CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A...
Transcript of CICLE DE LA MORT I GLORIFICACIÓ DE LA VERGE A...
CICLE DE LA MORT IGLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LAPLÀSTICA CATALANA MEDIEVAL
Tesi Doctoral desMm, Teresa Víceus i Soler
Dirigida per: la Ora. Ma. Eugen'a Ibarburu Asurmendli la Dra. Ma. Rosa Teres i Tomés,
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.
Programa de Doctorat: Curs monogràfic de doctorat 1977-1973.
Per optar al títol de doctora en Geografia i Història (Història de l'Art).
Barcelona, maig de 1994
Capítol 2Eis segle* xn i xm ;
condicions favorables per al desenvolupamentde diverse« fórmul-* assumpcioniítes.
62
2.1. El mon valor de la domina 1 d «eu reflex «a te Úrica religiosa I
Una de les novetats que x soten assenyalar com a caractéristiques de
tel cultura del segle Xu és la importància que hi té la dona. També, el
recurs més evident que s'utilitza per demostrar-ho és pa.-lar de la poesia
dels trepadors. Sembla doncs, que cal esperar el naixement de te lírica ei
llengua romànica, perquè la figura femenina ocupi un lloc de primer ordre
en la literatura. En les cançons» el gènere més característic de la poesia
trobadoresca, l'amor a la dama és el tema constant, però, a més,
l'estimada és posada per damunt de l'amant, i s'estableix rJxi un lligam
típicament feudal. L' estimada és la domina i l'enamorat el seu vassall.
Però és justament aquesta paraula, domina . la que dóna la clau per
entendre el sentit d'aquest protagonisme femení La dama cantada és
sempre una dona casada, és més, és l'esposa del senyor que acuU el
trobador a la seva cort. Per altra banda, si tenim present que l'amor que
canta el poeta és, la major part Je tes vegades, un amor teòric, en un pla
ideal, s arriba a la deducció que aquesta exaltació femenina no ho és tant
pel valor que s atorga a te dona en si, sinó perquè és la millor pertinença
del senyor.
AM. doncs, cal matisar molt aquesta qüestió. La dona. genèricament
continua en una situació secundarte respecte de l'home, i no solament en
un pla real, sinó també en el pensament de filosofe i teòlegs1. Malgrat tot,
aquest "culte a la dona" que practiquen els trobadors, encara que només
*" «r „-c cr oa^es* '«"-a -'a <Je '«ï -acr* "•« e*g' **iaes prf s c"*o* d* w* éî c a*f$ co c*p*s f«,|p s»got$«« Gen« ' 26-27" 3e« »c
o o s»¥3 rncige ser» 2?«onço p©*t; forts £*nsav«^ q,* o oc/o *Ov %*s o -*»»o*ge o« " y*« 3»au« '3 seva w«cí*ó 0^*0 »o i.v «i *o* «c »ts 3"»cto D 0*0 s*
coñete* Que « core encavo 3 .n grau ***"•<» o c map bîa pàg
63
sigui de forma teòrica, indica que alguna cosa hm començat m canviar, i
Tai t. Igual que la literatura, se'n farà ressò2. D'aquesta manera és íacil
d'arribar a ia conclu >ió que el protegonisme que ta Mare de Déu va assolir
en l'art del segle üfl i que es va n>antenir en els segles següents de l'edat
mitjana, està en relació amb aqucM moviment literari originat a les terres
del sud de k C-M.ïia. Cal. però, establir-ne ete termes de causa 1 efecte.
M de Riquer, en parlar de la formació dels trobadors, deixa ben clar
que era a les escoles eclesiàstiques, les úniques que existien de fet, on
podien h-ver après les arts poètiques qae després practicaven. L'autor
insiste** en el coneixement que aquests poetes profans tenien de les
formes de la cultura religiosa i rr^orda la importància dels cants i himnes
de la litúrgia3. De fet. competeix el principi al qual havia arribat
l'investigador alemany H. Speiike. les arrels de la mètrica i de l'estroflsme
de la poesia trobadoresca tenen le* seves bases en els tiops de la litúrgia
del monestir de Sant Marçal de Llemotges4. En realitat, molt abans que s'
Iniciés el moviment trobadoresc la litúrgia de les festes marianes, i molt
especialment de 1 Assumpció, ja havia anat adoptant i creant tota una
sèrie de textos en forma d'antifones. seqüències, trops i himnes en general
amb la finalitat de lloar la figura de la Mare de Déu. Un dels primers
c« sp " c «Ksressssc oe* v ARZA C§¿ cog 7^7
- V ge R Gw5< c'*v 2v6 s»* -oog c ae o ""a«e xo oc'a^ 2 rooaoo' Es ,"3 p*c%»3 a* a re at o**es a"**c e •n*;*' '-•g'C es ««"^eï *'oco* ^obaac' e<" c'oe"X3 3o' 'e* se "A>3'*
3« a* "**3 »o *o""o*s ïcrrp e or " * - "ccjs a-* e'a e- "G*** s_* r*c e»* ce^es«c om *ufgiQ,*5 e*" w»*s Q»« s "**oe en *•< e ço*1* ? Qwf ? î7c 009 5 20
? G«t? ' 548 C3§ XXV XXV Soc** e s or s«"! ie o coes o Vot3cso'»sc3 H Ka 3 /irses *eo' es.'3 a e« «Es cic**»enoac **&s vgca a»,e o'e*«" se*™os*ror e 'ga^o^a 'cco'Oveiço a-^taQj«s*s ^or %stDC 3 '» g CBC DOS co*"t"* c«* t'es -ocy* p«'( «* woog a o* ?»"*« "oto' A? s s* ge**s*jrg es ce i «"i*! i* o o a •p'ia o«e espera aco^seg^ ' e Dœ*o se« a „• «** *rcf>$oos c c oe pav*f»o e
jo^-a rfT *a**ioc m^s o 0*00" q^e j- 00 s s«»* es r*c**'CO'S *"rr » s es a'bo ts 3«£}*oe«Qe»K a C«-g«c0» o^ a«es» c«$ ,s ce s es« »^ ca ^«g», -rv ex^os<c ó 3 cqy«s»c awes* c oJcOORtGwES.APA i94€ K 2557 3¥vs*ï%cr«»s 57-67,«ewa ¡¿«ce j
64
exemples, el constitueix el cèlebre Mtnne grec ammenat AkcLthistos,
probablement del segle VI, escrit per a fa .esta de Marta. És ratevessant
conèixer-ne el contingui, perquè fa referèncie a tota una serte de temes
que seran constants en totes les mantfe$tactocs mariològiques de l'edat
mitjana. DO solament d'Ortent, sinó també d'Occident, ja que al segle K,
coin a molt tard, fo-a traduït al llatí. Ei formen vtnt-i-quatre estrofa, de
les qnaís, les dotze primeres expliquen els fets evangèlics de la infan'e* a
de Crist 11er dotze restants sen una exaltació del Salvadoi i de la seva
Mare. A més, cada esirofa senar va seguida d'una sèrie de salutacions
marianes que són gairebé un compendi de mat ologia, i en què la Verge és
aclamada mitjançant figures de l'Antic Testamtnt (la roca que ipaga la
set, la ierr? pretesa, etc.), amb epítets teològics (flor ds la incorrupció,
vas de la saviesa <*.«. »Mu, etc.) i exa^aòa com E. poderosa intercespora5.
Ja havíem comentat en el capítol anterior que li Carta a Pauta i
Eusíjqut del Pseudo-Jeroni, tol i voie, ser un fre a H creença
assu moción ist a. dedica mo'tes línies a la descripció de la glòria de qud
gaudeix la Verge al costat del seu Fill. Moltes de les frases uf lloança que
utilitza són extretes de la litúrgia de l'Assumpció són antífones i
responsoris queja apareixen en els antifonaris més antics i que, al seu
torn, s'han extret del Cànttc deis Cànrtes. de lEdesiàsoc i dels P$ul/ns6.
Quan es va introduir la festa de l'Assumpció es va utilitzar material
provinent de la festa de la Purificació, quj Ja s'havia consolidat
anteriorment, i també de la litúrgia de Nadal (cal tenir present que la
primera ícata mariana, el Natale, se celebrava dins del cicle de Nadal Ja
que Marta era exalçada per la seva maternitat), de manera que algunes
3RA£C "968 pàg *29-'VEíDcR '98C poc 50
65
auüfones es van compondre seguint els models d'aquestes festet. H
Barré, que va publicar un excel lent treball sobre aquesta qüestió,
comenta, per exemple, 1 antífona següent :
"O quam puichra et spcctoso est Marta virgo Del, quae de mundo
TPtgravit ad Christum, inter choros i-irg.namjulget, stout soi in virtute
caelesti. Vers. Gaudent angelí, exultant archangeli fci Marta
L'autor pensa que l'últim verset probablement es devia inspirar en una
antífona de Nadal que dtu."ffodle Christus narus est... Connunt angelí,
taeínmuraFChangeU"'.7. També assenyalà la influència déte relats apòcrifs8,
però el que considera més característic de la litúrgia de la festa de! 15
d'agost és la gran quantitat de marlleus dels Psalms, del Càntic dels
Càntics i també d'algun alt*« llibre de l'A/itíc Testament And, ptf exemple,
en una antífona d'un llenguatge líric molt notabk. hi troba tes relacions
següents :
"Vídl speciosam sícut ccrfuf.iòain ascendentes desuper rivo¡¿ aguar•·TI.
cuíus ianes'ímabí'ís odor emt limts In vesü.~nentís efus. Et sícut títós
oemí ctrcumd.aba.nt eamßcres rosar im. et Iflta convalltum. V>rs. - Quae
est fsta quae ascendit per desertum s (cut virgula Jur, J, ex aromattbus
myrrhae et thuris. Et stcut*
7BMRE,:967, pòg 22C
1967. pjg. 220-22'-
Amb el Càntic del« Càntics: ¿ueclosa mea, 11,13; "ocuíí ems sicuí
columba*, syper ríuulo^ *..quòrum* ,V.!2; "et ooor uesHmentorum stem ador
two", IV, 11 ; "egojlos m.nr*i et lüiurr. corwolltum" U. l ; "gîta** est Ista... ", 11,6.
Amb rEciesiaftic: "e! quasi flfm rosamm In diebus vernís, et ^uas* ílíta", L.8-
H. Barré assenyala la novetat que suposa la inspiració de gran
qua:îti*at d antifoues.no solament en el Psaim 44 que ja s'havia utilitzat
en l'o»ïcl de la Pi*rtflcació, sinó també er* el Cànttc d<*t» Càntics, que flns
ara no s'havia, pràcticament, imerpretat en sentit marià. Entre altirs.
dóna els exemples següents :
"Diffusa est gratia in tabns íuts,* pre^terec benedixtt te Deu« in aeternum
(!P$,44t3). Vers, Speciose Jacta es et suavtò in dtfíícíls tuls (CtvTÏ.Sj.
rrojiterea,' Ven>. M^rrha et -lutto. et casja a pestfmerttts tuís, a domUbus
ebumets, ex cuibus éelecfaverunt te/eltan regum in honore íuo (Fs 14,9
Veni, electa mea lCt.VL8),et pono,n In te thronum meum
(Ps.iS.6t, quic? concuptotí Rexspectem ftjcm fPs.44, 12).- V«rs. Specie ft*3
et pulchiit^din¿ oía, l/ttende, prospere p'ocede, et regna (Ps,44,5).
Aquest tema de la interpretació raa« iclògica dels textos poètics de la
Bíblia és de gran ínteres per comprendre el desenvolupament í
19^7 póg228229^967 poc!
66
s'evcquta especialment, com £s lògic, «te temes reprints a la maternitat
dMna, però també hi ha una menció a la gR; ia celestial: * íam tripudias /
caelesüa regna I Aíigeterum super / choros exottota"13,
Les proses o seqüències són també un material litúrgic rtc en textos
dedicats m festejar ia figura de la Verge. Hi ha proses que es refereixen
d'una manera genertu a \& Mare de Deu, i altres són especifiques per a ks
diverses festivitats: Nativitat. Purificació, Anunciació, Assumpció.etc. Però
el', quatre prnts assenyaiats anteriorment hi són pré ents de manera
indiscriminada Així, per exemple, ei tema Eva - Maria es troba en una
seoüència en honor de ¡'Assumpció, que apareix en d.versos manuscrits de
Sant Marçal de Llemotges dels «eg" es X i XI i també en altres de
Winchester, Lxeter. Benavente. Narbona. Moissac. Vic, Ripoll , Girona:
"... porta, quae dausa / Jueratper Euom /, parodist resentía praecelsae !
mentís Mc-'lae O quam benedicta ,.,"ïl. 'també es troba en un gradual del
mateix monestir de Llemotges l'anomenada Molerjniserteordtóe. que conté
una llarga lletania d'epítets marians com sedes saptenttae, alma regina, lux
matutina, imperatrix omnium, (anua caeíe&tíum, consoíatríx supplicant, gt ñus
regale, ge,nma castítatts, lí t"t pudorfs. etc. i acaba fent referència a la
îesta de ! Assumpció, per à la qual feu escrita, amb aquestes paraules:
"Super choros angelorum I regnat exaitata / Marta., régis caelorum i genitrix
beata. Nurtís »tonorotó / moíer et beata"15 La unió de la Verge amb Crist
s>xpressa en aquest text místic basal en eî Càntic deîj Confies. " ... quam
sícuí et r meum d'fyo, taira cublculum meum; ego Jut sola in sllua ... et
13 3ARR-DO '978 üo^ 35^357Ä GA?R!-ÄD 1978 peg 361 E!s cèoe» cotatom són ^gons o.-xr c« »g* X'l ser t's
J-if-Qii de Vic i Jfopan dt Äpo* or.5xia o. M E de V,c. mJnef -s CX! • W0(l 'esoectivanfeit , T'ooor¡
de Girmo, ms o« b B'bt«*»qu« Nt i-or» de Pons No. ve'ír Acqwsit»ons 495
1979, pay "»67
67
importància que e! cuite a ta Verge adquireix à partir del segle XU. A més.
està es tir tarn n t relacionat amb la creença assumpcionista. de manera
que més endavant en tornarem a parlar de forma més precisa. Ara. el que
interessa ressaltar, és l'ús que feia la litúrgia d'aquest llenguatge,
profundament tíric i ple de lloances destinat, especialment a Marta,
La gran quantitat d'himnes de l'edat mitjana, que s'han conservat en
els repertoris editats des de final del segle paiÄSt,11 també ens demostra
l'entusiasme amb què es cantava la figura de la Mare de Déu,
especialment a partir de: segle XII. És en aquesta època quan es pojen les
bases de l'anomenada Métanla laureíaria, és a dir. un conjunt d'invocacions
a *a Verge per demanar-li'n ajuda. Segons ha constatat M Rufftni, un dels
?pítets utilitzat més vegades és el de regina, que s acompanya deis
complements mundí, celorum , o d'adjectius com optima, ceísa,
ciemenossímc, etc.- d'altra banda, regina sovint era substituïda per
ímperaírtjr o doml/ia12, termes que. en definitiva, responien a ï ofici d'
intercessora pel qual la Verge era sol.licitada.
£n tot aquest material litúrgic hi ha quatre idees constants Maria és
exalçada per la seva divina maternitat; Maria, salvadora de la humanitat,
és l'antítesi d'Eva (la primera dona va tancar la porta i la Verge te va
obrir); Maria és la gran intercessora de la humanitat davant de Crist i.
finalment. Maria és alabada en ia seva glòria singular. Aquests quatre
punts ja es troben en l'himne Aktuhistos 1 constitueixen la base de totes
tes Uoances adreçades a la Mare de Déu. No és estrany, doncs, que en una
de les pruneres seqüències qm es coneixen (del segle IX, procedent del
prosari de Sant Marçal de Uernot#ís). destinada a la solemnitat del Nadal.
Anoece Hytifvo Medi A*n ' - LV vot 8861922,. C tvAi£* ' 892-1920
68
s evoquin especialment, com es lògic, els temes referents a la maternitat
divina, però també hi ha una nit ne to a la glòria celestial: * ta-n í, ¿pjdioj /
caelesiïa regna I Angetarum súper / choros exoteota**13.
Les proses o seqüències són també un material litúrgic ric en textos
dedicats a festejar ia figura de la Verge. H< ha proses que es refereixen
d'una manera general a la Mare de Déu, i altres són especifiques per a les
diverses festivitats: Nativitat. Purificació, Anunciació. Aí^umpctó.etc, Però
els quatre punts assenyalats anteriorment hi són presents de manera
Indiscriminada. AM, per exemple, el tema Eva - Maria es troto en una
seqüència en honor de l'Assumpció, que apareix en diversos manuscrits de
Sant Marçal de Uemotges dels segles X i XI i també en altres de
Winchester, Exeter. Benevento. Narbona. Mofssae. Vic. Ripoll i Girona:
"... porta, quae clawsa / Juerot per Euam /, paratíísl reserata pmecelsae /
merfris Martae. O qua m benedicta ,.."54. També es troba en un gradual del
mateix monestir de Lkmotges 1 anomenada Moí^jnísertcordiae, que conté
una llarga lletania d'epítets marians com sedes sapientiae. alma regina, lux
matutina, ímperaüïx omnium, janua caelestium. consolatrix supplteum. genus
repaie, §emma castitatls. lilium pudoris, etc i acaba fent referenda a la
festa de l'Assumpció, per a la qual fou escrita, amb aquestes paraules-
"Soper choras angetorum / regnat exaitata I Marta, regís caetorum / gentírtx
beata, Ntmis honorata / mater et beata"15. La unió de la Verge amb Crist
s'expressa en aquest text místic basat en el Confíe dels Càntics. " ... quam
stcut cor meum diligo. íntra cubiculum meum; ego fui sola in silva ... et
;3 '978 pòg 350-357<& GA8RDC *978 póg 361. E's crfa'-c« sor» segons au«or, ce: seg« K !S ser e-$
Trepo?» és Vic > f?apof» dt ftpoí?, emhoós o' AA £. de V>e rór^e^os CX; - XXX!
àf Girona m% 09 b B;b!ioihèou« Notonoi a« Pans N&veiíes
' !V78.pàg367
69
effugi tumul·iin; tom ni* çlaciesque liqües ~it, Joltum et herba
*18, Un« altra prosa demana a Maria que intercedeixi pels hornee
davant dï Crtst. * ... interpella JUtum /. ui posí hoc exsiüum / caeli
nçfrlpc**f«m / det noL4s. et vitíum / relaxet mentis uertae"17.
La fort« incidència popular que tenien aquests textos d'invocació
mariana va afavorir el d< senvolupament d'una poesia religiosa en llengües
vernacles. N'és un exempte el poema MaríenUder, escrit en alt alemany per
un sacerdDt desconegut d?I segle KII. L'obra comença amb una doble
invocació a Marta i a J »sus, i continua amb tota una sèrie de
comparacions de la Ver^e amb el cel, la cerra, la lluna, etc.;
posteriorment, la relaciona a*ni> pctsoriatgts de l'Antic Testament, dóna
una llista d'atributs metafòrics aplicats al nom de Marta ! després d^
glossar-ne els planys i de referir-se a la Nativitat, acmba cantant-ne les
joies i el lloc privilegiat que ocupa en el cel18
Més amunt hem fei esmeni ie 1» probable relació de la poesia
trobadoresca amb les composicions religioses. Certament sembla lògic
establir un lligam entre aquesta linca mañana i r exaltació de la dona que
*an ris robadors. En tot cas. cal tenir present l'important paper que el
monestir de Sant Marçal de L le rao t ge s va Jugar tant en el camp
estrictament Il·lúrgic (Ja hem vist com era un dels grans centres de
composició de seqüències ¿t mitanes), com en el de focus cultural en un
sentit més ampli18. Tot i que la lírica provençal és una poesia
eminentment laica, no hi falten al·lusions a la Verge i, fins i tot. hi ha
poemes sencers que li són dedicats. AM. Folquet de Lunel en les peces Sj
$GAtf!>C *978 pog 3 5 5 ^ 27GM5"J3 'Ç/8 pag35E-8 .DiSOS ' 952 pog 72
''*C5wEÇ 948 SMC
quon ía/u€»h'e' ramelh t Tant jïn'cfinors fotos nor is m'u/ïia. l Guiraad
Riçuler 8 F enca/ata d'amar chamar es dirigeixen a Mar com jtf ft» una
dama i, de fet, la consideren "la millor de te dames":
"Tan. es de bona/aíi*sc>
midons que m^ihoraízo
no.i^ i»l; <juaF one rain otes
dompna de las daos .- js
en Km out preu., tañí es beíía
sa waiofs «|u'a Dieus es belh
tot <|iian/ai e.l pneyador
sieu so, i mai e.l /atizador
que d'autre «pi"om dompn'Qpelh ".
"Sí quon virtut natural el sq/ÏJ o
Torfen» a.i p/as qu'en autre sa/U,
i>oJ mai midons qu'outra dompna gentil a-
mar ben amar aßn aman get M:
e ate vos be qu anr. depiis qu'ieu sentí./
Jln pnÄE a^ í'cys e dins won cor sentí I'a-
marqu'teu U port, nofl cauza
sí quon denan. tartí me desasotíla ".
Tan gnm beutat a que no pot mermar
îl
ni res no.y/oih. ans respian nuech sdUa;
et a poder te' qu'en ren no.s/ad/a.
i» gracia en iof -fui/t yie uoi/ar,
Imrriiituf, karii.iï, sen, sater
« pfeiat € fncnre; p?r gu 'esper
ay en s'anw, pus ylti amar me denna.
gué. m Éenra gay. sol fu'feu dreg a iieys wente **^u.
Aque»t Ilrnguat^e de l'amor cortès ¿s utilitzat de manera ben original
pel trotador català Cerverí de Girona; en una ofi» fe referència als moïtr
'adoradors que suporta" is Mare de Déu i a l'actitud del "seu Espòs que fe
el que cap altre espòs no faria, car U plau quan veu servir, amar i obciï la
seva esposa. .". és a dir, tot el contrari del gflos marit que temen els
trobadors2 '. La majoria de composi, ions trobadoresques de tema reliaos
invoquen Maria com a salvadora o intercessora de la hurr.antíat Bernat
d'Aurtac. en la poesia Be vcAiia de la meüor. anomena te Verge "salvadora
dels pecadors"; Kolquet de Lunel, a Donpno bor i. bei'e platens. fa una
súpïica a la Verge perquè escolti els pecadors, a M vegada que es refereix
al comte Hug IV de Rodés "que no es distingia per un zel excessiu en e!
culte a to Verge":
"A nueu senhor. qu'es roms de Rodes, via
tíe.y, ma chansos. <mß$ pœîzz se noyrts.
e dfgas ILs peneda st mal dis
20 ' 972 mg ' 3¿-' 532 'SC
?2
de ma penser, qués ta verges Moula "22.
Trobadors corn Freiré Menor. Guilhem d'Autpoi, L&nfranc Cigala t molt
especialmen». Guiiaud Riquier dediquen alguns delr seus poemes a la
"gran eterna intercessora":
"Dona, esteta dé' mon
ob dortíof que no.s rescon
es per nos, ge» a. cristiane
donc preauatz Dieu que dt> uaná
tócfa nos §ar* e cíe braca. "23
Pel que fa a aquest darrer aspecte.el paral.telisrae amb tes dames nobles
que canten els poetet seila évident, si fos certa k teoria que considera
que !a dona era el mitjà i In inspiració, perquè els aspirants a cavallers (la
majoria dels poetes eren d'origen humil) p%uessln arribar a aquesta nova
condició i entrar en la cortesia, és a dir, al seu .servei24
En realitat, però, la majoria rf'exemples de poesia trobadoresca religiosa
*- 572 cog 82 87 * 26 32
2-O*CZ 572 »g 72 77 §t 5 20€>2 7 230223 2O2¿7 274275 28X83 " 322-325 32633
^* i«s *oí»"'tr 983 oog 50-5 *»%s «' 3cvc*%I iJea ^sr*» ** ocwC^c s-es* o pr»o^txgt »c* lexuo o* **oof» »jgge i x o * ss 3^2'«"* ooysc " as a 33"-s » s •fosof·o's 3«
•«• a««*" «s spr o'G p*» »** M' s •* j* * A x s 3s "c e*o €3 r eo sdc a *- j"ts "o* $%vc as noe> ça ö •rc· K« e" '? aœ -ç*««? ae o t·vn c ses o s* txx¡t'-£2 ?ODíS»,r£ji?A * 542 to « '»«•'' a o* 3Oií«" *ooro»«s«3 p*ríb<<l3 *?«^ o a /»jce ao crise cfj»«r x>oo oci p»sA Vt' if1 « s éc oes p«$ -^ «xe * ' i t>3g 20 E« a»»-$crs c» -a **s *-*3 te"
«S cyi "$ O® C «"*€ Cf>*nçO J»»|?c cfes*3a«,€* 5QJ«f IMp*" O * »»C«*K?C o» "O S*
jr C3» *" M dt *OC O O ftA*iO fofJ"-0 OWÉ3 'v'tJ'Q d 62
73
ja pertanyen al segle XIII25. Oes de començaments d'aquesta nova
centúria i, molt especialment, desprès que les terres d'Occitània fossin
sotmeses pels exèrcits del nord * onibida la seva poesia, tes
composicions dedicades a la Ver¿e cada vegada són més nombroses.
Gairebé sense cap dubte es pot afirmar que la Mare de Déu substitueix la
dama "real" que fins ara s'havta cantat. M. Bogin comenta l'exemple
d'una conco de Peire Cardenal on es posa clarament de manifest que els
termes utilitzats són exac*ament els mateixos que es feien servir en les
poesies adreçades a íes dames terrenals26. La gran època de la lírica
provençal s'havia acabat, però els poetes que continuaven component ho
feien emparant-se en la temàtica religiosa, la major part de vegades,
mañana. La cutoLiació de tot aquest procés fou la institució, l'any 1323.
de la "Sobreçaya companhia dels set trobadors de Tolosa" o l'escola poètica
de Tolosa, que organitzava anualment certàmens literaris en els quals la
lírica mariana era la que hi tenia un paper més destacat.
Però encara dins del segle XIII un franciscà de Besiers, Matfre
Ermengaud. va escriure una ingent obra de poesia didàctica que conté un
veritable tractat de mariologia E! poema s'intitula Breviari d'Amor i,
certament, és un tractat sobre l'amor huiuà i diví, estructurat a partir de
l'al·legòric "Arbre d'Amor"27. Naturalment, aquest 'Arbre O'Amoi" és Déu i
la seva creació, la natura, que ho governa tot i de la qual neixen les
branques que l'autor anomena "Dret de natura" (d'on sorgeix 1 amor
sexual i l'amor maternal} i "Dret de gents" fd'on sorgeix to caritaí i l'amor
¿~ Tc?s *'i exe^o^s c|v*» í "a" c *o* 02« pe'ls v- 3 *'obaao« de sec e X* e« e vtg e X erc3'Csón «not Ivegev ARARON ' °ò£ pòg 4 " 322- (»s robaif·tz '983 poc 6*-66 E poro afx"**-o ama c Vrg«
' £, iw o*.giio' oec.tc 'ÖL Ov?«ccy p*r G AZA S' E^^E'^GAuD * 862 ' 88 * js *roa«tc o -o*acr
w^jifvo1 au* m c»'.»*vo 0>" «n moiasc1" f va e X'ò » séj 0 XV és on,B»»eoca c A'OPr;', v o u "a-oé SA.VAT * 957 ra 62923 "
74
a la natura). També les fulles i les flors penen significat, de manem que
e< conjunt constitueix un tractat enciclopèdic (breviari) que ho explica tot
a partir de l'amor místic. L'arbre és sos ting-u per la Dama de Gràcia,
Pamor general," que porta els diferents tipus d'amor: l'amor a Déu i al
proïsme,a la corcna, l'amor dels fills, al cor, i, sota els peus, l'amor dels
béns temporals i l'amor sexual. A. Ferrando opina que "d'aquesta manera.
Matfre sembla integrar en la Dama de Gràcia M mística trobadoresca í la
mística mariana"28. L'obra conté en total uns 35.000 versos on l'autor
exposa la seva visió religiosa del món amb finalitats didàctiques. Dins
d'aquesta mena de summa es dedica un espai considerable a parlar de
Maria: la seva "presència" a i'Antíc Testament (fou promesa a Adam i a
Eva després de la caiguda, les imatges dels profetes, etc.), els seus pares,
el seu naixement i les desposalles amb Josep, l'encarnació t tots els
episodis de la infantesa de Jesús, els seus dolors 1. a més, la seva mort i
enterrament a la Vall de Josaíat. Sobre aquesta darrera qüestió i sobre el
que es refereix a la resurrecció i assumpció, l'autor es mostra molt
prudent i diu que ço sabem res de cert:
"Emperò ges cert no sabem
Ni ges afermar non devem.
Quar mielhs es simplamen dubtar ".
Malgrat tot, icaba descrivint l'entrada triomfa] de Maria al cel, ja que
pensa que Déu la va honorar més que a cap altra dona. I, encara, aflrmc
que Ja que va ser Mare de Déu pel cos. és amb el cos que ha de ser al cel:
26 198C pòg XV'
75
*Mos cœtre podem fermamen
ÇueDieus. quefetz comandamen
Ouez om honres pol»« € maim,
El mezeys voie alial faire:
Per (pie to Verg(s Afarto,
Preciosa maire sia.
En lo jorn de l'asencto
Recep ab gran processto,
E ab gran cvmpanha d'àngels
Celestials et archangels.
Et abjesta gran et TJb cans
Dels clavan digz arméis cantons,
Elhjetz espectal honor,
Quar lames en logal auzcr.
Quar adonc dormí Jo logáis
Part totz ordes angelicals
A la pieuzela Maria
En la tersa Iherarchia
Sobre Tros e part Chérubin
E part l'orde de Séraphin*
On Dicus justa si ío pauzet
Et el mezeys ta coronet-29.
El 'Breviari d'Amor " va ser una obra que va gaudir d'un gran èxit en
• 2779- ! 278 ' , '• 2845- * ete ' ed CA À G ÁZOE "EVáES'G^JD peg 447 449-¿50:
76
tots els països d'Occident i d una manera especial a Fiança t a la Corona
d'Aragó30 Tanmateix, no va suposar cap aportació original al tema
assumpclonista, però és un exemple més dels nombrosos textos que en
aquests segles de la baixa edat mitjana üi/ocaven la Verge tot demanant-
ne la intercessió, bo 1 camant-ne les excel·lències.
Una altra mostra de poesia occitana dedicada a la Mare de Déu, la
con5tituetx Los set gautz de nostra Dona compostos, devers el 1250, pel
trobatío* Gul Folqueys, abans de ser bifbe, arquebisbe, cardenal i,
finalment, papa amb el n3m de Climent IV(1265-!268/. Ei poeta comença
demanant a M*»ria que intercedeixi per ell i, després le i\.ferir-se a les
típiques imatges bíbliques marianes (esbarzer de Moisès, vara d'Aaró
poita tancada d'Ezequiel, etc.), fe una exposició dels set goigs de ia Mare
de D*Hi: l'Anunciació, la Nativitat, l'Epifania, la Resurrecció, l'Ascenció. la
Pentecosta, ÍAsstimpció i la Coronació de Maria al cel3 •. Gui Folqueys no
fou el prinvr tâue va trac*ar aquest tema dels goigs» evoció àmpliament
difosa des de començament del segie XIII pels dcimnics, el nou orc'e de
predicadors-, però ens sembla un cas representatiu quant a la relació de
¡a lírica occitan** amb la temàtica mariana. D'altra banda, quan aquest
personatge va airtbar a papa va concedir cent dies d'indulgència a tots
aquells que diguesskï el seu poema dels goigs, la qual cosa va contitouir
en gran manera a 1' expendlment d'aquesta devoció32.
„v c ÇQT no^Q-g Qg ncTi.s·rn·s conserva*;» aóno .dea ae a a 'jsió a«€ ve *$*•<' Segons A re*'a"ao e'
occ *à wiw«y» c s^t« XV » - corse«.er» oci« de cornp ?ts ex c*a •'w.gi^ento'is A a pep'~Sv 2oéf ço se f ccx>se<ven set to's e" ca*o*à fe^vs an owe ei e*" tast@lic v* sor ue * ne ae st-j* X V cdéte c* **e 3 anys ae1 »g* XV JERME^GAU^ 1980 oàg A', -XVill) Més endo\a^* «o t r«dreT ecos oas cor^eriar ¡es i v«rac-cr>s de *TIÍ cu assunpc omstt qta cm»»»«»«
3' SALVA' "957 peg 044^55
-* SAtVAT 1957 póa 644 Scto'e « pri"1*'« mestres cte to Itergtura §og'S*)cr o Eafooo ocddento.' es tsi se o»m€P* c DA¡ur*yj vegeu SEDRA BAUX) * 936 Er ocsjtv esfyd« ' oy<x «o eccjpty ¡es
G q^4 hov(«n o^fbo* olgy« ^ *as or«<tncF$ pe- bt que ao^cv«1-» jno 'moof*if. o
77
in .eres per la temàtica marí.uia no *>., redueix a la lflc\
occluais, sinó que en altres Ucngües romàniques t&mbé va » s^rgï pestes
que es van dedicar a gloriejar la Verge, sovint seguint ks pautes que
Iiavien marcat els trobadors. En ïl-ngoa francesa , l'autor més
representatiu és Gautier de Coinci, »|ue va curapondr* uns Aíinrcles de
Notre Dame (gèi.**re al qual ens referirem més endavant) en re v 1? uab v»
Intercalar aguíes cançons línques d* clar*- iniïuèncir» trobadere^ca"3 A
Itàlia, el gran poeta del franclscanisie. ¡acc-ptme da Todí, dedica també
alguns dels seus exaltats versos % uescrture l'Assumpció de Marta a 1?
glòria34. D'altra banda, el pitee* poeta easteHà de nom conegut. Gómalo
de Berceo. és també un poeta míJlà. En k ï»eva c bra r fs cèk-bre els
Milages de Nuestra Señor2, la imatge de María uaerces&on* de la
humanitat hi es Lellan-eni rcílectirta:
"L·O sombra it? tos á/^oles, bueno, ciulz e sania,
en qui ave /spaíre tocto *a »x>n€ría.
stí son las oraciones qutfaí Santa María
que rcr los pea^ctores iie^a nochí* ? oía.
puantos (pie son jn mundo, justos e pechadores.
rononadoj e iegos, rcys € emperadores,
aUí corremos rodt>j>. ^a-fc aüos *» sertnones
desdes-»Jdû ~ <s >n"je«c -¡ 3e ' jtro de íX '"e-xeyi (op c * oàg 3?¿ 37„ 2er o o aavoc c ce'sqoqs vt<e, T?E\S 94e ? 506-508=^ W W x»
*" G4u^ ES <5e CD« \C *^f - .<?* Cw^sys KT a /oi pog /0-^C vo •' pag 283 3C2
4E aa TOD; * 953 D* fr« Í0 <d œc ca»s o a V^ige * n hc «TOÖWCC o coro-ofs a'«C oa
78
todos n í«? su soTibra Unrm coger las floret.
tos árbrnrt- qi f acen sombra dulze donosa
son los sanios oiíraclos qucjaz la Gloriosa,
cr son mncno mos dulzc~ gué azúcar sahrosa.
If que drm al ere/c-rmo en ta cuito matosa *.3Í5.
Per5 alla on es poden trobin .nL'lOi- inés relacions í paral·lelismes imb
la Itiica religiosa provençal és a íes finar? is de Sanin Maria del rei Alfons
X el Savt, monarca que durai* >. tota la seva vida va estar envolta! de
poetes en llengua galalco-port'iguesa, però lamí-«; de trobadors occitans»
íGutoiud Riquier) • catalans. Aquest és el cas de Cerner ú: Girona tutor
de remkrtabKs poer.ies de taií»cter reimos, que Vany 1269 -/a anar a la
cort de Toteoo, forman; part del seguici r*. -ï l'infant Fere36. ^n les Cantigas.
el rel Savi, quan dec¿ana la intercessic de la Mare de Déu, ho fa
recordant-li que Déu la va situar tan amunt del cel perquè pogués exercir
millor el seu càrrec de mitjancera: Maria asseguda a la dreta de Crïst
aconsegueix d perdó per als pecadors :
"A creer deuemos que todo pecado
Dnu pota so Alodr'auerú
En aquest repà». ni exaau ttu ni profund, qi*e licm têt de la
D£ §£ s " ?S-> 7336 RIQUES,*.964 oc-g 3C37 A/ONSC X £. " 979 65 te« 94 v -96
73
ttte-iffm, especirlment poètica, dels segles >JI i XIII. hem observat com la
temàtica mariana és tractada per tot tipus de* poète?: tant ela més
estrictament profans, els trobadors, les composicions dels q ..-Is van
adreçades a un públic eminentment cortesà, com els rel giosos. que si bé
generaL-ient escriuen moguts per una finalitat didàeyca, soviiit procuren
amenitzar-les de manera que aquestes poesies resultin atracaves, a la
vegaoa. per a un públic molt més ampli. Aquest seria el cas de's Milagros
de Berceo, que hom suposa q*je erm recitats als pelegiins que es uobeven
de m§ en el monestir de San Mülan de k CogoUa.
T.imb€ foren els objectius didàctics els que van impulsar Ramon Llull a
escriu! *. l Arbre de Scteitctó. una enciclopèdia de les ciències, redactada tu
clau ai.legó: tea per tal que la seva Art general resultés més assequible als
lectors. Uns arbres són els que simbolitzen iots els «ispéeles del saber
humà i entre ells es troha l'arbre mat jrnal.que constitueix tot un apartat
dedicat a to Mare de Déu. En el pr.nt cinc, toütulat "IMs *Mbtts del Arbre
maternul", l'autor insisteix en cl paper de mitj&ncera que fa M Verge:
"'Nostra Dona J ha en hàbit membrar, per ço que membre los
peec?iors qui la remembren en lurs cuytcs e necessitats tribulacions
e paors. els quals criden a nos'«-a Dona quels ajut. car si ella no
ajuda eUs son morts e perduts e en moltes vergonyes esdevenguts "38.
Després, en el punt següent, "Del ossituamenf del Arbre maternal'",
explica com la Verge és en el cel, situada més a prop que ningú al davant
38
so
de! seu Fffl por així poder acomplir la tasoa de mitjancera esmentada
abans.
Tambe en la Doctrina Pueril Lluil parla de ta Mare et Deu La primera
fart de l'obra é' un catecisme on l'autcr exposa aqueiU punts uf\
cristianisme que un nen ha de saber . les qüestions referents m la
divinitat, l'encam? :-ió , Jwitet Final, els manaments, els sagraments, els
dons de rE»pertt Sapt, jes virtuts i vicis I ete set de ta Verge. Aquest
darrer punt constitueix, doncs, tot un capítol dedicat a ta Mare de Déu,
que d'acord amb ta devoció de l'època, ¡'estructura prenent cou a base els
moments més significatius de M vida de Marta en taiu que mare de Crist-
"De la_salutacio". "De l'alegre que nostra Dona oc en fa nafiuíte' de sonjB'»
"Deis tres flpys". "De/ goig que nosíra Dona hac tîe la resurrecció de sonßil'.
*Od goig que raasfra Donajxc con sort ßtt U jarwrli*'. "De ta Pe magosta" í
"JDe la csuít^ïcfcS de nostra dona sancta Jílarta"39. Són Interessants les
coinparac*ans d aquestes alegues i tarrbc dolors (en el goig de la
Resurrecció M referència a la Passió) de la Mare de Déu amb els que,
segon* l'm*tor, podrien expertaeentar l'infant I la seva mare en una
siiu ició similar a la comentada. Aquest recurs déna una \lsio molt
profère * mou aumana de te Verge cempletaœnt d'acord arao les
•epresenScions plàstiques de I època.
—_ *3 972 I
81
2.2» I«' increment del culte I oc
ay Xile. siècle fue le culte de la Vterpe, Jusque-la si grave,
commence a se nuance*' de tendrese".
"te culte de la Vierge, qu' grandit au Xile. siècle, s'épanouit au Xllte Les
cloches O£ la chrétienté commencent a sonner /'Ángelus. On récite tous
les jours l'ojfflc** de 'f* Vierge. Nos pías belles cathédrale s'élèvent sous
Amb aquestes paraules E. Male volia donar una idea general de l'estat
del culte marià durant els segles XII i Kill, respectivament. Aquest lirisme,
que hem pogut copsar en el camp de la liturgia i de literatura, té la seva
traducció en altres àmbits nés populars E. Sabbe, defensor de la teoria
que considera que durant l'època carolíngia la marioíogia. i, en
conseqüència, el culte a la Verge, és poc important, creu que. a partir del
segle XI . cada vegada ho és més4 '. Per demostrar-ho té en present, per
exemple, l'escassa freqüència amb què apareix 1 antropònim "Maria" u
1 èpo\:a altomeüieval i. en camí com en els segfes següents cada vegada és
més popular42. També enumera la gran quantitat d'esglésies que arreu
~ ¥A£ * ?22 coc 42ó ~a e
" ~ * a«"e' '€"„ o ««» s "«o* z *z 2 s 'f w* ™ c •* oc c **•••* ec«*e^3'i« apa c o 3* «c, vs ~o"i. •"•Vf. 3 *'ax3 ViA^E "92¿Dcc c**o * cva*cs a03^5 Vo* D'*" a es«"* a D^"* de re%ierc o c ^3*g« " ,s*a ae a /«*g* tts C*C"*f«s »«'«'oaa *: oc' p»c o acu«s** cs'ed'a o«! se c-*- " 50 œ^wva GJ« *KJ.» a »*v * se »««3« D^ o -o Vefg* e**"s a* Ds*ka ^é s o^e a '3 ^eaos 'xsi,* s e$*o* *« *rioac oe wn» 3"^« * **%DO^S 00$*«' o's c**
e ae Sc"»c A»"*3 a« \t*mfDo'^e -x sc' s a 263 2?5 Sc_be c«' ce~**c 3«~· "ai d "crges "or a«e^ a SJG de c'3%a ae$ 3« a ~* *3" a* »f'g* X a -c 3 ees a*
»•-a •*« ^te X! ,00 C1* pog 2D-*25,
1551 oàc '09- :j
82
d'Europa occ»dental es dediquen a ia Mare de Déu43. D'altra banda, dom
I-ccíercq va dedicar un trebaü a les aportacions del monaquisme benedictí
a la devoció mariana; hi assenyala aquells fets més representatius dels
pruners abats de Ciuny: aotó. Odiló (994-1049), d'acord amb les. regies del
feudalisme, per jurament de fidelitat, es constitueix en serf de la Mare de
Deu; Hug (104S-1,09) va prescriure que els malalts que no podien assistir
al cor recitessin l'ofici de la Verge a l'oratori de la Mare cie Déu i, a més,
que tots els dissabtes lliures es celebrés conventuaJment la missa i l'ofici
de Maria; Pere el Venerable (1122-1156) va establir que cada matí es
celebrés una miSN-i a l'altar dedicat a Santa Maria, que les hores de Maria
fossin cantades diàriament a l'oratori de la infermeria I que es cantés
l'antifona Salue Regina a la processó del dia de l'Assumpció i d'altres grans
festes44
També el nou orde del Cister es va declarar fervent devot de la Verge. En
el Capítol General de l'orde de 1134 es va decretar que tots els monestirs
es dediquessin a Marta45. El color blanc de l'hàbit s explica, precisament,
en relació a la puresa mariana. Els cistercencs van mostrar un interès
específic per l'Assumpció tal com ho evidencien diverses decisions dels
Capitols Generals: 1152. es mana coi.imemorar l'octava; li 57, s ordena
que, quan s anunciï aquesta festa en el capítol, els monjos s'inclinin er
senyal de reverencia; 1221. es preceptúa que la missa de la vigília sigui
abacial .1223, s'institueix la solemne processó en honor d'aquesta fesia;
1228, s'imposa el prefaci propi durant tota l'octava4*.
435AB3E '95' pop "à- ¡6
.C.PCG '952 Dó 554 « 560
cono xo«$ rs*'ïu» ony 064 va cor So no»o' o de *$
Vkr a 1952 oàg
-QSCpàgSSC
83
Si bé totes aquestes manifestacions de devoció mariana podien quedar
molt limitades als ambients monàstics, els dos nous ordes que van
aparèixer en el segle XII. franciscans i dominics, van ser els qui es van
encarregar de propagar-les entre la massa de fidels. Els dominics van
promouerc confraries de laics, totes sota l'advocació c? s te Verge, enfront
dels grupa mes o menys herètics que tenien sempre un caràcter cristològic.
Aquestes conn àries eren tes encarregades d'organitzar festes, processons i
de cantar a les esglésies els goigs a Maria, motiu pel quai a Itùha. pais on
%ran ser molt nombróse s, van rebre el nom de Laudesï. Passada l'època de
major agressivitat de les heretgies, aquestes congregacions es van dedicar
únicament a mantenir el culte marià. Ja en el mateix segle XIII els
franciscans també van fundar-ne, i a principi del segle següent n'hi havia
una gran quantitat, tant a les esglésies urbanes com a les conventuals47.
El culte a tec relíquies va esdevenir un dels trets més característic *•!
cristianisme de l'època aJtomedieval. La devoció, però, de les relíquies de
la Verge ja havia aparegut abans a Constai.tinoble, on, segons la llegenda,
l'emperador Lleu i, cap a l'any 473, havia erigit una església per conservar-
hi e's vestits (maphc.ion) que te Verge, abans de morir, havia donat a una
vídua48. Calia, precisament, relacionar aquestes robes amb el tema de te
47 vEE?SS;V.AN' '552 DCS 6 * 5 6 - 8 32 33 í 72 Vege. NCAS'E. 'î73 DCO 12¿ 326
Q„c ' o Cw"e "to* s z o'3€ aes t3rc sea's .cae» D1""^ " v52 ooq 7677y?¿3 De *e» «* %x?os par*" se a,*.. re q. e« d *ere '$ 9 "io0"or e»" a^e ^c %@f ^ ,"* ves" s -o -r ve •foca e c «xp Segons, «o e ae« aes i c s a« «egeV* esceebrcva c *es*c ae c^gp gtC'ao» a
eso és c cíe §iQS„e"<:s e- :s"v a a«» niacte' or ^c io TOÜC constatado ^ns c seg« X /. oa" ' oe
$eg«e X es ce«vover au« W«*s ? ae y »o1 3 c 3gosf >*$ 'e q^ies es gi/ai-dove« o as/es DOS .QI*S
3 hre«% e matAc'»of a o se B·oauer"« e» c "xjc o ro ae Calcooaí'a j^G>C " v4/ pag 698 7C7
Asj«to d«es bas" 3oes a exs'e** e<". AI seg*e Vs te 'er C33O «na «p c«*sf fnorfíi'.t»'r (iGAw^-'E.MER
* 984 pàg * 25 a*"»fc t b1 og'o* o esoec ' co, £ canv A Wer-qe»1 C'et. at»e e Taoterro" o e'O
vsne'o' e« e seg« V1 3aso a seva a*'rrac<ó er e, a sci/rs suore ^s oepos c o dei vest * de ~«oae>f e
e« Q0e gs comTiernofo a "b©ror»ent de la ciu'at i any 6 « 9 graces a «o íroüaoa
84
Mort i Assumpció, Ja que, en certa manera, eren el substitut del cos de la
Verge, que segons afirmaven molts {tels Pares de l'Església, ningú no sabia
ou era. La fama d'aquestes relíquies va atraure grün quantitat de
pelegrins, i la festa que commemorava llur deposició a la basílica de
Constantinoble fou molt cèlebre. N'és una prova el fet que aquest tema es
representés en un dels plafons de les portes de coure amb aamasquinat
d'or de la catedral de Souzdal (Rússia), els quals clatei: del segle XIII49.
També a les terres d'Occident hi va haver interès per aquesta mena de
relíquies. La catedral de Chartres, que es preuava de ser la prunera
església de les Gàl.iies i, a més, de ser la primera dedicada a la Mare de
Déu, havia rebut, segons la tradició, un regal de l'emperador Carles el
Calb que consistia en una túnica de la Verge50. Naturalment, la possessió
d'aquesta relíquia constituïa un reclam importanííssim per atraure els
fidels, com també ho era la imatge de Maria que es guardava a la cripta de
la mateixa catedral. D'altra banda, a la ciutat italiana de Prato. s hi
conservava . des de mitjan del segle XIï. el cüigpl que Maria va trametre a
l'apòstol Tomàs, com a prova de la seva Assumpció, segons expliquen
alguns apòcrifs tardans51. També a ics esglésies catalanes van arribar
relíquies de ia Verge, tal com ho demostra la següent inscripció dei petit
pergamí que acompanyava les relíquies que l'abat Òliba de Rlpoü va
regalar a Arnau Mir de Tost per a la dedicació de l'esg'ésia del castell de
Tost (Alt Urgell) l'any 1040: "¡n oc cruce sunt reliquie de tigno crucís Dominí
a O3J*J*3 'el:qu c s . esgés'C se Hosv'e~<e$ :vVENGER "966 coc 56-58) Score 3 -e arc
3 acuestes -«'a^-es "natges c^xcîs vege» GRABAR '97* p¿g *47- 'ó249 WRA* SJWVMTRCV C, CX-JNEV " 93 ' oòu ' 62 ' 63TA3* Male at» a^e *rs «a *>;cc s,* Mar a s,-;c DQSOAS e: o»o ae > An^-x ac.o que s f^ov;o 5 ,a'GS* o
Cof«s?an*irx3bie nrs que • enpe^d y Constsf" V tr*,à a CaiAT·ogn* 'MA^ « 922 oàg 282 begons
O'»à es tramat'«} DfcfcaD'sme·rï' 3 ^na tisc dife-en* de « '««".qu-es ae Co^o«'"XAie ooo^s
A3 q Jesfio se^a T'aciods OT»*; me» d«*a!,* an»s pàg- íes rrés
85
et de sepulcro m de vestimenta et calcio/nenio S. Marie, Moírts Dominí"52.
Tal com acabeu; de dir, Chartres erm un centre de p'-legrinacions
marianes molt important. Però no era l'unie. Ja que à partir d~l segle XI
l'expectació per tes relíquies o les imatges marianes guanya importància
en relació amb el culte a tes relíquies dels sants que havia Imperat durant
de l'alta edat mitjana. Una de tes zones rr és riques en santuaris marians
posseïdors d' matgej cultuals de la Mare de Déu era Occitània. Clermont-
Ferrand tenia la catedral, amb la cèlebre Majestaturn sanctae Marioe i
l'església de Nòtre-Dame-du-Port, dedicades ambdues a la Verge, però hi
havia altres centres de pelegrtnacic molt importants, com per exemple. Lo
Puèg, a l'Alvèraia, i Rocamador al Lot, on encara es conserva l'escultura
de fusta de ia seva Mare de Déu negra. Respecte a Catalunya, alguns
estudis fets sobre aquest tema indiquen que els llocs més visitats pels
pelegrins eren en primer lloc Roma i els santuari? italians, sego its dels
santuaris d'Occitània i de Sant Jaume de Galícia. Els centres occitans
que més atreien la devoció mariana dels catalans eren l'abadia
benedictina de Santa Marie de la Grassa (Carcasses), Sarna Maria de
Quaianta (Erau) í Santa Maria del Puig (l'esmentat Le Puèg, en occità)53.
"^ *3 "O* c o de ex s'e^r j a salts' *e -^ a* *c Dut 0222 r*f 2^.A-ys «es «a'c V V„-ac " *eu "S'e-s-x o ^ co^ea ' -" e*fc' ae eck ra oe 3 c- ~«'3 c-t tac c e"o co^o on es cors g-x3\a a ocrat ~- n aceres *e a„ ss es a _ s^e e ""o« x aDcr O oo es <*s*<zaoQj ' AS a loo« »ce 2 *a o^oc'a D -ca Poa o ** c, C o" c co"i aoa'p F a K o "a~$c' oc cde 5j c "»,00». A/oNDC v/2 039 76 D* 'e* aqueste C'ÍXSÍA^C a cofx."x'3a nés o T e^
es pes certes re oses 1*3 ans a-e e.s cc'a s^s ae srce / $e*"5 a a^e «e" er *o* a e so"" ID'o ca!~«3waes es 'eot o-s 3«e aoo" IDO -na"*®^ a a"-o a'au-s •'•o^ei'ts de es s es
^J E^ reo *o* i «s*uc SOD'S œ«g -ac of*s s "o %* de cer oce ce •* * o** de seg « X fc ~$ c o * oe«g« X1 -dONNASSr vo 979 pog 292 í 93 vo. ' 98 ' ooo 1 7a384» oe-e es D? cc-c'wa* a^a mesw a a je ava-^a e s ie X* es a *o nes c JoiaciO»"s a Sa""o Vor o dei Da«g va" er< a C3a vu- DÓg 375 384 _, G^a a a^0 o K-av>c fet ^no on·n·'c 3c.fox ""ce ó o »f a DO&C exfrT«p*
3 y'xs co""*iuteCfé oe œ»^rir»o |ês Dftf 'C aonac'O d w^»o o'r^o'o c esaiésiD de "oca Bs xa? t"3go'ça d oc» de ?oaa orb TO* w ae c consograc c ae ory ' C8C E doca^«" « -e*ere x c's'cxs de ptisgr.iarqe a^e d«ver se' -"és comuns en«re lu g*i* de cet: ;ery$aleT Roma Son'jC.Tie deGane o o So" Me ' a d* paia {GuDCX « CJNi^ ' 927 009 9798j Ames cas« que c *s so"
¿6
No és estrany, dcncs. que à tes tenes catalanes aquest augment de la
devoció mariara tambe es fes notar. La primera meitat del segle XI
correspon a una època de gran empenta constructiva, deguda en bona part
al bisbe OUtr., però les fundacions monàstiques o tes reconversions de
comunitats î edificis precedents van continuar al llarg de la segona meitat
del segle i de tot el següent. Per donar-ne una idea, podem veure que
d'una llista de quaranta -dos centres religiosos, la major part prtorats i
canòniques, creats o reconvertits des de 1051 fins als últims auys del
segle XII. vint-i-quatre eren dedicats a Santa Maria54. Pe**o si s1 esdevenia
el cas que l'església o monestir no tingués aquesta dedicació, sovint se
soüa consagrar un altar a la Mare de Deu, com per exempte va ocórrer al
monestir de Sant Cugat del Vallts, on l'any 1099, l'abat Berenguer, bisbe
de Barcelona, va consagrar per primera vegada un altar an.b aquesta
dedieatió. Més tard, Tany 1274. Arnau de Gurb. bisbe de Barcelona, en va
dedicar un aitre en aquesta mateixa església. Aquestes dades consten en
un sacramentar! del monestir, que data del segle XIII. i que conté altres
notícies referents al culte marià en aquesta església, com la que diu que
una de les assignacions que tenia aquest altar era la ríe tots els formatges
"omnes coseos" dels llocs d' "Alfelrtorje et CoJdcuir (16 de juny oc 1230). o
la que explica que per celebrar la festa de l'Assumpció, igual que en altre*
diades assenyalades com Nadal i Pasqua, es disposa que d irant la nit
cremin dos curis al costat de la **:ixa de Sant Cià^at i qtie en el refectori es
' Do7 une cono 'a 'est i"-en» ptrcrue /o- oro- •? Sc^o hAcr 3 ae> 5>» § o a**e$ ces a··y ' 87 *•* *c=ere d« V 'cesser a seva esposa far .," 'egr.1 a San*a Vana ae ?3C3~aacp ar\ 2C7 Catxre1
ae R &GW *o "OTbé ~~ ego' a Sofa Were de ?^ g o So"a f^cr-o ae RocoTsdo' a oóg ' 08
54 OAlMASES jCSÉ 3'TARCH 'Oftfe oò ¡ 78-79 La .1 sto no Es exheKsK'a pro cre«- aa« co^ a
6ï»^pie DO* ser va'tdo Es ^ «000» de ccr*parar-a o^o .a de l«s eona^coors »»»cxiàs* <.««$ *
Ck.rOf»î a segone n e-«ai .,« segle X oe a^aronia-yno cxx^TwCC'ons x>né$ xx- son c3*d coaes c
Ve-rrei'd pòg 77) Vegeu BARAUT > 978 espeadífie« pàj 39 BARAL" i979
87
serveixi una pilanca especial (B de febrer de 1234V55.
L'expansió catalana del segle XIII cap a les terres valencianes va
comportar la necessitat de crear nous monestirs, esglésies parroquials i
oratoris. Segons consta en la documentació mc'is d'ells es van dedicar a
Santa Maria, començant per la mateixa mesquita major de la ciutat de
València, que des dels primers dies de la conquesta es va reconvertir en
tempk cristià56. Pel que expliquen les cròniques, »a devoció mariana del
rel Jaume I sembla que era molt elevada. Atemorit per un temporal, el rei
va començar a pregar així. "haguem gran óesconh.ort. mas tornam a
Nostre Ser»yor e a la sua Mare. e faem aital oració. / . . . / E vos. Mare de
Déu, que sots pont c pas dels pecadors, prec-vos per les set alegries e per
los set dolors que hagué¿» del vostre car fili, que us membre de mi ...". ï en
ocasió d'una arenga feta als cavallers per animar-los a continuar la
conquesta de la part sud de València va fer la promesa següent : "Mos
prometem aquí a Déu, e a aquest altar que és de la sua mare. que nós no
passarem Teiol ne el riu de Tortosa tro que València hajam pre^a". També
. en ieferir-se al seu lloc d'enterrament, durant una campanya centra els
moros va ordenar "nos so terrasse n a Sancta Maria d'Algezira. o a Sa acta
Maria de València, segons que nós havíem ja manat", i després "nos faés
nc'' ¿.7 ce Sa-" ¿*ga* » *o es ccrse^o* D A C A ¥GwLPOSE i W7pog21 122 GLcr* as oes'O0tr~"s es' e^a's c'ODODe^e-* **$ woc aAc·w·a$01« v cenç de Co ae's oue *av v oe"ango« a "-eyes* - Aa jwi*s re» cíes %<y ress«rvoaes orivsiK 968 pes 7O- 80
^^ Sane*) s S v®'3 "^ exc ca 3 x ^eserKoe 'Ja^rre ler i er ia rere"öT imzq iQ er co^so" a ae^rzakíSQQ de ÏO"agc^a D ^Jro A.haiaf / D-SO e" e o e o or portan« q ¿e *vçrf» sierrpre e^ $*>scorrpo'x» con a aragen de ö Vi per 4tario / dtspyf: se c*«2r"3se er * e safAc c c» 10 TISO icTíi/nc s@ we-f-'co *r 10 ttr^o 09 Vo'cio Dmde «rtonces rue$tra Coiedra ouído deococ« o oSa»".f."s'«3 V *g»f> Mo'io * SANCAS S VEÍA 909 oag 23 E" «e*oc'0 3 • 3^3r por*oti 3f*K?3* c Verge s na d * qtt e" cerv«'* ' 'es F-e$qj %s ae Vnènc 2 e" esgtes m s " vor ço oca' D fae a Vare » Dé- a«e rotes oo^e' dev e« se' es f-ate-xes que eis p 'as nobtes dev er pono' e-es a«sr$ OCK * s oer o bs -njaes cae co fxs'neï» !\MAÍCM£ " 23 pog 25 26»
88
portar.. a Sancta Marta de Poblet"57.
En aquest sentit, també la conquesta de Mallorca va comportar la
implantació de la devoció mariana a VlTa És prou coneguda la llegenda
que explica que les tropes de Jaume I van assaltar la Ciutat de Mallorca,
en poder dels musulmans, després de repetir moltes vegades "Santa
Marta!, Santa Marta!"58. De les t renta-una esglésies de l'illa que
s'enumeren en una butlla de 1248 del Papa Innocenci IV, setze són
Jedícades a la Mare de Déu. Quant a la catedral, també antiga mesquita.
es va consagrar igualment a Marta i, més concretament, a la seva
Assumpció59.
En els ambients no pròpiament eclesiàstics l'interès per la figura de
Marta també va anar augmentant. En són un exemple les confraries de
lates erigides sota la seva advocació. L'any 11 (X) el bisbe Ot de la Seu
d'Urgell en va fundar una a l'església de Santa Marta de Lillet amb
l'objectiu de consolidar Is vida regular al bisbat d'Urgell; la formaven
clergues, latos i també dones. Aquest mateix bisbe en va instituir upa
altra a la vila de la Seu "ad instauracionem Beatae Mariae Sedalis ecclesiae
qiine penejmcta videbatur". A Tarragona, l'any 1127. i a Barbastre, l'any
1138. eís bisbes van crear confraries laiques per protegir les ciutats dels
musulmans60. Però la Mare de Déu no sempre era invocada per a gestes
57^jvt ^£3 cos 57 pòg 33-34 COD 237 cao '00- "í1 o-p 564 oca '8? Soc-e •= devocc•*C'ia~'0 a ca^es* "lo-a'ca veget SüíNiS " v8 * ocg 24 255B _3ure 19P3 cao §4 MG 47-48*"¿™^
-v VlUNiAR *iÇ50 càg ' 2-' 3 29 Qoo".' o «a aadcoc.é de -c co'èa-a' o Ass^r*oc»ó * o^-tcx w oo&ce>" » •• cccxd a* * 3o9 sue «s »TODO t^ uf còoei o» I ATO» on s o 'tja«<x "a >a m»s5O • v«3C!'»j de''Asuncor 3e ¡a Gor.csfs,«ï <^x^« de D«cs £X3»o ciffs rvocociàr, de*» cated^i LJH «dibcooa'
•*" -VcERSSEMAN. * v52 | g '.2 *4 Per o-$ de» pnmers COKS OQM«» cuto» w'tii-ízo ««s aoc^"Te«ts a o«vo DuDltcc' VídANUEVA ¡* X, " 850 cog "> 84-" 87], pefo e« «"le'txíto ma.om«n' 10 qj« consioero qjees tracto ce du« contra- <«s a« « mateixa v «a d« ta Seu a sjrges! ..no ccx3:a a« • ory " 6v6 se l actac» tanoac.ó CA 10 con^o' c c» lo Pobo de L''iet és oubi.codo a" Sar o Vor,a ae L«*'*•585,pàg
39
bel.Ucoses, com e» {EI palès en un còdex de l'arxiu de te catedral de
Tortosa, que data de la primera meitat del segle KID t en què figura una
oració per ser resada el dia de l'Assumpció. aquesta vegada es demana a te
Verge "Oro pro populo, intentent pro dero. intercede pro devoto Jer Une o sexu:
senna m omnes tuum iuuarnen quicum^ue celebran! tuam a ssu mpí'onern " >.
En un déte camps eu què aquest increment del culte marià es fia més
notori és en el de la imatgeria. La dedicació d esglésies i altars a Maria va
comportar la necessitat r» unes imatges cuíiuals. Durant Falta edat
mitjana, almenys en època carolíngia, ta hi havia escultura exempta i se'n
conserva alguna mostra del segle X, com per exempte te imatge d'or de te
Mare de Déu d'Essen (Münster), o bé en tealm coneixença pels textos
(marededéus de Clermont-Ferrand, Rodez. Ely Colònia». Quan pels volts
de l'any 1025 en el sínode d Arras es va donar llum verda al culte de les
imatge, sembla que en realitat el que es va fer va ser legitimar un fet
consumat, però, probablement, també va servir per augmentar-ne la
producció. A més a més, el sinode va coincidir amb l'inic, del
desenvolupament del culte a li Verge, de manera que és natural que bona
part de te imatgeria representés te Mare de Déu6".
La fórmula iconogràfica escollida per representar te Mare de ¿>éu fou
l'anomenada Molestos Mariae o també Sedes Sapíenttae (Tron de Saviesa),
és a dir , te Verge asseguda, frontal i hieràtica (l'antiga postura pagana
majestàtica) amb l'Infant Jesús aclofat a te Cauda, en una postura similar.
Aquesta iconografia expressa de manera molt clara te idea que és present
' 968 pòg 97-96Se©» b r»ioc;ó de1 cJtt ^o'-à « $ or g«n$ d« es&jiKra m»d*«¥Ql ¥*g»„ SASSi ' 95 ' •*«* o te
marionc ve*u FCASyT'- ' 972
90
en tota la marti>k>gla raedlrval: Marte es important pel seu paper en
¡encarnació i. en conseqüència, en ta redempció, és a dir. per ta seva
relarió amb Crût, no per ella mateixa. Les Imatges de ta Molestos Mortoe
presenten ta Verge com a suport de Crist, d'aquí ta denominació de Tron
de Saviesa, pe;què el que es venera és ta maternitat divina, el si en ta
Saviesa del Pare s'ha Cet carn; es tracta, doncs, d'una teofania sorgida
segons els iconòlegs. de l'escena de l'Adoració dels Reis d'Orient, entesa
com te proclamació de l'era de gràcia propiciada per 1 encarnació63.
Aquests tipus d'imatges van ser molt abundants a les terres catatanes,
com no demostra el fet que han perviscut. en gran quantitat 1 més o
menys alterades, fins als nostres dies. Sovint n'és difícil ta datació, ja que
l'aspecte arcaic que moltes delien mostren sol respondre més a una
voluntat d'imitar els models tradicionals, que no pas a una elaboració
realment antiga. Malgrat tot, se'n conserven unes quanties que es poden
considerar realitzades dins del segle XII. com ta de ta catedral de Girona,
de remarcable qualitat artística, ta de Cornellà del Conflent, la d'Alp,
etc.6*.
A part d'aquestes imatges de la Mare de Déu, nom amb què
comunament són conegudes en catata. Íes esglésies podien tenir alguna
altra representació on també figurés ta Verge. L'absis era la part del
temple on ta decoració pictòrica,que solien tenir els mrrs de les esglésies
romàniques, oferta un missatge de més alt contingut teològic. En e! cas
'34 !4C
o* ~i%s& (X ío COACTO' a« Girona -úir ¡rw : O, «sgiés-s oofroquid 3* sarta MO*KÏ d* Co**«1 , H£ V núm iftv 4438 «Kpechva^cr* Mdits e*»e<xc av„ só« * cji<e t es conse'v*« <re$giés*s > «fT«at$ J o|er»s Han pos» o fonnof pc^ de <M cd l«coon» efe mws«u$ P*i s aau«POÎ "im co»alogac»cx» irtts cw te «o»»oedéw$ d»» m*m&3t é« Ve Soaono G»'c«a f. Sd ürp*3 ; «í Mus«« F Mo*ès de terock?*» o te «^ tocc»ó "Coto'tryo fofwnco ", vas XX1! ! ' 936' •XX". ! 1988! V«g»u «ambé d» LASM^i,1973 ' 970 • '977
91
dels absis catalans que avui encara es conserven, el ires freqüent és que a
ki put superior de M conca, s hi iiagi figurât la Molestos Def. envoltada del
tetramorf i amb uns arcàngels a banda i banda exercint el paper
d'advocats de la humanitat. Ai mur inferior, hi sol haver el col.legi
apostòlic i la Verge sostenint un calze, característica aquesta última que
es pot considerar pròpia de te iconografia catalana. Responen a aquest
model els absis de Sant Climent de Taüll (M.N.A.C. num. inv. 15966).
Santa Maria de Ginestarre de Cardós (M.N.A.C. num. inv. 15971). Sant
Pere del Bur gal (M.N.A.C. num. inv. 113138). etc. Més endavant ja farem
més inflexió sobre aquest tema de Maria amb un calze a la mà enmig dels
apòstols . De moment, només interessa remarcar que la figura de la Verge
es troba en un lioc de preferència -normalment, sol ocupar un dels espais
centrals del semJcercle- dins d'una composició sintètica de la parusia.
Altres vegades, però. la verge en majestat substitueix la visió
apocalíptica de la conca de l'absis. A Sant Joan de Tredòs (The Cloisters
de Nova York), a Santa Marta de Taüü (M.N.A.C num. inv. 15863) i a
Santa Maria d'Esterri d'Aneu {M.N.A.C. num. inv. 15874) el Tron de
Saviesa, situat simètricament a l'eix vertical de l'hemiesfera, s'integra en
una representació de l'Epifania. A la part inferior del mur també s'ha
representat el col.legi apostòlic, menys a Santa Maria d'Esterri d'Aneu on
van plasmar la visió d'Isaïes. També a Sant Sadurní d'Osormort (església
parroquial, Osona) i a l'absis lateral dret de Sant Quirze de Pedret
(M.N.A.C. núm. inv. 15973) s'ha figurat la Molestos Marine (sense els Reis
Mags): en els murs inferiors, en el primer lloc hi ha l'apostolat i un cicle
d'escenes sobre la Creació, mentre que a Pedret, hi trobem representat el
tema de les verges prudents i de les verges fàtues presidides per la figura
92
de l'Ecdesía65.
Tanmateix, és en el camp deb frontals d'altar cm la incidència mariana
es fa més notòria Aquests mobles litúrgics -en te major part dels casos es
tracta d'un plafó en forma de rectangle apaisât que es col·locava davant
de te mesa d'altar solen recollir te iconografia de l'absis t l'adapten ai
propi espai compositiu. Així. l'espai central sol estar presidit per una
Molestos envetada d'una rnàndorla i els quatre espais restants s omplen
amb reprcocniacic-is relacionades amb aquest term. N'és un exemple tíoic
el frontal d'Esquius (M.N.A.C. num. Inv. 65502) amb una MaiestosDti al
centre, flanquejada pel tetra¿aorf i tres apòstols en cada un dels quatre
compartiments lateras
Un grup Corca nombrós d'anüpendis tenen l'espai central ucupp.ï per
una Molestos Mariae. montre que als quadrants laterals, ¿hi poden figurar
el coLlegl apostòlic (Alòs de Gil. M N.A.C.n«m. inv. 15834. Gin^slarre de
Cardós, The Cloisters de Nova York, i Vidrà, M.E.V., ntni. «iv,4439),
escenes de te vida d'algun sant (Vila-txca. M.E.V., núm inv.5, amb
escenes de te vida de santa Ma-garida) o. encara més sovint, escenes de te
vida de Jesús i Maria (El Coll, M.E.V.,núm. tov.3; Avtà, M.N.A.C..núm.
invJ5784; Espinelves, M E.V., núm. inv. 7; Mosoü. M.N.A.C,,núm.
; Liuçà.M.E V.,núm. iuv.4.10 i 11: Card&t, M.N.Â.C. ï úm.
; ^tesa, M.N.A.C.,núa§. toiv.35701, i La Tor de Que.ol, església
parroquial d'Iravals).
Aquestes escenes de te vida de Crist i Marte que icabem de mencionar
es troben també en M pintura mural formant part dtis conjunts presidits
per te visió del Crist apocalíptic, com & Santa Marta de Mur (Museum of
k Aquests pr«sè«C'Q o« 'c iigu»a s» la Verge a1 robóme So «R i of c» cte^972
fine Arts de Bor t on) o a Sant Mart! ús Fonda tte Sant Martí,
Rooseló) i ja en el segle XIII. a Sanca Marta de Barberà (església de Santa
Marta, VaUes occidental) i a Pcdrüiya (Museu de Girona). Encara que tes
hagim anomenade ese-enes de la vida de Crisi i Maria" de fer, la major
paït de vegades, es tract? dte diversos passatges de ta infantesa de Jesús.
La im >usió J'aquestes "í síòrtes" en els conjunts absíüals pot ser deguda,
d'ima banda, a un major tn'très pels cicles nr latius çue sembla
desvetltar-se a partir del segle XII, però caí tenir en eotapte que aquest
tipus c scenes ja er^n representades en obres de l'antiguiïat tardan j, de les
qu?ls , n' ha quedat un magnífic compte, de cap a l'any 430. a l'arc
•tiorafal de Santa Maria la Major de Roma. Aquesta és precisament ta tesi
defensa Ja per A. Grabar : per part dels icunò^rafs cristians hi tia hagut, al
Uarg del temps, un interès per mostrar la presència de ta divinitat,! això
es pot traiuir tant en escenes de tipus siPtèUc - el Déu majestàtic de ta
visió apocalíptica - , com en les continuades paí as ?s del relat
evangèHe60.
'968 còg
94
2.3. La glorificaci* de U Verge dia« del cicte de ta Infártese, de Jeaúa.
És en aquest segon tipus de composicions que la Verge té un paper
destacat, ja que és per mttfa d'ella que Déu es va encarnar i et va mostrar
catre elf homes. Per això A. Grabar considera que aquests primers
episodio evangèlics tenen uiï valor de pair-sia continuada : presenten els
primers temps de la vida terrestre del Verb encarnat i hi apareixen tota
una sèrie de personatges que c*onen testimoni d'aquest fet miraculós
(l'àngel de l'Anunciació. 1 àngel que oarla a Josep, Flisabeí, els pastors,
els irigs, 1 ancià Simeó ï ¡a profetessa Anna, etc.f7 En :ots aqnests
esdeveniments, Anunciació, Visitado, Ado*ació dels pastors. Presentació
al temple, etc.. Maria es troba sempre al costat de Jesús, present en
1 homenatge que li reten tots aquests personatges, el qual culmina en el
moment de l'adoració dels Reis mags. símbol del reconeixem« n t de totes
les nacions. Precisament Ja hem indicat més anrmt que el> iconolegs
considere a que el tipus iconogràfic de la Moiesíos Afartar ha estat extret de
l'escena de l'Epifania i i així es manté en algunes pint u 4 * mi-rals 1
írontals: Santa Maria de Taüll. Santa Maria d'^sttrri d'ÀneL, frontals
d'Avia. Betesa. Cardet, Espinelves i Lluçà/, de nianera que és ev dent que
la Jconojrafia d'aquests absis t antipendis respon, en principi, à la idea de
figurar Ja presència divina. Tanmateix . optar per una fórmula o una altra
sempre té les sews conseqüències significatives; en aquest cas és lùgic que
no és el mateix la teofania de la visió apocalíptica, que ia del 1 ron de
Saviesa. La presència de la Verge amb el Nen a la falda, tot i el tractament
hicràti.- que aquestes figures soten mostrar, fa que el missatg« arribi
d'una manera més sensible i, doncs, més accessible al* humans. És en
ï 968 peg S71-572
95
aquest» reprr-teniactons que es comet ,a a fer évident el lirisme que més
amunt comentàvem es el camp de ta literatura t ta litúrgia.
A, Grabar assegura que hi ha un fort iligaxn entre ta representació
d'aquestes escenes de la infantesa de Jesús 1 ta liturgia, concretament
amb el cèlebre himne Acatfustas de l'església oriental no rolament pel fet
que hi ha pintures murals que en reprodueixen plàsticament tes diverses
estrofes, sinó per ta intenció última d'ambdues manifestations: a través
d'escenes que d'entrada poden semblar simples anècdotes (l'àngel que
parta en somnis a Josep, l'anunci ate pastors, les paraules del veu Simeó.
etc.) c'emostren ta presencia de Déu entre els homes en els primers temps
de l'era f*.e pacte68.
És a partir de llur relació amb ta litúrgia que aquestes iconografies dels
absis i frontals catalans deixen entendre el seu significat. A la idea de
l'encarnació, iportada per aquestes escenes del cicle de ta infantesa, s'hi
afegeix ta de ta redempció : Déu es la home i és immolat per a la salvació
del gènere humà. És lògic, doncs, que aquest missatge cabdal del
cristianisme s'expressés en els murs principals üel presbiteri i, encara
més, en el mátete altar, el lloc on per mitja de l'eucaristia es renova el
sacrifici de Crist69. Aquesta representació de la Molesta Mariae
acompanyada de les escenes de l'Anunciació, ta Visitado, ta Nativitat.
l'Anunci als pastors i ta Presentació és ta que apareix al timpà de ta porta
sud de ta tacana occidental de ta catedral de* Chartres ( 1145-1155), on la
idea de ta parusia i de ''eucaristia és clarament expressada per la
composició axial del conjunt. AM, en el centre del registre inferior de ta
GlAiAt ' 968 peg 575-5SC L o/o» '»T*** o «w*pi«9 d« 'c iœKsgr&,a paieoctriono b zc^î ^pe»o of «no au« «r »< won m^jicvo1 »w»» s rw» es f*e%ii«s catégories d ifnoJg«s {10 0àg 570i«0 Soto«* î aporoo deis af*p»ndi$ - »I sign te« d« te Mawstos Damm» qy* »*r '•presentar
ï93-194
96
Huida sha representat ta Verge ajaguda en un ttt i ciamunt d ella I'infcjit
Jesús en un pessebre; al segon registre, coincideix en el mateix eix
pedestal/altar amb ta figura de Jesús emparat per ta seva maje i Simeó, i.
finalment en el timpà, ta Molestos Martae amb un àngel tu rtferari a cada
costat. A. Katzencllenbogen, d'acord amb els evangelis i els textos dels
pares de l'Església, interpreta el pessebre t el pedestal de l'escena de la
Presentació com uns símbols de l'altar del sacrifici I, el bou 1 ta nvila i els
personatges del darrera de Maria i Simeó com els fidels que s'hi acosten70
Uns anys més tard ( cap al ! 175), a Catalunya, es va representar en el
timpà de l'església de Cornellà del Conflent una Molestos Martae envoltada
d'una màndorla sostinguda per dos àngels. La inscripció que l'acompanya
fei referència explicita al paper de Maria com a col·laboradora en l'obra de
salvació: "HEREDES : VTTAE : DOMNAM : LAUDARE : VEWTE : PER QUAM
VJTA DATUR : MUNDUS PER EAM„REPARATUR*. D aqui deriva la funció
d'intercessora que hem visí que li atribueix la literatura de l'època i que
va estretament unida amb tes imatges ^ultuals 1 els pelegrinatges de què
hem parlat abans.
Hem cregut oportú obrir aquest ampli parent, si sobre el significat de la
representació de la Matestas Martae i de Ics escenes que l'acompanyen peí
tal tie comprendre ¡aillor el contem, i, per tant, també el sentit, d algunes
escenes del cicle assumpcionista figurades en obres catalanes dels segles
XII i XJ1I
Més amunt ja ha estat citat el frontal procedent del priora t benedictí de
ta Mare de Déu del Coll [Fig 3], que els estudiosos soten datar dins la
segona meitat o de final del segle XII.7'. La Mare de Déu de l'espai central
X3EN '96471 '926 pe.B2235 e» con»dro d* »q* XII GüDO. CüMll 929 poa 06 oeo-' rcip d*t Mg* XB « i que ta o«e sx^y« »f obfo* v *$ pr f»*» anys de
97
sosté el Nen assegut gairebé de perfil sobre el seu braç esquerre i «u&b te
mà dreta aguante una flor de Its. Una màndorla els envolta 1 l'espai de
fons, de color groc, és oxnplert d'estrelles vermelles. Els quatre carcanyols
delimitats per la màndorla l els quarters laterals són ocúpate pels símbols
dels evangelistes. Pel que fa a les escenes hisT adés, hi trobem : a ïa part
superior esquerra, l'Anunciació; al davall, te Nativitat amb l'àngel que
s'adreça a Josep, possiblement per ordenar-li la partida cap a Egipte; al
costat inferior dret, hi ha la Presentació al temple i al damunt.
r'A^umpeió" de la Verge.
Aquesta darrera escena és la que reclama .principalment, la nostra
atenció. A la part inferior hi ha el cos de la Verge completament
horitzontal i dos apòstols que ei .subjecten, un pels peus i l'altre per les
espatlles en el moment de dipositar-lo dins del sarcòfag Deu apòstols
més, amb rostres comoungits i gestos de dolor - el primer de l'extrem
esquerre es posa una mà a la galta - es distribueixen gairebé en filera a la
part posterior i a la capçalera del sepulcre. Malgrat aquesta disposició
lineal, te manca d'isoceíàlia i les inclinacions dels caps ten que el conjunt
resulti prou variat. Damunt dels nps d'aquests personatges, i coincidint
amb l'eix vertical de la composició, s'hi ha figurat l'ànima de Maria,
col·locada dins d'un llenç que dos àngels eleven cap al cel, a te vegada que
la sostenen per les mans. El cap auréolât d'aquesta figura penetra
lleugerament dins del semicercte dt núvols que penja de te part superior.
Es tracta, doncs, d'una escena subdividida horitzontalment en dues
meitats. LI grup inferior, Q acord amb te descripció que n'acabem de fer,
representa l'enterrament de Maria, el moment en què els apòstols deixen
X i «ACQY peg AS i JO 19Ç-9 pòg " 50. E% dos *ní$ 6» ajé Kc00110« ooo»« Wo b b-bliogtr-c on* -or îOSE^ ' 986 oòg * 4S-151 AINAbD ' 989 pa¿ • 50
9«
el cos dlfun-. din» del s'twlcrc. insistim en aquesta qüestió perquè
normalment els autors v^ue s'hi han referit la interpreten com si fos una
Dormido, tot i que troben estranya l'absència de Jesucrtst72. De fet, la
figuració d'aquest episodi no sovinteja gaire. Els relats apòcrifs seien
parlar-ne molt per scbrc, en tot cas s'aturen més a narrar les peripècies
de! seguici fúnebre o els fets prodigiosos que va.> esdevmir-se un cop el
sepulcre fou clos73. En realitat, en l'escena del frontil del Coll. el sepulcre
s'hi ha representat d'una manera molt simple - el cos horitzontal de la
Verge, vist en picat és emmarcat per un rectangle de color verd amb un
fons retícula t -, i es pot confondre fàcilment amb un llit, és a dir, amb el
lloc on descansa el cos de Marta de l'escena de k Dormició. Però si fem un
repàs d'altres representacions on s hagi volgut mostrar un personatge en
un llit, veurem que aquest té un caràcter molt diferent En el mateix
frontal hi ha l'escena de la Nativitat, on Marta, encara que se'ns mostri
vertical per la forma tteugeraiütnt sinuosa del seu cos i r acabament de la
túnica figura que està ajaguda en una márfega, repi asentada per una
superficie el·líptica que la circumscriu. És la mateixa solució que s'ha
usat en les escenes de a Nativ.tat dels frontals d'Avià. Betesa i Cardet i
en la dr la Dormició del de Mosoll, tots al M.N.AC, (numéros 1S784,
3570, 3903 i 15788). encara que en tots aquests exemples el cos de Maria
e »acr* "«oosc e cos à* ¥œ->a poc 3 í T *Cf re$£»c* ,o"*e**t VJ*»CZ 907 «5« *3 *e* "0*3 33 '0p'*s0 tec o »s 3 ««***c s 3« s "îoasti D Z3nt m D^^vt ~c * "c ,«s^c' r awo o-« **»«*s C I5 C^E«* " 9/0 a ço« . 3*-'3 o of TV-IS ffçmw^íc 3 oe» * 3"« * c Cerc .ryc 3 - 2«« o'e» » e- * o«.sSM« r3v a o« s»*v * i« *íK3* Cii'Q''* roí c» *"s|3 ioog 32 Esq. r%3m tJ^s 3* "esccr»nu*««^ Q^jne r a S^tr^A 98* oog788C 30C i?OS£« '®Bt 003 50' *- ' ' " ' " o« Mer o •" rf
íJZi SAtDENSS " 8f 7ce- ' 238 cop XVi íaftof^iosaoóo.ïji -?79 pog 6C4 cop >C.V ?s
cop XV r«$oSOf»icne, i sxjg ÍÓ5 cop XV. ¡% d An ··o'·c Qoor» s «trdons ow* *»m •ndswcr« ce»*" »o'·ioQe «5 "?^üu«"wn
ff
s'ha col·locat més en diagonal En dos frontals dedicats a Sant Marti (el
de Pulgbò. M M.E.V., núm.9 l el de Chía, ai M.N.A.C..núm.3902 | hi hm
una escena on apareix el moment de la seva mort; en ambdós casos el
sant jeu en un litt separat del terra per quatre potes ben visibles. Aixi
-lones, siguin marfegues "anatòmiques" o llits de fusta , l'aparença és
completament diferent. El rectangle que figura ¿I sepulcre de Marta en el
frontal del Coll es molt semblant al pessebre on sha emplaçat el Nen
Jesús de l'escena de te Nativitat de la mateixa obra, cosa que ens ajuda a
entendre que es tracta d'un recipient dur er< forma de caixa. D'altra
banda, el peu de l'altar de l'escena de la Presentació és del mateix color
verd amb el retíeu lat de fons que el del sepulcre, detrJl que ens permet de
suposar que es tracta en els dos casos d'elements de pedra. En la
miniatura europea de final del segle XI i del XII hi ha alguns casos en què
es representa la sepultura o r \ssumpcio de Maria i, per tant. s'hi ha
hagut de ftgurar un sarcòfag. T>*t i que solen ser moll simples, sempre
s'han projectat en alçat í deixant veure el seu interior buit o amb el cos de
la Verge7*.
Un altre ciernen r que ens fa pensar que es tracta del moment de la
sepultura és la posició dels dos apòstols de primer terme En el típic
esquema de la Dormido bizantina és usual que hi *\agí dos apòstols, Pere.
al capçal i un altre. Pau, als peus75, que sovint »'tnctoen sobre el cos de
la difunta per expressar la seva desolació, però en el nostre cas me? que
' . oe- ent^pm si e-e* %o», $@ v-,< c« 5 3s de c w" ^e's'o* d* Seso* ""s22* 'o- í*¥ w*D-ao- *o vE«ot5 "58 J o"1 65 « de San Mart -èf "bvs o a
««- c per* » "o, »s *» '33 *c v§ t*» ».s**9* tr » 3 B \ 3* *"*y » ms & 7325» 's 3 **~£?r, 56¿ *g 6 Ç r»sjs»c vefwf ¿r cas c»* » «s w a« s 2 •«. rc ~vo »
i s* 3 «o Carpen« P" «r o t o es t*« at c I^y^ cot 20«* ro •< * no s»c$* *, * s«36,
75 vv^ tSiAWV:"1ÎCVC CX-tvEv '93 p< 36
IOC
inclinai se ta ¡venen, itn prr tes espatlles i l'altre pels peus, per flcar-la
dins el sepulcre. És al que paJem veure en la miniature del ja
citât Psaîttri <fe York \ de ï anomenat Psaltirt de Blanca de Cosiella76, aL*J
corn també en la meitat esquerra del timpà de Saint-Pienre-le-Pueliier del
museu de Bourges, ncjiés que aquí solament hl ha els dos apostóte que
sostenen el eos i un ángel turiferart que planeja pel damunt.
Hi ha també un altre element a tenir en compte, la indumentària del
cos de Maria. En les escenes de la Dormido, María sempre se sol
presentar amb túnica i mantell, és a dir. Igual qu<* en qualsevol altra
•¿accna. Algunes vegades el mantell o vel U cobreix bona part d"! rostre. Ja
sigui per indicar la seva edat avançada o bé per donar U: idea que es tracta
d'un cos moribund Aquí, però, la Verge va vestida amb una mena de
túnica blanca que marca clarament l'anatomia del seu cos amb in
mateixa sofisticada estilització que en els altres requadres. Un vel del
mateix coter li cobreix el cap, però el rostre queda compteta-nent visible i,
així, es distingeixen a la perfecció els ulls tancats de la difunta. Sembla,
donrs. que s'ha volgut donar la idea d una mortalla, cosa que es
correspon plenament amb una escena de sepultura. Cap dels exemples
que anteriorment hem citat ofereixen una solució similar. Potser el cas
més proper podna .ser el de i evangeliari suposadament rcnà de la B.M. de
París (ms. lat. 17325« : tant en el foll 51 v., on es representa la Dormido,
com en el 52, on s il.lustra la sepultura. Marta és embolcallada per un
mantril. que, molt so merament, també tradueix ?a seva anatomia, i U
cobreix el cap i el front fins arran d ulls En el Psaítíri de York en la
seqüència de la sepultura, el cos de Maria és una massa informe 1 amb
prou feines e« pot endevinar a quin costat se situa el cap.
c» ** " 86 fe» 2^> &* 70}
101
Com dèiem atens, la representació d'aquesta escena del cicle
assumpcionista és forca estranya. Així ho aíirma L. kéau i, a la vegada,
assegura que ha estat cateada d* l'enterrament de Crist77. Igualment
aquest autor assegura que el sepeli té lloc davant de Jesucrist situat dins
d'una màndorla Això, però. no és exactament sempre així, sinó que n'hi
ha moltes variants : en el Psaltirt Lutfref781 i *n l'abans citat evangeliari
renà de k B.N. de Paris, Crtst hi és present, però en el Psaltírt de York i en
el primer medalló de la vidriera de la catedral d'Angers79 hi ha apòstols i
àngels, i en el Psottíri de Blanca de Costella els apòstols estan sols, igual
que en el frontal català.
La meitat superior de la composició, presenta una fórmula iconogràfica
molt freqüent en l'art funerari de l'edat mitjana. En les Koimesis
bizantines uns àngels amb les mans velades s'acoslen a Jesucrist per
recollir l'ànima de la Verge i pujar-la al parad(s. En el romànic hi ha
diverses maneres de representar l'ascensió d'una ànima, però una de les
m( s corrents és la que presenta el doble del diiunt disposat dins d'un
llenç que uns àngels, situats simètricament a banda i banda, subjecten
pels caps60. En la Monografia assumpcionista. però. no é* una fórmula
gaire utilitzada. Com que el trasllat de l'ànima al cel generalment es
representa eu l'escena de la Dormíci<\ es continua fent servir el model
bizantí, introduint-hi algunes variants que, com ja comentarem més
endavant, poden ser qualificades de circumstancials. Quan es vol
representar rassumpJc an'mae fora dels esquemes bizantins, és quan
?!AW "957002ò1373 B . o« jyor« •*$ Ado 42 " 30 «vegt * ! Ç&O 003 7à « tN> fc si
** , o-at« OL-vO f*oe.kr« ne és of-ya Vogr* HAW-/MD .GiOC**/"5
J Sos*« ca«*$* <ro% K %«"*o v«g»w **£t?tíO * 984 si§ 2^ ?? %<• a «a fipo-og-s a^e- carn&y c*cas c:* em^ffe d»' l»o<"«o a® Sot à« p« ¡M £ V ·s>"· TV 9! e^ca'o a^«
o«
102
s'adopten tes fórmules de tat iconografia funerària comuna . Això és el que
hem vist en cl cas de la Il·lustració del foli 37Ov. de la Bíblia d.? Ripoll i allò
que Ja es preludiava eu la miniatura del foli 161 v del Llibre de Perícopís
d Enric II.
Aquesta tipologia del frontal del Coll és molt poc freqüent fora de In
Peninsula ibèrica81. Els exemples que semblen més propers són : el Psotòrf
de Yjrk el Missal de Tours i levangriiari renà de la B.N. de Paris. En els
dos primers casos, Maria, en posició completament vertical, és elevada del
sepulcre per uns àngels vuit parelles en el psaltin i una sola en el missal
- que aguanten un llenç darrera d'ella, de tal manera que sembla
emmarcada per una màn^orla En la Dormició del foli 51v. de
revangeliari, dos àngels, drets a prop del capçal del lut ajunten les seves
mans cobertes per uns vels per sostenir l'anima que mira suplicant cap
amunt on, des de dins d'un semícercle, Crist estira els braços per acollir-
ia. De fet, però, en aquest cas pareix que ens trobem davant de la típica
fórmula bizantina modificada peto miniaturistes occidentals.
Respecte a altres models catalans. Ja hem esmentat abans el frontal de
baut Martí de Puigbò : el "retrat" en bust del sant, nu. apareix dins d'un
petit llenç aguantat per una parella d'àngels de dimensions molt més
grans que aquesta ànima82. MoK més emparentat amb 11 nostre frontal és
la representació del martiri de sant Tomàs de Canterbury de les pintures
" Es ex^p« hi» q«« cône«** œ-c «y "*«$ fo'cc"s £ s cs$ ""es ces^eg." es e de s *"dc3« te co 3* $Q!«3 Ma* a a Mayer a« "cro ot a " c* »3* X,« j^8At\t A.%Aw3 556
85 l g 721 E" r**3a* a* $cr» M o- ae ^Aumo 3t s i o a de jDgro^o s «a opw pe- a"« so „ocfn«nf« «« i ^K»no o« o Ckr"- co * ou* c» Cr s* 000»* a a pet supe'io· a ns 3 s»r ijvoson»» »"* a1" »«A3 «Pt» * % sdos braç« a ' aíçooa o* A c rtj^o o **íce"»o
•U 0^*0 at» »"if*- g ce au« 110 «»n p«» 'xj·fo»' o ^vfe Qye és *«r clo o»» aw«o qy« IQ 10«*«®« a»n$ s a"11*% m^nre w MC a 'c^às .no *•» caísetí s'«p COOK, GuDtíX '980 pòg 254-255 %3'5*.
82 Vtgtt,-«» uf*o feprc^jce.è a ' 987 pòg 12 <
103
dr i absidicla ée l'església de Santa Maria de Terrassa83. Després que el
sant ha estat occit, dos personatges sostenen el cos embolcallat l el
dipositen en un sarcòfag ricament ornamentat: just al damunt, entremig
dels das homes, una parella d'àngel® aguanten amb una mà un llenç dins
del qt al s'eleva l'ànima del sant. mentre que amb l'altra emparen aquest
per î espatlla. Sembla, doncs, que aquesta fórmula va tenir un cert èxit en
els últims decennis del segle XII o primers del XIII en aquestes contrades
ca tal anés. i encara continuarem trobant-la en T època gòtica.
El aemieercle còncau de l'escena del frontal de Coll, que remata la part
central del marge superior, damunt del cap de la Ver^e. é& pintat de color
blau i al seu interior té una banda fistonejatía. de manera que no hi ha
dubte que es tracta de la representació del paradís, lloc on es dirigeix la
figura elevada pels àngels. Una fonr-a semblant és present en moltes de les
assumpcions de la miniatura romànica, encara que sovint en el seu
interior hi ha la mà divina que beneeix (manuscrit 7^2 de la Bibliothèque
d'Arràs i sacramentan normand de la Morgan Library de Nova York,
ms.64184. ambdós de la primera meitat del segle XI), o que agafo la mà
dreta de Maria com per acabar-la de pujar (manuscrit 444 de la Biblioteca
de Viena)85. En e! Missal de Sant Marti de Tours el bust de Crist és dins
d'un cercle (dipeus ) i amb una mà assenyala Mana. Altres vegades dins el
senMcercle estrellat hi ha la porta oberta del paradis (Evangeliar de
l'ArchivIo Capitolare de Vercefli, ms.C)00. En l'anomenat Socramtfilarf de
°" BC^'G " 9^ * ooç 25Ç 26 ' Se^o s a „e f s DC* ao'cr ú ~s 3*» es a„e$ *.? *»es dejase' ae s*g ef.34 v'EIOE? '980 oàg 67 .68 à n 67
95 C« p®» 198C 009 6è
"° V«9»v TÍ-É?EL ' 984 c% 55 * g ' 7 a pa" ríenor o* 'a reor»se*"laí " és j"o Do" c c e" cr-è«aixc a lgj»3 ce C*'$" oscoconpt Aquest -dea de '•o d* pc'odís 'a •»"Xf' o ^ote' e* e
Je I AsstiTtpe.o es« o oe NA't-fe-?« dt ^o1* oe Ce'-nonM-eTQie ae -o mgw «« tof
- sacie Xi1 en yna ï» .«$ co'ei Cns* f-onooeict per CAS or^is na tret a** sarcò'og *« cos
104
Manassés es pot veure un stnicercle omplert només amb franges de
diversos tons87 Aquí, els àngels sostenen Maria per sota els braços sense
cap llenç * l'aurèola d'aquesta penetra lleugerament dins de les corbes
superiors. D'altra banda, dues àmplies Untes ondulades separen aquest
grup ascendent de ia jjart inferior on semble que Marta s'incorpora del llit
(?).
En els exemples catalans, damunt de tes ànimes de sant Martí i de sant
Tomàs de Canterbury no M ha cap representació del paradís, tot i que la
inscripció del frontal de Puigbò (DANS ¡NOPEM TERRIS MARTÍNVS VTVET E
CELIS ) deixa ben clar que aquesta va ser la seva destinació. En aquest
frontal, les quatre escenes de la vida del »ant són presidides per una
Moíesíos Del que regna de? del centre de la composició. A i'absidiola de
l'església de Terrassa, el martiri i mon del sant ocupa un registre del mur
i al damunt, a la conca, també hi ha Déu en majestat que corona (?) els
dos màrtirs que el flanquegen a banda i banda. Pensem, doncs, que en
aquests casos potser ne calia Ja representació del paradís en l'escena de
l'elevació de l'ànima peiquè el conjunt de la composició ja ho deixava
entendre; en canvi, en el froatal del Coll, presidit per la MotestosMortoe ,
calia fer-ho mes explícit i per això s'hi va pintar el semicercle. De tota
manera, dos elements més Êm la impressió que Marte ha pujat al cel : el
fons estrellat i la inscripció "A3SÖMTA EST MARÍA m CELUM '.
El fons de l'escena de l'elevació de Maria és de color groc, d'acord amb
el joc de simetries que ha utilitzat el pintor - alternança de fons grocs i
vermells, tant en els quarters com en els carcanyols -, però, a més, l'ha
e*"böica"tct de »a seva ""a'« '^wt que v «ta a*a dos ange's oc e 3« bo* s sa* les d <,*sedit c o ' infcnof 3»! aaoi ** *v ^*X3 catxa ço1 lotoda iic^v'"* d'j"" o**o* 0ye M t
THE^Ei c**u aue eswac*a de : Arec 3« A.'o^;a s'^W de Mor-o sa« p»' ta"f noca a presènc.c o oo'sc'sí o oàg 6 " '8?T«Eia '»984% 22
IOS
ompkrt d'unes estréllete« vermelles, de manera que resulta igual que
l'interior de la màndorla que envolta lu Majestat de l'espai central. Aquest
tipus de fons estelat no és estrany trobar-lo en l'interior de 1 • màndorla
de les MaíesíosDef i. fins ? tot, en algunes Molestas Sanctorum , com per
exemple de la sant Amand del manuscrit 250 de la Bibliothèque
Municipale de Douale88.
Tots els personatges del frontal i, fins 1 îot, els quatre símbcls dels
evangelistes, van acompanyats d'una inscripció que n'indica la seva
identitat. En l'escena de la sepultura i enterrament de Maria només un
"discipiüi " ratifica qui són les dotze figures que envolten el cos difunt,
però el rètol inscrit dins la franja vermella qu* emmarca aquest requadre
per la part inférer deixa clar de quin episodi es tracta: l'Assumpció de la
Verge al cel. Malgrat aquesta etiqueta, petà, la qüestió assumpe*onísta no
hi queda clara: a la vista del cos difunt de Maria, la figura que s'eleva és
només la seva ànima?, és el trasllat d^l cos al paraOís a l'espera del dia de
la resurrecció dels morts, tal com diuen alguns relats apòciifs?, o es
tracta de r assumpció integral. cosa que pressuposa la resurrecció del cos
per unir-se de nou amb ranima?89.
-ö ;~*e 'es Vo-estos De. poc' e~ c *T 3 d« 33"e;>" ce os -sses ae Ser $ ac*c 3* ,eo* £ rss ses „s'oc c oe $o~* A-^o^a es "wesw' u**3 e « se*' se„ e' ^c caá -o s •*• 3' a s ae a
afxje a« '3s*t? ^or-'a e-s o'aços o>ec*e~ s 'O' a d ¡,'s 3- mais '«'otges e* D«.Ï se «s- Se* 'âne es p't-g -'s s * D "of t s -"ï <o g-" oo^c- » s gn * co* a« «« ^ceî 2* —s
a.« e sor* escata «" esse«'«-* " 3 c,3-v"' SC^^ADr vôé cég 237 à» oag 23Ç 3 a"c,co^oo j A'^cyc K 'eocons 3"*c .re coa'c at íooo T soDe^a omc „t, oe <cs»f'«-D-'9A,„$"o* s^c «s '«p'eA·'tíO«} «" e*ï es* ~irc*CG C2*a s •'e'e e Cofs-'C e****e s s 3-vs 2C-6'2 " " 'A\.Â^D 1 v8v sog 50 Es 'cr$ «»o*» es*1*« cov'saes $ocfî cc„ »OK "a*a'
"eq j fs e- .«s Co'onoc'C^s a* gò* c d» m qao s es ur "og- "c «xs^p* 'o ac ^sss c a« ,o cs$. ça•o*v3ro i3e S*s"fc ¿*ao' c o We of ae oc^x: "o" *AO r^°y M* Gjd o' f «ns COK» ^a cwiof de **o"**a oTbigta " *" "a *er ese" 3S e»s sc*z« Apc osc - <t«fO" sel!! * acn» reoc«3 e ce» ae Mc-ia •nerfe aos ang«ls « ,o •w%pv«r a! ce c*' "«ea a ,«a»o^aiioo soex« *a au« r0oasa *o ngafQ oe Mor 3 LC .îegeraa ASS^^^A fSÎA4^iA IV CRW. -o0^0 tbc c dt oto* ö« »o '«**ré«c«s d* «ceno D*«oda [GJDOl . CJN'L * 5* 8 360 «*•
a«e « f^oc"avo oe 1 «%voc>o d* ò'·i' a * «ts A^ós'o-; 'owt-a'« « cocio^r d* '/o' o a^
Ja hem parlat anteriorment del valor p >lisemio del tenu? assumptto , de
manera que r*o k* insistiréis. En tot cas si que vai la pent» donar l'na
mirada a altres representacions més o menys contemporànies que
ofereixen formule« similars i veure quines Interpretacions han merescut,
EU l'anàlisi comparativa que hem anat fent dels diversos elements
d'aquesta escena, no hi hem trotat cap altra obra igual. Una de ks que
hem considerat com a més propera ha estat el Psoitíri Je York.
Aparentment, la Ü.lustracíó del foli \9v. sembla una inversió de l'escena
del frontal del Coll, però, er realitat, en aquesta obra anglo-normanda hi
ha dues seqüències clarament separades60: a la part superior, el sepulcre
coaté el cos de la Verge que els apòstols hi estan dipositant: a la part
inferior, el sepulcre es mostra buit, cl cos momificat és enlairat pels
àngels, tal com sembla ordenar-ho la gran figura de Jesucrtst d*-eta en un
costat dt la composició. No hi ha dubte, doncs, que es tracta de l'elevació
del cos al paradís, però M.L. There! es pregunta ' ...mais dans quel paradis?
"9l. El rostre tapat per la mortalla deixa supos-v qi'c la figura que eleven
els àngels és el cos difunt de Maria, l'ànima de la qual Ja ha pujat al cel
en el moment de la Dónatelo02.
e" xr *•*%-"*« oes ir ges s e"3»'€* c »ve 3" "•*: o Ce "G*/D."X C.- "W "v l ïoàgf 6
V*- "-»"s c'es 3ae es **cc*s\c s „"c 3S5*."*"p>*e a" Toe e' c 'po' s '~?t*v£ "v5 oc? 55
~*_ Sv'soc a···'·c :,,»* '"c es*o» recrese'*j ,s AsijTO*-: rcfj»ris " S^ED* '96 ' 009 SC
a-í»'*^ts c* %',s *v csc·x ** § c^cc-e^o c "**'c'e*ac ó Ov« o*çre x escenaOC ~ - <^
- PS js*'3c ans at "sot' ^crs** ae 3os 'eg s « j oe to w -»s ..na cíxi'-jc«c eses
es scso.s ^g^'Crts e*" e *o< 9 a' g* aó"c >a c 3 mo o Mor o e s aooíiois et f j-« ner 3 e'*o
$e_,',t Dcx'ncc seg-c *^^*or9 Veg*» VtO'ER 98C iDog 74 "-itíE. oog 57O ^ T-JE?E, "084 ode 5753 %' -o s*vc DO** ?n v*e-o.er paie de ass« <"oc ó o ""'osi'r** '3* c
sf '-s a»e «s rare a L- vc ^ pc« 'ep"es««*3* "v*ERDE? ^SC pò /'^ 75.
: o s 3* *"<3* a s·'·c e 'so* ae "s -joa" «vcrg*1 sîo »gons e 3 o e c^s
d«sc'és a j« e's COCA» "cr «P«J ta* «s e«vat o> oarod $ %-*e«0 or é» antro* oef '<A « s
10*15 ico Evonge'im c^xíc-rfes 'y79pag6C51 E'·cc'v e cs Wc'tJexp-cc ccr- e-
de j«suc»ts* taxa crcàng» M43ü<» onb on r a CA c 0*0*3 • a-'cang* Cxj0r«> a.x«cc
«* eos dt ia sctx.-*ura d* f«a*»f3 au* «s tomeo o unir çKig*' o .3 gior«c ME,"C
* 857 co -238»
10?
En un altre manuscrit anglo-normand, devers l'any 1100. ta Verge, en
figura d'orant l luxosament vestida, és enlairada dins d'una màndorta pels
àngels vers l'Anyell de Déu 1 veis una Molestos Domini- m sota. uns mortals
allarguen els braços suplicants. Dins tir ta màndorla hi ha la inscripció
següent : "Haec est alma Domini genltrtx ei virgo Marta pfr quam spUitu¿ vite
tota dtffurtdltur orbe ", mentre que uns àngels jttuats en els extrems
inferiors duen uns fllmcterts amb els textos de 1 antífona i del resporsori
de l'ofici de l'Assumpció. "Haec est regina vtrglrwm quac genult regem jclut
rosa decora","Hodte Virgo Maria cáelos ascendit, gaitdete auia cum Christo
regnat in aeternum "93. En aquest cas. doncs, les insrripcijns ens
aclareixen quin és el aentit de la representació94.
Quan parlàvem rtel frontal de Coll, hem assenyalat que el cos de Marta
dins del sepulcre va vestit amb una túnica blanca en canvi, ta figura que
els Àngels sostenen duu una indumentària molt semblant a ta que porta
la Verge en les altres escenes del frontal : una túnica blava amL piquets
daurats, un mantell vermell i una toca també vermella que li coníomeja
el mstrc - en les altres tres escenes i en la Modestos . la túnica ¿s vermella
i el mantell blau 1, a més, a l'Anunciació ! Presentació, aquest li cobreix el
cap, mentre que en tes altres dues representacions també pon* la toca
vermella -. Si hom hi hag-iés volgut plasmar l'assumpció c%% cos. com on
el Psalttrt de York. pensem que hauria estat lògic que la figura que s'elsva
dugués la mateixa indumentària que ei cos difunt. En k pintura mu v 1 de
Terrassa, ta figureta que eis àngels alcen per damunt del cos momificat de
sant Tomàs va vr?tida amb u&a túnica bfeacm i. en canvi, en l'escena del
marirí i en ta coronació (?) de ta conca norta ta indumentària pròpia del
53 vBOçp '98C oòg vv sé- 66
** ? '3 :« se ó o»"b »'S of»f;"$ és » oe' .c ps'*"« a** te 3 «$ - ans „- 0-2$o« enfe^ pf«»«of
IOS
•eu ca rec tse btebe. te ¥ tiiiclal de I oració Veneranda del Missa/ de
Senr ^artí ete Tou/s, hi ha d^s grup» d'apòstols que contemplen el sepulcre
buit, mentir que la figura de Maria, vrsttda amb una túnica d amples
bncaniànigues. amb toca 1 corona dsœunt ciel cap. és r levada per un parell
d àngels MX. Thcrel, m partir de les dimensions normals de la figure i (k
la presència de i oració Veneranda . afirma, d entrada, que m tracta d'una
assumpció corporal, però tot seguit manifesta els MUS dubtes: d'una
tenda el sepulcre bait no implica pas l'assumpció corporal, atès que,
d acord amb les llegendes, el cos no va restar m la terra, tanmateix
no sap on es; de l'atea, % sota de la il·lustració hi ha una serte de noms
relatius als diversos llocs on, segons la carta del Ps -Jeroni, va transcórrer
la historia (Mous Syon. Va/Us losaphat Sepukrum S. Martue Móns 3Mt»ü ).
cosa que indueix a pensar que la il lustrado es va executar prenent com a
base aquesta cèlebre epístola, exemple de la postura dubitativa sobre el
tema assumpcionista. L autora acaba el comentari amb aquestes
paraules; ~ll y a donc, dans cette image, une certaine ambiguïté qui ne
permet pas d'affirmer ta représentation de ¡'assumption corporelle ds> Morte
•95.
A propòsit de 1 Escena assumpcioniMa del frontal del museu de Vic,
subscilvUn aquestes paraules que M.L. Thérel aplica a la il·lustració del
"*•' "*"*£'£. 584 2~3 55 t" .'c "2*3 SET"*'- e«e*~c* o# *~$ 3* *53¿ de G 5 * 3e 'o' s co*s
3€*"3 3» X Aa. -J CC^OCAC C i»3 3% S* **" C3"~«' * S' 3-»$ 3 ÈSQj«'f3 » CM 36
'«^3* G »««** 3* L *,' C3 O"3"C3 _" *•» 3 ^C.'îï*1* **« -* "XS"-* *fa— 3 -»Or*C « CO OC3* 3 **f
" S 3*«*O 3 *'e*3* *S 0«* 3« 3*3*ï £* 3S|j«$*C t$C»"C S
3 " «3 *a'3* OO·*1-''' C >*C *,*" C3 O-XKQ St.* 3* KO **„"€ «t 0^"^$ 5*w3 Cr.Ç3*S
cet; ^«*3 c3—o*C2 î v^Koc 3**s o-- «s *ï*C"e'*i, 5 OMCJOV* ' ofti'O >."c ='32*»3 S^O**i V t '"*»» 3«v $ O U •·SpO"C't O C« O^«
3 I»PV.*.*C A»^--pc ó íg»r>«*a *~<r* *•§ pccur » »ts n «• ««ugc Hc a«« . « y *·g»fo IG 5*-"« d rff oi pi· o· r"«» 2^« ts
tóete z »-no os* 'pc«fr t 3 58 *• W8 vvq».* * '«fs*oo-cc"? a CAH*v " 9S2223 " - *§7,
109
Missal de Tours. Evidentment el que es pretenia ensenyar amb aquesta
representació era que Maria es trota a la glòria, i així ho confirmen cl
fons estrellat i la inscripció Assumia esí Maria tn celum , Però el que no
queda clar és de quina manera entenien que hi era. En el capítol anterior
hem vist com la fest» de l'Assumpció era present en els antics
sacrameníaris de la diòcesi de Vic i de Roda i a més, que aquests
contenien l'oració Veneranda que afirma que M^ria, per ser ia Mare de
Déu. no podia ser humiliada pels vincle« de la moi t . També els textos
litúrgics que els monjos procedents del monestL de sant Ruf. a la
Provença, portaren a la recent, aleshores, instaurada diòcesi de Tortosa
(1150) i els que després es van compondre en aquesta mateixa seu la
contenten96, cosa que evidencia 1 existència d'aquesta creença en totes tes
terres catalanes cristianes
Ph. Merdier considera que en tes il·lustracions de l'oració Veneranda es
va establir una relació directa entre la iconografia de l'Assumpció i
l'afirmació de l'elevada del cos al ce!97. El segte XII fou. dèiem, una època
de novetats, i la temàtica assumpcior.isía. tant en el camp teològic, com
en el de les arts visuals, també se'n va fer ressò Precisament, pel fet de
tractar-se d'una època d'introducció de novè» idees i de aoves formes
iconogràfiques és possible que s' hi produis un cert desajust, cosa que
explicaria l'ambigüitat d algunes imatges, com la del cas que ens ocupa.
Més amunt comentàvem que el frontal procedent del monestir de la
Mare de Déu del Col' pertanyia al grup de frontals catalans que contenen
tina serte d'escenes de !a infantesa de Crist, presidides per una Atestas
Mortae . També hi hem assenyalat ia representació del tetramorf
f m f^ "« '«s*"'»«! a^e acre r scye* o*4 •-•sr·-·sc' 's 36 A»» „ ae !c cc*c'3 zt 0-3*3
r* " • 3462 93 «u dt« stgies X-' *'Q63pò3 '.à 'B 25-26.28*
110
flanquejant M mándente. Aquest motiu, que d'entrada no sembla gaire
coherent acompanyant una imatge de la Vergs, es pot trobar en diverses
obres que van des de l'època carolíngia fins ml Renaixement93. D'entre les
diverses lectures iconològiques que I. Bango estableix per a aquesta
relació Verge-tetramorf, proposa per al frontal del CoU m que intitula "ES
Tetramorjos testigo de la Díuína Encarnación <9&. Segons Fautor, en aquests
caros el cetramorf acompanya la Verge per testimoniar que és Mare de
Déu, com st fos el substitut d'un rètol que digués "ïïieotoàos ". A més,
moltes vegades la imatge es presenta acompanyada de les escenes de la
infantesa de Crist, tres de les quals, ks podem veure er aquest frontal100.
L'obra, però, s'escapa d'aquest model, atès que la quarta escena no té
res a veure amb el cicle de la nativitat. La representació assumpcionista
és la que accentua el caràcter eminentment marià del conjunt. Es
demostra que k Verge és Mare de Déu amb el testimoni del tetramorf,
amb els passatges més expressius de la seva maternitat i, fioalment. amb
l'entrada gloriosa al paradís, que b'ha d'interpretar com la recompensa
que li concedeix el seu Fill. En el mateix estudi, I. uango assegura que
aquestes escenes de la infantesa de Cilst "...constituyen todo un repertorio
de ilustraciones plásticas leí apócrifo Tránsitos Maiiae, en el que se presenta
la maternidad divina desde varios punios de vista: llamándola
constantemente Madre de Dio. y describiendo escenas en las que hay un acto
explícito deje en la maternidad díuína "101. Si passem revista a la narració
s* -" *ecü dewsipes 3~"0 c0"v*o -s de co'oc*«" get» s Gî^SSE" '566 VAS '
BANGO * y§4 oog ö4? *$ al»*«s «c'yres a«e on^nc a •" oc^-est a^-ae q«e "o re ! 3«
c^»t,ft4ac ó ser E íetof o^cs ccy »»deroföc a Mors*o conic Dvina Sabxíur'a ^
"f JeiïQffiQrtQs $tfBtJOl<Z3**do o peffrionei* y 6*wx> en « «e«no OM> a
* 30 3ANGC ] 584 OCK 7-8
'°* "984 oàg 8
Illde l'ultima escena dels diversos textos apòcrifs, veurem com tes al·lusions
a aquesta maternitat hi són constants
Velem primer uns fragments del Llibre del Ps.-Joan Evangelista:
T he aquí que se desprendía de aquel sanio sepulcro de nuestra
Señora, lo madre de Otos, un exquisito perfume. V per tres días
consecutivos se oyeron voces de ángeles invisibles que alababan a su
Hijo, Cristo nuestro Dios. Mas, cuando concluyó el tercer día, dejaron
de oírse las uoces. por lo que todos cayeron en la cuenta de que su
venerable e inmaculado cuerpo había sido trasladado al paraíso".
"Nosotros, pues, los apóstoles, después de coníempíar súbiíaneníe
(a augusta traslación de su santo cuerpo, nos pusimos a alabar a Dios
por habernos dado a conocer sus maravillas en el transito de la madre
de Nuestro Señor •Jesucristo*.!02.
Tot i que el oisbe de Tessalonlca explica un final diferent, incideix
també en la mateixa qüestió:
"Mos, cuanaojuimos a abrtr la sepultura con Intención de i»er¿erar el
precioso tabernáculo de la que es digna de toda alabanza, encontrarnos
solamente tos lienzos, (pues) ha¿»ía sido trasladado a la eterna heredad
por Cristo Dios, que tomó carne en ello. Este mismo Jesucristo,
Señor muestro, que ffartylcé a María, madre suya inmaculada y
madre de Utos, daré floria a lo» aue ta glorifiquen ,..."103.
¿3$ EvQr.ge>,3s Atóanos * 979 pàg óQ4-oOo E* ^ub-0t!'a* és "o»«re¡oíd 644
112
El PÔ.-Metító encara és més explícit. Després que els apòstols han
donat sepultura al cos de la Verge, Jesucrist baixa del cel acompanyat
d'uiï exeictt d'àngels i els pregunta què veien que faci: " El meu pare va
decidir d'escoQlr aquesta dona d'una de les tribus d'Israel perquè jo m
encames per migà d'ella. Per això la vaig santificar i... Ara que ha sofert
allò que la natura exigia, què voleu que faci per ella ?". El final de la
resposta de l'apòstol Pere és ben eloqüent: " Senyor, et vas escollir aquest
DOS perquè /os el teu tabernacle puríssim ... Ens semblaria que, de la
mateixa manera que cu vas vèncer la mort i a. a regnes gloriós, has tie
ressucïtar ^ls cos de la mare i portar-la feliç amb tu al cel "!'>4.
D'altia banda, en l'epístola del Ps.-Jtíroni es justifica clarament la
glorificació de Maria recordant que és la Mare de Déu:
"Hoc quippe privüegium non naturae esí.sed gratine beatae vlrgtnls
M~irtaetde qua nafus est ípse Deu? ei homo".
'Sic namque credere.honoraré tsí matrem Dominí quae Deum nobls
genutt et hontínem:neque homlnem sine Deo. riegue sir» nomine Deun\
sed Deum et nominan um* m et venim Jesum Cfwlsíum"10*
El frontal del monestir del Coll, doncs, conté un progrnma iconogràfic
al servei de l'exaltació mariana, però deixa clar que la causa de la
'^ %ac'i*5 cW Noy resnwwf '990 oòg 3¿0 ?r e! *-octof o« fwr dog-a df-gi» pe' j B Cafo'es ^3 fe*er&fie.Q 3 aqueste qy**sl<o i « poso jr «xtTpie- & •"iiof a< o« roa* copte 00
5 H:£fOJvM'JS:c3ewdo¡ i 865 col 1 32 - « 35
113
Importencia de ta Verge és la seva div.na maternitat106, La figura
majestàtica de Marts, asseguda en el tron, amb una corona de pedreria al
cap i aguantant el Ner amb ei braç esquerre, regna des d'un univers
estrellat Aquesta és la imatge que sintetitza tota la marioîogia de l'època
í a la qual els fidels adreçaran les seves pref àr*es per sol·licitar que
exercetd el seu poder d'intercessora que li ha estat concedit per k; seva
participació en l obn» de Salvació.
La intercessió de Maria es manifests especiaimenc a través deb»
miracles. Les primeres recopüacious en llatí daten del segle XI, però fou a
partir del XII quan tingueren una major divulgació i foren traduïdes en les
llengües vernàcules107. A Catalunya es conserva un còde^c miscel.laui
procedent del monestir de Ripoll, que aplega un recull en llatí de miracles
de Santa Marta108. Hom considera ei manuscrit datable d'entre 1180 i
1223. però que les narracions que conté són força anteriors. Quant a la
situació geogràfica dels diferents miracles explicats, onze se situen a
França109, tres a Grècia, altres tres en terres d'Orient (Armènia,
Palestina, Egipte) i un en cada un dels països següents : Anglaterra,
Alemanya, Flandes. Espanya i Hongiia-Itaüa*10. Malgrat Vèjdt d'aquesta
mena de narracions, val a dir que en el camp de les arts visuals, no van
' -3o c„ oqwesj3 j, * ijry g c/Qfagcr s-"e de 'o Vcre ae Dé<. ve -çio'ça* ce*" u s ha *cí ca* sbs-s ce'-
"actome" c^o^à' c oa -c seva ,nauTetwàfu
''ONCE^ET ' V02 en dono u^ 'id-x ?er o b'oi.og'a^a sot"« aa^es*a qae$*ió vegeo -a atéDfeseiia M 3e'' er ¡o .ntroouccó ae GONZALO Dt BtRCEC. '965 oag 25 - 22
* C e A C A crxfex 03to"27v47I Í- Q1 wV co^ ef* oaaesí pau «spec o'^e^' o 'e- fernes de' nora laic- Soisso -s, cr es vo'1 *er e s cr f-ers
rec -J s
'y %ARAwT ' 56 pòg ' 27- " 28 ?sr a aitr»s «-«culls tí« - rodes a C<roi«-^a vegei. Miroc és ae «oVefj» Afeno 936, cr iv he ia **c-iscr:pc>ó d wn nianusc-ï de .'Ant-v Oap'fub' de L.e.aade Rodo i Qye es do» dei segb XÎV P tóigos e«". » o^aieo dóna roí^oa d oitres recul.s er
A o de1 segb XV En lia* - or^riors o- sro^e XIV només 0*0 aoacs? ^anuscr' ae R.ooi ets§ Mnxo» Vir^n» ¡ "ts 55 de 'o B¡W»oteca púb»co de Tafogo^o! del segle X'» p«-oced*f*
de Sattes C*»us
114
incid*r~hl gaire En tot cas, el miracle més representat va ser el de Teòfll,
el majordom d'un bisbat <Je Cliícía que va "signar" un {mete amb el diable,
i que ja en el segle VIU Pau Diaca va traduir en llatí1 ll.
Aquest còdex de Ripoll no solament és interessant per aquests Míracula
sinó perquè del foli 4 al 27v conté un opuscle modernament intitula»
Aduocoeions de ia Verge {fol! 4 27v.)u2. Segons A. Staues, aquesta obra
hau«ia ettat escrita probablement en un monestir benedictí del sud (te les
Gàl·lics durant la segona meitat del segle XXI. amb la finalitat de fomentar
la devoció del dissabte com a dia especialment dedicat a la Mare de
Déu1 IS. El tractat consisteix en l'explicació o justificació de seixania-vuit
noms, adjectius o epítets que s'apliquen a la Mare de Déu, com, per
exemple. Divo. Virgo, Regina, Aurora, Templum, 3telio, Archa, Columba,
Mulier, etc...
Un dels noms que mereix un comentari més llarg a judici de l'autor és
Ulrga. Naturalment, al principi ia referència a la profecia d'Isaïes
"Egredíetwr ulrga de radiée fesse etßos de radiée élus O5cendet ". Més
E' — 'oc'e ae Teo*> es txt veu-e e* j~ *e"e^ 3 >; oo" "*r o* 'ie ~ ' oec ae^*3' de es., is a aeSo« ac o' •*"«' verç ae sege X" e" e '-"pa ae a ccia ae ^anser* ' - 2 -je a ca*tara' ac -Xôt-e->a're ae ?-''s -c ' 25Ci A ~'a<"c^ 'oO'o se Go.t e* de Co-^cv e té- '*\, cèec'e "a*-" 3c"zs o atBe-cec CD" Alo^s e Sa% e v3^ -eco< «' e--* ss seves oo-es 'GC\ZA.C ")E 3E\C,"C " vfe 5 oàg " 552" y A.:0\SC X E. SABÓ ' v/5 Carago 3'*. 8 E1" "oi«es ae «s _sroccr-s ae es Cf'1935de Sano Moría s " oo* veu'S uns i o'ge oe o »íffge co -ocaso 30* 1,1* a ,* a**cf* ' o *
^ Aq.es' "coa' VQ ser DUD^CO* o StsütS ' v¿8 pàg * C-34 ar-c y(^c D'e» - oaacoó ,oog " ' OC Ba*3w- ccrs aefa q je es "acto o'.'Q ocra qae er oitr*$ «^ü^usc'.s porta e1 *i*o se f orea« o iiber
ftoffdijs Beatos AAarc» Virjints que oaaest Ticn^scri* oe S>oot tvyiés en co ie 'o sególa po**"Tombé cr*u q»^ w mots p„>ni$ d» co i*c3C*e wnï ¡.tocar« com docíf inoi» amb « trac w De> rcfruntCH»B M Vt'git's a*- nanuicnt ï 17 oe b catecW de Tortosa aata? í«- seg* XIV(BARAo'T, " 956 ?x3g 127 " 2' E- oques* ar^o« • QJ'O'· at„>«x'oo Que «*• ^e"!0 e- orepa^acir -noecT c cc*no**a pero fins ara no ia eso* pytf-cada !5er ai nan^sc'¡* " ' 7 cte ;o ccied*a oe Tolosavegeu SAVERRi ^ 946 pàg 3 89-4 " 4 j* * *3
* A.» 10 «dea i autor ai wiai c» I oo?c "Quo fsc, por Gkícyn |í»> tec sexag.no «x» sacrenomina aba* 'J>rgtr,,s, que Soneto Spírrfu operar* ejfïJaTO i'muj, safcfaatís «Wwnadis c*%fcwd« adctecus ei as m sanda eccíeswï leger.f uel audierif, crocytíutio m diuisia» aerttuw pars «ws cum
rrf * [9NUÉ5 19^8, 7-8 » 341
IIS
endavant hl ha ana referència ai paper de Maria en tel redempció :
"Hec est uirga ... guia Deus per uirgtnem Mariant in mundo credendi
uiam pateff»cfk per quam renatt gratia bapttsmatis celesiem fntnoitom
adferunl ; lec est uirga que Moisés bis scilicet percusstí tía ut popuf us
biberet et lumenîa. Quia Del Filius humanam carnem in uirgtne
assumps.'i, qui in cruce a Longino milite perforari permisiî. dnde sangms
redemptionis, et agua baptísmaíís emcmaufí ". "4.
Després diu que en el versicle "Que est ista que ascendit per desertum
sicut uirgtila fumi e* aromatibus marre et turts? " (Ct,HI,6) es descriuen
els gaudis i dolors de la Verge, i tot seguit comença a comentar-ios.
Considera goigs: l'Anunciació, la Visitada, la Nativitat, l'Epifania. )a
Presentació, les Noces de Canà, la Resurrecció i 1 Assumpció ; i dolors, la
Profecia de l'ancià Simeó, la Matança dels Innocents, Jesús perdut i
trotat al temple, la Crucifixió, les Paraules de Crist al peu de la creu i la
Sepultura. Amb l'enumeració d'aquesta sèrie de passatges importants de
la vida de Maria es prepara el tema dels goigs marians que apareix en el
segle XIII1 '5 i que esdevindrà molt popular durant el XIV.
oq ' * 2 AqvesfQ pT>DD|*3'* 2 a..* e« dc^3 3 3 CG 3«. o V>fao *D*3**co* e"s
*a pe*~s3' s pocrc se* 3 cs-sc 3.9 e' e "t; "a c» Ce e *o*s ae ca'cs^vo q»e cc»ca e s "ce
3e eva^e s*o Ma»e^ s «09 3 »e'e·xra· ae o 'es*o ")«., s^cr'e car-a"vo$ sos sor <>e'"*e s „oo"
Max oos grocs Vta*, LvC o cco'o 5^0 es *eges sT-e^q^es q.e ne*^ osseryoia* ^e'O e ae
'(áa t o "fies es*o ce a es'rei'e* a 3 qwe "*er or 3e a f^c^ao'a * Je escfa se OSS^^DC c
rs •'oc'o c d3"cs a ^" 'ec^'s o*' ses*cc3* &va*^ge o-e do^a 'o ge· eo·cç a a« Sotvaco' QJS
COT* o > na ccF"*fi'a* e" e cae »o o^e'iC' es aeco*avc 3™*c 3>-of"er»ot 'A'o-e se esse" 3 oe-- ' ~*3
oro es eje nue es 'O Wge?
j ; e«$ P he*1 '*»*f aoo"s » DC* •-• d*
116
En el darrer goig, el de l'Assumpció, fa referència als àngels que van
pujar Maria al cel, tot cantant el versicle dels Càntic dels Càntics que
acabem de citar i que abans l'havíem vist utilitzat cera a responsori de
r antífona "Vldispeciosam', pròpia de la festa de l'Assumpció. També aquí,
doncs, trobem aquell llenguatge Úric al quel ens referíem al començament
d'aquest capítol.
La importància de la branca florida i la presència d'altres epítets com
Flos o Liüum ens permet de veure una relació entre aquest text, o un altre
de similar, i la flor de lis que la Verge de la Molestos Manee del frontal de
Coll sosté amb la mà dreta. A ftos es cita un altre versicle del Càntic deis
Càntics que també ha estat considerat com a font d'inspiració de la citada
antífona : " EgoJZos campi et lilium convaüium " (Ct.H.l). L'autor ho
interpreta en el sentit que la flor més bella engendra el millor germen, és a
dir, al·ludeix a l'encarnació116.
Quant a Lüium , se'n serveix per referir-se a la castetat de Maria
considerada sempre verge. Amb el versicle II, 2 del Càntic dels Càntics,
"Sícuí íilium ínter spinas. stc árnica mea tnter filias " estableix la
comparança de Maria amb els pecadors: "Lüium inter spinas, Virgo inter
peccatores, dlgnitate et honore omnes exceüens mortales '17. Aquests versets
manifesten de forma evident la idea de la Verge com a intercessora de la
humanitat. Una imatge semblant, la trobem en la vidriera central de la
capçalera de la catedral de Chartres, presidida per una Sedes Sopientioe,
que amb la mà dreta aguanta un ceptre acabat en forma de flor de Us. A la
con^a de la capella funerària de Perschen (circa 1170), on, segons
H.Schrader. s'hi ha de veure la representació de la Jerusalem celestial, hi
ïv S 'Q48,pàg32
117
ha el bust de la Verge amb una flor de lis.
La Idea bàsica que s'ha volgut comunicar en el frontal provtnent del
priorat de ta Mare de Déu del Coll és k de la redempció. Per expressar-la,
s'ha utilitzat un programa iconogràfic que presenta la figura de la Verge
com l'element clau de tot el procés: Maria dóna el seu consentiment a
l'encarnació (Anui.ciació), és testimoni a les teoíanies (Nativitat i
Presentado) i, com a recompensa, és elevada a la ¿lona (Assumpció), on
des del seu tron, exerceix d'intercessora de tots els mortals davant de la
divinitat ( Molestos Moriae ).
IIS
2.4. L'AMumpció: evcent central 0m l'entucio
MD. Chenu afirma que en el segle XII l'Assumpció ja havia assolit la
categoria de principal festa mariana118. La p» imitiva commemoració del
Natale, doncs, tot i els problemes de contingut amb què es va trobar en els
primers temps, es va irr posar per da .nu n t de totes les altres celebracions
marianes, com per exemple "Anunciació i la Purificació. Però. si bé la
festa en si havia aconseguit consolidar-se, el "problema assumpcionista"
continuava latent.
Més endarrera ja hem remarcat la importància que va tenir l'epístola
del Ps.-Jeroni, la qual mostrava tes seves reserves a propòsit de la creença
en í enterrament i en l assumpció corporal de Maria. Durant els segles XII
i XIII aquest text va continuar exercint la seva influència, però en
competició amb un altre sue es declarava totalment partidari de
1 assumpció integral. Es tracta d'un escrit, en aquest cas, falsament
atribuït a Sant Agustí, d'aquí que corren'ment se l'anomeni el De
Assu»r,ptione del Ps -Agustí Els autors moderns han polemitzat sobre la
data d'aparició i sobre la seva autèntica autorte. En contra d'aquells que
el consideren més o *nenys contemporani del Ps.-Jeroni, és a dir, de l'abat
de Corbie , Pascasi Ratbert que va morir l'any *!65, H. Barré, en l'estudi
crític que hi dedica, arriba a la conclusió que aquesta datació tant alta és
un anacronisme i que, en canvi, cal situar-lo dins el moviment teològic
iniciat per Anselm de Canterbury D'altra banda, atès que la seva
influència es va deixar sentir amb força després de 1150, l'esmentat
estudiós pensa que probablement es devia haver escrit a començament del
pòg2223
119
L anònim autor de el De Assumption*, plenament conscient del silenci
de la Bíblia i de la problemàtica credibilitat dels apòcrifs, busca una nova
via i la troba en la icflexió teològica o mètode escolàstic. Així, en
començar el text, després de dir que escriu per respondre una pregunta
que li han fet sobre la mort temporal i l'assumpció perpètua de k Mare de
Déu, demana que la llum divina ï'il.lumini per tractar una qüestió tan
complicada. Les tres raons bàsiques que utilitza per demostrar
l'Assumpció són: en primer lloc, creu que Ja que Marta va morir, donada
la seva maternitat virginal, no podia pas ser sotmesa a les penalitats que
havia sofert Eva. Tot seguit fa notar que Crist va venir a acomplir amb la
Llei que mana honorar els pares; d'aquesta mrnera el Crist ressucitat. per
raó de la seva unió física i carnal amb Marta, calia que li atorgués el
mateix privilegi. Finalment, recorda que Crist va dir que els qui el
seguissin serien en el mateix lloc on és ell. per tant és lògic pensar que
aquella que el va seguir més Melment i que va rebre una gràcia superior a
tots ils altres sants, sigui amb Ell a la glòria. En definitiva, sempre !a
idea de la divina maternitat éc !a que en justifica el privüe$120
Tots els iflartòkgs estan d'acord a afirmar que des del segle XII aquests
dos textos resumeixen l'estat de la qüestió del tema assumpctonista
Generalment en passar revista ois autors d'aquest segle i del següent
solen apamar -los a un bàndol o altre segons la postura que hagin
95C Dóg 80 " X" e$D«c o -e- csg 39 G .o- a seu a-'c- So'*e sesead -as *0* a»e es "ores oe —a'ey A"se~ se Co^^o-'v' c 2e aoct oe "C Jry :e'e e Ve".eraï;e
p „e 3'O^s a ^st v> D'OPOSO* ço"*" c 3./C" ~o ~ »"e- COP a**c s*e'"s* ve sec«'ï Vege^, *aT€^GE 'Ç44 oòg 2vC-2v ' AjWEDA *ÇZ7 oàg 2Ü3-2C4 e'ccnt« e co"s a«'o c'ooe" a <oVkx- c a A C - E -ex* és r.t-, ca* a 3 4t»oc'¿ d» \;cvc Tesfawto 98* 642-6^y
23 Vegev "-sms co^e-to's a.uGE 9¿4 oàg28528Ç OftAr1 I9t0 sòg 2 v-22" "'-£?£9S4 pàg 34 35
120
adoptat^:. A partir del segle XIV, els dubtes que plantejava 1 epístola del
Ps.-Jeroni cada vegada són menys ur.guts en compte i, malgrat que encara
figuri en bona part de*s textos litúrgics, la seva influència é« molt minsa
De fet, les dues postures no són antagòniques, ja que no es tracta pas que
els uns neguin l'Assumpció i els altres l'aürmin, sfció que els seguidors del
Ps.-Jeroni, tot i celebrar la gloriosa entrada de Maria al paradis, sempre
opten pel dubte o la reserva122. Sembla que aquesta era encara la postura
de Roma, ahnenys atoci ho deixen entreveure tes manifestacions d'alguns
papes123. En aquest mateix sentit són significatives les lectures dels
sermons de Bernat de Claravali que fen els monòlegs moderns. J. Lectercq
opina que Bernat afirma clarament el fet de 1 assumpció corporal de Marta
i addueix com a prova un passatge del primer sermó pel dia de
l Assumpció : "te del uott son visage. en*end sa voix; ta présence de Marte a
été enleuée a notre monde terrestre " >24 . En canvi H. Graef diu textualment
: "Sobre la asunción corporal de Maria oí cíelo, Bernardo se expresa con
menos claridad, y parece haberlo dejado adrede en la sombra. Aunque se
hayan conservado cuatro sermones suycs sobre la Jlesta. nunca proclamó su
"o«'j3 E '744 ca"1 364407 *VDO? '951 pen 358360 5'ssen.jexoòg 43
• 5cr öe" »s^o' es a cQaes»c3 ocsvo eï D3'3«.e' seaje"*s 3 ., ser^ó 2 scic o ts'eo - 'ó*
pe* o 3'G - 5 a 3905' "De . oaier o joe*nriQ'"<í, -a es' ceotpe j-rgiví Ass%>mphore, g^'d prapf>e de-
3f d ftoie '"•vwriSj' *""c3ffafn iomo.* -re u5< itritibjs ^as» 0rc ief£jr«d< 0ro^iÍ3iftjfTí est nAi aiwd
s» ouoö hod^na die $ive c^rr corpore $»ve s*n* cwoo'e r scio Cfe^s sof oo
i55tm)D»3 s* ' " BCVEí 'Q47 oৠ394)
te'a va soi ' c c3Qjes*o's'O ser>se co".cc c fArc r,2 r expcc co^ ,,uGt. '944
oòg 37?} Soo'e a««e ï c èa» d aaues* lex* vege. AÛAMA '«947 oòg 306 H G?ae* *a IAJ* a«e
ii«oce"'C ! '*12*6¡ *o* » s*r ^ol* ae^c' 3e Mer o 'oesvo pro^wfKiC" scort cq cesto caes' ò iwsKAr'
" 968 pàg 252,. ^roce^-c V í» ' 254* e'cQfa cots·as·'o .a oodr «o ae ! As&^oe ó ço"1 ae paror ' .-••
¡.UG E ' 944 wig 377',
^^ lECxRCQ, " 952 póg 572-573 5ef»od ds Clafovaï1 .o v3 *sc' ufe cap *·octo* sotsre
e fpŒ otogiC Quon es re%f*sx o* »fia 10 fe e'* ets sv^ofs, entre «is Quals »t ser
i o b *«A5 C5* ! Ass«moc«ó {Veg«y üEiNAiDO ^ 986 pag 337-417)
12t
creencia de que Marta estuviese corpóreamente en «I cíeio"125. M óagie
adopta una postura intermedia. Ja que reconeix que el c istercenc va parlar
poc d'aqt jat team i amb expressions vagues 1 generals, però que aquestes
es poden adaptar a l'assumpció gloriosa ï» cos 1 ànima126.
Al costat d'aquestes postures ambigües, frenades per l'au tout at oel text
del Ps.-Jeroni que ells preisen per autèntic, n'hi ha dültre? d*»
decididameu: favorables a l'assumpció integral. AM. per exemple, Hug de
Sant Víctor (+1141) afirma que Maria viu al cel amb el cos, però, a més.
pensa que el Ps.-Jeroni no ho nega pas, això. sinó que recorda que per a
Déu res no és impossible, de manera que podia haver preservat el cos de la
seva mare de la corrupció127. Amadeu de Lausana (41159) i AÜred de
RievauLx (+1187). fervents devots de Maria i autors d'escrits que traspuen
el sensualisme c'e l'amor cortesà, defensen l'assumpció integral utilitzant
els mateixos argument, del Ps.-Agustí >28.
Durant els anys següents els seguidors del Ps.-Agustí van en augment.
Els autors ja no es preocupen tant pels testimonis dels textos
tfscriptuilsücs, patrística o eclesiàstics, sinó que s esforcen a donar unes
raons que justifiquin de manera lògica la veritat que volen afirmar.
Altrament, pensen que cal acceptar també la pressió de la "pia devoüo "
que al llarg dels anys s'ha anat forjant120. Una de les obres més
representatives d'aquesta manera de procedir és l'anomenat Malote,
atribuït a Albert Magne. Últimament, tanmateix, s'ha demostrat que no és
"'25 GRAF 1968 sxsg 232
*26.wGE '944 pog368
W £ kjgren« -íes exD'tc-t es :ecö« t en oraaogio oe textcj uu« vo optegof e» ? So»a o BOVE?947 MC 383 Vage-també.CG-H "944 00^378379
2?GPAEC "968 pòg 24C-242 244-245 Vege, e's 'pag 384, 385129Cn£NU '55C oogs 25-27 2C
122
d'aquest autor19®. El tractat dedica quatre "qüestions" al tema de la Mort
i Assumpció de Maria : to CXXTX. referent a si lu Verge sabia l'hora de to
seva mort; to CXXX. soin« si C.iSt va baixar a convldaj-ia; to CXXX1, on
es planteja si va morir sense dolor ; i la CXXXI1 es pregunta ü va ser
assumpta en eos 1 anima immediatament després de to seva mort131. 2n
cada una d'elles, igual que a to resta del llibre, dóna primer les raons en
centra i després les raons a favor per tot seguit arribar a la pròpia
conclusió. En to qüestió CXXXII aporta com a raons favorables : la
"collecta" Veneranda del sacramentar! gregorià; to comparació amb la
fu s* a incorruptible de l'Arca de l'Aliança, tipus veterotestamentari de
Maria, que Ja havien utilitzat altres autors; el salm CXXX1.8 "Alceu-vos,
J ah ve. cap on beu de quedar-vos. vós i l'arca del vostre poder*1; un
del Ps.-Agustí, i. en cinquè übe, cites del Noms Divins del Ps.-
Dionís i de dos sermons de Bernat de Ctoravall sobre l'Assumpció. Acaba
dient. "En conclusión; tos testimonios de! Papa San Gregorio, de dos obispos:
dar gustin y ban Dionisio, de un abad: San Bernardo; más íodauía, de los
mismos Apóstoles Pedro y Santiago prueban que la Virgen Jue asunta
gloriosísima en cuerpo y alma *132. La consideració de gran autoritat de
què ha gaudit Albert Magne ha fet que iquest tractat fos citat com un
dels més paradigmàtics d'entre tots els favorables a l'assumpció integral
de to Mare de Déu133.
13J iw 3»gef fe „ 3 sVfe$i a« !«s nv»s*igac'on$ qve dugueff o aquesta core LS ó 'GRAE1- ' 968
DÒg 264-265! Ei/Vtav« cor- o coro c Alcet Moane ne es*at pyo< ca' • t-oouit a caste'à o
AÍEÍTO MAGNO '943131 MAGNC 948 pàg 43O442132 id pàg 4421 ¿3 Tamisé «is cèbbnes loudtbtts au« cjvui « corwdeflsn obro d* R«cofd clé Sarf Lb nç (•+• desp'és de
' 2451 » que »sm«n*n ciO'Sfiert ' Assumoció, s afribui«r o Albert Mogm Un cop desfnodes aqj«s ï3
obi«». ta posfyra que ock to aquÄ doc»cy ci« l'Esgîésta en els altres tracta» és moi' ^és prudent f rj
123
La primacia que va assolir ta creença assumpcionlsta en ta mariologla i
.n ta litúrgia del segle XII va fer possible que l'entrada de ta Verge a ta
gïòrta es convertis en ei terra eicg'.t per ocupar el timpà d'una de les portes
de lesglesla del priorat bene-llctí de La Charité-sur-Lotre (Nlè\Te), a ta
Borgonya. Concretament, a ta llinda es va esculpir l'Anunciació, ta
Vísítació. el Naixement i l'Anunciació als pastors. Al damunt i al centre,
sobre un fons ocupat per unes ramificacions vegetals, s'hi sosté una
màndorta amb Jesucrist assegut de perfil en el seu interior, mentre que
Marta, a ta dreta, ascendeix vers aquesta glòria, a l'esquerra, darrera ta
màndorta hi ha dos àngels: completen el conjunt dues figures de monjos
en actitud de pregària, un sota els àngels i l'altra darrera de ta Verge134.
M.L. Thérei. que ha estudiat a fons ta iconografia d'aquesta portada,
considera que es tracta de ta primera imatge de l'Assumpció que es troba
en l'art monumental135. La seva originalitat iconogràfica, ta interpreta
com una il·lustració de ta relació que la litúrgia estableix entre Crist i
Maria, aspecte en el qual ja havia incidit Ph. Veraler en assenyalar
paral·lelismes entre aquest timpà i determinats versets del Cante <>>l$
Confies t8.5: 2,6; 4.8|, responsoris i altres textos de l'ofici de
l' Assumpció * 3C.
a- oi,"* 3j* e" «• "»ociof.« oe raft»*o cor- cuenco Ass-^pc-ó o« cw~çc p-«*o$a 'G^At1 " vò«
oàg 203272!
"^ 4aj«$tc esg'és'O o'·s·'··ovc _T :aça".a -«-c c PC ootas a«ais aw ^o^és -er«' es ac» 2ea***a 'etc ^ » '-¿»e et-- qu« «3 se%3 execre c '%• és K»1»" o» a " ' 3C e** ca-*»' W Ss.e" st»e's*,rtia aue ^o es Dixie" screw a aoa^s ae * ' 0 ¡SAwEt^A^DE? ' 972 7C! E co^ t- »• o^a"«"* *io «st3* co,ec*e ú« "<y~s'o»s «stua $ q»»e '"»o· pc> v»j** «ecc',i«s o Tt~E?Et ' 984 9 • 5
' 'a oòg 69
* 36 VERD El 1(5eO 005 2^-25 Oosome-* »rt . Ve^aisfcc^W , THé»»: o. »x»«^ c -m:cxobobb ifftue^oo a« 3we e Ve^ 'ob« v « ciyí«cc ó a ocruwa 'co^^ra**a Pfo f*^^ e«^- \ tu »o tia^coc-ó de > absè'C": de te» «sot* • ¿s d® ÍG ^o* i "«r-c 3« Mo'io pwfl3oé c^*s
al»' co« o te- cyiiaccpc e^o w" s·gu·aor cte •o doct"'« d aèüe^c-ó pr«d COA 0e 3, w
124
Aquesta fórmula, però, si hem de jutjar per la nul·la incidència que va
exercir en altres monuments, va tenir poc èxit137. Va caldre esperar la
»egona meitat del segle perquè als brancals. arnnivoit^ Uinda i timpà
del portal occidental de la catedral de Senils es configurés un programa
iconogràflv que, amo variants, es repetiria en la major part de tes portades
marianes del gòtic francès.
Encara dins la mateixa segona meitat del segle XII hi hagué altres
mostres de la importància que havia adquirit la creença assumpcionista i
els relats sobre la mort de Maria. N'és un bon exempte el timpà procedent
de l'església de Saint-Pierre-le-Puellier. avui conservat al museu de
Bout ges. Els seus relleus representen els moments més significatius de les
narracions apòcrifes : el lliurament que ta l'àngel de la palma a Maria la
Dormido, el Seguici fúnebre, ia Sepultura de la Verge difunta i, finalment,
1 enlairament de Maria dins d'una màndorla sostinguda per dos àngels. Si
bé actualment el mal estat de conservació en fa difícil la identificació, les
inscripcions situades a la moulura que ressegueix tot el périmètre de!
semicercle permeten de fer-ho sense problemes. Quant a la darrera escena,
el text la descriu amb els termes següents: "CORPUS MATRÍS DEl FERTVR
AD CQELVM ET ffiSVS AD PATREM FEOT ALMAM SCANDERE MATREM " .
No hi ha dubte, doncs, que la figura de la màndorla. vestida amb túnica i
mantell representa el cos de la Verge elevat cap al cel138.
M . """E f* «t f«$sa»fo -s d«v0c ó TWO·'S e1 ouoi-tcc » 'oo icw œ assu^-oc'a co'0o o' d* aVerge Wcig"O' aquews c vergenc «s cabaos OATS He-pfe%« 9, cof"«r' d*i »""Da co5C"'s*í e" e
"c* K D* "CD ió m'x ò ca« * tnca^-ac s 'escif^s de te '«.-aci a^b «a í«cfei*ioci6 e! caos"a «"%fc«sao ae <\te«a «cr m Qt®m, sér «¡s 5«îs a-e c 'v ""«»«'»eoc'a a« to^pc* ' o gô 3 o** e•I ; t 98C Dog 25-27 "h£?L :984 pòg69,
J/ M l T*Té>w cjs«nv^"3 î *1 Q caus« c») ^) s^anne^i a aqu«s*a »òtrj»o ewoirfc.a de.$D ogram«$ icsyx^*àftcs i§aS «- p*^Q»r«ri , «r i e^se^Qf^en* pe «g-« o-"9u<T«5 ¡T'pe^ecc ors torra's
« ï«* 3« *o ^3re»r«^r - ç$c*«a J* *c «V n·am®"' xtee f. c,o. wm P» KI«" »^ 3oòc TS «¡s texts«
'»túrgcs »c oa 'shco ¡THÉBL 1 Qft4 {»g 70'-
í "957 peg 6C2 "'990 oàg i -5- "6 8 198¿ oâg 5859
125
Un altre timpà que en cj^ya molt prtmcrenca va ser decorat ami"
temàücó assumpclonista fou el de l'església de Cabestany iTï«. 4. 5. fil
localitat molt propera a Perpinyà (Rosselló). La celebritat de què gauueix
aquest relleu li ve donada tant per qüestions estilístiques com
iconogràfiques. Pel que fa al primer aspecte, és prou conegut que es tracta
de l'obra que va donar nora a 1' "anònim" mestre de Cabestany, una de les
personalitats de 1 escultura romànica que més ha acaparat l'atenció aeis
estudiosos139 Però si d'una banda una sèrie de trets formals molt
característics són els que aan permès d'identificar aquesta personalitat i
d' a tribuir-li una considerable llista de treballs, el timpà de Cabestany
aviat va cridar 1 atenció dels iconògrafs peí l'originalitat en la plasmació
de la temàtica assumpcionísi«.
Igual que en el comentat timpà de La-Charité-Sur-Loire, a Cabestany el
centre del relleu és ocupat per tes figures de v^rtst i Maria, encara que la
composició és completament diferent. Aquí, Crist s'ha representat sense
cap maudoria que l'envolti, completament fronte!, amb una enorme
dexícra en actitud de beneir i un l!:bre a l'altra mà. Tot i que d entrada
J if »«•»•"v * 1 **^ Wi f1 *"* <&*"" •*"* *"" *"* I"íí"**i& *"** ^*"A """"tjfiK* ¿i -"»o i (*1<|*°*sAC* i/ r\A!" i*' ^ *HJI ,*Í»»* *-f trvw w m w-ww^ N^ ^r****. jw ** W4, y — JUc? *J- w L< f?s tï 'ij·tr v, .**,.* IT.Î ~^ ¥ «A? *«« Svi^w^w * v
C! QC^SS "f *@w C Q "0S OC*eS C0*O On€S ^ava^^SéS CKTC fC^€S A G1" t 6 O0 CAM^S .C**™5 vQC
i" "o eco **"<*a s o c 09*0*0 <* 3 ^e^j-a q.es - osse^y*.. e*" es c ve*ses OD*?Sa>e '<*s 3.V se "3" o** o« ' ""D- e*a s va* c a oo"a oei**ojo oe esiesa o s, a 'C *r
ur>es re*o"*ws »'t-c' oaes e' t pcssc" •&, aes" vT Ae.o •"€"* es exceso* a ""e- c* 30 •*•» c eD^ítA' ssc 0">re 95¿ ocg 7 ^3" c waves' crs aeoaucc - ">a K s'cx looo's a».« wpa- 2O'$ s u'o c'o"«c^o o*s a ~s 3 o" e-s ""« *c ae sege X G-^DOt ?¿¿ 005 ¿i ^3**es
coc a 3 '**•* *o* C3*ï seg« ?E^ 534 j/ oc§ 2 * 3 2 ' 4' e^f'p 4C 1 5Csscwye V DJÍ. o* ,«0 e s c"*c ço $ 'eo*feeMa"*$ o en"pesqy ae^'s?" --o
c*a*ioog 3 oc xe ï p' •*"«' o-* CQ ar ^ s "jo'-c d -* se- *p*ce' a^a" oe X •o»- œ* -o'-°ses* 's'nues ^tSSO-v?E vòÇ peg 43 r 2 peg 525« cy »a»"D* .o··og'Q* a,*$ G ,a« pe^sc
•- 'a oe *tc' ó a·D .a "sa^ra c»-*oa d»- 3rcéo t'aseo* 3 *e' o- u oje se^r'3 a^e ^s ar bar n.oaue*" c j**3* a^y < ' 4 0.0 pog »*/ :«f a se«c rv -VI DJ' o* "»nsa q t "»o o« s* pos%* o' o
5 c3O*o c* c f ovtto oe S*"ioo""o *o^oé ayo ^-3 c'o^ocg o f3raa«"c ser o o o^eróconog-o'cs esm·n·aoo ,5jijn* *Ç88 pòg 2%j A i opor»o* »gy«nt pa'«'e^ cr«o mes cr-p 't,a
0 oqj«s* te^o s» 'o -e .^„ o
sembli que coincideixi amb l'eix vertical, de fet està lleugerament
desplaçat cap a !a seva dreta, de manera que te figura de te Verge situada
a l'altra banda, sembla participar d'aquest IJoc de preeminència. A més, te
relació entre ambdós personatges es reforça pel frontalisme del cos de
Marta 1 pels palmells de ks mans oberta davant del pit. Així doncs, sembla
que altra vegada ens trobem amb la voluntat de voler représenter te unió
de Crist i te Verge a te glòria, sense deixar de remarcar, tanmateix, te
major importància del primer. Encara hi ha un tercer personatge que
d alguna manera també forma part d'aquest grup central. Es tracta de
l'apòstol Tomàs, que situat al costat dret de Crist, fa pendent L nb la
Verge. lío hi ha dubte que, a l'escultor, li interessava subratllar la
Jerarquia d'aquests tres personatges. A part de les qüestions d'ubicació
esmentades. Crist és l'única figura que està completament frontal i que, a
més, té nnes majors proporcions. Maria ve a continuació, amb el cos
frontal, però el cap $rat vers la dreta i les proporcions més ruduídes
Finalment, l'apòstol que na arribat tard és figurat amb un especial
conünposío. és a dir, mentre que el cos també es manté frontal, el cap es
gira vers Crtst i el braç esquerre creua per davant el pit per aguantar el
cmgcl que «or-té amb la mà dreta alçada. Ptl que fa a les proporcions són
una mica reduïdes que les de la Verge
Les actituds dels dos darrers personatges serveixen per introduir els
valors narratius de te composició. Les seves mirades es creuen per davant
de Crtst per tal d al·ludir ai fet del lliurament del in gol. D'altra banda, te
direcció contrària del braç de Tomàs ens condueix cap a l'escena que
ocupa l'espai dret del timpà. Aquí. a te part inferior hi ha un sarcòfag
flanquejat pels apòstols Pere 1 uoan. D«munt d'ells, s'arrengleren en
seniicercíe una serte de caparrons d'àngels que envolten te» figures de
127
Oist 1 Marta, representades en el moment en què aquest na baixat a
buscar la seva Mare per conduir-la a la glòria.
Ai costat esquerre, en canvi.un altie grup d'àngels, ara {te cos sencer»
sostenen una màndorla ovalada dins de la que is enlairat el cos inert de
Maria. El lligam formal amb el grup de! centre s'aconsegueix, de manera
no gaire reeixida, mitjançant dos elements: la Inclinació de ta màndorla,
que causa la impressió d'un enlairament en diagonal, i els cossos estirats,
amb els peus a tocar l'eix vertical, dels dos àngels turiferaris que tenen la
màndorla per la part superior
Així doncs, el timpà de l'església de Cabestany ofereix punts de
contacte amb els dos timpans francesos anteriorment citats. Amb el de La
Ch2*lté-sur-Loire per l'toleres a destacar l'especial honor de què és objecte
la Verge, en ser situada a la glòria al cost?" del seu Fill. Però se'n
diferencia pel fet de no referir-se per res a tes causes que van determinar
aquest privilegi, és a dir, tes escenes entorn del Biaixemen» de Crtst, que a
La Charíté-sur-Loire ocupen l'espai de la llinda. En canvi, igual que en el
cas del timpà de Samt Pierre-k-Puellier, desenvolupa, encara que amb
menys amplitud, la temàtica pròpiament assumpcionista És a dir, que
l'entrada de Mana al paradís no és una simple imatge simbòlica, sinó que
es recotea directament en els relats sobre la seva Dormido. Aquesta
qüestió, però. la tractarem amb més detall en el següent spartat i ara,
aqui, només en» ocuparem dels aspectes més generals referents a la
marí elogia.
Independentment, doncs, del têt que en aquest timpà de Cabestany
s hagin narrat els fets entorn de In Mort i Assumpció de la Mare de Déu
segons els textos apòcrifs, és evident que ta idea bàsica que s'hi ha volgut
expressar és la de ta situació de Marta al costat de Jesucrtst. representat
128
aquí com a Jutge Suprem. Ja hem Judicat anteriorment com, per la
situació respecte de l'eix vertier', la Verge sembla compartir el Uoc de
preeminència que ocupa Crist. Hi ha un altre element que també permet
d« fer la lectura en aquest mateix sentit : l'actitud de Marte amb els
palmells oberts a ''aleadla del pit es pot veure en representacions
bizantines del judici final, com e els mosaics de leo basíliques de Tcrcello
i Murano140. També n'hi ha mostres a Occident, on una de ley més
conegudes és ta del timpà d'Au tun. En aquesta església borgonyona. la
Verge, de proporcions molt reduïdes en comparació a les de) gran Jutge de
la màndorla. seu ¿n un tron £ituat en el registre mi~ superior, al costat
d'un àngel que fia sonar la trompa davant de les, portes obertes dil paradís
per on ascendeixen tes ànimes dels justos que l'apòstol Pere acull en el
registre inferior141. En un context assumpcionísta en l'àmbit de la
península Ibèrica, cal citar k cara sud d'un capitell de l'ala meridional del
claustre de la catedral de Tudela, de l'últim terç del segle XII142. M.L.
Therel cita els exemples del Tropart de PrümíParts. B.M., ms. Uat.9448,
fol.62 v), que data de final del segi? X ' del Pscdtirt de Winchester (Londres,
B.L., ms.Cotton Nero IV, fol 30), del voltants de 1150 l43.En els últims dbcennM del segle XII. 1179. 3onanno va esculpir iquesia
ñgura de la Mare tie Teu amb els palmells oberts a ies portes de bronze dela catedral de Pisa, on és flanquejada per dues parelles d'àngels ! elsarbre • dol paradís, i situada just al damunt dels de l'Ascensió i la
* f «1 o'im*» cos ¡a ¥»rg* y r« é*. »?„oöc 9f *• ottim »eg-ff« 0 a* «s *.A Mjrono AAo-io ig«2¡ ou« Jo<r :m5»CTO 9> o* js,«g
o tâZAIEV ï Ç67 lòm 37C • COO£ DE íA ?E»Tt • 98 " % 265pro. p s no* 3 »tpri^w^; er^ »n»i c» « Asc*"s»o ar* pu « c« Evonge.io'• ae
•a 5it>»c^o sais»"« a« Po*«, d« *"vj. de! li (^ZAREV " 567 «g 243}:4* Arc w dois d t«r» ' ' 25 . i : 35! , i 959. 39,92.% ",33
129
Dormido144. En tots els casos s'ha volgut representar l'especial privilegi
concedit a Marta de poder gaudir de M v*sió beatífica 1, en les escenes del
Judici, de ressaltar el seu paper d'intercessora prop de la tímniïat. Però en
el cas de Cabestany, d'acord amb la lectura de la composició que hem fet
més amunt i de forma semblant al timpà de La Charité-sur-Lolre. s'ha
volgut posar més èmfasi a destacar la privilegiada situació de què gaudeix
Marta a la glòria. £1 que no sembla que s'hagi volgut expressar, almenys
de forma tan manifesta, en l'obra catalana és el seu paper d'intercessora
de k. humanitat14S.
Tal com dèiem anteriorment, en el timpà de Cabestany no s'han
representat cap de les escenes que normalment s utilitzen per justificar la
glòria final de Maria. Però l'artista s'ha servit d'un altre tipus de figuració
per al ludir a la seva participació en el programa de salvació de la
humarital. Sota els peus dels personatges, esculpits a la part inferior del
timpà, hi ha dos dragons i tres lleons que s enllacen els uns amb els
altres, sense deixar cap fragment lliure, mitjançant les potes recargolades
1 els» caps monstruosos. Ennrg de les potes d'alguns d ells hi ha també
unes carotcs, de manera que constitueixen una mena de fris continuat,
noméi» visible si l'espectador es eol.ioca sota el Umpàs4e. Aquesta certa
separació visual entre els personatges del timpà i els animals de la llinda
c -s* «csVo «ro s-e " a •fe·e··c 3 a^e »* ·e q»« 30- «*s ser·oejs «- « ce"*t Je Q"„c 0ïx*°c „ »
Ecn3"p·c a -" esa^e*^s s **" c' 3 espolsos s cj*«c'3 oe'^o't*«3€ SA.VNi í62 257 *g C5
Mj Ne c'eer- a-« aa-«yc 3«c s «-cig-«s a» »ipv-a-e c* a '»pfe$**«3t o o« u-s-e^ oe c -»qe t« awe oo^eys »e a j j c* ce ci"* "«» vto- 'sc c rc»ac *"e^ ^or «s ça »e»fep"o%G se 3 sevs <r"'ocsa a c« a acón 3~fc % r« 3" o^r* * cj-« s«^ 3« î
° ? *O S Uxx O « O Cw« «,$! * CO G«e 3 §»nS Ow<Ors ¿J« *X> r«^ »S'A C*
»-c * $ "-ag " ' gj* e" CQTR<* TO "c CO^XMB^ "i VEOH? 980 £»g 76 •" '*-•£?£ "584po§ 59-dC 6*2 £ q.* *• "c %« w"a pe o "•« ado HQ Dwl. Â^ "to se, sve*9S/ ^9 2
130
pot portar m la conclusió que aquests segons només tenen un caràcter
ornamental. Però si passem revista a la sèrie d'obres atributúes al mecvre
de Cabestany veurem que aquesta presència animal és freqüent i mai
En la descripció que M. Durhat feia d'aquests monstres del timpà
rossellonès Ja deia que evocaven "on ns satt queues puissances infernales
vaincues et pléttnées "14S. Pressouyre, convençut de la predilecció de
l'artista per tes representacions de best »es. ho considéra en la línia iels
temes iconogràfics on Crist o la Verge trepitgen l'àspid, el basilisc, el lleó i
cl dragó d'acord amb el psalm XC.13149. Possiblement ia interpretació ha
d'anar per aquest camí i més concretament ha de referir- se a la sentència
del Gènesi 3,15 ' Posaré una enemistat entre tu i la dona. i entre el teu
llinatge i el seu. EU t'atacarà el cap, i tu l'atacaràs al taló" qus Déu va
pronunciar contra la serpent. Segons els iconògrafs. les represeníacicns
de la Verge amb un animal sotmès als peus diten del segle XI. És freqüent
veuilles en escenes de i Epifania, d'entre les quals destaca la del timpà
de l'església de Santa M«*ria Magdalena de Neuilly-en-Donjon, de la
primera meitat del segle XII150. Alfes vegades es tracta de la imatge solc.
, Gvd -¿ a v j osse^/a a' t- $ — or-es a.« "ec ' a jes^s «r es «ses'ls s- '.í *« o «s *e""<c*3r c-sde' '"" oà 3 E^e^ac *3lC Oi * v4¿ sag " O' A's cae «e' s se • ODQÜ 3 toscQ~a ae So" A™* r o ae
pc"OG- 3 a« SQ.P* ?3cc», 'we-g.3ooc r *"3* ce **sr*aas Da'-e a a *os$c oe>s '5e»i«ef aue «c^*o-sesca •" s *e0'ese»*îccó a aa»,«*5 3- "*a, Se"*o»a "es c-*'c **ooo'es gr * ça* 3-s cstiS a a»"*"a s 5.« 3-sw"*w f *»e -es co*nes je s o«·$cA3"9«$ q j* a*'es»»^ "*c " •so" ;DU5„,A" "Ç73 ^g ' 22', «*• e *e «- 3<s sû*cctag oe So w •- bi'« a A*3* -«ge-* 575 oàg 357-358. A c •ep'·s· .'ocic 3« o -.y a» So* G,c*c-n - S^go-'ô ""»co'o a«.«$ot; 'CT»o* a« ^««"G ce tr-·x sa au«o«'" us* es p«j$ o*^$ a« pe·so^a'g« ae
ó oe monera q«* es p,a*»-o .c c'eg^^c oe s. as «»"o s "»p« QJSS.Ó »cx^o c ca 'e*lE$$Cl,v\£ *%9 oag 39
DjîtA*. "o »cjipyu»» " Í9S¿. pàg "2' 969 aig 35
a^">g^«» £ G- -vsr CEÎO o a jr0 to^c 90 o '! »KJOO ce« a coo®tQ s v-
a 5^^*«rg C.« "; 57* S^GwJ^AT-» * 9***« oàq 93*C-^D* 1923 àf XJV K.ff * 53 % a«» b oi ttr^à dt
131
de la Verge amb d Nen a la falda, com en el baix relleu de l'església de
Saint-Aventüi (Arieja) o en la magnifica escultura de la Mare de Déu del
Claustre de Santa Maria de Solsona15 '
Finalment, hi ha també un exemple en un context assumpcíonista: en
un manuscrit de Anal del segle Kl (Reims, Bibliothèque Municipale.
ms.295, fol. 109 v), al començament de! sermó del ja citat Pseuoo-Aguatí,
s'hi representa una Modestos Marien* flanquejada per dos àngels dins del
cercle de la Q de "puto " ; l'apèndix de la Q s'ha transformat en un drac
alat al qual aixafen el cap els peus de Marta. M.L. Thérel comentó aquesta
miniatvra tot relaclonant-la amb el text del Gènesi (3. 15) i la interpreta
com una victòria de Maria sobre la corrupció de la tomba152.
Aquests exempks. i més especialment el darrer, sembla que ens
permeten d>ürmmr que l'escultor de Cabestany, malgrat que es recreés en
1? repiesentactó d'animals monstruosos, seropre tenia una justificació rte
caràcter simbòlic. El timpà rossellonès, doncs, tot i la seva perticukj
iconografia, pertany al grup de ümpans catalans dedicats a la mare de
Déu presentada coo a mitjancera en el programa de salvació de la
humanitat *53. Aquesta idea, com és lògic, no era exclusif de l'àmbit de
»"3fe*s 2 icc'3 3 'T O'Q<ri üasso'ce* ¿e L.CTJ es a-« s·vv·e'· e -eg"€ O€ - sco*e es'O"i t* " cx~* vx'e e s se s e"«"" es */c' c « -«soc c a os jes* ** c-"** ço"* " ^.'TVS 5vc "l-- 5r.
/
- A '8 e^ ae ic A^e«-* 'es —o's·'es ~c 'o^es so*" sc*a es oevS ce a Ve*ge s"C i.e 3"'cé ' '*"c a" D í 3C3ca**'e'"t o? s ~* j'·'a'··s se **o" o ss "e's^es c^e sg^o'^e'' o'c s, è e^^s'cc eço* „"" oe* 3 oo s.oef <y A/ ',)„• a" e 23«a s n$ ae a s*go"3 ^e'3* oe sege X Duí.A'' 769peg 6 . » î w C fe» rece" ae a -*o*ge ae Sc'str^o es e ceBAí*^ "587 ccg ?v53C3 " -o~."s*s 3»e co~s se't' a^e aq-.e$*o fc'ge ce Soso^a ^o-' 'c' s* oa" 3 w~ g*-P Q^.e ·eo'ese*"a·<'O
-* *¥ai.« o **é »ncne'i} as >o moi^aicfy a^» o««1 5J" <4aarr er f v» í* aescefrxrfs e e a
f'iof'ty* de o f»-/» i*» S^fa" e; ca.'O^ 3 :y.oifs * .or ?,-.s * ""£<£, ?8¿ ^g "63 a**
66• J ÂSOTS 3 $ "3 es'·n«* 3* « ïi«pc o* c ae Ço'*», a ae Ço-"'«"" -r r "e e»t*^De "i«$ *s
i4» s «**ir»s atys o»-, s»ge X «se ccr$e*va* 3 oc' 3 s 3e So 's ^j' o o« '-tsa3t**3"y«ft* a o"i«' of ea * c •ofà·'·c .BASRA^ * 984 aig 272 273 £" aaoer cas cpn c ò
les arts plàstiques, sinó que també la trobem utilitzada en
l'adoctrinament del ooble fidel. En aquest sentit, constitueix el missatge
bàsic de l'homilia per a toi festivitat del dia 15 d'agost del recull conservat
a l'arxiu de la catedral de Tortosa^.
"con transi en aquest segie e se'n puget e.l del. & així o trobam que
ela transi 'in mon tem Syon \ & en la val de Josaphat fo sebelida &
aquí resuseitet, e l'àngel porteron l'arma e.l cors denant Deu. A la
sua sopuitura foron tug li sant de Nostre SIennorj. E quant il la'n
portaven. Nostre Slénnejr venc-li ni contra e pres-ïa aütí con la sua
gloriosa maire & asee-la justa si e.l seu slederl."
Després d'aquesta oresentaeió ve el nucli del sermó, és a dir, la
justificació d'aquest privilegi : "Zo diz que la porta de paradís fo clausa per
Eva e per maaona sancía María f o uberta ". No hi ha cap referència directa
a la sentència divina contra la serp - els monstres de! timpà de Cabestany
-, però sí a k relació pecat original - redempció possibilitada per Maria. La
predica acaba amb la demostració del poder de ia Verge com a mitjancera
amb l'exemple d'un miracle que té uer protagonista un monjo d'una
abadia d'Anglatera155
Ei t*mpà de Cabestany, doncs, és una de les primeres mostres de
portades dedicades a Maria que tracten de manera específica el tema de la
seva darrera destinació. A Catalunya és certament la primera i, de fet,
tindrà escassa continuïtat en aquest mateix medi artístic.
1$ 3«* $O03*f»«t 3*0-5£ Cad» ï06 fo- cacaos o«- pr^ie-s a "968 oàg 32 23 ?ece***«'- *¿-
aa.*$* rty 3' rv mv *d«*e* s MORAN ^9C .S^fwSa»^* Van« August ocg "4 ' í S«»^s* mty^K',* yQ^og'é'^Q^t^ & te? *AÏ* a« co^nrcon»" œ '«ge X ce*e o*1
•$ ta«o c^>'3 ca' % *yn*«c d t! « «a »^ro ~^* Kf a»* 5"t** <y MO"A\ 99C " 7 *. a -xx-i·l-o a MQ«l*\ 99C oòg * 52 56