Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots

SESSIÓ 7. PREVENCIÓ (I): TABAC

Assignatura: Medicina d’Atenció PrimariaDr. Francesc Borrell, Dr. Juanjo Mascort, Dra. Mireia Sans

PREVENCIÓ (I): GENERALITATS I TABAC.

Dra. Mireia Sans - Metge de Família (ABS Castelldefels)

[email protected] / twitter: @MireiaSansC / @eapelcastell



• PERQUÈ I QUAN LES ACTIVITATS PREVENTIVES?

– Metodologia bàsica de la prevenció.– El Programa PAPPS.

• EL TABAQUISME

– Epidemilogia bàsica.– Abordatge.

Contingut



¡LLEVAS UN TIPO DE VIDA QUE TE ESTA MATANDO LENTAMENTE!

YA... PERO SI LLEVO UN TIPO DE VIDA MAS SANO. ¡AUN ME MATARA MAS LENTAMENTE!

Cal fer activitats preventives?



I.T.V.

Per què fer activitats preventives?

• Per promoure la salut i prevenir malalties



A qui cal fer activitats preventives?

• A individuos asimptomàtics; població general

• A individuos de risc alt per determinades malalties.

• Com identifiquem la població diana?

• Recerca Oportunista• Recerca de casos



Recerca Oportunista

refredat Prenem TA

registrem



Recerca de Casos

registrem

cerca citem

activitat



• La malatia ha de ser important: impacte o

prevalença.

• Ha d’existir un test prou sensible i específic.

• Ha d’existir un tractament eficaç / efectiu /

eficient.

• S’ha de poder pagar “per a tothom”.

Quan farem cribatge de malalties?Criteris de Wilson



• SENSIBILITAT: probabilitat d’obtenir un resultat positiu en els individus que tenen la malaltia.

• ESPECIFICITAT: probabilitat d’obtenir un resultat negatiu en els individus sans.

• VALOR P. POSITIU: probabilitat de tenir la malaltia en un individu amb test +

• VALOR P. NEGATIU: probabilitat de no tenir la malaltia en un individuo amb un test negatiu

Activitats Preventives Un test



• Inclou un conjunt de procediments tant variats com: consell sanitari, cribats, inmunitzacions, quimioprofilaxi

Activitat Preventiva

Programa activitats preventives (PAPPS):

– infancia-adolescència.– adult.– cardiovascular.– càncer.– malalties transmisibles.– estils de vida.– salut mental.



Algunes mesures Preventives Risc cardiovascular

TA <14a

1 vegada

14-40a cada 4-5a

>40a cada 2a

Colesterol dona<35Home<45 1 vegada

35-75,45-75 cada 5a

>75 a, 1 vegada, si cap previa

Activitat física

30 minuts

cada 3 dies

entre 65-85%

freqüència

màxima.

> 14a

Tabac >14a cada 2a

Alcohol >14a cada 2a

<280 gr/setm/H<170 gr/setm/D

Perillós: > 50gr/24h



Algunes mesures Preventives Screening càncer

cèrvix 35-65 1 vegada/a/2 anys i si

normals, desprès cada 5 anys

Mama > 50a cada 2 anys

Colon > 50a SOF anual, sigmoidoscopia

cada 5a, colonoscopia cada 10a

pell Protecció solar

Pròstata, pulmó no hi ha recomanacions



EL TABAC



El consum de tabac és

la PRIMERAPRIMERA

causa prevenible

de MORT MORT i

MALALTIAMALALTIA

al nostre entorn



• un 29,5% de la població adulta fuma (30% > 16anys)

• 31,6% dels homes ( ), 21,5% de les dones ( ).

• Dels 16-24 anys, fumen més les dones

• Responsable del 16,5% de totes les morts:– 27,1% homes– 2,9% dones

• Principals causes de mort atribuïdes al tabac: – Càncer de pulmó (26,5%)– MPOC (20,9%) – Factor etiològic + imp– Cardiopatia isquèmica (12,8%) – Malalties cardiovasculars (9,2%) – FRCV + imp

Importancia del Tabac



- 1ª causa prevenible de morbilitat i mortalitat

- Quan es deixa de fumar:- durant 10 anys el risc de C. pulmó és d’un

50% menys dels que continuen fumant

- durant 15 anys el risc de malaltia CV s’iguala amb els no fumadors

Epidemiologia del Tabac



Importancia del Tabac

Elevats costos sanitaris



Components del tabac



BOCA & FARINGE

càncer

CERVELL AVC

LARINGE & TRÀQUEA càncer

inflamació (laringitis)

PULMÓ càncer enfisema bronquitis crònica

PÀNCREAS càncer

AP. URINARI càncer ronyó càncer bufeta

OSSOS osteoporosi

ARTERIES PERIFÉRIQUES

Arteritis de Mb inferiors

TESTÍCLES disminució fertilitat impotència

CORmalaltia coronària

ÚTER & OVARI infertilitat avortament retràs creixement menopausa precoç càncer de cèrvix

PELL i FANERES color gris, arrugues

ESÓFAG & ESTÓMAC càncer úlcus

Més de 25 malalties relacionades amb el tabac



EX-FUMADOR: 12 mesos sense fumar

Definicions relacionades amb tabac

FUMADOR: tot individu que fumi diàriament durant l’últim mes una o més cigarretes (OMS). A la pràctica i majoria de protocols clínics: “vostè fuma?”

FUMADOR PASSIU: involuntari, aspira fum de tabac que fumen altres persones



La Maria té 48 anys

Està feliçment casada i té tres fills

És professora de P3 i te un grau important d’estrés a la seva feina.

Maria

Tabac. Cas clínic



Fuma uns 20-30 cigarrets/dia, ros americà, el primer amb el cafè del matí (15 minuts després d’aixecar-se).

Fuma entre les clases i en companyia de les companyes de feina.

Fuma des dels 18 anys, però ho va deixar durant els embaraços.

Ve a sol·licitar l’analítica de control del colesterol.

Tabac. Cas clínic



Quin és el motiu de consulta? Què fa el metge?

Tabac. Cas clínic



Després de resoldre el motiu de consulta

Com una activitat preventiva

Utilitzant estrategies motivacionals

Ajudar a deixar de fumar és la intervenció Ajudar a deixar de fumar és la intervenció preventiva amb millor relació de preventiva amb millor relació de

cost-efectivitatcost-efectivitat

Com introduir l’abordatge del consum de tabac?



Russell MAH et al. BMJ 1979; 2:231-35 Wilson DMC et al. Canadian Medical Association Journal 1987; 137(7):613-19

Intervenció breu

• És una estratègia d’intervenció per promoure la cesació tabàquica.

• És de curta durada.

• És efectiva, duplica les taxes d’èxit en cesació tabàquica comparat amb la no intervenció.

• Identificar fumadors i els que volen fer intent de cesació



Clar: “Vostè ja sap que fumar és perjudicial per la salut. El meu consell és que deixi de fumar. Si necessita ajuda; aquí em té."

Fort: " Deixar de fumar disminueix el risc de càncer de pulmó, infart de miocardi, accident vascular cerebral i la limitació del fluxe aeri. Deixar-ho és el millor que pot fer per la seva salut. Nosaltres podem ajudar-lo."

Personalitzat: Segons condició clínica, historia del consum de tabac, la motivació/disponibilitat pel canvi, la historia familiar, els interessos personals o els costs socials i econòmics.

A tot fumador: consell bàsic




“El año 2012 puede ser un buen año para dejar de fumar” Hemos generado este espacio para ayudarte a tomar la decisión

que consideres más adecuada Puedes vivir sin tabaco y el tabaco podrá vivir sin ti




Los Ex fumadores NO abandonanCampaña ” Ex smokers



Podem fer quelcom més en l’abordatge del tabac?



Podem fer quelcom més en l’abordatge del tabac?

Mesurar historia de tabaquisme

Mesurar la dependència al tabac:

• Test de Fagerstrom

Mesurar la motivació per deixar de fumar:

• Test de Richmond

Mesurar l’estadi del procés de deixar de fumar:

• Model conductual de Prochaska i DiClemente



Mesurar historia de tabaquisme

Dades mínimes:

• Número de cigarretes/dia

• Anys de consum (20paq/any)

• Núm d’intents i duració

• Convivència amb fumadors

i suport social

• Existencia d’altres adiccions

i/o malalties psiquiàtriques

• Mesurar grau de dependència

• Identificar la fase de canvi



Mesurar dependènciaTest de Fagerstrom



Mesurar motivacióTest de Richmond (1993).

PREGUNTAR RESPOSTES

PUNT

•¿Li agradaria deixar de fumar si ho pogués fer fàcilment?

No 0 Sí 1

•¿Quant interès te vostè en deixar de fumar? cap 0

Molt 3

•¿Intentarà deixar de fumar completament en les pròximes 2 setmanes?

No 0 Sí 3

•¿Creu que dintre de 6 messoss vostè no fumarà?

No 0 Sí 3

=/> 7 punts: més motivats; 4-6 punts: motivació mitja; < 4: poc motivats



El procés de deixa de fumar

Estil de vida

saludable

Prochaska i DiClemente



Prochaska i DiClemente

El procés de deixa de fumar



Fases deixar de fumar i icoach



Tabac. Cas clínic

Quina intervenció faries?

Pegats?, xiclets?, motivacional?, derivar-la a un altre professional?

Fagerstrom: 2+2+0+1+1+0= 6

dependència mitja

Richmond: 1+0+0+1= 2 motivació baixa

Prochaska/DiClemente: Precontemplativa



La millor medicina per deixar de fumar:És l’entrevista motivacional!

L’entrevista motivacional és:

• un conjunt de tècniques verbals i no verbals,

• adaptades a cada estadi de canvi,

• ofertades en un contexte terapèutic,• en un clima emocional favorable i,• de forma individualitzada



Què fa el metge?

Tabac. Cas clínic



1.Pregunta oberta sobre tabac:

• Vol que parlem del tabac?• Què pensa del tabac?

2. Escoltar les raons que ens ofereix el pacient. Treballar l’ambivalència.

• Què és el que més li agrada de fumar?• Per què deixaria de fumar?

L ’Entrevista MotivacionalFases de la intervenció (I)



Què fa el metge?

Tabac. Cas clínic



3. Resum de les raons a favor i en contra per deixar el tabac:

• És això el què m’ha dit?• L’he entès bé?• Sembla que...

4. Pendre una decisió

• Després del què m’ha explicat, quin seria el següent pas?

L ’Entrevista MotivacionalFases de la intervenció (II)



Què fa el metge?

Tabac. Cas clínic



5. Agraiment i deixar la porta oberta

• Li agraeixo la seva confiança per parlar del tema...• Estic a la seva disposició per seguir parlant del tema...

6. Estimular el sentiment d’autoeficacia

• Estic convençuda que quan ho decideixi segur que ho aconseguirà

L ’Entrevista MotivacionalFases de la intervenció (III)



Motivat amb baixa dependencia

Motivat amb dependència moderada

Motivat, altadependencia

No vol

Difi

culta

t

-

+

Entrevista motivacional

Intervenció intensiva

Intervenció breu

Sols



Tabac. Cas clínic

La senyora Elena està decidida a deixar de fumar.Què hem de fer?



• Fixar un dia significatiu: dia “D ”.

• Buscar el recolzament social.

• Eliminar tots els productes relacionats amb el

tabac.

• Preveure dificultats.

• Donar consells pràctics i entregar lectures.

• Ajudes farmacològiques.

Planificar la cessació tabàquica



• Fase d’eufòria: 3-8 dies després del dia D

• Fase de dol: 10-15 dies després

• Fase de normalització: 15-30 dies després

• Fase de consolidació: 2-3 mesos després“Per un no passa res”

FELICITAR!

Fases de la cessació



Punts claus per quan volem saber si hem de prescriure ajuda farmacològica per deixar de fumar:

- fumador de >20 cigarretes al dia- fuma en la primera mitja hora- intents previs de cessament del consum amb

recaigudes per síndrome d’abstinència.

No es recomana a (guia fiore 2008):- Fumador < 10 cigarrets/dia- Adolescents- Oferir consell i ajuda a tots els que vulguin deixar-

ho

Cessació i tractament farmacològic



Tractament farmacològic

• Són una ajuda, no hi ha fàrmac “miracle”

• Doblen el percentatge d’èxits en dependència mitjana-alta i motivació alta

• Disponibles/recomanables per a molts fumadors

• La teràpia de suport concomitant millora el percentatge d'èxits




Fàrmacs de 1ª línia: - Substitutius de la nicotina:

Parxes (PTN)XicletsSpray nasalComprimits per xupar

- Bupropión - Vareniclina

Fàrmacs de 2ª línia:- Nortriptilina/sertralina- Buspirona- Clonidina



Vol deixar de fumar? I.motivacionalNo

Intervenció: Consell i fàrmacs

Fármacs Consell

TSN Bupropion Vareniclina

Monoterapia ó combinació

Monoterapia:EvidenciaPreferencies del pacientExperiència previa pacientHistoria pacientInteracciones amb medicacions

Combinació:Fracas de monoterapiaMúltiples intents previsNivell de dependencia > 7 FDQEn tract. monoterapia aparició SAProblemes relacionats amb pes

Si

Adaptat de Bader et al.Tobacco Control 2009;18:34–42



FarmacFarmac Odds RatioOdds Ratio AbstinenciAbstinenciaa

Parxe (long-term; > 14 s) + NRT Parxe (long-term; > 14 s) + NRT (xicle o spray)(xicle o spray)

3.6 (2.5–3.6 (2.5–5.2)5.2)

36.5%36.5%

Parxe + BupropionParxe + Bupropion 2.5 (1.9–2.5 (1.9–3.4)3.4)

28.9%28.9%

Parxe + NortriptylineParxe + Nortriptyline 2.3 (1.7-2.3 (1.7-3.0)3.0)

26%26%

Parxe + InhalerParxe + Inhaler 2.2 (1.3-2.2 (1.3-3.6)3.6)

25.8%25.8%

Parxe + AD (paroxetina, Parxe + AD (paroxetina, venlafaxina)venlafaxina)

2,0 (1.2-2,0 (1.2-3.4)3.4)

24.3%24.3%

Meta-analysis (2008): Combination therapies

Treating Tobacco Use and Dependence: 2008 update. US Department of Health and Human Services, May 2008.



webs tabac



Actuar enfront el tabaquisme, és una de les intervencions amb millor relació cost-efectivitat

La intervenció mínima consisteix en:

- Preguntar a tots els pacients- Aconsellar als fumadors- Ajudar als que volen deixar de fumar

Donar tractament farmacològic ha aportat un increment dels èxits

Conclusions



Conclusions

Preguntar sempre sobre consumHistoria de tabaquismeRegistrar en historia clínica

Ajudar al fumador que ho desitgiOferir material d’autoajudaDonar suport a l’intent

Aconsella de forma claraIndividualitzar el missatgeInformar sobre riscs i beneficis

Oferir seguimentComprovar evolució

Mesurar

Ajudar

Aconsellar

Programar



Gràcies per

la vostra

atenció !

I jo, proposo que tothom es

suicidi com vulgui!

I jo, proposo que tothom es

suicidi com vulgui!

Dra. Mireia [email protected]

Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots

Education

Transcript of Clase univ 2013. deixant de fumar hi guanyem tots