DEL CARRER AL

MEU RACÓ

Clara Pardo Gromaches

Projectes VII – Arq – UdG

Curs 2012 – 2013

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS

ARGUMENT

1. El carrer

2. Accés al bloc

3. Passadís

4. Habitacions unitàries

5. Façana

6. Coberta

CONCLUSIONS

OBJECTIUS DEL CURS

En aquest curs el tema proposat és l’estudi i reflexió és l’habitatge. L’habitatge a l’entorn de Girona, ciutat seu de la nostra universitat.

En la situació actual i en el nostre país, en que els fets econòmics resulten tant determinats i han afectat directament el sector de la construcció, el curs s’enfoca partint de la base que cal una reflexió per aprendre i treure profit d’aquesta situació.

Des de l’escola d’arquitectura, es pregunten si el fet de la sobreproducció del parc edificiat i la necessària reconsideració del consum, no té una repercussió en el projecte d’arquitectura. Des d’aquí se’ns proposa projectar espais de re-utilització i la re-adaptació d’allò que ja està construït, en el camp de l’habitatge.

L’intensió és aprendre a projectar tant les peces que pertanyen a l’interior de l’habitatge, com les parts de l’edifici que dialoguen en el seu entorn.

INTRODUCCIÓ

Tot i la curta experiència que tenim dins el món de l’arquitectura i la construcció, com a estudiants d’arquitectura, aquests últims mesos han estat un punt i apart en la nostra formació.

Fins ara, se’ns exigia saber projectar una casa aïllada al més pur estil del moviment modern, o bé una terminal de vaixells, un museu, potser un centre cultural i també un hotel. Models arquitectònics que potser ni el més afortunat de nosaltres, tindrà l’opció de fer realitat.

Encanvi ara tractem petites intervencions, que milloren la qualitat de vida d’habitatges existents. Reformes que al partir d’una edificació existent, fa que haguem de tenir especial cura al “com” de la intervenció.

El canvi d’escala que se’ns ha exigit durant el curs, la mirada als petits detalls, ens alerta que per més grans que siguin els projectes la qualitat és troba en les petites coses i són aquestes les que no podem deixar que decideixin per nosaltres. Parlo del sentit d’obertura d’una porta, una cantonada, una finestra o un falç sostre. D’aquesta manera desapareixarà completament l’ideal de projecte arquitectònic a partir de la tabula rasa.

Projectar sobre quelcom amb un passat, implica reformular les eines que fins ara utilitzavem per projectar. Doncs els condicionants prèvis i els nous programes ens obliguen a reflexionar d’una nova manera.

Aquest dossier pretén explicar els projectes a partir d’aquestes eines i de les reflexions inicials a les propostes, que han servit de base per projectar i els quals han permès aproxiimar-se a les preexistències de cadescún d’ells.

ARGUMENT

“Des del carrer al meu racó” ens parla d’una promenade architectural

que ens condueix des de l’espai públic de la ciutat fins aquell lloc de casa on ens sentim bé. Un lloc d’ús indefinit, un racó. Per alguns serà un silló vora el foc, d’altres seràn una finestreta que ens permet veure que hi ha més enllà dels edificis veïns, o potser un allà on hi tenim l’ordinador, o el nostre balcó quan hi toca el sol.

Sota el títol “Del carrer al meu racó” hi ha les reflexions que ens ha portat aquest curs d’habitatge. S’ha buscat un títol que pogués incloure i fós el “factor comú” de totes aquestes intervencions que hem realitzat a l’assignatura de projectes. Cadescuna tracta un aspecte concret de l’habitatge, però totes elles estan pensades per millorar la qualitat de vida dels individuis que hi viuen i facilitar-los el dia a dia; tot respectant les qüestions més tècniques com l’estructura existent i sistemes constructius de l’edifici original o el context en que es troba.

Els capítols s’han estructurat partint d’unitats d’habitatge ordenades en funció de la seva escala. Espais que es succeixen en la nostra promenade. És a dir, començaríem per el carrer, seguiríem per l’accés al bloc, parlariem d’aquells espais que ens lliguen les diferents estances de la casa, les habitacions i finalment el nostre raconet.

Aquesta manera d’entendre el llibre com un procés que ens condueix des d’un espai exterior públic, fins arribar al més privat, al més íntim diria; ens porta a comprendre i experimentar el recorrecut seguint un ordre de fora cap a dins.

EL CARRER

La ciutat, el carrer, les places, no tan sols són arquitectura o urbanisme, quelcom físic, sinó que són llocs per dur-hi a terme alguna activitat, llocs per ser habitats.

En el procés projectual d’un edifici, implicitament estem modificant el perímetre d’aquests espais. Per tant, em de ser concients, previ al projecte, del conext històric del lloc, absorvir-lo i interpretar-lo per millorar la qualitat de l’espai de la ciutat. Projectar de dins cap a fora i de fora cap a dins. És a dir, projectar per la ciutat i pels seus habitants.

El diàleg entre l’exterior i l’interior, en la ciutat serà sempre present. Doncs aquesta es troba en constat procés de transformació. Per tant ciutat i projecte tenen una estreta relació, més tenint en compte que els edificis que al llarg del curs hem construït, reparat, reutilitzat, rehabilitat i rehabitat; són espais dins el context del barri Vell de Girona. És a dir, edificis situats dins una morfologia complexa de la ciutat. Així doncs, serà el mateix carrer, la plaça o les escales les que configuraran els edificis i els seus relleus.

Bloc Puig, Joan Roca i Pinet, arq. Obra 1934-1935. Carrer de la Llebre, 5. Girona

El cas del bloc Puig, l’edifici es situa en un carrer amb fort desnivell, salvat per una llarga escala. L’edifici absorveix aquest diferencial de cota, proposant una planta baixa amb tres altures més. Tot hi l’estratègia de l’arquitecte, es pot observar com en algunes estances el desnivell condiciona tant l’obra que la disposició de les finestres no queda en una altura que permeti les visuals a una persona dreta.

El projecte d’aquest bloc consistia en unificar dos pisos del mateix replà.

L’emplaçament d’alguns es situa en carrers amb fort desnivell, altres en carrers estrets on aconseguir privacitat respecte al veí resulta un gran què, d’altres han de resoldre la discontinuitat de les façanes del riu i crear una porta a la ciutat vella, altres queden una mica més allunyats del centre

Des del moment que trepitjem aquests espais, deixen de ser tant sols espais per passar a ser escenaris de la vida de la gent que habita.