2ºESO. EDAT MITJANA

LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

¨  A partir de finals del segle XI es va produir a Europa occidental l'increment de la productivitat agrària, motivat pel cessament de les grans invasions i de les guerres senyorials i pels avanços en les tècniques agrícoles.

¨  Les principals innovacions tècniques van ser: ¤ Nous mètodes de cultiu: rotació triennal, ús del fem com a

abonament, etc. ¤ Nous instruments agrícoles: arada normanda, collera i

ferradures per a millorar la força animal, i molins d'aigua o vent per a moldre el gra.

INNOVACIONS TÈCNIQUES

LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA

CO

NSE

QÜ

ÈNC

IES

¨  L'increment de la productivitat agrària va comportar: ¤  L'augment de la població: Europa va passar de

tenir 45 milions d'habitants en el segle XII a tenir uns 75 milions en el segle XIV.

¤  L'emigració de camperols cap a noves zones rurals a la recerca de noves terres de cultiu, o cap a les ciutats, on podien gaudir de major llibertat personal.

¤  El desenvolupament del comerç: com l'agricultura produïa més, els camperols podien vendre els excedents o intercanviar-los per productes artesanals en mercats locals, i açò va afavorir la revitalització o l'aparició de les ciutats.

EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT

¨  La ciutat medieval va ser un centre de producció d'objectes manufacturats. Els artesans d'un mateix ofici (curtidors, argenters, teixidors, etc.) s'agrupaven en carrers que rebien el nom de la seua activitat.

¨  El treball artesanal s'organitzava en tallers, propietat d'un mestre artesà; el taller i l'habitatge solien estar junts. Els artesans s'agrupaven en gremis per a protegir-se de la competència i controlar la producció: fixaven les categories (aprenentes, oficials i mestres), establien normes i controlaven la qualitat i el preu dels productes.

El gremi regulava l’accés a l ’ o f i c i – l ’ a p r e n e n t a t ge - establint els requisits mínims que havia de complir el postulant, la duració i les condicions en què havia de realitzar-se; igualment ho feia respecte a l’etapa d’oficial i l’accés al magisteri, últim grau de l ’escala gremial que possibilitava l’exercici autònom de l’ofici i la plena participació en la institució gremial. Era normal sotmetre a normes el procés de fabricació, establint les especificacions tècniques a què havia d’atenir-se el producte acabat. Era garant de la qualitat de les seues fabr icac ions i també en r e g u l a v a l e s v e n d e s .

Diferents gremis medievals

En el taller artesà, l’obrador, va ser la unitat mínima i bàsica de producció, el centre del procés laboral. L’artesà, el mestre o l’oficial, posseïen els locals, els instruments, les instal·lacions industrials i les matèries primeres, i controlaven un nombre exigu de depentedents, d’aprenents i d’assalariats, amb una bandant presència d’esclaus. Per mitjà dels contractes d’aprenentatge, s’incorporava una mà d’obra poc especialitzada i provinent del camp.

EL COMERÇ: TERRESTRE I MARÍTIM

¨  Les ciutats eren llocs de mercat habitual. També van sorgir les fires, que eren grans mercats celebrats cada cert temps. Per a articular el comerç interior van aparèixer noves rutes terrestres entre ciutats.

¨  El comerç a llarga distància s'efectuava per mar: ¤  La ruta del Mediterrani unia Occident amb

Orient. ¤  La ruta de l'Atlàntic i del Bàltic unia els ports

de la Península Ibèrica amb els de el Nord de Europa.

El mercaders han de ser afavorits sobre la resta de la gent, ja que són vida de la terra on habiten i són tresor de la ciutat, donen de menjar als pobres, i són el braç de tot bon negoci i donen bon fi a les seues empreses. Sense mercaders, les comunitats s’afonen, el prínceps es tornen tirans, els joves es perden, els pobres ploren. El nostre Senyor Déu els fa misericòrdia especial en la mort i en la vida, pel gran profit que fan a les ciutats i pels grans treballs que pateixen en mar i en terra.

F. Eiximenis, Regiment de la cosa pública.

Mercaders carregant llana per comerciar en les fires europees.