CME | Maristas - Infantil i primer cicle de Primària · 2019-09-03 · És la teva identitat...

Infantil i primer cicle de Primària

Infantil i primer cicle de primària

Curs 2020-2021 1

1. Introducció “Ja és hora que us desvetlleu” (Romans 13,11)

Comencem un nou curs. Un nou lema i amb això un nou repte. La proposta educativa que les Províncies Maristes oferim com a lema comú per treballar durant aquest curs tindrà com a eix central: la cura de la casa comuna. La cura del nostre planeta, el medi ambient, la sostenibilitat, la lluita contra la contaminació i la desertització, el reciclatge, la vigilància sobre les nostres mars, són alguns dels elements que aniran guiant el nostre treball durant aquest any. “Desperta” no només ens recordarà durant aquests mesos que hem d’estar desperts, sinó que hem d’estar atents i vigilants davant el que passa al nostre voltant, especialment pel que fa a la cura del nostre món. Despertem? El Papa Francesc, en moltes de les seves intervencions al llarg d’aquests anys ens ha convidat a tots, especialment als joves, a estar desperts. Ens convida a no ser «cristians de sofà», mandrosos i ensopits, «perquè no hem vingut a aquest món a vegetar, sinó que hem vingut a deixar-hi una empremta». Un cristià sap que la felicitat «no és caminar per la vida adormit o narcotitzat», sinó donar-se als altres. És a dir, aixecar-se del sofà, «posar-se les sabates i sortir a caminar per camins mai somiats seguint la ‘bogeria’ d’un Déu que ens ensenya a trobar-lo en qui té gana, qui té set, que va nu, el malalt, el pres, l’immigrant, o el veí que està sol». No és tota una invitació a despertar?

Contínuament estem rebent informacions de la situació del nostre planeta, del nostre país, de la nostra ciutat, dels plàstics als mars... Es prenen decisions per combatre la contaminació a les ciutats, es promouen campanyes de reciclatge. Però, n’hi ha prou? És hora que despertem del somni i ens posem a treballar. Multitud d’ofertes, properes i senzilles, ens conviden a treballar per un món més sostenible. T’hi apuntes?

Cura del medi ambient

De la mateixa manera, en el seu Missatge per a la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació de l’any 2019 Francesc recordava que “tot és bell als ulls de Déu, que ofereix a l’home la creació com un regal preciós per custodiar”. I, tot i això, continua, “tràgicament, la resposta humana a aquest regal ha estat marcada pel pecat, per la barrera en la seva pròpia autonomia, per la cobdícia de posseir i explotar”. Sí, perquè el Papa posa de manifest que “els egoismes i interessos” han fet de la creació –que hauria de ser un lloc de trobada i intercanvi– “un teatre de rivalitat i enfrontaments”. No ens podem quedar adormits i esperar. El món necessita les nostres mans. D’altra banda, Francesc recorda la importància que els governs mostrin la voluntat política d’accelerar dràsticament les mesures per aconseguir al més aviat possible zero emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle i contenir l’augment mitjà de la temperatura global en 1,5 °C enfront dels nivells preindustrials, seguint els objectius de l’Acord de París. “Cada fidel cristià, cada membre de la família humana pot contribuir a teixir, com un fil subtil, però únic i indispensable, la xarxa de la vida que abraça tothom”. I ens convida a sentir-nos “involucrats i responsables” en la cura de la creació, fent-ho “amb l’oració i el compromís”. Perquè si ho fem així, Déu, “amic de la vida” ens donarà la


Curs 2020-2021 2

“valentia” necessària “per treballar pel bé sense esperar que siguin uns altres qui comencin, ni que sigui massa tard”. El futur serà sostenible o no serà

“Si seguim a aquest ritme, un planeta no serà suficient. L’any 2050 serem 9.000 milions de persones al món. El 80 % viurem en ciutats, el 50 % de les quals encara no s’han construït. La generació de residus augmentarà un 70 % d’aquí a 2025”, enumera Daniel Calleja, director general de Medi Ambient de la Comissió Europea. Davant aquest desafiament ecològic, no podem estar adormits, hem de despertar i prendre consciència que hem de fer alguna cosa. Possiblement haurem de començar a “consumir d’una altra manera”. No hi ha marxa enrere. La sostenibilitat s’ha imposat com un dels objectius per contrarestar la greu crisi ecològica del planeta. Al nostre país es recicla un 29 % dels residus urbans. La mitjana europea ronda el 45 %. Els experts consideren inassolibles els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020, que va marcar per a aquesta data la meta de tots els països en un 50 %. Un 42 % del malbaratament alimentari a Espanya es produeix en les llars. En total es rebutgen cada any 7,7 milions de tones (l’equivalent a 12.000 milions d’euros). La Comissió Europea vol que aquesta xifra es redueixi a la meitat l’any 2030. Cada espanyol compra de mitjana 34 peces de roba noves a l’any. En aquest mateix període de temps es rebutgen a tot el país 1.000 milions de quilos de roba. Només se’n recicla entre un 10 % i un 15 %. Els problemes ens afecten a tots. És una urgència del planeta. Estarem preparats per a això? Què farem? Són només estadístiques, però ens alerten d’una situació que no té marxa enrere. Són només dades, però estem disposats a fer algun pas en el nostre col·legi, en la nostra classe, en la nostra vida? Despertarem o continuarem igual? El valor de l’ecologia

Aquest és el temps per reflexionar sobre el nostre estil de vida i sobre com la nostra elecció diària en termes d’aliments, consum, desplaçaments, ús de l’aigua, de l’energia i de tants béns materials sovint és imprudent i perjudicial. Ens estem apoderant massa de la creació. Triem canviar, adoptar estils de vida més senzills i respectuosos! És hora d’abandonar la dependència dels combustibles fòssils i emprendre, de manera ràpida i decisiva, transicions cap a formes d’energia neta i economia sostenible i circular. I no oblidem escoltar els pobles indígenes, la saviesa ancestral dels quals pot ensenyar-nos a viure millor la relació amb el medi ambient.

Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Però sense lloc a dubte, el major desafiament de la humanitat és la reducció de la petjada ecològica. WWF Espanya, la defineix com “la mesura de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura representada per la superfície necessària per a produir recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat, que s’expressa en hectàrees globals”. Això vol dir que, si utilitzem de manera conseqüent els nostres recursos naturals, podrem garantir el benestar i el creixement de les nostres societats. Som a temps de reparar el mal causat al medi ambient i és un deure fer que la nostra empremta sigui tan lleugera com sigui possible. Amb una mica de dedicació quotidiana i compromís mediambiental podrem tenir un entorn més saludable i menys nociu per a tots els éssers vius.


Curs 2020-2021 3

Una invitació: 17 objectius per a transformar el nostre món1 Els Objectius de desenvolupament sostenible són el pla mestre per aconseguir un futur sostenible per a tothom. S’interrelacionen entre si i incorporen els desafiaments globals als quals ens enfrontem dia a dia, com són la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació ambiental, la prosperitat, i la pau i la justícia. Per no deixar ningú enrere, és important que aconseguim complir cadascun d’aquests objectius l’any 2030. Els impactes del canvi climàtic se senten arreu i estan tenint conseqüències molt reals en la vida de les persones. Les economies nacionals s’estan veient afectades pel canvi climàtic. I això ens està costant car avui dia i resultarà encara més costós en el futur. Però es comença a reconèixer que ara hi ha solucions assequibles i escalables que ens permetran fer el salt a economies més netes i resilients. El Secretari General de l’ONU ha fet una crida a tots els líders perquè elaborin plans concrets i realistes per tal de millorar les seves contribucions concretes a escala nacional per a 2020, seguint la directriu de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle un 45 % els propers deu anys i a zero per a 2050. Amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i l’Acord de París sobre el Clima, es fa visible la importància de l’ecologia en la presa de decisions a escala mundial. Equilibrar el maneig dels recursos naturals i els processos de creixement econòmic és una qüestió que necessita dels organismes internacionals, el sector públic, la societat civil i el sector privat. Aquests són els disset objectius. No són una oportunitat per crear tot un pla per al nostre centre, la nostra classe, la nostra vida diària?

• Objectiu 1: Fi de la pobresa. Per assolir aquest objectiu d’acabar amb la pobresa, el

creixement econòmic ha de ser inclusiu, amb la finalitat de crear ocupacions sostenibles i de promoure la igualtat.

• Objectiu 2: Fam zero. El sector alimentari i el sector agrícola ofereixen solucions clau per al

desenvolupament i són vitals per a l’eliminació de la fam i la pobresa.

• Objectiu 3: Salut i benestar. Per assolir aquest objectiu és fonamental garantir una vida saludable i promoure el benestar universal.

• Objectiu 4. Educació de qualitat. L’educació és la base per millorar la nostra vida i el desenvolupament sostenible.

• Objectiu 5. Igualtat de gènere. La igualtat entre els gèneres no és únicament un dret humà fonamental, sinó la base necessària per a un món pacífic, pròsper i sostenible.

• Objectiu 6. Aigua neta i sanejament. L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és part essencial del món en què volem viure.

1 https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/


Curs 2020-2021 4

• Objectiu 7. Energia assequible i no contaminant. L’energia és central per a gairebé tots els grans desafiaments i oportunitats als quals fa front el món actualment.

• Objectiu 8. Treball decent i creixement econòmic. Hem de reflexionar sobre aquest progrés lent i desigual, i revisar les nostres polítiques econòmiques i socials destinades a erradicar la pobresa.

• Objectiu 9. Indústria, innovació i infraestructures. Les infraestructures són fonamentals per a un desenvolupament sostenible.

• Objectiu 10. Reduir la desigualtat en i entre els països. Per assolir aquest objectiu cal potenciar el diàleg entre els països i reduir les decisions que produeixen més desigualtat.

• Objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Els problemes que enfronten les ciutats, com la recollida i la gestió segures dels residus sòlids, es poden vèncer de manera que els permeti continuar prosperant i creixent, i al mateix temps aprofitar millor els recursos i reduir la contaminació i la pobresa.

• Objectiu 12. Producció i consum responsables. El consum i la producció sostenible consisteixen a fomentar l’ús eficient dels recursos i l’energia, la construcció d’infraestructures que no malmetin el medi ambient, la millora de l’accés als serveis bàsics i la creació d’ocupacions ecològiques, justament remunerats i amb bones condicions laborals.

• Objectiu 13. Acció pel clima. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. El canvi climàtic és un repte global que no respecta les fronteres nacionals.

• Objectiu 14. Vida submarina. Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, les mars i els recursos marins. La gestió prudent d’aquest recurs essencial és una característica clau del futur sostenible. No obstant això, en l’actualitat, existeix una deterioració contínua de les aigües costaneres, a causa de la contaminació i l’acidificació dels oceans, que està tenint un efecte advers sobre el funcionament dels ecosistemes i la biodiversitat, i que també està afectant negativament la pesca de petita escala.

• Objectiu 15. Vida i ecosistemes terrestres. Gestionar de manera sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, detenir i invertir la degradació de les terres i detenir la pèrdua de biodiversitat.

• Objectiu 16. Pau, justícia i institucions sòlides. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Cal comptar amb un accés universal a la justícia i construir institucions responsables i eficaces a tots els nivells.

• Objectiu 17. Aliances per assolir els objectius. Un programa reeixit de desenvolupament sostenible requereix aliances entre els governs, el sector privat i la societat civil. Aquestes aliances inclusives construïdes sobre principis i valors, una visió compartida, i metes compartides, que col·loquen la gent i el planeta en el centre, són necessàries a escala global, regional, nacional i local.


Curs 2020-2021 5

Podrem oferir tots els recursos oportuns, creatius, fantàstics i meravellosos, però si no prenem l’opció personal de posar tot això en pràctica no servirà per a res. Despertem?

2. Ressonàncies bíbliques Introducció

“Quan parlem de medi ambient, de la creació, el meu pensament – deia el Papa Francesc en la seva catequesi del 5 de juny de 2013– es dirigeix a les primeres pàgines de la Bíblia, al llibre del Gènesi, on s’afirma que Déu va posar l’home i la dona a la terra perquè la conreessin i la guardessin”. I em sorgeixen les preguntes: què vol dir conrear i guardar la terra? Estem veritablement conreant i guardant la creació? O bé l’estem explotant i desatenent?”. “Conrear i custodiar la creació”, afirmava, “és una indicació de Déu donada no només a l’inici de la història, sinó a cadascun de nosaltres; és part del seu projecte; vol fer créixer el món amb responsabilitat, transformar-lo perquè sigui un jardí, un lloc habitable per a tothom”. Antic Testament

Abans de res, els relats de la Creació del Gènesi indiquen que el món i tota la natura han estat volguts i creats per Déu. Tot menyspreu cap a la natura és un menyspreu cap al mateix Déu. Si bé és cert que Gn 1,21 afirma la centralitat de l’ésser humà i el seu domini sobre el món, cal no oblidar que ve complementat per la frase: “…perquè el conreés i el guardés” (Gn 2,15). Aquesta frase fonamenta una ètica bíblica ecològica. Domini no per destruir, sinó per cuidar. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Gènesi 1,26 Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen».

Gènesi 8,15-17 Llavors Déu digué a Noè: Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.

Deuteronomi 22,6-7 Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria. Avia la mare i queda’t només la cria. Així seràs feliç i tindràs una llarga vida.


Curs 2020-2021 6

Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. Lv 19,9-10 Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. Lv 25,23 Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. Salm 24,1 És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. Is 40,28b-29 El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Is 45,18 Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l’ha formada, ell que li dona solidesa, que no l’ha creada buida sinó bona per a habitar: «Jo soc el Senyor, i no n’hi ha d’altre». Sv 11,24 És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Nou Testament En el Nou Testament ens trobem amb les actituds de Jesús com un home reconciliat amb la natura (Mt 1,13; 5,26-29…). Hi ha una concepció importantíssima en les cartes de Pau. També la natura, la creació, és objecte de la salvació de Crist i, en el seu moment, serà transformada radicalment (Rm 8,20-22). Si la natura ha de ser salvada i transformada, per força ha de ser cuidada i respectada de manera exquisida. Veurem alguns relats que poden il·luminar-nos: Mt 6,26-Lc 12,6 ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. Mt 8,27 Jesús vivia en harmonia plena amb la creació, i els altres se’n sorprenien: «Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?».


Curs 2020-2021 7

Mc 6,3 Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina, en una existència senzilla que no despertava cap admiració: «¿No és el fuster, el fill de Maria?». Mt 20,25-26 Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor. Mt 5,45 Fa sortir el sol sobre bons i dolents. Col 1,16 Déu ha creat per ell totes les coses. Col 1,19-20 Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. La saviesa dels relats bíblics (Laudato si’) 65. Sense repetir aquí tota la teologia de la creació, ens preguntem què ens diuen els grans relats bíblics a propòsit de la relació de l’ésser humà amb el món. En la primera narració de l’obra creadora en el llibre del Gènesi, el pla de Déu inclou la creació de la humanitat. Després de la creació de l’ésser humà, es diu que «Déu veié tot el que havia creat i era molt bo» (Gn 1,31). La Bíblia ensenya que cada ésser humà és creat per amor, fet a imatge i semblança de Déu (cf. Gn 1,26). Aquesta afirmació ens mostra la immensa dignitat de cada persona humana, que «no és solament alguna cosa, sinó algú. És capaç de conèixer-se, de posseir-se i de donar-se lliurement i entrar en comunió amb altres persones». Sant Joan Pau II va recordar que l’amor especialíssim que el Creador té per cada ésser humà li confereix una dignitat infinita. Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones poden trobar en la fe cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. Quina meravellosa certesa és que la vida de cada persona no es perd en un desesperant caos, en un món regit per la pura casualitat o per cicles que es repeteixen sense sentit! El Creador pot dir a cada un de nosaltres: «Abans que et formessis en el si de la teva mare, jo et coneixia» ( Jr 1,5). Vam ser concebuts en el cor de Déu, i per això «cada un de nosaltres és el fruit d’un pensament de Déu. Cada un de nosaltres és volgut, cada un és estimat, cada un és necessari». 66. Els relats de la creació en el llibre del Gènesi contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, aquestes tres relacions vitals s’han trencat, no sols externament, sinó també dins de nosaltres. Aquesta ruptura és el pecat. L’harmonia entre el Creador, la humanitat i totes les coses creades va ser destruïda per haver pretès ocupar el lloc de Déu, negant-nos a reconèixer-nos com a criatures limitades. Aquest fet desnaturalitzà també el mandat de «dominar» la terra (cf. Gn 1,28) i de «treballar-la i tenir-ne cura» (cf. Gn 2,15). Com a resultat, la relació originàriament harmoniosa entre l’ésser humà i la natura es transformà en un conflicte (cf. Gn 3,17-19). Per això és significatiu que l’harmonia que vivia sant Francesc d’Assís amb totes les criatures hagi estat interpretada com una guarició d’aquella ruptura. Sant


Curs 2020-2021 8

Bonaventura deia que, per la reconciliació universal amb totes les criatures, d’alguna manera Francesc retornava a l’estat d’innocència primitiva. Lluny d’aquest model, avui el pecat es manifesta amb tota la seva força de destrucció en les guerres, les diverses formes de violència i maltractament, l’abandó dels més fràgils, els atacs a la natura. 67. No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada. Això permet de respondre a una acusació llançada al pensament judeo-cristià: s’ha dit que, des del relat del Gènesi que invita a «dominar» la terra (cf. Gn 1,28), s’afavoriria l’explotació salvatge de la natura presentant una imatge de l’ésser humà com a dominant i destructiu. Aquesta no és una correcta interpretació de la Bíblia com l’entén l’Església. Si és veritat que algunes vegades els cristians hem interpretat incorrectament les Escriptures, avui hem de rebutjar amb força que, del fet de ser creats a imatge de Déu i del mandat de dominar la terra, se’n dedueixi un domini absolut sobre les altres criatures. És important llegir els textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada, i recordar que ens conviden a «treballar i tenir cura» del jardí del món (cf. Gn 2,15). Mentre «treballar» significa conrear, llaurar o forjar, «tenir cura» significa protegir, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Això implica una relació de reciprocitat responsable entre l’ésser humà i la natura. Cada comunitat pot agafar de la bondat de la terra el que necessita per a la seva supervivència, però també té el deure de protegir-la i de garantir la continuïtat de la seva fertilitat per a les generacions futures. Perquè, en definitiva, «la terra és del Senyor» (Sl 24,1), a ell pertany «la terra i tot el que conté» (Dt 10,14). Per això, Déu nega tota pretensió de propietat absoluta: ««La terra no es pot vendre definitivament, perquè la terra és meva, i vosaltres sou forasters i hostes a la meva terra» (Lv 25,23). 68. Aquesta responsabilitat davant una terra que és de Déu implica que l’ésser humà, dotat d’intel·ligència, respecti les lleis de la natura i els delicats equilibris entre els éssers d’aquest món, perquè «ell ho ordenà i foren creats, ell els fixà per sempre, pels segles, i els donà una llei que mai no passarà» (Sl 148,5b-6). D’aquí que la legislació bíblica s’aturi a proposar a l’ésser humà diverses normes, no sols en relació amb els altres éssers humans, sinó també en relació amb els altres éssers vius: «Si veus l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desentenguis […]. Si tot fent camí trobes un niu d’ocells en un arbre o per terra, amb la mare covant els ous o protegint els seus petits, no t’emportis la mare amb la cria» (Dt 22,4.6). En aquesta línia, el repòs del setè dia no es proposa sols per a l’ésser humà, sinó també «perquè reposin el teu bou i el teu ase» (Ex 23,12). D’aquesta manera advertim que la Bíblia no dona lloc a un antropocentrisme despòtic que es desentengui de les altres criatures. 69. Al mateix temps que podem fer un ús responsable de les coses, som cridats a reconèixer que els altres éssers vius tenen un valor propi davant de Déu i, «per la seva simple existència, el beneeixen i li donen glòria»[41], perquè el Senyor s’alegra en les seves obres (cf. Sl 104,31). Precisament per la seva dignitat única i per estar dotat d’intel·ligència, l’ésser humà és cridat a respectar les coses creades amb les seves lleis internes, ja que «per la saviesa el Senyor fundà la terra» (Pr 3,19). Avui l’Església no diu simplement que les altres criatures estan completament subordinades al bé de l’ésser humà, com si no tinguessin un valor en elles mateixes i nosaltres en poguéssim disposar a voluntat. Per això els Bisbes d’Alemanya van ensenyar que en les altres criatures «es podria parlar de la prioritat del ser sobre el ser útils». El Catecisme qüestiona de manera molt directa i insistent el que seria un antropocentrisme desviat: «Cada criatura posseeix la seva bonesa i la seva perfecció pròpies […] Les diverses criatures, volgudes en llur propi ésser, reflecteixen, cadascuna a la seva manera, un raig de la saviesa i de la bondat infinites de Déu. Per això l’home ha de respectar la bonesa pròpia de cada criatura, per evitar un ús desordenat de les coses». 70. En la narració sobre Caín i Abel, veiem que la gelosia va conduir Caín a cometre la injustícia extrema amb el seu germà. Això al seu torn provocà una ruptura de la relació entre Caín i Déu i entre Caín i la terra, de la qual fou exiliat. Aquest passatge es resumeix en la dramàtica conversa de Déu amb Caín. Déu pregunta: «On és Abel, el teu germà?». Caín respon que no ho sap i Déu li insisteix: «Què has fet? La veu de la sang del teu germà clama a mi des del sòl! Ara seràs maleït i t’allunyaràs d’aquesta terra» (Gn 4,9-11). La descurança en el


Curs 2020-2021 9

compromís de conrear i mantenir una relació adequada amb el veí, envers el qual tinc el deure de la cura i de la custòdia, destrueix la meva relació interior amb mi mateix, amb els altres, amb Déu i amb la terra. Quan totes aquestes relacions són descurades, quan la justícia ja no habita a la terra, la Bíblia ens diu que tota la vida està en perill. Això és el que ens ensenya la narració sobre Noè, quan Déu amenaça d’exterminar la humanitat per la seva constant incapacitat de viure a l’alçada de les exigències de la justícia i de la pau: «He decidit posar fi a tots els éssers humans, perquè la terra, a causa d’ells, és plena de violència» (Gn 6,13). En aquests relats tan antics, carregats de profund simbolisme, ja hi havia continguda una convicció actual: que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres. 71. Tot i que «la maldat s’estenia sobre la faç de la terra» (Gn 6,5) i a Déu «li sabé greu d’haver creat l’home a la terra» (Gn 6,6), tanmateix, a través de Noè, que encara es conservava íntegre i just, va decidir obrir un camí de salvació. Així va donar a la humanitat la possibilitat d’un nou començament. N’hi ha prou amb un home bo perquè hi hagi esperança! La tradició bíblica estableix clarament que aquesta rehabilitació implica el redescobriment i el respecte dels ritmes inscrits en la natura per la mà del Creador. Això es mostra, per exemple, en la llei del Shabbath. El setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres. Déu ordenà a Israel que cada setè dia havia de celebrar-se com un dia de repòs, un Shabbath (cf. Gn 2,2-3; Ex 16,23; 20,10). D’altra banda, s’instaurà un any sabàtic per a Israel i la seva terra, cada set anys (cf. Lv 25,1-4), durant el qual es donava un complet descans a la terra, no se sembrava i sols es collia l’indispensable per a subsistir i brindar hospitalitat (cf. Lv 25,4-6). Finalment, passades set setmanes d’anys, és a dir, quaranta-nou anys, se celebrava el Jubileu, any de perdó universal i «d’alliberament per a tots els habitants» (Lv 25,10). El desenvolupament d’aquesta legislació va tractar d’assegurar l’equilibri i l’equitat en les relacions de l’ésser humà amb els altres i amb la terra on vivia i treballava. Però al mateix temps era un reconeixement que el regal de la terra amb els seus fruits pertany a tot el poble. Aquells qui conreaven i custodiaven el territori havien de compartir-ne els fruits, especialment amb els pobres, les vídues, els orfes i els estrangers: Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants» (Lv 19,9-10). 72. Els Salms sovint inviten l’ésser humà a lloar Déu creador: «Consolida la terra sobre l’aigua. Perdura eternament el seu amor» (Sl 136,6). Però també conviden a les altres criatures a lloar-lo: «Lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses, lloeu-lo, cel del cel i aigües de sobre el cel. Que tots lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats» (Sal 148,3-5). Existim no sols pel poder de Déu, sinó al davant d’ell i al costat d’ell. Per això l’adorem. 73. Els escrits dels profetes inviten a recobrar la fortalesa en els moments difícils contemplant el Déu poderós que va crear l’univers. El poder infinit de Déu no ens mena pas a escapar de la seva tendresa paterna, perquè en ell es conjuguen l’afecte i el vigor. De fet, tota sana espiritualitat implica al mateix temps acollir l’amor diví i adorar amb confiança el Senyor pel seu infinit poder. En la Bíblia, el Déu que allibera i salva és el mateix que va crear l’univers, i aquestes dues maneres divines d’actuar estan íntimament i inseparablement connectades: «Ai, Senyor meu! Vós sou qui va fer el cel i la terra amb el vostre gran poder i braç estès. Res no és extraordinari per a vós […] I traguéreu el teu poble Israel d’Egipte amb senyals i prodigis» ( Jr 32,17.21). «El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dona noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles» (Is 40,28b-29). 74. L’experiència de la captivitat en Babilònia va engendrar una crisi espiritual que provocà un aprofundiment de la fe en Déu, explicitant la seva omnipotència creadora, a fi d’exhortar el poble a recuperar l’esperança enmig de la seva situació desgraciada. Segles després, en un altre moment de prova i persecució, quan l’Imperi Romà mirava d’imposar un domini absolut, els fidels tornaven a trobar consol i esperança acreixent la seva confiança en el Déu totpoderós, i cantaven: «Senyor, Déu de l’univers, les vostres obres són grans i admirables. Rei de les nacions, les vostres decisions són justes, no van mai errades.» (Ap 15,3). Si va poder crear l’univers


Curs 2020-2021 10

del no-res, també pot intervenir en aquest món i vèncer qualsevol forma de mal. Per tant, la injustícia no és invencible. 75. No podem sostenir una espiritualitat que oblidi el Déu totpoderós i creador. D’aquesta manera, acabaríem adorant altres poders del món, o ens col·locaríem en el lloc del Senyor, fins a pretendre trepitjar la realitat creada per ell sense conèixer límits. La millor manera de posar en el seu lloc l’ésser humà, i de posar fi a la seva pretensió de ser un dominador absolut de la terra, és tornar a proposar la figura d’un Pare creador i únic amo del món, perquè altrament l’ésser humà tendirà sempre a voler imposar a la realitat les seves pròpies lleis i interessos.

Himne sant Francesc d’Assís

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol, que dona el dia i ens il·lumina, I és bell i radiant i de gran esplendor, El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa. Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna i els estels; en el cel els formares resplendents, preciosos, bells. Lloat sigues, Senyor, pel germà vent; per l’aire i la boirada, la serenor i els temps d’ells, a les criatures dones sosteniment. Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua que és útil, humil i preciosa i casta. Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.


Curs 2020-2021 11

3. Documents eclesials Una mica d’història L’Església Catòlica, des dels orígens, ha concedit una importància cabdal a la conservació del planeta com a acte de respecte a la creació de Déu. Si bé és cert que en les últimes dècades el respecte del medi ambient ha estat tractat en nombrosos documents generats per part dels seus Sants Pares.2 Joan Pau II va tenir oportunitat de referir-se a qüestions mediambientals en nombrosíssimes ocasions. Així, en un discurs pronunciat l’any 1993, Joan Pau II afirmava que, si bé la fi de la Guerra Freda havia allunyat el perill de l’holocaust nuclear, havia estat reemplaçat a causa de la destrucció imprudent de recursos ecològics vitals i a la multiplicació dels atemptats, cada vegada més insidiosos, contra la vida humana, per l’amenaça de l’holocaust ambiental. Posteriorment, l’any 2001, amb motiu de la reunió del G-8 a la ciutat italiana de Gènova, el Papa va dir als líders de les principals potències econòmiques que estava segur que «sense deixar-se aclaparar pel pes dels diversos assumptes, es comprometran a promoure una cultura de la solidaritat que permeti solucions concretes als problemes que més preocupen els nostres germans en la vida i en les relacions amb els altres: la pau, la pobresa, la salut i l’ambient».

2 https://www.revistaecclesia.com/el-magisterio-de-la-iglesia-sobre-el-medioambiente-analizado-en-un-libro-de-ceu-ediciones/


Curs 2020-2021 12

Pel que fa a Benet XVI i el seu pontificat, es va manifestar sempre com un seguidor fidel de la doctrina mediambiental instaurada pel seu antecessor, com pot comprovar-se, sobretot, en la seva Encíclica Caritas in veritate i en el Missatge per a la celebració de la Jornada Mundial de la Pau de 2010: «Com romandre indiferents davant els problemes que es deriven de fenòmens com el canvi climàtic, la desertificació, la deterioració i la pèrdua de productivitat d’àmplies zones agrícoles, la contaminació dels rius i de les capes aqüíferes, la pèrdua de la biodiversitat, l’augment de successos naturals extrems, la desforestació de les àrees equatorials i tropicals? Com desatendre el fenomen creixent dels anomenats pròfugs ambientals, persones que han d’abandonar l’ambient en què viuen −i amb freqüència també els seus béns− a causa de la seva deterioració, per afrontar els perills i les incògnites d’un desplaçament forçat? Com no reaccionar davant els conflictes actuals, i davant altres potencials, relacionats amb l’accés als recursos naturals? Totes aquestes són qüestions que tenen una repercussió profunda en l’exercici dels drets humans». En els últims anys, la protecció del medi ambient s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la humanitat, inquietud recolzada, sobretot, pel debat generat entorn del canvi climàtic. Si bé aquesta preocupació no ha d’ocultar ni aombrar la importància d’altres greus problemes als quals ens enfrontem, la salvaguarda del medi ambient és un veritable desafiament per a la societat del segle XXI. Resulta necessari, doncs, articular solucions des de les més variades perspectives. Finalment, Francesc, amb Encíclica sobre ecologia −Laudato si’− presenta els grans reptes per al món en la cura de la casa comuna. Decàleg sobre el medi ambient segons la Doctrina Social de l’Església3 1. La Bíblia presenta els principis morals fonamentals de com afrontar la qüestió ecològica. La persona humana, feta a imatge de Déu, és superior a la resta de les criatures terrenals que, al seu torn, han d’utilitzar-se de manera responsable. L’encarnació de Crist i els seus ensenyaments donen testimoni del valor de la natura: Res del que existeix al món és fora del pla diví de creació i redempció. 2. L’ensenyament social de l’Església recorda dos punts fonamentals. No hem de reduir la natura a un mer instrument que podem manipular i explotar. Ni hem de fer de la natura un valor absolut, o posar-la per sobre de la dignitat de la persona humana. 3. La qüestió del medi ambient abasta tot el planeta, ja que és un bé col·lectiu. La nostra responsabilitat cap a l’ecologia s’estén a les futures generacions. 4. Cal confirmar la primacia de l’ètica i dels drets de l’home sobre la tecnologia, per tal de preservar la dignitat humana. El punt central de referència per a tota aplicació científica o tècnica ha de ser el respecte per la persona humana, que, al seu torn, han de tractar els altres éssers creats amb respecte.

3 Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau - 6 de març de 2006, a www.ciudadredonda.org.


Curs 2020-2021 13

5. La natura no s’ha de considerar com una realitat divina en si mateixa; per tant, no ha d’apartar de l’acció humana. És, més aviat, un regal ofert pel nostre Creador a la comunitat humana, confiat a la seva intel·ligència humana i a la seva responsabilitat moral. Se’n desprèn que no sigui il·lícit el modificar l’ecosistema, sempre que això es faci dins del context del respecte per la seva ordre i bellesa, i prenent en consideració la utilitat de cada criatura. 6. Les qüestions ecològiques posen en relleu la necessitat d’aconseguir una harmonia més gran entre les mesures destinades a fomentar el desenvolupament econòmic i les dirigides a preservar l’ecologia, i entre les polítiques nacionals i les internacionals. El desenvolupament econòmic, a més, necessita tenir en consideració la integritat i el ritme de la natura, ja que els recursos naturals són limitats. I tota activitat econòmica que utilitzi els recursos naturals hauria d’incloure també els costos de salvaguardar el medi ambient en els càlculs dels costos totals de la seva activitat. 7. La preocupació pel medi ambient significa que hem de treballar activament pel desenvolupament integral de les regions més pobres. Els béns d’aquest món han estat creats per Déu a fi que siguin utilitzats sàviament per tothom. Aquests béns s’han de compartir, d’una forma justa i caritativa. El principi de la destinació universal dels béns ofereix una orientació fonamental per tractar amb la complexa relació entre ecologia i pobresa. 8. La col·laboració, per mitjà d’acords mundials, recolzats pel dret internacional, és necessària per protegir el medi ambient. Cal posar en pràctica la responsabilitat pel medi ambient de manera adequada en l’àmbit jurídic. Aquestes lleis i acords s’haurien de guiar per les exigències del bé comú. 9. Els estils de vida s’haurien d’orientar segons els principis de sobrietat, temprança i autodisciplina, tant en l’àmbit personal com en el social. Les persones necessiten escapar-se de la mentalitat consumista i promoure mètodes de producció que respectin l’ordre creat, així com la satisfacció de les necessitats de tots. Una consciència més gran de la interdependència entre tots els habitants de la terra ajudaria a aquest canvi d’estil de vida. 10. Cal donar una resposta espiritual a les qüestions mediambientals, inspirada per la convicció que la creació és un do que Déu ha posat en mans de la humanitat, a fi que sigui utilitzat de manera responsable i amb atenció amorosa. L’orientació fonamental de les persones cap al món creat hauria de ser de gratitud i agraïment. El món, de fet, condueix les persones cap al misteri de Déu que l’ha creat i el continua sostenint. Si s’oblida Déu, la natura es buida del seu significat més profund i queda empobrida.


Curs 2020-2021 14

Laudato si’: algunes pinzellades per treballar Introducció: la cura de la casa comuna • «Laudato si’, mi’ Signore» (‘Lloat sigueu, Senyor meu’), cantava sant Francesc d’Assís, l’exemple

per excel·lència de la cura del que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat. És el sant patró de tots els que estudien i treballen entorn de l’ecologia.

• El Creador no ens abandona, mai va fer marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix d’haver-nos creat.

• Els joves ens reclamen un canvi. Es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en el sofriment dels exclosos.

Capítol I: El que està passant a casa nostra • Es produeixen centenars de milions de tones de residus per any. La terra, la nostra casa, sembla

convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria. • La major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la gran concentració de

gasos d’efecte hivernacle (anhídrid carbònic, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de l’activitat humana.

• Cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals. Per la nostra causa, milers d’espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret.

• L’exclusió social, la violència, el narcotràfic i el consum creixent de drogues entre els més joves són signes que mostren que el creixement dels últims dos segles no ha significat un veritable progrés.

• L’ambient humà i l’ambient natural es degraden junts, i no podrem afrontar adequadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social.

• Molts professionals dels mitjans de comunicació estan situats en àrees urbanes aïllades, sense prendre contacte directe amb els seus problemes. Viuen i reflexionen des de la comoditat d’un desenvolupament i d’una qualitat de vida que no estan a l’abast de la majoria.

• En lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, alguns pensen només a proposar una reducció de la natalitat.

• La terra del Sud és rica i poc contaminada, però l’accés a la propietat dels béns i recursos els està vedat per un sistema de relacions comercials i de propietat estructuralment pervers.

• El sotmetiment de la política davant la tecnologia i les finances es mostra en el fracàs de les cimeres mundials sobre medi ambient.

• És previsible que, davant l’esgotament d’alguns recursos, es vagi creant un escenari favorable per a noves guerres, disfressades rere de nobles reivindicacions.


Curs 2020-2021 15

Capítol II: L’Evangeli de la creació • Els qui es comprometen en la defensa de la dignitat de les persones, poden trobar en la fe

cristiana els arguments més profunds per a aquest compromís. • No som Déu. La terra ens precedeix i ens ha estat donada”. • Ha de preocupar-nos que altres éssers vius no siguin tractats irresponsablement, però

especialment haurien d’exasperar-nos les enormes injustícies que existeixen entre nosaltres, perquè continuem tolerant que uns es considerin més dignes que uns altres.

• És evident la incoherència de qui lluita contra el tràfic d’animals en perill d’extinció, però resta completament indiferent davant el tràfic de persones.

• Jesús treballava amb les seves mans, prenent contacte diari amb la matèria creada per Déu a fi de donar-li forma amb la seva traça d’artesà. Crida l’atenció que la major part de la seva vida va ser consagrada a aquesta feina. Així santificà el treball i li atorgà un peculiar valor per a la nostra maduració.

Capítol III: L’arrel humana de la crisi ecològica • La tecnociència, ben orientada, no sols pot produir coses realment valuoses per a millorar la

qualitat de vida, també és capaç de produir coses belles. Es pot negar la bellesa d’un avió? • Les iniciatives ecologistes poden acabar tancades en la mateixa lògica globalitzada: buscar

només un remei tècnic a cada problema ambiental que sorgeixi és aïllar coses que en la realitat estan entrellaçades, i amagar els veritables i més profunds problemes del sistema mundial.

• La gent ja no sembla creure en un futur feliç. • Una presentació inadequada de l’antropologia cristiana pogué arribar a recolzar una concepció

equivocada sobre la relació de l’ésser humà amb el món: es transmeté moltes vegades un domini sobre el món que provocà la impressió que la cura de la natura és cosa de febles.

• La lògica del «fes servir i llença», genera tants residus pel desig desordenat de consumir més del que realment es necessita.

• Som cridats al treball des de la nostra creació. El treball és una necessitat, part del sentit de la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament humà i de realització personal.

Capítol IV: Una ecologia integral • Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment

amenaçat. És part de la identitat comuna. • Fa falta tenir cura dels llocs comuns, els fites urbanes que acreixen el nostre sentit de pertinença,

la nostra sensació d’arrelament, el nostre sentiment de «ser a casa» dins de la ciutat que ens conté i ens uneix.

• La possessió d’un habitatge implica la dignitat de les persones i el desenvolupament de les famílies.

• Si la terra ens és donada, ja no podem pensar només des d’un criteri utilitarista d’eficiència i productivitat per al benefici individual. La terra que rebem pertany també als que vindran.

• Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran? El que està en joc és la nostra pròpia dignitat. Som nosaltres els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que ens succeirà.


Curs 2020-2021 16

• L’home i la dona del món postmodern corren el risc permanent de tornar-se profundament individualistes.

Capítol V: Algunes línies d’orientació i acció • La política i l’empresa reaccionen amb lentitud, lluny d’estar a l’alçada dels desafiaments

mundials. • La reducció de gasos d’efecte hivernacle requereix honestedat, valentia i responsabilitat, sobretot

dels països més poderosos i contaminants. • Els països pobres necessiten tenir com a prioritat l’erradicació de la misèria i el desenvolupament

social dels seus habitants; encara que hagin d’analitzar el nivell escandalós de consum d’alguns sectors privilegiats de la seva població i controlar més bé la corrupció.

• La grandesa política es mostra quan, en moments difícils, s’actua per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. Al poder polític li costa molt assumir aquest deure en un projecte de nació.

• La política no ha de sotmetre’s a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia.

• La salvació dels bancs costi el que costi, fent-ne pagar el preu a la població, sense la ferma decisió de revisar i reformar el sistema sencer, referma un domini absolut de les finances que no té futur.

• La crisi financera de 2007-2008 era l’ocasió per al desenvolupament d’una nova economia més atenta als principis ètics. Però no hi va haver una reacció que portés a repensar els criteris obsolets.

• La política és responsable del seu propi descrèdit, per la corrupció i per la falta de bones polítiques públiques.

• La major part dels habitants del planeta es declaren creients, i això hauria de provocar a les religions a entrar en un diàleg entre elles orientat a cura de la natura, a la defensa dels pobres, a la construcció de xarxes de respecte i de fraternitat.

Capítol VI: Educació i espiritualitat ecològica • Mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i

consumir. • Un canvi en els estils de vida podria arribar a exercir una sana pressió sobre els qui tenen poder

polític, econòmic i social. És el que passa quan els moviments de consumidors aconsegueixen que deixin d’adquirir-se certs productes i així es tornen efectius per a modificar el comportament de les empreses.

• Si una persona, encara que la pròpia economia li permeti consumir i gastar més, habitualment s’abriga una mica en lloc d’encendre la calefacció, això suposa que ha incorporat conviccions i sentiments favorables a cura de l’ambient.

• La sobrietat que es viu amb llibertat i consciència és alliberadora. • Els sagraments són una manera privilegiada de com la natura és assumida per Déu i es converteix

en mediació de la vida sobrenatural: l’aigua, l’oli, el foc i els colors són assumits amb tota la seva força simbòlica i s’incorporen en la lloança.

• Maria, la mare que va tenir cura de Jesús, ara té cura amb afecte i dolor maternal d’aquest món ferit.


Curs 2020-2021 17

Proposta: treballar aquesta proposta del Papa a l’aula


Curs 2020-2021 18

4. Ressonàncies maristes Evangelitzadors entre els joves 5. En primer lloc, hem de reconèixer que la globalització de l’economia i la mundialització de la cultura han generat una desigualtat social mai vista en tota la història. La dignitat humana es troba ferida en diverses de les seves dimensions. Trobem rastres de la misèria material i espiritual a tot arreu, fruit d’una injusta distribució de la riquesa i d’un mercat religiós que ofereix solucions ràpides als problemes. Una petita part de la població acumula la major riquesa del món mentre que molts pateixen fam, misèria i analfabetisme. 11. En tot aquest context, trobem també una joventut amb voluntat de participar en la transformació de la realitat. Són joves que busquen una societat sostenible, basada en el respecte a la naturalesa, en els drets humans universals, en l’eficiència de la justícia econòmica i en una cultura de pau des d’una perspectiva ecològica integral. Molts d’ells intenten promoure un canvi a través del seu compromís en organitzacions no governamentals o polítiques, preocupats també que els temes pertinents a la joventut siguin discutits. 62. Per definir la relació entre l’acció de Déu i l’home no trobem una imatge millor que la d’un Déu que crea per amor, un Déu apassionat per l’ésser humà. Aquesta afirmació es fonamenta en tres eixos, que anirem desenvolupant: a) un Déu creador com a afirmació infinita de l’ésser humà; b) un Déu que es revela amb llenguatge humà; c) un Déu oposat al mal, un Déu que és bondat infinita. Déu creador que crea persones creatives 63. La creació per part de Déu es realitza únicament i exclusivament per amor a les criatures. Per això només podem veure Déu com a afirmació infinita de l’home i del seu món i no com el seu rival. No substitueix l’acció́ de criatura, sinó que “crea creadors”. Si tot és expressió de l’Amor creador, res no queda fora de la seva presència. Resulta possible descobrir-lo en tot i descobrir-lo actiu, sempre en acció́, de de manera que tot allò que porti a inserir-se “creativament” en el procés del món, respon a la intenció originària del Creador. 64. En la nostra visió de l’ésser humà trobem aquesta paradoxa essencial: no tan sols ens reconeixem com a criatures creades per Déu, sinó que som creats a imatge i semblança seva. Aquesta afirmació obre un horitzó nou de sentit sobre la nostra visió de Déu i de l’ésser humà, i en conseqüència del mateix jove. L’ésser humà no solament és un ésser “creat” sinó que és un ésser “creat per a”. Tot i ser conscients de la nostra finitud, aquí volem posar l’èmfasi en la nostra capacitat creadora i creativa. Tots nosaltres, joves o grans, no podem quedar-nos ancorats en les nostres limitacions: reconeixem que som naturalment creatius, capaços de superar molts dels nostres límits. Hem de


Curs 2020-2021 19

tenir en compte que aquesta capacitat creativa que Déu ens ofereix ens fa responsables d’humanitzar el món i alhora d’estar al servei de la convivència humana solidària. 65. Déu ens vol continuadors de la seva creació. L’ésser humà ha rebut de Déu la capacitat de crear. Des d’aquest punt de vista, la realitat se’ns presenta com un espai de llibertat, on no existeix res totalment acabat. L’ésser humà només pot “humanitzar-se” i realitzar-se plenament, quan s’insereix en un món que està en un procés continu de creació, quan es relaciona i s’integra en el treball i en l’atenció per aquest món que té a les mans. En aquest sentit, l’ésser humà està sempre obert a un projecte de creació i és capaç de descobrir, en les realitats quotidianes, que hi ha quelcom present però encara no manifest. És en aquesta potencialitat on rau la capacitat de somiar de l’ésser humà com a obertura a la utopia. 66. La potencialitat creativa ens remet a la responsabilitat ètica. El fet de ser «amb els altres» i «per als altres» forma part constitutiva de la definició de l’ésser humà. Caminem amb els altres homes i dones compartint amb ells la nostra responsabilitat creadora i creativa per fer un món millor. D’entre les moltes característiques dels joves, destaca la creativitat. És un fet que cal reconèixer. Els joves disposen d’un potencial creatiu enorme que pot ser desenvolupat. 196. Somiem amb joves compromesos amb la supervivència i la sostenibilitat del planeta. Aquesta és una de les causes que més aglutina els joves al món. Es tracta d’un espai que també serveix per exercitar el compromís polític. En molts llocs és possible percebre com organitzacions no governamentals que lluiten per les causes ambientals compten amb un enorme contingent de joves a les seves files. Per mitjà de l’ecologia els joves fan noves relectures de la realitat i donen un sentit nou als espais comunitaris de convivència. Molts grups de joves de les àrees rurals estan lluitant per millors condicions al camp; els joves urbans, principalment de la perifèria, reivindiquen més seguretat i millors infraestructures, com ara sanejament bàsic, clavegueram o recollida de residus. 197. Els joves de la PJM són convidats a exercir la seva responsabilitat. Utilitzen respectuosament els recursos de la natura i lluiten per una acció sostenible per preservar la creació de Déu. Aprenem mútuament fins a quin punt estem units amb la terra! Veiem com els joves, conscientment o inconscientment, utilitzen els recursos del món i desenvolupen un profund respecte i un sentit d’admiració cap a tots els éssers vivents. Això ens dona ànims i esperança per al futur. Sabent que tots som part de la creació de Déu, els joves senten que tenen una dignitat especial com a éssers humans i, al mateix temps, se situen humilment davant la gran meravella del nostre Déu. Els infants i els joves venes poden ensenyar-nos, de manera especial, el sentit d’admiració davant de Déu i la seva creació. XXII Capítol General La cinquena crida del XXII CG ens convida a: Respondre amb audàcia a les necessitats emergents

Jesús, vas passar per la vida fent el bé i, tanmateix, les teves accions van ser interpretades amb estretor per molts dels teus contemporanis, simplement perquè eres galileu, fuster i fill de Maria (Mc 6, 2-3).


Curs 2020-2021 20

També avui ens continues desafiant per:

o Abandonar vells paradigmes, i buscar creativament models alternatius per tal de visibilitzar l’amor del Pare en el món d’avui.

o Convertir els nostres cors i flexibilitzar les nostres estructures, sense por d’assumir riscos, per acostar-nos a les perifèries, en defensa dels més pobres i vulnerables.

o Comprometre’ns fermament en la promoció i defensa dels drets dels infants. o Despertar en nosaltres i al nostre voltant una consciència ecològica que ens

comprometi amb la cura de la nostra casa comuna. Missió Educativa Marista Un home amb visió pràctica, innovador 5. Des de jove, Marcel·lí va demostrar la seva capacitat d’iniciativa i previsió. Quan era adolescent,

desitjava forjar-se un futur com a granger i es va interessar activament per la criança i la venda de xais. Quan va sentir la crida de Déu, va traslladar aquest entusiasme i energia a la preparació de la seva missió com a sacerdot.

6. Proper a la gent de la seva regió, i advertint el seu desavantatge davant un món que canviava,

Marcel·lí es va atrevir a imaginar altres possibilitats més enllà del que contemplaven els responsables de l’Església i els governants del seu temps. La seva obstinació i el seu dinamisme el van portar a reunir seguidors per fundar una nova comunitat religiosa sis mesos després de la seva ordenació. L’origen d’aquest vigor apostòlic era la seva confiança inesgotable en Déu i en Maria.

7. Va ser també realista i pràctic. Amb la finalitat d’afermar l’obra dels Germans no va dubtar a

actuar com a home emprenedor: va comprar terrenys i cases, va construir, renovar i ampliar edificis per tal d’adequar-los a la vida i formació de la comunitat religiosa. A més, va ser pràctic a l’hora d’afrontar els problemes, com es pot apreciar, per exemple, en els seus esforços per aconseguir el reconeixement oficial per a la seva Congregació i buscar solucions per als germans joves en edat de ser cridats a files.

Entre els joves, especialment els més desatesos.

53. Marcel·lí Champagnat va viure entre els infants i els joves, els va estimar entranyablement, i els

va dedicar totes les seves energies. Com a deixebles seus nosaltres també experimentem una alegria especial en compartir el nostre temps i la nostra persona amb ells, ens fem ressò de les seves aspiracions, en sentim compassió, i els ajudem en les seves dificultats.

54. De la mateixa manera que Marcel·lí, quan va fundar els Germans Maristes pensava especialment

en els joves menys afavorits, la nostra preferència han de ser els exclosos de la societat, i aquells que, a causa de la seva pobresa material, pateixen mancances en la salut, la vida familiar, l’escolarització i l’educació en valors.


Curs 2020-2021 21

55. Reconeixem en aquest amor pels joves, especialment pels pobres, els senyals d’identitat essencials de la nostra missió marista.

56. La fidelitat al nostre carisma ens exigeix també estar constantment atents a les tendències socials i culturals que exerceixen una influència profunda en la formació de la consciència dels joves, així com en el seu benestar espiritual, emocional, social, i físic.

57. El món en el qual vivim s’enfronta a desafiaments nous: la independència mundial, la vida en el

context d’una societat pluralista, la secularització i la incorporació de noves tecnologies. Aquests canvis obren nous horitzons i –malgrat les ambigüitats que poden amagar– ens ofereixen noves possibilitats.

58. Algunes tendències actuals són una amenaça per a la maduració personal dels joves, per exemple,

el ritme accelerat dels canvis, la cultura de l’individualisme i el consumisme, la inseguretat en la família i en les perspectives de treball. Per contra, en altres situacions no s’ha produït el canvi necessari: creix la diferència entre rics i pobres en un món dominat pels interessos creats dels poderosos; el planeta segueix lacerat encara per les guerres. Per a molts joves la realitat quotidiana continua sent la desigualtat en les condicions de vida i en les oportunitats educatives, l’experiència de la violència personal, l’abandonament, l’explotació i la discriminació de tota mena.

59. Observem també signes clars d’esperança: veiem que creix la consciència dels drets humans,

incloent-hi els drets dels infants, i els esforços que es realitzen per escolaritzar-los tots. Veiem avenços extraordinaris en la recerca al servei de la vida humana, i una responsabilitat cada vegada més assumida en favor del medi ambient; l’obstinació d’aquells que treballen per la pau i els que lluiten contra la injustícia. Veiem els pobres i marginats amb desitjos d’implicar-se activament en el seu alliberament i desenvolupament, oposant-se a les estructures repressives. Veiem tanta gent, sobretot els joves, compromesos a bastir ponts de solidaritat entre els pobles, oferint voluntàriament els seus serveis.

Amor al treball

97. Marcel·lí Champagnat era un home de treball, un enemic acèrrim de la mandra. Amb esforç tenaç i total confiança en Déu es va formar a si mateix, i aquestes mateixes característiques es van reflectir en la seva atenció als fidels, quan va fundar la seva família religiosa, en dur a terme tots els seus projectes. Marcel·lí, el constructor, ens mostra la importància que té estar disposat a «arromangar-se», a fer tot el que calgui per al bé de la nostra missió. Seguim el seu exemple sent generosos de cor, constants i perseverants en el treball de cada dia, i esforçant-nos a formar-nos permanentment.

98. En el marc escolar, l’amor al treball exigeix una preparació acurada de les nostres classes i

activitats educatives: correcció de les tasques i dels projectes dels alumnes, planificació i avaluació dels nostres programes, i suport complementari per a aquells que presentin qualsevol tipus de dificultat. Això suposa iniciativa i decisió per trobar respostes creatives a les necessitats dels joves.

99. En una societat en la qual predomina el consumisme i l’excés, triem ensenyar la joventut a descobrir la dignitat del treball. Mitjançant el nostre exemple, els joves aprenen que el treball


Curs 2020-2021 22

és un poderós mitjà de realització personal que dona significat a la vida i que contribueix al benestar econòmic, social i cultural de la nostra societat. D’aquesta manera, cadascun de nosaltres es converteix en «copartícip de la creació» i continuem amb goig i esperança l’obra del Creador.

100. Reconeixem la dramàtica realitat de l’atur. En aquestes circumstàncies ajudem els joves d’una

manera pràctica a mantenir la dignitat i l’autoestima, i a ser creatius i perseverants en el seu esforç per trobar feina.

Un procés educatiu il·luminat per la fe 126. Sabem que els alumnes no són iguals en les seves capacitats personals ni en les seves

circumstàncies personals, familiars, religioses o econòmiques. Respectem aquesta diversitat quan desenvolupem els nostres projectes i pràctiques pedagògiques, així com en la manera d’avaluar el seu progrés acadèmic i les seves actituds.

127. Seguint Marcel·lí animem els joves a esforçar-se per ser sempre millors. Ells han de veure que confiem en la seva capacitat per avançar i assolir metes. Quan portem endavant la planificació educativa prestem especial atenció als alumnes més febles i vulnerables. Tractem de crear situacions d’aprenentatge en les quals tots i cadascun puguin encertar i sentir-se segurs personalment.

128. A la llum del nostre projecte i seguint els corrents educatius i pedagògics afermats entre

nosaltres, determinem programes educatius, continguts curriculars i mètodes d’ensenyament. Intentem satisfer les aspiracions dels alumnes i les expectatives dels seus pares pel que fa a l’elecció d’estudis, les possibilitats universitàries i la qualificació professional. A través d’assessoria externa ens assegurem que l’educació que oferim és socialment i culturalment rellevant a llarg termini.

129. Utilitzem mètodes d’ensenyament que afavoreixen la participació, en lloc de l’aprenentatge

mecànic. Fomentem l’expressió personal dels alumnes mitjançant projectes culturals, literaris, artístics, científics, tècnics i comercials. On sigui possible, oferim la possibilitat de fer pràctiques en llocs de treball de l’entorn.

130. En afavorir la participació i creativitat en el procés d’aprenentatge, ajudem els estudiants a

tenir confiança en si mateixos. Intentem no només desenvolupar coneixements, sinó també ensenyar-los a aprendre a treballar en equip, a comunicar-se, i a acceptar responsabilitats.

En el nostre ensenyament ens preocupem per desenvolupar en ells un judici crític respecte dels

valors que estan implícits en les matèries que estudien. Els ensenyem a apreciar les aspiracions espirituals de la humanitat i la manera en què han vingut expressades en els diferents contextos culturals al llarg de la història.

131. D’acord amb el nostre ideal d’oferir una educació veritablement integral, incloem l’estudi mediambiental i l’educació física i de la salut en l’aprenentatge dels alumnes. Promovem activitats esportives per desenvolupar destresa i coordinació corporal i fomentem la formació de la personalitat, el treball en equip, la disciplina personal, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’acceptació del fracàs, i el desig de superar-se.


Curs 2020-2021 23

132. Concedim una importància especial a la formació dels nostres alumnes per a l’ús dels mitjans moderns de comunicació social, com ara la premsa, la televisió, el cinema i la tecnologia informàtica. Alhora que tractem de formar-los perquè participin plenament en la societat actual, procurem igualment que siguin conscients del grau d’influència que exerceixen els mitjans, per bé i per mal.


Curs 2020-2021 24

5. Idees força per a cada mes

Motivacions Valors o aspectes per treballar

Setembre20 4 setmanes

20 dies Desperta

«Ja és hora que us desvetlleu». Comença el curs. Desperteu a la novetat que t’ofereix l’inici de curs. Treballar el valor de l’acollida. Despertar a l’altre.

Desperteu als companys que arriben nous. Despertar en reconèixer l’altre.

Octubre20 4 setmanes

20 dies

Som família global

Mes del DOMUND, Missioner, despertar a les realitats de pobresa, de marginació, una oportunitat

per lluitar contra la indiferència: enfront de la contaminació, la desforestació, l’expulsió de persones dels seus països, al final «tot està

connectat». Màrtirs de Bugobe. Treballar la figura de Montagne. Els Montagne d’avui. Reconèixer-se un

mateix com Montagne necessitat d’amor, interioritat.

XXII Capítol General Novembre20 5 setmanes

25 dies Vetlleu

Tenir present l’ADVENT. Una de les setmanes parla de Despertar, de vetllar. Tingueu present la setmana

dels drets de la infància.

Desembre20 3 setmanes

10 dies

Sortiu a la trobada

El Nadal, Déu ens desperta, es fa present, «És Aquí, ho veieu?».

La figura de Maria. Sortiu a la trobada. Viu despert, com Jesús, com Maria

Gener21 4 setmanes

16 dies Volem pau

Un any nou, desperta l’emoció, desperta la il·lusió, nou començament, quelcom relacionat amb

despertar els sentits, nous propòsits per a l’any, mes de la Pau, sorpresa davant el nou any.

Febrer21 4 setmanes

20 dies

Dimecres de Cendra. Tot està connectat.

Mes per tornar a pensar a tenir cura de la natura, tot està germinant, naixent, cal cuidar-ho, regar-ho,

pensar a despertar la nostra sensibilitat cap al que és petit, el que és fràgil. Cuidar el petit, proper:

actituds, estar amb l’altre.

Març21 5 setmanes

20 dies

Setmana Santa. Som Terra

Mes de la Quaresma, el temps de preparació a la Pasqua, mes per despertar, canviar a un mateix,

despertar potser al millor que tenim i el que hem de millorar. Laudato Si’. Interioritat, cuidar-nos.

Abril21 4 setmanes

19 dies

Desperta a la vida.

Mes de Pasqua: despertar a la vida, la resurrecció, la vida, despertar a la fe, a un nou començament.

Maig21 5 setmanes

25 dies

Cuidem la casa comuna Mes per excel·lència de les flors, de la natura, dels arbres en flor, més que mai és el mes per treballar


Curs 2020-2021 25

tota la cura del medi ambient, reciclatge, plantar plantes, cuidar la neteja, etc.

Mes de Maria.

Juny21 3 setmanes

15 dies

Nous somnis

Final de curs. Hem despertat? O continuem adormits. Hem cuidat una mica la nostra realitat més

propera? Setmana Marista. Despertar al CARISMA. Ara comença un nou temps, l’estiu. Prendrem consciència de cuidar el planeta durant aquest

temps de vacances.


Curs 2020-2021 26

6. Idees força del cartell

Introducció L’1 d’octubre de cada any, l’Església Catòlica celebra la Jornada Mundial d’Oració per a la cura de la Creació. «Cadascun de nosaltres té una responsabilitat amb els altres i amb el futur del nostre planeta», assegura el Papa Francesc en aquestes jornades. El cartell d’enguany és una crida URGENT a cuidar el planeta i donar resposta immediata als problemes que poden generar un futur que es reflecteix en el món gairebé sense color, sense vida i sense natura del cartell. DESPERTA és un imperatiu, un missatge de SOS davant un planeta que, si no el cuidem, es mor. No vol ser alarmista. Per això la resta dels símbols que explicarem a continuació ens donen un missatge d’esperança. Encara és a les nostres mans despertar-nos i posar-nos a treballar en el gran regal de la creació. T’hi apuntes?

• Planeta viu. El primer dels grans símbols, el dibuix més gran, és un món ple de vida,

esperança i color. Un món que existeix, del qual gaudim, però que està envoltat d’amenaces: contaminació, esgotament de recursos, pobresa, etc. L’actual crisi ecològica i especialment el canvi climàtic amenacen el futur de tota la família humana i que durant molt de temps s’han ignorat, col·lectivament, els fruits de les anàlisis


Curs 2020-2021 27

científiques i les previsions catastrofistes, que ara no es poden mirar amb menyspreu o ironia. Tenim la possibilitat de continuar gaudint-ne i de preparar-lo per a les futures generacions. És a les nostres mans cuidar els rius, les plantes, els boscos, els animals, la natura en general. Hem de reaccionar amb responsabilitat considerant l’impacte de les nostres accions a curt i llarg termini. La consciència davant la crisi climàtica és encara feble i reclama una voluntat política clara.

• Planeta en risc. És el possible resultat −i està sent una realitat en molts indrets del

planeta− del que li pot passar al nostre món. Aquesta imatge és el reflex negatiu del que li pot passar al nostre planeta en un futur no gaire llunyà. És l’altra cara del planeta. La crisi i el canvi climàtic són un fet. Les malalties són planetàries. Ens afecten a tots. El papa Francesc ha reclamat una «voluntat política clara, amb visió de futur i forta» per limitar la crisi climàtica, com també repensar l’actual model de consum, en un missatge amb motiu del cim del clima de Madrid. «Molts estudis mostren que és possible limitar l’escalfament global. Ens cal una voluntat política clara, amb visió de futur i fort, decidida a seguir un nou curs que reenfoqui les inversions financeres i econòmiques cap a aquestes àrees que de debò salvaguarden les condicions d’una vida digna de la humanitat i d’un planeta sa avui i demà». Tots estem cridats a salvar el nostre planeta de la possibilitat d’acabar destruint-lo.

• Coloms. No són només un símbol de pau. Volen ser molt més en el cartell d’enguany.

Vol representar a totes les persones (amb noms propis que segurament coneixem) que estan actualment lluitant per la sostenibilitat del planeta, la cura de les mars, els boscos, contra la pobresa… Coneixem alguna d’aquestes persones? Moltes són anònimes, no surten als diaris però les coneixem. Fins i tot pot ser algú de nosaltres. Aquests coloms porten l’esperança, l’alegria, la vida, la resposta a problemes del nostre món. Són una invitació a convertir-nos en una d’elles. Hi estem disposats?

• Casa. És la crida a tenir cura de la casa comuna. La Casa és el lloc de trobada, de

família, de comunitat i de fraternitat. Però en aquest cas es converteix en una casa més global, el nostre món. Així comença la Carta Encíclica del Papa Francesc Laudato Si’: «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes”». T’apuntes a cuidar-la?

• Arbre, riu i plantes. Símbol de la creació. «La meva esperança és que els homes i les

dones del nostre temps, reconeixent-se tots fills i filles del Pare i Creador que és al cel, contribueixin sempre al fet que tots puguem compartir els recursos preciosos de la terra» ens convida novament el Papa. La naturalesa crida l’ésser humà. Els


Curs 2020-2021 28

esdeveniments que observem: el descontrol i contaminació de les mars (illes de plàstic), els boscos, els incendis i inundacions, són crides de SOS. Aquests símbols ens poden ajudar al llarg de l’any a prendre consciència de la contaminació que s’està produint en els mars i els rius, la utilització dels plàstics, en campanyes per tenir cura dels boscos, etc. Moltes iniciatives que ens serviran per animar-nos a tots a participar. No t’adormis. Què farem cadascun de nosaltres per cuidar els nostres boscos, les nostres mars, els nostres llocs més propers?

• Cercles de colors. És la representació de cadascun de nosaltres. De la gran diversitat

que hi ha en les nostres obres educatives i socials. Aquests cercles, grans, petits, són una invitació personal a cuidar el planeta des d’on estiguem. Novament el Papa Francesc ens diu que «estem cridats a aprofitar les possibilitats que la tecnologia posa a la nostra disposició, amb una ocupació correcta dels recursos, ajudant, en particular, als països més colpejats per la pobresa i la degradació a emprendre el camí de la renovació i d’un desenvolupament sostenible i integral» en el seu missatge en la cura de la Creació.

• Cercles amb símbol. Són alguns dels Objectius del Desenvolupament Sostenible. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible planteja disset objectius (ODS) amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental. La nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials durant els pròxims quinze anys. Quan la van adoptar, els estats es van comprometre a mobilitzar els mitjans necessaris per a la seva implementació mitjançant aliances centrades especialment en les necessitats dels més pobres i vulnerables. Els 17 ODS de l’Agenda 2030 es van elaborar durant més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països. L’Agenda implica un compromís comú i universal. No obstant això, com que cada país enfronta reptes específics en la seva cerca del desenvolupament sostenible, els estats tenen sobirania plena sobre la seva riquesa, recursos i activitat econòmica, i cada un fixarà les seves pròpies metes nacionals d’acord amb l’Agenda. L’Agenda 2030 inclou també un capítol de Mitjans d’Implementació que vincula de manera integral l’acord de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba per al finançament del Desenvolupament. És una invitació a posar-los en pràctica al llarg del curs i tenir-los presents per al futur. Ens hi posem?


Curs 2020-2021 29


Curs 2020-2021 30

7. Cançons

DESPERTA’T I DESPERTA’M JA! Infantil i Primària

La Terra m’espera, em crida i em convida a despertar. A aixecar-me i tenir cura de l’entorn, d’aquest món. El planeta està sense forces i es podria fer malbé. A cuidar-lo em comprometo des d’avui. La Terra és casa i família; és somriure, és amistat. És un lloc que se’ns regala per gaudir i viure en pau! Les mans creen la vida. Els meus peus volen volar. Des del cor animo el món a despertar-se! DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Ens agrada que ens estimin i ens encanta estimar. Una la vida és un tresor que cal donar, regalar! Fent-nos forts, fent-nos sensibles del que passa avui al planeta. Caldrà treballar junts per la Mare Terra.

DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. Amb amics és tot més fàcil, com la llum dins la foscor. És un raig ple d’alegria i de color, de color! A la gent, a la natura amb tendresa tractarem. Un alè d’aire ben fresc tots volem ser. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. HI HA UN CAMÍ QUE CAL RECÓRRER. COMENCEM-NOS TOTS A MOURE I GAUDIM TOT CAMINANT. DESPERTA’T I DESPERTA’M JA. ÉS UN REPTE, UNA AVENTURA. CAP OBSTACLE NO ENS ATURA PER CUIDAR LA NOSTRA LLAR.


Curs 2020-2021 31

DESPERTA’T, LA TERRA ESPERA Secundària, Batxillerat i Cicles.

Aixecar-se del sofà I lligar-se les sabates Per sortir a caminar Pels camins que imaginàvem. (sense peatges) Impulsar en el món un canvi Amb fermesa, amb senzillesa. Una nova matinada avui ens desvetlla. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA Amb el fil de la passió teixirem xarxes de vida, Abraçant la humanitat que Es desperta cada dia De la Terra tenir cura Es el repte que ens ocupa Però tots junts ens llençarem a l’aventura! DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. NO HI CAP LA MANDRA, DESPERTA’T PER DONAR VIDA, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA

Massa roba de marca O aparells electrònics, Molta gent amb mandangues Per poder estar a la moda. Desvetllem un gran canvi Des de la senzillesa I ens traurem, uns als altres, La son de les orelles. Treballar-se per dintre Per sortir cap enfora I en moments de recança Que l’humor surti amb força! Acollir la natura: com el do de la vida! Un regal que se’ns dona Per viure’l amb alegria. DE PRESSA, AMIGA, DESPERTA’T AMIC, DE PRESSA DESPERTA’T... NO SÉ A QUÈ ESPERES, DESPERTA’T! CAL QUE ESPAVILIS, DESPERTA’T LA TERRA ESPERA. POSA’T LES PILES, DESPERTAT! DESPERTA’T, SOM-HI, DESPERTA’T! LA TERRA ESPERA, LA TERRA ESPERA!


Curs 2020-2021 32

DESPERTA (joves i adults)

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,

¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON


POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA


PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO

Despierta a la Vida, despierta a la Vida

la Creación se rinde, la Tierra no puede, mucho crecimiento no sé si es progreso

si hay gente más triste y hay gente que muere.

No existe derrota si sigo en el juego si muevo mis manos reanimo y consuelo

si aún se encuentran tantos debajo del puente, la tierra se enfada

se muestra caliente

yo se que podemos ser una familia que juntos podremos ganar la partida

germina mi amor y trae una Tierra Encendida.

¡DESPIERTA, DESPIERTA! POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

Mi Corazón vibra. Si te hace feliz

por mucho que tenga me queda vivir, almas descartadas en algún recodo

un Mundo Feliz solo es, si es de Todos.

Solo el bienestar me deja incompleto buscar tu sonrisa rellena mis huecos

vivir, despertar, hará resonar nuevos Ecos. ¡DESPIERTA, DESPIERTA!

POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA…

La cara del mundo es la que yo llevo mi espíritu libre va donde no llego

actores y actrices de un acto valiente ser un instrumento que ama a la gente.

Las Voces que escucho no me están llenando

y voy por la vida como mendigando corazón dormido pierdo mi sentido, pululando.


POR LAS VOCES QUE NO CANTAN POR LA VOZ DE LA ESPERANZA,


POR LOS QUE NO SE RINDIERON POR LOS QUE NUNCA SE FUERON


POR QUIEN YA NO CREE EN NADA POR LA FE DE TU MIRADA


PONGO EL CORAZÓN AL VIENTO NO QUIERO PERDER MÁS TIEMPO


POR LOS QUE NO ASOMAN NADA PORQUE TRAE LUZ TU MIRADA


Curs 2020-2021 33

8. Graella general

Curs

202

0 –

2021

Des

pert

a

Se

tem

bre

20

Oct

ubre

20

Nov

embr

e 20

De

sem

bre

20

Gene

r 21

Febr

er 2

1 M

arç

21

Abril

21

Mai

g 21

Ju

ny 2

1

Lema mensual

Desp

erta

So

m fa

míli

a gl

obal

Ve

tlleu

So

rtiu

a la

tr

obad

a Vo

lem

pau

To

t est

à co

nnec

tat

Som

Ter

ra

Desp

erta

a la

vi

da

Cuid

em la

ca

sa co

mun

a No

us so

mni

s 1a setmana

2/11

Pe

rmet

-te

ser

infa

nt

(Allò

que

tu p

ots

gest

iona

r)

1/2

Mira

't

(Con

nect

a am

b el

teu

jo in

terio

r)

1/3

La n

ostr

a Te

rra

Què

est

à pa

ssan

t en

la n

ostr

a Te

rra?

5/4

Desc

obre

ix

3/5

Cuid

a:

rega

l de

la

natu

ra

31/5

(S

ant M

arce

l·lí

Cham

pagn

at)

De

Cham

pagn

at

2a setmana

7/9

Aixe

ca't

5/10

M

ira la

real

itat

9/11

Ta

mbé

ets

in

fant

(A

llò q

ue e

ls al

tres

fan

que

no

et d

eixa

ser c

om

un in

fant

)

7/12

3a

Adv

ent

Esco

lteu

8/1

8/

2

Desc

obre

ix e

l qu

e és

dife

rent

De

scob

rir le

s pe

rson

es

8/3

Som

cria

tura

Ju

gant

am

b cr

eatu

ra –

éss

er

crea

t

12/4

De

ixa'

t so

rpre

ndre

10/5

Re

duei

x (V

iure

am

b se

nzill

esa)

7/6

De M

aria

3a setmana

14/9

Po

sa't

en

mar

xa

12/1

0 (D

omun

d)

No

et q

uedi

s al

mar

ge

16/1

1 (D

rets

del

s in

fant

s)

Tam

bé só

n in

fant

s (G

loba

litat

)

14/1

2 4a

Adv

ent

Aleg

reu-

vos

11/1

N

oves

il·

lusi

ons

15/2

Di

mec

res d

e Ce

ndra

Co

nnec

ta't

al

que

és p

etit

- pr

oper

15/3

La

mev

a em

prem

ta

Que

dei

xo e

n la

vi

da p

erso

nal i

en

l’en

torn

19/4

Am

ara'

t 17

/5

Reut

ilitz

a

(L'a

igua

el v

i, ac

titud

de

Mar

ia

en le

s noc

es d

e Ca

nà)

14/6

De

Jesú

s

4a setmana

21/9

Ac

ull

19/1

0 Re

cone

ix-t

e en

l'a

ltre

23/1

1 1a

Adv

ent

Para

ate

nció

21/1

2 N

ADAL

18

/1

Desp

erta

els

se

ntits

22/2

Re

s no

ens

resu

lta

indi

fere

nt

Conn

exió

am

b la

na

tura

22/3

Ca

nvia

r-se

un

mat

eix

26/4

Ll

ança

't

24/5

Re

cicl

a

21/6

De

sper

ta a

ls

teus

som

nis

5a setmana

28/9

So

mia

26/1

0 (B

ugob

e)

Fes u

n pa

s

30/1

1 2a

Adv

ent

Prep

areu

28/1

2

25/1

(Jo

rnad

a es

cola

r de

la P

au i

no

Viol

ència

) En

cla

u de

pau

29

/3

SETM

ANA

SAN

TA


Curs 2020-2021 34

9. SETEMBRE: DESPERTA

Motivació del mes Comencem un curs nou i tenim l’oportunitat de fer-ne un gran curs des del principi. Per davant tenim nou mesos en els quals podrem gaudir dels nostres companys i professors, créixer junts, aprendre coneixements i vivències noves, i continuar acostant-nos a aquest Déu que ens estima tant. Per això hem de DESPERTAR-NOS, rentar-nos la cara i posar-nos ben macos i maques per començar amb força i alegria aquest principi de curs. Saludar els nous companys i a alguns que ja coneixem, saludar els canvis en el col·legi, professors nous, acollir-los i estar feliços per tota la novetat que se’ns presenta.

SETEMBRE 2a setmana. Desperta i saluda Desperta amb alegria, que el món és ple de reptes. Aquesta setmana comença el curs i pots acostar-te a gent nova, descobrir nous professors i endinsar-te amb entusiasme en les noves assignatures perquè des del principi el curs vagi encarrilant-se. I, és clar, el retrobament amb els teus amics, companys i professors que ja coneixes. De tu depèn com seran aquests primers dies, l’ambient que vols construir a la classe i l’actitud amb la qual afrontaràs aquest nou curs, deixant de banda els perjudicis, la desconfiança i les pors i deixant despertar les teves il·lusions i somnis. En definitiva, saludar la vida. Recursos Poesia: «Salutacions»

Ens donem les mans, ens saludem

tal com de seguida t’explicarem.

Una salutació d’apatxe, una de capità, una d’elefant

i una de més formal. Una salutació amb els ulls,

una amb els nas, un somriure alegre

i ja ens hem saludat!


Curs 2020-2021 35

SETEMBRE 3a setmana. Desperta i fes realitat els teus somnis El curs ha començat amb il·lusió per a tots nosaltres. En aquest primer mes del curs ens trobem amb un món totalment nou per poder somiar. Una classe nova, companys nous, profes nous…. i tota aquesta novetat pot ser que ens espanti una mica. Encara que ens espanti una mica, estarem molt ben acompanyats per persones que ens ajudaran molt a somiar. Recursos Dinàmica

§ Tenim una capsa de fusta o de cartó que es pugui decorar per fora amb pintura, dibuixos o papers de colors.

§ Ens asseiem tots en assemblea amb la capsa al centre. § Escoltem el conte.

Conte: La capsa dels somnis

La professora de 1r A estava molt preocupada perquè, quan arribaven els alumnes cada dia, li costava fer-los somriure. Un divendres a la tarda, la professora va anar a comprar algunes coses i va decidir fer un volt pel mercat de la ciutat. Caminant, caminant entre tantes coses es va trobar amb una parada de coses per a nens. No era gens habitual, perquè al mercat sempre venien coses per a adults. A la professora li va cridar l’atenció una capsa de fusta i va preguntar al venedor: –Bon dia, bon home. Veig que té joguines per a nens, però m’ha cridat l’atenció aquesta capsa. Té alguna cosa a dins? –No, és una capsa especial, per això la tinc damunt d’aquesta placa de vidre. –Ah… I, per què és tan especial? L’home va mirar als dos costats abans de respondre-li i, amb un to misteriós, li va dir: –Aquesta capsa la vaig portar del Japó i és una capsa que fa que els nens siguin una mica més feliços. Però per a això l’han de construir. –Però si ja està feta. Què faltaria per fer? –Decorar-la, perquè és una capsa de bons somnis. La professora va pensar que allò només eren fantasies, però l’home parlava molt seriós i ella no sabia com ajudar la seva classe, de manera que va comprar la capsa de fusta. L’home li va explicar que el procés era molt fàcil i complicat alhora. Havia de decorar-la amb els nens fins que no quedés un buit sense color i després, al final del dia, els nens havien d’explicar quines coses no els havien agradat del dia perquè les coses negatives i les seves preocupacions es quedessin a dins de la capsa. Després calia tancar-la i pensar en un somni per a l’endemà. La professora va fer-ho exactament així. Va ser tan divertit decorar la capsa amb els petits que tornaria a pintar una i mil capses. S’ho van passar molt bé triant el color, pintant amb purpurina, enganxant estrelles a la part de dalt. Es va convertir en una autèntica capsa dels somnis. Els alumnes estaven molt entusiasmats amb el regal de la professora.


Curs 2020-2021 36

Al final de cada dia, cada alumne tenia el seu espai per deixar enrere les coses que no li agradaven del dia i les seves preocupacions sobre els estudis o la resta dels nens del col·le. Així va ser com, a poc a poc, van anar passant els dies i els alumnes van començar a gaudir del meravellós món dels somnis.

SETEMBRE 4a setmana. Desperta i obre els ulls a la novetat No ens podem oblidar que Jesús sempre és al nostre costat i podem continuar aprenent-ne totes les coses bones que viurem en aquest curs nou. Recursos Oració

JESÚS, amic nostre, començarem un curs més. Estem disposats a aprendre moltes coses, sobretot de Tu, que ets el nostre amic, del teu Pare Déu, que també és nostre, de Maria la nostra Mare. Ajuda’ns a créixer, a ser bons els uns amb els altres i a ajudar-nos sempre. Acompanya’ns sempre. I beneeix els nostres pares i germans. Amén

SETEMBRE 5a setmana. Desperts a l’acollida Et proposem que estiguis despert als petits detalls que es produeixen en la teva classe. En els detalls d’acolliment sense jutjar, empatitzar amb els altres, escoltar i compartir les experiències d’estiu, la companyonia… tant amb els nous amics, com amb els teus amics d’altres cursos. Acull els teus companys, els professors i totes les persones els que s’acosten a tu d’una manera o d’una altra. Acull-te a tu mateix, a les teves qualitats, les teves limitacions i les teves il·lusions. Descobreix que quan acceptem i acollim podem aprendre! Recursos Oració: Oració de benvinguda

Avui sentim l’alegria d’estar junts, avui sentim l’alegria de tornar a veure’ns. Ens sentim contents, perquè ets aquí, amb nosaltres, perquè tots som un. Tenim moltes coses per fer, moltes coses per explicar-nos. Tenim moltes coses per aprendre. Estem bé tots junts, i ser-ne molts és bonic i ens alegra. Hem arribat per ser una pinya. Hem arribat per ser com un gotim de raïm. Jesús, avui comencem a caminar junts.


Curs 2020-2021 37

Pres de la Paraula de Déu «Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics.» Gràcies, Senyor...

Gràcies, Senyor, per la teva amistat,Gràcies, Senyor, per l’amor d’amic que ens ofereixes. Gràcies, Senyor, perquè ets sempre fidel.Vull ser capaç d’entendre la teva amistat;vull entendre per què vas ser capaç de fer-te home per ser amic de l’home;vull entendre la teva paciència a esperarun nou sí de cada home. Vull viure les exigències de l’amistat: comprendre... abans que ser comprès; desig d’ajudar... abans que ser ajudat; desig de servir... abans que ser servit;desig de donar... abans que rebre. En el moment de la dificultat, no permetis que m’allunyi de tu. En les meves hores de feblesa, sigues tu més amic. En els moments de desànim, crida’m. Compta, Senyor, amb els meus braçosdisposats a construir una ciutat eterna.

10. OCTUBRE: SOM FAMÍLIA GLOBAL

Motivació del mes Aquest mes és dedicat principalment al tema de la cura del medi ambient, de la casa comuna, del planeta… amb els altres. A cura del que és quotidià, el que fem en el nostre dia a dia.

OCTUBRE 2a setmana. DESPERTA FELIÇ CADA DIA Sento que Déu és en la quotidianitat de la meva vida. M’he de referir al moment present, ja que l’experiència de la fe és per a mi absolutament dinàmica i canviant. Sento que Déu és en les coses quotidianes de la meva vida. No m’espera a una hora fixa, sinó que simplement és en mi i en tot el que m’envolta fent-se notar més o menys. Quan cada matí vaig a treballar, per una carretera preciosa, faig trenta quilòmetres d’acció de gràcies pel nou dia, per la vida, per l’alegria de la llum, perquè em sento privilegiada en poder admirar la bellesa del començar el dia, de la creació que desperta. Durant el dia són les persones, a la feina, en la família, en els diferents grups amb els quals comparteixo alguna activitat, les que m’obliguen a ser conseqüent amb allò que crec. Mai no puc aparcar valors com el respecte, la justícia o la solidaritat. Considero que cada trobada amb una altra persona és molt important i no puc referir-me a moments més significatius. Sí que és especial el petit espai de la nit, quan es va fent silenci i repàs el dia que acaba, tot el que he rebut, els encerts i els errors. És l’hora de la reconciliació i de la pau, encara que duri només uns minuts.


Curs 2020-2021 38

Recursos Oració

Avui, Senyor, en començar aquest nou dia t’ofereixo tot el que soc i el que tinc. T’ofereixo les petites coses que acostumo a fer cada dia: l’esforç que suposa llevar-se,la rutina de vestir-se, esmorzar i anar al col·legi,la monotonia de les classesi la satisfacció d’estar amb els meus amics. Et presento el temps d’estudi i el descans, la relació amb els meus pares i el sacrifici de col·laborar en les coses de casa. Gràcies, Senyor,perquè tot, fins i tot el que és més ordinari i quotidià,és una oportunitat que em dones de viure intensament, posant amor en tot el que faig. Que al final del dia, senti la proximitat de la teva presència i la satisfacció de saber que en aquest diahe fet el que a tu t’agrada.

OCTUBRE 3a setmana. Desperta a altres realitats Quan estem desperts a altres realitats podem veure on cal la nostra ajuda. Estem atents per veure on podem oferir tot el que som. Recursos ESTIMAR EL QUE SOM

Els animals del bosc es van adonar un dia que cap d’ells era l’animal perfecte: els ocells volaven molt bé, però no podien nedar i escarbotar; la llebre era una corredora fantàstica, però no podia volar ni sabia nedar... I així tots els altres. No hi hauria una manera d’establir una acadèmia per millorar la raça animal? Tal dit tal fet. En la primera classe de cursa, el conill va ser una meravella, i tots li van posar un excel·lent; però en la classe de vol van fer pujar el conill a la branca d’un arbre i li van dir: “Vola, conill!”. L’animal va saltar i es va estavellar contra el terra, amb tan mala sort que es va trencar dues potes i va fracassar també en l’examen final de cursa. L’ocell va ser fantàstic volant, però li van demanar que excavés com el talp. Quan ho va fer es va fer mal a les ales i al bec i a partir d’aleshores tampoc no va poder volar. I així ni va aprovar la prova d’excavació ni va arribar a l’aprovat justet en la de vol. Ens n’hem de convèncer: un peix ha de ser peix, un peix fantàstic, un peix magnífic, però no té per què ser ocell. Un home intel·ligent ha de treure-li punta a la seva intel·ligència i no obstinar-se a triomfar en esports, en mecànica i en art alhora. Una persona lletja difícilment arribarà a ser bonica, però pot ser simpàtica, bona i meravellosa... perquè només quan aprenem a estimar de debò allò que som, serem capaços de convertir el que som en una meravella.

ORACIÓ: Te’n dono gràcies, Senyor Senyor et dono gràcies pel que soc, pel que cosa tinc. Encara que no acostumi a adonar-me de tantes i tantes coses. Avui senyor t’ofereixo el meu treball i el meu esforç. Perquè avui si sé el que soc i el que tinc i ho puc oferir a tothom qui ho necessiti.Gràcies, Senyor. Amén.


Curs 2020-2021 39

OCTUBRE 4a setmana. Desperta amb el necessitat Reflexió amb Marcel·lí Marcel·lí tenia el somni de fundar un grup de germans que fossin mestres i catequistes dels nens i nenes dels pobles pobres. Un dia va haver d’anar a visitar un jove malalt que es deia Joan Baptista. Estava molt greu, a punt de morir-se i quan va intentar consolar-lo, es va adonar que no sabia res de Déu. Això el va afectar molt i va quedar molt preocupat pensant en els altres nens que devien estar en la mateixa situació: pobres, sense escola i sense conèixer Jesús. Llavors va decidir cridar els primers joves perquè l’ajudessin en el seu projecte. En una petita casa amb dos joves de camp va començar fa ja més de 200 anys la congregació dels germans Maristes. Aquesta setmana ens centrarem en les persones que necessiten ajuda i com podem millorar la situació com ho va fer Marcel·lí Champagnat. Recursos Conte: Vull ser...

–Pare, vull ser bomber –va dir la Sara mentre veia a la tele un bosc incendiat aquest estiu. –Per què, bonica? –va contestar-li el pare, molt intrigat. –Perquè vull salvar tots aquests arbres i animalons que es poden cremar. –Em sembla molt bé –va dir el pare. Van passar els dies, i la mare de la Sara es va posar malalta i el doctor va anar a casa a veure-la. Després de la visita del doctor, la Sara es va acostar a la mare i li va dir: –Mare, vull ser metgessa. –Per què, filla meva? –Perquè vull curar-te a tu, al pare, al meu germà Víctor, a les iaies i a totes les persones que es posin malaltones. –Estic segura que series una gran metgessa, bonica. Dies més tard, tota la família estava esperant que el pare arribés de treballar per sopar junts, però el pare va arribar molt tard. Se li havia espatllat el cotxe i havia hagut de cridar una grua i un mecànic que li reparés el cotxe. –Pare, jo vull ser mecànica –va dir la Sara a l’instant– perquè així jo podré arreglar el teu cotxe i que mai et deixi tirat i sempre puguis tornar d’hora a casa. –És una gran idea, petita. Aquell estiu, tots junts van anar a la platja. S’ho estaven passant molt bé i de sobte un nen que era a l’aigua va començar a cridar. Li feia molt de mal una cama i no podia nedar cap a la riba. Llavors, un socorrista es va ficar a l’aigua corrent i va treure el nen. Li havia picat una medusa a la cama i se li havia inflat molt. Ràpidament va arribar una infermera que va curar la cama del nen. La Sara estava emocionada amb tot el que havia vist, i no va poder evitar dir: –Mare, pare, vull ser socorrista i vull ser infermera. Els seus pares van somriure i li van dir: –Sara, podràs ser tot el que tu vulguis.


Curs 2020-2021 40

Van passar els dies de vacances i la Sara es va posar a preparar amb la mare la roba i els llibres per començar l’escola. Estava una mica desanimada. Passaria a l’escola dels grans i pensava que ja no seria tan divertit com abans, ja que veia que el Víctor, el seu germà gran, estudiava i havia de fer més deures que ella. –Per a què serveix anar a l’escola, mare? La mare li va dir: –Sara, recordes que aquest estiu has volgut ser moltes coses? –Sí, però encara no sé quina m’agrada més. –Molt bé, doncs si vas a l’escola, a més de passar-ho bé i tenir molts amics, podràs ser el que tu voldràs. I com més coses aprenguis, més fàcil serà per a tu triar el que vols ser. La Sara va somriure mentre pensava en totes les coses que havia volgut ser aquest estiu. –Hauré d’estudiar molt, mare. Serà molt divertit aprendre tantes professions. Eva Cano Fortuna

OCTUBRE 5a setmana. Desperta la teva missió Bugobe Els quatre germans maristes que vivien al Zaire van tenir molt clar el que volien fer i on volien ser. Volien estar amb els més necessitats fins que van donar la seva vida per ells. Podem veure el vídeo que ho resumeix: Record 15è aniversari Maristes Zaire 2011

https://www.youtube.com/watch?v=hTUmH1jNYb8 Recursos Oració

Senyor, no tens mans; tens només les nostres mans per construir un món on habiti la justícia. Senyor, no tens peus; tens només els nostres peus per posar en marxa la llibertat i l’amor. Senyor, no tens mitjans; tens només la nostra acció per aconseguir que tots siguem germans. Senyor, dona’ns força per desenvolupar les nostres capacitats i fer bé totes les coses.

11. NOVEMBRE: VETLLEU

Motivació del mes Sempre es parla de les obligacions que tenim com a joves i és bo ser-ne conscients. Però, a més, som protagonistes d’una sèrie de drets. En el nostre cas tenim la sort de viure en una societat en la qual es respecten tots els drets dels infants i dels joves, per la qual cosa és bo que els coneguem.


Curs 2020-2021 41

NOVEMBRE 2a setmana. Desperta el teu superpoder Si obro el meu cor i miro al meu voltant podré observar moltes realitats diferents de la meva. Tots som diferents: el nostre aspecte físic, les nostres capacitats, la nostra cultura… però el més important és que en el nostre interior som molt semblants. Per això és important despertar el nostre cor adormit i obrir-ne les finestres als altres, fer caure murs i fronteres que ens aïllen. Perquè tenim dret a la igualtat. Recursos Observarem aquestes imatges i direm tot el que ens ve al cap en veure-les. Com estan vestits els nens de la foto? Són superherois i superheroïnes. Tant se val si són alts o baixos, macos o lletjos…. Perquè són superherois que poden ajudar tothom que ho necessiti. L’oració d’avui va relacionada amb els superpoders que podem tenir nosaltres per veure que tots som iguals.

NOVEMBRE 3a setmana. Cuida la teva família Aquesta setmana cuidarem el més important que tenim i qui ens pot ensenyar bé a cuidar els nostres drets. La família és el més important que tenim i hem de cuidar-la. Però no només la família de casa, sinó la família a la qual pertanyem per ser fills d’un mateix pare, Déu. Recursos Cantem: «Somos una familia». Migueli

https://www.youtube.com/watch?v=yO_uNgRry98&frags=pl %2Cwn

NOVEMBRE 4a setmana. Estigueu atents als nostres drets Aquesta setmana celebrarem i recordarem que tots els nens i nenes del món tenim els mateixos drets. Per fer-ho, recordarem entre tots quins són aquests drets i donarem les gràcies a totes les persones que fan possible que en gaudim. Aquest dia, l’any 1959, es va signar la Declaració dels Drets del nen. Són deu principis bàsics que serveixen de guia a tots els països per elaborar lleis sobre el menor. Article 1: «Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense cap excepció per motius de raça, color, sexe...».


Curs 2020-2021 42

Recursos Llegim tots junts aquest decret.

Si un nen viu criticat, aprèn a criticar. Si un nen viu amb hostilitat,aprèn a barallar-se. Si un nen viu avergonyit,aprèn a sentir-se culpable. Si un nen viu amb tolerància,aprèn a ser tolerant. Si un nen viu amb estímul, si un nen viu estimat,si un nen viu amb equitat, si un nen viu amb seguretat, aprèn a confiar, aprèn a apreciar aprèn a ser just, aprèn a tenir fe. Si un nen viu amb aprovació, aprèn a estimar-se. Si un nen viu amb aprovació i amistat,aprèn a trobar amor al món.

NOVEMBRE 5a setmana. No t’adormis Desperta! Un any més, arriba l’Advent i el Nadal. Cada any preparem el nostre cor d’una manera especial perquè Jesús trobi un bon lloc on néixer en nosaltres. Aquest mes us convidem a no quedar-nos en les coses de sempre i que el vostre cor es transformi de debò a l’amor, l’atenció als més necessitats, la tendresa… Recursos Dinàmica

Posem el dibuix o la imatge d’un pessebre buit. Indiquem als alumnes que hem de preparar el pessebre perquè Jesús neixi en un bon lloc. I com ho farem? Amb molt d’amor. Es reparteix un cor a cada alumne, el retallen i hi escriuen el seu nom o bé el pinten.

Llegim: Lluc 2, 8-12

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: –No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

Reflexionem:

Quins personatges hi apareixen? Què els va dir l’àngel? Com que hem començat l’oració dient que on volia néixer Jesús era en un lloc amb molt d’amor, cada alumne posarà el seu cor en el pessebre buit.


Curs 2020-2021 43

12. Desembre: SORTIU A LA TROBADA

Motivació del mes Atents, s’acosta el desembre, un mes carregat de festes i celebracions. El Nadal és pertot arreu: anuncis a la tele, aparadors decorats, llums als carrers, supermercats plens de torrons i altres dolços… Enguany, viurem un temps ple de significat: el Nadal és festa de família, perquè va ser en una família on Jesús va venir al món, igual que tots nosaltres hem nascut en una família. La família en la qual va néixer i va créixer Jesús era una família com la nostra: els seus pares van viure grans alegries, i també van patir grans dificultats, com els passa a moltes famílies d’avui dia. El Nadal és festa per intentar reunir-se en família, per felicitar els que ens envolten i les persones que estimem i són lluny, per desitjar-los pau, amor i felicitat. L’amor i la tendresa que es donen en la nostra família, entre els pares, entre els pares i els fills i amb altres membres de la nostra família, és l’exemple més clar de com és l’amor que Jesús sent per nosaltres.

DESEMBRE 1a setmana Desperta i prepara’t. El principal aquesta setmana és estar atents, obrir els ulls per adonar-nos del que passa al nostre voltant i procurar actuar ajudant les persones que ens necessiten. L’Advent ens convida a preparar-nos per ser més bones persones, més amables, més generoses, més humanes i fer del nostre món un lloc on tothom pugui viure en amor i pau. Si vivim bé l’ADVENT amb il·lusió, esforç, amb alegria i esperança, viurem el Nadal amb més sentit, amb més alegria i Jesús trobarà un bressol especial en el nostre cor. Recursos Escoltem la cançó: «Prepárate en Adviento».

https://www.youtube.com/watch?v=fqH_7AIa6ZQ&frags=pl %2Cwn

DESEMBRE 1a setmana Estigueu atents, vigileu. Ara que celebrem l’Advent, el nostre veritable tresor del Nadal és el naixement de Jesús. Per tal de poder obrir el cofre i veure el veritable tresor que hi ha a dins (Jesús), necessitarem unes claus màgiques. Unes claus que ajuden a canviar les coses dolentes per les bones i són plenes de bons desitjos, és a dir, d’accions amb molt d’amor. Recursos Dinàmica Tenim un cartell amb un cofre dibuixat. Hem de vigilar el nostre gran tresor i aconseguir les claus per poder obrir-lo. Per a això, posem els nostres noms en uns dibuixos amb forma de clau i com a compromís, diem quines accions bones podem fer en aquest temps d’Advent.


Curs 2020-2021 44

Oració Estimat Jesús, t’estem esperant. Arriba l’Advent i ens estem preparant. Preparo el meu cor ple d’amor i bons desitjos. A més, et demano que m’ajudis a complir-los.

DESEMBRE 3a setmana Regala el teu despertar El Nadal ja és aquí, ja han començat els preparatius, la decoració, les llums i, per què no?, els regals que volem que ens portin els Reis. Ens preparem també mentalment per acostar-nos a la màgia del Nadal. Aquest temps de preparació per al Nadal, es diu Advent i comença quatre setmanes abans del Nadal. Aquest Advent veurem quin tipus de regals són els més importants. Algunes vegades ens adormim i somiem amb coses materials. Aquest Advent hem de recordar que el millor regal de Nadal és l’amor. Desperta i deixa de somiar. Recursos Conte: «El regal de la pastoreta»

La nit en què va néixer l’infant Jesús a Betlem, tots els pastors de la zona van anar a fer-li regals. Uns li portaven ovelletes, perquè la seva llana l’abrigués. Uns altres, llenya, per mantenir viu el foc que il·luminava i escalfava el pessebre. I uns altres pastors portaven grans rams de flors per guarnir el portal. Però hi havia una pastoreta, la Clara, que era molt pobra i no tenia res per portar-li. Ni ovelles, ni llenya, ni flors. Li feia tanta vergonya presentar-se sense res davant el nen Jesús, que va decidir no anar-hi. Es va recolzar al pou de casa seva i va començar a plorar. Llavors, va veure un estel molt brillant al fons del pou. Era el reflex d’un estel que il·luminava amb força el cel. La Clara no s’ho va pensar dues vegades: va tirar la galleda al pou i va recollir el reflex de l’estel. En la seva galleda, plena d’aigua, brillava l’estel, i ella va pensar que seria un regal fantàstic per al nen Jesús. I la Clara se’n va anar capa Betlem molt contenta, amb el seu estel reflectit en la galleda de fusta. De tant en tant la mirava, a veure si encara hi era. Caminava de pressa, per no perdre l’estel. Quan va arribar al pessebre, li va ensenyar la galleda al nen Jesús, però l’estel... ja no hi era. La teulada del pessebre tapava el cel, i l’estel ja no s’hi reflectia. Tot i això, el nen Déu va somriure. La Clara es va posar a plorar, molt trista, i de sobte, una de les seves llàgrimes va començar a brillar amb molta força. Es va desprendre del seu rostre i, transformada en estel, es va enlairar ben amunt al cel. Era l’estel més brillant de tots. El més bonic. Gràcies a aquest estel, la resta dels habitants van saber trobar el lloc on l’infant Jesús acabava de néixer. Des de llavors, en tots els pessebres i en els arbres de Nadal, es col·loca un estel, que fa recordar la història de la Clara, la pastoreta que sense tenir res, li va oferir a l’infant Jesús el regal més bell: el seu amor.

Cançó: «La luz que nace en ti». La Oreja de Van Gogh https://www.youtube.com/watch?v=Q9W-i1_I4Vc&frags=pl %2Cwn


Curs 2020-2021 45

1. GENER: VOLEM PAU

Motivació del mes Comencem un nou any: un nou trimestre… Segur que ve carregat de bons desitjos, de voler ser millors… Hem d’aprendre a escoltar-nos, a estimar-nos i a estimar els altres per poder créixer i aconseguir tot el que vulguem. Tot això amb l’ajuda dels nostres pares i mestres. Aquest mes treballarem per la pau, per la no violència i ens cuidarem molt els uns als altres.

GENER 2a setmana Desperta a l’any nou Hem celebrat uns dies emocionants i excitants. Hem viscut l’alegria del Nadal amb les persones que estimem, hem compartit i hem celebrat el naixement de Jesús i de segur que hem rebut un munt de regals que ens han fet molt feliços. Comencem el nou any amb ganes d’aprendre, de dialogar i d’entendre’ns molt desperts, molt atents i amb els ulls ben oberts. Recursos Activitat col·lectiva: “Abans jugava, ara jugo”. Reflexionem durant una estona, sobre com eren les joguines dels nostres pares i com són els d’ara. Pensarem que qualsevol joguina no serveix de gaire si juguem sols. El que és divertit és compartir-la amb els altres i divertir-nos jugant junts.

Conte: Aprendre a compartir: «El príncipe y el juguetero». https://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-principe-y-el-juguetero


Curs 2020-2021 46

GENER 3a setmana Desperta els sentits Ens fem grans i tots els canvis són importants. Hem d’estar molt atents i parar esment a tot el que passa amb els nostres cinc sentits. Hem d’obrir bé els ulls per veure-hi; tenir el nas ben net per olorar; rentar-nos les mans per poder tocar; rentar-nos les dents per poder assaborir, i treure’ns la cera de les orelles per poder escoltar amb atenció. Recursos Reflexió: Què pots percebre a través dels sentits? Vídeos: «Caillou se hace mayor» https://www.youtube.com/watch?v=ech3VO6JATc «Caillou va al colegio» https://www.youtube.com/watch?v=V800mkdX5Ao Treballem la interioritat: relaxació guiada.

Asseguts amb les cames creuades, tanquem els ulls, col·loquem les mans en postura de ioga. (Palmells oberts i el dit polze tocant l’índex.). Fem tres inspiracions profundes, a poc a poc i omplint els pulmons, expirem molt lentament i sense obrir els ulls. (Ho podem fer amb música relaxant de fons). En acabar obrim els ulls i molt a poc a poc per parelles s’agafen de les mans i s’observen en silenci. Finalment seuen i comenten les seves sensacions. Com m’he sentit? Què he vist en el meu company? Quin canvi hi he notat?

GENER 4a setmana Desperta a la pau La Pau és un gran desig, tothom desitja pau, però algunes vegades les persones i els països no la tenen. Coneixeu nens que estiguin barallats o països que estiguin en guerra? Moltes vegades les coses es poden arreglar si ens ajudem i intentem solucionar els problemes junts.


Curs 2020-2021 47

Recursos Oració

Saps, Jesús? Hi ha moments en què no sé que fer, hi ha coses que sé que no estan bé, però igualment m’atrauen… De vegades se m’escapa una mentida, i no dic sempre la veritat… De vegades em costa tant compartir, o ajudar els altres, o col·laborar a casa…

Dona’m la mà. Mostra’m el millor camí. Recorda’m tot el que m’ensenyes. Que digui la veritat, que faci el bé, que sigui generós, que ajudi sempre… Que busqui ser feliç, seguint el teu exemple, Senyor.

Conte: «La rabieta de Julieta»

https://www.youtube.com/results?search_query=La+rabieta+de+Julieta Audiovisual: «Pocoyó - Algo Entre Amigos (S01E46)»

https://www.youtube.com/watch?v=n8wLuKjBt-w Poesia de pau

La pau és amor, amb amor ens sentirem millor! La pau és perdó, amb perdó s’alegra el cor! La pau és bondat, amb bondat tenim felicitat! La pau és alegria, amb alegria vivim cada dia! Amor, pau, bondat i alegria. Quines paraules tan boniques! Boniques per practicar-les, i recordar-les cada dia. VISCA LA PAU!

E. Infantil: «Emoticantos - Las Vocales de la Paz - Día Escolar de la No Violencia y la Paz» https://www.youtube.com/watch?v=l-E09DbLdHE&t=85s

E. Primària: «Los niños queremos la paz»

https://www.youtube.com/watch?v=M-hTsloJ-fc Poema: Tres lletres Tres lletres, només tres lletres que aprendràs per a sempre. Tres lletres per escriure PAU. La P, la A i la U, només tres lletres. Tres lletres, només tres lletres per cantar la PAU, per fer la PAU. La P de poble, l’A d’amor i la U d’unió

de totes les persones com tu i com jo No cal ser savis ni tenir escopetes. Aprèn aquestes tres lletres fes-les servir i hi haurà pau a la terra.


Curs 2020-2021 48

Activitat cooperativa Junts volem la pau. Elaborem un colom de la Pau que penjarem a la classe per tenir-lo tot l’any com a referència. Cada infant enganxarà a dins del colom una foto seva de carnet.

2. FEBRER: TOT ESTÀ CONNECTAT

Motivació del mes Ja som al mes de febrer! I són moltes les coses que hem viscut, i moltes les que encara ens queden per experimentar i aprendre aquest curs. Per això és bon moment per aturar-nos una miqueta i adonar-nos que tot està connectat, que tot el que ha passat al gener és el que ens porta fins al febrer i que el que fem durant aquest mes és el que ens portarà al març. Si cadascú hi posa el més bonic que té al seu interior, podem aconseguir coses precioses que portin més coses precioses. Si, en canvi, només hi posem paraules lletges, baralles i discussions amb els amics i amb els pares, el que vindrà després serà més baralla i més moments desagradables.

FEBRER 1a setmana Desperta en les coses petites Al gener vam parlar de despertar els sentits… Durant aquest mes de febrer, amb els sentits preparats, anirem despertant-nos en diferents situacions. Aquesta setmana ens fixarem en les coses petites, en allò que no li donem importància, però és molt especial, allò que passa cada dia, però ja ni ens n’adonem… Recursos Oració: Per començar amb alegria i ser conscients que tots som especials.

Bon dia, estimat Déu: gràcies pel dia que vaig néixer, gràcies pel meu aniversari.


Curs 2020-2021 49

Gràcies per la meva vida i per tota la gent meravellosa que viu a prop meu. I’m special, I’m special look at me, you will see a very special person, That is me, that is me. Thanks, God!

Conte: «El gegant golafre»

https://www.youtube.com/watch?v=Mz59NssXVmE Hi havia una vegada una àvia que vivia amb les seves tres netes. Les tres nenes ajudaven en les feines de casa, perquè estimaven molt l’àvia. Un dia, l’àvia els va dir que quan cadascuna acabés la feina de casa, podien baixar al rebost a esmorzar pa amb mel. Al cap de poca estona, la més petita de les tres germanes va acabar la feina i va baixar al rebost. Quan tot just va arribar a la porta i sense arribar a entrar-hi, va sentir una veu que cantava: –Petita, petiteta, no vinguis cap aquí, tralarà, tralarí... –D’on ha sortit aquesta veu? –va pensar la petita. I va decidir entrar. Zas! En aquell mateix instant, el gegant golafre la va ficar en un sac i el va tancar. Al cap de mitja hora, la germana mitjana va acabar la feina i li va dir a l’àvia que anava al rebost a esmorzar pa amb mel. –D’acord –li va dir la iaia– i de passada digues a la teva germana que està trigant massa a tornar. –Molt bé, àvia. Ho faré. Quan va arribar a la porta del rebost, just abans d’entrar, va sentir una veu que cantava: –Mitjana, mitjaneta, no vinguis cap aquí, tralarà, tralarí... –Qui hi ha? –va preguntar la nena, i encara que no va sentir cap resposta, va decidir entrar-hi. Zas! El gegant golafre va tancar la germana mitjana al sac al costat de la petita. Passat ja el migdia, l’àvia es va acostar a la germana gran i li va preguntar: –Que encara no has acabat? –No em falta gaire, àvia. –Fes-me un favor. Deixa el que estàs fent i acosta’t al rebost a veure què fan les teves germanes, s’està fent molt tard... I així ho va fer, però quan va arribar a la porta del celler va poder sentir que algú cantava: –Gran, grandeta, no vinguis cap aquí, tralarà, tralarí... Molt encuriosida, s’hi va acostar i... zas! Les tres germanes van acabar dins del sac del gegant golafre. La iaia, que ja estava molt amoïnada, va sortir a buscar a les seves netes. I quan va arribar a la porta del celler va sentir cantar: –Iaia, iaieta, no vinguis cap aquí, tralarà, tralarí... –Ai, Déu meu, segur que el gegant golafre ha agafat les meves nenes... –perquè la iaia ja coneixia aquell gegant malvat. Va córrer i va córrer a buscar ajuda però no va trobar ningú. Asseguda en una roca, plorava per les seves netes quan se li va acostar una vespa i li va preguntar: –Àvia, que us passa? Que no us trobeu bé?


Curs 2020-2021 50

–Són les meves netes... El gegant golafre les ha raptades, pobrissones. –No patiu, àvia, que a aquest malvat li tocarà el rebre. De seguida la vespa va avisar totes les seves amigues de l’eixam, i amb veu d’atac van cridar: –Anem a buscar aquest gegant malvat perquè sàpiga què vol dir rebre de valent. Endavant, companyes! En el moment que el gegant golafre sortia del celler cap al bosc, totes les vespes van començar a picar-lo sense parar. El gegant va sortir corrent i va deixar allà mateix el sac amb les tres nenes. Les tres germanes van poder salvar-se del gegant golafre gràcies a unes vespes molt espavilades. Finalment, l’àvia i les seves tres netes van tornar cap a casa i van esmorzar pa amb mel.

Reflexió

Com solucionar problemes amb ajuda dels altres, de solidaritat i col·laboració i sobretot que els “aparentment més petits” poden ser en realitat els més valuosos.

Conte: Curt Pixar «La Oveja Esquilada»

https://www.youtube.com/watch?v=zs5whN2QcGY La bellesa veritable és al teu interior. L’important no és qui ets, sinó que el valor de les persones es troba en el seu interior.

Cançó: «Busca lo más vital»

https://www.youtube.com/watch?v=Tnh_kPHp9LM

FEBRER 2a setmana Desperta en els altres Aprenc cada dia una mica més i gaudeixo de les situacions noves que vaig descobrint. Compartir aquestes novetats amb els altres companys ens ajudarà a créixer i a gaudir-ne. Durant aquesta setmana ens fixarem molt en ells, en els altres, en les persones que tenim al voltant.


Curs 2020-2021 51

Recursos Dinàmica: Capsa de sensacions; toca-la i passa.

Introduïm en una capsa materials que quan els toquin percebin diferents sensacions (aspre, suau, fred, calent). La capsa es va passant, introdueixen la mà i toquen alguna cosa. Al final posem en comú el que han tocat.

Reflexió He reconegut el que he tocat? Amb qui he coincidit? Com m’he sentit davant la novetat? M’ha agradat? Oració

Conte: «La niña que no quería compartir»

https://www.youtube.com/watch?v=fbWWalfJ7Sg Reflexió: Què passa quan no comparteixo? Com em sento? M’agrada quan algú no comparteix amb mi?

FEBRER 3a setmana Desperta en l’amor És important descobrir i ser capaços de veure el que hi ha de positiu en un mateix i en els altres. Desenvolupar una autoestima sana, que busqui estimar-nos a nosaltres mateixos i els altres i superar les petites dificultats davant situacions noves trobant solucions amb ajuda dels altres, des de l’amor. Recursos Activitat col·lectiva: Abraçades positives

Abans de començar la dinàmica preguntem com han arribat a l’escola (tristos, espantats, enfadats). Simplement que ho verbalitzin sense donar més explicacions. Asseguts en assemblea un nen s’aixeca, abraça el company que té a la dreta i li diu una cosa positiva a cau d’orella. Així fins que tots participin, incloent-hi el mestre o la mestra.


Curs 2020-2021 52

Reflexió Com em sento ara? M’ha ajudat en alguna cosa una abraçada afectuosa?. Cançó: «El tren de la alegría» https://www.youtube.com/watch?v=EItqquK0bE8 Oració: «Bon dia» https://www.youtube.com/watch?v=7_GzNUlzfBE

Que el sol brilli depèn de com el mires. Per això avui mira’l amb alegria i la vida et somriurà. Bon dia.

FEBRER 4a setmana Desperta en la natura Som aquí, ja en l’última setmana de febrer. I aquesta setmana volem despertar amb la natura. Fer-nos molt conscients de la bellesa que ens envolta. El mar, les muntanyes, un cel blau enorme i majestuós, els arbres que es mouen al so del vent. La creació de Déu és un regal preciós. Te n’havies adonat? Recursos Cançó: «Madre Tierra», Macaco.

https://www.youtube.com/watch?v=iZWryw2eFjI Cançó: «Somos ciudadanos de un mundo»

https://www.youtube.com/watch?v=ilQuJjNYEYM Oració:

Senyor, GRÀCIES per aquest món tan preciós. Ensenya’ns a cuidar-lo i a estimar-me com ens vas ensenyar a estimar-nos a nosaltres mateixos.


Curs 2020-2021 53

Que no ens oblidem mai que el terra que trepitgem i el cel que mirem també són un regal i que per això hem de cuidar-lo i gaudir-lo. Et donem les gràcies per les plantes, els arbres, els animals, i els insectes perquè tots ells fan el nostre planeta un lloc molt més bonic per viure-hi.

3. MARÇ: SOM TERRA

Motivació del mes Ha arribat el mes de març! Ja han passat sis mesos i hem fet un munt d’activitats… I ara arriba un temps per aturar-nos. S’acosta la Quaresma, temps de canviar, i de millorar. I ho farem des de la motivació d’aquest mes, som Terra, perquè nosaltres també som part d’aquesta natura, som part d’aquest aire que estem contaminant amb els nostres cotxes i fàbriques, som part d’aquests plàstics que estan ofegant els nostres mars… Comencem el mes de març sent molt conscients que NOSALTRES també som terra.

MARÇ 1a setmana És temps de canviar Hem de mirar amb atenció el que passa, no només al nostre voltant, sinó també en el nostre interior. Hem de ser capaços de mirar-nos de manera crítica i saber que hi ha moltes coses en nosaltres que poden millorar. Recursos Activitat col·lectiva

Per començar a ser conscients que tots som únics, especials, diferents, però igual d’importants. Observem les fotografies que es mostren a continuació.


Curs 2020-2021 54

Reflexió Reflexionem sobre la quantitat d’activitats que fem al llarg del dia i que no ens deixen temps per a res. Sorolls, presses… Us sona tot això? Corre, que has d’anar a tennis! Farem tard. Corre, corre, corre… Això és sa? Hem de fer alguna cosa… Respirar, respirar; parar-nos i respirar…. Calmar el nostre cervell. Podem i necessitem parar i respirar. Calmar el nostre cervell per ser més feliços. Conte: «El nen que mai no volia dormir»

http://www.cuentoscortos.com/cuentos-originales/el-nino-que- nunca-queria-dormir Autor: Irene Hernández. Edats: A partir de 3 anys. Valors: obediència, dignitat

En Pau era un nen que sempre volia fer coses divertides. Durant tot el dia feia de tot, però quan arribava la nit mai no volia dormir. Els pares el renyaven i feien tot el possible perquè en Pau s’adormís a una hora normal, com tots els nens. –Pau, ja t’hem explicat dos contes i t’hem fet pessigolles. Ara cal dormir per recuperar energia –li deien.


Curs 2020-2021 55

Però en Pau no volia dormir i, sense que els seus pares se n’adonessin, s’escapava del llit i es posava a jugar amb les joguines o a llegir llibres. Quan els seus pares se n’adonaven, tornaven a renyar-lo: –Pau, a dormir! Si no descanses, demà no tindràs forces! Però en Pau feia el que volia. La veritat és que en Pau sempre tenia un munt d’energia per fer-ho tot. Jugava molt, aprenia moltes coses a les coses, feia els deures, anava a classes de natació i d’anglès i, a la nit, encara continuava tenint energia. Un dia i un altre, era el mateix. I va arribar un moment en el qual ni tan sols tancava els ulls a la nit. Ni una estoneta! Però, passat un temps, van començar a passar coses estranyes. Un dia, en una de les classes de natació, van organitzar una cursa. En Pau, que era sempre dels millors, va quedar l’últim. –Que estrany! Jo sempre soc molt ràpid i avui he nedat molt a poc a poc! –va pensar. Un altre dia, en un examen de l’escola, en Pau va treure una mala nota. –Que estrany! Jo sempre trec bones notes! Què deu haver passat? –es preguntava. I així, van anar passant un munt de coses semblants. Fins que un dia va passar una cosa força greu. En Pau estava jugant un partit de futbol i, de sobte, va caure a terra. No podia posar-se dret i molt menys córrer darrere de la pilota. Va estar diversos dies cansadíssim, sense poder moure’s del llit. I fins i tot es va posar malalt. Va haver d’anar al metge, cosa que no li agradava gens ni mica, i el doctor li va explicar que si no dormia ni descansava bé, mai no tindria l’energia suficient: –Pau, dormir és tan important com menjar. Si no ho fas, no tindràs força per fer totes les coses que t’agraden tant. En Pau va passar tant de temps malalt que trobava a faltar fer coses divertides. Quan es va recuperar per fi, va entendre que dia a dia, cal divertir-se, però és igualment necessari descansar. Des de llavors, en Pau va començar a fer totes les coses divertides que li agradaven de dia, però, a la nit... a dormir! Reflexió: Sobre la importància d’aturar-nos i fer-nos conscients que si no cuidem el nostre cos i el tractem bé ens podem posar malalts. Està molt bé tenir molta energia i fer un munt d’activitats, però també és molt important una alimentació sana i el descans, perquè el cos es pugui recuperar.

Conte: Vídeo conte: «El monstruo de los colores» (Emoció: la calma)

https://www.youtube.com/watch?v=S-PTa20NNrI Dinàmica

Anirem guardant en una capsa tot allò que ens produeix calma. Poden portar de casa imatges que afavoreixin en nosaltres la calma.

Dinàmica Com fer una ampolla de la calma per a nens amb purpurina

https://www.youtube.com/watch?v=31eQ69ur9C4


Curs 2020-2021 56

Veiem com podem fer i utilitzar de forma molt senzilla una ampolla o un pot de la calma perquè els nens aprenguin a reflexionar i calmar-se. És ideal per a nens nerviosos o amb problemes de concentració.

MARÇ 2a setmana Despertar-TE Estem massa preocupats per les coses del dia a dia: l’estudi, els jocs, els esports, els amics… Atura’t, reflexiona, no tinguis d’escoltar-te, DESPERTA’T. Ens mou alguna cosa per dins. Escolta els batecs del teu cor. Què necessito?, què vull? Aprofita per valorar el món que t’envolta i també les persones amb les quals comparteixes el camí de vida. Aprenc a escoltar-me i a escoltar els altres de manera activa i conscient. Aprenc a escoltar el que em diu Jesús. Recursos Joc: El telèfon espatllat

Els infants coneixen el joc del telèfon espatllat. Els nens hauran de posar-se en fila i el primer o el professor inicia el joc dient al següent una paraula o frase. El missatge s’ha de transmetre al llarg de tota la fila de la mateixa manera. En acabar es comprovarà si el missatge ha arribat intacte o amb modificacions. Es pot començar dient una paraula i anar augmentant la dificultat.

Reflexió: Aprenc a escoltar-me i a escoltar els altres de manera activa i conscient. He estat atent als diferents missatges? He reconegut el que he sentit? Com m’he sentit amb el joc? M’ho he passat bé jugant-hi? Dinàmica Els sons del cos humà - Discriminació auditiva - Joc educatiu - Nens i nenes #:

https://www.youtube.com/watch?v=o6TokVbToyw Es recullen diferents sons que el nostre cos és capaç d’emetre. A mesura que van apareixent els sons, els infants han de tractar de reconèixer-los. Al final posem en comú el que han sentit. Reflexió He estat atent als diferents sons? He reconegut el que he sentit? Amb qui he coincidit? Com m’he sentit en la dinàmica? M’ho he passat bé fent-la? Visualització guiada Meditació per a infants: Viatge a les estrelles (Pólvores màgiques) | Relaxació guiada:

https://www.youtube.com/watch?v=GomoeckdmgY


Curs 2020-2021 57

Reflexió He parat atenció? Com m’he sentit en la meditació? M’ho he passat bé fent-la? Com em sento ara, després de fer-la? He escoltat el meu cos? Imatge: Amb Jesús som veritablement feliços! Reflexió Partim de la imatge per tal de presentar la figura de Jesús com a exemple d’Amor. Jesús és feliç al meu costat quan soc bo amb els meus companys, quan treballo, quan ajudo…

MARÇ 3a setmana Renovar-TE Iniciem la Quaresma, quaranta dies de recerca, de posar-nos en camí per trobar-nos a nosaltres mateixos i tot allò que ens fa feliços. És el moment d’aturar-se i descobrir el millor de cadascú. I quan ho hàgim descobert, farem un esforç gran per continuar millorant des d’aquí, des del millor que tenim en nosaltres mateixos. Recursos Imatge: Coneixem el nostre cos físicament Reflexió: Partim de la imatge per tal d’adonar-nos de com som físicament (ulls, cabells, alçada, la roba...) Però què sento quan m’enfado?, i si ric? … Fer una petita aproximació de les diferents emocions. Dinàmica col·lectiva: Identificació de les emocions: En el temps d’assemblea podem mostrar-los les següents emocions: alegria, tristesa i empipament, amb l’objectiu que les interioritzin i les identifiquin. Podem utilitzar les següents imatges: Activitat Aquest exercici es basa en el fet que cada nen i nena se situa en el centre de l’assemblea i a continuació es dirà una emoció, que serà interpretada amb gestos pels nens individualment. Activitat Repartim una careta a cada nen i ha de dibuixar-se com ve avui a l’escola (trist, alegre, cansat…).


Curs 2020-2021 58

Vídeo: Història de Zaqueu

Per a Infantil https://www.youtube.com/watch?v=sKrf_QhyIjM Per a Primària https://www.youtube.com/watch?v=Q2OmM9xJWYo&l

Vídeo: Què és la quaresma i quan comença?

https://www.youtube.com/watch?v=YkRGFctXTCw Oració:

MARÇ 4a setmana Preparar-TE Ja em conec una mica més. Conec els meus èxits i les meves errades. Vull ser fort i superar les meves pors, les meves preocupacions… Vull créixer per ser cada dia més bona persona. Jesús vull estar al teu costat, vull treballar amb tu per canviar el món. És temps de perdó pels errors comesos, de deixar-los a un costat i d’iniciar un nou camí.

Reflexió: L’objectiu d’aquestes activitats és que aprenguin a identificar cada una de les emocions amb expressions facials i corporals. En definitiva, que aprenguin a conèixer-se. Expressió artística: Mandala de les emocions. Mentre escolten una música suau, en silenci, van pintant el seu mandala de les emocions.


Curs 2020-2021 59

Recursos Oració

Gràcies, Jesús, per regalar-me un nou dia, pels amics, pels meus pares i la meva família. Gràcies per totes les coses bones que hi ha en la meva vida. Només necessito ara ja la teva companyia.

Mindfulness per a infants: L’arbre de les preocupacions:

https://www.youtube.com/watch?v=d9urJ0HAYSM Reflexió Deixem enrere les preocupacions per començar un nou camí acompanyats de Jesús. Estem de Quaresma. Com t’has sentit? Has gaudit de la meditació? Com podries millorar-la la pròxima vegada? Vídeo i reflexió: El fill pròdig

https://www.youtube.com/watch?v=vgAtzFw1wgw El fill pròdig, després d’haver-ho fet tot malament, se’n penedeix i demanarà perdó al seu pare per tornar a casa. El pare el perdona i l’acull amb els braços oberts. Jesús em coneix i em vol al seu costat. Disculpa tots els meus errors i em diu: «Segueix-me».

MARÇ 5a setmana VIU-LA «Deixa-ho tot i segueix-me». Jesús em vol fort al seu costat per acompanyar-lo en el seu camí a la Creu. Em demana que, en el seu nom, ajudi els altres. Que em lliuri a la seva causa. Que porti a tothom el seu missatge d’Amor i esperança. Si tots treballem units, en harmonia el seu missatge creixerà i s’estendrà per tots els cors del planeta. VIU aquesta setmana amb molta il·lusió, Jesús està a punt de fer una cosa molt gran, l’acompanyem? Recursos Oració:

Déu meu i estimat, et dono gràcies pel dia d’avui. Pel que m’has ensenyat i per les coses dolentes que has allunyat de mi. Et dono gràcies pel bé que he rebut dels altres i pel bé que jo he fet. Demano perdó pel que he fet malament. Demà, amb la teva ajuda, vull ser millor. Amén.

Vídeo: Quaresma per a nens:

https://www.youtube.com/watch?v=qhmi41oYGv4 Vídeo: Tarzán – Dins del meu cor

https://www.youtube.com/watch?v=D580GTrSoOA


Curs 2020-2021 60

Au, va, no ploris. No hi ha més per dir. Agafa’t fort. Vine amb mi. Jo et protegeixo, no temis cap mal. No ploris més, soc aquí. Per ser tant fràgil se’t veu molt fort. Entre els meus braços no tindràs mai por. Cap força no pot separar-nos. No ploris més, soc aquí. Ets dins del meu cor. Ben dins del meu cor. Mai ningú podrà esborrar el teu nom. Ningú comprèn el que hi ha entre tu i jo. La gent sols pensa que així no pot ser. La diferència és que entre nosaltres hi ha un sentiment especial. Ets dins del meu cor. ben dins del meu cor i t’hi duré, dintre meu per sempre més. Deixà estar els altres, no saben què fan. Entre ells i tu hi ha tot un món, no ho entendran segur. Quan arribi l’hora fes el cor fort, Lluitaré amb tu, has d’aguantar. Ja ho entendran, segur... En el meu cor creu-me que el teu viuràs Estaràs dins del meu Ets dins del meu cor. Ben dins del meu cor i t’hi duré, dintre meu per sempre més. Dins del meu cor...el meu millor tresor seràs dins del meu cor... Sempre Somriu, sempre amb tu esperant al teu costat, no vull que ploris. I quan arribi l’hora seràs dins del meu cor I quan arribi l’hora seràs dins del meu cor.

Reflexió: Com em sento ara? Ets dins del meu cor.. Des d’avui i per sempre seràs en el meu cor, tu, Jesús.

SENTIT DE LA SETMANA SANTA Ens preparem per a la SETMANA SANTA. Al costat dels amics de Jesús, farem un recorregut per la passió i donarem gràcies a Jesús per haver donat la vida per nosaltres. Els Amics de Jesús ens expliquen la seva passió

Hola, amics! Som quatre amics de Jesús de Natzaret. Ens diem Marc, Mateu, Lluc i Joan. Ens agradaria explicar-vos una història que va succeir fa dues mil anys. Encara que hagi passat el temps ens en recordem molt bé. Segur que vosaltres tampoc ho oblidareu. Sant Mateu ens explica el DIUMENGE DE RAMS. Jo soc Mateu, un dels amics de Jesús. Tothom l’estimava molt, bé, gairebé tothom. Algunes persones importants li tenien enveja, no acceptaven les seves paraules i s’enfrontaven amb ell. Va necessitar un temps per a pensar ell tot sol. Quan va tornar, ho va fer content.


Curs 2020-2021 61

Vídeo: Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem https://www.youtube.com/watch?v=p4JpmTXvClQ

Sant Mateu ens explica el DIJOUS SANT.

Joan i jo, Mateu, us explicarem alguns detalls del sopar més especial en la qual mai hem participat. Jesús ens va convidar a sopar a tots els seus amics, i vam compartir el pa i el vi. Amb això ens regalava una cosa molt valuosa: el seu AMOR I LA SEVA VIDA. Vídeo: Dijous Sant – l’últim sopar: https://www.youtube.com/watch?v=xVvEh03lq3U https://www.youtube.com/watch?v=nlvvRxXttWM

Joan ens explica un GEST D’AMOR

Quan menys ens ho esperàvem, Jesús es va aixecar de la taula i es va posar a rentar-nos els peus a cadascun de nosaltres. No podíem entendre el gest de Jesús. Ell ens ho va ensenyar amb el seu exemple d’humilitat i senzillesa. Un gest que significa «estic al teu servei».

Vídeo bíblic: Lavatori de Peus (El més gran és el que serveix): https://www.youtube.com/watch?v=Bv4Pzm76hX8

Marc ens explica com DETENEN JESÚS

Jo soc Marc i us explicaré la part més trista de la vida de Jesús. Ell era per a mi una persona molt especial. Quan vam acabar de sopar vam anar cap a la Muntanya de les Oliveres i allà va començar tot. Tot i que Jesús ja sabia que l’anaven a detenir.

Text bíblic: Divendres Sant - condemnat i mort: https://www.youtube.com/watch?v=_VtzoGb3tFU

Sant Lluc ens explica EL FINAL:

A mi em toca explicar-vos la part més bonica d’aquesta història: Jesús va ressuscitar! No va acabar tot en la tarda del Divendres Sant. Als tres dies va ressuscitar, tal com ens havia dit.

Vídeo: Resurrecció de Jesús per a nens – Pasqua https://www.youtube.com/watch?v=VOp7I9Ca6Cg (Infantil) https://www.youtube.com/watch?v=kDsH7PShB_Q (Primària)

Reflexió: Ho hem entès? Què ens vol ensenyar Jesús amb els seus gestos i paraules? Com vivim nosaltres l’experiència de Jesús?


Curs 2020-2021 62

4. ABRIL: DESPERTA A LA VIDA

Motivació del mes Estem en un moment que per als cristians ens porta al despertar més ple. L’experiència de la Quaresma i la Pasqua és el pas d’aquests sentiments que cada persona viu a agafar les regnes de la seva vida, a ser la millor versió d’un mateix. La creu ens ha convidat a acollir l’ombra, el que hi ha de fosc i de vegades desagradable de la vida; i caminar cap a la llum, cap a una manera de fer les coses on em senti ple, feliç, protagonista… Ens convida a obrir els ulls, a posar-nos en camí, a tenir força per treure el millor del que portem a dins i posar-ho al servei del que fas en relació amb els altres.

ABRIL 2a setmana. Va tornar a la Vida La Pasqua no és simplement una festa més: és la Festa de les Festes, com l’Eucaristia és el Sagrament dels sagraments. Ara estem a punt per celebrar la victòria de Jesús sobre la mort i celebrar la seva


Curs 2020-2021 63

Resurrecció. Aquí es veu el poder absolut de Jesús sobre la mort que per a Ell és com un somni del qual és possible despertar. Ressuscitar és despertar cap a la Vida, aixecar-se, posar-se dret, renéixer a una nova vida. Recursos Vídeo 1: «Despierta» (Pocoyo)

https://www.youtube.com/watch?v=5usgbgt22CI Vídeo 2: «Resucitó» (Migueli)

https://www.youtube.com/watch?v=iakevUYw2zQ Per a la reflexió Com et sents cada vegada que et despertes al matí? Cada dia tenim l’oportunitat de tornar a gaudir de moltes coses, de donar la nostra vida als altres, és com si ressuscitéssim, tornéssim a la vida. Oració:

Amic Jesús, que vas donar pau als teus amics, reunits davant teu, dient-los: «La pau sigui amb vosaltres», dona’ns la pau. Defensa’ns del mal i de la violència perquè tinguem una vida feliç. Oh, Jesús, que vas morir i vas ressuscitar per amor, allunya de les nostres famílies i de la societat tota la tristesa i el dolor, perquè visquem com a persones ressuscitades i siguem portadors de la teva pau.

Imatge Els demanem que observin la imatge adjunta per tal de respondre a aquesta pregunta. On creus que és / ha anat Jesús Ressuscitat?

ABRIL 3a setmana. Bon dia! Després de la Resurrecció ara reconec el que va fer Jesús per nosaltres donant la vida pels seus amics. Amb aquest immens gest d’amor, Jesús pretén fer despertar al món del seu somni per aixecar-lo i fer-lo posar-se en camí.


Curs 2020-2021 64

Avui Jesús ens dona una Bona Notícia: ha triomfat l’amor! Així que aquesta setmana ens toca prendre el testimoni i fer despertar als que ens envolten, per a poder gaudir de moments ja passats en els quals vam ser feliços o vam fer feliços els altres, t’apuntes? Recursos Vídeo: «Hola Dios»

https://www.youtube.com/watch?v=JNsuaIlcx8o Per a la reflexió: En la cançó es dona gràcies a Déu per donar-nos la vida. Per quines coses vols donar les gràcies avui a Jesús? Oració

Estimat Jesús, Avui et dic bon dia. Et dono les gràcies pel meravellós regal d’un nou dia. Et dono les gràcies per començar-lo amb un somriure. Beneeix si us plau les meves mans perquè acaronin i construeixin. Els meus peus perquè facin passos cap a l’amor. I el meu cor perquè actuï amb bondat.

Dinàmica: «Bon dia amb amor»

El mestre o la mestra diu bon dia a un dels alumnes i li fa una abraçada. L’infant haurà de seguir la cadena d’abraçades regalant-ne una al company/a que tingui a prop. És Jesús qui abraça a través de nosaltres.

Imatge: «Què veus en aquesta imatge?» Els demanem que observin la imatge adjunta per destacar els elements que hi apareixen: un món adormit profundament i un Jesús portat a coll pels seus amics que van anunciant la bona notícia que Jesús va vèncer la mort i reparteix amor. És Jesús qui ens desperta i empeny a compartir amor amb els altres.


Curs 2020-2021 65

ABRIL 4a setmana. Obre els ulls Si preguntem a qualsevol persona com té els ulls, ens dirà que els té oberts (si no és que està dormint…). Tot i això, tenir els ulls oberts no vol dir que estiguem atents a tot el que passa al nostre voltant. I és que, durant un sol dia passen moltes coses i molt ràpides i a vegades, passen desapercebudes. Jesús era molt curiós i sempre estava atent als petits detalls, tant els que ell feia als qui l’envoltaven com els que tenien amb ell. Recursos Interioritat Realitzar un moment de relaxació, centrant-se en la respiració conscient. Convidem els alumnes a tancar els ulls i a imaginar de quin color estem parlant en cada cas:

1) Aquest color punxa suaument: Quan es mulla amb la pluja, esclata al teu nas amb mil aromes. És un color tou i còmode, i li encanta fer pessigolles. Sobretot, a la planta dels peus quan el trepitgem descalços. La rialla té aquest color, perquè és el color de l’alegria. També el sento en el soroll que fa el vent entre els arbres. Si el mossego, fa gust de menta. (VERD)

2) Aquest color crema: És el color que, des de la panxa, em puja a la cara quan sento vergonya. També és el color que em recorre tot el cos quan m’enfado molt; i si m’omplo per complet d’ell, surt de dins fent crits, perquè aquest és el color de la ira. Si m’acosto al foc, el sento en la pell. És el color de l’enrenou de la ciutat, i el de la calor que desprenen el paviment calent o els cotxes quan passen molt a prop. La gasolina fa olor d’aquest color. I si me’l poso en la boca, pica! (VERMELL)

3) Aquest color mulla: M’esquitxa la cara amb gotetes d’aigua que volen en el vent quan estic davant del mar. És el color de les nits fresques d’estiu. Fa olor de sal, de platja i de peix. Si el toco, és llis i està una mica fred, però no és desagradable. És el color de la superfície dels miralls. També és el color del soroll que fa el vidre quan brindem amb les nostres copes. (BLAU)

4) Aquest color somriu: És el color dels diumenges al matí amb sol. Fa olor de llençols acabats de rentar i de nadó adormit. Fa olor de canyella i de flam de vainilla. Quan hi ha molta pau, el silenci s’omple d’aquest color. És el color de la tranquil·litat. De les migdiades a les tardes d’estiu sota un pi. El pa acabat de fer té gust d’aquest color. És el color dels petons de la mare i el del meu cap sobre el coixí just abans d’adormir-me. També és el color del ronc del meu gat quan l’acarono. (BLANC)

5) Aquest color és seriós: És un aire càlid i espès que et bufa a la cara i t’ofega amb la seva calor. La sorra seca que s’escorre entre els dits té aquest color. La set és d’aquest color. La seva superfície és plana, però aspra i polsegosa. Quan estàs molt cansat, sents que tot el teu cos es va omplint d’aquest color. És com caminar sota el sol en ple estiu. Si mossegues una llimona, t’ompliràs d’ell. (GROC)


Curs 2020-2021 66

Imatge Què veus en aquesta imatge? Quin detall d’amor has vist al teu voltant avui?

Conte: Llegir i reflexionar sobre el conte: «L’elefant Bernat»

https://www.guiainfantil.com/ocio/cuentos-infantiles/cuento-para-los-ninos-que-pasan-mucho-tiempo-con-el-movil-o-la-tablet/

Hi havia una vegada un elefant que es deia Bernat i mai pensava en els altres. Un dia, mentre jugava, l’elefant Bernat va tirar una pedra, que va acabar fent un trau ruc Càndid. Mentre en Càndid plorava, els nens li van curar el trau de l’orella. Però en Bernat, amagat, només reia del ruc. L’endemà en Bernat va baixar al riu a beure i va veure uns cérvols. Per fer-los una broma va agafar molta aigua amb la trompa i, zas!, la va llançar cap a ells. Un dels cervatons, en Gilbert, va perdre l’equilibri i va caure al riu. Xop, va començar a esternudar. I saps què va fer en Bernat? Riure i riure sense parar… L’endemà, en Bernat, mentre caminava pel camp, va ensopegar amb una planta plena d’espines. Les espines se li van clavar a les potes i no aconseguia treure-se-les. Plorant, en Bernat va demanar ajuda al cérvol Gilbert que passava per allí. –Gilbert, que em podries ajudar a treure’m aquestes espines? El cérvol, empipat, el va mirar i li va dir: –No puc. Tu em vas tirar aigua i gairebé m’ofego. Llavors en Bernat va demanar ajuda al ruc Càndid, que li va dir: –No puc. T’has burlat de mi quan tenia una ferida a l’orella. Tot sol, i sense ajuda, en Bernat va començar a plorar fins que un mico savi que passava per allí li va dir: –Ja ho veus, Bernat. Com que reies i et burlaves de tothom, ara ningú no et vol ajudar. Jo t’ajudaré si compleixes aquestes dues promeses.


Curs 2020-2021 67

–Quines? –va dir en Bernat–. Les compliré. I el mico li va explicar quines eren: –No faràs mal als altres mai més. I si algú necessita ajuda, l’ajudaràs. En Bernat ho va prometre, el mico ei va alliberar de les espines i a partir de llavors l’elefant Bernat va aprendre a no riure’s dels altres.

Cançó: «Ser amable con los demás»

https://www.youtube.com/watch?v=O-RyznT4EC8

ABRIL 5a setmana. Un món que neix i creix. És moment de despertar i adonar-nos que Déu ha creat per a nosaltres una meravellosa casa comuna anomenada Terra. És el lloc on millor podem observar com neix i creix la vida: els animals, les plantes i arbres, els rius i mars… Som responsables de cuidar el nostre planeta i hem de donar gràcies a Déu per poder gaudir-ne. Recursos Conte: «La Terra està trista»

Havien fet una rotllana a l’univers. –La Terra fa molt mala cara –va dir la lluna –Tens raó. Està molt apagada! –va confirmar el Sol. –Hem sentit a dir que la gent que viu en aquest planeta no la cuida gens bé –van dir les estrelles. –Pensem que està malalta! –van exclamar les osses. I tots es van acostar al planeta per preguntar-li què li passava. –Hola, Terra! Et trobes bé? –va parlar primer la lluna. La Terra la va mirar amb els ulls plens de llàgrimes i no va poder contestar. –Ens estàs espantant, Terra! Què et passa? –van preguntar les estrelles, molt preocupades. –Explica’ns-ho! –van insistir tots. –Crec que les persones no són conscients del mal que s’estan fent – va contestar, molt afligida. La lluna, el sol, les estrelles i les dues osses la van mirar en silenci, esperant que continués parlant. –Els homes estan cremant boscos, tallant arbres, omplint el mar d’escombraries, exterminant els animals –va dir sanglotant. –L’escalfament global està desfent els meus pols. Com és que no se n’adonen!? Estan destruint la natura! –va dir tapant-se la cara, ara vermellosa i enfebrada. Uns nens que jugaven al carrer van sentir la conversa. –Terra, Terra! No ploris més, si us plau! –van cridar amb totes les seves forces perquè els sentís. –Digueu-me! –els va dir eixugant-se les llàgrimes. –Nosaltres et cuidarem! No deixarem que moris! –van prometre amb veu tremolosa.


Curs 2020-2021 68

La Terra llavors va sentir un enorme alleujament quan va veure la transparència dels seus ulls. Només esperava que d’adults no oblidessin la seva promesa.

Oració

Estimada terra, t’estimo. Pels teus paisatges alegres i plens de colors. Pels teus rius i mars blaus, per la calor que ofereix el teu gran Sol, per l’aire pur que ens ajuda a respirar. Ets molt bonica i preciosa. La veritable amistat se sembra al teu sòl, en la nostra Terra, per la teva biodiversitat al món sencer. Els éssers humans es complauen a dir: «tu ets la casa on tots volem viure!».

Imatge: Pinta aquest dibuix del planeta Terra. Cançó: «Dios creó toda la Tierra»

https://www.youtube.com/watch?v=-NXzDH3o0ao


Curs 2020-2021 69

5. MAIG: CUIDEM LA CASA COMUNA

Motivació del mes Aquest mes està carregat de coses per celebrar per a nosaltres, Maristes. Celebrem la referència de Maria. La seva manera de ser propera, discreta, confiada i compromesa és un estil de ser que ens convida a viure d’una determinada manera al món. Va convidar Marcel·lí a comprometre’s amb els més desfavorits, amb els joves; i per això van néixer els maristes. Celebrar Maria i Marcel·lí és celebrar qui som, com és la nostra manera de ser al món… És celebrar no només la nostra història, sinó qui som els maristes ara. És celebrar la pròpia vida.

MAIG 1a setmana. Mes de les flors És el moment de reflexionar i aprofundir sobre els valors de la Bona Mare: amiga, tendra, tolerant i treballadora. Descobrir en Maria aquests quatre valors i ser conscients que també són actuals i podem trobar-los en el nostre dia a dia, en les nostres vides serà alguna cosa que et toca fer a tu. Recursos Oració

Cançó: «María de Nazaret» (Migueli)

https://www.youtube.com/watch?v=5PcJR7FsFSo Som a la primavera, una època on els camps llueixen els millors guarniments, treuen a passejar les millors flors. També és temps d’alegria, tot és festa amb Maria.


Curs 2020-2021 70

Dinàmica: flors de paper per a Maria.

Simplement agafeu 1 o 2 mocadors o fulls de colors, els obriu i els poseu junts, els plegueu formant un ventall i els subjecteu al centre amb una pinça o un passador i en talleu les vores amb les mans perquè us quedin irregulars. Amb un retolador del color que vulgueu, taqueu una mica les vores i després traieu la pinça, plegueu el ventall per la meitat i frunziu el plec amb cinta adhesiva. Aneu obrint els plecs per donar volum a la flor. I, per a acabar, enganxeu-la en un filferro per fer-ne la tija. Si és possible, cobriu la unió i la tija amb cinta de floristeria.

Imatge: Pinta aquest dibuix de la Mare de Déu ensenyant la natura al nen Jesús:

MAIG 2a setmana. Salvadors del món Maria és un exemple de disponibilitat i entrega. La mare perfecta en qui hem de fixar els nostres ulls per tal de ser cada dia millors. Ella ens ensenya a tenir fe enmig de les dificultats. A més, gràcies al sí que va donar al pla que tenia Déu per a ella, va donar a llum al nostre amic Jesús. En part, ella va ser salvadora del nostre món. Igual que Maria es va comprometre i va lluitar per millorar el planeta i omplir-lo d’amor. Què pots fer tu?


Curs 2020-2021 71

Recursos Text bíblic: L’Anunciació (Lc 1, 26-38)

Anunci del naixement de Jesús El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: −Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: −No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: −Com podrà ser això, si jo soc verge? L’àngel li respongué: −L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: −Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

Vídeo: «La hora del planeta»

https://www.youtube.com/watch?v=g2NfTm6Ld74 Per a la reflexió Com podem canviar el planeta? Coneixes algun bon hàbit o truc? Dinàmica

Juguem al joc de les endevinalles a través de la mímica. Es demana un voluntari o voluntària i se li diu a cau d’orella un bon o mal hàbit que ajuda a conservar el planeta o el posa en perill. L’ha de representar amb gestos davant dels companys, que han d’endevinar-lo i decidir si és bo o dolent. Exemple: Tancar els llums quan sortim d’una sala, deixar l’aixeta oberta mentre ens rentem les dents, llençar papers al vàter, anar amb bicicleta, tallar arbres…


Curs 2020-2021 72

Imatge: Pinta aquest dibuix.

MAIG 3a setmana. Amor silenciós Tots nosaltres sabem que hi ha persones amb les quals podem comptar sempre. Malgrat que es queden en un segon pla, podem dir que són incondicionals nostres: la mare, el pare, els avis i alguns amics. El mateix passa amb Maria: ella va ser l’escollida de Déu per a una missió molt important, però mai no va deixar de ser humil i senzilla. Ella encomanava el seu amor i el seu perfum sense donar-se publicitat, com totes les mares… Recursos Oració: Ave Maria. Cançó: «Ave María para ninos»

https://www.youtube.com/watch?v=lsBG33bWKNk Conte: «El gessamí» (La Mare de Déu es recrea en la natura creada per Déu...)

Aquella nit, fins i tot la lluna feia calor. Maria i Jesús, asseguts sobre el pedrís, deixaven escapar la nit, a veure si a força d’estrelles, refrescava una mica i podien dormir. Els gessamins, que havien aconseguit vestir els pals del rafal, desprenien frescor amb l’aroma dels seus pètals. –Quina bona olor, mare! Per què no m’expliques la història dels gessamins? En el repòs refrescant, a Maria es va sentir sorpresa, aquesta vegada. –Doncs... veuràs... una vegada... Com sempre... tot va començar al Paradís... aquest jardí immens en el qual al Creador no se li va oblidar cap detall... (i li va arribar la inspiració). «Feia una nit com la d’avui. El sol havia escalfat de valent per ajudar les llavors a assecar-se en el seu moment. L’aire es va tornar mandrós per la calor, i no va voler moure’s. Els animals


Curs 2020-2021 73

buscaven la poca herba verda per reposar els seus cossos esbufegant. I Adam i Eva, amb una fulla gran, de les que aquí no n’hi ha, movien l’aire per inventar el vent. –Adam, és la primera nit que ens costa dormir per la calor. –Eva, deu ser el nostre Creador que fa proves per veure el que més ens afavoreixi. Un gessamí creixia cargolat en uns arbustos. En sentir la queixa de la seva propietària, va obrir els quatre pètals blancs dels seus centenars de floretes, perquè la seva olor suau s’estengués per l’entorn i servís d’alleujament a la xafogor. –Quina bona olor! –Qui ha estat? –va preguntar la curiositat de l’Eva. Ni la gasela, ni el conill espavilat, ni la guineu tafanera, ni el mussol saberut. Només l’òliba blanca ho sabia. Va voleiar, sense fer soroll, fins a Eva i li va dir un secret. –Ha estat el gessamí. Quan va començar el dia, després d’haver descansat tots, Adam i Eva es van acostar a donar les gràcies al gessamí, però tan aviat com va notar la seva presència, va tancar tots els pètals i va guardar el seu perfum per a quan no el notés ningú. I és que el gessamí és la flor que no vol presumir.» –Mare, per què tu no parles mai del que fas? –Ho veu l’Altíssim!... a més... no veus que soc un gessamí? “ –i va allargar la mà per agafar una flor. Van exhalar el seu perfum. I van somriure tots dos mirant la lluna.

Imatge: Pinta aquesta imatge.


Curs 2020-2021 74

MAIG 4a setmana. Cuidar els més petits Maria, com a Bona Mare, sempre es preocupava dels més febles, dels més pobres i desemparats, dels oblidats, els que pateixen, els més petits… També el nostre planeta pateix a causa de les males atencions que nosaltres, els éssers humans, li donem. Recursos Imatge: Què li passa al món? Qui el cuida i el sosté? Quines “malalties” pateix? Oració:

Cuidem la vida en la terra, entre tots ho hem d’intentar perquè ja ens hem adonat que és la nostra gran llar. Mantinguem net l’aire, el terra i l’aigua també, conservem la nostra flora i la fauna preservem. Ja no hi ha temps per perdre, demà serà molt tard, cuidar el planeta terra, ens fa a tots germans.

Cançó: «Dios hizo los animales» https://www.youtube.com/watch?v=2hkotsLvg6w

MAIG 5a setmana. A l’estil de Maria Jesús i Maria eren el tresor on Marcel·lí havia après a posar el seu cor i que nosaltres estem cridats a imitar, seguint els seus passos. Demanem a Maria que ens acompanyi en el nostre caminar.


Curs 2020-2021 75

Recursos Dinàmica: Com vull que sigui el meu camí?

Es dona una petjada a cada parella/grup perquè hi escriguin quins valors consideren que han de tenir en compte durant el camí, durant la seva vida. A continuació, poden compartir el que han posat en les seves petjades amb el grup classe.

Oració: Cançó: «Junto a ti, María»

https://youtu.be/v8fIBwmOPLs Dinàmica

Per acabar el mes de Maria ens fem una foto (o pintem un dibuix selfie) amb ella, per tenir-ne un record bonic, com els que tenim dels nostres amics i de les nostres famílies.


Curs 2020-2021 76

6. JUNY: NOUS SOMNIS

Motivació del mes Arriba el final de curs i és moment de fer balanç de tot el que ens portat. Admira’t de les teves capacitats, del que has estat capaç de superar, d’afrontar, d’esforçar-te, d’implicar-te…. Reconeix els canvis que has experimentat en tu, les persones que t’han marcat, les metes que has assolit i les eines que has utilitzat per arribar aquí. És bo reconèixer-se un mateix, admirar-se del que és capaç de fer. I encara que igual el final de curs no sigui tot el bo que hagis esperat, hi ha molt positiu en tu del que admirar-te. Només és qüestió d’aturar-te, reconèixer-ho i plantejar-te un futur en el qual puguis ser i créixer més.

JUNY 1a setmana. Marcel·lí, un somiador despert... «Tot en honor de Jesús, però per mitjà de Maria. Tot per Maria, per portar cap a Jesús», deia Sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes i fundador dels nostres col·legis, que en celebren la festa cada 6 de juny. Ell va créixer i va viure en una època de revolució, de canvis, i somiava amb transformar el seu món, aportar el seu granet de sorra per millorar la situació dels infants i els joves del seu barri. Avui se’t convida a somiar com Marcel·lí. Què t’agradaria canviar del món? Recursos Cançó «Avui seràs Champagnat»

http://baula.com/wp-content/uploads/2015/05/Tu-seras.mp3

És la història que tots estimem avui. No és record, i es fa realitat. En tu i en mi hi ha el seu amor, que ens ajuda a caminar. Has de ser el germà disponible, sembrador d’evangeli i de pau, atent, fidel i servidor, solidari i defensor de veritat. Viu al fons del teu cor allò que ell somià, fes que neixi de tu, una nova il·lusió. Marcel·lí es fa present en la resposta d’amor. Canta al ritme de Déu com va fer ell. I en Maria tindràs seguretat. Marcel·lí és viu en tu. Avui seràs Champagnat.


Curs 2020-2021 77

No preguntis pel lloc ni per l’hora. La resposta no pot esperar. Jesús també et crida a tu a l’amor universal. Només Déu trencarà les cadenes. Només Ell et serà llibertat. Donar és tenir felicitat. Et serà la força en la dificultat.

Vídeo: «Marcelino Champagnat»

https://youtu.be/V8UULiNTEko Per a la reflexió Què és el que més t’ha agradat o cridat l’atenció de la vida de Marcel·lí? Pensa en les persones importants per a ell: els nens i les nenes, especialment els més desatesos. Et sents important per a Marcel·lí? Dinàmica

Ens toca somiar com ho va fer en el seu moment Marcel·lí. Cada alumne/a dibuixa en un full quin seria el seu món ideal. Per fer-ho, ha de dibuixar una bola del món (globus terraqüi) i afegir-hi el que vegi que necessita el seu planeta (uns braços oberts, un somriure, un colom de la pau…).

JUNIY2a setmana. En família S’acosta la data de la pròxima trobada de la Família Marista, oportunitat per celebrar junts la festa de Sant Marcel·lí, per participar de l’alegria que suposa trobar-nos amb la família, amics i amigues, educadors, germans… per compartir tota la vida que hi ha en els nostres centres, per assaborir la festa i la riquesa de la diversitat, per sentir-nos fills de Champagnat. En aquest dia de celebració sentim que Marcel·lí Champagnat i Maria, la nostra Bona Mare, són els qui ens convoquen a formar la gran família marista i a caminar com una família global juntament amb els maristes de tot el món. Recursos Dinàmica

Ens agafem de la mà i en veu alta diem una característica que ens agradi del company o la companya que tenim al costat.

Reflexió Reflexionar com són de diferents les nostres famílies, unes són molt extenses i d’altres més petites. En algunes tots viuen a prop i en unes altres n’hi ha alguns que estan lluny. L’important és adonar-nos que a totes els uneix alguna cosa: totes tenen en comú l’AMOR. Vídeo: «Aprendemos los diferentes tipos de familias con Pelayo y su pandilla»

https://youtu.be/osRxj6sdvcY


Curs 2020-2021 78

Cançó 1: «Somos una família» https://www.youtube.com/watch?v=yO_uNgRry98 Per a la reflexió: Com et sents en formar part d’una família tan gran? Qui és la teva família al col·legi?

Cançó 2: «Mi familia es la gente que me quiere»

https://www.youtube.com/watch?v=odI6zy0xPPQ A Marcel·lí l’estimaven molt la seva mare Maria Teresa, el seu pare Joan Baptista, la seva tieta Lluïsa i els seus amics del col·legi. Qui són les persones que t’estimen i et cuiden?

Imatge: Pintar la imatge de Família Mundial Diversa.

JUNY 3a setmana. I ara… et toca a tu Acabat el curs, és el moment de posar en pràctica tot el que has après. Anima’t perquè ara… et toca a tu. Per fi arriben les vacances, i segur que visitaràs molts llocs, passejaràs, viatjaràs…No oblidis mai que, vagi on vagis, el planeta Terra et necessita perquè el cuidis i en gaudeixis. Ajuda’l a estar en perfecte estat. Si protegim el medi ambient, la Terra ho celebrarà amb nosaltres. Bones ecovacances! Recursos Endevinalles


Curs 2020-2021 79

Vídeo: «Consells ecològics. Les 3 R» Reciclar https://www.youtube.com/watch?v=u5WLJIDT3j8 Reutilitzar https://www.youtube.com/watch?v=4ipCtZlj8NM Reduir https://www.youtube.com/watch?v=z2X9kQiVCfc

Cançó: «Las 3 violetas de mi jardín»

https://www.youtube.com/watch?v=h6wxoFBEL0w Imatge: Pintar aquest dibuix.


Curs 2020-2021 80

CME | Maristas - Infantil i primer cicle de Primària · 2019-09-03 · És la teva identitat...

Documents

Transcript of CME | Maristas - Infantil i primer cicle de Primària · 2019-09-03 · És la teva identitat...