casuístiques específiques) el director de programa es reuneix directament amb els professors. Donada la quantitat de temes rellevants sorgits al voltant del grau (com per exemple el feedback, les diferents tipologies de materials que es poden incorporar a les assignatures o l’homogeneïtzació dels treballs finals) es preveuen també reunions periòdiques amb tot el professorat del grau. Actualment s’està planificant la creació d’una Comissió de programes a la que assisteixin tots els directors de titulacions oficials, i on es comparteixin temes i informacions comuns als diferents programes.

Taula 1. Evolució número d'estudiants GEI

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Grau en Enginyeria Informàtica - 121 1.035 1.642 1.972 2.276 2.453

Grau en Multimèdia - 612 1.259 1.592 1.640 1.650 1.546

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - 55 293 426 495 613 657

Màster en Programari lliure 409 287 136 - - - -

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - 71 153 199 170

Màster U. en Bioinformàtica i bioestadística UOC-UB - - - - - - -

Màster U. en Desenvolupament aplicacions mòbils - - - - - - -

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - 83 142 111 80

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - 54 113

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - 112 179 212 215

Màster U. en Programari Lliure - 181 317 308 255 182 132

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - 218 367 396 393

409 1.256 3.040 4.452 5.203 5.693 5.759


Pàgina 3 de 15


Taula 2. Evolució número d’estudiants de nou accés al GEI

2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Grau en Enginyeria Informàtica - - - 121 948 897 833 804 774

Grau en Multimèdia - - - 612 739 689 492 393 332

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - - - 55 252 241 232 228 193

Màster en Programari lliure 177 169 197 15 - - - - -

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - - - 71 99 84 59

Màster U. en Bioinformàtica i bioestadística UOC-UB - - - - - - - - -

Màster U. en Desenvolupament aplicacions mòbils - - - - - - - - -

Màster U. en Digital Empowerment - - - - - - - 0 0

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - - - 83 79 2 -

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - - - 54 77

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - - - 112 102 82 68

Màster U. en Programari Lliure - - - 181 175 99 70 36 33

Màster U. en Programari lliure UOC-URJC - - - - - - - - -

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - - - 218 191 171 161

177 169 197 984 2.114 2.410 2.098 1.854 1.697

Taula 3. Evolució de la via d'accés dels nous estudiants del GEI

Curs

PAU CFGS/FP > 25a >40a >45a Titulats Estudis

universitaris inacabats

Provinents de LRU UOC

2009-2010 4,1% 33,1% 1,7% 0% 0% 16,5% 44,6% 0%

2010-2011 3,2% 29,4% 2,2% 0,1% 0,1% 13,1% 21,2% 30,6%

2011-2012 3,6% 27,0% 3,0% 0,7% 0,3% 16,6% 26,1% 22,7%

2012-2013 3,7% 26,1% 2,8% 1,6% 0% 14,5% 29,9% 21,5%

2013-2014 2,7% 23,6% 3,0% 0,9% 0,2% 17,3% 35,0% 17,3%

2014-2015 3,1% 24,7% 3,2% 1,4% 0,1% 14,7% 31,7% 21,0%

B. Estàndard 6 - Qualitat dels resultats del programa formatiu

6.1. Les activitats de formació són coherents amb els resultats d'aprenentatge volguts, que

corresponen al nivell del MECES adequat per a la titulació.

Les competències definides a la memòria del grau es consideren adequades i s’alineen completament amb les recomanades per la CODDII, per al disseny de graus en enginyeria informàtica. Els estudiants valoren globalment la titulació (veieu Taula 4) amb 3,9 punts sobre 5.

Aquesta adequació s’ha confirmat el passat curs mitjançant la superació amb èxit de l’avaluació externa portada a terme per l’Agència per a la qualitat del sistema universitari de Catalunya, que certifica la renovació de l’acreditació d’aquest programa, d’acord amb els


Pàgina 4 de 15


estàndards de qualitat europeus de l’EEES, addicionalment al segell de qualitat EQANIE – EuroInf, obtingut el curs 2012-13.

6.2. El sistema d'avaluació permet una certificació fiable dels resultats d'aprenentatge volguts i

és públic.

Els resultats assolits un cop completat el grau es consideren’ adequats per a la titulació.

El sistema d’avaluació ha estat també validat per les acreditacions anteriors. Es basa principalment en l’avaluació continuada i es complementa amb pràctiques (per exemple, ús de programari específic, programació, construcció de circuits físics) i proves presencials en les assignatures que es considera necessari.

Aproximadament un 90% d’assignatures dels nostres estudis ofereixen un retorn de les activitats a l’estudiant, en la majoria de casos un retorn grupal acompanyat a vegades d’un retorn personalitzat. Existeix, per tant, molta diversitat de tipus de retorn. El tipus de retorn a fer en cada assignatura el decideix el professor depenent de la tipologia de l’assignatura (no es fa el mateix retorn en assignatures de matemàtiques que en assignatures on s’aplica l’estudi del cas, per exemple), de la tipologia d’activitat (es diferencia entre exercicis, programació, debats, etc.) i del valor del propi retorn (en certes assignatures, un bon disseny proposat com a solució pel professor permet la comparació amb la solució que ha presentat cadascú sense necessitat d’analitzar cada cas específicament, en d’altres casos cal un retorn personalitzat sobre la solució de cada estudiant). A més, algunes assignatures com Fonaments de programació, Lògica o Sistemes distribuïts, ofereixen eines automàtiques que permeten als estudiants anar realitzant exercicis (com programació o deduccions lògiques) i obtenir una correcció automàtica immediata.

A diferència dels estudiants de les universitats públiques presencials, la majoria d’estudiants del Grau en Enginyeria Informàtica de la UOC ja treballen en l’àmbit de la informàtica. És per això que normalment demanen el reconeixement de les pràctiques en empresa via RAEP (reconeixement acadèmic de l’experiència professional). Així mateix, només tres o quatre estudiants per curs demanen realitzar les pràctiques en empreses que, o bé aporten ells o bé oferim nosaltres. En aquest aspecte, s’està treballant per incrementar l’oferta i la diversitat d’empreses per a oferir més opcions als estudiants. Cal remarcar que, segons les percepcions recollides pels tutors de les empreses on els estudiants fan les pràctiques, aquests tenen les competències necessàries per adaptar-se a les tasques proposades.

Es considera que els treballs finals són adequats (veieu Taula 5) tant pel que fa a la varietat de l’oferta, com a la informació prèvia, el disseny i el nivell d’exigència. S’han millorat els criteris d’avaluació dels tribunals per tal d’homogeneïtzar-los. En el context dels premis als millors treballs finals dels Estudis, un titulat del Grau en Enginyeria Informàtica, Miguel Colom Barco, ha estat finalista amb els seu TFG Analysis, Improvement, and Development of New Firmware for the Smart Citizen Kit Ambient Board.

L’acció tutorial es considera adequada (veieu Taula 6). Actualment es treballa l’aprofundiment en el servei a estudiants de nou accés mitjançant una acció tutorial encara més personalitzada, així com la mentoria entre iguals. D’aquesta manera, s’espera rebaixar l’abandonament dels estudiants (veieu Taula 7).

Actualment, hi ha matriculats 61 estudiants al grau amb alguna discapacitat certificada, als qui se'ls fan les adaptacions necessàries per tal que puguin seguir els seus estudis. Les a més habituals són un seguiment més personalitzat per part dels seus tutors i condicions especials en la realització de les activitats d'avaluació com ara la flexibilització dels terminis de lliurament de les activitats, més temps per a la realització de les proves finals d'avaluació i utilització d'ordinador o tecnologia de suport per a la realització de les proves finals i adaptacions en els formats dels recursos d'aprenentatge.

http://premisuocrmf.uoc.edu/



Pàgina 5 de 15


Taula 4. Evolució de la satisfacció amb la titulació

Pla d’estudis Orientació Pla

d’estudis

Aplicabilitat Pla

d’estudis Satisfacció Global Nº resp’s Nº enquestats Error mostral

Mitjana Satisfacció

Global

2011-2012 85,2% 86,9% 72,0% 86,2% 306 1.273 4,9% 4,0

2012-2013 75,2% 69,1% 58,4% 71,1% 308 1.543 5,0% 3,9

2013-2014 72,8% 70,4% 59,5% 72,8% 382 1.814 4,5% 3,9

2014-2015 71,0% 66,8% 59,7% 74,0% 432 1.897 4,1% 3,9

Font: “Enquesta de final de curs” Indica el % d’estudiants que han respost molt satisfet(5) o satisfet(4)

Taula 5. Evolució de la satisfacció amb els TFG

Gestió i procés

assignació Acció docent

Sistema

avaluació

Consolidació

coneixements i

habilitats

Satisfacció

Global Nº respostes Nº enquestats

Error

mostral

2013-2014 87,0% 82,6% 95,7% 95,5% 95,7% 23 82 17,3%

2014-2015 78,0% 70,7% 80,5% 92,9% 80,5% 42 116 12,1%

Font: “Enquesta de satisfacció amb el Treball Final” percentatge d’estudiants que responen Molt satisfet-5" i "Satisfet-4" en una escala de valoració d'1 a 5

Taula 6. Evolució de la satisfacció sobre la funció tutorial

Satisfacció amb la

tutoria

Orientació amb el

Pla d’estudis

Assessorament en la

matrícula

Respon en el termini

adequat

Respon amb

claredat Nº resp’s Nº enquestats Error mostral

2011-2012 77,1% 78,4% 78,4% 88,9% 86,8% 306 1.273 4,9%

2012-2013 77,6% 77,2% 80,5% 84,3% 83,4% 308 1.543 5,0%

2013-2014 75,1% 76,6% 76,6% 86,6% 83,7% 382 1.814 4,5%

2014-2015 77,6% 79,6% 81,2% 88,9% 86,2% 432 1.897 4,1%

Font: “Enquesta de final de curs” percentatge d’estudiants que responen Molt satisfet-5" i "Satisfet-4" en una escala de valoració d'1 a 5

Taula 7. Evolució de l'abandonament al GEI

Curs 2011-2012 2012-2013 2013-2014

2014-2015

Cohort

2009-2010 33,0% 56,5% 65,7%

66,7%

2010-2011 32,6% 48,4%

55,3%

2011-2012 37,3%

48,6%

2012-2013

38,6%

6.3. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques de la titulació.

Observant les dades de rendiment del curs passat (vegeu Taula 8), hi ha un conjunt d’assignatures que, pel fet de ser matriculades principalment per estudiants de nou accés, obtenen uns resultats de seguiment i superació més baixos que els de la mitjana de la titulació. Aquestes assignatures apareixen recurrentment en els informes de seguiment amb les taxes de superació més baixes. Són assignatures de les àrees de matemàtiques (Àlgebra, Anàlisi Matemàtica i Estadística), de computadors (Fonaments de Computadors i Estructura de Computadors) i de programació (Fonaments de Programació).En concret:

Àlgebra: S’ha detectat un problema en la pràctica: aquesta és obligatòria per poder superar l’assignatura i consta d’un sol lliurament. Es dóna el cas que alguns estudiants no el lliuren per desconeixement, sent després difícil que continuïn (en haver-hi un sol lliurament, aquest està


Pàgina 6 de 15


programat massa tard). Actualment s’està redissenyant la pràctica per dividir-la en diversos lliuraments i disminuir així l’abandonament de l’assignatura.

Anàlisi Matemàtica: La creació de nous materials fets el curs anterior i l’aposta per l’ús de recursos innovadors segueix impactant en la millora continuada de rendiment a l’assignatura. S’hi continua treballant.

Compiladors: Com s’ha comentat, un problema puntual amb un consultor que no responia els dubtes dels estudiants amb prou rapidesa, ha pogut incidir en l’abandonament d’alguns d’aquests estudiants i la corresponent baixada de rendiment de l’assignatura. Ja s’ha procedit a canviar de consultor.

Estadística: S’ha modificat l’estructura de l’avaluació continuada, passant de 4 proves a 6, i adaptant l’examen al model d’avaluació continuada. Addicionalment, s’estan preparant quizzes per complementar l’avaluació de l’assignatura i donar els estudiants més possibilitats per treballar les competències.

Estructura de Computadors: S’han introduït nous recursos docents tant en format text com en format vídeo. Actualment s’està treballant en la millora de la planificació de la part pràctica (ja s’ha simplificat la seva estructura, millorant així la motivació) i de l’entorn de programació, que és el punt més delicat de l'assignatura, motiu pel qual s’ha considerat convenient canviar-ne el format. En els propers semestres, s’introduiran nous vídeos a l’assignatura per facilitar la comprensió de determinats conceptes.

Fonaments de Programació: Aquesta assignatura està en procés de reestructuració profunda per tal d'ajustar millor els objectius i competències a les necessitats del grau i, d’altra banda, per a millorar-ne l’enfocament dels materials i de la resta de recursos docents, amb l’objectiu que tinguin una perspectiva més aplicada i menys teòrica. Actualment hi ha dos professors liderant aquest redisseny.

Fonaments de Computadors: Es constata que comencen a donar resultats les diferents accions per a millorar, tant els resultats com la satisfacció, basats fonamentalment en la reedició dels materials escrits per eliminar les errades detectades, introduir millores i elements de gamificació a l’eina VerilUOC, revisar la wiki de l’assignatura, introduir de vídeos i realitzar una enquesta global i una anàlisi específica de cada activitat. Tot i així, se segueix treballant per acabar els vídeos demostratius i intentar ajudar els estudiants a planificar millor l’assignatura, ja que generalment els que segueixen l’Avaluació continuada, acaben superant-la. Per tant, cal incidir en reduir l’abandonament que es produeix en els primers lliuraments.

En general, el grau de satisfacció del estudiants respecte el grau és bo. Ens trobem alguns valors més baixos en assignatures de les que només tenim opinió de tres o quatre estudiants. Per aquestes assignatures, es considera que les dades no són suficientment significatives.

Destacar, però, que hi ha hagut 4 assignatures amb algun problema rellevant en el decurs de la docència, cosa que ha acabat afectant a la satisfacció dels estudiants:

Compiladors: El problema ja ha estat comentat en el punt sobre rendiment acadèmic. La baixa qualitat en relació amb l’acció de consultoria s’ha vist clarament reflectida en la valoració dels estudiants, tot i disposar només de 4 respostes a l’enquesta.

Disseny i Programació Orientada a Objectes: En un dels semestres s’ha produït alguns desajustos. El primer, degut a un canvi d’un dels consultors veterans, ha afectat al disseny de les activitats. El segon, derivat de la necessitat d’actualització de la tipologia de pràctica. S’està treballant en una renovació de consultors més progressiva. A més, s’ha introduït JUnit per a la definició dels enunciats de les pràctiques, ja que s’ha detectat que aquests eren massa complexos, ambigus i, per tant, era fàcil que continguessin algun error.

Pràctiques de Programació: Aquesta és una assignatura amb una forta vessant pràctica que s’ha hagut de revisar per reduir la càrrega d’activitats. D’aquesta manera, amb el nou model que ja s’està implementant actualment, hi haurà menys activitats i tindran una durada més curtes. S’espera així, ajustar la càrrega docent als 6 ECTS de l’assignatura. A més, els


Pàgina 7 de 15


continguts, que fins ara no tenien gaire continuïtat ni homogeneïtat, es reestructuraran sensiblement.

Sistemes Encastats: En aquesta assignatura es proveeix als estudiants d’un kit per a realitzar les pràctiques sobre un dispositiu programable real. Ens alguns casos, s’ha generat un problema en l’enviament d’aquest dispositiu ja que aquells estudiants que renuncien a la tramesa dels mòduls didàctics, no el reben. Això genera un descontent important i problemes amb l’assignatura.

Taula 8. Resultats de la titulació

Taxa de rendiment

Taxa d'èxit Estudia

nts Satisfacció

Global Satisfacció Consultor

Satisfacció Recursos

Satisfacció Avaluació

Respostes

Valoració

Global

Percentatge de Notes Finals

Assignatura

1.- MH 2.- Exc 3.- Not 4.- Ap 5.- Sus 6.- NP

Administració de xarxes i sistemes operatius

81,1% 97,8% 164 65,1% 81,0% 67,4% 73,8% 43 4,3% 25,6% 41,5% 9,8% 1,8% 17,1%

Administració i gestió d'organitzacions

66,8% 91,1% 337 68,2% 77,5% 58,3% 70,7% 85 0,9% 5,9% 35,9% 24,0% 6,5% 26,7%

Àlgebra 40,5% 60,1% 447 73,9% 72,4% 62,9% 74,1% 88 2,2% 3,8% 18,1% 16,3% 26,8% 32,7%

Anàlisi i disseny amb patrons

82,3% 93,5% 141 88,2% 73,5% 67,6% 75,8% 34 0,7% 3,5% 65,2% 12,8% 5,7% 12,1%

Anàlisi matemàtica 49,7% 72,0% 300 75,0% 95,2% 72,9% 75,0% 84 4,3% 3,3% 16,0% 26,0% 19,3% 31,0%

Aprenentatge computacional

62,2% 95,8% 37 63,6% 63,6% 45,5% 63,6% 11 5,4% 16,2% 29,7% 10,8% 2,7% 35,1%

Arquitectura de bases de dades

84,9% 97,8% 53 50,0% 77,8% 50,0% 77,8% 18 5,7% 9,4% 54,7% 15,1% 1,9% 13,2%

Arquitectura de computadors

68,2% 78,9% 22 100,0% 100,0% 100,0% 80,0% 5 4,5% 0,0% 31,8% 31,8% 18,2% 13,6%

Arquitectures de computadors avançades

91,3% 100,0% 23 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 8 4,3% 26,1% 52,2% 8,7% 0,0% 8,7%

Autòmats i gramàtiques 64,3% 81,8% 28 75,0% 100,0% 50,0% 75,0% 4 3,6% 10,7% 32,1% 17,9% 14,3% 21,4%

Comerç electrònic 92,5% 97,4% 80 64,0% 76,0% 62,5% 72,0% 25 2,5% 5,0% 77,5% 7,5% 2,5% 5,0%

Competència comunicativa per a professionals de les TIC

64,0% 91,5% 405 78,4% 77,8% 76,7% 80,8% 74 3,0% 2,5% 29,4% 29,1% 5,9% 30,1%

Compiladors 50,0% 83,3% 30 50,0% 25,0% 33,3% 25,0% 4 0,0% 3,3% 20,0% 26,7% 10,0% 40,0%

Criptografia 73,8% 77,4% 65 88,2% 93,8% 82,4% 88,2% 17 3,1% 13,8% 33,8% 23,1% 21,5% 4,6%

Disseny de bases de dades

60,3% 71,9% 267 88,0% 84,0% 67,3% 80,0% 50 0,7% 2,6% 23,6% 33,3% 23,6% 16,1%

Disseny de sistemes operatius

90,9% 90,9% 22 100,0% 100,0% 80,0% 80,0% 4 4,5% 50,0% 18,2% 18,2% 9,1% 0,0%

Disseny de xarxes de computadors

66,0% 89,2% 50 94,4% 88,9% 82,4% 88,9% 18 6,0% 4,0% 34,0% 22,0% 8,0% 26,0%

Disseny d'estructures de dades

80,0% 95,7% 55 86,7% 80,0% 86,7% 92,9% 15 3,6% 1,8% 40,0% 34,5% 3,6% 16,4%

Disseny i programació orientada a l'objecte

67,5% 84,4% 240 72,3% 36,5% 47,7% 50,8% 65 0,8% 6,7% 45,0% 15,0% 12,5% 20,0%

Eng. de programari de components i sistemes distribuïts

81,3% 92,9% 64 86,7% 80,0% 78,6% 86,7% 15 3,1% 4,7% 46,9% 26,6% 6,3% 12,5%

Enginyeria de requisits 79,4% 91,5% 68 76,5% 70,6% 58,8% 70,6% 17 1,5% 5,9% 47,1% 25,0% 7,4% 13,2%

Enginyeria del programari

67,4% 82,1% 341 75,7% 75,0% 71,0% 85,5% 70 1,2% 5,3% 37,0% 24,0% 14,7% 17,9%

Estadística 46,6% 72,5% 266 83,7% 90,2% 74,0% 74,5% 49 2,3% 1,5% 17,7% 25,2% 17,7% 35,7%


Pàgina 8 de 15


Estructura de computadors

45,1% 76,2% 348 70,9% 74,1% 56,6% 69,0% 86 3,2% 5,2% 23,6% 13,2% 14,1% 40,8%

Estructura de xarxes de computadors

72,5% 93,5% 40 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 11 5,0% 12,5% 40,0% 15,0% 5,0% 22,5%

Fonaments de computadors

38,9% 82,9% 473 85,5% 85,5% 77,1% 84,0% 83 5,1% 4,7% 16,7% 12,5% 8,0% 53,1%

Fonaments de programació

36,0% 66,5% 314 80,5% 64,3% 57,1% 72,5% 41 3,8% 3,2% 16,6% 12,4% 18,2% 45,9%

Fonaments de sistemes d'informació

77,9% 98,7% 95 62,2% 59,5% 62,2% 67,6% 37 3,2% 5,3% 45,3% 24,2% 1,1% 21,1%

Fonaments físics de la informàtica

52,5% 82,9% 240 82,5% 93,0% 82,1% 85,7% 57 2,1% 3,8% 22,1% 24,6% 10,8% 36,7%

Gestió de projectes 70,8% 90,4% 267 60,0% 78,2% 56,4% 69,6% 55 0,0% 4,9% 38,2% 27,7% 7,5% 21,7%

Gestió funcional de serveis de SI/TI

94,7% 100,0% 76 68,0% 80,0% 62,5% 80,0% 25 0,0% 6,6% 82,9% 5,3% 0,0% 5,3%

Grafs i complexitat 57,2% 83,7% 215 65,4% 62,3% 54,7% 68,5% 52 1,4% 4,7% 24,2% 27,0% 11,2% 31,6%

Idioma modern I: Anglès

53,2% 98,2% 312 86,0% 94,6% 78,9% 94,5% 57 1,3% 3,2% 31,4% 17,3% 1,0% 45,8%

Idioma modern II: Anglès

83,8% 98,8% 191 87,2% 97,9% 81,3% 93,5% 47 0,0% 4,7% 54,5% 24,6% 1,0% 15,2%

Iniciació a les matemàtiques per a l'enginyeria

75,6% 83,8% 254 97,0% 100,0% 86,6% 95,5% 67 5,1% 42,1% 21,7% 6,7% 14,6% 9,8%

Iniciativa emprenedora 92,5% 100,0% 67 95,7% 95,7% 91,7% 95,8% 23 4,5% 17,9% 59,7% 10,4% 0,0% 7,5%

Integració de sistemes d'informació

86,2% 93,8% 87 66,7% 76,7% 53,3% 73,3% 30 2,3% 20,7% 54,0% 9,2% 5,7% 8,0%

Intel·ligència artificial 80,6% 94,7% 242 67,5% 55,7% 56,4% 76,9% 77 3,7% 7,0% 48,8% 21,1% 4,5% 14,9%

Interacció persona ordinador

64,0% 98,8% 264 66,7% 66,2% 63,9% 63,9% 72 1,5% 3,8% 31,4% 27,3% 0,8% 35,2%

Lògica 51,3% 74,8% 435 80,0% 87,5% 78,1% 80,6% 95 3,0% 5,7% 24,4% 18,2% 17,2% 31,5%

Mineria de dades 84,6% 100,0% 52 73,3% 86,7% 73,3% 80,0% 15 1,9% 32,7% 40,4% 9,6% 0,0% 15,4%

Planificació i ús estratègic de SI

95,9% 97,9% 49 78,9% 84,2% 68,4% 83,3% 19 0,0% 6,1% 57,1% 32,7% 2,0% 2,0%

Pràctiques de programació

46,1% 86,1% 256 50,0% 49,1% 38,2% 42,6% 56 2,7% 0,4% 27,0% 16,0% 7,4% 46,5%

Pràctiques en empresa 100,0% 100,0% 8 - - - - - 12,5% 62,5% 25,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Projecte de desenvolupament del programari

100,0% 100,0% 18 - - - - - 0,0% 33,3% 66,7% 0,0% 0,0% 0,0%

Representació del coneixement

96,2% 100,0% 52 86,7% 85,7% 80,0% 93,3% 15 1,9% 15,4% 59,6% 19,2% 0,0% 3,8%

Seguretat en xarxes de computadors

85,9% 98,5% 78 77,3% 59,1% 72,7% 63,6% 22 5,1% 11,5% 56,4% 12,8% 1,3% 12,8%

Sistemes distribuïts 71,0% 90,5% 241 62,0% 62,5% 51,4% 62,9% 71 2,5% 8,3% 42,7% 17,4% 7,5% 21,6%

Sistemes encastats 75,0% 100,0% 44 35,3% 17,6% 17,6% 52,9% 17 0,0% 4,5% 54,5% 15,9% 0,0% 25,0%

Sistemes operatius 49,1% 53,2% 167 80,0% 82,2% 60,0% 77,3% 45 1,8% 3,0% 26,9% 17,4% 43,1% 7,8%

Treball de fi de grau 91,9% 98,9% 99 - - - - - 11,1% 45,5% 24,2% 11,1% 1,0% 7,1%

Treball en equip a la xarxa

72,0% 98,7% 214 84,6% 86,3% 84,3% 96,2% 52 5,1% 17,8% 34,6% 14,5% 0,9% 27,1%

Ús de bases de dades 61,8% 78,1% 144 86,1% 77,8% 72,2% 71,4% 36 0,7% 0,0% 36,1% 25,0% 17,4% 20,8%

Ús de sistemes d'informació a les organitzacions

98,1% 100,0% 53 55,0% 55,0% 52,6% 60,0% 20 1,9% 3,8% 62,3% 30,2% 0,0% 1,9%

Xarxes i aplicacions Internet

74,4% 93,1% 199 83,7% 72,7% 70,5% 81,4% 43 4,0% 17,1% 42,7% 10,6% 5,5% 20,1%

62,5% 85,4%

75,5% 76,5% 66,9% 76,1%


Pàgina 9 de 15


El número de graduats segueix una progressió creixent (vegeu Taula 9). En el curs actual ja s’han titulat 85 estudiants però es considera que encara no s’ha arribat a l’estacionari, tenint en compte que el grau té una durada de 240 ECTS i la primera cohort és del 2010. Això es veu clarament a la Taula 10, on es mostra que les taxes de graduació de les primeres cohorts encara no són les definitives i segueixen, per tant, el seu creixement natural.

Taula 9. Evolució del número de graduats

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total acumulat

Grau en Enginyeria Informàtica - - - - 1 9 34 52 85 181

Grau en Multimèdia - - - 1 33 54 35 48 67 238

Grau en Tecnologies de Telecomunicació - - - - - - - 5 12 17

Màster en Programari lliure 3 33 57 92 61 - - - - 246

Màster U. en Aplicacions multimèdia - - - - - - 7 41 44 92

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicació - - - - - - - - 7 7

Màster U. en Enginyeria de Telecomunicacions UOC-URL - - - - - - - - 14 14

Màster U. en Enginyeria Informàtica - - - - - - 1 13 25 39

Màster U. en Programari Lliure - - - - 44 59 46 38 16 203

Màster U. en Segur. Tecnologies Informació Comunicacions - - - - - 2 63 102 91 258

3 33 57 93 139 124 186 299 361 1295

Taula 10. Evolució de la taxa de graduació del GEI

Curs 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Cohort

2009-2010 0,9% 6,5%

2010-2011 0,1% 0,8% 2,9% 3,7% 6,4%

2011-2012 0,2% 2,3% 3,9% 5,6%

2012-2013 0,9% 1,1% 3,4%

2013-2014 0,5% 2,4%

2014-2015 0,1%

Respecte l’evolució de la taxa d’abandonament al grau (Taules 11 i 12) es pot veure que la cohort 2009-2010 s’ha estabilitzat al voltant d’un 67%, i, per tant, s’espera que hi hagi una taxa de graduats propera al 20% properament. Les cohorts següents, tot i estar en una situació més transitòria, podrien estacionar-se finalment en nivells millors que la primera cohort. En propers cursos es podrà confirmar aquesta hipòtesi.

Taula 11. Evolució de la taxa d'abandonament del GEI

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Cohort Curs

2009-2010 33,0% 56,5% 65,7% 66,7%

2010-2011 32,6% 48,4% 55,3%

2011-2012 37,3% 48,6%

2012-2013 38,6%


Pàgina 10 de 15


Taula 12. Evolució de les cohorts del GEI

6.4. Els valors dels indicadors d'inserció laboral són adequats per a les característiques de la titulació.

Després de recollir el feedback d’estudiants, titulats, consultors, tutors i empleadors com a part del procés d’avaluació de les titulacions oficials UOC per part de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), s’ha pogut evidenciar que els estudiants estan aplicant els coneixements adquirits en la seva activitat professional i que el nivell de satisfacció amb la formació rebuda és elevat.

Actualment hi ha un projecte institucional per a la recollida de dades professionals dels col·laboradors docents.

Destacar també que, juntament amb 6 universitats més de l’àmbit estatal, s’està participant en l’estudi I+D del Ministerio “El impacto de la evaluación educativa en el desarrollo de competencias en la universidad. La perspectiva de las primeras promociones de graduados.”, dirigit per la Dra. Elena Cano. L’objectiu és analitzar l’impacte de l’avaluació educativa en el desenvolupament de competències a la universitat a partir de la percepció de les primeres promocions de graduats formats en el marc de l’EEES. És per això que s’han realitzat qüestionaris, grups de discussió, entrevistes i relats a graduats del programa, estudiants de darrer curs, professors, consultors i responsables de la titulació.

C. Estàndard 4- Adequació de l’equip docent al programa formatiu

4.1. El professorat reuneix els requisits del nivell de qualificació acadèmica exigits per les titulacions del

centre i té suficient i valorada experiència docent, investigadora i s, si s’escau, professional

Es considera que tant l’equip de professorat propi com l’equip de col·laboradors docents

és molt adequat. Dins els primers, el percentatge de professors doctors s’apropa al 100% i en

relació als segons, es renoven i adeqüen els perfils de consultors a la tipologia de cada

assignatura: en aquelles amb una orientació més aplicada, comptem amb professionals amb

molta experiència i alta qualificació; mentre que en altres amb orientació més acadèmica,

treballem conjuntament amb professorat expert d’altres universitats.

4.3. La institució ofereix suport i oportunitats per millorar la qualitat de l’activitat docent del professorat

Cada assignatura es desenvolupa sota la responsabilitat d’un Professor Responsable

d’Assignatura (PRA) que és expert en la matèria o àmbit disciplinar. El disseny, la implantació i

el seguiment del procés d’aprenentatge per cada assignatura, incloses la definició dels


Pàgina 11 de 15


recursos i activitats, la planificació acadèmica i la selecció i coordinació de l’equip de

consultors, així com l’avaluació i qualificació dels estudiants són responsabilitat última del

Professor Responsable de Assignatura encara que també són, parcialment, el resultat del

treball conjunt desenvolupat amb el consultor. El consultor actua com a referent i guia de

l’estudiant, dinamitza l’acció formativa des del moment d’inici fins l’avaluació final, segueix

l’activitat de l’estudiant, modera discussions i debats, resol dubtes sobre la matèria i avalua tot

el procés d’aprenentatge, garantint una formació personalitzada.

En el cas dels EIMT,és important destacar l’existència de Laboratoris, que poden tenir diferents

necessitats en funció del programa formatiu sota consideració, i que necessiten de consultors

amb una sèrie de responsabilitats diferents a les prèviament descrites. A mode d’exemple, i en

el cas del Grau en Enginyeria informàtica, els consultors de laboratori disposen del seu propi

espai de comunicació amb els estudiants ( una aula pròpia al marge de l’aula on es

desenvolupa l’activitat docent de l’assignatura prèviament descrita), i donen suport als

estudiants en la instal·lació i ús del programari a utilitzar en la realització de les activitats

d’aprenentatge de les assignatures.

Quan el professorat propi accedeix a la UOC s’integra dins d’un pla d’acolliment que l’orienta

en la metodologia docent, les funcions del professorat, la missió, els valors i el disseny

organitzatiu de la institució. Durant el primer mes d’estada a la UOC es dissenya un pla

d’acompanyament amb l’assignació d’un mentor/a, escollit entre el professorat dels estudis o

centre on s’adscriu. Aquest pla d’acolliment inclou el treball col·laboratiu Professorat- Consultor.

L’acollida i formació inicial per a nous consultors es fa a l’inici del semestre un cop han estat

seleccionats. Aquesta formació (d’un mes de durada aproximadament) té els següents

objectius:

- Tenir una visió àmplia del Campus com a entorn virtual en què hi ha la docència però

també tota la informació i la gestió de la institució.

- Conèixer, provar, analitzar i valorar el funcionament del campus en general i de l’aula

virtual en particular.

- Conèixer el Campus Virtual amb una doble perspectiva: com a usuaris i com a

responsables d’una aula virtual.

i a banda permet acompanyar als consultors en les seves primeres accions com a responsables docents d’una aula.

En aquests cursos els consultors utilitzen el mateix tipus de metodologia i espai virtual que

després faran servir en la seva assignatura.

Un cop integrat en els estudis, el professorat propi disposa d’espais de suport destinats a

proporcionar informació sobre els aspectes que els són necessaris i útils per desenvolupar la

seva tasca com a professors (Espai Aplicacions específiques de la IntraUOC de la Universitat i

el suport dels operatius de Tecnologia Educativa i Suport docència). Actualment s’està

dissenyant un espai web de suport al professorat que permetrà recollir informació i eines per

l’activitat docent, formació continua, recursos i bones pràctiques i un espai d’atenció de

consultes. Les eines que té el professorat a la seva disposició li permeten una coordinació de la

docència junt amb el consultor. Tanmateix el consultor de la UOC, disposa d’espais de suport

destinats a proporcionar informació i eines pel desenvolupament de la seva activitat docent

http://cv.uoc.edu/app/blogout/suport_cat/. El suport metodològic rebut es valorat per part dels

docents col·laboradors en un 4,3 en una escala d’1 al 5 en l’enquesta que es va passar el curs

2014-2015, on també es demanava la valoració sobre el funcionament de la titulació durant el

semestre i el suport rebut per part de la universitat.

http://cv.uoc.edu/app/blogout/suport_cat/


Pàgina 12 de 15


Les eines que té el professorat propi a la seva disposició li permeten una coordinació adequada

de la docència, junt amb la col·laboració del consultor. Això facilita, per una banda, que el

professorat pugui ajudar a la integració del consultor dins de la comunitat universitària. Per

una altra banda, aquestes eines faciliten la discussió, el consens i la resolució de tots els

aspectes relatius a l’activitat docent. Addicionalment, també es realitzen reunions presencials,

dues vegades per semestre, de cada professor amb els seus consultors. La primera reunió té

lloc a l’inici de curs per tal de dur a terme les tasques de disseny i planificació del semestre. La

segona reunió es realitza al finalitzar el curs, amb l’objectiu d’analitzar el desenvolupament del

curs, rendiment de les assignatures, dificultats detectades i proposta de millores a introduir dins

de cada assignatura.

Les necessitats de formació de professorat per a la millora constant de la seva tasca s’han fet

arribar a l’Elearn center per tal què es treballin de manera transversal per a tots els Estudis.

La UOC organitza bianualment una “Jornada UOC de Personal Docent Col·laborador”,

http://www.uoc.edu/activitats/jornada_docents2011/info.html) en la que els consultors poden

assistir presencialment a diferents tallers pràctics on es treballen eines pedagògiques o nous

aplicatius per a la millora continua de l’activitat docent. D’altra banda, a nivell dels estudis,

s’organitzen periòdicament diferents seminaris, des dels àmbits d’innovació i docència, amb

l’objectiu de compartir experiències docents i bones pràctiques, entre el professorat dels

estudis. Alguns exemples de seminaris realitzats són:

1. Seminaris d’innovació:

i. IFTEL: innovació mitjançant recursos educatius en obert

ii. La integració de l’aprenentatge i l’avaluació

iii. Present@: espai virtual de gestió de vídeos on desenvolupar-hi un debat

virtual

2. Seminaris docents:

i. Bones pràctiques sobre els recursos docents dels Estudis

ii. Feedback als estudiants

A banda de realitzar formació interna, en temes concrets que afecten a la metodologia docent,

s’organitzen sessions amb referents de l’àmbit, tan a nivell nacional com internacional, com per

exemple, la formació sobre l’avaluació de competències que es va dur a terme dins dels

Estudis, a càrrec del Catedràtic de la UPC, Miguel Valero.

La universitat disposa d’un programa intern pel desenvolupament de la Innovació docent per

part del professorat propi de la universitat. El programa APLICA té com a objectiu la concessió

d’ajudes pel finançament d’iniciatives i projectes pilot que tinguin com a finalitat desenvolupar

projectes d’innovació als àmbits de la pràctica docent i de la gestió universitària (Aparador

d’innovació http://www.innovauoc.org/showcase/?lang=es). En molts dels projectes que es

desenvolupen el consultor és usuari principal i agent clau.

La universitat garanteix mitjançant el document de política de professorat, els mecanismes que

defineixen la progressió del professorat propi en la institució, segons un sistema objectiu

d’avaluació i promoció basat en el reconeixement extern de l’AQU i intern de la pròpia

universitat dels mèrits i la qualitat de l’activitat docent (Docentia) i de recerca (Sexennis) duta a

terme.

L’any 2008, l’agència de qualitat AQU va aprovar el Manual d’avaluació de la qualitat docent del

professorat. D’ençà la seva aprovació s’han dut a terme 4 convocatòries

http://www.uoc.edu/activitats/jornada_docents2011/info.html

http://www.innovauoc.org/showcase/?lang=es


Pàgina 13 de 15


http://www.uoc.edu/portal/ca/qualitat/personal-academic/qualitat-docencia/index.html. L’objectiu de

l’avaluació de l’activitat docent del professorat és la millora continua de l’equip docent i és un

dels mecanismes de què disposa la universitat per garantir la qualitat de l’equip propi.

L’avaluació del professorat propi inclou els mecanismes de coordinació amb l’equip de

consultors i les accions en vers les seves assignatures fruit de l’avaluació dels resultats

acadèmics. La universitat té com a repte, definir un mecanisme per l’avaluació de l’activitat

docent dels consultors, més enllà de l’avaluació dels indicadors de rendiment i satisfacció

d’aula que es revisen cada semestre.

La informació per a la consecució dels mèrits interns i externs està disponible a l’espai IntraUOC de la universitat.

D. Bones pràctiques

Ús de la llengua estrangera en assignatures tècniques: Hi ha diverses assignatures del

programa amb materials i part de la docència en anglès (per exemple Xarxes i aplicacions

Internet, Sistemes Distribuïts i Arquitectura de BD). Així mateix, una de les llengües de

treball acceptada pels TFG és l’anglès on, com a mínim, el resum s’ha de fer en aquesta

llengua.

Recursos innovadors: Incorporació de recursos innovadors en vàries assignatures (per

exemple, materials multiformat, quizzes, etc.). El passat curs s’han preparat les preguntes

per introduir l’ús del Quadrivia (aplicació mòbil de preguntes i respostes, estil Trivial Pursuit)

per a 14 assignatures del grau: Àlgebra, Fonaments físics de la informàtica, Treball en

equip a la xarxa, Lògica, Ús de bases de dades, Estructura de computadors, Sistemes

operatius, Aprenentatge Computacional, Seguretat en xarxes de computadors, Estructura

de xarxes de computadors, Disseny de xarxes de computadors, Administració i gestió

d’organitzacions, Autòmats i gramàtiques i Disseny de bases de dades. Aquest serà un

recurs que s’oferirà als estudiants en els propers semestres. A més, s’està a punt de

completar una Novelette (novel·la curta que conté termes, mapes conceptuals i bibliografia

sobre temes tècnics concrets) per a incloure a l’assignatura de Seguretat en xarxes de

computadors, i se n’estan planificant algunes més.

Ús de gamificació/ludificació per incrementar la motivació: S’han introduït tècniques de

gamificació/ludificació en les assignatures Seguretat en xarxes de computadors i

Enginyeria de requisits, per augmentar la motivació i participació dels estudiants.

Ús de metodologies àgils: S’han introduït tècniques i eines àgils per al treball en grup en

les assignatures Treball en equip a la xarxa i Enginyeria de requisits del grau.

Presentacions en Vídeo: Ús de l’eina Present@ per a la realització d’activitats

acadèmiques que requereixen la preparació de vídeos.

Procés de valoració dels Treballs Finals i selecció de Matrícules d’Honor: Es disposa

d’un procés sistemàtic per avaluar els treballs finals de les diferents àrees de coneixement

per part dels tribunals d’avaluació. El procés es basa en una rúbrica detallada de les

competències genèriques que es treballen a cadascuna de les fases: planificació,

desenvolupament, seguiment, redacció de la memòria, presentació i defensa. Aquesta

informació s’utilitza també en el tribunal de selecció dels Treballs Finals amb Matrícula

d’Honor.

Materials didàctics per al Treball Final: Es disposa de recursos d’aprenentatge

específics per a la realització de Treballs Finals (materials sobre planificació, redacció de

textos, elaboració de presentacions i de vídeos). També es disposa de vídeos d’exemple

de treballs finals destacats que poden servir com a exemple.

Reconeixement als Treballs Finals destacats: Organització d’un premi (conjuntament

amb la Fundació Ramón Molinas) als treballs finals més destacats dels Estudis

d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

http://www.uoc.edu/portal/ca/qualitat/personal-academic/qualitat-docencia/index.html



Pàgina 14 de 15


Feedback: se segueix treballant en el retorn personalitzat (a diferents nivells), a la majoria

d’assignatures del grau.

E. Valoració del funcionament de la titulació

La valoració global de la titulació al llarg del curs 2014-2015 és satisfactòria.

El passat curs s’ha superat positivament l’avaluació externa portada a terme per l’Agència per a la Qualitat del sistema universitari de Catalunya, que certifica la renovació d’aquest programa, d’acord amb els estàndards de qualitat europeus de l’EEES. Tant algunes millores sorgides del procés d’acreditació com altres necessitats detectades pel mateix professorat ja s’estan treballant i implementant.

El disseny de la titulació es considera apropiat a les necessitats del mercat laboral i s’ajusta a la normativa vigent. Els materials docents són variats, adequats a la tipologia d’assignatures i estan actualitzats en la gran majoria de casos. El treball de millora, principalment d’aquelles assignatures en que s’han detectat problemes, és constant.

Els models d’avaluació i la tipologia d’activitats són adequats. Tots dos són públics (abans de la matrícula) i el nivell d’exigència es considera adequat. Els resultats d’èxit i de rendiment són també positius a nivell general. Es proposen millores en les assignatures en que es detecten baixos nivells de rendiment o de satisfacció.

Finalment, l’equip de professorat, tant propi com col·laborador (consultors i tutors) es considera adient tenint en compte tant la perspectiva acadèmica com la professionalitzadora de la titulació.

F. Accions de millora

Valoració de la implantació de les millores recollides en l’informe de seguiment anterior.

Acció proposada Resultat Observacions

Treballar accions de mentoria des dels Estudis Pendent per pressupost Repetim la proposta de millora aquest curs (Pendent 2016)

Reunió anual entre el Directpr de Programa i els tutors per a la millora del coneixement de la titulació

L’accés 20151 ha estat el millor dels darrers anys. Els tutors han estat molt ben informats i motivats

Consolidem l’acció i ho farem cada curs

(Anàlisi Matemàtica) Creació de nous de materials que

esperen millorar el rendiment i la satisfacció dels estudiants El rendiment de l’assignatura ha pujat 11 punts percentuals

(Estructura de Computadors) Millora de l'estructura de la part

pràctica (punt més delicat de l'assignatura).

S’ha detectat una millora de la motivació dels estudiants en vers la pràctica. El fet de dividir-la els fa veure-la més assequible.

(Àrea de programació) En procés de reestructuració per tal

d'ajustar els coneixements i adaptar-los a les necessitats del graus, així com millorar-ne els materials

Començat però no acabat. En el semestre actual s’està posant en marxa a Fonaments de Programació i s’estendrà en el proper a Pràctiques de Programació.

Seguim amb l’acció proposada

(Sistemes Operatius) Renovació dels materials de l’assignatura

El canvi ha provocat una lleugera millora en el rendiment de l’assignatura i en la satisfacció global dels estudiants

(Sistemes Distribuïts) Revisió de l’assignatura

Millora d’un entorn distribuït real on els estudiants executen el seu codi. La percepció de l’assignatura per part dels estudiants ha millorat notablement aquest curs.

Tot i així, per la seva pròpia natura, aquest entorn genera sobrecàrrega de feina tant en professorat com en els estudiants.

Procés de recollida de dades Pendent de finalitzar el projecte de recollida de dades per part de l’àrea de persones

Es preveu que es pugui disposar d’aquesta informació durant el curs 2015-16


Pàgina 15 de 15


Propostes accions de millora

Punt feble detectat Identificació de la

causa Abast

Objectiu que es vol assolir

Acció proposada Termini Indicador de seguiment

Responsable

Implica una modificació

memòria verificada

(Àlgebra) Baix rendiment

Lliurament únic de la pràctica. Provoca

impossibilitat recuperació

Assignatura

Millorar el seguiment de la part pràctica i el rendiment de l’assignatura

Reestructurar l’assignatura i dividir la pràctica en múltiples lliuraments

Febrer 2016

Rendiment PRA

NO

(Estadística) Baix rendiment

Tipologia de l’assignatura.

Dificultat comprensió certs conceptes per part dels estudiants

Assignatura Facilitar la comprensió de conceptes clau

Reestructurar l’avaluació i generar recursos (en format quizze) per a que els estudiants puguin practicar més determinats conceptes

Setembre 2016

Rendiment PRA

NO

(Estructura de Computadors) Baix rendiment

Tipologia de l’assignatura.

Dificultat comprensió certs conceptes per part dels estudiants

Assignatura Facilitar la comprensió de conceptes clau

Reestructuració de la pràctica i nous vídeos per aclarir conceptes clau

Setembre 2016

Rendiment PRA

NO

(Àrea de programació) Baix rendiment i mancances a les assignatures posteriors que necessiten un nivell alt de programació

Tipologia de l’assignatura

Dificultat comprensió certs conceptes i

processos per part dels estudiants

Grup d’assignatures

Millorar el seguiment i rendiment de les assignatures

Procés de reestructuració total per tal d'ajustar els coneixements i adaptar-los a les necessitats posteriors, així com millorar l’enfocament dels materials

Febrer 2017

Seguiment de l’assignatura i rendiment

Equip docent NO

(Sistemes encastats) Baix grau de satisfacció en general i dels materials en particular

Problemes amb la tramesa de la placa

Assignatura Resoldre el problema d’enviaments

Treballar amb el personal de tramesa per trobar un procediment que no generi aquests problemes

Setembre 2016

Satisfacció assignatura

PRA i Tramesa NO

Estancament matrícula Perfils d’accés molt

específics Programa

Ampliar l’oferta combinada del grau

Oferir doble titulació GADE-GEI

Setembre 2015

Matrícula doble titulació

DP i MP NO

Abandonament Xoc inicial d’accés a

una enginyeria Programa

Treballar accions de mentoria des dels Estudis

Treballar accions de mentoria des dels Estudis

Setembre 2016

Mentoria funcionant

DP NO

Recollida de dades de PDC

Manca d’informació sobre PDC

UOC Recollir dades del PDC

Definició i execució procés de recollida de dades del PDC

Setembre 2016

Dades recollides

Àrea Persones NO

Comunicació interna Manca de

comunicació interna apropiada

Estudis Millorar la comunicació interna dels EIMT

Crear i posar en marxa una Comissió de programes dels EIMT

Gener 2016

Creació i funcionament

DE NO

G. Annexos

- Taules

Informe de seguiment del Grau en Enginyeria Informàtica Curs … · 2016-06-02 · Grau en...

Documents

Transcript of Informe de seguiment del Grau en Enginyeria Informàtica Curs … · 2016-06-02 · Grau en...