CIUTATSROMANES(ILERDA)

La difusa localització en l'espai i en el temps del nucli d'Ilerda en època romana fa molt difícil categoritzar-la, però podem dir que

Ilerda va ser capital d'un ampli territori perquè.... estava situada en una cruïlla de camins estava prop del riu Segre, una important via de comunicació, era un lloc estratègic des del Turó de la Seu Vella es dominava tota la plana del

Segrià. Malgrat tot, no sabem quin paper va tenir Ilerda en el món romà ni tampoc en el món

ibèric, ja que una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets.

Aleshores, aquest emplaçament privilegiat de Lleida ha portat a identificar el topònim d'Ilerda, amb Iltirta (suposada capital dels ilergets).

ILERDA? ON ÉS?

No es pot datar amb exactitud l'antiguitat de Lleida. Tanmateix, gràcies a les restes romanes existents podem dir que:

A mitjan s.II aC hi ha la construcció i fortificació d'un pont.

A finals s.II aC hi ha presència romana a la zona de la Suda i de la plaça de Sant Joan.

Castell de la Suda Plaça de Sant Joan

Les excavacions arqueològiques fetes en les últimes dècades ens mostren que la ciutat romana d'Ilerda està soterrada sota construccions posteriors.

A diferents punts de la ciutat s'han trobat restes, però no ajuden a delimitar bé el traçat urbà.

GUERRA CIVILJuli Cèsar en el De Bello Civile descriu la ciutat

d'Ilerda a propòsit de la batalla entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 aC). De fet van ser diverses batalles que es van estendre al llarg de tot aquell estiu.

Segons Juli Cèsar les tropes de Cèsar van construir dos ponts sobre el Segre per facilitar els seus moviments i aconseguir provisions, però una forta riuada se'ls va endur per endavant al cap de poc temps. Els combats van ser en tot moment duríssims, tant per la violència de les tropes com per la forta calor de la zona durant l'estiu, però finalment els pompeians, conscients de la seva posició d'inferioritat, van acabar presentant a Juli Cèsar la seva rendició.

Per les referències del mateix Cèsar i d’altres autors, hom sap que Ilerda

era una ciutat fortificada,

amb un pont de pedra que travessava el riu Segre,

que constituïa un municipi, que posseïa hortes ben regades i fèrtils.

Indíbil i Mandoni, rèplica d'una escultura de Medard Sanmartí.

HISTÒRIA DELS CABDILLS INDÍBIL I MANDONIEn començar la segona guerra púnica els cabdills

ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

La ciutat d'Ilerda no segueix els cànons de les fundacions romanes. Presenta una part alta escarpada -molt poc coneguda- i una part baixa enclavada en el marge entre el turó i els dos rius.

CIUTAT

On podia estar el fòrum?

Segons les hipòtesis formulades fins ara, estaria situat, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic de la ciutat (potser a l'actual plaça de Sant Joan?).

S'ha trobat altres restes d'algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus.

Al sector més dinàmic de la ciutat, l'extrem est de la ciutat, hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus. Allà s'hi alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., i que van mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana.

Reconstrucció i vista actual de les termes romanes d'Ilerda

Si bé sabem que era una ciutat fortificada, Ilerda tenia muralla.

Fragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella

La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees.

HISTÒRIALleida té l’origen en un petit poblat bastit al cim d’un turó entre el Segre i el pla de Gardeny. Vers el segle V aC els ilergetes, de nissaga ibèrica, travessaren el riu Ebre i ocuparen l’acròpoli lleidatana, amb la qual cosa adquiriren l’hegemonia sobre la vall del Segre. Sembla que el nucli ibero-romà tenia un perímetre en forma de quadrilàter irregular, el qual no devia sobrepassar l’espai de la ciutadella que actualment corona l’acròpoli. Aquesta era probablement l’extensió d’Ilerda quan l'any 49 aC hi va tenir lloc una important batalla entre les tropes de Juli Cèsar i les de Pompeu, en el marc de la Guerra Civil que tots dos van protagonitzar.

Fins ara, no podem afirmar que Ilerda sigui Iltirta. El que sí podem dir que.. Ilerda va ser una fundació romana ex nouo. Les restes romanes més antigues són de finals del segle II a.C., però la ciutat va ser

fundada, probablement, a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada.

Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum) de Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i l'interior de la península.

Fragment de la muralla romana

Restes d'uns banys privats excavats en una recent intervenció arqueològica a l'Arc del Pont

Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis.

A la fi del s.III dC bandes de bàrbars germànics destruïren la ciutat. El 449 els sueus (de la mà de Requiari, el seu rei) i els bagaudes saquegen la ciutat, que, tanmateix, es va refer.

I el 546 s’hi celebrà el concili provincial de la Tarraconensis. Tot fa creure que sota el domini dels gots la població no ultrapassà les muralles romanes.

Llavors Ilerda és Iltirta. Sí o no?Sí,

perquè Ilerda està situada dalt d'un turó (de la Seu) perquè les monedes, trobades al turó de la Seu, situen Iltirta com a capital dels ilergets.

No, perquè al turó de la Seu no s'hi ha trobat estructures ibèriques

El Turó de la Seu Vella a tocar del riu Segre.

CONCLUSIONS