cob :tapa dura

download cob  :tapa dura

of 531

  • date post

    30-Dec-2016
  • Category

    Documents

  • view

    297
  • download

    7

Embed Size (px)

Transcript of cob :tapa dura

  • Miq

    uel C

    amin

    al, F

    erra

    n R

    eque

    jo (e

    ds.)

    Fede

    ralis

    me

    i plu

    rina

    cion

    alit

    at. T

    eori

    a i a

    nlis

    i de

    caso

    s

    Clssics del Federalisme

    Miquel CaminalFerran Requejo (eds.)Federalisme iplurinacionalitat. Teoriai anlisi de casos

  • Clssics del Federalisme

    Federalisme i plurinacionalitat. Teoria i anlisi de casos

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 1

  • Miquel CaminalFerran Requejo (eds.)Federalisme iplurinacionalitat. Teoria i anlisi de casos

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 3

  • Consell EditorCarles Viver Pi-SunyerMiquel ngel Cabellos EspirrezMireia Grau Creus

    Consell AssesorXavier Arbs MarnMiquel Caminal BadiaRamn Maiz SurezFerran Requejo Coll

    Primera edici: desembre 2009 de ledici catalana: Generalitat de Catalunya, Institut dEstudis AutonmicsTiratge: 1.000 exemplarsTraducci: Joan Sol Sol, 2009Disseny de la collecci: Carlos CubeiroMaquetaci i impressi: AddendaISBN: 978-84-3938-277-5Dipsit legal: B-8923-2010

    El paper utilitzat per a aquesta publicaci s Signum edici,que t certificat FSC (Forest Stewardship Council), la qual cosa significa que la matria primera amb qu selabora procedeixde boscos i plantacions gestionats de manera responsable.

    Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes per la llei,la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informtic,i la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.

    Federalisme i plurinacionalitat : teoria i anlisi de casos. (Clssics delfederalisme)BibliografiaISBN 9788439382775I. Caminal i Badia, Miquel, ed. II. Requejo, Ferran, 1951- ed. III. InstitutdEstudis Autonmics (Catalunya) IV. Collecci: Clssics del federalisme1. Estats multinacionals 2. Estats multinacionals Estudi de casos 3.Federalisme 4. Federalisme Estudi de casos323.15

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:51 Pgina 4

  • Introducci: democrcia i federaci en societatsplurinacionalsMiquel Caminal - Ferran Requejo 7

    PRIMERA PART: TEORIA FEDERAL I PLURINACIONALITAT

    1. Pluralisme territorial: formes, defectes i virtutsJohn McGarry - Brendan OLeary 31

    2. Labsncia de llibertat dels moderns a leradel constitucionalisme i de limperialismeposterior a l11 de setembreMichael Simpson - James Tully 95

    3. Els fonaments morals del federalismeasimtric: consideracions normativesAlain-G. Gagnon - Guy Laforest 159

    4. Labsncia de pluralisme nacional en la teoria federal i en les federacionsFerran Requejo 201

    SEGONA PART: ANLISI DE CASOS

    5. El Canad: una federaci territorialo multinacional?Philip Resnick 245

    ndex

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 5

  • 6. Federalisme belga: un mitj per a una finalitat?Wilfried Swenden 269

    7. Lndia: unitat en la diversitat a travs dun federalisme en evoluciGeorge Mathew 323

    8. El Regne Unit com a estat multinacionalStephen Tierney 383

    9. Sussa: multilinge per mononacional.Anlisi i explicaci dun cas singularPaolo Dardanelli 423

    10. Lestat autonmic espanyol: entre laresistncia nacionalista i lhoritz federalMiquel Caminal 475

    6

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 6

  • 7

    Introducci: democrcia i federaci en societats plurinacionals

    Miquel CaminalUniversitat de Barcelona

    Ferran RequejoUniversitat Pompeu Fabra

    En aquest llibre es parla de federalisme i plurinacionalitat, sa dir de democrcia i de reconeixement de la diversitat nacio-nal. La democrcia s el pas previ per entrar en el debat sobreel pluralisme nacional, el reconeixement de les nacions i laseva articulaci estatal a partir dels principis del federalisme.Com s sabut la democrcia ha gaudit des dels clssics grecsi al llarg de la histria de molt pocs perodes dexis tncia. Laidea aristotlica que la propietat, la cultura i la poltica van ala una fa difcil la instauraci i manteniment de la democr-cia en societats basades en la desigualtat. De fet, la demo -crcia com a sistema de govern no ha tornat fins a lpocacontempornia, amb el constitucionalisme liberal com a fona-ment i sota els principis de la Illustraci. La democrcia exi -geix que tots els ciutadans siguin tractats com adults, ambdret a pensar, decidir i actuar per s mateixos. Aix ho afirmKant amb la seva crida illustrada: Sapere aude! Tingues

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 7

  • valor per servir-te del teu enteniment! Aquest s el lema de laIllustraci.1

    Lany 1900 no arribaven a deu els sistemes poltics que espoguessin qualificar de democrcies liberals. Cent anys des-prs podem dir que shan multiplicat per set o vuit els siste-mes liberaldemocrtics: a lentorn duns vuitanta sobre gaire -b dos-cents estats existents en lactualitat, tot i que la lniadivisria entre sistemes democrtics i no democrtics no sfcil destablir, i depn dels criteris de classificaci que es fixinprviament.2 Hi ha, per exemple, sistemes formalment demo-crtics, amb eleccions regulars i partits poltics, que no ho snfuncionalment, i on mai es produeix lefectiva possibilitat delalter nana. En tot cas, continuen essent majoria els sistemespoltics autoritaris (dictadures civils o militars, monarquies tra -dicionals, teocrcies, sistemes de partit nic o dominant). Arab, la democrcia sha ests prou i gaudeix de prou prestigi enel present com perqu tothom vulgui tenir la seva acreditacii, alhora, ens hgim de preguntar sobre la qualitat de les de-mocrcies existents.

    La regla de la majoria ha estat el mtode que ha permsfuncionar les democrcies liberals en contraposici als siste-mes poltics autoritaris. Una majoria basada en una societatlliure, plural i competitiva, que prenia les decisions poltiques

    8

    1 Aquesta s la definici completa de la Illustraci de Immanuel Kant: Illustraci sig-nifica labandonament per part de lhome duna minoria dedat de la qual ns res-ponsable ell mateix. Aquesta minoria dedat significa la incapacitat per servir-se delseu enteniment sense veures condut per alg altre. Un mateix s el culpabledaquesta minoria dedat quan la seva causa no resideix en la falta denteniment, sinen la falta de resoluci i valor per servir-se del propi sense la guia dun altre. VegeuKANT, I., Qu es la Ilustracin? Alianza Editorial, Madrid, 2004.

    2 Entre els autors que han fixat criteris de distinci i classificaci dels sistemas de-mocrtics ens basem principalment en Robert A. Dahl i els seus 6 criteris: 1) Cr-recs pblics electes. 2) Eleccions lliures, imparcials, regulars i freqents. 3) Lliber-tat dexpressi. 4) Accs a fonts alternatives dinformaci. 5) Autonomia de lesassociacions. 6) Ciutadania inclusiva.

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 8

  • mitjanant representants elegits, als quals satorgava la con-fiana plena per decidir en nom de tots els ciutadans permitj de la regla de la majoria. La regla de la majoria s elprimer gra que distingeix el procediment democrtic delprocediment dictatorial. Per aquesta distinci no asseguraque la democrcia sigui justa per a tothom. La regla de lamajoria assegura el funcionament del sistema i el procedi-ment de selecci dels governants, per no el bon funciona-ment de la democrcia.3 A ms, si noms apliquem aquestaregla sesdev una visi monoltica i uniforme de la demo-crcia que no reflecteix, ans al contrari, la gran diversitat in-herent a les societats actuals. La regla de la majoria, sota elprincipi una persona, un vot no t capacitat de fer crebleque tots som iguals, que tots tenim el mateix pes poltic en lademocrcia, que la naci s sobirana i el parlament expressaaquesta sobirania.

    Diferents llenges, cultures, valors, idees, tradicions, etc,conviuen en les societats contempornies per ms que shagiintentat fins a lextrem la seva uniformitat. Alguna cosa falladarrel en la definici i funcionament de la democrcia si noanteposem el pluralisme a la regla de la majoria. El pluralismeha anat forjant en el temps el seu propi significat dins delmarc i evoluci del constitucionalisme liberal. El primer copimportant el va donar Kelsen, en dir que la democrcia, ne-cessriament i inevitable, requereix un estat de partits, con-tra lopini de Triepel i de la tradici uniformista de la naciliberal, que considerava incompatible la naturalesa de lestat li -be ral i la seva divisi en partits poltics.4 El pluralisme ideo-

    9

    3 DWORKIN, Ronald, Is democracy posible here? Princeton University Press, 2006. Tra-duda al castell: La democracia posible. Paids, Barcelona, 2008.

    4 Vegeu LENK i NEUMANN (eds.), Teora y sociologa crticas de los partidos polticos.Anagrama, Barcelona, 1980, p. 187-204.

    03_ClassFede Fede i plurinacionalitat 1a part.qxp:Col_classics federalisme 2/3/10 17:20 Pgina 9

  • lgic i poltic, mitjanant el reconeixement i regulaci consti-tucional de les llibertats pbliques, va representar un salt qua-litatiu en levoluci democratitzadora de lestat liberal, quesha concretat lentament en el temps i durant dos segles (XIXi XX) per mitj del sufragi universal. El compliment del prin-cipi una persona, un vot sense discriminaci, ha necessitatms de dos cents anys, i encara sest pendent de complir-seplenament.

    En lorganitzaci poltica institucional dun estat democr-tic, en alguns casos el pluralisme ha dassegurar que les mino-ries poltiques puguin esdevenir majories en el futur,