LA CIVILITZACIÓ ROMANA

1.- ELS ORÍGENS DE ROMA:a) Històric:

- Ciutat fundada per pagesos i pastors llatins als turons propers a la riba del riu Tíber, prop d’una illa (Tiberina) i d’un gual que permetia travessar-lo.- Per protegir-se dels enemics, etruscs (al nord) i grecs (al sud)es va edificar damunt set turons i es va tancar amb una muralla que els unia.- Al principi els romans es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia però, degut a la seva ubicació com a lloc de pas entre el nord i el sud es va convertir en un enclavament comercial important.

b) Llegendari- Els bessons Ròmul i Rem, descendents de l’heroi troià Enees van edificar la ciutat al lloc on els havia alletat una lloba quan havien estat abandonats al riu en acabar de néixer.- Ròmul va matar el seu germà Rem i es va proclamar primer rei de Roma (any 753 a.C.). 2.- ÈPOCA DE LA MONARQUIA:

a) Fase romana:- El rei tenia màxims poders: administrava justícia, manava l’exèrcit i era el summe sacerdot.- Governava amb l’ajuda d’un Senat, format pels membres de les famílies aristocràtiques.

b) Fase etrusca:- Els etruscs, un poble del nord, van conquerir la ciutat i la van controlar durant el segle VI a.C.- Durant aquesta època es va urbanitzar Roma, construint ponts, aqüeductes, cases, temples de pedra, una gran muralla i el primer sistema de clavegueram.

c) Economia:- La base fou l’agricultura i la ramaderia, encara que a la ciutat s’hi van establir molts artesans i comerciants..

d) Estructura social:- Els primers pobladors de Roma s’agrupaven en gens, famílies que procedien d’un avantpassat comú, fundador de la ciutat.- El grup reduït de famílies que pertanyien a una gens eren anomenats patricis, rics propietaris de terres que ben aviat van monopolitzar el poder polític i religiós.- El grup més nombrós de la població eren els plebeus, els estrangers, pagesos, artesans i comerciants que no tenien drets polítics ni propietats territorials.

e) Causes del derrocament de la monarquia:- El domini etrusc de Roma va afavorir els plebeus.- Els patricis van perdre els seus drets polítics i es revoltaren, provocant l’expulsió dels etruscs.

1.- Quin període de temps comprèn al història de Roma? En quines grans etapes podem dividir la seva història? Quina és la durada de cadascuna d’elles?2.- Explica quina circumstància va permetre a Roma convertir-se en un enclavament econòmic? 3.- Quin tipus de govern va tenir la Roma primitiva?4.- Qui eren els etruscs? Quines millores es van produir a Roma durant el seu domini?5.- Què diferenciava els patricis dels plebeus?

ACTIVITATS

3.- ÈPOCA DE LA REPÚBLICA:Després de l’expulsió dels etruscs, els patricis romans van introduir un sistema de govern

aristocràtic anomenat república (cosa pública), molt semblant a la democràcia grega (limitada). a) Distribució del poder:

- Durant la república el poder de la monarquia queda repartit entre tres institucions:Comicis: reunió dels ciutadans romans en assemblea per elegir els magistrats,

proposar lleis... Només els patricis hi podien participar.Magistrats: exercien els diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment. Els

magistrats més importants eren els cònsols, que presidien el senat i els comicis.Senat: format per tres-cents antics cònsols, era el centre de la vida política de Roma.

Ratificava les lleis i resolia els afers de política exterior i les finances.- Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per tenir els mateixos drets que els patricis fins que van aconseguir el dret de triar un representant, el tribú de la plebs, per defensar els seus interessos.- Més envant els plebeus aconseguiren una compilació escrita i pública de les lleis de Roma (Llei de les Dotze Taules) i, posteriorment, l’accés als càrrecs públics. - Per participar en la vida política s’havia de tenir fortuna pròpia, per tant era una oligarquia.

b) Estructura social:- Els dos grups socials que es mantenen són els patricis, amb drets polítics, i els plebeus, que aconseguiren augmentar els seus drets polítics i socials a les acaballes de la república.- Durant les conquestes romanes apareix un nou grup social, els cavallers, plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.- Apareix un nombrós grup d’esclaus, sense llibertat personal ni cap dret. S’encarregaven de fer les feines més dures al camp, les mines i lluitar com gladiadors.- Els esclaus podien convertir-se en lliberts si compraven la llibertat o l’amo els alliberava.

c) L’expansió de Roma:- Després d’alliberar-se dels etruscs, els romans van conquerir militarment tota Itàlia (500-250 aC).- Entre el 264 i el 146 a.C. Roma es va enfrontar a Cartago, que havia conseguit dominar la mediterrània occidental (guerres Púniques). En vèncer, els romans s’annexionaren tot el territori cartaginès i imposaren el seu domini sobre el Mediterrani occidental,- Entre els segles II a.C. i I d.C. conqueriren Grècia, el Mediterrani oriental, Hispània, la Gàl.lia, Britània i algunes províncies d’Europa central.

d) La crisi de la república (segle I a.C.):- Les riqueses de les conquestes beneficiaren els patricis i els cavallers, la qual cosa provocà una major desigualtat entre rics i pobres.- Les grans extensions de terres conquerides i l’ús d’esclaus en les feines provoquen preus molt baixos en els productes i la major part dels pagesos es van arruïnar.- Es produeixen lluites socials i revoltes d’esclaus. Molts generals amb tropes pròpies intenten solucionar el problema, provocant guerres civils entre els seus partidaris.- L’any 48 a.C. un general, Juli Cèsar es proclamat dictador perpetu, assumint tot el poder.

6.- Per què es va proclamar la república a Roma?7.- Observa el quadre de la pàgina 197 del llibre de text i explica la funció de cada una de les magistratures.8.- Quines persones formaven el Senat? i els comicis? Quina funció tenia cada institució9.- Quins grups socials hi havia a Roma? Explica’n les característiques.10.- Què diferenciava un esclau d’una persona lliure? Com podia ser lliure un esclau?11.- Amb quin poble es va enfrontar Roma per dominar el Mediterrani? Quin nom rep aquest conflicte?12.- Per què van anomenar els romans Mare Nostrum la Mar Mediterrània?13.- Quines van ser les principals conseqüències socials de les conquestes?14.- Quins conflictes es varen produir?

ACTIVITATS

4.- ÈPOCA DE L’IMPERI:

A la mort de Juli Cèsar (44 a.C.) es va produir una guerra civil entre partidaris del sistema dictatorial (Octavi) i del sistema republicà (Marc Antoni) de la qual en va sortir vencedor el primer, al qual el Senat va proclamar August (elegit pels déus) l’any 27 a.C.

Octavi August inaugura un nou sistema polític, l’Imperi, concentrant tots els poders civils, militars i religiosos en la seva persona, organitzant el culte imperial.

a) La “pax romana”:- Els segles I i II d.C. van constituir l’època en què l’imperi va assolir la màxima expansió territorial, prosperitat econòmica i desenvolupament cultural.- L’Imperi es va dividir en un conjunt de províncies que pagaven impostos a Roma.

b) La romanització:- Roma va transmetre a tots els territoris que va anar conquerint els trets polítics, econòmics, socials i culturals que la caracteritzaren i es va basar en diversos instruments:

La fundació i desenvolupament de ciutats que estenen les formes de vida romanes.L’ús del llatí com a idioma comú per a tots els pobles conquerits.La construcció d’una xarxa de calçades per afavorir el tràfic comercial.L’acció dels governants que van imposar l’autoritat de Roma allà on actuaven.

c) Crisi i caiguda de l’imperi:- Durant el segle III d.C. l’imperi es va haver d’enfrontar a nombrosos problemes:

El cessament de les conquestes, que minvaren l’arribada de riqueses i d’esclaus.Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs dels pobles bàrbars.Es van produir molts desordres polítics i militars. Els emperadors perden autoritat.La falta d’esclaus provocà un descens de l’activitat agrícola i la ruïna pels pagesos.El comerç va disminuir i la producció artesana quedà estancada.

- Per controlar millor tota la situació l’Emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus dos fills Arcadi i Honori, l’any 395 d.C., sorgint els imperis d’orient i d’occident.

d) Les invasions bàrbares:- Al començament del segle V les tribus germàniques van penetrar a l’Imperi Romà liderades pels huns, un poble procedent de les estepes asiàtiques.- Els pobles invasors (sueus, vàndals, alans, ostrogots, visigots, francs...) es van instal.lar a l’imperi i hi van fundar regnes independents.

5.- L’ECONOMIA:a) L’agricultura:

- Fou la principal font de riquesa de Roma i del seu imperi, basada en el cultiu del blat, la vinya, l’olivera i d’algunes hortalisses i fruites.- Els romans van introduir noves tècniques de cultiu com l’arada i els sistemes de regadiu.- La terra estava distribuïda en petites parcel.les cultivades per pagesos propietaris o en grans extensions de terres (latifundis) propietat de patricis i treballades per esclaus.

b) La indústria:- Va ser molt variada, assolint un alt grau de perfecció tècnica. Destacaren en l’elaboració de ceràmica, producció d’objectes de vidre, orfebreria, forja, fabricació d’armes i indústria tèxtil.

c) El comerç:

15.- Quines diferencies hi ha entre el sistema de govern republicà i l’imperial?16.- Explica en què va consistir i quines conseqüències va tenir la pau romana.17.- A què s’anomena romanització? Esmenta els instruments que la van fer possible.18.- Quins elements van conduir a la crisi de l’imperi a partir del segle III?19.- Quins pobles bàrbars penetraren a l’Imperi? Quin altre poble els va empènyer?

ACTIVITATS

- La seguretat en les comunicacions i l’augment de la producció agrícola i artesana van afavorir el comerç entre les terres de l’imperi.- El desenvolupament comercial va ser possible gràcies a la construcció d’una xarxa de calçades que facilitaven la comunicació i el tenir una moneda que s’utilitzava a totes les terres de l’imperi.

6.- LA RELIGIÓ:- Els romans van practicar una religió politeista en la que es van anar combinant diferents tipus de cultes al llarg de la seva història:

Cultes familiars dedicats als déus protectors de la casa (lars), de la vida (penats) i als esperits dels avantpassats (manes). Es feien en un altar domèstic anomenat larari.

Cultes mitològics basats directament en la religió grega de la qual només canviaren els noms dels déus.

Culte imperial, segons el qual totes les persones lliures hi havien de participar per demostrar la seva fidelitat a Roma i a l’emperador.

- Al segle I a.C. aparegué a la província de Palestina el cristianisme, nova religió monoteista basada en els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

7.- L’ART ROMÀ:El poble romà tenia un gran sentit pràctic i una preocupació per la funcionalitat de les coses,

per això se’ls considera més enginyers i constructors que artistes.a) urbanisme:

- Les ciutats romanes estaven emmurallades i els carrers s’estructuraven en ínsules (illes de cases).- Tenien dos carrers principals (cardo i decumanus) que es creuaven en una gran plaça (fòrum).

a) arquitectura:- S’hi mesclen elements arquitectònics grecs amb tècniques apreses dels etruscs com l’arc i la volta.- Les construccions i obres públiques romanes es poden classificar, segons la seva utilitat, en:

* Obres de comunicació: calçades, ponts i aqüeductes.* Espais lúdics i de reunió: basíliques, termes, teatres, amfiteatres i circs.* Monuments commemoratius: columnes, mausoleus, arcs de triomf i temples.

c) Mosaics i retrats:- La majoria dels grans edificis públics i cases particulars decoraven el trespol amb mosaics i omplien les parets de pintures al fresc, cridant l’atenció la vivacitat dels colors i els sentit del moviment i del ritme.- Els romans van dominar l’escultura, imitació de la grega i introduiren el retrat, que era molt realista, amb una gran qualitat tècnica i subtilesa psicològica.

8.- ELS POBLES PREROMANS;IBERS I CELTES:

23.- En què es distingeix la religió cristiana de la romana?24.- Investiga què eren els auspicis. I els prodigis?

ACTIVITATS

25.- Quines són les principals característiques de l’art romà?26.- De quins pobles van prendre elements artístics els romans?27.- Investiga què és un aqüeducte, una terma, una basílica i un amfiteatre.28.- En què va ser innovadora l’escultura romana respecte de la grega?.29.- Per què es feien servir els mosaics? I les pintures?

ACTIVITATS

20.- Quina va ser la principal riquesa de Roma i del seu imperi21.- Indica els factors que afavoriren l’activitat comercial de Roma.22.- Per què la moneda va ajudar el desenvolupament comercial?

ACTIVITATS

Entre els segles XI i VI a.C., pobles indoeuropeus varen penetrar a la Península pels Pirineus cercant terres on assentar-se.

Els primers grups es varen establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però llavors es varen desplaçar cap a la Meseta i a les regions del nord.

a) Els ibers:- Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres de l’est peninsular.- Aquests pobles tenien moltes influències dels pobles colonitzadors, amb els quals mantenien intercanvis comercials.- La seva economia es basava en l’agricultura (cereals, oliveres, vinya i llegums), però també es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…). - Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

b) Els celtes- Les regions del centre, oest i nord de la Península eren habitades, abans de l’arribada dels romans, per pobles que coneixem amb el nom de celtes i celtibers.- Els celtes eren ramaders nòmades i agricultors que coneixien la metal·lúrgia del ferro.- Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques.- Els celtes vivien en poblats petits, coneguts com a castrum.

9.- INVASIONS I COLONITZACIONS:- Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, varen arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi varen establir colònies.- Els fenicis, provinents de l’actual Líban, varen establir colònies al sud, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga).- Els grecs varen fundar diverses colònies a la Península: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion, Heraclia...- A partir del segle VI, Cartago, una colònia fenícia convertida en potència marítima i comercial, va substituir els fenicis en la seva expansió.

10.- LA CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA: a) Causes:

- Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental (Guerres Púniques) varen ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica.- L’any 238 a.C., els cartaginesos, comandats pel general Amílcar Barca, varen desembarcar a Gàdir (Cadis) i en pocs anys varen aconseguir conquerir la població del sud-est peninsular (fundació de Cartago Nova).- El 220 a.C., Anníbal, fill d’Almílcar, va planejar la conquesta de Roma amb una expedició d’elefants.- Els romans varen enviar els seus exèrcits a la Península per combatre els cartaginesos, i els varen derrotar i expulsar el 202 a.C.

b) Fases:- La primera fase (218-202 a.C.) d’expansió romana a Hispània va significar el domini de la costa mediterrània de la Península.- A la segona fase (202-154 a.C.) varen dominar la zona oriental de la Península.- La tercera fase (154-133 a.C.) es va caracteritzar per les guerres contra els pobles de la Meseta (conquesta de Numància).- A la quarta fase (29-19 a.C.) es va sotmetre les tribus de galaics, càntabres, asturs i vascons, i es va donar per acabada la conquesta de la Península.

30.- Quina diferència hi ha entre establir una colònia en un lloc o conquerir-lo militarment?31.- Quins pobles ocupaven la Península abans de l’arribada dels romans? On es situaven?

ACTIVITATS

Situa els següents topònims: Mediterrani, Adriàtica, Tirrè, Negre, Jònic, Egeu, Atlàntic, Balears, Sicília, Còrsega, Sardenya, Tíber, Po, Danubi, Rin, Roma, Cartago, Macedònia, Gàl.lia, Pannònia, Mèsia, Egipte, Rècia, Dalmàcia, Síria, Cirenaica.

Situa els noms dels pobles preromans quehabitaven la Península Ibèrica: Lusitans, Vacceus, Arevacs, Vascons, Àsturs, Càn-tabres, Carpetans, Laietans, Edetans i Turdetans.Pinta les àrees d’influència de Celtes i Ibers

- Situa sobre la fletxa la data de l’inici de la con-questa romana d’Hispània i el nom del general.- Acoloreix els territoris de cadascuna de les fa-ses de la conquesta romana d’Hipània.