La Incidència política des del tercer sector : jornada de reflexió. -

(Col·lecció Debats OTS ; 4)

ISBN 978-84-611-9775-0

I. Cantos, Eduard, dir. II. Ruiz de Gauna, Rafa, dir. III. Vidal, Pau (Vidal García), dir. IV. Observatori del Tercer Sector V. Col·lecció: Debats OTS ; 4

1. Entitats sense ànim de lucre - Aspectes polítics - Congressos 2. Acció social - Congressos

061.2:32(061.3)

La incidència política des del tercer sector. Jornada de reflexió.

Realitzat per: Observatori del Tercer Sector.

Equip de treball: Pau Vidal, Anna Hernando i Carla Marimon.

Direcció de la jornada: Eduard Cantos, Rafa Ruiz de Gauna i Pau Vidal. Dipòsit Legal: B.55412-2007 ISBN: 978-84-611-9775-0

© Observatori del Tercer Sector 2007

Aquest document és una síntesi de l’acte organitzat conjuntament per Intermón Oxfam, la Fundació Pere Tarrés i l’Observatori del Tercer Sector, el passat 7 de juny del 2007. Volem agrair la participació als ponents i a totes les persones assistents la seva presència i aportacions.

Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.

Dades CIP- Biblioteca de Catalunya

3

Des de les entitats del tercer sector hi ha un creixent interès per la incidència

política. S’entén que els governs són els responsables d’atendre les necessitats

bàsiques i socials de la població però, al mateix temps, vivim en una societat

relacional en què altres actors també participen en la definició de l’agenda pública i

en la solució dels problemes.

En aquest sentit, les accions de les organitzacions tenen caràcter i repercussions a

nivell polític, alhora que també són influenciades per l’evolució de la política,

entesa en sentit ampli. Davant d’aquesta nova situació, moltes entitats han

començat a identificar i a gestionar els diferents canals i mecanismes que

permeten influir l’àmbit polític en benefici dels interessos socials.

Per aquest motiu, Intermón Oxfam, la Fundació Pere Tarrés i l’Observatori del

Tercer Sector hem unit esforços per tal d’organitzar aquesta jornada i poder oferir

un espai on reflexionar i dibuixar línies pràctiques sobre aquestes qüestions.

Aquest quadern resumeix les principals aportacions que van tenir lloc en les

diferents ponències i taules rodones de l’acte del passat 7 de juny amb l’objectiu

d’oferir una visió conjunta de la situació de la incidència política des de les entitats

del tercer sector.

Eduard Cantos, Rafael Ruiz de Gauna i Pau Vidal.

La incidència política des del tercer sector

Presentació............................................................................................3

1. Recerca “La incidència política des de les organitzacions no lucratives”.......7

Pau Vidal..........................................................................................................7

2. Taula rodona: Experiències d’incidència política.....................................14

Rafael Ruiz de Gauna.......................................................................................14

Toni Codina .................................................................................................. 145

Ismael Palacín .............................................................................................. 156

Raul Valls .......................................................................................................17

3. Taula rodona: La visió de la incidència política pels agents socials............18

Carles Campuzano...........................................................................................19

Joaquim Trigo .................................................................................................19

Maricel Chavarría ............................................................................................20

Jordi Tudela....................................................................................................20

Rita Huybens ..................................................................................................21

Col·loqui i aportacions......................................................................................22

4. En 5 minuts... ..................................................................................25

Núria Valls......................................................................................................25

Si vau assistir a l’acte i teniu algun comentari o suggeriment del format o de les aportacions que es van fer podeu fer-les arribar a: observatori@tercersector.net

5

Part I: Presentació de la recerca:

La incidència política des de les organitzacions no lucratives

Les dades que es presenten són un avançament de la recerca en què treballa l’Observatori del Tercer Sector i que serà publicada properament.

Més informació a: www.tercersector.net

Si en teniu algun comentari o suggeriment o si ens voleu explicar alguna experiència sobre la incidència política podeu escriure a: observatori@tercersector.net

7

1. Recerca “La incidència política des de les organitzacions no lucratives”

Pau Vidal

Coordinador de l’Observatori del Tercer Sector

1. Introducció 2. Algunes dades rellevants 3. Reptes de futur

1. Introducció

Per començar, Pau Vidal va aportar unes idees per situar el tema de la incidència política des del tercer sector d’una forma general. Primerament, va fer una reflexió prèvia per després presentar la recerca La incidència política des de les organitzacions no lucratives, que l’Observatori del Tercer Sector ha realitzat durant els darrers anys. A partir dels resultats d’aquesta investigació, s’ha pogut conèixer com les entitats treballen en el marc de la incidència política. Finalment, s’han definit cinc reptes que ha d’afrontar aquest àmbit.

Què s’entén per incidència política?

Segons la CONGDE, la incidència política és el conjunt d’accions, d’estudis, de denúncia, d’informació pública, de diàleg social, de pressió, de propostes alternatives que mitjançant la mobilització social i la participació en òrgans representatius realitzen les ONG.

Així, es pot definir la incidència política (advocacy) com el procés d’influir en els resultats de les actuacions, comportaments, posicions polítiques, etc., tant d’institucions públiques com privades.

La influència en altres agents de la societat s’ha d’entendre en un sentit ampli. És un

concepte paraigües ja que engloba una gran diversitat d’accions en la seva definició. Tot i la major freqüència a l’àmbit públic, la incidència política no es limita a aquest àmbit sinó que es dirigeix a tota mena d’actors socials.

El propi discurs del sector en els últims anys ha fet èmfasi en el tema de la corresponsabilitat social. Aquesta és una societat complexa i les entitats del tercer sector tenen la voluntat d’actuar com un actor coresponsable envers les necessitats socials. En aquest context, cap dels actors socials (entitats no lucratives, Administració pública o empreses privades) poden afrontar per separat els reptes socials actuals. La incidència política, doncs, pren una importància cabdal en el joc de la corresponsabilitat social del tercer sector.

La corresponsabilitat de les organitzacions no lucratives ha de permetre treballar per la visió de la societat des dels propis valors del sector, per donar veu als col·lectius més desafavorits, etc. En definitiva, actuar com a un agent social reconegut i compromès.

Un dels aspectes característics de la incidència política és la seva transversalitat. No és un tema exclusiu d’algunes entitats determinades o d’algun sector d’activitat, sinó que es parla des de la globalitat del tercer sector. Les accions són diferents, però en totes elles, des de totes les organitzacions no lucratives existeix el rol d’actuar com un agent coresponsable.

Aquesta transversalitat implica una dificultat afegida, ja que en el context actual és encara poc reconeguda a efectes d’interlocució i a efectes del propi tercer sector. Tot i que cada vegada s’estan creant més espais d’intercanvi i de reflexió

La corresponsabilitat social ha de permetre treballar de forma conjunta per la transformació de la societat.

8

conjunta, és encara habitual treballar des del propi àmbit d’activitat. La transversalitat d’algunes qüestions fa, doncs, que el treball conjunt sigui un repte del fet no lucratiu.

Les entitats, cada cop més, incorporen la incidència en els plans d’actuació, com un element més per desenvolupar. L’evolució està present en el sector, el pas del pur activisme a la incorporació de la incidència com a un eix estratègic de la pròpia activitat.

La legitimitat de les ONG per la incidència política

La participació en el discurs polític però, encara aixeca recels i el motiu és la falta de tradició de treballar de forma conjunta.

La legitimitat de les organitzacions no lucratives pot ser qüestionada al realitzar accions d’incidència política, al voler participar en qüestions públiques amb arguments com la falta de vots que les avalin, una falta de visió global, l’origen públic del seu finançament, etc. Però el concepte de la legitimitat és complex i multidimensional i engloba elements tècnics (relatius a l’experiència, a la manera de treballar,...), político-socials (relatius a quina base social té l’entitat, quins destinataris, quina xarxa d’involucrats recolza l’organització,...), legals (relatius al reconeixement legal), i morals (relacionats amb la missió, visió, valors, l’interès públic,...).

La legitimitat del tercer sector

La legitimitat és el resultat d’una barreja de factors que cal cuidar per poder actuar com a entitats no lucratives i realitzar accions d’incidència política.

En aquest aspecte, el rol que juguen les xarxes i el treball conjunt és fonamental. Les entitats de segon i tercer nivell tenen el paper de ser organitzacions paraigua, el rol d’interlocutores, la capacitat de donar una visió global des de la seva independència i transformar aquesta visió global del sector en agendes d’incidència a mig i llarg termini.

La incidència política envers el món empresarial

Tal i com s’ha comentat anteriorment, la incidència política no es realitza només cap als agents públics de la societat sinó també cap al sector lucratiu.

En el context actual, el rol de les empreses privades també està canviant. Cada vegada més adopten un paper actiu i són reconegudes com a un actor social coresponsable, necessari i complementari per poder provocar canvis.

Aquest mateix reconeixement necessari per a les entitats del tercer sector com agent social també cal per al món empresarial com a actor coresponsable per afavorir la transformació social.

Hi ha elements de l’entorn actual que ho faciliten, com la creixent sensibilitat empresarial cap als temes socials (el desenvolupament del concepte de responsabilitat social empresarial està prenent més força). Cal dir que hi ha una dificultat del tercer sector cap al món empresarial per la desigualtat en capacitats i recursos (el món empresarial, al defensar interessos privats, disposa de més recursos per poder fer front a despeses que a la llarga impliquen més beneficis).

Incidència transnacional

En una societat globalitzada hi ha força reptes que s’han d’afrontar globalment. Així doncs, cada vegada prenen més importància les campanyes transnacionals per a realitzar incidència política tant sobre institucions supranacionals com sobre les empreses internacionals.

Aquestes campanyes estan impulsades per xarxes agrupades per àmbits a nivell inter-nacional, plataformes temàtiques o organitzacions transnacionals, amb una dimensió global.

El repte per a les organitzacions no lucrati-ves està en veure com es pot participar en

9

aquestes campanyes internacionals, quin pot ser el rol actiu i com poden tenir pre-sència per ajudar a articular el discurs glo-bal d’aquestes campanyes

2. Algunes dades rellevants

En aquesta investigació, realitzada per l’Observatori del Tercer Sector al llarg del 2005 i 2006, van participar 262 entitats en el treball de camp quantitatiu, i en el qualitatiu es van realitzar 16 entrevistes i 4 taules de treball.

Entitats participants a la recerca segons l’àmbit d’actuació

La recerca dóna una visió general de la situació de la incidència política des de les organitzacions no lucratives i serveix per poder reflexionar i per millorar de cara als reptes de futur. Recull la transversalitat del concepte i acull les diferents tipologies

d’organitzacions que configuren el tercer sector i els diferents àmbits d’actuació.

De les organitzacions enquestades hi ha entitats que ja treballen en temes d’incidència política, però les accions que es realitzen en aquesta matèria són generalment puntuals. De fet, més de la meitat d’entitats entrevistades han fet alguna acció d’incidència (57%) però només el 13% ho estan fent regularment.

Freqüència de les accions d’incidència política

Els recursos econòmics dedicats per accions d’incidència en el si de les organitzacions no lucratives és escàs ja que més del 60% d’organitzacions destina menys del 10% del seu pressupost. Tot i que es tracta d’organitzacions sense ànim de lucre amb un alt grau de voluntariat han d’esmerçar en les seves activitats recursos econòmics. Algunes de les raons que expliquen la manca de recursos per a activitats d’incidència política poden ser que aquestes no es prioritzen d’una manera explícita, la dificultat de trobar aquest tipus de finançament o perquè cal fer esforços per buscar-lo d’una forma més proactiva.

Percentatge del pressupost de l’entitat dedicat a incidència política

De la mateixa manera, l’equip dedicat també és reduït (en un 75% dels casos no hi ha cap persona remunerada i en un 53% cap persona voluntària). Així, és difícil que, de moment, es duguin a terme accions a llarg termini d’incidència política, si tant els recursos econòmics com l’equip és escàs.

En el món anglosaxó, les accions d’incidència estan molt regulades, de

Un dels reptes de les ONL és tenir una presència activa a nivell internacional per articular un discurs global a les campanyes.

10

manera que si una entitat rep fons públics, aquests no poden ser destinats a accions d’incidència política. Per poder-les dur a terme, el finançament s’ha de buscar per altres vies, fent una captació de fons privats, o que fins i tot l’organització es constitueixi com a entitat específica d’incidència. Aquesta dualitat s’ha de matisar, ja que moltes de les activitats que es realitzen es podrien considerar de col·laboració, és a dir, d’actuar en positiu envers l’Administració, etc. Es tracta d’establir una relació d’intercanvi entre diferents actors interessats en treballar activament per a la societat.

Contingut de les accions

Segons les dades extretes en referència al contingut de les accions, són els interessos globals de la societat els que determinen l’activitat d’incidència política des del sector no lucratiu.

Totes aquestes accions es fan principalment de forma conjunta, a través d’entitats de segon nivell o xarxes i plataformes segons uns valors propis.

Entitats promotores

Els principals destinataris de les accions d’incidència són els actors propers a les entitats, com l’Administració pública autonòmica o local, les organitzacions de segon nivell, l’Administració pública estatal o l’empresa privada, entre d’altres. Així, la proximitat és un factor clau que determina les accions d’incidència política, sent més escasses les activitats a nivell europeu o internacional.

Agents destinataris amb més freqüència

Agents amb qui no es realitza incidència

El tipus d’activitats que es realitzen estan generalment vinculades a entrevistes amb polítics, a campanyes de sensibilització, a presència als mitjans, a publicacions, a recerques pròpies a través de la creació d’arguments, de discurs i de reflexió, a generar propostes públiques, entre moltes altres. Les propostes que s’impulsen des de les entitats no lucratives han de trobar un punt d’equilibri, perquè puguin ser assumibles, interessants i puguin situar-se en un marc de diàleg i col·laboració amb els altres interlocutors involucrats. S’ha de garantir que el llenguatge utilitzat al fer incidència política sigui el mateix entre l’emissor i el receptor.

Accions més freqüents

Les principals dificultats davant les quals es troben les organitzacions que emprenen accions d’incidència són principalment la poca coordinació (70%). Tot i la tendència al treball en xarxa i la participació en entitats de segon nivell i que es veu la importància d’aquest treball comú, encara existeix la necessitat de coordinar-se d’una

39%35%

32%16%

13%9%

Administració Pública Autonòmica

Administració Pública localOrganitzacions de 2n ordre

Empresa privada

Organitzacions internacionalsUnió Europea 6%

Administració Pública Estatal

39%35%

32%16%

13%9%

Administració Pública Autonòmica

Administració Pública localOrganitzacions de 2n ordre

Empresa privada

Organitzacions internacionalsUnió Europea 6%

Administració Pública Estatal

Administració Pública local

Organitzacions internacionals

Administració Pública Autonòmica

Empresa privada

Unió Europea

Administració Pública Estatal

51%

47%32%

30%

18%

17%

14%

Organitzacions de 2n ordreAdministració Pública local

Organitzacions internacionals

Administració Pública Autonòmica

Empresa privada

Unió Europea

Administració Pública Estatal

51%

47%32%

30%

18%

17%

14% Administració Pública Autonòmica

Empresa privada

Unió Europea

Administració Pública Estatal

51%

47%32%

30%

18%

17%

14%

Organitzacions de 2n ordre

11

forma més global. La manca de recursos és una altra de les principals dificultats que s’ha de superar (amb un 69%), relacionat amb les dades anteriors sobre el grau de recursos econòmics i humans destinats a les accions d’incidència. Una altra de les dificultats més esmentada és la dificultat per a l’avaluació, com capitalitzar i mesurar l’impacte d’accions poc mesurables o què s’ha fet cap a altres actors (63%). Altres dificultats poden ser la manca d’estratègies clares (59%), el grau de sensibilització dels interlocutors (57%), el canvi freqüent d’interlocutors polítics (54%) o el perill de perdre el finançament públic (51%) entre d’altres.

Una altra conclusió que aporta l’estudi és que la incidència política és vista com a un repte sectorial i no només propi de cada un dels àmbits o cadascuna de les organitzacions. De la mateixa manera, els reptes de futur s’hauran d’afrontar de globalment a partir del treball en xarxa i no només organitzativament.

Repte sectorial / repte organitzatiu

Les dades recollides després de l’etapa de recerca bibliogràfica i durant el treball de camp del projecte responen a entitats que provenen de diferents sectors d’activitat, i busquen una mostra representativa del sector.

3. Reptes de futur

S’identifiquen cinc reptes principals que les entitats han d’afrontar:

1.Prioritzar les activitats d’incidència política com un eix estratègic més

Les accions d’incidència han de formar part intrínseca de la mateixa activitat, com un eix estratègic més de l’organització, a través de la participació en entitats de segon nivell, la creació de discurs, etc. És important treballar per fer incidència d’acord amb la missió i valors de l’entitat.

Per aconseguir integrar les accions d’incidència en l’activitat diària, és necessari considerar-les de la mateixa manera que es fa amb la resta d’activitats, prioritzar-la a través del plantejament d’uns objectius clars, treballar un seguit de propostes i d’accions i fer-ne una avaluació posterior.

2.Continuar treballant per al reconeixement del tercer sector com a agent social

Encara és necessari el treball col·lectiu del tercer sector pel reconeixement de fet i legal com a agent social. S’ha d’aconseguir passar de ser un convidat “per gràcia” a ser un interlocutor de ple dret quan es tracten temes que afecten directament l’activitat i els valors de les entitats no lucratives.

El treball per al reconeixement del tercer sector com a un agent coresponsable de la societat passa per adoptar una actitud proactiva, un pas més per estar presents en el treball conjunt entre els diferents actors socials.

El tercer sector ha de passar de ser un convidat a un interlocutor de ple dret en la discussió dels temes d’interès social.

12

3.El rol de les entitats de segon nivell

La interlocució és un dels rols principals de les entitats de segon i de tercer nivell, tant entre les organitzacions com amb les administracions públiques, les empreses i els altres actors socials.

El rol de les entitats de segon nivell

Les estructures paraigua de segon i de tercer nivell poden facilitar la relació amb els altres actors socials, la creació d’una agenda orientadora de sector a mig i llarg termini, possibiliten la creació de canals perquè les entitats puguin participar en el discurs sectorial, canalitzen i economitzen els recursos, etc. El triangle al voltant de les estructures de segon i de tercer nivell permet una millor interlocució i un treball global amb una visió i uns valors propis del sector.

4.La necessitat de recursos

La incidència política té uns costos en l’organització i no sempre és fàcil trobar el

finançament necessari per a poder dur-la a terme. Sovint hi ha una dificultat per incorporar els costos de la incidència política i acaba sent la part que no s’incorpora en els projectes quan el pressupost no és suficient.

És necessari treballar per la valorització del rol de les entitats en la construcció social, tant de cara als propis finançadors, públics o privats, com els mateixos directius de les entitats, a través d’una planificació estratègica que sigui tant de recursos econòmics com d’equip.

5.Tangibilització dels resultats i de les aportacions

Sovint és difícil tangibilitzar l’impacte d’accions concretes. I quan es tracta de conceptes més intangibles, de resultats més a llarg termini o d’actuacions no tant visibles, la dificultat encara és major.

Cal un esforç conjunt per visibilitzar aquestes aportacions a través de propostes a governs, esmenes a lleis, participació en consells, elaboració de plans, etc. S’han de traduir les accions d’incidència, les reunions amb els diferents interlocutors, en resultats.

La planificació de les accions d’incidència han de compendre tant recursos econòmics com humans.

Els reptes de futur

1.La incidència política: un eix estratègic

2.Reconeixement del tercer sector com a agent social

3.El rol de les entitats de segon nivell

4.La necessitat de recursos

5.Tangibilització dels resultats i de les aportacions

Part II: Taules rodones:

Experiències d’incidència política

La visió de la incidència política pels agents socials

14

2. Taula rodona: Experiències d’incidència política

Rafael Ruiz de Gauna

Director de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés

Presentació

Després d’aquesta panoràmica general sobre què és i com s’entén la incidència política des del sector no lucratiu, es va realitzar la primera de les taules rodones de la jornada.

Sota el títol “Experiències d’incidència política” la següent taula rodona va servir per fomentar la reflexió al voltant de tres experiències en accions d’incidència política.

Cadascuna d’elles correspon a tres entitats amb característiques ben diferenciades i que treballen en diferents sectors d’activitat, com la cooperació internacional (Setem Catalunya), l’acció social (Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya) i l’àmbit mediambiental (Centre per a la Sostenibilitat Territorial). Les tres accions d’incidència política abracen des de l’àmbit més local fins a accions a nivell internacional, així que les activitats i els resultats que es presentaran destaquen per la seva heterogeneïtat.

15

Toni Codina

Director de Setem Catalunya

Toni Codina va presentar la campanya d’incidència duta a terme per Setem anomenada Roba Neta.

Campanya Roba Neta

En el nou context de globalització, la roba que vestim es produeix de forma massiva a països amb mà d’obra més barata La campanya, doncs, vol millorar les condicions de treball i ajudar en l’enfortiment dels treballadors/es de la indústria tèxtil a nivell mundial. Té una vessant d’incidència i una altra de sensibilització. És una aliança de 12 països on hi participen diferents actors socials i es coopera amb grups autònoms dels països productors on estan situades aquestes fà-briques d’explotació.

La campanya està plantejada a partir de dos objectius principals, un en relació a l’empresa privada i l’altre a l’Administració pública.

Responsabilitat social corporativa

En quant a l’empresa, la incidència de la campanya es dirigeix al sector tèxtil espanyol. El fet d’adreçar-se a empreses espanyoles forma part de l’estratègia de la proximitat, la qual permet aconseguir un cert impacte. A les empreses se’ls demana que es responsabilitzin de les condicions laborals i socials dels seus treballadors/es durant tota la cadena productiva.

Compra ètica pública

Pel que fa a les administracions públiques, se’ls demana que com a consumidores de productes tèxtils vetlli i asseguri mecanismes perquè la compra pública es doni sota paràmetres ètics.

Com s’ha desenvolupat la feina d’incidència?

DesenvolupamentInvestigació: descriure els problemes, identificar les causes,

estudiar les solucions1. Definició d’objectius, estratègies i aliances2. Activitats d’incidència:

– Contacte directe (cartes, trucades, entrevistes...)– Pressió ciutadana (postals, accions de carrer, emails...)– Ressò mediàtic (notes premsa, actes públics...)– Activisme accionarial

L’activisme accionarial no és una pràctica freqüent en l’àmbit social. Des de Setem, l’any 2001 es va decidir comprar accions d’Inditex per tal de poder assistir a les juntes d’accionistes i incidir de manera directa. Ha estat una estratègica efectiva ja que Inditex ha començat a desenvolupar accions de responsabilitat social corporativa.

Dificultats del procés d’incidència

-La complexitat i la lentitud de les administracions públiques -La dificultat d’arribar a les empreses mitjanes i petites -Les autocensures dels mitjans de comunicació -Les limitacions del treball en xarxa -La baixa cultura de pressió política a Espanya -L’excessiva tecnificació -L’escassetat i la discontinuïtat de recursos

Factors d’èxit de la incidència

Factors d’èxit• La perseverància al llarg de 10 anys• Haver identificat objectius clars i assolibles• El suport convençut de molts ciutadans• La proximitat als destinataris• La col.laboració puntual amb altres organitzacions

socials• Els punts febles de les marques i dels grups polítics• La creativitat i l’audàcia d’algunes actuacions

Més informació a: www.setem.org

“Sabem que quan la incidència política es realitza amb aliances té més impacte.”

16

Ismael Palacín

Vicepresident de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

Ismael Palacín va presentar l’experiència de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el seu paper com a organització de tercer nivell i la participació en la llei de serveis socials.

Des del camp social, les accions d’incidència política no tenen tanta tradició com en altres sectors d’activitat, però ja comença a ser un sector madur i organitzat.

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

La Taula és una entitat de tercer nivell que es va constituir l’any 2003 i que actualment engloba 24 federacions i més de 2.000 entitats de base.

La pròpia missió de l’entitat recull aquesta voluntat de treballar per a la consolidació, la millora i el reconeixement de les entitats no lucratives, amb un paper important en el desenvolupament de les polítiques socials adreçades als més desfavorits.

La legitimitat que aporta la Taula com a interlocutor amb els altres actors socials ve donada pel seu alt grau de representativitat, el volum de l’entitat, el consens entre els diferents associats, la seva credibilitat davant la societat, el reconeixement legal, l’equilibri entre incidir

per a la millora dels col·lectius destinataris i el propi enfortiment de les entitats, entre molts altres factors.

La Taula ja ha participat, i segueix treballant en aquesta línia, en diferents propostes de millora per a la societat, com la celebració del 1er Congrés del Tercer Sector Social, entre moltes altres.

Vivim un moment històric clau en la construcció de l’estat del benestar (llei de dependència, pla d’inclusió social, etc.) i el sector ha de treballar per fer front als nous reptes, com evitar la possible mercantilització dels serveis socials.

La Llei de serveis socials

En la primera fase de preparació es va realitzar un procés d’implicació des de totes les federacions de la Taula per treballar internament en propostes, articular un consens i extreure’n una agenda d’accions sectorials.

Els mecanismes principals d’incidència han estat compareixences parlamentàries, reunions amb partits polítics, creació de debats en taules i en seminaris, etc. Com a reptes de futur es plantegen una major intensitat, una major dedicació de recursos, etc.

La proposta a la llei de serveis socials

Més informació a: www.taulasocial.org

“Creiem que les entitats del tercer sector social esdevenen agents de transformació, de cohesió, de socialització i que tenim un paper important en el desenvolupament de les polítiques socials adreçades als més desfavorits”.

17

Raul Valls

Responsable del Centre per a la Sostenibilitat Territorial

En Raul Valls va presentar l’experiència “Salvem les Valls” al voltant de la construcció del Túnel de Bracons.

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST)

És una entitat de segon grau que agrupa entitats de comarques gironines, col·lectius professionals que treballen en educació ambiental i col·lectius universitaris en defesa del territori.

El CST va néixer per una necessitat puntual responent a una necessitat local. Les accions principals que es van dur a terme en el cas de la lluita pel Túnel de Bracons van néixer a partir de la improvisació, complementant reunions amb polítics, mobilitzacions socials, estudis, ús de les noves tecnologies, buscant el suport de persones rellevants, etc.

Però després d’aquesta lluita s’han articulat com a coordinadora d’entitats per posar en qüestió des de l’àmbit local diferents problemàtiques mediambientals.

Una de les principals motivacions per articular una xarxa de segon nivell és que la majoria de les entitats de l’entorn local són organitzacions petites, amb pocs recursos i poca capacitat per generar propostes amb força i poder difondre,

treure rendiment i sociabilitzar aquesta riquesa.

El CST pretén, doncs, ser un element que doni un suport tècnic, de capacitació, d’enfortiment de l’entramat social i associatiu local.

La particularitat d’aquesta experiència és que és una aliança entre moviments, entitats i persones molt diverses, des de tècnics fins a intel·lectuals.

Nova cultura del territori

La idea de la nova cultura del territori ha anat fent un forat i dóna resposta a moltes de les preocupacions a nivell del territori respecte als canvis mediambientals que transformen la vida quotidiana.

Alguns dels últims projectes que s’han dut a terme són:

-Primer informe de sostenibilitat de les comarques gironines promogut per l’Observatori de la Sostenibilitat de les comarques gironines.

-Escola del territori.

-Xarxa crítica d’acció territorial. Aquest és el projecte central del CST i pretén potenciar l’aliança entre sectors tècnics i científics i els moviments socials, capaç d’agitar noves propostes en el territori. Aquest projecte també vol enfortir les xarxes associatives territorials per afavorir les relacions i per dotar-les de forma i de contingut, per tal que un més un sumin més de dos.

Els factors que han contribuït a l’èxit de les accions realitzades fins ara han estat: marcar uns objectius clars per a tots els involucrats, el diàleg enriquidor entre els diferents col·lectius implicats, una aliança forta i una gran perseverança.

Els impactes polítics que s’han aconseguit han estat molts, sobretot els canvis culturals a nivell de la sensibilització de la població, el qüestionament de decisions polítiques i tècniques, la valorització i el reconeixement de la veu dels moviments socials, el voler estar presents en les decisions, etc.

Més informació a: www.centresostenibilitat.cat

“Ens hem dotat d’una consigna que ens identifica: observar, educar i actuar per a una nova cultura del territori.”

18

3. Taula rodona: La visió de la incidència política pels agents socials

Eduard Cantos

Responsable de Participació i Educació d’Intermón Oxfam

Presentació

A les intervencions anteriors s’ha parlat sobre què significa la incidència política per al tercer sector, s’ha fet un mapa de la situació actual des del sector i s’han identificat alguns dels principals reptes que cal assumir quant a la realització d’accions d’incidència política. A la taula rodona anterior s’han explicat tres experiències de com ha viscut el tercer sector la seva tasca d’incidència.

En aquesta propera taula “La visió de la incidència política pels agents socials” hi ha representants dels que són els destinataris de les accions d’incidència política per part del tercer sector. Provenen del poder legislatiu i de l’executiu, de l’àmbit empresarial, dels mitjans de comunicació i del propi sector. Se’ls ha demanat que en facin una valoració, des dels seus àmbits, de quin creuen que ha de ser el rol del tercer sector en la incidència política i donin el seu punt de vista sobre quines són les seves principals debilitats i fortaleses, que ens hauria de permetre fer una comparació amb les visions que s’han donat anteriorment a la taula d’experiències.

19

«Com diuen els advocats “està molt bé que vostè tingui raó, però l’ha de presentar bé. El jutge li ha de donar la raó sinó no serveix de res”.»

Carles Campuzano

Diputat del Congrés dels Diputats per Convergència i Unió

En Carles Campuzano va desenvolupar sis idees al voltant la incidència política des del tercer sector:

-Interessos i valors de la societat: el tercer sector ha d’identificar quins són els valors i els interessos que està defensant, quins no estan representats i si són contradictoris.

-Corretja de transmissió dels partits polítics: la política ha de ser més que la suma de les propostes de les entitats del tercer sector. S’ha superat la idea del tercer sector com a corretja de transmissió dels partits polítics.

-Capacitat de ser crítics: les entitats del tercer sector també han de ser crítiques amb aquells a qui han votat.

-Legitimitat: s’imposa la necessitat d’un tercer sector legítim. I això s’aconsegueix amb la transparència, la rendició de comptes...

-Rigor: més enllà de la voluntarietat el tercer sector s’ha d’obsessionar per treballar amb rigor i amb serietat.

-Dimensió global dels interessos i valors: l’emergència d’uns valors a les agendes locals, nacionals,... plantegen grans contradiccions per part dels qui han prendre decisions.

Joaquim Trigo

Director executiu de Foment del Treball Nacional

Joaquim Trigo va destacar dos aspectes vers la incidència política i el món empresarial:

-Defensa de l’interès general: quan es fa incidència s’ha de tenir la raó i actuar des del rigor sense anar en contra d’altres. En aquest sentit, la situació és de competència asimètrica i per això es tan important fer incidència.

-Formulació de les demandes: a més de tenir raó s’ha de formular correctament allò que es vol. Quan es parla amb l’empresa es tindrà més èxit segons la visibilitat que esperi l’empresa, la popularitat de l’entitat i allò que li pugui oferir.

«A causa de l’emergència, l’èxit i del seu nou rol polític, s’imposa cada vegada més la necessitat que el tercer sector guanyi legitimitat, que vagi mes enllà de ser tercer sector. El fet de ser tercer sector “per se” no legitima ningú més enllà d’aquest fet.»

20

Maricel Chavarría

Periodista de La Vanguardia

La Maricel Chavarría va explicar com funciona el mecanisme d’incidència política a través dels mitjans de comunicació.

-La necessitat de sortir als mitjans: una campanya no necessita sortir als mitjans per tenir ressò en la societat però sí ho necessita per tenir incidència política ja que els poders públics escolten molt els mitjans de comunicació.

-Complicitat a través dels mitjans: és bàsic saber explicar les necessitats de la societat i a través dels mitjans es poden explicar de manera innovadora i establir una connexió o complicitat amb l’audiència Si el tercer sector aconsegueix que el sentit comú i el sentiment de justícia ho absorbeixi tot es trobarà en una situació en què es podrà demanar a l’Administració, a les empreses, a altres mitjans...que reaccionin davant de les necessitats.

Jordi Tudela

Director de Prodep (Generalitat de Catalunya)

Jordi Tudela va plantejar la dificultat de concretar què volen les organitzacions del tercer sector quan fan incidència política.

-Treball en xarxa: en aquest sentit el tercer sector no ha madurat prou. Per fer incidència cal arribar a aliances i proposar estratègies comunes.

-Visions no alineades: entre les mateixes organitzacions del tercer sector es crea competència i es mostren cares contradictòries.

-Indicadors de qualitat: en aquests moments es treballa amb indicadors de voluntarietat. Es necessiten entitats que demostrin que les seves activitats són necessàries i que es fan amb qualitat.

-Interlocució: les entitats han de ser clares quan expliquin allò que volen. Han de tenir en compte que els interlocutors estan escoltant diferents propostes alhora. Cal trobar estratègies perquè les accions tinguin efecte en el receptor.

«Un pas important va ser quan les entitats membre de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya van posar-se d’acord i van fer un document conjunt sobre la llei de dependència i es va presentar com una única veu».

«Des del poder polític i econòmic se’ns escolta molt i de molt a prop. Som una vista de per on van els trets del que són les xarxes o els moviments socials.»

21

Rita Huybens

Vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONG pel desenvolupament (FCONGD)

«El treball en xarxa aporta molt de valor a les entitats no lucratives, ja que poden facilitar l’obtenció de recursos, entre molts altres factors. Per fer un bon treball en xarxa calen uns objectius comuns i molta comunicació.»

La Rita Huybens es va centrar en explicar el rol de la incidència política al món de la cooperació al desenvolupament.

-La relació entre les organitzacions i els moviments socials: les ONGD treballen a nivell micro, sobre el terreny i cara a cara, en canvi, els moviments tenen un discurs a nivell macro. Aquests dos tipus d’actuacions poden ser complementàries.

-El posicionament en la incidència: si una entitat decideix que vol fer incidència s’hi haurà de posicionar i anar a les causes dels problemes. Les organitzacions no es poden quedar només en la fase de projectes.

-Treball en xarxa: és indispensable crear una xarxa, fixar uns objectius d’actuació comuns. Perquè les xarxes comencin a funcionar ha d’haver lideratges i bons mecanismes de comunicació. Les xarxes poden aportar aquells recursos que es necessiten per fer recerca.

-La incidència des de la FCONGD: la Federació participa en el Consell de l’Agència Catalana de Cooperació. Això li ha permès influir en la definició de les polítiques de cooperació. A més, ha incidit en la perspectiva de gènere i en el concepte de sobirania alimentària.

22

Col·loqui i aportacions

Després de la taula rodona es va desenvolupar un torn obert de paraules en què les persones assistents van poder abordar altres aspectes sobre la incidència política.

-La visibilitat de les accions d’incidència política: cal comunicar les accions d’incidència política per fer visible la feina feta. Els mitjans de comunicació cada vegada són més sensibles i mostren més interès en les accions de les entitats del tercer sector. En concret, els mitjans mostren interès en les accions d’incidència política de les entitats, en les crítiques que poden fer a l’estructura de poder. Val a dir, que els mitjans consideren les entitats més grans com actors polítics però en canvi la resta d’entitats encara són invisibles per a aquests i no són considerades com actor polític.

-Els valors de la incidència política: la incidència política no és neutre, va lligada d’una sèrie de valors i sovint aquests

valors són contradictoris.

-La incidència és desigual: en quant que els diferents actors socials no tenen la mateixa influència en les decisions polítiques. I és per això que les entitats del tercer sector tenen la necessitat i quasi obligació de fer incidència política per tal de compensar aquesta incidència desigual i que estiguin representats els diferents valors de la societat civil.

-Recursos per fer recerca: tant a nivell públic com privat no hi ha ajudes per poder

fer investigació i oferir dades rigoroses, les quals són molt necessàries.

-Òrgans de decisió: a més dels interlocutors dels quals s’ha parlat hi ha d’altres que són molt importants i que cal tenir en compte. Un és la Comissió Europea (la majoria de polítiques socials venen dictades per polítiques europees). I el segon actor, són els governs locals, els mitjans de participació ciutadana com l’agenda 21 o altres mecanismes municipals que tenen un paper rellevant en el treball d’incidència política. Aquesta és una línia de treball interessant a desenvolupar per les entitats d’àmbit local.

-Aliances amb les empreses: plantejar a les empreses aliances de cooperació que siguin profitoses per les dues parts i que vagin més enllà que les entitats demanin recursos i prou.

-Impossibilitat de generar opinió: moltes entitats petites, formades majoritàriament per voluntariat, per manca de recursos, no poden tirar endavant projectes i molt menys generar incidència política ja que no estan presents als espais on es genera debat.

“Quan hem realitzat accions d’incidència hem de fer el que fa la gallina: cloquejar quan ha posat l’ou.”

“Tinc la sensació que de vegades el món de les ONG mira amb una excessiva desconfiança al món empresarial i que hauria de tenir més capacitat de plantejar una lògica de cooperació i aliança amb el món empresarial, per anar més enllà del fet d’anar a demanar i prou.”

23

-Representació dels interessos: invisibilització d’alguns dels interessos i dels valors. Alguns col·lectius, potser per la seva posició més tancada, no se’ls escolta tant.

-Incidència com a procés: la incidència política és un procés llarg i no totes les entitats es troben en el mateix moment del procés.

-Criteris de representativitat: sovint l’Administració es troba amb col·lectius o persones que diuen representar interessos del tercer sector però no sempre és així. El barem per valorar la representativitat d’una entitat és molt difícil de determinar, perillós i de vegades poc científic i subjectiu.

-El paper de l’Estat: des del tercer sector es reclama que l’Administració disposi d’un sistema per veure quines són les problemàtiques emergents que s’estan desenvolupant a la societat i que aquest sistema serveixi per decidir i per determinar quins recursos es destinen per a cada necessitat. Així mateix, en una democràcia i societat sana és positiu que la política no resolgui tots els problemes i que la societat civil organitzada vetlli per una societat millor. L’Administració ha de ser modesta i no ha de pretendre resoldre tots

els problemes.

“La incidència política és un procés, i, per tant, llarg, i requereix de temps, d’aliances. Per tant, és molt important definir l’objectiu que busques i amb qui ho fas.”

Algunes de les persones que van intervenir durant en el col·loqui van ser:

-Eduard Ballester, Federació Catalana d’ONGD -Eugeni Barquero, Fundació per la Pau -Francisca Alsina, Federació Catalana de Voluntariat Social -Jaume Forés, Secretaria d’afers exteriors de la Generalitat de Catalunya -Mª Assumpció Vilà, Federació Catalana de Voluntariat Social -Maria Elvira Climent, Col·lectiu dels drets de les dones viudes de Catalunya -Marta Moreo, Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals -Montserrat Company, Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa -Oriol Llovet, Associació Share -Rafael Ruiz de Gauna, Fundació Pere Tarrés -…

24

25

4. En 5 minuts...

Núria Valls

Coordinadora de l’Observatori del Tercer Sector

Un resum en viu

Per tal de concloure l’acte, Núria Valls va fer una síntesi de les diferents aportacions donades durant l’acte.

En primer lloc, de la mà d’en Pau Vidal s’ha realitzat una presentació en què amb una reflexió prèvia s’ha definit la incidència política com la capacitat d’influir en els resultats de les actuacions polítiques tant d’institucions públiques com privades. A través de l’explicació dels principals resultats de la recerca Anàlisi sobre la incidència política a les organitzacions no lucratives s’ha fet una fotografia que ha permès conèixer la situació actual de la incidència a les entitats.

Durant la ponència, s’ha situat el tercer sector en una societat relacional en què és coresponsable amb els altres sectors per a la millora i la transformació de la societat. La incidència està cada vegada més present al tercer sector i és un eix trans-versal que apareix a tots els àmbits, es pot actuar tant a nivell cultural, medi-ambiental, cooperació... La recerca duta a terme va constatar que es destinen pocs recursos econòmics i humans en la realització d’incidència política i que hi ha poca continuïtat en el temps. També durant l’estudi es va percebre que és més fàcil fer incidència a nivell autonòmic i local que no en l’àmbit internacional. Respecte a com es fa la incidència es

valora que fer-la des de la col·laboració i la dialèctica i no a través de la confrontació té més bons resultats.

Pau Vidal, per concloure, ha identificat alguns dels reptes o de les reflexions sobre la incidència política: la incidència com a eix estratègic de les organitzacions, la necessitat del reconeixement del tercer sector com a agent social, el rol de les entitats de segon nivell, la necessitat de recursos i per últim, la tangibilització o visibilitat dels resultats.

A la primera taula rodona, s’han pogut extreure algunes bones pràctiques i propostes per dur a terme accions d’incidència. A continuació es descriuen alguns dels factors clau i comuns que han identificat els tres ponents:

-Treball en xarxa: les experiències d’incidència política constaten que la incidència és més eficaç quan es treballa en xarxa, tant per l’eficiència als recursos utilitzats com per oferir una veu única als destinataris de la nostra incidència. Un element important és el consens per treballar per l’interès general.

-Perseverança: la incidència és un procés a llarg termini (s’ha parlat d’accions a 10 anys vista).

-Legitimitat: no és possible fer incidència sense la legitimitat, la transparència i la representativitat.

-Mobilització: un aspecte clau és comptar amb la mobilització i la participació ciutadana i de les persones més properes. Sense les complicitats de la societat civil la tasca d’incidència és complicada.

-Imaginació: la creativitat és clau en el moment de dissenyar una campanya.

-Sistematització i avaluació: cal identificar quins són els resultats esperats i per tant , és necessària l’avaluació i la sistematització de les accions d’incidència.

Algunes de les dificultats identificades en aquesta taula han estat la poca cultura d’incidència política i la manca de recursos.

La incidència política està cada vegada més present al tercer sector i és un eix transversal d’aquest.

26

La segona taula rodona ha comptat amb la participació de diferents agents socials els quals són receptors de la incidència política. Els ponents han donat la seva visió sobre com s’està realitzant la incidència política des del tercer sector.

Des del punt de vista de la política, en Carles Campuzano ha parlat sobre un tercer sector plural i per tant amb interessos diversos. En aquest sentit cal trobar un interès comú pel que fer incidència política. Per altra banda, en Carles Campuzano ha remarcat que els partits polítics no poden ser una corretja transmissora dels moviments socials, ha d’haver-hi una relació dialèctica des de la independència. A més, les entitats del tercer sector han de ser crítiques amb totes les forces polítiques i no només amb les que els agraden menys. Per acabar, ha remarcat que tota la incidència s’ha de fer des del rigor, des de la legitimitat i amb transparència.

Des de l’empresa, Joaquim Trigo, ha transmès la dificultat de fer incidència des de l’empresa ja que molt sovint no és un agent social reconegut.

Des dels mitjans de comunicació, la Maricel Chavarría ha fet una reflexió sobre la importància i la necessitat dels mitjans per fer incidència i aconseguir la complicitat de la societat. Quan els polítics

perceben que la necessitat per la qual està incidint una entitat és compartida per la resta de la societat, llavors en faran més cas.

Des de l’Administració pública, Jordi Tudela ha explicat que el paper de l’Administració és, en última instància, escoltar a la ciutadania. De vegades des del tercer sector, no totes les propostes van pel mateix camí, hi ha interessos dispars, competència entre les mateixes entitats. Per tant, s’ha de vetllar per quin és l’interès general i actuar amb rigor. En Jordi Tudela va donar un parell de pistes per augmentar la capacitat d’incidir: generar aliances i acords entre entitats i focalitzar les demandes.

Des d’una entitat de segon nivell, la Rita Huybens, ha parlat sobre la relació entre les entitats que són més properes i treballen a nivell micro amb els moviments socials que actuen a nivell macro, amb l’anomenada “macroesperança”. La Rita Huybens ha remarcat la importància de plantejar-se per què es vol fer incidència i quan es decideix realitzar-la cal buscar aliances. A més, ha destacat que és necessari invertir més recursos en fer recerca ja que per dur a terme accions d’incidència política primerament s’ha de disposar de dades rigoroses.

La importància de la incidència política està en el perquè de les accions, l’objectiu bàsic de contribuir a la transformació de la societat i la seva millora, des dels propis valors del tercer sector.

Les accions d’incidència política han de vetllar per l’interès general.

Aquesta jornada va ser organitzada conjuntament entre Intermón Oxfam, la Fundació Pere Tarrés i l’Observatori del Tercer Sector a partir de la línia de investigació que tenim en comú sobre la incidència política de les organitzacions del tercer sector. La col·laboració entre les tres entitats té previsió de continuïtat, en concret, durant el 2008 s’organitzarà un curs innovador dirigit a directius d’entitats del tercer sector sobre aquesta temàtica.

L’Observatori del Tercer Sector, realitza el projecte “Reflexions sobre el tercer sector: quatre temes clau”. Els temes que aborda el projecte són la legitimitat i el tercer sector, la capacitat d’incidència política, les accions de rendició de comptes i l’ètica i els valors en les organitzacions.

www.tercersector.net

Intermón Oxfam, des de la seva Àrea de Participació i Educació elabora tant propostes educatives com campanyes que es complementen amb publicacions d’informes, pressió política i mobilitzacions ciutadanes de caràcter internacional. www.intermonoxfam.org La Fundació Pere Tarrés, en el marc de l’àrea de Projectes Socials, es dedica a la investigació aplicada, estudis i consultoria de diverses temàtiques, entre elles sobre el tercer sector i el seu desenvolupament. www.peretarres.org

Col·lecció Debats OTS