City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dIn

dex

Índ

ex Ín

dic

e

/Index/Índex/Índice/Prologue/Pròleg/Prólogo

/Award organs/Òrgans del premi/Órganos del premio

/Finalists/Finalistes/Finalistas 2008

Antananarivo/Reconstruction of Andavamamba district/Reconstrucció del barri d’Andavamamba/Reconstrucción del barrio de Andavamamba

Baghdad/Offices of university architects/Despatxos d’arquitectes universitaris/Despachos de arquitectos universitarios

Binde/Creation of a hospital complex/Creació d’una ciutat sanitària/Creación de una ciudad sanitaria

Cacém/Intervention of the Polis Programme in Agualva-Cacém/Intervenció del Programa Polis a Agualva-Cacém/Intervención del Programa Polis a Agualva-Cacém

Estelí/FUNARTE. Muralism workshops/FUNARTE. Tallers de muralisme/FUNARTE. Talleres de muralismo

Glasgow/DRAW. Artistic workshops for the community/DRAW. Tallers artístics per la comunitat/DRAW. Talleres artísticos para la comunidad

3

11

21

23

31

39

47

55

63

71

79

87

95

103

111

119

127

135

143

Hoogvliet/WiMBY! New methodologies for urban development planning/WiMBY! Noves metodologies de planificació urbanística/WiMBY! Nuevas metodologías de planificación urbanística

Medellin/Desearte Paz

Medellin/Ideodiseño

Medellin/«Medellín, la más educada educada»

Mexico DF/The Integral Plan for the University City of Mexico DF/Pla Integral per la Ciutat Universitària de Mèxic DF/Plan Integral para la Ciudad Universitaria de México DF

New York/ CUP (The Center for Urban Pedagogy)/CUP (Centre per la Pedagogia Urbana)/CUP (Centro para la Pedagogía Urbana)

Nezahualcóyotl/Ciudad Jardín Bicentenario

Santiago de Chile/University district/Barri Universitari/Barrio Universitario

Seoul/Regeneration of the Cheonggyecheon Stream /Rehabilitació del rierol Cheonggyecheon/Rehabilitación del arroyo Cheonggyecheon

/Credits/Crèdits/Créditos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ròlo

gue

Prò

leg

Pró

logo

3 4

/Prologue/Pròleg/Prólogo

Beth Galí/Architect. Chairperson of the FAD//Arquitecta. Presidenta del FAD

2

31

1. Google Earth2. Gabriele Basilico, «Valencia 1998»3. Gabriele Basilico, «Beirut 1991»

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

rolo

gue

5 6

That is, the city going to be destroyed and rebuilt, almost without leaving time for the creation of memory, so that the destruction would not appear to be the horrendous end of a collective aberration but somehow the first step in the more or less efficient reconstruction of the city.

If we zoom in on Google Earth from the lack of definition inherent to the bird’s eye view, the image becomes an aerial perspective. Because in the aerial view the individuals and the feelings of a place distance themselves to the point of becoming invisible: an invisibility that makes the details disappear as well as the people, their journeys, their desires. Another click on the zoom and the image is enlarged. It is sharp and disposed to show us the effort made by architects and politicians when planning the metropolis. The screen shows us streets, squares, avenues, parks and new areas of growth where one can already detect the authority of those who govern and plan them.

Finally, one last click of the zoom situates us at street level. The image becomes blurred and shows us what is intangible about the city. That is to say, that which is fortuitous once it is finished, where the principal protagonist is the citizen. Because, leaving aside the more or less well-built spaces, the architectures and the culture, the city is a compact mass that, like an impenetrable fog, moves around and dominates freely. The anthropological view of the city is the one that brings us closest to the people and their everyday activities.

The City to City Barcelona FAD Award opens up the debate on the transformation of cities through its multidisciplinary reach. This means that it does so through a knowledge that allows us to understand the urban reality in all of its dimensions: as a system for living, as a development of the space and as a culture.

In this sense, the candidate cities in this first edition have been shortlisted mainly on the basis of the social consequences of the various urban episodes at a time when the city tends to replace the traditional forms of social cohesion with an anonymous and complex world that leads the individuals that inhabit it to gradually distance themselves from each other. It is therefore a first attempt at incorporating the qualitative and comparative methods used in social and anthropological sciences into the urban processes. The cities published in this volume offer all of them exemplary solutions through highly diverse methodologies. In order to facilitate the jury’s evaluation, they were arranged into five major groups of intervention:

1. Artistic actions and participative processes. 2. Integral improvement of a city or a district through multidisciplinary measures. 3. Remodelling of the public space and improvement of the infrastructures. 4. Social improvement with territorial repercussion. 5. Improvements in housing conditions.

All of these criteria are quite evident in the cities featured in this book insofar as they reinforce the social and civilising role –and value—of the cities. They therefore explain through their own actions the reason for the international City to City Barcelona FAD Award.

Fifty years ago, in 1959, the country set out on the slow path to recovery after the Civil War and a post-war period that had already gone on for too long. Bit by bit, a few Catalan intellectuals and professionals started to search for instruments that would allow them to recover the cultural values lost during the twenty years that had passed since the moment when political, social, economic and cultural normality collapsed. It was in fact a set of private and professional associations that propitiated the perseverance of many people in returning to the country part of what had been taken from it since the brutal interval of the Spanish Civil War.

It goes without saying that the FAD was one of these associations that, as soon as it had recovered, became involved in the task of reorganising modernity on a strict basis of quality and set out, little by little, on the road to relative normality.

Restoring the architectural prizes that years earlier had been awarded by Barcelona City Hall was one of the first actions of the incipient activism that has always accompanied the different episodes of the FAD throughout these past fifty years.

It is pretty much in that same spirit (with regard to the will to discover exemplary solutions that invite reflection) that the international City to City Barcelona FAD Award has been created on the fiftieth anniversary of the FAD Awards to Architecture and Interior Design; an award that speaks to us of cities; of the recognition of one city by another; of a city that, like Barcelona, has experimented, tested, turned into reality and demonstrated that the construction of the city can become an act of culture with clear benefits for the society that inhabits it. If nothing else, this was the intention, with more or less success, of the Barcelona of those early years of democracy. Currently, over 50% of the world population lives in urban areas and the

forecast, if no regulatory effects occur, is that by the year 2025 six out of ten people will be living in cities of over a million inhabitants. Nevertheless, cities –by definition the engines of progress—also become generators of problems, of collective losses with very high social and cultural costs.

Cities are faced on a daily basis with problems, conflicts, challenges and scenarios that require exemplary solutions. The voraciousness of uncontrolled and unscrupulous growth causes serious social dysfunction where individual triumph occurs alongside collective tragedy. The city is therefore a propitious scenario for a landscape of confusion and even, almost without us being aware of it, for our way of thinking.

In the past I have referred to Google Earth as a new tool for the approximation and study of cities through a high-definition zoom: from the out-of-focus view of remote images to the almost domestic close-up look.

It is true that, from the sky, from aeroplanes and from satellites, all cities are beautiful. Textured cities, coined cities, bombed-out cities or abandoned cities are like ink spots, like tattoos on the territory, spaces without conflict where all one can perceive are the geological traces that the different levels of events of history have left on them. A click on the Google Earth zoom allows us to explore the different ways of looking at the city. That is to say, it is the tool that brings us close to the successive urban events of cities: from the most distant vision, one favoured by military strategists, to the closer one of the new sociologies and, above all, the recent anthropological view of the city.

The first aerial images appeared with the early military reconnaissance flights before a city was bombed, at the outset of the Second World War. Aerial photos whose purpose was not exactly the reconstruction of the city but the beginning of its destruction.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

ròle

g

7 8

Les primeres imatges aèries van aparèixer amb els primers vols de reconeixement militar, previs al bombardeig de les ciutats, al començament de la Segona Guerra Mundial. Fotos aèries la finalitat de les quals no anava precisament destinada a la reconstrucció de la ciutat sinó a iniciar-ne la destrucció. És a dir, la ciutat planificada per ser destruïda i reconstruïda, gairebé sense deixar temps per a la creació de la memòria, de forma que la destrucció no semblés el final horrorós d’una aberració col·lectiva, sinó, per dir-ho d’alguna manera, el primer pas de la reconstrucció més o menys eficaç de la ciutat.

Si ens apropem, amb el Google Earth, des de la indefinició pròpia de la vista d’ocell, la imatge esdevé una perspectiva aèria. Perquè en la vista aèria els individus i els sentiments de lloc s’allunyen fins a fer-se invisibles: la invisibilitat que fa desaparèixer els detalls, les persones, els seus recorreguts, els seus desigs. Encara un cop de zoom i la imatge augmenta. És nítida i disposada a mostrar-nos l’esforç d’arquitectes i polítics per projectar la metròpoli. Apareixen en pantalla carrers, places, avingudes, parcs i noves àrees de creixement on ja es detecta l’autoritat d’aquells que les governen i les projecten.

Finalment, un darrer cop de zoom ens situa arran de terra. La imatge es fa borrosa i ens mostra allò que té d’intangible la ciutat. És a dir, allò que té de fortuït un cop acabada, on el principal protagonista és el ciutadà. Perquè, al marge dels espais més o menys ben resolts, de les arquitectures i de la cultura, la ciutat és una massa compacta que, com una mena de boira impenetrable, es mou i campa lliurement. La mirada antropològica de la ciutat és la que ens apropa més a la gent i a les seves activitats diàries.

El premi City to City Barcelona FAD Award obre el debat sobre la

transformació de les ciutats des d’un àmbit pluridisciplinari. És a dir, des del coneixement que permet entendre el fet urbà en totes les seves dimensions: com a sistema per viure, com a ordenació de l’espai i com a cultura.

En aquest sentit, les ciutats finalistes d’aquesta primera convocatòria han estat seleccionades com a candidates tenint en compte, principalment, les conseqüències socials dels diversos episodis urbans en uns moments en què la ciutat tendeix a substituir les formes tradicionals de cohesió social per un món anònim, complex i de distanciament gradual entre els individus que l’habiten. És, per tant, un primer intent d’incorporar als processos urbans mètodes qualitatius i comparatius utilitzats en les ciències socials i antropològiques. Les ciutats publicades en aquest volum ofereixen totes elles solucions exemplars a través de metodologies ben diverses. Per tal de facilitar la valoració del jurat, es van ordenar segons cinc grans grups d’intervenció:

1. Actuacions artístiques i processos participatius. 2. Millora integral d’una ciutat o d’un barri mitjançant mesures pluridisciplinàries. 3. Remodelació de l’espai públic i millora de les infraestructures. 4. Millora social amb repercussió territorial. 5. Millores en les condicions de l’habitatge.

Tots aquests criteris són bastant evidents en les ciutats que apareixen en aquest llibre en la mesura que reforcen el paper –el valor– social i civilitzador de les ciutats, i, per tant, expliquen, per elles mateixes, el perquè del premi internacional City to City BarcelonaFAD Award.

Ara fa cinquanta anys, és a dir, el 1959, el país iniciava la lenta recuperació després de la Guerra Civil i d’una postguerra que ja començava a ser massa llarga. A poc a poc, alguns intel·lectuals i professionals catalans començaren a cercar els instruments per retrobar els valors culturals perduts durant els vint anys que els separava d’ençà que s’enfonsà la normalitat política, social, econòmica i cultural. Foren, precisament, determinades agrupacions privades de professionals les que propiciaren la perseverança de molta gent per retornar al país part d’allò que li havia estat sostret a partir del brutal interval de la Guerra Civil Espanyola.

No cal dir que el FAD fou una d’aquestes agrupacions que, tan bon punt es remuntà, va implicar-se en la feina de reorganitzar la modernitat, en clau d’estricta qualitat, i va iniciar, a poc a poc, el camí cap a una relativa normalitat.

La reinstauració d’uns premis d’arquitectura, que anys enrere ja havia atorgat l’Ajuntament de Barcelona, fou una de les primeres accions d’un incipient activisme que sempre ha acompanyat els diferents episodis del FAD al llarg d’aquests cinquanta anys.

És gairebé amb aquell mateix esperit (quant a la voluntat de descobrir solucions exemplars que invitin a la reflexió) que neix, en el cinquantenari dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, aquest premi internacional City to City Barcelona FAD Award; un premi que ens parla de ciutats; del reconeixement d’una ciutat envers una altra; d’una ciutat que, com Barcelona, ha experimentat, assajat, fet realitat i demostrat que la construcció de la ciutat pot esdevenir un acte de cultura amb clars beneficis per a la societat que l’habita. Si més no, aquesta fou la intenció, amb més o menys encerts, de la Barcelona d’aquells primers anys de democràcia.

Actualment, més del 50 % de la població mundial viu en zones urbanes i es preveu que, si no es produeixen efectes reguladors, l’any 2025, sis de cada deu persones viuran en ciutats de més d’un milió d’habitants. No obstant això, les ciutats –per definició, impulsores de progrés– esdevenen, també, generadores de problemes, de pèrdues col·lectives amb costos socials i culturals altíssims.

Les ciutats afronten, diàriament, problemes, conflictes, reptes i escenaris que requereixen solucions exemplars. La voracitat dels creixements desordenats i desaprensius provoca greus disfuncions socials on el triomf individual conviu amb les tragèdies col·lectives. La ciutat és, per tant, l’escenari propici perquè la confusió s’instal·li en el paisatge i, fins i tot, gairebé sense ser-ne del tot conscients, en la nostra manera de pensar.

Temps enrere, em referia a Google Earth com una nova eina d’aproximació per a l’estudi de les ciutats mitjançant el zoom d’alta definició: des de la mirada deslocalitzada de les imatges remotes, fins a la mirada gairebé domèstica de les imatges més properes.

És cert que, des del cel, des dels avions i des dels satèl·lits, totes les ciutats són belles. Ciutats texturades, ciutats troquelades, ciutats bombardejades o ciutats abandonades, són com esquitxos de tinta, com tatuatges en el territori. Espais sense conflictes, on només es perceben les traces geològiques que els diferents nivells dels esdeveniments de la història hi han anat imprimint. Un cop de zoom de Google Earth ens permet explorar les diferents formes de mirar la ciutat. És a dir, és l’eina que ens apropa als successius esdeveniments urbans de les ciutats: des de la visió més llunyana, aquella que agrada als estrategs militars, fins a la més propera de les noves sociologies i, sobretot, de la recent mirada antropològica sobre la ciutat.

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dP

rólo

go

9 10

y, sobre todo, de la reciente mirada antropológica sobre la ciudad.

Las primeras imágenes aéreas aparecieron con los primeros vuelos de reconocimiento militar, previos al bombardeo de las ciudades, al principio de la Segunda Guerra Mundial. Fotos aéreas cuya finalidad no iba precisamente destinada a la reconstrucción de la ciudad sino a iniciar su destrucción. Es decir, la ciudad planificada para ser destruida y reconstruida, casi sin dar tiempo a la creación de la memoria, de forma que la destrucción no pareciera el horroroso final de una aberración colectiva, sino, por así decirlo, el primer paso en la reconstrucción más o menos eficaz de la ciudad.

Si nos acercamos, con el Google Earth, desde la indefinición propia de la vista de pájaro, la imagen se convierte en una perspectiva aérea. Porque en la vista aérea los individuos y los sentimientos de lugar se alejan hasta hacerse invisibles: la invisibilidad que hace desaparecer los detalles, las personas, sus recorridos, sus deseos.

Otra vez el zoom y la imagen aumenta. Es nítida y dispuesta a mostrarnos el esfuerzo de arquitectos y políticos por proyectar la metrópoli. Aparecen en pantalla calles, plazas, avenidas, parques y nuevas áreas de crecimiento donde ya se detecta la autoridad de aquéllos que las gobiernan y las proyectan.

Finalmente, el zoom nos sitúa a ras de tierra. La imagen se hace borrosa y nos muestra lo que tiene de intangible la ciudad. Es decir, lo que tiene de fortuito una vez acabada, donde el principal protagonista es el ciudadano. Porque, al margen de los espacios más o menos bien resueltos, de las arquitecturas y de la cultura, la ciudad es una masa compacta que, como una especie de niebla impenetrable, se mueve y campea libremente. La mirada antropológica de la ciudad es la que más nos acerca a la gente y a sus actividades diarias.

El premio City to City Barcelona FAD Award abre el debate sobre la transformación de las ciudades desde un ámbito pluridisciplinar. Es decir, desde el conocimiento que permite entender el hecho urbano en todas sus dimensiones: como sistema para vivir, como ordenación del espacio y como cultura.

En este sentido, las ciudades finalistas de esta primera convocatoria han sido seleccionadas como candidatas teniendo en cuenta, principalmente, las consecuencias sociales de los diversos episodios urbanos en un momento en que la ciudad tiende a sustituir las formas tradicionales de cohesión social por un mundo anónimo, complejo y de distanciamiento gradual entre los individuos que lo habitan. Es, por lo tanto, un primer intento de incorporar a los procesos urbanos métodos cualitativos y comparativos utilizados en las ciencias sociales y antropológicas.

Las ciudades publicadas en este volumen ofrecen todas ellas soluciones ejemplares a través de metodologías muy diversas. Con el fin de facilitar la valoración del jurado, se ordenaron según cinco grandes grupos de intervención:

1. Actuaciones artísticas y procesos participativos.2. Mejora integral de una ciudad o de un barrio mediante medidas pluridisciplinares.3. Remodelación del espacio público y mejora de las infraestructuras.4. Mejora social con repercusión territorial.5. Mejoras en las condiciones de la vivienda.

Todos estos criterios son bastante evidentes en las ciudades que aparecen en este libro en tanto que refuerzan el papel –el valor– social y civilizador de las ciudades, y, por lo tanto, explican, por ellas mismas, el porqué del premio internacional City to City BarcelonaFAD Award.

Hace cincuenta años, es decir, en 1959, el país iniciaba la lenta recuperación tras la Guerra Civil y una posguerra que estaba siendo demasiado larga. Poco a poco, algunos intelectuales y profesionales catalanes empezaron a buscar los instrumentos para reencontrar los valores culturales perdidos durante los veinte años que los separaba desde que se vino abajo la normalidad política, social, económica y cultural. Fueron, precisamente, determinadas agrupaciones privadas de profesionales las que propiciaron la perseverancia de mucha gente para devolver al país parte de aquello que le había sido sustraído a partir del brutal intervalo de la Guerra Civil Española.

No es necesario recordar que el FAD fue una de estas agrupaciones que, no bien se remontó, se implicó en la tarea de reorganizar la modernidad, en clave de estricta calidad, e inició, poco a poco, el camino hacia una relativa normalidad.

La reinstauración de unos premios de arquitectura, que años atrás ya había otorgado el Ayuntamiento de Barcelona, fue una de las primeras acciones de un incipiente activismo que siempre ha acompañado los distintos episodios del FAD a lo largo de estos cincuenta años.

Casi con aquel mismo espíritu (en cuanto a la voluntad de descubrir soluciones ejemplares que inviten a la reflexión) nace hoy, en el cincuentenario de los Premios FAD de Arquitectura e Interiorismo, este premio internacional City to City Barcelona FAD Award; un premio que nos habla de ciudades; del reconocimiento de una ciudad hacia otra; de una ciudad que, como Barcelona, ha experimentado, ensayado, hecho realidad y demostrado que la construcción de la ciudad puede convertirse en un acto de cultura con claros beneficios para la sociedad que la habita. Cuando menos, ésta fue la intención, con más o menos aciertos, de la Barcelona de aquellos primeros años de democracia.

Actualmente, más del 50 % de la población mundial vive en zonas urbanas y se prevé que, si no se producen efectos reguladores, en el año 2025, seis de cada diez personas vivirán en ciudades de más de un millón de habitantes. No obstante, las ciudades –por definición, impulsoras de progreso– se convierten, también, en generadoras de problemas, de pérdidas colectivas con altísimos costes sociales y culturales.

Las ciudades se enfrentan, diariamente, a problemas, conflictos, retos y escenarios que requieren soluciones ejemplares. La voracidad de los crecimientos desordenados y desaprensivos provoca graves disfunciones sociales donde el triunfo individual convive con las tragedias colectivas. La ciudad es, por lo tanto, el escenario propicio para que la confusión se instale en el paisaje e, incluso, casi inconscientemente, en nuestra manera de pensar.

Tiempo atrás, me refería a Google Earth como una nueva herramienta de aproximación para el estudio de las ciudades mediante el zoom de alta definición: desde la mirada deslocalizada de las imágenes remotas, hasta la mirada casi doméstica de las imágenes más próximas.

Es cierto que, desde el cielo, desde los aviones y desde los satélites, todas las ciudades son bellas. Ciudades texturadas, ciudades troqueladas, ciudades bombardeadas o ciudades abandonadas, son como manchas de tinta, como tatuajes en el territorio. Espacios sin conflictos, donde sólo se perciben las trazas geológicas que han ido imprimiendo los distintos niveles de los acontecimientos históricos. El zoom de Google Earth nos permite explorar las diferentes formas de mirar la ciudad. Es decir, es la herramienta que nos acerca a los sucesivos eventos urbanos de las ciudades: desde la visión más lejana, aquélla que gusta a los estrategas militares, hasta la más próxima de la nueva sociología

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

war

d o

rgan

s Ò

rgan

s d

el p

rem

i Órg

anos

del

pre

mio

11 12

/Award organs/Òrgans del premi/Órganos del premio

© X

avi P

adró

s

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

ounc

il C

onse

ll C

onse

jo

13 14

Pasqual Maragall Barcelona, 1941 Economist Ex-Mayor of Barcelona and ex-President of the Generalitat de CatalunyaEconomista Exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de CatalunyaEconomista Ex alcalde de Barcelona y ex presidente de la Generalitat de Catalunyawww.pasqualmaragall.cat

Andreu Mas-Colell Barcelona, 1944 EconomistProfessor of the UPF and Chairman of theBarcelona Graduate School of EconomicsEconomistaProfessor de la UPF i president de la Barcelona Graduate School of Economics EconomistaProfesor de la UPF y presidente de la Barcelona Graduate School of Economicswww.econ.upf.es/~mcolell/ca/index.html

Josep OliuSabadell, 1949Doctor in EconomyChairman of Banc SabadellDoctor en EconomiaPresident del Banc SabadellDoctor en EconomíaPresidente del Banc Sabadellwww.bancsabadell.com

Arcadi Oliveras Barcelona. 1945 EconomistChairman of Justícia i Pau (Justice & Peace) Economista President de Justícia i Pau Economista. Presidente de Justícia i Pau (Justicia y Paz)www.justiciaipau.org

Josep M. Pujol Barcelona, 1934 Businessman Chairman of Ficosa International, SAEmpresari President de Ficosa International, SAEmpresario Presidente de Ficosa International, SAwww.ficosa.com

Xavier Rubert de Ventós Barcelona, 1939 Philosopher Tenured Professor of Aesthetics at the Polytechnic University of CataloniaFilòsof Catedràtic d’Estètica de la Universitat Politècnica de CatalunyaFilósofoCatadrático de Estética de la Universidad Politécnica de Catalunyawww.rubertdeven

Gemma Sendra Planes Barcelona, 1960Cultural agent Delegated director of the Very Illustrious Administration Hospital de Sant Pau FoundationGestora cultural Directora delegada de la Molt Il·lustre AdministracióFundació Hospital de Sant Pau Gestora culturalDirectora delegada de la Muy Ilustre AdministraciónFundación Hospital de Sant Pau

Narcís Serra Barcelona, 1943 EconomistChairman of the CIDOB Foundation/Chairman of the IBEI Foundation Economista. President de la Fundació CIDOB/president de la Fundació IBEI Economista. Presidente de la Fundación CIDOB/presidente de la Fundación IBEIwww.cidob.org

Manuel de Solà-Morales Barcelona, 1939 Architect and urban plannerTenured Professor of Urban Planning at ETSAB, UPCArquitecte i urbanista Catedràtic d’Urbanística ETSAB, UPC Arquitecto y urbanistaCatedrático de Urbanística ETSAB, UPCwww.manueldesola.com

/Council/Consell/ConsejoThe Council of the Award is the organ in charge of defining the theoretical and conceptual framework of the prize. It is formed by renowned personalities from Catalan civil society and its most notable functions are: proposing the Scouts, appointing the members of the Jury and ultimately awarding the prize to the winning candidature.

El Consell del Premi és l’òrgan encarregat de definir el marc teòric i conceptual del premi. Està format per reconegudes personalitats de la societat civil catalana i destaquen entre les seves funcions: proposar Antenes, nomenar els membres del Jurat i atorgar, en darrera instància, el premi a la candidatura guanyadora.

El Consejo del Premio es el órgano encargado de definir el marco teórico y conceptual del premio. Está formado por reconocidas personalidades de la sociedad civil catalana y destacan entre sus funciones: proponer Antenas, nombrar a los miembros del Jurado y otorgar, en última instancia, el premio a la candidatura ganadora.

/Members/Membres/MiembrosOriol Bohigas Barcelona, 1925Architect and urban plannerChairman of the Barcelona AthenaeumArquitecte i urbanistaPresident de l’Ateneu BarcelonèsArquitecto y urbanistaPresidente del Ateneo Barcelonéswww.mbmarquitectes.cat

Albert Broggi Barcelona, 1945 Economist Director of Aula Barcelona/CIDOBEconomista Director d’Aula Barcelona/CIDOBEconomista Director de Aula Barcelona/CIDOB www.cidob.org

Ramon Folch Barcelona, 1946 Doctor in Biology and Socio-ecologistGeneral Manager of ERF, ex-chairman of the Social Council of the UPCDoctor en Biologia i SocioecòlegDirector general d´ERF, president estat del Consell Social de la UPC Doctor en Biología y SocioecólogoDirector general d’ERF, ex presidente del Consejo Social de la UPCwww.erf.cat

Beth Galí Barcelona, 1950 Architect Chairperson of the FADArquitectaPresidenta del FAD ArquitectaPresidenta del FADwww.bethgali.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

cout

s A

nten

es A

nten

as

15 16

Miquel Adrià Barcelona, 1956 ArchitectDirector of Arquine magazine/MexicoArquitecte Director de la revista Arquine/Mèxic ArquitectoDirector de la revista Arquine/México www.arquine.comwww.miqueladria.com

Verena Andreatta Curitiba, Brazil, 1957 Architect and urban plannerEx-chairperson of the Municipal Urban Planning Institute of Rio de JaneiroArquitecta i urbanista Expresidenta de d’Institut Municipal d’Urbanisme de Rio de JaneiroArquitecta y urbanista Ex presidenta del Instituto Municipal de Urbanismo de Río de Janeiro

Pedro Azara Paris, 1955ArchitectIncumbent professor of Aestheticsat the UPC-ETSAB/Barcelona Arquitecte Professor titular d’Estèticaa la PC-ETSAB/Barcelona ArquitectoProfesor titular de Estéticaen la UPC-ETSAB/Barcelona

Stefano Boeri Milan, 1956 ArchitectChief editor of the international magazine Abitare Arquitecte Editor en cap del la revista internacional Abitare ArquitectoEditor jefe de la revista internacional Abitare www.stefanoboeri.net

Pedro BrandãoLisbon, 1950Architect and professorProfessor of Architecture (Higher Technical Institute – IST-UT Lisbon) and Secretary General of EUROPEAN-PORTUGAL; ex-chairman of the Association of Portuguese Architects.Arquitecte i professorProfessor d’Arquitectura (Institut Superior Tècnic – IST-UT Lisboa) i Secretari General d’EUROPEAN-PORTUGAL; expresident de l’Associació d’Arquitectes Portuguesos.Arquitecto i profesorProfesor de Arquitectura (Instituto Superior Técnico - IST-UT Lisboa) y Secretario General de EUROPAN-PORTUGAL; ex presidente de la Asociación de Arquitectos Portugueses.www.tracosnapaisagem.pt

Ricardo Carvalho Lisbon, 1971 ArchitectMember of the practice of Ricardo Carvalhoand Joana Vilhena Arquitectes Professor of the Department of Architectureof the Autonomous University of LisbonCo-director of the architecture magazine JAArquitecteSoci del taller de Ricardo Carvalho i Joana Vilhena Arquitectes Professor del Departament d’Arquitecturade la Universitat Autònoma de LisboaCodirector de la revista d’arquitectura JAArquitectoSocio del taller de Ricardo Carvalho y Joana Vilhena ArquitectosProfesor del Departamento de Arquitectura de la Universidad Autónoma de LisboaCodirector de la revista de arquitectura JAwww.rcjv.com

Sergi Frías Barcelona, 1980 PolitologistCoordinator of the "City to City BarcelonaFAD Award"Politòleg Coordinador dels premis "City to City Barcelona FAD Award"Politólogo Coordinador de los premios "City to City Barcelona FAD Award"www.fadweb.org

Tomás Guido Illgen Barcelona, 1976 Agent for cultural projectsDevelopment of cultural cooperation projectsfor Transit Projectes SL

Gestor de projectes culturalsDesenvolupament de projectes de cooperació cultural per a Trànsit Projectes SLGestor de proyectos culturalesDesarrollo de proyectos de cooperación cultural para Trànsit Projectes SLwww.deseartepaz.org

Felipe Leal Mexico DF, 1956 ArchitectEx-director of the Faculty of Architecture of the UNAM, MexicoArquitecte Exdirector de la Facultat d’Arquitectura dela UNAM, MèxicArquitectoEx director de la Facultad de Arquitectura de la UNAM, México www.felipelealarquitecto.com

Gabriel Montañés Albertí Barcelona, 1982 ArchitectArquitecte Arquitecto

Martí Perán Mataró, 1961 Incumbent professor of Art Theory at the University of Barcelona Professor titular de Teoria de l'Art a la Universitatde Barcelona Profesor titular de Teoría del Arte en la Universidad de Barcelona www.martiperan.net

Anna Recasens Sabadell, 1961 Visual artist Artista visual Artista visual www.interraincognita.org

Suzanne Strumm New York, 1959 ArchitectHead of Studies Masters Metropolis, Polytechnic University of Catalonia (UPC) and Centrefor Contemporary Culture of Barcelona (CCCB) Arquitecta Cap d’estudis Masters Metropolis, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ArquitectaJefe de estudios Masters Metropolis, Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB)www.metropolis-bcn.org

/Scouts/Antenes/AntenasThe Scouts are persons, institutions or collectives who are acquainted with the reality of cities in the different geographical areas of the world. Their function,in keeping with the conditions of the prize, is to propose candidatures that are eligible for the award.

Les Antenes són persones, institucions o col·lectius coneixedors de la realitat en matèria de ciutats de les diferents zones geogràfiques del món. La seva funció és, cenyint-se a les bases, proposar candidatures susceptibles de rebre el premi.

Las Antenas son personas, instituciones o colectivos conocedores de la realidad en materia de ciudades de las diferentes zonas geográficas del mundo. Su función es, ciñéndose a las bases, proponer candidaturas susceptibles de recibir el premio.

/Members/Membres/Miembros

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dJu

ry J

urat

Jur

ado

17 18

Rosa Maria Calaf Barcelona, 1945 Journalist TVE correspondent in China, Asia & Pacific Periodista Corresponsal de Televisió Espanyola (TVE)a la Xina, Àsia i al Pacífic Periodista Corresponsal de Televisión Española (TVE)en China, Asia y el Pacífico

Santiago Cirugeda Parejo Seville, 1971 ArchitectArquitecte Arquitecto www.recetasurbanas.net

Manuel Lecuona López Las Palmas de Gran Canaria, 1955 Tenured university professor in Design Management Coordinator of Research and Design Management of the Institute for Design and Manufacture (IDF) Catedràtic en Gestió del Disseny Coordinador d’investigació i gestió del dissenyl'Institut de Disseny i Fabricació (IDF) Catedrático en Gestión del DiseñoCoordinador de investigación y gestión del diseño del Instituto de Diseño y Fabricación (IDF)www.institutoidf.com

Anna Nufrio Avellino, Italy, 1965 ArchitectProfessor of the Faculty of Architecture & Society, Milan Polytechnic, Italy.Head of the Cooperation with Development Laboratory (DiAP)Arquitecta Professora de la Facultat d’Arquitectura i Societat, Politècnic de Milà, Itàlia.Responsable del Laboratori de Cooperacióal Desenvolupament (DiAP)Arquitecta Profesora de la Facultad de Arquitecturay Sociedad, Politécnico de Milán, Italia.Responsable del Laboratorio de Cooperaciónal Desarrollo (DiAP)www.diap.polimi.itwww.elisava.net

Nuno Rodrigo Martins Portas Vila Viçosa, Portugal, 1934 Emeritus Professor of the University of PortoDirector of the Laboratory for Territorial Studiesof the University of Porto (LET-UP)Professor emèrit de la Universitat de PortoDirector del Laboratori d’Estudis del Territoride la Universitat de Porto (LET-UP)Profesor emérito de la Universidad de PortoDirector del Laboratorio de Estudios del Territoriode la Universidad de Porto (LET-UP)

Antonio Toca Mexico DF, 1943 ArchitectDirector of Strategic Projects, Governmentof the State of Mexico 2000-2005Arquitecte Director de projectes estratègics, Govern de l’Estat de Mèxic 2000-2005 ArquitectoDirector de proyectos estratégicos, Gobiernodel Estado de México 2000-2005

Arquitectes Sense Fronteres (ASF-Cat) Arquitectos Sin Fronteras (ASF-Cat)

Daniel Cid Moragas Barcelona, 1966 Professor Vice-chairman of the FAD and Head of Studies of the Higher Graduate Course in Design of ElisavaProfessor Vicepresident del FAD i cap d’estudis del Graduat Superior en Disseny d’ElisavaProfesorVicepresidente del FAD y jefe de estudios del Graduado Superior en Diseño de Elisavawww.fadweb.org/www.elisava.net

Xavier Codina Joseph Barcelona, 1965 Architect Chairman of Arquitectos Sin Fronteras (ASF), Catalonia Arquitecte President d’Arquitectes Sense Fronteres (ASF), Catalunya ArquitectoPresidente de Arquitectos Sin Fronteras (ASF), Cataluña www.xia.cat

Ramon Folch Barcelona, 1946 Doctor in Biology and Socio-ecologistGeneral Manager of ERF, ex-chairman of the Social Council of the UPC Doctor en Biologia i Socioecòleg Director general d´ERF, president estat del Consell Social de la UPC Doctor en Biología y SocioecólogoDirector general d’ERF, ex presidente del Consejo Social de la UPCwww.erf.cat

Beth Galí Barcelona, 1950 Architect Chairperson of the FAD Arquitecta Presidenta del FAD ArquitectaPresidenta del FAD www.bethgali.com

/Jury/Jurat/JuradoThe jury is the organ in charge of evaluating the candidatures submitted by the Scouts. It operates communally in accordance with the conditions of the prize, selects the shortlisted candidatures and submits to the Council its proposalfor the winning candidature.

El jurat és l’òrgan encarregat de valorar les candidatures presentades per les Antenes. Actua col·legiadament cenyint-se a les bases del premi, selecciona les candidatures finalistes i eleva al Consell la seva proposta de candidatura guanyadora.

El Jurado es el órgano encargado de valorar las candidaturas presentadas por las Antenas. Actúa colegiadamente ciñéndose a las bases del premio, selecciona las candidaturas finalistas y eleva al Consejo su propuesta de candidatura ganadora.

/Members/Membres/Miembros

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dJu

ry J

urat

Jur

ado

19 20

Anne LacatonDordogne, France, 1955 Architect Lacaton & Vassal architectsArquitecta Lacaton & Vassal arquitectesArquitectaLacaton & Vassal arquitectoswww.lacatonvassal.com Josep Lluís Mateo Barcelona, 1959 Architect Tenured Professor of Projects ETH-Zürich Arquitecte Catedràtic de projectes ETH-Zürich Arquitecto Catedrático de proyectos ETH-Zürich www.mateo-maparchitect.com

Salvador Rueda Lleida, 1953 Urban EcologistDirector of the Urban Ecology AgencyEcòleg urbà Director de l’Agència d’Ecologia UrbanaEcólogo urbanoDirector de la Agencia de Ecología Urbanawww.bcnecologia.net

Manuel de Solà-Morales Barcelona, 1939 Architect and urban planner Tenured Professor of Urban Planningat ETSAB, UPC Arquitecte i urbanista. Catedràtic d'Urbanística ETSAB, UPC Arquitecto y urbanista. Catedrático de Urbanística ETSAB, UPCwww.manueldesola.com

Joan Subirats Barcelona, 1951Tenured Professor of Political ScienceDirector of the Government & Public Policies InstituteCatedràtic de Ciència PolíticaDirector de l’Institut de Governi Polítiques PúbliquesCatedrático de Ciencia PolíticaDirector del Instituto de Gobierno y Políticas Públicasigop.uab.es

Glasgow609.000 inhab

DRAW. Artistic workshops for the

community

Medellin2.223.078 inhabDesearte PazIdeodiseño“Medellín, la más educada”

Nezahualcóyotl500.000 inhabBicentennial Garden City

Mexico DF8.841.916 inhab

The Integral Planfor the University City

of Mexico DF

Santiago de Chile5.428.590 inhab

University district

New York8.214.426 inhab

CUP (The Center for Urban Pedagogy)

Estelí1.380.100 inhab

FUNARTE. Muralism workshops

Antananarivo1.403.449 inhabReconstruction ofAndavamamba district

Binde<1.000 inhabCreation of a hospital complex

BaghdadIrak 5.672.516 inhabOffices of university architects

Hoogvliet36.619 inhab WiMBY! New methodologies for urban development planning

Cacém38.523 inhab

Intervention of thePolis Programme

Seoul10.000.000 inhabRegeneration of theCheonggyecheon Stream

/Finalists/Finalistes/Finalistas

© N

aly

and

Man

itra

(Dirc

omm

UC

A)

23

Antananarivo

Anv

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porVerena Andreatta

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntan

anar

ivo

24

Antananarivo

Reconstruction of theAndavamamba district

Financed by the World Bank, the project for the reconstruction of the Andavamamba district entailed the integral improvement of the sanitation and road infrastructures of the area. It also refurbished its dwellings and boosted its socio-economic activities, which were previously plunged in a grave and insalubrious situation of social degradation.

1.403.449 inhab., Madagascar

Eng

lish

25

Afflicted by a serious problem of inaccessibility and internal mobility, the district of Andavamamba, situated in the city of Antananarivo (Madagascar), was a scenario dominated by extreme road congestion and a very high pollution index. The few sanitation infrastructures, the precarious nature of the housing, which was not equipped for the challenges posed by the continuous flooding, and the absence of drinking water and health facilities in the area additionally favoured the appearance of epidemics such as cholera or the plague. This circumstance, worsened by the severe lack of public resources and the State’s indifference towards the district, led to an extremely serious and growing situation of degradation.

The project for the reconstruction of the Andavamamba district set itself the goal of developing the main avenue leading into the city, building drinking water fountains and refurbishing the district’s central market. The problems that needed resolution were numerous and varied in their typology. Firstly it was necessary to recover several road links (many of them impassable and, in many cases, transformed into open sewers); it was then necessary to put a stop to the widespread insalubrious conditions by eliminating the sediment of solid waste, a source of various illnesses.

The first task was to refurbish the main axis road (RN1) that links the district with the rest of the city and to adapt the urban space to all types of users. This was followed by a whole series of reforms to improve and expand the deficient sanitation and drainage systems. Then came the building of different sanitation facilities, such as for example 5000 public drinking water fountains, lavatories and showers. The final step was the refurbishment of the central Anosibe market.

The integral refurbishment of the sanitation and housing infrastructures in Andavamamba eradicated the cases of cholera in the newly developed area. Rebuilding the main access to the city (4.5 Km long) considerably improved mobility in the entire south-west area of the capital and increased the circulation of goods and persons. Thanks to opening this road and also thanks to reactivating the market (with a 45.000-m2 expansion and over 1.700 sales stalls), the commercial structures have grown and new socioeconomic activities have been implemented, raising the value of land in the district.

This initiative has been possible thanks to the coordination of the various NGOs that operated in the area, reinforcing the associative fabric between the districts, above all through the communal management of the sanitation facilities. The social actions set in motion within the framework of this project, accompanied by an awareness campaign, have served as a test case and will allow the municipality to start up similar municipal projects on its wider territory.

More information:www.iarivo-town.mg

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntan

anar

ivo

26

Cat

alà

27

Antananarivo

Reconstrucció del barri d’Andavamamba

Finançat pel Banc Mundial,el projecte de reconstrucció del barri d’Andavamamba va suposar una millora integral de les infraestructures de sanejament i viabilitat de la zona. També es van rehabilitar els habitatges i es va dinamitzar l’activitat socioeconòmica d’aquesta zona, anteriorment sumida en una greu situació de degradació sociali insalubritat.

1.403.449 hab., Madagascar

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntan

anar

ivo

28

Afectat per un greu problema d’inaccessibilitat i de mobilitat interna, el barri d’Andavamamba, situat a la ciutat d’Antananarivo (Madagascar), presentava un escenari marcat per una extrema congestió viària i uns altíssims índexs de pol·lució. Les escasses infraestructures de sanejament, la precarietat d’uns habitatges que no estaven preparats per afrontar a les constants inundacions i l’absència d’aigua potable i d’equipament sanitari a la zona afavorien, a més, l’aparició de nombroses epidèmies com el còlera o la pesta. Aquesta conjuntura, agreujada per la severa manca de recursos públics i l’oblit del barri per part de l’Estat, va conduir a una gravíssima i creixent situació de degradació.

El projecte de reconstrucció del barri d’Andavamamba tenia com a objectius la urbanització de l’avinguda principal d’accés a la ciutat, la distribució de fonts d’aigua potable i la rehabilitació del mercat central del barri. Els problemes a resoldre eren nombrosos i de diversa tipologia. En primer lloc, calia recuperar les diverses vies de comunicació (moltes d’elles impracticables i, en molts casos, transformades en clavegueres) i després s’hauria de posar fre a una insalubritat generalitzada eliminant els dipòsits de residus sòlids, origen de diferents focus de malalties.

Així, es va començar per rehabilitar l’eix principal (RN1), enllaçant el barri amb la resta de la ciutat i adaptant l’espai urbà a tot tipus d’usuaris. A continuació, es van dur a terme un seguit de reformes per millorar i ampliar els deficients sistemes de sanejament i drenatge. A partir d’aquest punt es va procedir a la implantació de diversos equipaments sanitaris com, per exemple, cinc mil fonts públiques d’aigua potable, lavabos i dutxes. Finalment, es va procedir a la rehabilitació del mercat central d’Anosibe.

La rehabilitació integral de les infraestructures de sanejament i d’habitatge a Andavamamba va eradicar els casos de còlera a la zona intervinguda. La rehabilitació de l’accés principal a la ciutat (de 4,5 km) va millorar considerablement els desplaçaments a tota la zona sud-oest de la capital i va augmentar la circulació de béns i persones. Gràcies a aquesta obertura i a la reactivació del mercat (amb una extensió de 45.000 m2 i més de 1.700 llocs de venda) s’han desenvolupat les estructures comercials, s’han impulsat noves activitats socioeconòmiques i s’ha revalorat el sòl del barri.

Aquesta iniciativa va ser possible gràcies a la coordinació de les diverses ONG que actuaven a la zona, reforçant el teixit associatiu entre els barris gràcies, sobretot, a la gestió comunitària dels equipaments sanitaris. Les accions socials iniciades en el marc d’aquest projecte d’acompanyament i sensibilització han servit de laboratori de proves i permetran al municipi la posada en marxa d’equipaments municipals similars en el conjunt del seu territori.

Més informació:www.iarivo-town.mg

Cas

tella

no2

9

Antananarivo

Reconstrucción del barriode Andavamamba

Financiado por el Banco Mundial, el proyecto de reconstrucción del barrio de Andavamamba supuso una mejora integral de las infraestructuras de saneamiento y viabilidad de la zona. También se rehabilitaron las viviendas y se dinamizó la actividad socio-económica de esta zona, anteriormente sumida en una grave situación de degradación social e insalubridad.

1.403.449hab., Madagascar

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dA

ntan

anar

ivo

30

Afectado por un grave problema de inaccesibilidad y de movilidad interna, el barrio de Andavamamba, situado en la ciudad de Antananarivo (Madagascar), presentaba un escenario marcado por una extrema congestión viaria y unos altísimos índices de polución. Las escasas infraestructuras de saneamiento, la precariedad de unas viviendas que no estaban preparadas para hacer frente a las constantes inundaciones y la ausencia de agua potable y de equipamiento sanitario en la zona favorecían, además, la aparición de numerosas epidemias, como el cólera o la peste. Esta coyuntura, agravada por la severa falta de recursos públicos y el olvido del barrio por parte del Estado, condujo a una gravísima y creciente situación de degradación.

El proyecto de reconstrucción del barrio de Andavamamba tenía como objetivos la urbanización de la avenida principal de acceso a la ciudad, la distribución de fuentes de agua potable y la rehabilitación del mercado central del barrio. Los problemas que había que resolver eran numerosos y de diversa tipología. En primer lugar, había que recuperar las diversas vías de comunicación (muchas de ellas impracticables y, en muchos casos, transformadas en cloacas) y después se debería poner freno a una insalubridad generalizada eliminando los depósitos de residuos sólidos, origen de diferentes focos de enfermedades.

Así, se empezó por rehabilitar el eje principal (RN1), enlazando el barrio con el resto de la ciudad y adaptando el espacio urbano a todo tipo de usuarios. A continuación, se llevó a cabo una serie de reformas para mejorar y ampliar los deficientes sistemas de saneamiento y drenaje. A partir de este punto se procedió a la implantación de varios equipamientos sanitarios como, por ejemplo, cinco mil fuentes públicas de agua potable,

lavabos y duchas. Finalmente, se procedió a la rehabilitación del mercado central de Anosibe.

La rehabilitación integral de las infraestructuras de saneamiento y de vivienda en Andavamamba erradicaron los casos de cólera en la zona intervenida. La rehabilitación del acceso principal a la ciudad (de 4,5 km) mejoró considerablemente los desplazamientos en toda la zona suroeste de la capital y aumentó la circulación de bienes y personas. Gracias a esta abertura y a la reactivación del mercado (con una extensión de 45.000 m2 y más de 1.700 puestos de venta) se han desarrollado las estructuras comerciales, se han impulsado nuevas actividades socio-económicas y se ha revalorizado el suelo del barrio.

Esta iniciativa fue posible gracias a la coordinación de las diversas ONG que actuaban en la zona, lo que reforzó el tejido asociativo entre los barrios gracias, sobre todo, a la gestión comunitaria de los equipamientos sanitarios. Las acciones sociales iniciadas en el marco de este proyecto de acompañamiento y sensibilización han servido de laboratorio de pruebas y permitirán al municipio la puesta en marcha de equipamientos municipales similares en el conjunto de su territorio.

Más información:www.iarivo-town.mg

© D

epar

tmen

t of A

rchi

tect

ure,

Col

lege

of E

ngin

eeri

ng. U

nive

rsity

of B

aghd

ad.

31

Baghdad

Bgh

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porPedro Azara

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

aghd

ad3

2

Baghdad

Offices of university architects

The students and professors of Baghdad’s Faculty of Architecture are the key actors in the recovery of the city’s historic heritage, preserving the collective memory of a city and a country devastated by war. The creation of «architects’ working groups» within the academic programme of the Department of Architecture of the University of Baghdad Faculty of Engineering has the aim of documenting the architectural heritage of a city that is under threat of devastation (these groups work independently or in collaboration with government institutions), while allowing the students to work in the university office, helping them to continue their studies while supporting their families.

5.672.516 inhab., Iraq

Eng

lish

33

Since the nineteen-eighties, the complex scenario derived from the different wars that have been fought in Iraq has had a clear and direct impact on the country’s society, education and architecture. In spite of widespread violence, assassinations, kidnappings, sackings or electricity restrictions, activity continues at the Faculty of Architecture of Baghdad University, a public, non-denominational institution where Christians, Muslims, Shiites and Sunnis live and work together. While the adverse circumstances have driven into exile many professors who were threatened and in some cases even murdered, the Faculty continues to encourage graduate students to persevere with their training through post-graduate studies, a choice that, furthermore, automatically exempts them from service in the army.

Talks, encounters, interviews with people from the cultural and academic world and other activities all serve to keep up this climate of fellowship and a constructive attitude committed to the self-sufficient recovery of the city. Transformed into a place of peace, the faculty of architecture approaches its activity from a critical point of view, inviting students to intervene in maintaining the urban fabric threatened by the New Baghdad Plan that is currently in the hands of North American construction companies. This manner of working has already produced successes, as for example in the case of the documentation for the Adhamyiah district.

Since 2003, the high point of the escalation of violence and the time that saw a drastic increase in the destruction of the city, each student from the faculty has taken charge of an historical building. In order to avoid risks on the streets (crossfire, explosions, collapses of buildings...) they were advised to work at documental level at times of greatest hostilities. These

documentation tasks, especially of the most emblematic buildings (such as the most representative cafés and libraries) have ultimately been crucial if we take into account that a large part of the centre of Baghdad is being devastated.

Organised into different work groups, professors and students fulfil commissions, generally from the administration, for the reconstruction of Baghdad and other areas of Iraq. The professors, who retain their salaries as civil servants, share all the benefits made by these «university working groups» with the students, allowing them to support their families (who depend almost entirely on their income) and to pay for the cost of their degrees. Currently, 70% of students are working in public and private institutions and as consultants, actively participating in the country’s reconstruction.

This resistance by the Faculty of Architecture represents the preservation of a past that forms part of the collective memory and therefore of the vast majority of Iraqis. Transformed into increasingly important actors, the members of the academic world are having a growing impact on the media. Through this knowledge, people closely connected to the university, such as professor Ghada Al Siliq, are making use of their decision-making power to defend a Baghdad that looks after its urbanism and, above all, after its history.

More information:www.univofbaghdad.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

aghd

ad3

4

Cat

alà

35

Bagdad

Despatxos d’arquitectesuniversitaris

Estudiants i professors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Bagdad són actors clau en el rescat del patrimoni històric de Bagdad, preservant la memòria col·lectiva d’una ciutat i un país devastats per la guerra. La creació de «grups de treball d’arquitectes» previstos en el programa acadèmic del Departament d’Arquitectura de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Bagdad té l’objectiu de documentar el patrimoni arquitectònic de la ciutat, que viu sota l’amenaça de la devastació. Aquests grups treballen de manera independent o en col·laboració amb institucions governamentals i permeten, al mateix temps, que els estudiants treballin al despatx universitari, fet que els ajuda a continuar els seus estudis i a mantenir a les seves famílies.

5.672.516 hab., Iraq

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

agd

ad3

6

Des de la dècada dels vuitanta, el complex escenari derivat de les diverses guerres que han tingut lloc a l'Iraq afecta d’una manera clara i directa la societat, l’educació i l’arquitectura del país. Tot i la violència generalitzada, els assassinats, els segrestos, els saqueigs o les restriccions de llum, l’activitat continua a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Bagdad, una institució pública i laica on conviuen i treballen cristians, musulmans, xiïtes i sunnites. Encara que les circumstàncies adverses han empès a l’exili molts professors (amenaçats i en algun cas fins i tot assassinats), des de la Facultat se segueix animant els estudiants graduats a continuar la seva formació a través d’estudis de postgrau, una elecció que, a més, els eximeix automàticament de servir a l’exèrcit.

Xerrades, trobades, entrevistes entre persones del món cultural i acadèmic i altres activitats serveixen per mantenir aquest clima de convivència i una actitud constructiva que aposta per la recuperació autosuficient de la ciutat. Convertida en un espai de pau, la facultat d’arquitectura planteja la seva activitat des d’un punt de vista crític convidant els estudiants a intervenir en el manteniment del teixit urbà amenaçat pel Pla del Nou Bagdad, actualment en mans de les constructores nord-americanes. Aquesta forma de treballar ja s’ha traduït en alguns èxits com, per exemple, la documentació del barri d’Adhamyiah.

A partir de l’any 2003, punt àlgid de l’escalada de violència i moment en què la destrucció de la ciutat va augmentar dràsticament, cada estudiant de la Facultat es va fer càrrec d’algun edifici històric. Per evitar els riscos dels carrers (focs creuats, explosions, esfondraments, etc.) es recomanava que, en els moments més hostils, es treballés documentalment. Aquestes tasques

de documentació, especialment dels edificis més emblemàtics (com els cafès o les biblioteques més representatius), han resultat ser clau si tenim en compte que gran part del centre de Bagdad l'estan devastant.

Organitzats en diversos grups de treball, professors i estudiants duen a terme encàrrecs, generalment de la mateixa Administració, per a la reconstrucció de Bagdad i altres zones de l'Iraq. Els professors, que mantenen els seus salaris com a funcionaris, comparteixen tots els beneficis d’aquests «grups de treball universitaris» amb els estudiants, facilitant-los la manutenció de les seves famílies (les quals depenen quasi íntegrament dels seus ingressos) i els costos de la seva carrera. Actualment, el 70% dels estudiants treballen en institucions públiques i privades com a consultors participant activament en la reconstrucció del país.

Aquesta resistència de la Facultat d’Arquitectura representa la preservació d’un passat que forma part de la memòria col·lectiva i, per tant, de la gran majoria d’iraquians. Convertits en actors cada vegada més importants, els membres del món acadèmic tenen un impacte creixent en els mitjans de comunicació. Des d’aquest reconeixement, persones estretament relacionades amb la Universitat, com la professora Ghada Al Siliq, fan ús del seu poder decisori per defensar un Bagdad respectuós amb el seu urbanisme i, sobretot, amb la seva història.

Més informació:www.univofbaghdad.org

Cas

tella

no3

7

Bagdad

Despachos de arquitectosuniversitarios

Estudiantes y profesores de la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Bagdad son actores clave en el rescate del patrimonio histórico de Bagdad preservando la memoria colectiva de una ciudad y un país devastados por la guerra. La creación de «grupos de trabajo de arquitectos» dentro del programa académico del Departamento de Arquitectura de la Facultad de Ingeniería de la Universidad de Bagdad tiene el objetivo de documentar el patrimonio arquitectónico de una ciudad que vive bajo la amenaza de la devastación. Estos grupos trabajan de forma independiente o en colaboración con instituciones gubernamentales permitiendo, al mismo tiempo, que los estudiantes trabajen en el despacho universitario, lo que les ayuda a continuar sus estudios y a mantener a sus familias.

5.672.516 hab., Iraq

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

agd

ad3

8

Desde la década de los ochenta, el complejo escenario derivado de las distintas guerras que han tenido lugar en Irak afecta de una manera clara y directa a la sociedad, la educación y la arquitectura del país. A pesar de la violencia generalizada, los asesinatos, los secuestros, los saqueos o las restricciones de luz, la actividad continúa en la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Bagdad, una institución pública y laica donde conviven y trabajan cristianos, musulmanes, chiítas y suníes. Aunque las circunstancias adversas han empujado al exilio a muchos profesores (amenazados y en algún caso incluso asesinados), desde la Facultad se anima a los estudiantes graduados a continuar su formación a través de estudios de posgrado, una elección que, además, los exime automáticamente de servir al ejército.

Charlas, encuentros, entrevistas entre personas del mundo cultural y académico y otras actividades sirven para mantener este clima de convivencia y una actitud constructiva que apuesta por la recuperación autosuficiente de la ciudad. Convertida en un remanso de paz, la Facultad de Arquitectura plantea su actividad desde un punto de vista crítico invitando a los estudiantes a intervenir en el mantenimiento del tejido urbano amenazado por el Plan del Nuevo Bagdad, actualmente en manos de las constructoras norteamericanas. Esta forma de trabajar ya se ha traducido en varios éxitos, como, por ejemplo, la documentación del barrio de Adhamyiah.

A partir del año 2003, punto álgido de la escalada de violencia y momento en que la destrucción de la ciudad aumentó drásticamente, cada estudiante de la Facultad se hizo cargo de algún edificio histórico. Para evitar los riesgos de las calles (fuegos cruzados, explosiones, derrumbamientos,

etc.) se recomendaba que, en los momentos más hostiles, se trabajara documentalmente. Estas tareas de documentación, especialmente de los edificios más emblemáticos (como los cafés o las bibliotecas más representativos), han resultado ser clave si tenemos en cuenta que gran parte del centro de Bagdad está siendo devastado.

Organizados en varios grupos de trabajo, profesores y estudiantes llevan a cabo encargos, generalmente de la propia Administración, para la reconstrucción de Bagdad y de otras zonas de Irak. Los profesores, que mantienen sus salarios como funcionarios, comparten todos los beneficios de estos «grupos de trabajo universitarios» con los estudiantes, facilitándoles la manutención de sus familias (que dependen casi íntegramente de sus ingresos) y los costes de su carrera. Actualmente, el 70 % de los estudiantes trabajan en instituciones públicas y privadas como consultores, participando activamente en la reconstruccióndel país.

Esta resistencia de la Facultad de Arquitectura representa la preservación de un pasado que forma parte de la memoria colectiva y, por lo tanto, de la gran mayoría de iraquíes. Convertidos en actores cada vez más importantes, los miembros del mundo académico tienen un creciente impacto en los medios de comunicación. Desde este reconocimiento, personas estrechamente relacionadas con la Universidad, como la profesora Ghada Al Siliq, hacen uso de su poder decisorio para defender un Bagdad respetuoso con su urbanismo y,sobre todo, con su historia.

Más información:www.univofbaghdad.org

© A

mic

s de

Bin

de

39

Binde

Bnd

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porGabriel Montañés

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ind

e4

0

Binde

Creation of a hospital complex

Manolo Bonet, a Menorca missionary, emigrated to the small township of Binde, in Ghana, with the intention of building a hospital. 35 years later, the centre has become a great hospital complex at the service of 80.000 people.

1.000 inhab., Ghana

Eng

lish

41

Binde, a township of around fifty families, has become a strategic spot in Ghana’s geography when it comes to healthcare. In the capital, Accra, many people know about the exploits of Manolo Bonet, the Menorca missionary who 35 years ago built a hospital that has now become a true hospital complex and a fundamental aid centre for the inhabitants of Ghana and neighbouring countries such as Burkina Faso and Togo. 2002 was the year when the category of hospital was granted to the centre built by Manolo Bonet, but the real turning point was the inauguration of the operating theatre in the year 2004. Shortly afterwards, the hospital grew from the initial 7 beds to the current 75. This healthcare facility has managed to save thousands of human lives, has united warring tribes in the north and has promoted the construction, in the immediate vicinity, of a social centre, a bookshop and a sports pitch where sportspeople train in different disciplines. Its next goal is to create a children’s nutrition centre and to achieve good FM radio reception.

The Binde hospital complex is a project in which the people of two lands have participated: Ghana and Menorca, because the initiative would not have been possible without the involvement of different Menorca entities: the Menorca Cooperation Fund; the Island Council; the town halls of Maó and Alayor; «Amics de Binde», a Menorca NGO that has been working for Binde’s township community since 1997; around fifty volunteers and a considerable number of anonymous collaborators, also from Menorca. The project thus exemplifies the solidarity expressed by an entire society from a specific area. Manolo Bonet’s hospital is an unusual example of communal support for a humanitarian initiative in one country by the public

institutions and civil society of another.

More information:book «Manolo Bonet. Menorca Binde»

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ind

e4

2

Cat

alà

43

Binde

Creació d’una ciutat sanitària

Manolo Bonet, un missioner menorquí, va emigrar al petit poblat de Binde, a Ghana, amb la intenció de construir un hospital. Després de trenta-cinc anys el centre s’ha convertit en una gran ciutat sanitària al servei de vuitanta mil persones.

1.000 hab., Ghana

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ind

e4

4

Binde, un poblat de mig centenar de famílies, s’ha convertit en un punt estratègic en la geografia de Ghana en l'àmbit sanitari. A la capital, Acra, molta gent coneix la gesta de Manolo Bonet, el missioner menorquí que ara fa trenta-cinc anys va construir un hospital que s’ha acabat convertint en una autèntica ciutat sanitària i un punt d’auxili fonamental per als ghanesos i els habitants de països circumdants com Burkina Faso i Togo. El 2002 va ser l’any en què es va concedir la categoria d’hospital al centre impulsat per Manolo Bonet, però el veritable punt d’inflexió va ser la inauguració del quiròfan l’any 2004. Poc després, l’hospital va passar dels set llits inicials als setanta-cinc actuals. Aquestes instal·lacions sanitàries han aconseguit salvar milers de vides humanes, han agermanat tribus del nord enfrontades i han servit perquè, en les seves immediacions, s’hi construeixi un centre social, una llibreria i un camp esportiu on es formen esportistes de diverses disciplines. El seu proper objectiu és crear un centre de nutrició infantil i aconseguir que la freqüència de radio FM arribi en bones condicions.

El centre hospitalari de Binde és un projecte en el qual han participat dos pobles: el ghanès i el menorquí. I és que la iniciativa no hauria estat possible sense la implicació de diferents entitats de Menorca: el Fons de Cooperació menorquí; el Consell Insular; els ajuntaments de Maó i Alaior; Amics de Binde, ONG que treballa per al poblat de Binde des de 1997; aproximadament cinquanta voluntaris, així com un important nombre de col·laboradors anònims, també menorquins. El projecte representa, així, l’exemplificació de la solidaritat expressada per tota una societat d’una àrea específica. L’hospital de Manolo Bonet és un cas inusual de suport col·lectiu a

una iniciativa de caire humanitari en un país per part de les institucions públiques i la societat civil d’un altre.

Més informació:llibre «Manolo Bonet. Menorca Binde»

Cas

tella

no4

5

Binde

Creación de una ciudadsanitaria

Manolo Bonet, un misionero menorquín, emigró al pequeño poblado de Binde, en Ghana, con la intención de construir un hospital. Después de treinta y cinco años, el centro se ha convertido en una gran ciudad sanitaria al servicio de ochenta mil personas.

1.000 hab., Ghana

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dB

ind

e4

6

Binde, un poblado de medio centenar de familias, se ha convertido en un punto estratégico en la geografía de Ghana en el ámbito sanitario. En la capital, Acra, mucha gente conoce la hazaña de Manolo Bonet, el misionero menorquín que hace treinta y cinco años construyó un hospital que se ha acabado convirtiendo en una auténtica ciudad sanitaria y un punto de auxilio fundamental para los ghaneses y los habitantes de países circundantes, como Burkina Fasoy Togo.

El 2002 fue el año en que se concedió la categoría de hospital al centro impulsado por Manolo Bonet, pero el verdadero punto de inflexión fue la inauguración del quirófano en el año 2004. Poco después, el hospital pasó de las siete camas iniciales a las setenta y cinco actuales.

Estas instalaciones sanitarias han conseguido salvar miles de vidas humanas, han hermanado tribus del norte enfrentadas y han servido para que, en sus inmediaciones, se construya un centro social, una librería y un campo deportivo donde se forman deportistas de varias disciplinas. Su próximo objetivo es crear un centro de nutrición infantil y conseguir que la frecuencia modulada (FM) de la radio llegue en buenas condiciones.

El centro hospitalario de Binde es un proyecto en el que han participado dos pueblos: el ghanés y el menorquín. Y es que la iniciativa no habría sido posible sin la implicación de distintas entidades de Menorca: el Fondo de Cooperación Menorquín; el Consejo Insular; los ayuntamientos de Maó y Alaior; Amics de Binde, ONG que lleva trabajando para el poblado de Binde desde 1997; aproximadamente cincuenta voluntarios, así como un importante número de colaboradores anónimos, también menorquines. El proyecto representa, así, la ejemplificación de

la solidaridad expresada por toda una sociedad de un área específica. El hospital de Manolo Bonet es un caso inusual de apoyo colectivo a una iniciativa de cariz humanitario en un país por parte de las instituciones públicas y la sociedad civil de otro.

Más información:libro «Manolo Bonet. Menorca Binde»

© C

acém

Polis

, SA

47

Cacém

Cac

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porPedro BrandãoRicardo Carvalho

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

acém

48

Cacém

Intervention of the PolisProgramme in Agualva-Cacém

The intervention of the Polis Programme in Cacém has the purpose of diminishing the tension that exists between the city’s vitality and the urbanistic disarray of the town centre. The method of operation has consisted in introducing different elements that organise the public space, which have resulted in an increase in mobility, habitability, productivity and sustainability.

38.523 inhab., Portugal

Eng

lish

49

The Polis Programme is a nationwide initiative that deals with environment-related issues concerning the structuring of the urban system framed within the 6th European Environmental Action Programme (EEAP) 2002-2012. This is a programme with a strong environmental content, committed to the reconstruction and requalification of new urban centralities. The Strategic Plan for this intervention was born as part of a trend towards urban requalification and environmental valuation that in recent years has been increasingly implemented in different cities in Portugal in order to ensure quality of life and optimal environmental conditions. With regard to management, it seeks to give shape to regional and territorial development policies and to concentrate efforts on revitalising the competitiveness of cities, reinforcing their role in the reorganisation of the territory and improving the quality of life of the inhabitants.. The main issues that the plan has to tackle are expansion-driven urban planning, the disorganised growth of suburban areas, the accelerated breakdown of the urbanistic heritage and a variety of problems linked to the increasingly chaotic vehicle traffic.

The challenges facing the city of Cacém are the valuation and improvement of environmental quality through the support of any initiative that involves increasing the green areas, promoting pedestrian zones and effectively regulating the traffic. This is a programme committed to new urban centralities and to a reconstruction and requalification of high environmental value. It ultimately seeks to create a green city that will promote different lifestyles and uses for the urban space.

Some of the most noteworthy advances in the city of Cacém are the restructuring of the road network

to provide a global improvement in mobility and accessibility, such as the Viaduto do Lagar; that make better use of the city and the natural spaces, the creation of new centralities, revitalising community life and reducing future costs with regard to sustainability; requalifying the Ribeira das Jardas and the Parque Linear (which together with the Parque Urbano da Bela Vista, form a «continuous green» that visually balances the area and improves habitability); restricting traffic in favour of the pedestrian; new reformulations of all underground infrastructure networks, urban furniture, paving and public lighting. Also fundamental in the development of the plan were a variety of exceptional measures such as, for example, the application of a bold programme of expropriations, refurbishments and rehousing. One of the most significant cases of this Programme for recomposing built-up areas is that of the Popular Kindergarten in a bioclimatic building.

More information:www.cacempolis.pt

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

acém

50

Cat

alà

51

Cacém

Intervenció del Programa Polisa Agualva-Cacém

La intervenció del Programa Polis a Cacém té com a objectiu disminuir la tensió que existeix entre la vitalitat de la ciutat i el desordre urbanístic del seu centre. El mètode d’actuació ha consistit en la introducció de diversos elements organitzadors de l’espai públic que s’han traduït en un increment de la mobilitat, l’habitabilitat, la productivitati la sostenibilitat.

38.523 hab., Portugal

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

acém

52

El Programa Polis és una iniciativa d'àmbit nacional que s’ocupa de qüestions de tipus mediambiental relacionades amb l’estructuració del sistema urbà, dins el marc del VI Programa d’Acció Mediambiental Europeu (EEAP) 2002-2012. Es tracta d’un programa amb un fort component mediambiental, compromès amb la reconstrucció i requalificació de les noves centralitats urbanes. El Pla Estratègic d’aquesta intervenció va néixer com a part d’una tendència cap a la requalificació urbana i la valoració mediambiental que ens els últims anys s’està implementant, amb una freqüència cada vegada més gran, en els municipis de dimensió mitjana a Portugal. L’objectiu d’aquesta intervenció és garantir la qualitat de vida i unes condicions mediambientals òptimes. En relació amb la seva gestió, aquest programa pretén revitalitzar la competitivitat de les ciutats, reforçar el seu paper en la reorganització del territori i millorar la qualitat de vida dels habitants. Les principals qüestions que s’afronten són: l’urbanisme expansiu, el creixement desorganitzat de les àrees suburbanes, l’accelerada degradació del patrimoni urbanístic i diverses problemàtiques relacionades amb un trànsit de vehicles que és cada dia més caòtic.

Els reptes que ha d'afrontar la ciutat de Cacém són: la valorització i la millora de la qualitat ambiental, donant suport a totes aquelles iniciatives que impliquin un augment de les zones verdes; la promoció de les àrees per a vianants i la regulació de forma efectiva del trànsit. Aquest és un programa que aposta per les noves centralitats urbanes i per una reconstrucció i requalificació d’alt valor ambiental. Es pretén, en definitiva, crear una ciutat verda que promogui diferents estils de vida i utilitats de l’espai urbà.

Alguns dels avenços més destacables de la ciutat de Cacém són la reestructuració de la xarxa viària, que ha provocat una millora global de la mobilitat i l’accessibilitat, com el Viaduto do Lagar; un major aprofitament de la ciutat i els espais naturals; la creació de noves centralitats, que ha permès la revitalització de la vida comunitària i la disminució dels costos futurs en temes de sostenibilitat; la requalificació de la Ribeira das Jardas i el Parque Linear (que, units al Parque Urbano da Bela Vista, formen un «verd continu» equilibrant la zona a nivell visual i millorant l’habitabilitat); la restricció del trànsit en benefici del vianant i la nova reformulació de les xarxes d’infraestructures subterrànies, del mobiliari urbà, dels paviments i de la il·luminació pública. També han estat fonamentals en el desenvolupament d’aquest programa diverses mesures excepcionals com, per exemple, l’aplicació d’un valent programa d’expropiació, rehabilitació i reallotjament. Un dels casos més paradigmàtics d’aquest programa de recomposició d’àrees edificades és el Jardí d’Infància Popular situat en un edifici bioclimàtic.

Més informació:www.cacempolis.pt

Cas

tella

no5

3

Cacém

Intervención del programa Polis en Agualva-Cacém

La intervención del Programa Polis en Cacém tiene como objetivo disminuir la tensión existente entre la vitalidad de la ciudad y el desorden urbanístico de su centro. El método de actuación ha consistido en la introducción de varios elementos organizadores del espacio público que se han traducido en un incremento de la movilidad,la habitabilidad, la productividady la sostenibilidad.

38.523 hab., Portugal

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

acém

54

El Programa Polis es una iniciativa de ámbito nacional que se ocupa de cuestiones de tipo medioambiental relacionadas con la estructuración del sistema urbano, enmarcado dentro del VI Programa de Acción Medioambiental Europeo (EEAP) 2002-2012. Se trata de un programa con un fuerte componente medioambiental, comprometido con la reconstrucción y recalificación de las nuevas centralidades urbanas. El Plan Estratégico de esta intervención nació como parte de una tendencia hacia la recalificación urbana y la valoración medioambiental que en los últimos años se está implementando con una frecuencia cada vez mayor en municipios de tamaño mediano en Portugal. El objetivo de esta intervención es garantizar la calidad de vida y unas condiciones medioambientales óptimas. En cuanto a su gestión, este programa pretende revitalizar la competitividad de las ciudades, reforzar su papel en la reorganización del territorio y mejorar la calidad de vida de los habitantes. Las principales cuestiones a las que se hace frente son: el urbanismo expansivo, el crecimiento desorganizado de las áreas suburbanas, la acelerada degradación del patrimonio urbanístico y varias problemáticas relacionadas con un tráfico de vehículos que es cada día más caótico.

Los retos a los que hace frente la ciudad de Cacém son: la valorización y la mejora de la calidad ambiental, dando apoyo a todas aquellas iniciativas que impliquen un aumento de las zonas verdes; la promoción de las áreas peatonales y la regulación de forma efectiva del tráfico. Éste es un programa que apuesta por las nuevas centralidades urbanas y por una reconstrucción y recalificación de alto valor ambiental. Se pretende, en definitiva, crear una ciudad verde que promueva diferentes estilos de vida y utilidades del espacio urbano.

Algunos de los avances más destacables de la ciudad de Cacém son: la restructuración de la red viaria, que ha provocado una mejora global de la movilidad y la accesibilidad, como el Viaduto do Lagar; un mayor aprovechamiento de la ciudad y de los espacios naturales; la creación de nuevas centralidades, que ha permitido la revitalización de la vida comunitaria y la disminución de los futuros costes en temas de sostenibilidad; la recalificación de la Ribeira das Jardas y el Parque Linear (que, unidos al Parque Urbano da Bela Vista, forman un «verde continuo» equilibrando la zona a nivel visual y mejorando la habitabilidad); la restricción del tráfico en beneficio del peatón y la nueva reformulación de todas las redes de infraestructuras subterráneas, del mobiliario urbano, de los pavimentos y de la iluminación pública. También han sido fundamentales en el desarrollo de este programa diversas medidas excepcionales como, por ejemplo, la aplicación de un valiente programa de expropiación, rehabilitación y realojamiento. Uno de los casos más paradigmáticos de este programa de recomposición de áreas edificadas es el Jardín de Infancia Popular situado en un edificio bioclimático.

Más información:www.cacempolis.pt

© F

unar

te

55

Estelí

Est

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porTomás Guido

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dE

stel

í5

6

Estelí

FUNARTE Muralism Workshops

The FUNARTE Muralism Workshops are a pedagogical proposal that promotes the artistic expression of children and helps them to understand their rights, their history and their culture whilst exercising their citizenship through critical proposals.

118.909 inhab., Nicaragua

Eng

lish

57

The Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil – Foundation to Support Children’s Creational Art (FUNARTE) is a not-for-profit civil organisation that was founded by the Boanerges Cerrato collective in the year 1989 in Estelí, Nicaragua. Within the framework of the Foundation, a multidisciplinary team of professionals promotes and facilitates participative processes with the goal of providing integral development for children by promoting their creational capacity. The chosen vehicle is muralism, a medium through which one can achieve a new approach to the construction and transformation of a fairer world without violence, without discrimination, where art is recognised as a tool for social transformation and where anyone can feel proud of his or her own history and culture. Through a participative methodology and using psycho-affective processes, the initiative is a pedagogical proposal that promotes children’s artistic expression and helps them to understand their rights, their history and their culture whilst exercising their citizenship through critical proposals. The project, which also involves the families and the community, seeks to respond to the lack of spaces in which to develop these abilities and to improve the levels of social valuing of children and teenagers, transforming them into the protagonists of change. At present the Muralism Workshops project, which has been going on uninterruptedly for nineteen years, focuses its attention on the children from the different districts, communities and markets of the city of Estelí and other municipalities in Nicaragua. A total of over seven hundred boys and girls participate weekly, as well as mothers, fathers and community leaders from the different sectors in which the initiative takes place. During this time over a

hundred murals have been painted that are not only displayed in public buildings, schools or health centres, but are also demanded by people from other districts as well as by different institutions and organisations. Through their creations, the boys and girls of Estelí have managed to make themselves more highly valued by adults; they have won prizes in painting competitions at municipal and national level, have produced a mobile mural that was shown in the city of New York during the second session in favour of childhood at the UN and, in the year 2004, the Municipal Government declared Estelí the City of Muralism.

Thanks to the repercussion of the public art produced by the children who participate in the project, it can be stated today that Estelí has a greater awareness of the role that art can play and of what its true potentiality can be.

More information:www.funarte.org.ni

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dE

stel

í5

8

Cat

alà

59

Estelí

FUNARTETallers de Muralisme

Els Tallers de Muralisme de FUNARTE són una proposta pedagògica que promou l’expressió artística dels nens i els ajuda a conèixer els seus drets, la seva història i la seva cultura tot exercint la seva ciutadania a través de propostes crítiques.

118.909 hab., Nicaragua

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dE

stel

í6

0

La Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil (FUNARTE) és una organització civil sense fins lucratius que va ser fundada pel col·lectiu Boanerges Cerrato l’any 1989 a Estelí, Nicaragua. En el marc de la fundació, un equip multidisciplinari de professionals promouen i faciliten processos participatius amb l’objectiu d’aportar un desenvolupament integral a la infància promovent la seva capacitat creadora. El vehicle escollit és el muralisme, un mitjà a través del qual es pot replantejar la construcció i transformació d’un món més just, sense violència, sense discriminació, on es reconegui l’art com a eina de transformació social i on tota persona es pugui sentir orgullosa de la seva pròpia històriai cultura.

A través d’una metodologia participativa i utilitzant processos psicoafectius, la iniciativa és una proposta pedagògica que promou l’expressió artística dels nens i els ajuda a conèixer els seus drets, la seva història i la seva cultura tot exercint la seva ciutadania a través propostes crítiques. El projecte, que implica també les famílies i la comunitat, vol donar resposta a la falta d’espais per desenvolupar aquestes capacitats i millorar els nivells de valorització social dels nens i adolescents convertint-los en protagonistesdel canvi.

Actualment, el projecte Tallers de Muralisme, que ha tingut una presència ininterrompuda durant dinou anys, centra la seva atenció en els infants dels diferents barris, comunitats i mercats de la ciutat d’Estelí i altres municipis de Nicaragua. En total, hi participen més de set-cents nens i nenes setmanalment, a més de mares, pares i líders comunitaris dels diversos sectors on es desenvolupa la iniciativa. Durant aquest temps ja s’han pintat més de cent murals que no només s’exposen als edificis

públics, escoles o centres de salut, sinó que també són sol·licitats per persones d’altres barris, a més de diverses institucions i organitzacions. Amb les seves creacions, els nens i nenes d’Estelí han aconseguit augmentar la valoració que fan els adults dels infants; han guanyat premis en concursos de pintura d'àmbit municipal i nacional i han elaborat un mural mòbil que es va poder veure a la ciutat de Nova York durant la segona sessió a favor de la infància de l'ONU i, l’any 2004, el Govern Municipal va declarar Estelí Ciutat del Muralisme.

Gràcies a la incidència de l’art públic produït pels nens participants en el projecte, avui es pot afirmar que a Estelí hi ha més sensibilització sobre el paper que pot fer l’art i quina pot ser la seva autèntica potencialitat.

Més informació:www.funarte.org.ni

Cas

tella

no6

1

Estelí

FUNARTETalleres de Muralismo

Los Talleres de Muralismo de FUNARTE son una propuesta pedagógica que promueve la expresión artística de los niños y les ayuda a conocer sus derechos, su historia y su cultura ejerciendo su ciudadanía a travésde propuestas críticas.

118.909 hab., Nicaragua

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dE

stel

í6

2

La Fundación de Apoyo al Arte Creador Infantil (FUNARTE) es una organización civil sin fines lucrativos que fue fundada por el colectivo Boanerges Cerrato en el año 1989 en Estelí, Nicaragua. En el marco de la Fundación, un equipo multidisciplinar de profesionales promueve y facilita procesos participativos con el objetivo de aportar un desarrollo integral a la infancia promoviendo su capacidad creadora. El vehículo escogido es el muralismo, un medio a través del cual se puede replantear la construcción y transformación de un mundo más justo, sin violencia, sin discriminación, donde se reconozca el arte como herramienta de transformación social y donde toda persona se pueda sentir orgullosa de su propia historiay cultura. A través de una metodología participativa y utilizando procesos psicoafectivos, la iniciativa es una propuesta pedagógica que promueve la expresión artística de los niños y los ayuda a conocer sus derechos, su historia y su cultura ejerciendo su ciudadanía a través de propuestas críticas. El proyecto, que implica también a las familias y a la comunidad, quiere dar respuesta a la falta de espacios para desarrollar estas capacidades y mejorar los niveles de valorización social de los niños y adolescentes convirtiéndolos en protagonistas del cambio. Actualmente, el proyecto Talleres de Muralismo, que ha tenido una presencia ininterrumpida durante diecinueve años, centra su atención en los niños de los diferentes barrios, comunidades y mercados de la ciudad de Estelí y otros municipios de Nicaragua. En total, participan más de setecientos niños y niñas semanalmente, además de madres, padres y líderes comunitarios de los distintos sectores donde se desarrolla la iniciativa. Durante este tiempo ya se han pintado más de cien murales que no sólo se exponen en los edificios

públicos, escuelas o centros de salud, sino que también son solicitados por personas de otros barrios, además de diversas instituciones y organizaciones. Con sus creaciones, los niños y niñas de Estelí han conseguido aumentar la valoración que hacen los adultos de los niños; han ganado premios en concursos de pintura de ámbito municipal y nacional; han elaborado un mural móvil que se pudo ver en la ciudad de Nueva York durante la segunda sesión en favor de la infancia de la ONU y, en el año 2004, el Gobierno Municipal declaró a Estelí Ciudad del Muralismo.

Gracias a la incidencia del arte público producido por los niños participantes en el proyecto, hoy se puede afirmar que en Estelí hay más sensibilización sobre el papel que puede tener el arte y cuál puede ser su auténtica potencialidad.

Más información:www.funarte.org.ni

© D

rum

chap

el A

rts

Wor

ksho

p

63

Glasgow

Glw

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porAnna Recasens

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

lasg

ow6

4

Glasgow

DRAW. Artistic workshopsfor the community

The activity of the DRAW collective encourages the practice of art and the crafts and applies it as a valuable tool that addresses the development and social inclusion of the residents of the Drumchapel district, one of the most socially and economically deprived areas in the UK.

609.000 inhab., Scotland

Eng

lish

65

DRAW (Drumchapel Arts Workshop) is a collective of artists and cultural workers that has been working for the past 16 years in Drumchapel, one of the most deprived districts of the city of Glasgow and of the UK as a whole.

Promoting different art-related activities, the initiative actively contributes to the recovery, remodelling and fitting out of the different spaces in order to hand them back to a community that lives in the midst of a scenario of serious unemployment, drugs, school absenteeism and health-related problems.

Through a programme of ongoing training and thanks to a highly flexible timetable that adapts to everyone’s availability, the activities promoted by the DRAW collective encourage the social inclusion of certain sectors of the community.

The project seeks to boost the visual arts and crafts in the district of Drumchapel and its environs through an informal workspace in which the participants can discover and develop their artistic potential. This methodology aims to improve access to education, training, jobs, self-confidence and the transfer of knowledge and the cultural development of the district in general.

Particularly noteworthy among the different projects pursued by DRAW are «Step Up», a project which works with numerous young mothers in the area offering them a variety of workshops on artistic techniques, and «Photographer Project», a photography workshop that documented the five generations of inhabitants of Drumchapel.

These activities and many others like workshops on design, decorating and mosaics staged by DRAW, are valuable examples of activities aimed at boosting social inclusion in a wide-

ranging, diverse andinter-generational community.

More information:www.draw.org.uk

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

lasg

ow6

6

Cat

alà

67

Glasgow

DRAW. Tallers artístics per ala comunitat

L’activitat del Col·lectiu DRAW fomenta la pràctica de l’art i l’artesania,i l'aplica com a eina valuosa dirigida al desenvolupament i la inclusió social dels residents del barri de Drumchapel, una de les zones socialment i econòmicament més deprimides del Regne Unit.

609.000 hab., Escòcia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

lasg

ow6

8

DRAW (Drumchapel Arts Workshop) és un col·lectiu d’artistes i treballadors culturals que fa més de setze anys treballant a Drumchapel, un dels barris més deprimits de la ciutat de Glasgow i de tot el conjunt del Regne Unit.

Promocionant diverses activitats de tipus artístic, la iniciativa contribueix activament a la recuperació, remodelació i adequació dels diferents espais amb el propòsit de retornar-los a una comunitat que viu immersa en un escenari marcat per greus problemes d’atur, drogues, absentisme escolar i salut.

A través d’una formació contínua i gràcies a una gran flexibilitat horària que s’ajusta a la disponibilitat de tots, les activitats impulsades pel col·lectiu DRAW fomenten la inclusió social de sectors específics de la comunitat.

Aquest projecte intenta potenciar les arts visuals i l’artesania al barri de Drumchapel i els seus voltants a través d’un espai de treball informal en el qual els participants poden descobrir i desenvolupar el seu potencial artístic. Aquesta metodologia intenta millorar l’accés a l'educació, la formació, els llocs de treball, l’autoconfiança i la transferència de coneixements, així com el desenvolupament cultural del barri en general.

Entre els diferents projectes desenvolupats per DRAW destaquen especialment «Step Up» i «Photographer», projectes que treballen les tècniques artístiques amb mares joves de la zona i un taller de fotografia que ha documentat cinc generacions d’habitants de Drumchapel, respectivament. Aquestes activitats i moltes altres, com per exemple els diversos tallers de pintura sobre paret, disseny, decoració o mosaics realitzats per DRAW, són valuosos exemples d’activitats orientades a potenciar

la inclusió social en una àmplia comunitat, diversa i intergeneracional.

Més informació:www.draw.org.uk

Cas

tella

no6

9

Glasgow

DRAW. Talleres artísticos para la comunidad

La actividad del colectivo DRAW fomenta la práctica del arte y la artesanía, y la aplica como valiosa herramienta dirigida al desarrollo e inclusión social de los residentes del barrio de Drumchapel, una de las zonas social y económicamente más deprimidas del Reino Unido.

609.000 hab., Escocia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dG

lasg

ow70

DRAW (Drumchapel Arts Workshop) es un colectivo de artistas y trabajadores culturales que lleva ya 16 años trabajando en Drumchapel, uno de los barrios más deprimidos de la ciudad de Glasgow y de todo el conjunto del Reino Unido.

Promocionando diversas actividades de tipo artístico, la iniciativa contribuye activamente a la recuperación, remodelación y adecuación de los diferentes espacios con el propósito de devolvérselos a una comunidad que vive inmersa en un escenario marcado por graves problemas de desempleo, drogas, absentismo escolar y salud.

A través de una formación continua y gracias a una gran flexibilidad horaria que se ajusta a la disponibilidad de todos, las actividades impulsadas por el colectivo DRAW fomentanla inclusión social de ciertos sectores de la comunidad.

Este proyecto intenta potenciar las artes visuales y la artesanía en el barrio de Drumchapel y sus alrededores a través de un espacio de trabajo informal en el que los participantes pueden descubrir y desarrollar su potencial artístico. Esta metodología intenta mejorar el acceso a la educación, la formación, puestos de trabajo, la autoconfianza y la transferencia de conocimientos, así como el desarrollo cultural del barrio en general.

Entre los diferentes proyectos desarrollados por DRAW destacan especialmente «Step Up» y «Photographer», proyectos que trabajan las técnicas artísticas con numerosas madres jóvenes de la zona y un taller de fotografía que ha documentado cinco generaciones de habitantes de Drumchapel, respectivamente. Estas actividades y muchas otras, como por ejemplo los diversos talleres de pintura sobre pared, diseño, decoración o mosaicos

realizados por DRAW, son valiosos ejemplos de actividades orientadas a potenciar la inclusión social en una comunidad amplia, diversa e intergeneracional.

Más información:www.draw.org.uk

© W

iMB

Y!

71

Hoogvliet

Hoo

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porSuzanne Strum

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

oogv

liet

72

Hoogvliet

WiMBY! New methodologies for urban development planning

The different projects set in motion by the WIMBY! foundation in the city of Hoogvliet have permitted the reactivation of the social fabric of this impoverished town, transforming it into a socially regenerated and culturally active area.

36.619 inhab., The Netherlands

Eng

lish

73

WiMBY! (Welcome into My Back Yard) is a small foundation created in 1999 that until last year worked in Hoogvliet, a young, highly impoverished town situated in the vicinity of Rotterdam. The principal objective of WiMBY! was to intervene on social issues such as individualisation, exclusion of immigrants or the high number of adolescent mothers in ethnic minorities through architecture, urban planning and educational and artistic projects. At the same time, the foundation promoted the preservation of the green spaces, new forms of communal housing and the participation of the inhabitants in the process of urban regeneration. It was ultimately a question of developing and implementing, through an empirical and pragmatic approach, a series of highly specific projects that would help to establish the foundations for the future of this town.

The initiatives promoted through WiMBY! were numerous and highly diverse in typology. The «Hoogvliet Inside Out» project, for exemple, consisted of taking portraits of hundreds of Hoogvliet inhabitants that were then enlarged and posted around the city in order to awaken a feeling of belonging, pride and identity among the citizens. Under the name of «SchoolParasites», three module-shaped classrooms were installed in order to raise awareness among the citizens of the role of education in the regeneration processes of the social fabric. One of the most wide-ranging projects was the park of Vila Heerlijkheid. This space was conceived as a great eco-friendly leisure area, with sports zones and spaces devoted to different events. The project has grown since its inception thanks to private investment. Currently there is even a lake in the park, which integrates different constructions, small islands, etc. Different associations and foundations work in this space

on a permanent basis, undertaking projections, setting up parties and festivals. Heerlijkheid is one of the main centres of activity of the town, a green leisure space managed by the Hoogvliet inhabitants themselves.

The refreshing effect that the WiMBY! project has had on Hoogvliet’s social fabric is obvious. The transformation of its previously lifeless, under-utilised suburbs into one of the most animated areas of the Rotterdam region has made it possible for the town to be taken off a «blacklist» that includes some of the most criminality- and poverty-ridden areas in Holland.

By July 2007 its purpose was achieved and its projects were completed; some of them have been transferred to other organisations that wish to continue the work started by WiMBY! In November 2007 its Tramhuis headquarters were closed and it withdrew from Hoogvliet.

More information:www.wimby.nl

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

oogv

liet

74

Cat

alà

75

Hoogvliet

WiMBY! Noves metodologies de planificació urbanística

Els diversos projectes posats en marxa per la fundació WIMBY! a la ciutat de Hoogvliet van permetre reactivar el teixit social d’aquesta població empobrida i convertir-la en una àrea socialment regenerada i culturalment activa.

36.619 hab., Països Baixos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

oogv

liet

76

WiMBY! (Welcome into My Back Yard) és un petita fundació creada l’any 1999 que fins l’any passat treballava a Hoogvliet, una jove ciutat situada a prop de Rotterdam amb un alt grau d’empobriment. L’objectiu principal de WiMBY! era intervenir en problemàtiques socials com la individualització, l’exclusió dels immigrants o el gran nombre de mares adolescents de minories ètniques a través de l’arquitectura, la planificació urbanística i els projectes pedagògics i artístics. Al mateix temps, la fundació promovia la preservació dels espais verds, les noves formes d’habitatge col·lectiu i la participació dels habitants en la renovació urbana. Es tractava, en definitiva, de desenvolupar i implementar, a través d’un apropament empíric i pragmàtic, una sèrie de projectes altament específics que ajudessin a establir els fonaments per al futur d’aquesta ciutat.

Les iniciatives promogudes des de WiMBY! van ser moltes i de molt diversa tipologia. El projecte «Hoogvliet Inside Out», per exemple, va consistir a fer retrats a centenars d’habitants de Hoogvliet, que posteriorment es van ampliar i es van penjar pels carrers de la ciutat, amb l’objectiu de despertar un sentiment de pertinença, orgull i identitat entre els ciutadans. Sota el nom «SchoolParasites» es van instal·lar tres aules en forma de mòduls per sensibilitzar els ciutadans sobre el paper de l’educació en els processos de regeneració del teixit social. Un dels projectes de més envergadura va ser el parc Vila Heerlijkheid. Aquest espai es va concebre com una gran zona d’esbarjo ecològica, amb zones esportives i espais destinats a diferents esdeveniments. El projecte ha crescut des de la seva creació gràcies a la inversió privada. Actualment, a dins del parc hi ha, fins hi tot, un llac on s’integren diferents construccions, petits illots, etc. En aquest espai hi treballen

de manera permanent diferents associacions i fundacions que duen a terme projeccions, festes i festivals. Heerlijkheid és un dels principals centres d’activitat de la ciutat, un espai d’oci verd que està gestionat pels mateixos habitants de Hoogvliet.

L’efecte reparador que ha tingut el projecte WiMBY! en el teixit social de Hoogvliet és evident. La transformació dels seus suburbis, inanimats i amb escassa activitat, en una de les zones més animades de la regió de Rotterdam ha fet possible que la ciutat hagi deixat de formar part de la «llista negra» on figuren algunes de les zones amb més problemes de criminalitat i pobresa d’Holanda.

El juliol del 2007 la seva intervenció es va completar i van finalitzar els seus projectes; alguns d’ells es van traspassar a altres organitzacions que volen continuar la feina iniciada per WiMBY! El novembre de 2007 la seva seu de Tramhuis es va tancar i es van retirar de Hoogvliet.

Més informació:www.wimby.nl

Cas

tella

no77

Hoogvliet

WiMBY! Nuevas metodologías de planificación urbanística

Los diversos proyectos puestos en marcha por la fundación WiMBY! en la ciudad de Hoogvliet permitieron reactivar el tejido social de esta población empobrecida y convertirla en un área socialmente regeneraday culturalmente activa.

36.619 hab., Países Bajos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dH

oogv

liet

78

WiMBY! (Welcome into my Back Yard) es una pequeña fundación creada en el año 1999 que, hasta el año pasado, trabajaba en Hoogvliet, una joven ciudad situada cerca de Rotterdam con un alto grado de empobrecimiento. El principal objetivo de WiMBY! era intervenir en problemáticas sociales como la individualización, la exclusión de los inmigrantes o el gran número de madres adolescentes de minorías étnicas a través de la arquitectura, la planificación urbanística y los proyectos pedagógicos y artísticos.Al mismo tiempo, la fundación promovía la preservación de los espacios verdes, las nuevas formas de vivienda colectiva y la participación de los habitantes en la renovación urbana. Se trataba, en definitiva, de desarrollar e implementar, a través de un acercamiento empírico y pragmático, una serie de proyectos altamente específicos que ayudarana asentar los cimientos para el futuro de esta ciudad.

Las iniciativas promovidas desde WiMBY! fueron muchas y de muy diversa tipología. El proyecto «Hoogvliet Inside Out», por ejemplo, consistió en hacer retratos a centenares de habitantes de Hoogvliet, que posteriormente se ampliaron y se colgaron por las calles de la ciudad, con el objetivo de despertar un sentimiento de pertenencia, orgullo e identidad entre los ciudadanos. Bajo el nombre «SchoolParasites» se instalaron tres aulas en forma de módulos para sensibilizar a los ciudadanos sobre el papel de la educación en los procesos de regeneración del tejido social. Uno de los proyectos de más envergadura fue el parque Villa Heerlijkheid. Este espacio se concibió como una gran zona de recreo ecológica, con zonas deportivas y espacios destinados a diferentes acontecimientos. El proyecto ha crecido desde su creación gracias a la inversión privada. Actualmente, dentro del

parque hay, incluso, un lago donde se integran diferentes construcciones, pequeños islotes, etc. En este espacio trabajan permanentemente distintas asociaciones y fundaciones que llevan a cabo proyecciones, fiestas y festivales. Heerlijkheid es uno de los principales centros de actividad de la ciudad, un espacio de ocio verde que está gestionado por los propios habitantes de Hoogvliet.

El efecto reparador que ha tenido el proyecto WiMBY! en el tejido social de Hoogvliet es evidente. La transformación de sus suburbios, inanimados y con escasa actividad, en una de las zonas más animadas de la región de Rotterdam ha hecho posible que la ciudad haya dejado de formar parte de la lista negra donde figuran algunas de las zonas con más problemas de criminalidad y pobreza de Holanda.

En julio de 2007, su intervención se completó y finalizaron sus proyectos; algunos se traspasaron a otras organizaciones que quieren continuar el trabajo iniciado por WiMBY!En noviembre de 2007, su sede de Tramhuis se cerró y se retiraronde Hoogvliet.

Más información:www.wimby.nl

© T

ràns

it P

roje

ctes

79

Medellin

Mdn

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porSergi Frías

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin8

0

Medellin

Desearte Paz

Desearte Paz (Wishing you Peace) generates spaces for encounters, reflection and action through Contemporary Art. The project promotes the building of bridges between communities at risk of social exclusion and the different social, governmental, artistic and academic structures, in order to find new ways of resolving the social realities and to strengthen a culture of peace.

2.223.078 inhab., Colombia

Eng

lish

81

The Paul Bardwell contemporary art gallery of Medellin and the Catalan organisation of specialists in cultural management Trànsit Projectes have maintained a relationship of ongoing cooperation since the year 2004. The result of this collaboration is Desearte Paz, a platform dedicated to promoting the creation and dissemination of contemporary art, through which the artists analyse and become involved in the city’s social, academic, institutional and artistic structures that work towards a culture of peace. In this way, the artists become true socio-educational agents who promote the social inclusion of communities with a high risk of exclusion, and provide them with spaces that allow them to embark on a journey of self-knowledge, to liberate their creativity and to boost their identity and projection. In Medellin the project is being developed shoulder to shoulder with 8 primary and secondary schools, the Faculty of Arts of the University of Antioquia, over 15 NGOs that are active in the city and Secretaries’ Offices of the City Hall of Medellin, which enable the project’s true impact on and articulation with the territory.

The «Social Labs», or «socio-artistic laboratories», are participation spaces where artists, students, communities and professionals from the fields of culture and social development produce teaching programmes, artistic production processes and academic seminars revolving around the different social problems. The Social Labs have dealt with, among other issues, physical disabilities, forced displacements, inclusion of young people in the construction of the community, violence against women or human rights in penitentiaries. These socio-artistic labs have served to generate artistic creation processes that have given rise to exhibitions in both Medellin and in other cities in

Colombia and the rest of the world (Barcelona, Cork and Washington).

Between the years 2005 and 2008, the project’s activities have facilitated over 80 international trips for artists and professionals from the fields of culture and social development, over 150 conferences to strengthen the processes of students and social organisations, the production of 20 exhibitions with a powerful political and social charge, sixteen documentaries, a book and 22 workshops headed by artists and social organisations. Over 5000 people between school and university students, artists and at-risk communities have participated in the different processes of artistic and educational production that the project generates.

Today Desearte Paz, which started life as a pilot project under the motto of Redesearte Paz (Rewishing you Peace), serves as a model for cultural organisations such as Base 7 of Sao Paulo, Matucana Cien of Santiago de Chile, Funarte of Estelí-Nicaragua and Can Xalant of Mataró. In the future, the project plans to internationally strengthen a network of cultural agents that, through contemporary art, will promote processes, projects and interventions to reinforce the processes of citizens’ participation, raising awareness of and giving access to the cultural capital of people and collectives in situationsof disadvantage.

More information:www.deseartepaz.org

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin8

2

Cat

alà

83

Medellín

Desearte Paz

Desearte Paz genera espais de trobada, reflexió i acció a través de l’art contemporani. El projecte promou la construcció de ponts entre les comunitats amb risc d’exclusió social i les diferents estructures socials, governamentals, artístiques i acadèmiques per trobar noves formes de resoldre les realitats socials i enfortir una cultura de pau.

2.223.078 hab., Colòmbia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín8

4

La galeria d’art contemporani Paul Bardwell de Medellín i l’organització catalana especialista en gestió cultural Trànsit Projectes han mantingut una relació de cooperació contínua des de l’any 2004. Fruit d’aquesta col·laboració sorgeix Desearte Paz, una plataforma dedicada a promoure la creació i difusió de l’art contemporani a través de la qual els artistes analitzen i s’involucren en les estructures socials, acadèmiques, institucionals i artístiques de la ciutat en pro d’una cultura de pau. D’aquesta manera, els artistes es converteixen en autèntics agents socioeducatius que promouen la inclusió social de comunitats d’alt risc d’exclusió i els proporcionen espais que permeten acostar-se al seu autoconeixement, alliberar la seva creativitat i potenciar la seva identitat i projecció. A Medellín, el projecte es desenvolupa braç a braç amb vuit escoles d’educació primària i secundària, la Facultat d’Arts de la Universitat d’Antiòquia, més de quinze ONG actives a la ciutat i secretaries de l'alcaldia de Medellín, que permeten l’impacte i articulació real del projecte amb el territori.

Els Social Labs o «laboratoris socioartístics» són espais de participació on els artistes, estudiants, comunitats i professionals de la cultura i el desenvolupament social produeixen programes pedagògics, processos de producció artística i seminaris acadèmics entorn de diferents problemàtiques socials. Els Social Labs han tractat, entre altres qüestions, les discapacitat físiques, el desplaçament forçat, la inclusió de la joventut en la construcció comunitària, la violència contra les dones o els drets humans en els centres penitenciaris. Aquests laboratoris socioartístics han servit per generar processos de creació artística que han donat peu a exposicions tant a Medellín, com a tres ciutats de Colòmbia i de la resta del món (Barcelona, Cork i Washington).

Entre els anys 2005 i 2008, l’activitat del projecte s’ha traduït en més de 80 viatges internacionals per a artistes i professionals de la cultura i el desenvolupament social, més de 150 conferències per enfortir els processos educatius dels estudiants i les organitzacions socials, la producció de 20 exposicions amb una forta càrrega política i social, 16 documentals, un llibre, així com 22 tallers liderats per artistes i organitzacions socials. Més de 5.000 persones entre estudiants escolars, universitaris, artistes i comunitats en risc han participat dels diferents processos de producció artística i educativa que genera el projecte.

Avui, Desearte Paz, que va començar amb un projecte pilot sota la consigna de Redesearte Paz, serveix de model a altres organitzacions culturals com Base 7 de São Paulo, Matucana Cien de Santiago de Xile, FUNARTE d'Estelí-Nicaragua i Can Xalant de Mataró. En el futur, el projecte pretén enfortir a escala internacional una xarxa d’agents culturals que a trevés de l’art contemporani promoguin processos, projectes i intervencions per enfortir els processos de participació ciutadana, sensibilització i accés al capital cultural de les persones i col·lectius en situació de desavantatge.

Més informació:www.deseartepaz.org

Cas

tella

no8

5

Medellín

Desearte Paz

Desearte Paz genera espacios de encuentro, reflexión y acción a través del arte contemporáneo. El proyecto promueve la construcción de puentes entre las comunidades con riesgo de exclusión social y las distintas estructuras sociales, gubernamentales, artísticas y académicas para encontrar nuevas formas de resolver las realidades sociales y fortalecer una cultura de paz.

2.223.078 hab., Colombia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín8

6

La galería de arte contemporáneo Paul Bardwell de Medellín y la organización catalana especialista en gestión cultural Trànsit Projectes han mantenido una relación de cooperación continua desde el año 2004. Fruto de esta colaboración surge Desearte Paz, una plataforma dedicada a promover la creación y difusión del arte contemporáneo a través de la cual los artistas analizan y se involucran en las estructuras sociales, académicas, institucionales y artísticas de la ciudad en pro de una cultura de paz. De este modo, los artistas se convierten en auténticos agentes socioeducativos que promueven la inclusión social de comunidades con alto riesgo de exclusión y les proporcionan espacios que permitan acercarse a su autoconocimiento, liberar su creatividad y potenciar su identidad y proyección. En Medellín, el proyecto se desarrolla hombro a hombro con ocho escuelas de educación primaria y secundaria, la Facultad de Artes de la Universidad de Antioquía, más de quince ONG activas en la ciudad y secretarías de la Alcaldía de Medellín, que permiten el impacto y la articulación real del proyecto con el territorio. Los Social Labs o «laboratorios socio-artísticos» son espacios de participación donde artistas, estudiantes, comunidades y profesionales de la cultura y el desarrollo social producen programas pedagógicos, procesos de producción artística y seminarios académicos en torno a diferentes problemáticas sociales. Los Social Labs han tratado, entre otras cuestiones, las discapacidades físicas, el desplazamiento forzado, la inclusión de la juventud en la construcción comunitaria, la violencia contra las mujeres o los derechos humanos en los centros penitenciarios. Estos laboratorios socio-artísticos han servido para generar procesos de creación artística que han dado pie a

exposiciones tanto en Medellín como en otras ciudades de Colombia y del resto del mundo (Barcelona, Cork y Washington).

Entre los años 2005 y 2008, la actividad del proyecto se ha traducido en más de 80 viajes internacionales para artistas y profesionales de la cultura y el desarrollo social, más de 150 conferencias para fortalecer los procesos de los estudiantes y las organizaciones sociales, la producción de 20 exposiciones con una fuerte carga política y social, 16 documentales, un libro, así como 22 talleres liderados por artistas y organizaciones sociales. Más de 5.000 personas entre estudiantes escolares, universitarios, artistas y comunidades en riesgo han participado de los diferentes procesos de producción artística y educativa que genera el proyecto.

Hoy, Desearte Paz, que comenzó como un proyecto piloto bajo la consigna de Redesearte Paz, sirve de modelo a organizaciones culturales como Base 7 de São Paulo, Matucana Cien de Santiago de Chile, FUNARTE de Estelí-Nicaragua y Can Xalant de Mataró. En el futuro, el proyecto planea fortalecer a escala internacional una red de agentes culturales que a través del arte contemporáneo promuevan procesos, proyectos e intervenciones para fortalecer los procesos de participación ciudadana, sensibilización y acceso al capital cultural de las personas y los colectivos en situación de desventaja.

Más información:www.deseartepaz.org

© Id

eodi

seño

87

Medellin

Mdn

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porTomás Guido

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin8

8

Medellin

Ideodiseño

Ideodiseño (Ideodesign) is a project that uses design as an element to regenerate the social, environmental and cultural fabric. Through recovering and recycling the waste produced in the city of Medellin, this initiative produces objects and generates collective knowledge inside the community.

2.223.078 inhab., Colombia

Eng

lish

89

The Ideodiseño project is the continuation of the investigation called «The design of need», carried out by Juan David Uribe Saavedra. Uribe’s research consisted of compiling and filing images of what was happening in the streets of Medellin, a city with over 2 million inhabitants and an unemployment and informal worker rate of 51.5%. In this scenario, over 4.000 people devote themselves to separating the tons of waste produced in Medellin, to then supply the more than 1.800 collection centres for recycled material spread around the city.

Based on the data obtained by Juan David Uribe on which classes of materials are dumped and why, Ideodiseño is engaged in community work that produces functional, culturally defined and socially responsible objects. Within the framework of this initiative, design becomes a socialising element and a valuable generator of collective knowledge, always acquired through and for the community. Beyond the products themselves, the goal of the project is to transmit the kind of knowledge in the field of design that will be functionally useful to the community and will meet its everyday needs.

Ideodiseño is based on Serge Latouche’s theory of the 8 Rs. This French economist promotes and explores so-called Degrowth, a political and economic current of thought that is in favour of the regular downscaling of economic production with the purpose of addressing the environmental problems that humanity faces. Its principles are: Revaluing the values; Recontextualising the ways we understand reality, raising awareness of the social constructs of poverty; Restructuring the economy and introducing changes in the forms of production; Relocating production and consumption on a local scale;

Redistributing access to natural resources and to richness; Reducing consumption to a level that the biosphere can withstand; Reusing consumer goods and committing to the production of durable articles and to repairing and conserving them, and Recycling in all activities.

More information:www.ideodiseno.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin9

0

Cat

alà

91

Medellín

Ideodiseño

Ideodiseño és un projecte que utilitza el disseny com un element regenerador del teixit social, ambiental i cultural. A partir de la recuperació i el reciclatge dels residus que es produeixen a la ciutat de Medellín, aquesta iniciativa produeix objectes i genera coneixement col·lectiu dins de la comunitat.

2.223.078 hab., Colòmbia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín9

2

El projecte Ideodiseño és la continuació de la investigació «El diseño de la necesidad» desenvolupada per Juan David Uribe Saavedra. La recerca d’Uribe va consistir en la recopilació i l’arxiu d’imatges sobre el que succeïa als carrers de Medellín, una ciutat amb més de dos milions d’habitants i una taxa d’aturats i treballadors informals del 51,5 %. En aquest escenari, més de quatre mil persones es dediquen a separar les tones de residus que es produeixen a Medellín per aprovisionar més de 1.800 centres de recollida de material reciclat repartits per tota la ciutat.

Partint de les dades obtingudes per Juan David Uribe sobre quines classes de materials es rebutgen i per què, Ideodiseño realitza un treball comunitari de confecció d’objectes funcionals, culturalment definits i socialment responsables. En el marc d’aquesta iniciativa, el disseny es converteix en un element socialitzador i en un valuós generador de coneixement col·lectiu pensat sempre des de i per a la comunitat. Més enllà dels productes, el projecte treballa amb l’objectiu de transmetre un coneixement en matèria de disseny que tingui una utilitat funcional per a la ciutadania i estigui en funció de les seves necessitats quotidianes.

Ideodiseño es basa en la teoria de les vuit erres de Serge Latouche. Aquest economista francès promou i explora l’ anomenat «decreixement», pensament polític i econòmic favorable a la disminució regular de la producció econòmica amb l’objectiu de solucionar els problemes mediambientals als quals s'enfronta la humanitat. Els seus principis són: Revaluar els valors; Recontextualitzar les formes d’entendre la realitat prenent consciència de la construcció social de la pobresa; Reestructurar l'economia i introduir canvis en les formes de producció; Relocalitzar la producció i el consum a escala

local; Redistribuir l’accés als recursos naturals i a les riqueses; Reduir el consum a la capacitat de càrrega de la biosfera; Reutilitzar el consumisme i apostar per béns perdurables i per la seva reparació i conservació i Reciclar en totes les activitats.

Més informació:www.ideodiseno.com

Cas

tella

no9

3

Medellín

Ideodiseño

Ideodiseño es un proyecto que utiliza el diseño como un elemento regenerador del tejido social, ambiental y cultural.A partir de la recuperación y el reciclaje de los residuos que se producen en la ciudad de Medellín, esta iniciativa produce objetos y genera conocimiento colectivo dentro de la comunidad.

2.223.078 hab., Colombia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín9

4

El proyecto Ideodiseño es la continuación de la investigación «El diseño de la necesidad» desarrollada por Juan David Uribe Saavedra. La investigación de Uribe consistió en la recopilación y el archivo de imágenes sobre lo que sucedía en las calles de Medellín, una ciudad con más de dos millones de habitantes y una tasa de parados y trabajadores informales del 51,5 %. En este escenario, más de cuatro mil personas se dedican a separar las toneladas de residuos que se producen en Medellín para aprovisionar más de 1.800 centros de recogida de material reciclado repartidos por toda la ciudad. Partiendo de los datos obtenidos por Juan David Uribe sobre qué clases de materiales se rechazan y por qué, Ideodiseño hace un trabajo comunitario de confección de objetos funcionales, culturalmente definidos y socialmente responsables. En el marco de esta iniciativa, el diseño se convierte en un elemento socializador y en un valioso generador de conocimiento colectivo pensado siempre desde y para la comunidad. Más allá de los productos, el proyecto trabaja con el objetivo de transmitir un conocimiento en materia de diseño que tenga una utilidad funcional para la ciudadanía y esté en función de sus necesidades cotidianas.

Ideodiseño se basa en la teoría de las ocho erres de Serge Latouche. Este economista francés promueve y explora el denominado «decrecimiento», pensamiento político y económico favorable a la disminución regular de la producción económica con el objetivo de solucionar los problemas medioambientales a los que se enfrenta la humanidad. Sus principios son: Revaluar los valores; Recontextualizar las formas de entender la realidad tomando conciencia de la construcción social de la pobreza; Reestructurar la economía e introducir cambios en las

formas de producción; Relocalizar la producción y el consumo a escala local; Redistribuir el acceso a los recursos naturales y a las riquezas; Reducir el consumo a la capacidad de carga de la biosfera; Reutilizar el consumismo y apostar por bienes perdurables y por su reparacióny conservación y Reciclar en todaslas actividades.

Más información:www.ideodiseno.com

95

Medellin

Mdn

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porMiquel AdriàFelipe LealStefano Boeri ©

Mun

icip

io d

e M

edel

lín

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin9

6

Medellin

Medellín, la más educada

The «Medellín, la más educada» («Medellin, the best educated») project combated social inequality and violence through an ambitious master plan of infrastructures and various programmes connected with quality education and social urban planning. The application of the plan and the excellent way it has been managed has produced an integral improvement in the city’s infrastructures and social fabric.

2.223.078 inhab., Colombia

Eng

lish

97

In the year 1999 fifty people headed by Sergio Fajardo organised themselves under the motto of Citizens’ Commitment and created an independent civic movement in order to actively participate in the politics of the city of Medellin. The group finally won the city hall and began their mandate on 1 January 2004. Under the slogan «Medellín la més educada», the movement combated social inequality and violence, guaranteeing quality education for all the citizenry. These advances took place in parallel to an ambitious master plan of infrastructures and to the drawing up of programmes connected with entrepreneurial culture, participative budgets and social urban planning.

The new Medellin cable car and metro, the reform of thoroughfares such as the Carabobo road and the construction of new bridges and squares have improved urban mobility and re-established links between the different parts of the city that were previously separated and antagonised. In addition, the so-called parks-libraries, a series of cutting-edge buildings equipped with computer rooms with internet connection, libraries, auditoriums and exhibition spaces have encouraged reading, contact with painting, literature, science and technology, benefiting over 1 million people in under a year.

Thanks to the various initiatives undertaken in the field of education between 2004 and 2007, Medellin has become the first city in Colombia to offer schooling with integral care in health, education, nutrition and recreation to boys and girls of pre-school age. Children’s education has also seen an increase of over nine percent in the same time period. The general improvement in the field of education has led to an increase in the number of young people in the system, expanding their opportunities for training and facilitating their access to the labour market.

Medellin has also experienced a decrease in violence, one of the major problems afflicting the Colombian city. Proof of this is the fact that the years of application of the plan have seen the lowest homicide rates of the past 28 years, situating Medellin below the average of the nation and of the principal Latin American cities. A symptom of this change has been the reduction in the index of repeat offenders in the Medellin penitentiaries, which has gone from 33% in the year 2003 to the current 13%.

More information:www.sergiofajardo.com

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lin9

8

Cat

alà

99

Medellín

Medellín, la más educada

El projecte «Medellín, la más educada» va combatre les desigualtats socials i la violència a través d’un ambiciós pla mestre d’infraestructures i diversos programes relacionats amb l’educació de qualitat i l’urbanisme social. L’aplicació del pla i la seva bona gestió s’han traduït en una millora integral de les infraestructures i el teixit socialde la ciutat.

2.223.078 hab., Colòmbia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín10

0

L’any 1999 cinquanta persones liderades per Sergio Fajardo es van organitzar sota el lema Compromiso ciudadano i van crear un moviment cívic independent per participar activament en la política de la ciutat de Medellín. Finalment, el grup va arribar a l’alcaldia i va començar la seva gestió l’1 de gener de 2004. Sota la consigna «Medellín, la más educada», el moviment va combatre les desigualtats socials i la violència garantint una educació de qualitat per a tota la ciutadania. Aquests avenços es van realitzar de forma paral·lela a un ambiciós pla mestre d’infraestructures i mitjançant l’elaboració de programes relacionats amb la cultura emprenedora, els pressupostos participatius i l’urbanisme social.

El nou telefèric i el metro de Medellín, la reforma de vies com la carretera de Carabobo i la construcció de nous ponts i places han servit per millorar la mobilitat ciutadana i per restablir la comunicació entre diverses parts de la ciutat que anteriorment es trobaven separades i enfrontades. D'altra banda, els anomenats parcs-biblioteca, una sèrie d’edificis d’última generació equipats amb sales d’ordinadors amb connexió a Internet, biblioteques, auditoris i espais expositius, han afavorit la lectura, el contacte amb la pintura, la literatura, la ciència i la tecnologia, i han beneficiat en menys d’un any a més d’un milió de persones.

Gràcies a diverses iniciatives realitzades en el camp de l’educació, entre 2004 i 2007, Medellín s’ha convertit en la primera ciutat de Colòmbia a oferir una escolarització amb una atenció integral en salut, educació, alimentació i recreació, a nens i nenes de preescolar. Així mateix, l'educació infantil ha augmentat en més d’un nou per cent entre els mateixos anys. La millora general en el camp educatiu ha permès augmentar el nombre de joves dins del sistema, ampliant les seves oportunitats de

formació i facilitant-los l’accés al mercat laboral.

Medellín també ha millorat en matèria de violència, una de les altres grans problemàtiques de la ciutat colombiana. Prova d’això és el fet que al llarg dels anys d’aplicació del pla s’hagin registrat les taxes d’homicidis més baixes dels últims 28 anys, que han situat a Medellín per sota de la mitjana nacional i de les principals ciutats llatinoamericanes. Símptoma d’aquest canvi ha estat la disminució de l’índex de reincidència en els centres penitenciaris de Medellín, que ha passat del 33 % de l’any 2003a l'actual 13 %.

Més informació:www.sergiofajardo.com

Cas

tella

no10

1

Medellín

Medellín, la más educada

El proyecto «Medellín, la más educada» combatió las desigualdades sociales y la violencia a través de un ambicioso plan maestro de infraestructuras y diversos programas relacionados con la educación de calidad y el urbanismo social. La aplicación del plan y su buena gestión se han traducido en una mejora integral de las infraestructurasy el tejido social de la ciudad.

2.223.078 hab., Colombia

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

edel

lín10

2

En el año 1999, cincuenta personas lideradas por Sergio Fajardo se organizaron bajo el lema Compromiso ciudadano y crearon un movimiento cívico independiente para participar activamente en la política de la ciudad de Medellín. Finalmente, el grupo llegó a la alcaldía y comenzó su gestión el 1 de enero de 2004. Bajo la consigna «Medellín, la más educada», el movimiento combatió las desigualdades sociales y la violencia garantizando una educación de calidad para toda la ciudadanía. Estos avances se realizaron de forma paralela a un ambicioso plan maestro de infraestructuras y mediante la elaboración de programas relacionados con la cultura emprendedora, los presupuestos participativos y el urbanismo social.

El nuevo teleférico y el metro de Medellín, la reforma de vías como la carretera de Carabobo y la construcción de nuevos puentes y plazas han servido para mejorar la movilidad ciudadana y para restablecer la comunicación entre distintas partes de la ciudad que anteriormente se encontraban separadas y enfrentadas. Por otra parte, los llamados parques-biblioteca, una serie de edificios de última generación equipados con salas de ordenadores con conexión a Internet, bibliotecas, auditorios y espacios expositivos, han favorecido la lectura, el contacto con la pintura,la literatura, la ciencia y la tecnología, y han beneficiado en menos de un año a más de un millón de personas.

Gracias a varias iniciativas realizadas en el campo de la educación, entre 2004 y 2007, Medellín se ha convertido en la primera ciudad de Colombia en ofrecer una escolarización con una atención integral en salud, educación, alimentación y recreación a niños y niñas de preescolar. Asimismo,la educación infantil ha aumentado en más de un nueve por ciento

entre los mismos años. La mejora general en el campo educativo ha permitido aumentar el número de jóvenes dentro del sistema ampliando sus oportunidades de formación y facilitándoles el acceso al mercado laboral.

Medellín también ha mejorado en materia de violencia, una de las otras grandes problemáticas de la ciudad colombiana. Prueba de ello es que,a lo largo de los años de aplicacióndel plan, se han registrado las tasasde homicidios más bajas de los últimos veintiocho años, lo que ha situado a Medellín por debajo del promedio nacional y de las principales ciudades latinoamericanas.Un síntoma de este cambio ha sido la disminución del índice de reincidencia en los centros penitenciarios de Medellín, que ha pasado del 33 %del año 2003 al actual 13 %.

Más información:www.sergiofajardo.com

103

Mexico DF

Mxc

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porFelipe Leal ©

Uni

vers

idad

Nac

iona

l Aut

ónom

a de

Méx

ico

(UN

AM

)

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F10

4

Textum FicticiumTextum Ficticium

Mexico DF

The Integral Plan for the University City of Mexico DF

The Integral Plan for the University City of Mexico DF has improved transport, the public space and the artistic and architectural heritage of this campus that, with over 200.000 people,is a «city within a city».

8.841.916 inhab., Mexico

Eng

lish

105

The Integral Plan for the University City of Mexico DF is a programme designed and directed by the Special Projects Coordination of the UNAM (National Autonomous University of Mexico), born to provide solutions to a variety of problems that affected this campus with a total extension of 730 hectares and home to approximately 120.000 students and 80.000 academics and workers. Initiated in June 2005 with the support of the University Trust, the Plan proposed three fields of action: improvements in transportation, technological renewal and maintaining both the public space of the campus and its artistic and architectural heritage.

The application of the Plan, which was completed in July 2008, has managed to end the serious problems of mobility affecting the road network derived from the indiscriminate parking of vehicles and the uncontrolled proliferation of informal vendors. The implantation of several pedestrian zones and a bicycle circuit with over 6.000 users, together with new buses (used daily by over 15.000 people), plus the creation of 2.400 parking spaces, have served to create more passable, green and safe public spaces. The plan has also permitted recovering the original image of the Campus thanks to illuminating seven murals and two buildings and to refurbishing five emblematic facades such as that of the Faculty of Medicine or the building of the Biomedical Research Institute. In addition, a major technological improvement has been undertaken with the installation of a wi-fi network for the entire campus area.

The decision to open the doors of the university during the weekends and to organise different cultural activities has allowed this new city model to benefit both the student and teacher population and the residents of the surrounding districts. All of these improvements were decisive

in declaring the Central Campus a World Heritage Site at the UNESCO World Heritage Convention held in Christchurch, New Zealand, on 2 July 2007.

More information:www.unam.mxwww.pumabus.unam.mxwww.tucomunidad.unam.mx

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

exic

o D

F10

6

Cat

alà

107

Mèxic DF

Pla Integral per a la Ciutat Universitària de Mèxic DF

El Pla Integral per a la Ciutat Universitària de Mèxic DF ha servit per millorar el transport, l’espai públic i el patrimoni artístic i arquitectònic d’aquest campus que, amb més de 200.000 persones, és una «ciutat dins de la ciutat».

8.841.916 hab., Mèxic

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

èxic

DF

108

El Pla Integral per la Ciutat Universitària de Mèxic DF és un programa dissenyat i dirigit per la Coordinació de Projectes Especials de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México), que va néixer per donar resposta a diverses problemàtiques que tenien lloc en aquest campus de 730 hectàrees d’extensió total i on conviuen aproximadament 120.000 estudiants i 80.000 acadèmics i treballadors. Iniciat el juny del 2005 amb el suport del Patronat Universitari, el Pla proposava tres àmbits d’actuació: la millora del transport, la renovació tecnològica i el manteniment tant de l’espai públic del campus com del seu patrimoni artístic i arquitectònic.

Amb l’aplicació del Pla, finalitzat el juliol del 2008, s’ha aconseguit posar fi als greus problemes de mobilitat derivats de la circulació i l’estacionament indiscriminat de vehicles i la descontrolada proliferació del comerç informal. La implantació de diverses zones de vianants i un circuit de bicicletes amb més de 6.000 usuaris, juntament amb els nous autobusos (utilitzats diàriament per més de 15.000 persones) i la creació de 2.400 places de pàrquing, han servit per crear uns espais públics més transitables, verdsi segurs. El pla també ha permès recuperar la imatge original del campus gràcies a la il·luminació de set murals i dos edificis i a la rehabilitació de cinc façanes emblemàtiques com la de la Facultat de Medicina o la de l’edifici de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques. Així mateix, s’ha dut a terme una important millora tecnològica amb la instal·laciód’una xarxa wi-fi per a tota l’àreadel campus.

La decisió d’obrir les portes de la Universitat durant els caps de setmana i l'organització de diverses activitats culturals han permès que aquest nou model de ciutat

beneficiés tant la població estudiantil i docent com els residents dels barris circumdants. Totes aquestes millores van ser decisives per declarar el campus central Patrimoni Cultural de la Humanitat davant la convenció mundial de Patrimoni de la UNESCO, a Christchurch, Nova Zelanda,el 2 de juliol del 2007.

Més informació:www.unam.mxwww.pumabus.unam.mxwww.tucomunidad.unam.mx

Cas

tella

no10

9

México DF

Plan Integral para la Ciudad Universitaria de México DF

El Plan Integral para la Ciudad Universitaria de México DF ha servido para mejorar el transporte, el espacio público y el patrimonio artístico y arquitectónico de este campus que, con más de 200.000 personas, es una «ciudad dentro de la ciudad».

8.841.916 hab., México

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dM

éxic

o D

F11

0

El Plan Integral para la Ciudad Universitaria de México DF es un programa diseñado y dirigido por la Coordinación de Proyectos Especiales de la UNAM (Universidad Nacional Autónoma de México), que nació para dar respuesta a diversas problemáticas que tenían lugar en este campus de 730 hectáreas de extensión y donde conviven aproximadamente 120.000 estudiantes y 80.000 académicos y trabajadores. Iniciado en junio del 2005 con el apoyo del Patronato Universitario, el plan proponía tres ámbitos de actuación: la mejora del transporte, la renovación tecnológica y el mantenimiento tanto del espacio público del campus como de su patrimonio artístico y arquitectónico.

Con la aplicación del Plan, finalizado en julio del 2008, se ha conseguido poner fin a los graves problemas de movilidad derivados de la circulación y el estacionamiento indiscriminado de vehículos y la descontrolada proliferación del comercio informal. La implantación de varias zonas peatonales y un circuito de bicicletas con más de 6.000 usuarios, junto con los nuevos autobuses (utilizados diariamente por más de 15.000 personas) y la creación de 2.400 plazas de aparcamiento, han servido para crear unos espacios públicos más transitables, verdes y segurosEl plan también ha permitido recuperar la imagen original del campus gracias a la iluminación de siete murales y dos edificios y a la rehabilitación de cinco fachadas emblemáticas, como la de la Facultad de Medicina o la del edificio del Instituto de Investigaciones Biomédicas. Asimismo, se ha realizado una importante mejora tecnológica con la instalación de una red wi-fi para toda el área del campus.

La decisión de abrir las puertas de la Universidad durante los fines de semana y la organización de distintas actividades culturales han

permitido que este nuevo modelo de ciudad beneficiase tanto a la población estudiantil y docente como a los residentes de los barrios circundantes. Todas estas mejoras fueron decisivas para declarar el Campus Central Patrimonio Cultural de la Humanidad ante la convención mundial de Patrimonio de la UNESCO, en Christchurch, Nueva Zelanda,el 2 de julio del 2007.

Más información:www.unam.mxwww.pumabus.unam.mxwww.tucomunidad.unam.mx

111

New York

Nyc

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porMartí Peran ©

The

Cen

ter

for

Urb

an P

edag

ogy

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

112

New York

CUP (The Center for Urban Pedagogy)

CUP (The Center for Urban Pedagogy) has created a new methodology for imparting civic education based on interpretative projects on the city. Through design, audiovisual media, and links with the community, these initiatives contribute in an efficient and innovative manner to democratic participation.

8.214.426 inhab., United States

Eng

lish

113

Initially founded in the year 1997 as an artistic collective, CUP (the Center for Urban Pedagogy) was incorporated in the year 2002 as a not-for-profit organisation that develops different projects on the social and political infrastructure of the built environment. These projects aim to increase the legibility of the world that surrounds us. The organization operates in the field of education through programmes connected with architecture, communication, design, and advocacy.

CUP creates projects about social justice, the urban environment and the practice of democracy, produced in collaboration with designers, community-based oranizations, schools and policymakers. These projects are addressed mainly to sections of society that are more deprived for reasons of race or class, with difficulties accessing basic services such as healthcare or housing. Through these initiatives, between 10.000 and 20.000 people are annually given solid training in the mechanisms of bureaucracy and the urban infrastructures that affect their daily lives. This knowledge equips them with the necessary tools to investigate and change what they see. Citizens recognise themselves within the framework of society and make beneficial choices, for themselves and for their communities.

By creating curricula for high schools, teaching tools in collaboration with community partners, and public programs and exhibits on the built environment, CUP is at the forefront of a new type of civic education that helps to establish the groundwork for democratic participation. Proof of this can be found in the large audiences and wide-ranging impact that CUP’s exhibition programmes, audiovisual productions, and publications are achieving, both nationally and internationally. CUP projects have been presented at a variety of public spaces, art

and architecture fairs, film festivals, and publications. Many of these projects were accompanied by conferences, talks or workshops that complemented the projects and gave a more in-depth treatment to the topics under discussion. Noteworthy among these projects are educational exhibitions on topics of urban renewal (City Without a Ghetto, 2003) and housing rights (Building Codes, 2001); educational programmes on water (Water Underground, 2006) and the infrastructure of the Internet (The Internet is Serious Business, 2008); and media projects on the language of development (Envisioning Development, 2008) and public housing (two episodes of Public Housing Television, 2004). Some of these projects have transcended the borders of the United States and have been presented in, among other spaces, the Netherlands Architecture Institute, the Museum of Contemporary Art of Leipzig and the Italian and American pavilions of the Venice Architecture Biennale.

More information:www.anothercupdevelopment.orgwww.makingpolicypublic.net

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ew Y

ork

114

Cat

alà

115

Nova York

CUP (Centre per la Pedagogia Urbana)

CUP (The Center for Urban Pedagogy) ha creat una nova metodologia per impartir educació cívica basada en l'elaboració de projectes interpretatius sobre la ciutat. A través del disseny, els mitjans audiovisuals i la vinculació amb la comunitat, aquestes iniciatives contribueixen de forma eficaç i innovadora a la participació democràtica.

8.214.426 hab., Estats Units

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ova

York

116

Fundada inicialment l’any 1997 com un col·lectiu artístic, l’any 2002 CUP (the Center for Urban Pedagogy) es va constituir com una organització sense ànim de lucre que desenvolupa diversos projectes relacionats amb la infraestructura social i política de l’entorn construït. Aquests projectes tenen l’objectiu d’augmentar la legibilitat del món que ens envolta. L’organització actua en el camp de l’educació a través de programes relacionats amb l’arquitectura, la comunicació, el disseny i la defensa d’interessos comuns.

CUP crea projectes sobre justícia social, entorn urbà i pràctica democràtica realitzats en col·laboració amb dissenyadors, organitzacions basades en la comunitat, escoles i polítics. Aquests projectes s’adrecen principalment a aquelles franges de la societat més marginades per motius racials o de classe i amb dificultats per accedir a serveis bàsics com la sanitat o l’habitatge. A través d’aquestes iniciatives, entre deu mil i vint mil persones adquireixen anualment una formació sòlida sobre els mecanismes de la burocràcia i les infraestructures urbanes que afecten la seva vida diària. Aquests coneixements els ofereixen les eines necessàries per poder investigar i canviar el que veuen. Els ciutadans es reconeixen a ells mateixos en el marc de la societat i opten per accions que els beneficien a ells i a les seves comunitats.

A través de plans d’estudi als instituts, eines educatives amb col·laboració amb els seus associats comunitaris, així com programes públics i exposicions sobre l’entorn construït, CUP és a l’avantguarda d’un nou tipus d’educació cívica que serveix per sedimentar els fonaments de la participació democràtica. Prova d’això és la gran audiència i l’ampli ressò que aconsegueixen els programes expositius del CUP, les

seves produccions audiovisuals i publicacions, tant en l'àmbit nacional com internacional.

Els projectes del CUP s’han presentat a diversos espais públics, fires d’art i arquitectura, festivals de cinema i publicacions. Molts d’aquests projectes s’han acompanyat amb conferències, xerrades o tallers que han complementat els treballs realitzats i han aprofundit en els diversos temes tractats. Destaquen entre aquests projectes exposicions educatives sobre temes de renovació urbana (City Without a Ghetto, 2003) i drets d’habitatge (Building Codes, 2001); programes educatius sobre l’aigua (Water Underground, 2006) i la infraestructura d’Internet (The Internet is Serious Business [Internet és un afer seriós], 2008); així com també projectes de mitjans en l’idioma del desenvolupament (Envisioning Development [Imaginar el Desenvolupament], 2008) i d’habitatge públic (dos episodis de Public Housing Television [Televisió d’Habitatge Públic], 2004). Alguns d’aquests projectes han traspassat la frontera dels Estats Units i s’han presentat, entre altres espais, a l’Institut d’Arquitectura d’Holanda, al Museu d’Art Contemporani de Leipzig i als pavellons italià i americà de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.

Més informació:www.anothercupdevelopment.orgwww.makingpolicypublic.net

Cas

tella

no11

7

Nueva York

CUP (Centro para la Pedagogía Urbana)

CUP (The Center for Urban Pedagogy) ha creado una nueva metodología para impartir educación cívica basada en la elaboración de proyectos interpretativos sobre la ciudad. A través del diseño, los medios audiovisuales y la vinculación con la comunidad, estas iniciativas contribuyen de forma eficaz e innovadora a la participación democrática.

8.214.426 hab., Estados Unidos

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ueva

Yor

k11

8

Fundada inicialmente en el año 1997 como un colectivo artístico, en el año 2002 CUP (Center for Urban Pedagogy) se constituyó como una organización sin ánimo de lucro que desarrolla varios proyectos relacionados con la infraestructura social y política del entorno construido. Estos proyectos tienen el objetivo de aumentar la legibilidad del mundo que nos rodea. La organización actúa en el campo de la educación a través de programas relacionados con la arquitectura, la comunicación, el diseño y la defensa de intereses comunes.

CUP crea proyectos sobre justicia social, entorno urbano y práctica democrática realizados en colaboración con diseñadores, organizaciones basadas en la comunidad, escuelas y políticos. Estos proyectos se dirigen principalmente a aquellas franjas de la sociedad más marginadas por motivos raciales o de clase y con dificultades para acceder a servicios básicos como la sanidad o la vivienda. A través de estas iniciativas, entre diez mil y veinte mil personas adquieren anualmente una formación sólida sobre los mecanismos de la burocracia y las infraestructuras urbanas que afectan a su vida diaria. Estos conocimientos les ofrecen las herramientas necesarias para poder investigar y cambiar lo que ven. Los ciudadanos se reconocen a sí mismos en el marco de la sociedad y optan por acciones que les benefician a ellos y a sus comunidades.

A través de planes de estudio en los institutos, herramientas educativas en colaboración con los asociados comunitarios, así como programas públicos y exposiciones sobre el entorno construido, CUP está en la vanguardia de un nuevo tipo de educación cívica que sirve para sedimentar los fundamentos de la participación democrática. Prueba de ello son la gran audiencia y la

amplia resonancia que consiguen los programas expositivos del CUP, sus producciones audiovisuales y publicaciones, tanto en el ámbito nacional como internacional.

Los proyectos del CUP se han presentado en diversos espacios públicos, ferias de arte y arquitectura, festivales de cine y también en varias publicaciones. Muchos de estos proyectos se han acompañado con conferencias, charlas o talleres que han complementado los trabajos realizados y han profundizado en los diferentes temas tratados. Destacan, entre estos proyectos, exposiciones educativas sobre temas de renovación urbana (City Without a Ghetto, 2003) y derechos de vivienda (Building Codes, 2001); programas educativos sobre el agua (Water Underground, 2006) y la infraestructura de Internet (The Internet is Serious Business [Internet es un asunto serio], 2008); así como proyectos de medios en el idioma del desarrollo (Envisioning Development [Imaginar el Desarrollo], 2008) y de vivienda pública (dos episodios de Public Housing Television [Televisión de Vivienda Pública], 2004). Algunos de estos proyectos han traspasado la frontera de los Estados Unidos y se han presentado, entre otros espacios, en el Instituto de Arquitectura de Holanda, en el Museo de Arte Contemporáneo de Leipzig y en los pabellones italiano y americano de la Bienal de Arquitectura de Venecia.

Más información:www.anothercupdevelopment.orgwww.makingpolicypublic.net

119

Nezahualcóyotl

Nza

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porVerena Andreatta ©

Guc

ahe

SA

de

CV

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ezah

ualc

óyot

l12

0

Nezahualcóyotl

Ciudad Jardín Bicentenario

The project for the Ciudad Jardín Bicentenario (Bicentennial Garden City) has involved the integral recovery of a highly built up and polluted area of the city of Nezahualcóyotl. The initiative has taken the city from an environmental «liability» to an urban, social, environmental and economic «asset».

2.000.000 inhab., Mexico

Eng

lish

121

With 19.324 inhabitants per Km2, the Mexican city of Nezahualcóyotl has one of the highest density ratios in the world. Thus, a space of just 110 hectares housed until early 2005 a completely obsolete sports centre and the Neza I dump, with 10 million tons of waste concentrated in 12 million m3. The pollution of the water, air and land caused by the high concentration of waste posed a serious threat to the health of the citizens.

In order to resolve this situation, and resulting from the synergies between the public and private sphere, the Ciudad Jardín Bicentenario (Bicentennial Garden City) was born, an initiative jointly promoted in March 2005 by the Mexican state and the administration of Nezahualcóyotl and developed by a team of multidisciplinary professionals from the company GUCACHE, S.A. The goal of the project, in keeping with the renovation process of the values of the Mexican left, was the integral recovery of the affected area to take it from being an environmental «liability» to an urban, social, environmental and economic «asset». A complex process of burying and waterproofing the dump, followed by the application of a system of treatment and reuse of the river water, has achieved the complete transformation of the area. At this time, the area is home to two universities with over 3000 pupils; a children’s hospital where 2300 patients are seen on a monthly basis; a new area of sports facilities at the service of 1200 weekly users, plus different green spaces. In total, the initiative has benefited over 2 million inhabitants of Nezahualcóyotl and its entire zone of influence.

Besides transforming Nezahualcóyotl into the first city in Mexico in waste separation and reuse of organic residue, the project has also served to generate jobs and to bring a new

dynamic to the economy of the municipality. 2.600 jobs have been created in the construction sector, and 600 people who previously worked in waste collection have been relocated to a new waste industrialisation plant with a public-private cooperative structure in which the workers themselves have part participation.

More information:www.ciudadjardin.com.mx

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ezah

ualc

óyot

l12

2

Cat

alà

123

Nezahualcóyotl

Ciudad Jardín Bicentenario

El projecte Ciudad Jardín Bicentenario ha suposat la recuperació integral d’una zona altament massificada i contaminada de la ciutat de Nezahualcóyotl. La iniciativa ha permès passar d’un «passiu» ambiental a un «actiu» urbà, social, ecològic i econòmic.

2.000.000 hab., Mèxic

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ezah

ualc

óyot

l12

4

Amb 19.324 habitants per km2, la ciutat mexicana de Nezahualcóyotl té un dels índexs de densitat més alts del món. Així, en un espai de només 110 hectàrees s’ubicaven, fins a començaments de l’any 2005, un centre esportiu totalment obsolet i l’abocador Neza I, amb 10 milions de tones d’escombraries concentrades en 12 milions de m3. La contaminació de l’aigua, l’aire i el sòl provocada per la gran concentració de residus representava una amenaça greuper a la salut dels ciutadans.

Per resoldre aquesta situació,i fruit de les sinergies entre el món públic i el privat, neix Ciudad Jardín Bicentenario, una iniciativa impulsada, el març del 2005, de forma conjunta per l’Estat mexicài l’Administració de Nezahualcóyotl i desenvolupat per un equip de professionals multidisciplinaris de l’empresa GUCACHE, SA. L’objectiu del projecte, en sintonia amb el procés de renovació dels valors de l’esquerra mexicana, va ser la recuperació integral de l’àrea afectada, passant d’un «passiu» ambiental a un «actiu» urbà, social, ecològic i econòmic. Després d’un complex procés de soterrament i impermeabilització de l’abocador i la posterior aplicació d’un sistema de tractament i reutilització d’aigües fluvials, s’ha aconseguit la transformació total de l’àrea. En aquest moment, la zona acull dues universitats amb més de 3.000 alumnes; un hospital infantil on, mensualment, reben consulta 2.300 pacients; una nova àrea d’instal·lacions esportives al servei de 1.200 usuaris setmanals i diversos espais verds. En total, la iniciativa ha suposat un benefici per a més de 2 milions d’habitants de Nezahualcóyotl i de tota la seva zona d’influència.

A més de convertir Nezahualcóyotl en la primera ciutat de Mèxic pel que fa a la separació d’escombraries i la

reutilització de residus orgànics, el projecte ha servit també per generar feina i dinamitzar l’economia del municipi. S’han creat 2.600 llocs de treball en el sector de la construcció i s’han reubicat 600 persones, que anteriorment treballaven recollint escombraries, en una nova planta d’industrialització d’escombraries amb una estructura de cooperativa públicoprivada de la qual els mateixos treballadors tenen part de la participació.

Més informació:www.ciudadjardin.com.mx

Cas

tella

no12

5

Nezahualcóyotl

Ciudad Jardín Bicentenario

El proyecto Ciudad Jardín Bicentenario ha significado la recuperación integral de una zona altamente masificada y contaminada de la ciudad de Nezahualcóyotl. La iniciativa ha permitido pasar de un «pasivo» ambiental a un «activo» urbano,social, ecológico y económico.

2.000.000 hab., México

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dN

ezah

ualc

óyot

l12

6

Con 19.324 habitantes por km2, la ciudad mejicana de Nezahualcóyotl tiene uno de los índices de densidad más altos del mundo. Así, en un espacio de sólo 110 hectáreas se ubicaban, hasta principios del año 2005, un centro deportivo totalmente obsoleto y el vertedero Neza I, con diez millones de toneladas de basura concentradas en doce millones de m3. La contaminación del agua, el aire y el suelo provocada por la gran concentración de residuos representaba una grave amenaza para la salud de los ciudadanos.

Para resolver esta situación, y fruto de las sinergias entre lo público y lo privado, nace Ciudad Jardín Bicentenario, una iniciativa impulsada, en marzo del 2005, de forma conjunta por el Estado mexicano y la Administración de Nezahualcóyotl y desarrollada por un equipo de profesionales multidisciplinares de la empresa GUCACHE, SA. El objetivo del proyecto, en sintonía con el proceso de renovación de los valores de la izquierda mexicana, fue la recuperación integral del área afectada, que pasó de un «pasivo» ambiental a un «activo» urbano, social, ecológico y económico. Tras un complejo proceso de soterramiento e impermeabilización del vertedero y la posterior aplicación de un sistema de tratamiento y reutilización de aguas fluviales, se ha conseguido la total transformación del área. En este momento, la zona acoge dos universidades con más de 3.000 alumnos; un hospital infantil donde, mensualmente, reciben consulta 2.300 pacientes; una nueva área de instalaciones deportivas al servicio de 1.200 usuarios semanales y varias zonas verdes. En total, la iniciativa ha supuesto un beneficio para más de 2 millones de habitantes de Nezahualcóyotl y de toda su zonade influencia.

Además de convertir Nezahualcóyotl en la primera ciudad de México en lo

relativo a la separación de basura y la reutilización de residuos orgánicos, el proyecto ha servido también para generar trabajo y dinamizar la economía del municipio. Se han creado 2.600 puestos de trabajo en el sector de la construcción y se han reubicado 600 personas, que anteriormente trabajaban recogiendo basura, en una nueva planta de industrialización de basura con una estructura de cooperativa público-privada de la que los propios trabajadores tienen parte de la participación.

Más información:www.ciudadjardin.com.mx

127

Santiago de Chile

Sch

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porFelipe Leal ©

Cor

pora

ción

Uni

vers

itari

a de

San

tiago

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

128

Santiago de Chile

University District

The cultural significance and identity of the University District has permitted preserving an historic zone and has become the trigger for the future development of the area. The participation of the educational institutions and of the neighbours has boosted its identity through relationships and cooperation.

5.428.590 inhab., Chile

Eng

lish

129

The project for the University District of Santiago de Chile, a pioneer in Latin America, represents the first initiative for the integral development of a district in Chile. The University District, built during the first half of the past century, occupies a very important place in the collective memory of the city of Santiago. Here are located the universities of Diego Portales, of Andrés Bello, of Santo Tomás, the University of The Americas and a centre of the University of Chile. It is also home to 14 professional institutes, 4 technical training centres and various schools. All these centres accommodate a total of 45.000 pupils who, added to the 20.000 neighbours who reside in the district and the 10.000 users of the area, form a daily population of 80.000 people.

The principal objective of the strategic plan was to consolidate the growth of the district through giving shape to different economic, cultural, urban and social initiatives. In order to carry out the project, the University Corporation of Santiago was created in the year 2002. This organism is what is termed a District Management, a new public-private management model developed by the city hall of Santiago to improve specific sectors of the city.

Firstly, it committed itself to habitability and environmental quality, creating numerous metropolitan green areas such as the O’Higgins Park and the Equestrian Club; local public squares such as Plaza Manuel Rodríguez and different tree-lined avenues for the exclusive use of pedestrians. Multimodal accessibility has been boosted through the metro, a new road axis has been designed and traffic has been limited to the main access roads. It has all served to increase the use of the public space and has caused a growing dynamic of concentration, transforming the district into one of the most powerful functional sub-centres of the city and of the country.

Coinciding with this opening up of the district, numerous educational centres have opened their doors to the neighbours, giving them access to the libraries and computer rooms and organising different cultural activities that promote the integration of the citizens.

More information:www.barriouniversitariosantiago.cl

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

130

Cat

alà

131

Santiago de Xile

Barrio Universitario

La significació cultural i la identitat del Barrio Universitario ha permès preservar una àrea històrica i ha esdevingut el detonant del futur desenvolupament de la zona.La participació de les institucions educatives i dels veïns genera identitat a través de les relacionsila cooperació.

5.428.590 hab., Xile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e X

ile13

2

El projecte del Barrio Universitario de Santiago de Xile, pioner dins de l'Amèrica Llatina, suposa la primera iniciativa de desenvolupament integral d’un barri a Xile. El Barrio Universitario, construït durant la primera meitat del segle passat, ocupa un lloc molt important en la memòria col·lectiva de la ciutat de Santiago. Allà, s’hi ubiquen les universitats Diego Portales, Andrés Bello, Santo Tomás, la de Las Américas i un centre de la Universitat de Xile. També en formen part 14 instituts professionals, 4 de formació tècnica i diversos col·legis. Tots aquests centres acullen 45.000 alumnes que, sumats als 20.000 veïns residents al barri i als 10.000 usuaris de la zona, conformen una població diària d’unes 80.000 persones.

El principal objectiu del pla estratègic era consolidar el creixement del barri a través de la materialització de diverses iniciatives econòmiques, culturals, urbanes i socials. Per dur a terme el projecte, l’any 2002 es va crear la Corporació Universitària de Santiago. Aquest organisme és el que s’anomena una gerència de barri, un nou model de gestió públicoprivat desenvolupat per l’Ajuntament de Santiago per a la millora de sectors específics de la ciutat.

En primer lloc, es va apostar per l'habitabilitat i la qualitat ambiental, creant nombroses àrees verdes metropolitanes com el parc O’Higgins i el Club Hípico; places públiques locals com la de Manuel Rodríguez i diferents avingudes d’arbrat destinades exclusivament als vianants. S’ha potenciat una accessibilitat multimodal a través del metro, s’ha dissenyat un nou eix viari i s’ha limitat el trànsit a través de les principals vies d’accés. Tot això ha servit per incrementar l’ús de l’espai públic i ha provocat una dinàmica de concentració creixent, que ha convertit el barri en uns dels

subcentres funcionals més potents de la ciutat i del país.

Coincidint amb aquesta obertura del barri, nombrosos centres educatius han obert les seves portes als veïns donant-los accés a les biblioteques i sales d’ordinadors i organitzant diverses activitats culturals que promouen la integració de la ciutadania.

Més informació:www.barriouniversitariosantiago.cl

Cas

tella

no13

3

Santiago de Chile

Barrio Universitario

La significación cultural y la identidad del Barrio Universitario han permitido preservar un área histórica y se han convertido en el detonante del futuro desarrollo de la zona. La participación de las instituciones educativas y de los vecinos genera identidad a través de las relaciones y la cooperación.

5.428.590 hab., Chile

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

antia

go d

e C

hile

134

El proyecto del Barrio Universitario de Santiago de Chile, pionero dentro de América Latina, supone la primera iniciativa de desarrollo integral de un barrio en Chile. El Barrio Universitario, construido durante la primera mitad del siglo pasado, ocupa un lugar muy importante en la memoria colectiva de la ciudad de Santiago. Allí se ubican las universidades Diego Portales, Andrés Bello, Santo Tomás, la de Las Américas y un centro de la Universidad de Chile. También forman parte del mismo 14 institutos profesionales, 4 de formación técnica y varios colegios. Todos estos centros acogen a 45.000 alumnos que, sumados a los 20.000 vecinos residentes en el barrio y a los 10.000 usuarios de la zona, conforman una población diaria de unas 80.000 personas.

El principal objetivo del plan estratégico era consolidar el crecimiento del barrio a través de la materialización de diversas iniciativas económicas, culturales, urbanas y sociales. Para llevar a cabo el proyecto, en el año 2002 se creó la Corporación Universitaria de Santiago. Este organismo es lo que se llama una gerencia de barrio, un nuevo modelo de gestión público-privado desarrollado por el Ayuntamiento de Santiago para la mejora de sectores específicos de la ciudad.

En primer lugar, se apostó por la habitabilidad y la calidad ambiental creando numerosas áreas verdes metropolitanas, como el parque O’Higgins y el Club Hípico; plazas públicas locales como la de Manuel Rodríguez y diferentes avenidas arboladas exclusivamente peatonales. Se ha potenciado una accesibilidad multimodal a través del metro, se ha diseñado un nuevo eje viario y se ha limitado el tráfico a través de las principales vías de acceso. Todo ello ha servido para incrementar el uso del espacio público y ha provocado una

dinámica de concentración creciente, lo que ha convertido el barrio en uno de los subcentros funcionales más potentes de la ciudad y del país.

Coincidiendo con esta abertura del barrio, numerosos centros educativos han abierto sus puertas a los vecinos dándoles acceso a las bibliotecas y salas de ordenadores y organizando distintas actividades culturales que promueven la integración dela ciudadanía.

Más información:www.barriouniversitariosantiago.cl

135

Seoul

Sul

/Proposal by/Proposat per/Propuesto porVerena Andreatta ©

Seo

ul M

etro

polit

an G

over

men

t

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

136

Seoul

Regeneration of the Cheonggyecheon stream

The restoration of the Cheonggyecheon stream has involved the environmental regeneration of its surroundings while transforming it into an area of intense economic activity. Environmental awareness and economic productivity go hand in hand in this ambitious initiative.

10.300.000 inhab., South Korea

Eng

lish

137

In the mid-nineteen-fifties the Cheonggyecheon stream was the symbol of poverty inherited from colonialism and the Second World War. The open sewer system in the very heart of the city of Seoul was a major problem that was simply «covered up» with a busy motorway. Fifty years later, the area was the noisiest and most congested in the capital of South Korea. The only way of resolving the problem was to intervene directly on the motorway built over the stream.

In June 2001 Lee Myung-bak was elected mayor and, fulfilling one of his electoral promises, demolished the motorway and started the process of regenerating the stream. The objective was to revitalise the area economically and to transform it into a focus that attracts tourists, business investment and international financial organisations. The project also sought to recover the lost national pride and the values of traditional culture through the restoration of some of the historical structures such as the Gwangtonggyo bridge (a representative construction built during the period of the Joseon dynasty, the last reigning family in Korea). The restoration of the stream was completed in the year 2005. The project was supported by the majority of the inhabitants of Seoul, as much as 79.1% of the population.

The restoration of the stream seeks to create forward-looking urban surroundings in keeping with the era of environmental awareness, understanding these surroundings in terms of both nature and humanity, with both coexisting in harmony. The restoration works can be viewed as the starting point from which green areas for Seoul are to be generated.

The project has involved the preservation of the urban centre as an historic and educational zone, the management of traffic through

the creation of exclusive pedestrian zones, the improvement of the area’s competitiveness through the creation of a financial district, the recovery of historical resources from traditional cultures and the creation of various eco-friendly zones. At the same time, it has become an example for the rest of Asian cities with a similar set of problems as, for example, in China, where they view Seoul as a model to be followed.

More information:english.seoul.go.kr/cheonggye/

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eoul

138

Cat

alà

139

Seül

Rehabilitació del rierol Cheonggyecheon

La recuperació del rierol Cheonggyecheon ha suposat la regeneració ambiental del tot el seu entorn, que s'ha convertit al mateix temps en una àrea amb una gran activitat econòmica. Consciència mediambiental i productivitat econòmica es donen la mà en aquesta ambiciosa iniciativa.

10.300.000 hab., Corea del Sud

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eül

140

Cap a la meitat de la dècada dels cinquanta, el Cheonggyecheon era el símbol de la pobresa heredada del colonialisme i la Segona Guerra Mundial. El clavegueram obert en ple centre de la ciutat de Seül era un problema molt important que simplement es va «tapar» amb una concorreguda autovia. Cinquanta anys després, l’àrea era la més congestionada i sorollosa de la capital de Corea del Sud. L'única manera de solucionar el problema era intervenir directament en l’autovia que passava per sobre del rierol.

El juny del 2001, Lee Myung-bak va ser escollit alcalde i, complint una de les seves promeses electorals, va fer enderrocar l’autovia i va engegar un procés de rehabilitació del rierol. L’objectiu era revitalitzar l’àrea econòmicament i convertir-la en un pol d’atracció turística, d’inversió empresarial i d’organitzacions financeres internacionals.El projecte també pretenia recuperar la pèrdua de l’orgull nacional i els valors de la cultura tradicional a través de la restauració d’algunes estructures històriques com el pont de Gwangtonggyo (una edificació representativa construïda durant el període de la dinastia Joseon; l'última família que va regnar a Corea). La restauració del rierol es va completar l’any 2005. El projecte vatenir el suport de la majoria dels habitants de Seül, amb un 79,1 %de la població.

La rehabilitació del rierol està dirigida a la creació d’un entorn urbà orientat al futur, preparada per a l’era de la consciència mediambiental, entenent com a entorn tant la natura com la humanitat, que poden coexistir amb harmonia. Les obres de rehabilitació es poden considerar com un punt de partida per la generació de zones verdes a Seül.

El projecte ha suposat la preservació del centre urbà com a zona històrica

i educativa, una gestió del trànsit per mitjà de zones exclusives per a vianants, la millora de la competitivitat de l’àrea a través d’un districte financer, la recuperació de recursos històrics de les cultures tradicionals i la creació de diverses zones respectuoses amb el medi ambient (ecofriendly). Al mateix temps, s’ha convertit en un exemple per a la resta de ciutats asiàtiques amb les mateixes problemàtiques, com per exemple les de la Xina, que veuen Seül com un model a seguir.

Més informació:english.seoul.go.kr/cheonggye/

Cas

tella

no14

1

Seúl

Rehabilitación del arroyo Cheonggyecheon

La recuperación del arroyo Cheonggyecheon ha supuesto la regeneración ambiental de todo su entorno, que se ha convertido al mismo tiempo en un área con una gran actividad económica. Conciencia medioambiental y productividad económica se dan la mano en esta ambiciosa iniciativa.

10.300.000 hab., Corea del Sur

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dS

eúl

142

A mediados de la década de los cincuenta, el Cheonggyecheon era el símbolo de la pobreza heredada del colonialismo y la Segunda Guerra Mundial. El alcantarillado abierto en pleno centro de la ciudad de Seúl era un problema muy importante que simplemente se «tapó» con una concurrida autovía. Cincuenta años después, el área era la más congestionada y ruidosa de la capital de Corea del Sur. La única manera de solucionar el problema era intervenir directamente en la autovía que pasaba por encima del arroyo.

En junio del 2001, Lee Myung-bak fue elegido alcalde y, cumpliendo con una de sus promesas electorales, hizo derribar la autovía y puso en marcha un proceso de rehabilitación del arroyo. El objetivo era revitalizar económicamente el área y convertirla en un polo de atracción turística, de inversión empresarial y de organizaciones financieras internacionales. El proyecto también pretendía recuperar la pérdida del orgullo nacional y los valores de la cultura tradicional a través de la restauración de algunas estructuras históricas, como el puente de Gwangtonggyo (una edificación representativa construida durante el periodo de la dinastía Joseon, la última familia que reinó en Corea). La restauración del arroyo se completó en el año 2005. El proyecto fue apoyado por la mayoría de los habitantes de Seúl, con un 79,1 %de la población.

La rehabilitación del arroyo está dirigida a la creación de un entorno urbano orientado al futuro, preparada para la era de la consciencia medioambiental, entendiendo como entorno tanto la naturaleza como la humanidad, que pueden coexistir con armonía. Las obras de rehabilitación pueden ser consideradas como un punto de partida para la generación de zonas verdes en Seúl.

El proyecto ha supuesto la preservación del centro urbano como zona histórica y educativa, una gestión del tráfico por medio de zonas exclusivas para peatones, la mejora de la competitividad del área a través de un distrito financiero, la recuperación de recursos históricos de las culturas tradicionales y la creación de varias zonas respetuosas con el medio ambiente (eco-friendly). Al mismo tiempo, se ha convertido en un ejemplo para la resta de ciudades asiáticas con las mismas problemáticas como, por ejemplo las de China, que ven Seúl como un modelo a seguir.

Más información:english.seoul.go.kr/cheonggye/

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

red

its C

rèd

its C

red

itos

143

144

/Credits/Crèdits/Créditos

/Idea and concept/Idea i conceptualització/Idea y conceptualización /FAD Executive Committee//Junta gestora del FAD:

Beth Galí. /Chairperson//PresidentaDaniel Cid. /Vice-chairman/Vicepresident/VicepresidenteMargarita Ruiz. /Treasurer/Tresorera/TesoreraRosa Llop. /Secretary/Secretària/SecretariaJose Luis de Vicente. /Officer//VocalMamen Domingo. /Member//VocalRamón Úbeda. /Member//VocalJomi Murlans. /Manager/Gerent/Gerente

/Direction/Direcció/DirecciónBeth Galí

/Coordination and secretary/Coordinació i secretaria/Coordinación y secretaríaSergi Frías

/Support and follow-up/Suport i seguiment/Apoyo y seguimientoJordi Torrents

//Texts/TextosArnau Horta Sergi Frías

/Graphic design and layout/Disseny gràfic i maquetació/Diseño gráfico y maquetaciónGuillem Pericay

/Website/Pàgina web/Página web Jesús Noè

/Translation and proofreading/Correcció i traducció de textos/Corrección y traducción de textosEster Arana (català/castellano)Carmen Mactley (English)

/Printing/Impressió/ImpresiónC.A. Gràfica, SA

/Acknowledgements To all the professionals who have acted as observers at this first edition of the award, contributing their knowledge on the topic of cities; because their disinterested work of observation and presentation of candidatures has filled the award with content and has helped us to identify urban processes that can become models for other cities.

To the members of the Award Council and the Jury, for their involvement and support; for joining a project rooted in dreams and modesty.

To the candidatures, for the collaboration and availability they have offered the organisers of the award.

And to the institutions that have given support to the organisation, for trusting in us in the always difficult beginnings of any project.

/Agraïments A tots els professionals que han actuat com a observadors en aquesta primera edició del premi aportant-hi el seu coneixement en matèria de ciutats; perquè amb la seva desinteressada tasca d’observació i presentació de candidatures han dotat el premi de contingut i ens han ajudat a identificar processos urbans que poden esdevenir models per a altres ciutats.

Als membres del Consell del premi i del Jurat, per la seva implicació i suport; per afegir-se a un projecte que neix des de la il·lusió i la modèstia.

A les candidatures, per la col·laboració i disponibilitat que han ofert a l’organització del premi.

I a les institucions que han donat suport a l’organització, per confiar en nosaltres en els sempre difícils inicis de tot projecte.

/Agradecimientos A todos los profesionales que han actuado como observadores en esta primera edición del premio aportando su conocimiento en materia de ciudades; porque con su desinteresada labor de observación y presentación de candidaturas han dotado el premio de contenido y nos han ayudado a identificar procesos urbanos que pueden convertirse en modelos para otras ciudades.

A los miembros del Consejo del premio y del Jurado, por su implicación y apoyo; por unirse a un proyecto que nace desde la ilusión y la modestia.

A las candidaturas, por la colaboración y disponibilidad que han ofrecido a la organización del premio.

Y a las instituciones que han dado apoyo a la organización, por confiar en nosotros en los siempre difíciles inicios de todo proyecto.

145

/Organized by/Organitzat per/Organizado por

/With the support of/Amb el suport de/Con el apoyo de

City

to C

ity B

arce

lona

FA

D A

war

dC

red

its C

rèd

its C

red

itos

146

FAD(Foment de les Arts i del Disseny)Pl. dels Àngels, 5-6.08001 BarcelonaT: +34 934 437 520fad@fadweb.orgwww.fadweb.org

DL:

© Of the edition: FAD (Fostering Arts and Design), Barcelona 2009. De l’edició: FAD (Foment de les Arts i del Disseny), Barcelona 2009. De la edición: FAD (Fomento de las Artes y del Diseño), Barcelona 2009.

© Of the texts and photographs: the authors Dels textos i les fotografies: els autors De los textos y las fotografías: los autores

All rights reserved. Total or partial reproduction is expressly forbidden without the appropriate written autorization.Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense la deguda autorització.Todos los derechos reservados. Prohibida la reproducción total o parcial sin la debida autorización.

/Organized by/Organitzat per/Organizado por

/With the support of/Amb el suport de/Con el apoyo de