Cervell, creativitat i oci.
35
Cervell, creativitat i oci “L’art i la ciència de no fer res” (una presentació de les idees més rellevants)
-
Upload
manel-villar-ies-guillem-cata -
Category
Education
-
view
655 -
download
1
Transcript of Cervell, creativitat i oci.
Cervell, creativitat i oci
“L’art i la ciència de no fer res” (una presentació de les idees més
rellevants)
Andew J. Smart
Andrew J. Smart és un neuròleg americà. Ha investigat l’ús del soroll per millorar l’atenció i la memòria dels infants amb TDAH. Ha desenvolupat investigacions a partir de dades proporcionades per imatges cerebrals obtingudes en experiments vinculats amb les bases neurals del llenguatge. Els seus treballs més recents inclouen el desenvolupament d’un sensor basat en els índexs de l’esforç cognitiu en malalts de càncer i de vessaments cerebrals.
Genis ociosos
Contra l’ociositat
L’oci necessari
L’oci i cultura del treball
Cervell, treball i educació
La xarxa d’estat de
repòs (RSN)
El cervell és un sistema no
lineal
Soroll i creativitat
El cas Rilke
Genis ociosos
Segons explica la llegenda, Descartes (que habitualment es llevava tard) va descobrir els eixos X i Y que constitueixen les coordenades ortogonals, mentre gandulejava en el seu llit i observava una mosca enganxada al sostre.
Descartes
Genis ociososEl 15 d’abril de 1726, vaig visitar a Sir Isaac Newton a casa seva, vaig menjar amb ell i vaig passar tot el dia amb ell... Després de menjar, com feia un temps agradable, vam sortir al jardí a prendre el te, sota l’ombra d’uns pomers, sols, ell i jo. Enmig de la conversa, em va dir que es trobava en la mateixa situació que quan se li var acudir la idea de la gravitació. Havia estat provocada per la caiguda d’una poma mentre es trobava lliurat a una actitud contemplativa.
William Stuckley Isaac Newton
Genis ociosos
Rainer Maria Rilke
Contra l’ociositat
Estar asseguts sense fer res en actitud contemplativa no és quelcom que l’escola o el món del treball tolerin.
Qualifiquem els adults que es lliuren a la contemplació d’excèntrics, absents o ganduls.
Gaudir de l’oci és anatema per a la nostra creença cultural segons la qual si no desenvolupem una activitat contínua, no aprofitem al màxim el nostre potencial, creença que ens ensenyen de manera implícita des de la nostra infantesa.
L’oci necessariOci és l’antítesi de l’excés d’activitat: qualsevol moment del dia en què un individu no es troba subjecte a un horari imposat externament i té l’oportunitat de no fer res o bé disposa de la llibertat de deixar anar el pensament vers on sigui que li portin les idees que es presentin a la consciència en absència d’ocupacions.
Què és l’oci?
L’oci necessariRaons evolutives a favor de l’oci.
En la vida de l’home de Cro-magnon hi havia més temps d’oci que de treball. En aquells temps, el treball consistia a caçar o recol·lectar aliments.
Existeix una àmplia acceptació de la tesi que la capacitat d’oci de l’home de Cro-magon fou una condició de l’explosió creativa” que va tenir en l’evolució humana.
En termes biològics, el nostre cervell és quasi idèntic al d’aquell home. Un cop se satisfeien les necessitats bàsiques no calia treballar.
L’oci i la cultura del treball•La nostra cultura de l’administració del temps s’identifica amb el culte a l’eficiència i la productivitat. •El temps, per tant, que es guanya en el treball s’ha d’aprofitar amb més treball.•L’eficiència productiva no s’inverteix en menys treball.
Imaginari col·lectiu:
La cultura occidental fomenta la fòbia a l’oci que condueix a l’obsessió d’estar sempre ocupats.
Les noves tecnologies contribueixen a enfortir aquestes creences dominants: els ordinadors que en un principi ens haurien d’aportar més temps lliure en realitat redueixen o eliminen el temps dedicat a l’oci.
L’oci i la cultura del treballL’origen de la nostra obsessió amb el treball la trobem a l' equivocada idea luterana, puritana i calvinista que la pobresa és el producte de la ganduleria (segle XVI).
Imaginari col·lectiu:
L’anomenada ètica del treball és una invenció cultural resultant d’una idea estesa, tot i que errònia, sobre la naturalesa dels éssers humans.
Cervell, treball i educació
La multitasca és una conducta compulsiva que en realitat produeix una pertorbació molt similar al Trastorn per Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat (TDAH).
La societat moderna està dominada per treballs fonamentats en el multitasking: desenvolupar nombroses feines i canviar sovint d’una a l’altra seguint un pla imposat externament.
Cervell, treball i educació
Una persona capaç d'exercir diverses tasques al mateix temps no pot distingir informació important d'informació no important, perquè en realitat no sap què està fent en cada moment determinat. No pot filtrar i eliminar informació no rellevant perquè la seva atenció està sobrecarregada amb tasques que no estan executant. (Clifford Nass)
Clifford Nass
https://youtu.be/PriSFBu5CLs
Vegeu conferència Clifford Nass TED en
Cervell, treball i educació-
Els dispositius mòbils garanteixen que estarem disponibles les 24 hores del dia dels 7 dies de la setmana per atendre sol·licituds relacionades amb el treball. Ja no hi ha un lloc físic en què no puguem treballar. La ment mai no pot descansar. Un treballador modern de la societat de la informació pot sentir que mai deixa de treballar.
La manera en què s'administren els entorns laborals moderns contribueix a aquest problema.
Com afecta l’entorn laboral a la nostra salut mental?
Cervell, treball i educació
Entorn educatiu: el problema de les extraescolars
Quan els nens comencen l'escola (i cada vegada més, abans d'iniciar la seva escolaritat), els pares omplen les seves vides amb una inacabable sèrie d'activitats: esports, classes de música d'iniciació primerenca, escola de xinès amb immersió en llengua estrangera, campaments d'estiu, tasques de voluntariat en organitzacions caritatives, classes d'equitació, teatre, preparació per olimpíades matemàtiques i tallers de ciències. Certa classe de pares sembla experimentar un temor extens i profund que els seus fills puguin disposar de temps per no fer res i ser nens.
La manera en què s'administren els entorns educatius també poden contribuir a aquest problema.
Cervell, treball i educació
Conseqüència de l’excés d´extraescolars
Pot succeir que els nens adquireixin una relació d'incomoditat amb el seu jo ociós, com molts adults. Quan això succeeix, l'oci indueix inicialment un sentiment molt similar al que experimenta un fumador que anhela tabac: desesperació i inquietud.
Cervell, treball i educació.
Per assolir l’èxit en la nostra societat cal comptar amb un poder quasi psicòtic de concentració. Tanmateix, aquesta concentració s’obté al preu de ser incapaços de percebre relacions noves entre conceptes no vinculats.
Entorn laboral (noves tecnologies)
Entorn educatiu: excés d’activitats extraescolars i temps exagerat dedicat a l’ús de dispositius digitals.
La xarxa d’estat de repòs (RSN)
1- L’equip de ressonància magnètica observà que en el cervell dels individus que memoritzaven una llista de paraules determinades zones augmentava i en d’altres disminuïa la seva activitat.
2- L’equip de ressonància magnètica observà també que quan aquests mateixos individus descansaven dels reptes cognitius que els proposaven els experimentadors, l’activitat dels seus cervells no disminuïen sinó que simplement canviaven de lloc.
3- Curiosament, la zona que es desactivava quan els individus memoritzaven paraules era la mateixa que quan el seu cervell estava en repòs.
La xarxa d’estat de repòs (RSN = resting-state networks) o xarxa neural per defecte (també anomenada DMN = default-mode-network) fou descoberta pel neurocientífic Marcus Raichle, de la Universitat de Washington, St Louis, en 2001.
La xarxa d’estat de repòs (RSN)
Com és possible que existeixi una xarxa cerebral coherent dedicada a no fer res?
En un principi, no hi ha res d’interessant en el cervell quan l’individu no fa res.
La xarxa d’estat de repòs (RSN)
Les regions específiques que constitueixen la xarxa neural per defecte es denominen: escorça prefrontal medial, escorça cingulada anterior, precúneo, hipocamp i escorça parietal lateral.
On és i què és, exactament, la xarxa neuronal per defecte?
La xarxa està constituïda per un conjunt de regions cerebrals.
https://youtu.be/eJE9AY_QZn4Vegeu vídeo Redes 32: entrevista a Marcus Raichle
Marcus Raichle
La xarxa d’estat de repòs (RSN)Com és possible que existeixi una xarxa cerebral dedicada a no fer res?
Contra la tesi segons la qual el cervell només actua responen a estímuls externs, sorgeix la idea que el cervell de forma espontània sempre es troba actiu. Curiosament, a més, s’ha descobert que el cervell utilitza més energia quan actua espontàniament sense urgències externes que quan se li demana respondre a determinades tasques cognitives externes.
El cervell humà amb cada nova experiència canvia de manera irreversible. Aquests canvis es tornen més profunds i estables si descansem entre una i altra experiència. Aquest repòs permet que el nostre cervell consolidi el que cal d'absorbir i l'integri al nostre sentit del jo, i doti d'aquesta manera de significat a l'experiència.
La xarxa d’estat de repòs (RSN)
L’únic sistema de l’univers que, segons coneixem, pot ser innovador és el cervell humà. Però el cervell necessita unes condicions que l’entorn laboral i educatiu dominant de la nostra societat no les permet: llibertat, llargs períodes d’oci i baixos nivells d’estrès.
La concepció científica del cervell és incompatible amb la concepció luterana i cristiana de l’home i amb l'ètica del treball.
La funció de RSN és establir noves connexions entre percepcions i records en aparença inconnexes, identificar patrons i elaborar noves idees. Però això no és possible si la ment no està en repòs.
El cervell és un sistema no lineal
Si en un sistema lineal s'introdueix un "senyal d'entrada", és possible saber amb exactitud quin serà el "senyal de sortida".
Un sistema lineal o determinista és aquell que, donat un coneixement suficient dels valors de les variables que descriuen el sistema en un moment donat i donat un coneixement suficient sobre la manera en què es modifiquen aquestes variables, és possible predir amb gran precisió el futur del sistema.
Sistema lineal
Els sistemes lineals estan en la base del disseny d’una xarxa de comunicacions, un pont o un avió.
El cervell és un sistema no lineal
En els sistemes no lineals encara que es compti amb informació exhaustiva sobre l'estat del sistema en un moment particular i amb un model molt bo de la manera en què les variables interactuen, és impossible predir el futur del sistema. El motiu és que canvis petits en les
condicions inicials del sistema poden amplificar al llarg del procés i provocar canvis enormes en una etapa posterior. Per tant, com més llunyanes siguin les prediccions, menys serà el grau d'exactitud. És més, un senyal d'entrada petita introduïda en un sistema no lineal pot causar una sortida immensa. O potser, no provocar cap sortida.
Sistema no lineal
El millor exemple de sistema no lineal és el clima
Quan s’observa una colònia de formigues, el que es percep és una organització i una estructura global. Tanmateix, cap formiga és conscient de l’existència d’una colònia com a totalitat. De les interaccions simples entre les formigues individuals sorgeix la colònia.
El cervell s’assembla a una colònia de formigues: milions de neurones col·laboren per donar lloc al nostre jo, sense la mediació de cap agent extern o intern.
Això mateix és aplicable a les neurones. Les neurones del cervell desconeixen que formen part d’un ens superior, el cervell.
El cervell és un sistema no linealEl cervell humà és una màquina creativa, un objecte natural complex, no lineal. L’autoorganització és una tendència dels sistemes no lineals, també anomenats sistemes emergents.
Una colònia de formigues és més creativa i intel·ligent que una formiga sola.
La creativitat i la intel·ligència del cervell humà és una emergència de bilions de connexions entre neurones individuals.
Soroll i creativitat
Tanmateix, aquest soroll és l’evidència més clara que el cervell, tot i les aparences, mai no descansa. És el que es coneix com activitat intrínseca del cervell.
Per als neurocientífics, soroll és l’activitat detectada en el cervell que no ha estat provocada per manipulacions experimentals.
Aquest soroll, fins que no s’ha descobert la RSN, no se li havia donat cap mena d’importància.
Paradoxalment, quan la nostra ment està en repòs és quan el cervell més treballa. S’ha descobert que és en aquest estat quan el cervell més energia consumeix (90% del total).
Quasi sempre s’ha considerat el soroll com un factor negatiu, una interferència, una molèstia.
Soroll i creativitat
Això no obstant això, en els sistemes complexos no lineals com el cervell, resulta que certa quantitat de soroll és, en realitat, útil.
Per què el soroll és bo per a la creativitat?
Potser sigui aquesta una de les nocions més contraintuitives que cal comprendre respecte al cervell. Gairebé sempre, el soroll es concep com una cosa dolenta o perjudicial, especialment en els sistemes lineals ideats per l'home, com les línies telefòniques.
El soroll només pot ser beneficiós en sistemes no lineals. Si s'ingressa soroll com a entrada en un sistema lineal, l'única sortida serà més soroll; si s'ingressa soroll en un sistema no lineal com el cervell, es pot obtenir una simfonia o una novel·la.
Soroll i creativitat
El soroll moderat pot amplificar senyals internes o externes febles de manera tal que els nostres òrgans sensorials i fins i tot la nostra consciència els detectin.
El terme ressonància estocàstica descriu tot fenomen en què la presència de soroll, intern o extern, en un sistema no lineal porta al sistema a respondre millor que si el soroll estigués absent.
En sistemes dinàmics no lineals, l'addicció d’un cert volum de soroll augmenta la relació senyal-soroll. En altres paraules, afegir soroll a un senyal dèbil pot, en efecte, enfortir-lo .
En el cas del cervell, si el soroll és massa escàs, les neurones no poden recollir els senyals que envien altres neurones; si el soroll és excessiu, les neurones no poden detectar els senyals correctes.
Soroll i creativitatTreballar sense descans i mantenir-se sempre ocupat redueix el soroll intern a un nivell subòptim.
Una quantitat moderada de soroll ambiental i soroll intern augmenta les habilitats cognitives i augmenta la creativitat.
La xarxa d’estat de repòs (RSN), responsable del soroll intern del cervell, s’activa en els moments en què la ment es deixa anar o somia desperta.
El cas Rilke
Rainer Maria Rilke és un reconegut poeta austríac en llengua alemanya. Els seus dos poemes més coneguts són Sonets a Orfeu i les Elegies de Duino. En prosa, les obres més famoses són Cartes a un jove poeta i la Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge, gairebé autobiogràfica.
1875-1926
El cas Rilke
Rilke deixà passar 15 anys entre la publicació de les seus Nous Poemes, publicada en 1907, fins a les que es podrien considerar els seus èxits més importants de la seva carrera, les Elegies de Duino i Sonets a Orfeu.Alguns mecenes li pagaven perquè visqués en les seves grans mansions o castells mentre treballava o, millor dit, no treballava.
El cas RilkeRilke en un dels seus escrits atribuïa aquest escassos moments en què s’exclama “Eureka!” a “les reverberacions últimes d’un extens moviment interior en els dies d’oci.”
El poeta no va poder preveure l’ús que la metàfora “reverberacions” podia tenir en l’`àmbit neurocientífic. Reverberacions: soroll
que es produeix i transmet entre els conjunt de neurones (les incloses en la RSN) quan l’individu no fa res.
El cas RilkeS’explica que fou a l’any 1912 quan Rilke sortí a caminar per un sender que donava accés al castell italià de Duino, propietat d’una princesa txeca que li feia de mecenes, de cop sentí una veu que el cridava enmig del rugit d’un vent molt fort i que després es convertí en un dels versos més famosos del poeta:
Qui , si jo cridés, m’escoltaria entre les ordres angèliques?
Castell de Duino
El cas RilkeVa sentir Rilke realment “parlar” al vent aquell dia en el castell a la vora del mar? Des d’un punt de vista neurocientífic pot tenir una explicació: que el mecanisme de ressonància estocàstica ajudés a al poeta a amplifica un senyal dèbil provinent del més profund de la seva ment.
Rilke gaudia d’una capacitat notable per explorar l’inconscient, treure a la llum escenes i emocions ja oblidades, tot i que fossin desagradables.
Aquesta capacitat és l’efecte de la activitat de la xarxa neural per defecte (RSN) mitjançant l’oci.
No tothom és capaç de suportar que determinats materials mentals incòmodes de l’inconscient arribin a la consciència.
L’addicció al treball, dominant en la nostra època, pot explicar-se perquè així se suprimeix el dolor provocat per determinades emocions.
Bibliografia:
Andrew J. Smart, El arte y la ciencia de no hacer nada, El piloto automático del cerebro, Clave intelectual, Madrid , segunda edición 2015
