DEPARTAMENTO DE TEORA DE LA EDUCACIN LA CREATIVITAT: BASES TERIQUES I PROPOSTA DUN PROGRAMA DINTERVENCI PEDAGGICA A TRAVS DE LART EN PRIMRIA SUSANA ESTRUCH RIBERA UNIVERSITAT DE VALENCIA Servei de Publicacions 2005 Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valencia el dia 13 de Maig de 2005 davant un tribunal format per: -D. Bernardo Martnez Mut -D. Bernardo Gargallo Lpez -D. Paz Cnovas Leonhardt -D. J uan J . J ov Peres -D. Cndido Ruiz Rodrigo Va ser dirigida per: D. Pedro Garfella Esteban Copyright: Servei de Publicacions Susana Estruch Ribera Depsit legal:I.S.B.N.:84-370-6227-6 Edita: Universitat de Valncia Servei de Publicacions C/ Artes Grficas, 13 bajo 46010 Valncia Spain Telfon: 963864115 LA CREATIVITAT: BASES TERIQUES I PROPOSTA DUN PROGRAMA DINTERVENCI PEDAGGICA A TRAVS DE LART EN PRIMRIA. TESIS DOCTORAL: Presentada por Susana Estruch Ribera Dirigida por el doctor Pedro Garfella Esteban VALNCIA 2005 2 3 Als mestres delXucurruc per treballar en pro de la renovaci pedaggica,i duna educaciinnovadora i de qualitat. A Vicent Grcia i Merc pel seu suport professional, tecnolgic i sobre tot emocional. A Maribel de les escoles de Montaberner per ser excepcional alhora de potenciar la creativitat en grans i menuts. A Pedro Garfella per ser un director i crtic exigent. I especialment a David i als meus fills, Gemma i David, per la seva pacincia infinita. 4 5 CONTINGUT Introducci13 CAPTOLI:ASPECTESCONCEPTUALSITERICSDELA CREATIVITAT 19 1.La creativitat.21 1.1. Concepte de creativitat24 1.2. Revisi histrica de levoluci de la investigaci en creativitat.25 1.3. Factors determinats de la creativitat27 1.3.1. Factors psicofisiolgics 27 1.3.2. Factors aptitudinals29 1.3.3. Factors actitudinals30 1.4. Estmuls de la creativitat32 1.5. Obstacles de la creativitat35 1.6. El procs creatiu37 2. La creativitat de dels distints models terics41 2.1. Teories conductistes: creativitat per associaci destmuls o per refor42 2.2. La teoria de la gestalt: creativitat com organitzaci flexible de la percepci.42 2.3. Vygotski: creativitat com activitat combinatorial.43 2.4. La teoria psicoanaltica: creativitat i illuminaci inconscient45 2.5. Piaget: creativitat en els processos d'acomodaci-assimilaci46 2.6. L'explicaci humanista: creativitat com autorealitzaci personal.47 2.7. Teoria incremental de Weisberg: la creativitat com a soluci de problemes.48 2.8. La teoria de la supressi de F. Secadas.48 2.9. Sternberg i Lubart: teoria de la inversi en la creativitat.51 CAPTOLII:DISTINTSMODELSIPROGRAMESPER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT 53 6 1.MODEL IOE55 1.1. Fonaments terics.55 1.1.1. Via intellectiva.56 1.1.2. Via ecolgica.57 1.1.3. Via multisensorial.58 1.2. Programa per estimular la creativitat en lescola.61 1.2.1. Objectius.61 1.2.2. Model de programaci creativa.63 1.3. Lescola ioeista.65 2.EDUCREA66 2.1. Principis bsics.67 2.2. Elements dun centre educatiu creatiu.68 2.3. El currculum creatiu bsic.69 2.4. Metodologia creativa.70 2.4.1. Indicadors externs.70 2.4.2. Activadors creatius.71 2.4.3. El llenguatge creatiu total.71 3. CRETICA.72 3.1. El cub cretic: mtodes, tcniques i camp daplicaci.73 3.2. Tcniques cretiques.76 3.2.1. Mtodes analtics.76 3.2.2. Mtodes antittics.79 3.2.3. Mtodes aleatoris.82 CAPTOL III: LA CREATIVITAT EN LESCOLA87 1. La creativitat abans i desprsla reforma educativa.89 2.La cultura escolar.93 2.1. Elements de la cultura escolar95 3.Caracterstiques de la personalitat creadora.99 3.1. La personalitat creativa.99 7 3.2. El professorat creatiu.103 3.3. Lalumnat creatiu.111 4. El procs densenyament i aprenentatge.113 4.1. Laprenentatge i lensenyament constructiu.114 4.2. Laprenentatge I lensenyament significatiu.118 4.3. Laprenentatge I lensenyament creatiu.120 5.El currculum creatiu.123 5.1. Objectius i continguts.127 5.2. Metodologia bsica de la creativitat.128 5.3. Recursos del medi escolar.129 5.4. Lavaluaci creativa.132 5.5. Estudis i investigacions sobre la importncia de leducaci artstica.133 6. Importncia del llenguatge total en lescola creativa.135 6.1. La creativitat expressiva i el llenguatge total.136 6.2.Lexpressi total137 6.2.1. Llenguatges expressius138 6.2.2.Procsderepresentaciexpressiva:impressi-expressi-comunicaci-reflexi 139 7.Importncia del joc en leducaci creativa.143 7.1. Caracterstiques del joc.144 7.2. Classificaci dels jocs.145 7.3. Aportacions del joc.147 7.4. Els jocs de motricitat i la creativitat.149 CAPTOL IV: LEDUCACI ARTSTICA153 1. Justificacidelanecessitatdunaeducaciartsticacomunadelesformes dactivar la creativitat. 155 1.1. Variables relacionades en lactivaci de la creativitat.157 1.1.1. Autoconcepte i creativitat.158 1.1.2. Creativitat i increment de la motivaci.159 1.1.3. Creativitat i estils cognitius160 8 1.1.4. Personalitat, Sociabilitat i creativitat161 1.1.5. Coneixements, atenci i creativitat.162 1.2. La intelligncia i lacreativitat.164 1.2.1. Tipus de pensament que intervenen en la creativitat.164 1.2.2. El paper sinttic, analtic i prctic de la intelligncia165 1.2.3. Les intelligncies mltiples168 1.2.4. La intelligncia emocional.170 1.2.4.1.Per qu s important la intelligncia emocional?.171 1.2.4.2. Expressi i educaci emocional.174 1.2.5.Cmtreballarlesintellignciesmltiplesilaintelligncia emocional des de lescola. 176 1.2.5.1. Un programa deducaci emocional.177 1.2.5.2. Un programa de competncia social.179 2. La capacitat creadora i lexpressi grfica.183 2.1. Factors Implicats en el desenvolupament183 2.2. Estadis del desenvolupament.186 2.3. Estratgies grfiques utilitzades i la seva evoluci.201 2.4. Estadis de desenvolupament de la comprensi de lart segons Parsons.205 3. Leducaci artstica.208 3.1. El currculum de leducaci artstica en primria209 3.2. La capacitat educativa de les arts . 121 3.3. Les quatre dimensions de leducaci artstica.220 3.4. Leducaci artstica com a forma de lluitar contra la discriminaci.222 3.5. Aportacions de J.W. Goethe a la comprensi del procs artstic.224 4Art i esttica.226 4.1. Evoluci histrica.227 4.2. Esttica i crtica.230 4.3. Esttica de la forma i esttica del contingut.231 5 Art icultura visual.232 5.1. La cultura visual: Evoluci histrica.232 9 5.2. La cultura visual.237 5.3. Leducaci artsticaper a la comprensi de la cultura visual. 241 5.4. Lexpressi grfica en el mn de la cultura visual.243 6.Un model didctic diniciaci a lart (Moprart)247 6.1. Tpics en leducaci artstica.247 6.2. Els jocs dart.248 6.3. El carcter cognitiui constructivista del model Moprart.250 CAPTOL V: PROGRAMA DINTERVENCI PEDAGGICA253 1.Justificaci255 1.1. Leducaci artstica,una necessitat social.257 1.2.Elconstructivismeielcognitivismefonamentsdelsistemaeducatiuide leducaci artstica. 258 1.3.Quina s la finalitatde leducaci artstica?261 1.3.1. La comprensi de lart261 1.3.2. Lexpressi de lart.265 2.Caracterstiques del centre educatiu idoni per a leducaci artstica. 268 3.Objectius270 4.Continguts272 4.1. Continguts de leducaci artstica en el DCB de primria272 4.2. Continguts proposats en aquest programa274 5.Metodologia.277 5.1. La investigaci en acci en leducaci artstica281 5.2. Els projectes de treball283 5.3. El museu imaginari.286 5.4. Els jocs dart. 287 5.5. La utilitzaci del conte289 5.6. Els portafolis291 6.Activitats292 7.Avaluaci431 10 7.1. Avaluaci de la capacitat creativa de lalumnat431 7.2. Avaluaci de la idonetat del mtode d'investigaci-acci en laula432 CAPTOL VI: ASPECTES METODOLGICS DE DINVESTIGACI433 1.Introducci435 2. Fases i temporalitzaci436 3.Anlisi previ437 3.1. Procs de recollida de dades439 3.2. Selecci dels grups ms homogenis439 3.2.1.Anlisidhomogenetatdelsgrupsdetercercursenlesvariables dintelligncia (IGF). 440 3.2.2.Anlisidhomogenetatdelsgrupsdecinqucursenlesvariables dintelligncia (IGF). 442 3.2.3.Anlisidhomogenetatdelsgrupsdetercercursenlesvariablesde socialitzaci (BAS). 443 3.2.4. Anlisi dhomogenetat dels grups de cinqu curs en les variables de socialitzaci (BAS). 445 3.2.5. Anlisi dhomogenetat dels grups de tercer curs en les variables de l'autoconcepte de Piers Harris. 447 3.2.6. Anlisi dhomogenetat dels grups de cinqu curs en les variables de l'autoconcepte de Piers Harris.450 4.Avaluaci del context452 5.Hiptesis.456 6.Disseny dinvestigaci.458 7.Grups dinvestigaci.459 8.Instruments davaluaci.460 8.1.Avaluaci de la creativitat.461 8.1.1.TAEC,Testdeabreacinparaevaluarlacreatividad,deS.dela Torre. 463 8.2.Instrumentsperalavaloraciqualitativadelprogramadintervenci pedaggica. 469 11 8.2.1. El portafolis.469 8.2.2. El diari daula.471 8.2.3. Els autoinformes de valoraci del programa deducaci artstica.472 CAPTOL VII: RESULTATS I CONCLUSIONS475 1.Anlisi de les dades de les variables del TAEC.477 2.Valoraci de les hiptesis plantejades.488 2.1. Valoraci subjectiva de la creativitat.495 3.Conclusions i recomanacions496 Annex I: Programacide lrea deducaci plstica, dels cursos de tercer i cinqu, delescola de Xeraco 499 Annex II: Instruments davaluaci utilitzats en lanlisi previ527 Annex III: Exemples de la prova del TAEC537 Bibliografia454 ndex de quadres557 ndex de taules559 ndex de les activitats del programa deducaci artstica.561 12 13 INTRODUCCI 14 15 Lamentdequalsevolescolarestcontnuamentcondicionadaperuncontinu bombardeigdestmulsqueasovintlimpedeixenpercebrelarealitat,necessriadurantel perodededesenvolupament.Aquestacontaminacidestmulslimitaibloquejala capacitat natural de lsser hum: la creativitat. La creativitat s una necessitat primria i la seva absncia genera un estat dinsatisfacci i avorriment. Fins el moment lescola era un lloc on es formavalalumnat a imatge de la societat en qu estava immers: prohibint-li, ordenant-li i jutjant-lo contnuament. En la societat actual es lluita per una educaci que ofereix a lalumne capacitat per alcanvi,noperalestabilitat.Hemdeformarciutadanscapaosdereformarlasocietat creativament i entrenats per a lanlisi, la crtica i la reconstrucci dall establert. Per aix els moviments pedaggics i lescola activa de tots els pasos defensen que la creativitat s una aptitud a desenvolupar necessriament.s sabut que unes persones sn molt bones per a les matemtiques i un desastre per atotallartstic;daltressnmagnfiquesperalsidiomesimoltdolentesencincies naturals , i daltres triomfen en la investigaci cientfica, per sn insuportables a casa seva iperalesamistats.Gardner1explicaaquestadiversitatamblasevateoriadeles intellignciesmltiplesiGoleman2,ambelseuatractiuconceptedintelligncia emocional.Ambdsautorscoincideixenenlaimportnciaabsolutamentprimordialdela intelligncia interpersonal, en tots els mbits de la vida,i la necessitat per desenvolupar-la. Educarpertrobarlessolucionsalsproblemesnous,enfunciasolucionsja trobades, no es suficient, sin que el subjecte deu acostumar-sea inventar solucions noves. 1 GARDNER, H. (1997): Inteligencias mltiples. Barcelona. Editorial Paids. 2 GOLEMAN, D.(1996): Inteligencia emocional. Barcelona. Editorial Paids. 16 Elsistemaeducatiuproposapremiarelsalumnes,desdebenmenuts,laseva curiositat, que cadaaprenentatge tingus aparellada una recompensa, i que siguencapaos daprendre per si sols, pel gust de saber.Peralxiquet,elcomportamentcreatiustannaturalcomrespirar,per desgraciadament,moltsadultsdonenmsimportnciaalaformacorrectadeferlescosesque a lalegria de manipular, descobrir, experimentar i crear. Quanalliberemlamentdelesrutines,dunpensamentreproductordhbitsi conceptes fixes i de lexpressi pautada dun llenguatge codificat , sorgeix la ment creadora inventivaqueesmanifesta,perexemple,enlexpressidelsgarabatsautomtics,fruit dunaexpressitotal.Aquestaexpressitotaldesentimentsisentitsutilitzaelsmltiples llenguatgesdelapersonaperacomunicar-se.Ismsricaenlamesuraquelapersona posseeix ms continguts expressables, que depenen de la capacitat per interioritzar el mn i fersubjectivalaculturaobjectiva.Noserlallibertatdexpressitantnecessriacomla llibertat de pensament?. Les tasques escolar han de ser autotlicas, com diriaMihaly Csikszentmihalyi3, es a dir, activitats no imposades per professors o pares, sin activitats gratificants tant sols pelfetdefer-les.Amsamsdeurieninculcarunesactitudsicapacitatsbsiquesque serviren en tots els mbits de la vida: laboral, escolar, familiar, etc. SaturninodelaTorre,aligualqueGuilforddescobridordelpensamentdivergent, pensenquelacreativitatvamsenlldelaprenentatge.PeraS.delaTorre:La divergenciaest en la diversidad de ideas, en labsqueda de alternativas diferentes a un planteamiento o problema. 4 3 CSIKSZENTMIHALYI, M.(1998): Creatividad. El fluir y la psicologa del descubrimiento y la invencin. Editorial Paids Transiciones, pp.73-99. 4 DE LA TORRE, s. (1995): Creatividad aplicada. Recursos para una formacin creativa. Editorial escuela espaola, p.255. 17 Les persones creatives senten la vida a la seva manera, perceben les coses dacorda lasevaexperinciairecursos;mentrequelespersonesconformistesactuensegonselque sespera delles i depenen de figures expertes i autoritzades.Lacreativitatsbsicamentexpressi.Lacreativitatexpressivaslaformams elemental de creativitat, caracteritzada per lespontanetat i la llibertat, per pot passar queels productes resultants estiguen desprovets daptituds o tcniques especials, com ocorre en el dibuix dels xiquets o en alumnes amb necessitats educatives especials. Per, la tcnica es potaprendreperapermetreexpressarideesisentimentsdelaformamseficaisincera possible. Elsxiquetssnlabasedeleducacidelanovapersona.Tenenunspoders desconegutsquepodenobrirelcamperaunfuturmillor.Peraix,esdesitjauna renovaci en leducaci que intente actualitzar el potencial de l' sser hum. Lacreativitatpotconvertir-seenunfactorintegranteneldesenvolupamentduna societatsotavertiginososcanvistecnolgics,cientfics,iperdamuntdetotcanvisenels valors que configuren la vida. Per aix s necessari el total desenvolupament del potencial creatiu de cadascun dels individus, responsabilitat que ha dsser compartida per la famlia, la comunitat educativa i la societat en general. Per,enlescolanosolssnecessrialaformaciencreativitatiintelligncia emocionalenelsalumnes,sintamb,enelprofessorat.TomsMotos5faunaproposta interessant,partintdelexpressitotalcomafonamentdaproximacialeducaci emocional.Plantejaabordarleducaciemocional ubicadaenlespaiqueformala interseccideleducaci,lartilapsicoterpiapuisespersegueixfonamentalment objectiusdeformaciidesenrotllamentpersonalpermitjdestratgiesbasadesen 5 MOTOS, T. (2000). La escucha activa mediante las tcnicas dramticas, en F. Bercebaly otros: Sesiones detrabajoconlospedagogosdehoy.CiudadReal:aque.Proposaunpladintervenci deleducaci emocionaldestinatalaformacidelprofessoratqueutilitzabsicamentcom estratgiesdidctiques els procedimentsexpressius,fonamentalmentlestcniquesdramtiqueslescoltaactiva iobstaclesifiltresde lescolta. 18 lexpressiartstica.Haconfeccionatunpladintervencieneducaciemocional,dinsde laformacidelprofessorat,centratenlescoltaactiva,l'asertivitatilautoestima,ique utilitza bsicament comestratgies didctiquesels procediments expressius, concretament les tcniques dramtiques Laideadetreballarlacreativitatatravsdelartsorgeixdungrupdemestresde distintes escoles pbliques que desprs dintercanviar impressions i experincies del treball realitzadesenlreadeducaciplstica,veuenlanecessitatdedonar-liunenfocament distintaaquestamatria.Pensenquelafinalitatdelreadeplsticanodeuser laprenentatgeensidetcniquesconcretes,sinque,veuenlaplsticacomuncampms amplionlalumnatpotexploraridescobrirpersimateixelmndelart,aprenentles distintes tcniques per a descobriruna creativitat emergent. La present tesis doctoral naix de la necessitat de analitzar i recopilar les experincies daquestgrupdetreball,perinvestigardunaformamsrigorosalainflunciadaquest tipusdexperinciesenlacreativitatdelalumnaticonfeccionarunprogramadeducaci artstica. La tesis consta de tres parts: una primera part destinada a la fonamentaci terica: el concepte de creativitat iels estmuls i obstacles; els distints programes per desenvolupar la creativitat; el perqu de la necessitat de potenciar la creativitat a travs de lart en lescola; i les variables relacionades amb la creativitat, donant especial importncia a la intelligncia emocional i la relaci de lart amb la cultura visual i lesttica. En la segona part exposem unprogramadeducaciartstica,reculldelesexperincieseneducaciartsticadutesa termeenlesescolesqueformenpartdelseminariXucurrucidonhaneixitelsgrups experimentals.Ienlatercerapartesrevelenelsresultatsdelinvestigacisobrela idonetatdepotenciarlacreativitatenlesescolesatravsdunprogramadeducaci artstica.No oblidem que en cada xiquet hi ha un cert grau de creativitat latent que pot seractivadaidesenvolupada.Podemajudarelsxiquetsaserverstils,flexibles, adaptables i capaos de prendre decisions imaginatives en un mn canviant.. 19 CAPTOL I: ASPECTES CONCEPTUALS I TERICS DE LA CREATIVITAT 20 21 1. LA CREATIVITAT La creativitat s un concepte molt ampli i que abrasa molts aspectes diferents. s untermepolismicimultidimensional.Utilitzateneducaci,publicitat,cultura,economia, arquitectura, etc.; per a remarcar una qualitat personal; i una forma de viure i actuar. La creativitat es pot aplicar, potenciar i desenrotllar des dels mltiples llenguatges i intelligncies,entoteslesreesidisciplinesdelactivitathumana,desdelsprimersanys fins a la vellesa, ja que la seva finalitat s lautorealitzaciplena del jo.Ser imaginatius, originals i fantasiosos no es exclusiu del mn dels ms menuts. La capacitatcreativasdegranutilitatperalsadultsimoltvaloradaenelmnprofessional. No es destranyar la quantitat de cursos i msters que hi ha al mercat, sobre aquest tema. Unadelesmajorspreocupacionsenlainvestigacidelacreativitatsaconseguir expressar-la en tota la seva amplitud. David de Prado director dun msterinternacional de creativitat aplicada, proposa utilitzar el llenguatge total en lexpressi de la creativitat. En el segent quadre,observem com es pot potenciar lexpressi creativa des de les mltiplesintellignciesiambdistints llenguatges,ilaimportnciadelllenguatgetotalen el desenrotllament de la creativitat. 22 Quadre 1: Lexpressi creativa des de distints llenguatges6 LINGSTIC LITERARI ICNIC PLSTICA CORPORAL DRAMTICA SONOR MUSICAL LGIC MATEMTICA Paraules Frases Textos

Formes i Colors Punts i Lnies Volums iEspais Cos Moviment Emoci Sons Ritmes Instruments

Competncies lgic-intellectuals

Potica Narrativa Filosfica Pintura Escultura Arquitectura Multimdia Teatre Dansa/ball Canons Composicions Anlisi i Sntesi Crtica Raonament Inferncia Inventiva

Quadre 2:El llenguatge total com a expressi creadora integral.7 LLENGUATGE TOTAL COM A EXPRESSI CREADORA INTEGRAL PER A ARRIBAR A SER UN CREADOR TOTAL

1.Mltiexpressivitat vital 2.Art/obra total: art intermdia 3.Comunicaci multimdia total 4.Tecnologia psico-expressiva total 5.Organitzaci creadora/expressiva total 6DEPRADODEZ,D.:MetodologiascreativasdelMsterInternacionaldecreatividadaplicadatotal. Articledinternethttp://www.iacat.com/webcientifica/metodologias.htm.Enaquestmsteresproposa treballarlacreativitatdesdelesmltiplesintellignciesiatravsdedistintesreesillenguatgesde comunicaciamblafinalitatdepotenciar,desenrotllariaplicarsistemticamentlexpressicreadora.Ens dona una visi amplia de la vinculaci de la creativitat amb els distints llenguatges de comunicaci i la seva importncia en els futurs professionals. 7 Idem http://www.iacat.com.Mostra dutilitat del llenguatge total en lexpressi de la creativitat en tota la seva amplitud. 23 La creativitat no s exclusiva de leducaci, sin que es pot potenciar i aplicar en distints mbits socials i personals.Quadre 3: mbits en qu aplicar i desenrotllar la creativitat.8 COMUNICACI, OCI I DIVERSI ENSENYANA, FORMACI, APRENENTATGE ORGANITZACI I GESTI ARTS INTEGRADES POLTICA SOCIOCULTURAL TVE Premsa Rdio Joc Internet Llengua Cincia Matemtiques CC. socials Educaci artstica Negocis Economia Servissis Mrqueting Publicitat Venda i comer Msica Literatura Teatre Plstica Dansa

Marginaci Droga Violncia Guerra Progrs Utopia

Nixerocrixerdeformacreativa?.Sercreatiuimplicaunasriedefactorso determinantspsicofisiolgics,aptitudinalsiactitudinalsquepodenserestimulatsatravs deljoc,unclimaadequatoplantejamentsdetreballdivergents.Pertambestaninfluts perunasriedobstaclesqueimpedeixenelseunaturaldesenvolupamentenelmedi escolar,com: un bloqueig perceptiu i mental, emocional o psicolgic. Per a plantejar el desenrotllament de la creativitat s fonamental conixer quina s la seua naturalesa, quins sn els elements que la constitueixen, identificar les caracterstiques quefanqueunproducteounprocspugacategoritzar-secomcreatiu,quinesfunciones cognoscitivesespresentenoesrequereixenperaarribaralacreativitat,quintipusde contextosescolarsafavoreixenlenriquimentdelacreativitat,quinssnelspassosoles etapesquerecorreelprocsdelaproduccicreativa,entrealtresplantejamentsigualment importants. 8Idemhttp://www.iacat.comLexpressidelacreativitatnosexclusivadelsmsmenuts,alcontrari, resulta de gran utilitat, en el mn adult. David de Prado proposa aplicar sistemticament, a un rea o tema del mn social, laboral o personal, el conjunt de mtodes i llenguatges i avaluar-los creativament. 24 1.1. CONCEPTE Si volgueren definir creativitat omplirem fulls i fulls de definicions amb significats diferents segons els distints punts de vista iposicions teriques. Des dels anys 50, distints autorsclssicshanintentatdefinirlacreativitatdesdedistintsaspectes.PeraGuilford, J.P9,elfetcreatiueslimitaalesaptitudscaracterstiquesdelespersonescreadores, primordialment la fludesa, flexibilitat, i originalitat. Altresautors,comGervilla,M.A10.centrenlesseuesdefinicionsenelresultato productedelfetcreador,donantunadefiniciintegral,onlacreativitatslacapacitat humanadeproduircontingutsmentalsdequalsevoltipusque,essencialment,poden considerar-se com nous i desconeguts per a aquells que els produeixen. Altre punt de vista s el dels investigadors que es centren en el procs creatiu. Aix peraTorrance,E.P11.lacreativitatselprocsdepercepcideproblemesobuits dinformaci, de formaci didees o hiptesis, davaluar i modificar aquestes hiptesis i de comunicarelsresultats.sadir,elprocsquepermetalindividuoexpressarlaseva naturalesabsicaalsdems,atravsdelessevescreacions,dunaformaquelidonacert grau de satisfacci. Desdunenfocamentsociocognitiu,DelaTorre12parladela creativitatcomunacapacitatpercaptarestmuls,transformar-losicomunicarideeso realitzacions personals sorprenents i noves. Comarecull,podemparlardelacreativitatcomunfenomenpolismic, multidimensionalidesignificatplural,quesolassociar-seambloriginalitat,lanovetat, lxit, la transformaci tecnolgica i social, ique a ms estsupeditat a criteris histrics i estadstics,acanonsobjectiuspocprecisos,iafactorssubjectius,relatiusalprocsde producci i valoraci. 9 GUILFORD, J.P. (1950): Creativity. American Psychologist , 5pp.444-454 10 GERVILLA, M.A. (1980): La creatividad y su evaluacin. Revista Espaola de Pedagoga, 149, pp.31-62 11 TORRANCE, E.P.(1977): Creativity in the classroom. Washington, DC: National Educ Association, p.6 12TORREdela,S.(1985):Aqullamamoscreatividad?.EnTorredela,S,M.Fortuny.,M.D.Millan., J.M.Puig., F.Ravents., & J.Trilla (Eds.): Textos de Pedagoga: conceptos y tendencias en las Ciencias de la Educacin.Barcelona: PPV,p.171. 25 1.2. REVISI HISTRICA DE LEVOLUCI DE LA INVESTIGACI EN CREATIVITAT.Doris J.Shallcross,Ed.D.13, delaUniversitatdeMassachusetts,expresidentade laCREATIVEEDUCATIONFUNDATION,imembredelgrupIACATCompostelafa una revisi histrica sobre les investigacions realitzades sobre creativitat que a continuaci resumim. Anteriormentalsanys50vahaver-hiunesquantespersonesquevanprepararel camperalesinvestigacionsempriquesielsubsegentdesenrotllamentdeprogramesen elcampdelacreativitat:F.Galtonvaestudiarlagenialitathereditria;G.Wallasva dissenyarunmodelperadescriureelspassosqueesconsideravenprocessoscreatius;a finalsdelsanys30,CatherinePatrickvasotmetreelmodeldeWallasaexamen experimental;J.Rossmanvaproduirunmodelsemblantdesprsdestudiarlactuacide grannombredinventorsamericans;iHarveyLehmanvaestudiarlesbiografiesde personesproductivesendiversoscampsambelpropsitdedeterminarlarelacide quantitatiqualitatdelaproduccicreativaambledat,durantledatadulta.Peraquell temps,JP.GuilfordhaviarealitzatunprojectedinvestigacidaptitudsenlaUniversitat deSouthernCalifrnia,onelprincipalobjectiud'aquestprojecteeracomprendrela intellignciahumanaengeneral,incloentelsprocessosdepensamentdelsindividusquan estan en lacte de producci creativa. Guilford i els seus associats tenien la determinaci de justificarlasevahiptesiqueundelsaspectesmsimportantsdelaintelligncias lhabilitatdepensamentcreatiu.DonaldMackinnon14iFrankBarron,enl'Institutefor Personality and Assessment en la Universitat de Califrnia a Berkeley. van estudiar a gent que sn reconeguts comproductius creativament en diferents camps, per a determinar que traos o qualitats els diferenciava de la humanitat educada en general. E. Paul Torrance, en 13SHALLCROSS, DORIS J.(1995). Article dinternet http://www.iacat.com.14MACKINNON, D.W. (1962): The nature and nurture of creative talent. American Psychology., 17, 484-495. Citat perDoris Shallcross en http:/www.iacat.com. 26 aquellmomentenlaUniversitatdeMinnesota,vaestudiarlesactuacionscreativesde xiquets aix com les dels professors que intentaven ensenyar pensament creatiu. A ms de relacionarlesactivitatscreativesalesedatsdexiquetsiadolescents,Torrancevafer importantscontribucionsrelacionantlactuacicreativaalescondicionsambientalsque influeixenenelles.EnlaUniversitatd'Utah,CalvinTaylorielsseusassociatsvan desenvolupar un inventari biogrfic per a indicar auguri creatiu en les cincies i patrocinen importants conferncies sobre talent cientfic creatiu. Enelsprimersanysdeladcadadels50,AlexOsbornvapublicarelseullibre Applied Imagination, va crear la fundaci per a leducaci creativa i en 1954 va patrocinar el primer Institut anual de Soluci Creativa de Problemes en Buffalo, Nova York. El treball d'Osborn ha segut continuat per Sidney J. Parns.L'institut celebra el seu 40 aniversari en 1994. A principis dels anys 1960, tant practicants com investigadors van vore que sobria unanovaeraambdesafiamentsperidentificarinodrirelpotencialcreatiuiel comportamentproductiuentoteslesetapesdeldesenrotllamentindividual.Moltsestaven dacordambMacKinnonquevamanifestar:Lanostratascacomaeducadorsnos reconixereltalentcreatiudesprsquehasegutexpressatsin,jasigapermitjdela nostra perspiccia o per mitj de predictors validats, descobrir el talent quan encara est enpotnciaiproporcionarelclimailambientquefaciliteelseudesenrotllamenti expressi. Per a Guilford la creativitat sorgeix quan existeix un pensament creatiu, es donen lesdisposicionspersonalsadequadesperalacreativitati,lescondicionsexternesho permeteixen. Aquest autor observa que15: La creativitat hi ha estat sempre associada amb les arts, msica, pintura, disseny, literatura, i drama, molt abans que el pensament creatiu fos ben comprs. Incls abans, entenem que la creativitat est relacionada amb la soluci de problemes en general. 15 GUILFORD, J.P.(1976): Creatividad: retrospectiva y prospectiva. Innov. Creadora, 1,pp.9-21. 27 Enelsanys80i90esprodueixunanovaonadadintersenelcampdela creativitat.Durantdcadesl'nicapublicaciperidicaenestecampfouelJournalof CreativeBehaviourpublicatperlaCreativeEducationFundationdeBuffalo,N.Y.Els cursos deducaci superior sobre creativitat shan multiplicat astronmicament en els ltims 10anys.Hihamoltsaspectesencoratjadorsalrespecte:Primer,l'incrementenla investigacidelacreativitatsunademostraciderenovatintersiatencienaquest camp.Elmsimportant,detotesmaneres,sl'incrementdecursosiprogramesque testifiquenlacreenaqueaquesttipusdeintellignciainnatapotserrejovenida,incls desprs danys datrofiament. 1.3. FACTORS DE LA CREATIVITAT Donatquelacreativitatsunfenomenmultidimensionalidesignificatpluralque estsupeditataunasriedefactorssubjectius,especialmentpelquefaalseuprocsde producciivaloraci,consideremnecessarianalitzarelsfactorsodeterminants psicofisiolgics, aptitudinals i actitudinals que poden influir en lmbit escolar. 1.3.1. FACTORS PSICOFISIOLGICS DE LA CREATIVITAT Larespostaalespreguntes:Nixerocrixerencreativitat?,o,Enquinapartdel cervell es localitza la qualitat de lacreativitat?;s objecte destudides de fa molt. A comenaments del segle XX es va passar del concepte de dominncia cerebral al despecialitzacihemisfrica(olateralitzaci).Espensavaquelhemisferiesquerreerael que controlava les funcions lingstiques, i el dret sols actuava quan laltre patia una lesi. Distints estudis han demostrat que els hemisferis no sn equivalents, mostren diferncies en lelaboracidelesinformacions.Arreldelsestudissobrelafsiaesproposalasegent relaci de modalitats cognitives hipottiques per al dos hemisferis cerebrals 28 Quadre 4: Funcions dels hemisferis en lafsia16 HEMISFERI ESQUERREHEMISFERI DRET Fontic Seqencial Analtic Proposicional Analitzador temporal discret Lingstic No lingstic Holstic Sinttic Gestltic Que percep les formes Espacial

Elcervelldelserhumslrganmitjanantelquesassimilenlescosesnoves,i en el que es registren totes les experincies i coneixements, per tamb els sentiments i les sensacions corporals. El funcionament d'aquest rgan s lateral de forma que: -la part esquerre, compren el pensament analtic i racional, el llenguatge, lorientaci temporal i la conscincia;I s controlada per la part dreta del cos, -ilapartdreta,ladelaintuci,laimaginaciplstica,elpensamentintegralila inconscincia; s controlada per la part esquerre. Quan una de les dos parts sestimula i sexercita ms que laltra, com s el cas de la partesquerreenlanostracultura,lescapacitatsdelaltrasatrofien.Comacuriositat, investigacionsrealitzadesenelJaphandemostratque,degutalaseuagrafiaiidioma diferent,utilitzenambduespartsdelencfalperigual.Elconcepteintegralenlactivitat delcervellsignificaquelespartsdretaiesquerrefuncionenconjuntament.Solsdaquesta forma es pot desenvolupar tota la capacitat de pensar dun individu. Un exemple d'aquesta capacitat integral s el control del dolor opts pels hind i de certa gent que practica ioga. 16 PIEMONT, I. (1994): Educaci artstica. Visual i plstica. Musical. Corporal. Propostes didctiques. Ed. Eumo, p.34 29 El pensament integral pareix ser ms fcil i natural en els xiquets que en els majors. El somniar desperts i els jocs imaginatius dels xiquets activen la part detra del cervell; i per altrabanda,elpensamentassociatiuielpensamentfiguratiuestanpresentsenlapart esquerre.Unaformadexercitarelsdoshemisferiscerebralssapartirdelentrenament mental.Lobjectiudirectedelentrenamentmentalsensenyaralxiquet aaprendrepersi mateixiestimularifomentarlaimaginaciila creativitatafideformarunapersonalitat integral.1.3.2. FACTORS APTITUDINALS17

Per aptitud creativa entenem la capacitat o habilitat dels xiquets de pensar iproduir deformacreativa.Factorscomfludesa,flexibilitat,elaboraciioriginalitatsn imprescindiblesperavaluarlacapacitatcreativa,isinclouenentotselsinstruments davaluaci.- La fludesa o productivitat.slacapacitatdeproduirmoltesidees,esvalorapelnombrederespostesque lalumneprodueix.Latraduccieducativad'aquestfactorsunaensenyanaactiva,enla quelescolarrespon,participaipractica.Elsplantejamentsoberts,possiblesentotesles matries,estimularanlaproducciabundantdidees,individualmentoengrup.Sinnims, analogies, similituds, metfores, problemes de semblances, etc. sn entre altres, formes de potenciar el poder dassociaci, aptitud fonamental en el procs creatiu. 17DELATORRE,S.(1995):Lacreatividadaplicada.Recursosparaunaformacincreativa.Cap.1. EditorialEscuelaEspaola.DelaTorreesbasaendiversesobresdeTorranceperexplicarelsfactors, estmuls i obstacles de la creativitat. Per ampliar consultar:-TORRANCE, E.P. (1977a): La enseanza creativa.Marova, Madrid. -TORRANCE, E.P. (1977b): Educacin y capacidad creativa. Marova, Madrid. 30 -La flexibilitat o varietat.slacapacitatperveureisolucionarsituacionsdedistintesformes.Aquest component de la creativitat es valora analitzant les categories deresposta diferenciades que s capa de produir lalumne. Educar en lobservaci i atenci s la plataforma per detectar les qualitats o atributs de les coses del nostre entorn -Elaboraci. slacapacitatperenriquirqualsevolproducciambdetallsqueencaraqueno necessarisperexplicarlaideaprincipal,larealcen.Elprofessorattlapossibilitatde suggerirmoltesactivitatsvariadesdinslaseuamatria.Inclspotplantejar-hocomun mtode destudi aprendre pas a pas. -Originalitat. slacapacitatperproduirrespostespocfreqentsenlentorn.Lamillorformade potenciar loriginalitat est en la flexibilitat de leducador per acceptar i estimular les noves idees dels alumnes, ja que el xiquet instintivament crea, innova i inventa. Lainventivapot estimular-sedinsdelmarcescolardesdunpunttantelementalcomslaplanificacidel centre,perqueelsrecursosimecanismesdequedisposaelcentredonensuportal naixement de la inventiva a les aules. 1.3.3. FACTORS ACTITUDINALS18. Unapersonacreativaamsdeposseirunacertacapacitatohabilitatpercrearha dassumirunsvalorsiunesactitudsquedonenviaamplaaldesenvolupamentdelaseva personalitat.Aixunapersonacreativasersensibleitolerantalaproblemticadelseu entorn, al tems que ser curiosa i independent. 18 Ibidem, cap.1. 31 -Sensibilitat als problemes. La persona creativa pregunta, busca, observa els problemes icritica. Leducaci en aquestcampdeusensibilitzariconscienciaralssubjectesquetotespotmillorar.Aquesta sensibilitatesrelacionageneralmentamblanecessitatdobrir-sealescoses,alsfets, experincies, i a les prpies necessitats, sentiments i emocions.-Tolerncia.slequivalentactitudinaldelaflexibilitatintellectual.Lescolatlamisside transmetrelaculturailainformacideformaclara,simpleiordenada.Ifomentarenels alumnes una actitud dacceptaci de distints punts de vista i en el respecte a altres cultures. -Independncia i llibertat.Estimularlaindependnciasuposatreballarenundoblecamp:perceptiui intellectual. La independncia perceptiva en el medi ambient ens permet captar les distintes formes en que senfoquen les coses. Objectes tan simples com una taula o una casa, poden ser percebuts i representats des de distintes perspectives per cadasc, i tots sn vlids com a transmissors de lobjecte . Condicionen la independncia quan obliguen als escolarsa qu vegen les coses des duna perspectiva determinada. Leducaci no deu mantenir un sistema o estructura social determinat, sin a de formar persones ntegres que sautorealitzen en la societat en qu viuen. La llibertat est en el pensament i la voluntat ms que en lacci. I la creativitat deu permetrela lliure concepci i expressi. Per aix una forma deducar en la llibertat s estimulant la fantasia i la espontanetat dels xiquets. -Curiositat. Totapersonascreativaenlamesuraquescuriosa.Lacuriositatselmillor smptomadinquietudirecerca,islacaractersticaprincipaldelsxiquets:elsxiquets manipulenelsobjectes;elsxiquetselstrenquenpervorequehihadins;elsmsmajors 32 experimenten amb les paraules, objectes i idees, intenten extraure dells nous significats, i pregunten i pregunten sense parar. Mantenir aquest factor en leducaci s ben senzill, tant solsshadevitaratrofiarlhbitnaturaldelsxiquets,evitantlesactivitatsmecniquesi repetitivesenlesquelalumnesnomsunreceptordinformaci.Ipelcontrariintroduir unllenguatgeinterrogatiualcomenarelstemes,formularelsproblemesambdiverses incgnites, etc. La creativitat es dona quan internament assumim una sensaci de seguretat i llibertat psicolgica, i que pretn ser un reflex de la realitat externa. Aix, les elucubracions fantstiques i els somnis infantils sn quasi creativitat. 1.4. ESTMULS DE LA CREATIVITAT Hem parlat dels factors que determinen que una persona siga ms o menys creativa, peraquestahabilitattambespotestimularifomentarendistintsmbits,atravsde distintesactivitats i diferents plantejaments educatius, com: - El joc. A travs del joc, els ms menuts projecten les tensions, sapropen a les persones i a les coses, descobreixen les lleis de les relacions humanes, s'autoconeixen i experimenten les sevescapacitats.Lamillorformadavaluarlacreativitatsatravsdeljoc.El comportament ldic permet extraure la forma de ser i actuar dels xiquets. Tres tipus de jocs cal ressaltar en el desenvolupament de la capacitat creadora: Jocs de moviment: es donen en els primers anys de vida i consisteixen en el descobriment de lesparts del cos jugant amb elles. Jocsdillusi:donenlapossibilitatdedonarvidairealitatimaginativaalsobjectesde lentorn. Reinterpreten la realitat humanitzant-la. Jocs de rols:portenuna carrega emocional i social important. Observacions, experincies i vivnciesestransmetenivarienenlessituacionsldiques.Atravsdellssexercitala creativitat social i expressiva, i es perfecciona la comunicaci 33 Enlescolaqualsevolcontingutpresentatenformadejocsrebutambplaer.Per quenoexigeixunarespostapunitivaiperquepermetunaactivitatimaginativa.Per estimularunamentcreativasimportantestimularelsxiquetsaqumanipulenambels objectes, paraules i idees, fins als mxim possible dins dels lmits de la seguretat. - El clima creatiu de la classe. Acentrenaformarpartlesactitudsdelprofessorilesrelacionsambelsalumnes. El professor deu actuar respectant el pensament divergent dels alumnes, no emetent judicis prematurs de les seves idees, utilitzant procediments flexibles en classe, donant llibertat per exposaridees,etc.Esadircrearunambientdeseguretatpsicolgica.Percrearuna atmosferadecreativitatdepntandelprofessorcomdelgrupdalumnes.Elgrupactuar amb una cohesi cooperativa, comprensiva, dinters i esfor. Per que, quan lambient del grup s de treball productiu, arrastra aquells que no sesforcen. - Plantejaments divergents. Lespreguntesdivergents,obertesiincitantsamsdunasolucipredeterminada, estimulenlarecerca,indagaciiideacidelsalumnes.Creenenelsxiquetsunshbitsde tractarlainformacicreativament.Handeserutilitzadestantpelsprofessorenles explicacions, com pels alumnes al preguntar. Les preguntes divergents es caracteritzen per19: a)no precisa de la memria, encara que es requereix certs coneixements del tema, b)no deixa indiferent a lalumne, sin que desperta en ell certa curiositat i inquietud per la resposta, c)s sorprenent, diferent als plantejaments normals, d)dona lloc a moltes i variades respostes, 19Ibidem,p.255,.DelaTorreexposaunamostradeltipusdepreguntesdivergentsqueestimulenel pensament divergent. 34 e)no hi ha respostes predeterminades. Pelcontra,generalmentenlescolaeltipusdactivitatsproposadessegueixenla lniacognoscitiva,noaportenrespersonal.Escentrenenlassimilacidecontinguts.Sn activitats tancades que sesguen la imaginaci. Les tasques en que es demana una millora o perfeccionament sn ms estimuladores que les tasques informatives. Un joguet que permet combinacions,modificacions,teunpodermajorperestimularlainventivaquealtres compactes, acabats, que sols serveixen per mourels dun lloc a laltre. La tcnica destudi dirigit,perexemple,orientaalalumneperdescobrirlainformacinecessriaafide respondre a uns plantejaments determinats. - Utilitzaci de tcniques creatives. Aqueststipusdetcniques,daplicaciindividualocollectiva,snprcticament desconegudes pels professional de lensenyament. No obstant moltes delles han demostrat sereficacestantanivellempresarialcomeducatiu,com:elbrainstormingdeOsborn,la sincticadeGordon,lalistadeatributosdeCrawford,elanlisismorfolgicodeAllen, etc. Aquest tipus de mtodes dirigits a activar el pensament creatiu, no tenen lmits dedats, poden utilitzar-se des de leducaci infantil fins a luniversitat.- Altres estimuladors de la creativitat. Habitualmentelsrecursosempratsalaulasnlaveudelmestre,elllibreila pissarra.Siutilitzemunamajorvarietatderecursosqueactivenelsdistintssentitsique permetenlexperimentaciivivnciaperpartdelalumne,aleshoresconseguiremqueels assimiledeformasignificativaielsintegreenelseubagatgecongnitiu.Perexemple,si utilitzemdiapositivesmentreescoltenunapeamusical,ambduescosescontribuirana vivenciareixesimpressionsidonarmajorvivesaalafantasia.Evitarjudiciscrticssla base de la tcnica del brainstorming. El judici crtic del professor inhibeix moltes preguntes irespostesdelescolar.Lesopinionsdelcompanysigualmentfrenendeterminades comunicacions. La missi del professorat s evitar l' enjudiciament en la fase de la ideaci, ja que en una fase posterior de selecci ja es seleccionaran i selegir la ms adequada. La 35 lloana,comestmulverbaldelprofessor,sobretotperreconixerloriginalitat,s considera com un poder mgic perestimular lactitud creativa 1.5. OBSTACLES DE LA CREATIVITAT20. Elsobstaclesdelacreativitatpodenvindredelnostreinterior(perlamentoles emocions),delpropimedisocioculturalidelentornescolar.Elsfactorsquebloquejenla creativitat sn: - Bloqueig perceptiu i mental. Obstaculitzaelcamdaccsalproblema,impedintvore'lentoteslesdimensions. sfreqentobservarcomdeterminadespersonesesrecriminenpernohaversabutcaptar que es demana el problema, quan era tan fcil. Ocorreen ocasions, quanens obsessionem enunaspecteparcialdelproblemainovegemelconjunt.Oquannoprestemlasuficient atenci a lmbit que rodeja el problema, i no vorelexpressat en termes distints, arriba a bloquejar-nosl'nicaviadesoluci.Altresaspectesquebloquegenlapercepcisn:la dificultat de percebre les relacions remotes, o donar per bones coses que ho aparenten i no snvertaderes;ilapersistnciaorigidesaenmantenirunamateixaestructuraperceptiva, que impedeix passar dunes formes a altres distintes per solucionar els problemes. - Bloqueig emocional o psicolgic. Provenendelanostraactitudfrontalavidaireflecteixenelnostrecarcteri vivncies.Undelsprincipalsobstaclesslainseguretat.Lapersonacreativaesllanaa descobrir i sarrisca. En canvi el sentiment de dependncia o temor, i del que diran coarta la llibre expressi. Per aix moltes vegades no diguem all que pensem per por a equivocar-nos o a fer el ridcul.Les primeres idees que ens donen sobre un camp nou, i contra les que no tenim prejudicis, solen convertir-se en el nostre punt de referncia. Aix es bo, fins que no ens aferrem a eixes primeres idees i no permitam ampliar o modificar-les a mesura que 20 Ibidem, cap.2. 36 rebemmsinformaci.Tamblafaltadimpulsilaconstnciaperarribaralfinaloels sentiments dinferioritat ens influencien psicolgicament. - Bloqueig sociocultural. La cultura s una font de riquesa, per tamb pot ser destatisme, i en aquest sentit empobreixlacreativitat.Quanlaculturaenscondicionaaunaformadeterminadadevore les coses, ens imposa una concepci limitada i est bloquejant-nos. La societat i la cultura del nostre entorn pressionen cap al conformisme, la uniformitat i lacceptaci dunes pautes onormesdecomportamentquehemdeseguirperformarpartdunmodelestimat socialment. Frases fetes com: Mes val mal conegut que bo per conixer reflecteixen este comportament. En la societat tamb se sobrevalora el raonament lgic i la retenci de coneixements perdamuntdeladivergnciadelpoderimaginatiu.Depenentdesocietats,esvalorala competncia (com la societat americana), o la cooperaci entre persones (com les societats europees).Unaialtraactitudsisonextremes,portenalestancamentdelesidees.La creativitatnecessitadunestmuldesuperacialhoraqueprecissadajudaicooperaci. Moltlligadaalaformacienlacompetncia,esdesenvolupalorientacialxit.Moltes vegades, la nostra societat sobrevalora lxit sobre els dems, ms que la prpia satisfacci. El problema no es voler lxit i gaudir d'ell,sin el considerar-lo com objectiu principal. I educarenelsexisme,donantunamajorimportnciaaunsexesobrelaltrecomportauna prdua en la capacitat creativa, no sols del sexe desprestigiat, sinsobre els dos sexes. La societat tamb ens demanda ser prctics i econmics, dona ms valor a les autoritats i ales estadstiques,iensdifonlactituddenoarriscar-se,atravsdeslganspublicitariscom: jugueu segur, inverteix segur, tot aix disminueix la creativitat. - Obstacles en lmbitescolar. Generalmentelprofessortendeixaeducarsegonslanormaestablertaperellipel centre,senseacceptaciprviadelalumne.Aquestaactitudpassivadelalumnati autoritriadelprofessoratpressionaifinsitotelcoaccionaalsxiquetslimitantlaseva 37 capacitatdecreativitatexpressiva.Pertantmentrequelactitudautoritriacoartala creativitat,la flexible lestimula. Hem de tindre en comte que la personalitat de lescolar s malleable, i es deixa influir fcilment pels eixemples i actituds de pares i mestres. Per aix una actitud dironia i la ridiculitzaci de lalumnat en classe o en casa nega o limitala seva creativitat. Quan es ridiculitzen les preguntes obertes i provocatives, per que no entren en el sistema del professor, sest assassinant la creativitat des de les arrels, ja que la pregunta s laformaenqueelxiquetsapropaalmnilexploraatravsdel'informacidelsadults. Lessevespreguntesnodistingeixen,enelsprimersanys,ellmitdallquetuna explicaciracional,delaqueno.Perellstanvlidespreguntar:comescontenels melons?,quecomespodencontarlesestrelles?21.Altresformesdobstaculitzarla creativitat s mostrar hostilitat front a respostes o comportaments distints al del grup, o no utilitzar el joc com metodologia de treball. Revisantelsfactorsdeterminants,elsestmulsielsobstaclesenlacreativitat pensem que linstin creatiu ve potenciat per la prpia curiositat, la satisfacci per la prpia realitzaci,eldescobrimentdecosesnovesilesforperaconseguir-ho.Pertantpensem queelsistemaeducatiunodeutreballarambmotivacionsexternes:premisocstigs,que despertenelsinteressosegoistes,deprestigiid'aparincia,onlalumnatbuscalxitper obtenirelreconeixementdeprofessoricompanys,sinquehemdeducarperaconseguir una motivaci intrnseca. Es a dir treballar en el procs i no en el producte. Considerem que la conscienciaci i formaci del professorat s fonamental, aix com un projecte educatiu de centre creatiu, obert, flexible i dinmic. 1.6. EL PROCS CREATIU Elprocscreatiusharevisatperdistintsautors,peraixelsnomsielnombre detapes varien entre ells, per fan referncia a la mateixa categoritzaci del fenomen. Aix, Sternberg i Lubart proposen la segent classificaci22: 21 Les anecdotes relatades en lobra El florido pensil reflecteixen perfectament aquesta situaci escolar. 38 1.Preparaci.Sidentificacomelmomentenqusestanrevisantiexplorantles caracterstiquesdelsproblemesexistentsenlentornisutilitzalatenciperdetectarels campsonintervindre.Algunsautorslanomenenletapadecognici,enlaqueels pensadors creatius sondegen els problemes. 2.Incubaci.Esgeneratotunmovimentcognoscitiuonsestableixenrelacionesdetota classeentreels problemes seleccionats i les possibles vies i estratgies de soluci, es juga amblesideesdesdelmomentenqulasoluciconvencionalnocobreixambles expectativesdelpensadorcreatiu.Hihaunaaparentinactivitat,perenrealitatsunade lesetapesmslaboriosesjaqueesvisualitzalasolucidesdepuntsalternsals convencionals. La dinmica existent en aquesta etapa ens porta a aconseguir un percentatge elevatenlaconsecucidelproductecreatiuiaexercitarelpensamentcreatiu,jaque sutilitzen analogies, metfores i imatges i smbols per a trobar la idea desitjada. 3. Illuminaci. s el moment crucial de la creativitat, s el que alguns autors anomenen la concepci, s l'eureka dArqumedes, on sobtadament es contempla la soluci creativa ms claraquelaigua,selquemoltagentcreuqueslacreativitat:eixeinsightquesorprn inclselpropipensadoralmomentdaparixerenescena,perquesresultatdetapes anteriors; s quan sacomoden les diferents parts del trencaclosques i resulta una idea nova i comprensible. 4. Verificaci. s lestructuraci final del procs on es pretn posar en acci la idea per a voresirealmentcompleixamblobjectiupelquefouconcebuda,selparmetrepera confirmarsirealmentlaideacreativasefectivaonomsfouunexercicimental. s importantmencionarqueaquestprocsajudaavisualitzarlesfasesdeproduccideles ideescreatives,pertambenspermetpensarenlesetapesquepodemtreballarenlaula per a identificar si sest gestant alguna idea que puga arribar a ser creativa i saber en quin momentdelprocsestrobacadaundelsnostresalumnes,aixcomreconixerles necessitats de suport requerit per a enriquir el procs i aconseguir que el pensament creatiu en laula siga cada vegada ms quotidi i efectiu. 39 Undelsplantejamentsmsinteressantsenlactualitatperaconceptualitzari desenrotllarlacreativitatenlesauleslaportenRobertSternbergiToodLubart23que consideren que la confluncia de sis recursos fa possible vore a la creativitat com una cosa terrenal i no com un estat inabastable. Sternbergproposasisrecursosperatreballarlacreativitat:intelligncia, coneixement, estils de pensament, personalitat, motivaci icontext mediambiental. Laintellignciajugaunpaperimportantenlacreativitat,jaquepermetgeneraridees, redefinir problemes i buscar idees que funcionen, ac trobem relaci amb les tres parts de la teoria trirquica del primer autor: la part sinttica, lanaltica i la prctica. La intelligncia slaqueaportaelementsimportantsperalanlisidelainformaci,comlacodificaci, combinaci i comparaci selectiva, requerides en un pensador creatiu. A ms s important saber quina idea s bona i quina no ho s, la creativitat exigeix no sols proposar idees bones sinsaberonhihaunproblemainteressant,quinsrecursoscalassignarperalaseva soluci,comabordar-los,comavaluarlanostraintervenci,totaenshoproporcionala part analtica de la intelligncia, mentres quelapart prctica ens permet reconixer quan les idees funcionen i quines idees poden estar destinades al fracs. El coneixement. Per a ser creatius s necessari tindre un coneixement formal i informal de lreadonhasorgitlaideacreativa,esadir,quesivoleminnovaralmenyshemde conixerelsantecedentsdelanostraproposta,dunaaltrasortpodemferplantejaments quejahansegutsuperats.Elconeixementdnalapossibilitatdeferpropostesseriosesi funcionals que no siguen pura cincia ficci, permet que una persona centre la seva atenci a generar idees innovadores i no perd temps en qestions bsiques. El coneixement juga un paper important en la creativitat perqu les idees originals sorgeixen, en moltes ocasions, a lestablir noves relaciones amb idees existents, transformant la informacio afegint detalls a situacions conegudes. 23 Ibidem, revista UdeG, Dossier La atencin a los nios sobresalientes, nm. 5, junio-julio. 40 Elsestilsdepensamentsnelsmodesenqulagentprefereixutilitzarlescapacitats intellectualsquedisposa,espodenidentificartresestilsdepensament:lexecutiu,el legislatiuieljudicial(fentsimilitudambelspodersdelgovern).Elsestilsdefineixenels enfocamentscomsabordenelsproblemesitambhihaalgunsquefomentenmsque altreseldesenrotllamentdelacreativitat;perexemple,enlestillegislatiuscaracteritza per la iniciativa i el repte dabordar problemes que no estan acabats, de proposar estratgiesno convencionals, mentre que els altres estils del pensament estan ms associats a qestions linealsiconvencionals.Lespersonesquenosnlegislativesvolensaberexactamentqu han de fer i com cal fer-ho, no els agraden les ambigitats, no toleren les consignes obertes de treball i no els agrada eixir-se de les regles. Aquests estils de pensament poden ensenyar-se i en el cas de lacreativitat lestil legislatiu sel que sha de practicarms en les aules, elsdocentshemdeconixeriemprarlesaccionsquecaracteritzenaesteestilde pensament.HihaaltresestilsdepensamentanalitzatsperSternbergiLubart24quees refereixenalaformadorganitzarlesideesperpartdelsindividus;estossnlestil monrquic,eljerrquic,doligrquicil'anrquic.Enelcasdelacreativitatlestil monrquicselqueapareixambmajorfreqnciaenelssubjectesaltamentcreatiuscom Picasso, Freud, Einstein, entre altres; es caracteritzen per serenrgics, prefereixen acabar unatascaabansdiniciarunaaltra,elsagradadedicartoteltempsaunsolprojectesense distraures. Lapersonalitatsunaltredelsrecursosqueinteractuaenlaproduccicreativaies refereixalaformaenquunindividuesrelacionaamblentorn;acparlemdela perseveranadavantdelsobstacles,lavoluntatperaassumirriscos,lavoluntatpera crixer,latolernciaalambigitat,loberturaalesnovesexperincies,laconfianaensi mateix,entrealtrestraosdelapersonalitatquepermetenqueelpensamentcreatiues desenvolupe. Lamotivacisimportantperquselmotorquegeneralenergiasuficientpera aprofundir en els treballs, que duna altra manera ens causarien cansament amb facilitat. La 24 Ibdem, revista UdeG, Dossier La atencin a los nios sobresalientes, nm. 5, junio-julio. 41 motivaci elevada provoca entusiasme i plaer no sols en la tasca, sin tamb en les metes. Les persones creatives tenen una motivaci intrnseca capa de portar-los a acabar treballs complexos. Es pot dir que la motivaci extrnseca poc aporta a la creativitat, encara que pot serrelatiu,jaquerecentsinvestigacionsensdiuenquehihamotivadorsextrnsecsque apareixenenlallistademotiusqueportenalssubjectesalaproduccicreativa;estanels motivadors intrnsecs en primer lloc, per els altres tamb participen. Lentornilacreativitatsndoselementsunitsperunarelaciestreta.Lentornhade facilitateltreballcreatiu.Esrequereixenentornsretadorsiencoratjadorsquecreen condicionsidoneespelcreixementdelesideescreativesiquenolesaniquilenabansde madurar.Lescola ha de constituir-se en un entorn provocador de lexpressi creativa, per a aix es requereixen contextos oberts a lopini de tots els participants, consignes clares i ambicioses que generen idees diferents. Ning no pot negar la importncia del context en el desenrotllament de la creativitat i lescola ha de modificar-se per a aconseguir crear entorns idonis per potenciarla creativitat com una de les seves principals metes. 2.LACREATIVITATDESDELSDISTINTSMODELS TERICS.Comentotselsaspectesdelapersonalitathumanaaltractarlacreativitatens plantegem: el ser creatiu es hereditari o sorgeix per linfluencia de lentorn, laformaci i la prctica. Aquest concepte ha variat segons les corrents de la psicologia predominat en cada moment.DelsestudisdeMaiteGaraigordobilLandazabal25sinterpretalevolucidela creativitat des de distints models terics . Galton26 en els primers estudis sobre la creativitat, la relacionava amb la genialitat, comapartheretadaenelsindividussobredotats.Msendavant,enelsegleXIX,altres investigadors,comRibotiobservavenquelacreativitatnoesexclusivadelssobredotats, 25GARAIGORDOBIL,M.(1995):Psicologaparaeldesarrollodelacooperacinydelacreatividad. Ed.Descle De Brouwer, pp.155-171. 26GALTONF.(1869):Hereditarygenius:aninquiryintolawsandconsequences.Londres:MacMillan Company. Citat per Garaigordobil en Psicologa para ....op.cit. p.155.42 sin que estava present en totes les persones, per amb distint grau i intensitat daplicaci, i que es podia estimular. 2.1.TEORIESCONDUCTISTES:CREATIVITATPERASSOCIACI DESTMULS O PER REFOR El model associacionista explica els comportaments creatius externs per lexistncia dassociacionsentreestmulsirespostes.Laresolucidunproblemanou,olaproducci dalgunacosacreativa,seriaelresultatdetransferirassociacionsdesituacionspassadesa altres noves, aquestes respostes en aparena originals serien conseqncia de:per una part, lasemblanadelasituacinovaambunasituacianteriorconeguda,ipertantamb elementsfamiliarsqueserviriendebaseperalageneralitzaci;operlaltrapart,sila situaci nova no t ning element paregut a la situaci anterior, aleshores el comportament del subjecte seria aleatori, combinant distintes respostes. Segonselsconductistes,toteslesrespostes,peroriginalsquesiguen,sempreestan relacionades amb experincies prvies dels individus, o han sorgit per accident, i per tant no hi ha necessitat destudiar-les, o explicar-les. Les teories conductistes marquen la necessitat demfatitzarlestimulacidassociacionsdelements,ielreforpositiudelesconductes creatives sorgides en lescola. 2.2.LATEORIADELAGESTALT:CREATIVITATCOM ORGANITZACI FLEXIBLE DE LA PERCEPCI. Al contrari que els conductistes, els terics de la Gestalt creuen que la creativitat no esbasadirectamentenlexperinciaprvia,sinque,alordenardiferentselements particulars poden produir diferents coses.I per tant, consideren que dexcessiva fixaci en experinciesanteriorspotbloquejarlaresolucicreativadunproblema.Lateoriadela Gestalt insisteix en el fet que el tot es diferent al sumatori de les parts, i la creativitat, com laresolucideproblemes,consisteixenlapossibilitatdetrencaramblatendnciade 43 respondre duna forma com, generalment estereotipada, i percebre les caracterstiques dels objectes, per donar una resposta diferent. La creativitat, segons la Gestalt, partiria duna situaci problemtica, de la percepci dalguna cosa inacabada, i la persona creativa seria la queintenta organitzar la informaci enuntotsignificatiu.Unproblemapodriaserunfiguraobertaqueincitaensimateix,al tancament.Alapersona,lafiguraobertaligeneraunatensiquelobligaarestablir lequilibri, es a dir, a tancar les formes obertes fins arribar a lharmonia del tot. A travs de reunir, centrar i estructurar els elements per proximitat, semblana, qualitat de tancament i optimitzaci de la forma. Per explicar lorigen de les solucions creatives, els psiclegs de la Gestalt partien del supsit dexistncia duna relaci entre la soluci creativa del problema i lapercepci.Elpensamentproductiueslaconseqnciadirectadelapercepciduna situaci problemtica que desembocaen lencaixament dels elements i fan que el subjecte arribe a la soluci del problema duna forma intutiva. Estudisposteriorsqestionenelsresultatsdelesinvestigacionsgesltltiquesal comprovar que per resoldre un problema, la persona deu conixer el problema i tindre uns coneixementsprevis.Eneducaci,laGestaltsubratllalaimportnciadeducarenla formulaci de problemes, i lestimulaci de la flexibilitat del subjecte per utilitzar diferents objectes de distintes formes, i per percebre lobjecte des de distintes perspectives. 2.3.VYGOTSKI:CREATIVITATCOMACTIVITAT COMBINATRIA. Vygotski27.difernciaentrelactivitatreproductivaomemria(procedentdel record)ilactivitatcombinatriaocreativa.Consideralactivitatcreativano,comla reproduccidallsuccetenlexperincia,sincomlacreacidenovesformesoactivitats.I la imaginaci s la base de qualsevol activitat creativa, i forma part de la vida cultural, lart, la cincia i la creativitat tcnica. La imaginaci sempre emana delements de 27VYGOTSKI,L.S.(1982):Laimaginacinyelarteenlainfancia.Madrid,editorialAkal,pp.84-96 (Traducci de F. Smoluch). 44 larealitat,idelariquesaivarietatdelesexperinciesprvies,pertantlactivitat imaginativa potser apressa Alestudiarlacreativitatenl'infantesa,Vygotskiobservaquedesdemoltmenuts, els xiquets tenen processos creatius que sexpressen en el joc (quan el pal duna granera es converteixenuncavall,olesxiquetessnperunmomentlesmaresdelesnines).Opina quelactivitatldicanossimplementexpressidexperinciespassades,sinuna reconstruccicreativaquecombinaimpressions,apartirdelesqueconstrueixennoves realitats, segons les necessitats de cada xiquet. Discrepa del tpic que elsxiquets sn ms imaginatiusqueelsadults,ipassenmstempsenelmndelafantasiaqueenlarealitat. Opina que els xiquets imaginen menys que els adults, per es creuen ms els productes de lasevaimaginaci,itenenmenyscontrolsobreells.Peraell,elsxiquetstenenmenys experincies prvies, menor habilitat combinatria per unir el material, i les combinacions que realitzen sn de menor qualitat i varietat que les que realitzen els adults. Aquest investigador va demostrar que la creativitat varia en contingut i naturalesa al llargdelsdistintsestadisdelavida.Enladolescncialafantasiamaduraiesdeixade bandalaimaginacisorgidanicamentdeljoci,espassaaintercalarelraonamento pensamentconceptualilaimaginaci,influenciant-seimodificant-se.Mstardser imaginaciipensamentabstracteelsqueescombinen.Enaquestaetapalapredileccipel dibuixdesapareix,perquelsxiquetsemprenenunaperspectivacrticadelesseves produccions i deixen de dibuixar. Substitueixen la creativitat en el dibuix per, altres formes comlacreativitatliterria.Tambvaobservarquedurantladolescnciaesdesenvolupen dosreesdelacreativitat:lasubjectivailobjectiva.Laimaginacisubjectiva,durant ladolescncia,slacontinuacideljocinfantil,itelseupaperenlaclarificacii explicacidaspectesdelavidaemocionaldeladolescent,isdecarctersecretiprivat. Parallelamentesdesenvolupenprocessosdecreativitatobjectiva,onelsadolescentcreen noves idees i comprenen les imatges de la realitat. Les experincies socials influeixen en el desenvolupament i maduraci emocional i intellectual. 45 Ensntesi,peraVygotskilacreativitatprpiamentditanoapareixfins ladolescncia,degutquepensaquenivellselevatsdimaginacinopodendonar-sesense raonament,ialrevs.Lacreativitatquealgunsinvestigadorsobservenenxiquetsmenuts, peraellselresultatdelexcitabilitatdelsxiquets,idelanovetatdelespercepcionsi experincies que els adults observen en els xiquets. 2.4.LATEORIAPSICOANALTICA:CREATIVITATI ILLUMINACI INCONSCIENT. Aquestmodelconsideraquesenelsubconscientonapareixlainspiracique permetarribaranovesformesdexpressi.Freud28.explicelpaperdelsprocessos conscients i inconscient en la creativitat i va suggerir que les temptatives i esforos creatius snlarealitzacideldesigdelespersones.Elpsicoanlisishainteressatmsperla creativitat artstica que per la cientfica, per que est mes associada a la producci inspirada quealaproduccielaboradadelacincia.PeraFreudlarelacientreconscienti inconscient es dona en totes les persones, per la possibilitat de crear est mediatitzada per unaformadeser,perunapersonalitatconcretaambunescircumstnciesiexperincies determinades en les primeres etapes de la seva vida. La persona creativa s la que expressa elsconflictesinconscientsatravsdactivitatscreatives,mitjanantmecanismescomla sublimaci. En lactualitat els psicoanalistes mostren dos postures en relaci a la creativitat: -Elsqueatribueixenunamajorimportnciaal,ialsprocessossecundaris conscientsiinconscients.Localitzenlacreativitatenlaptituddaccediraprocessos primaris preconscients i sintetitzar-los amb processos secundaris conscients. -Ielsqueemfatitzenqueelsprocessosprimarisinconscientsilesfuncionsdel sn fonamentals en les produccions creatives 28 FREUD, S. (1958): On creativity and the unconscious. New York: Harper & Row. Citat per Garaigordobil en Psicologa para ....op.cit. p.163. 46 Tant Vygotski com Freud troben els orgens de la creativitat en el joc, i consideren quelafantasiaquepredominaenlainfnciacobreixlesnecessitatsdelsxiquets.Per, Vygotski a ms va diferenciarentre joc icreativitat en la infncia, ladolescncia i letapa adulta,isoposavaalaperspectivafreudianaqueproposavaquelaimaginacis primriament el funcionament de l'inconscient. 2.5.PIAGET:CREATIVITATENELSPROCESSOS D'ACOMODACI-ASSIMILACI. LesinvestigacionsdePiaget29escentren,msqueenelprocsdecreaci,en levolucidelesdiferentsformesdeconeixementsquecondueixenaformeselevadesde pensament, per que per a ell la creativitat s una part de la intelligncia.Piagetexplicaeldesenvolupamentdelacreativitatbasant-seenelsprocessos interrelacionatsdassimilaciiacomodaci.Elpensamentcreatiuestariaenelsprocessos assimilatius que sn transformacions subjectives de la realitat Les teories de Vygotski i Piaget sn complementaries en algunes qestions. Mentres que les explicacions de Vygotski es centraren en lestructura i contingut de la creativitat en lesdistintesetapesevolutives,emfatitzantladolescnciacomamomentdetransici,els treballsdePiagetescentrarenenelsprocessos(acomodaci-assimilaci)quepodenser utilitzatsperexplicarelscanvisoperatsenelsdistintsestadisdescritsperVygotski. LexplicacidePiaget,delperodedelesoperacionsformalsdurantladolescnciaest vinculatalplantejamentdeVygotskisobrel'incrementdelacapacitatderaonamentde ladolescentilasevainflunciaenlatransformaciqualitativadelacapacitatcreativa, formant-se un sentit crtic de lesttica. 29PIAGET,J.(1979):Laformacindelsmboloenelnio.Imitacin,juegoysueo.Imageny representacin.Mxico: Fondo de cultura econmica, pp.205-212.47 2.6.LEXPLICACIHUMANISTA:CREATIVITATCOM AUTORREALITZACI PERSONAL. Elspsiclegshumanistescreuenquelasaluthumanaresideixenelcreixement expansiudelapersona,enlautorealitzaci.Iestaautorealitzacislamajorfontde creativitat. En la pirmide de Maslow30la persona tendeix al creixement degut a una srie denecessitatsjerarquitzades.Enlabaseestanlesnecessitatsfisiolgiques,desprslesde seguretat, possessi, amor i autoestima. I dalt de tot estan les tendncies a lautorealitzaci, comunaformadactualitzarlespotencialitatsdelespersones.Maslowconsideraqueen totapersonaexisteixunatendnciaalacreativitatvinculadaalpropidesenvolupament.I aquestacreativitatesmanifestaatravsdelesactituds,processosiactivitatsdelavida quotidiana.Estableixunadistincientrelacreativitatcomtalentespecialilacreativitat com una forma de realitzaci personal. Rogers31comparteixambMaslowlaideadelacreativitatcomtendnciaa lautorealitzaci,peramsdefineixlacreativitatcomlaparicidunproductenoua conseqncia de la relaci entre la persona i les circumstancies de la vida i les aportacions daltrespersones.Pertantlespersonesquemanifestenserobertesalexperincia, acceptaci personal i capacitat per jugar amb el material seran ms creatius.Des daquesta perspeciva, Zelina, ha formulat la segent hiptesis32: La tendencia alacreativizacinesunprocesoatravsdelcualalgo,quepuedesersujeto,objeto, figurativamente un instrumento, relaciones sociales y condiciones, se convierte en creativo, iproposaestudiarlacreativitatdesdequatreaspectesbsicseneldesenvolupamentdela creativitat: producte, procs, personalitat i ambient. 30MASLOW,A.H.(1973):Elhombreautorrealizado.Barcelona:Kairs.CitatperGaraigordobilen Psicologa para ....op.cit. p.166. 31ROGERS,C.R.(1978):Haciaunateoradelacreatividad.Madrid:Narcea.CitatperGaraigordobilen Psicologa para ....op.cit. p.167. 32ZELINA,M.(1992):CreativizationOfPersonality:Theneedtostudyit.StudiaPsychologia,34(4-5), p.368. Citat per Garaigordobil en Psicologa para ....op.cit. p.167. 48 2.7.TEORIAINCREMENTALDEWEISBERG:LACREATIVITAT COM A SOLUCI DE PROBLEMES. Weisberg33soposaalaconcepcidelanostrasocietat,enlaqueunapersona creativasungeni,queamsdetindrefacultatsintellectualsextraordinries,tenenuna personalitatexcepcional.Tambdescartaleshiptesisassociacionistaigestlticaitotes aquelles que consideren que l'inconscient influeix en el procs creador. I critica la hiptesi de Guilford que planteja que el pensament creatiu depn del pensament lateral o divergent.Peraell,lacreativitatsavaluadesdelproducteinodesdelprocs.Lesobres originals no sorgeixen necessriament de la imaginaci, ni de cap illuminaci inconscient, sinsmsbelresultatdunasriedepassosquemodifiquenielaborenelproducte creatiu.Entnlacreativitatcomeldescobrimentisolucideproblemes.Iencaraque accepta que algunes persones tenen unes caracterstiques excepcionals, pensa que es deuen msahabilitatsadquiridesiaunaltnivelldemotivaci,queaunacapacitatcreativa general. Estudiant les mltiples fases del pensament creador afirma que situacions distintes exigeixendistintstipusdepensamentcreador,perelsprocessosintellectualsque intervenensnelsmateixosqueenelsactivitatsordinries.Perasercreativalasoluci dun problema ha de ser nova i resoldre el problema en si mateix. 2.8.LA TEORIA DE LA SUPRESSI DE SECADASPeraSecadas34eljocslinstrumentdelprocsdeconstrucciidesupressi dhabilitats.Desupressiperqueleshabilitatsimplicadesenelprocsdejugar sautomatitzeninoprecisendatencisostinguda.Ideconstrucciperqueunavegada assimilatsunsconeixementslesconverteixenenelsuportperaladquisicidenous aprenentatges i jocs. 33 WEISBERG, R.W. (1986): Creatividad: El genio y otros mitos. Barcelona, editorial Labor, p.92. Citat per Garaigordobil en Psicologa para ....op.cit. p.168.34BasemaquestapartatenunmaterialfotocopiatproporcionatpelDR.SECADAS:Creatividadenla enseanza,iestretdelobradeGARFELLA,P.R.iLOPEZ,R.(1999):Eljuegocomorecursoeducativo. Gua antololgica. Valencia, Ed. Tirant Lo Blanch, pp.34-37. 49 Elprocscomenaambunasriedesensacionssorgidesdactuarsobrediferents objectesdonantorigenalorganitzaciperceptual,alaquecontinuarlestructuraci, lexploracifinsarribaralassaigdhiptesisilescombinacionsesttiques(dibuix, pintura, modelat, construccions, etc.). Aquestaprcticaldicairepetitivapermetdefinirlestructuradelaprenentatge,i comjahemcomentat,automatitzalhabilitatisuprimeixiactuadesprscomandamiatge instrumental per aprenentatges nous.Lasupressidhabilitatssegueixunordregradual:primersesuprimeixenles habilitatsdepercepciespacial(jocdelcu-c,demoviment,derecercadobjectes...);a continuaciessuprimeixenlhabilitatmanipulativa,elnombreieltemps(jocscollectius, esportius, de circuit, de loteria, dames); i finalment se suprimeixen les estructures de sentit (verbals, conceptuals, etc.). Finalitzat el primer cicle daprenentatge sinicia el segon cicle reunint les habilitats prviesiexplorantnoveshiptesisdonantllocaunanovaestructuradaprenentatge relacionadaambl'anterior,icoml'anterior,amblarepeticiesconsolidarani automatitzaran les noves habilitats fins arribar a una nova supressi i aix successivament. La creativitat apareix davant les possibilitats que dona el joc, al tindre que enginyar-se-les amb les habilitats disponibles al tractar un nou objecte. 50 Quadre 5: Cicles del procs creatiu de la Teoria de la Supressi de F. Secadas35 ETC... 35 Ibdem., p.36. PRIMER CICLE 1. Labilitat, dispersi, materials a aprendre 2. Pensament divergent, hiptesis, anticipaci destructura 3. Fixaci de lestructura, aprenentatge 4. Joc, supressi, habilitat, automatisme 5. creativitat SEGON CICLE 1.Convergncia dhabilitats, assaig de lestructura 2.Tanteig dhiptesis, anticipaci destructura 3.Fixaci destructura, aprenentatge 4.Joc, supressi, habilitat, automatisme 5.creativitat 51 2.9.STERNBERGILUBART:TEORIADELAINVERSIENLA CREATIVITAT Aquestarecentteoriasobrelacreativitattcomobjectiucomprendre,dunaforma integradora,lesbasesdelacreativitat.Iproposaquelacreativitatimplicasisfonts: processosintellectuals,coneixements,estilintellectual,personalitat,motivaciicontext ambiental. El producte creatiu s el resultat de la confluncia d'aquests factors. Accepta que lacreativitatpotapareixerenlavidaquotidiana,perraramentesdona,perqueles personesnoestandisposadesainvertirenella.Enelcontextd'aquestateoritzaci, SternbergiLubart36plantegenquelaintellignciaconsisteixenunconjuntdeprocessos mentals utilitzats per rebre informaci, transformar-la i exterioritzar-la.Tressnelsaspectesdelaintelligncia:elscomponents,elnivelldexperincia previa i el context. Els components sn de tres tipus:-metacomponents: per planejar i avaluar estratgies de resoluci de problemes -components de realitzaci: per resoldre problemes -components dadquisici de coneixements; per aprendre a resoldre problemesElconeixementprevisentncomunrecursdelacreativitatenquesdifcil utilitzar un material de forma creativa quan no es coneix. Irespectealsestilscognitius,tressnelsestilcaractersticsdelespersones creatives: -Ellegislatiu;queimplicaguiar-seperlesprpiesregles,procedimentsoidees.Snels inventors i descobridors. 36STERNBERG.R.J.ILIBART,T.I.(1991):AninvestmentTheoryofCreativityandItsdevelopment. Human Development, 34, pp.1-31. Citat per Garaigordobil en Psicologa para ....op.cit. p.171-172. 52 -El global-local. -I el progressiu; amb orientaci cap a les coses noves, al canvi i a l'innovaci. Lespersonescreativesescaracteritzenpersertolerantsalambigitat,pertindre disposici a superarelsobstacles i assumir riscos, per ser obertesa noves experincies i a defendrelessevesconviccions.Ilamotivaciintrnsecasfonamentaliprodueix satisfacci personal alliberant l'autoexpresi. Finalmentelcontextambientalelconsiderencomunafontdideesonlesidees creatives sn fomentades o suprimides. Elsplantejamentsactualsesfonamentenenpartenlesteoriesabansanomenades. Aix,entenemquedesenvoluparlacreativitatimplicaunprocsd'acomodaci-assimilaci de nous estmuls perceptius en els esquemes cognitius de les persones, Aix implica no sols uncreixementencapacitatscreativesideresolucideproblemes,sin,enunaforma dautorealitzacipersonal.Eljocselprincipalmotord'aquestdesenvolupamentjaque afectanosolsalcreixementintellectual,sintamb,alcreixementmoralidela personalitat, aix com afecta a la motivaci i al context ambiental. 53 CAPITOL II: DISTINTSMODELS I PROGRAMES PER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT 54

55 Lacreativitatshainvestigatdesdemoltesperspectivesiambmoltesintencions diferents:desdecrearinstrumentsperamesurar-lafinsacrearprogramesper desenvolupar-la. A continuaci presentem distints programes per incrementar la creativitat, uns ms apropiats que altres, en lmbit educatiu.1.MODEL:IMAGINACI-ORIGINALITAT-EXPRESSI Es tracta dun model destimulaci de la creativitat en laula, proposat per Menchn, ibasatenelstreselementsbsicsdelaplataformacreativa37:Imaginaci,Originalitati Expressi.Tresdimensionsintervenenenelprocsd'ensenyament-aprenentatge:lesrees curriculars,lesestratgiesdelprofessorilacapacitatdestimulacienlalumnat.Elseu objectiu s oferir uns fonaments terics significatius i un material prctic a utilitzar per els docents en leducaci obligatria, en alumnes de 6 a 16 anys.Aquest model sorgeix a lany 1974, com a resultat dun treball dinvestigaci sobre la influncia de la tcnica audiovisual en la retenci immediata de conceptes, realitzat en la universitat Complutense de Madrid per Dez Mateos i Menchn. Parteixen de la hiptesi de quelestcniquesaudiovisualslimitenlacreativitat,ilsexclusiudelavisiestimulala capacitatcreadora.Elparadigma"ioesta"sfruitdelareflexirealitzadasotaels descobrimentsdelprofessorGuilford,eldoctorTorrancedelaUniversitatdeGergiaen lany 1983, i el doctor Gowan de la Universitat de Califrnia en lany 1986. 1.1. FONAMENTS TERICS El model IOE est constitut per tres vies: 37MENCHN,F.(1998):Descubrirlacreatividat.Desaprenderparavolveraaprender.Ed.Pirmide. Cap.I 56 1.1.1.VIA INTELLECTIVA:Laintellignciajugaunpaperfonamentalenelprocscreatiu.Sentncomla capacitatperadquirirconeixementsnecessarispersolucionarproblemes.Enelmodelde lestructuradelaintellignciadeGuilford38,elpensamentdivergent,queespot considerar similar a la creativitat, no es pot projectar sense una informaci que subministre alsubjecteelsconeixementsnecessarispertrobarlamillorsolucialsproblemes.Segons estudis de Torrance, la creativitat i la intelligncia poden correlacionar per davall dun CI de120,perperdamuntd'aquestespresentencomvariablesindependents.Pertantaun cert nivell dintelligncia, la divergncia i la convergncia sonbastant independents com per crear diferncies. Enlaviaintellectivaesprodueixunprocsqueobrilesportesalaintuci,la imaginaci i el pensament. Laintucisunapercepciinterior,del'inconscient,queensportaaactuarde diferents formes, de vegades contraries a la ra. Intuir significa contemplar detingudament, observar,investigariesperar.Elsindividuscreatiussonmoltintutius,posseeixenla capacitatdarribaralsignificatdelescosesdunaformaindirecta.Elsexpertsparlende quatrenivellsdeconeixementintutiu:elfsicoassociatalessensacionsenelcos; l'emocional que implica una relaci amb un altra persona; el mental associat al pensament, sobre tot matemtic i cientfic; i lespiritual associat a lexperincia mstica. Laimaginacislacapacitatmentaldeformarrepresentacionsdepersones, objectesosituacionsnopresentsenunmomentdeterminat.Tradicionalmentparlemde imatgesreproductivesalevocacidecosesjaconegudes;ideimatgescreadoresalesno percibides anteriorment i formades per associacions. Elpensamentslacapacitatdepensar,reflexionar,raonar,meditar,imaginar, concentrar-se,etc.Elpensarsaprndeformainnata,perprecisadunadisciplinaper 38PerampliarconsultarGUILFORD,J.P.,STROM,R.D.(1978):Creatividadyeducacin.Paidos,Buenos Aires. 57 aprendre a pensar de forma crtica i creativa, per aix Menchn pensa que des de lescola es deu de donar loportunitat de pensar per si mateix iFilosofia para nios de M.Lipman39 potser un dels mtode per estimular la capacitat de pensar. 1.1.2. VIA ECOLGICA Lapersonacreativaseleccionaallqueesdelseuintersiaprofundeixpera formar la seva prpia realitat. AlmodelIOElarealitatdelentorndelalumnesmolt significativa,jaquesiviuenenunambientincitant,ambcontactedirecteamblanatura,i ambunmediculturaldiversienrequidor,tindranmsoportunitatsperdesenvolupartotes lessevescapacitats,queaquellsqueviuenenmedisrutinarisimontons.Una intensificaciiunaampliacidelesexperinciesdelxiquetseriaunaformadaconseguir major sensibilitatals estmuls de lambient. La via ecolgica respn a la importncia que lentorn t en la capacitat creadora: la naturalesa, la cultura, la societat sn determinantsper al naixement de la creativitat. La naturalesa i els seus paisatges, animals, plantes, minerals..., sn font de riquesa creativa.Ofereixlapossibilitatdecrearlaprpiarealitatapartirdelcontactedirecteila interpretacidelespercepcions.Elxiquetobservaiseleccionasegonselsseusdesitjsi grau de motivaci. Laculturaselconjuntdefets,normes,costumsivalorsquecaracteritzenaun pobleopas.Estransmetdunageneracialaltraipotsermodificada,milloradao transformada de generaci en generaci. Per tant cultura i comunicaci sn inseparables ja que la cultura s un codi que aprenem i compartim els humans. El model IOE es basa en el principi de superaci, de crtica, transformaci icreaci duna nova cultura. La cultura pot manifestar-seenmoltesdimensions:social,esttica,artstica,musical,esportiva gastronmica, popular, religiosa, cientfica. 39LIPMAN,M(1985):Filosofiaparanios.Ed.LaTorre.ProyectoQuirn.Actualmentsutilitzaenles escolescomunmtodeperestimularlaintellignciaenalumnesdecompensatria,atravsdelensenyament dactituds afectives i motivacions. 58 Per al model IOE loriginalitat es produeix en un moment dinspiraci resultat de les combinacionsentreelselementsdelaviaintellectivailamultisensorial.Fruitduna profunda motivaci i requereix pacincia, humilitat i submissi.Lainspiracisl'impactesorprenentqueprodueixunfetsobrelament.sund quepermeteixcrear.Parlemdecincetapesquesanomenen:preparaci,incubaci, illuminaci, formulaci i verificaci.La idea clau de la via ecolgica est marcada per la riquesa que aporta la naturalesa, latractiudelacultura,lainflunciadelesaltresdosviesque,coincidintenunmoment dinspiraci dona com a resultat loriginalitat. Un producte nou, en termes doriginalitat, s inditinic.Lesideesoriginalsapareixendeformaespontniaodesprsduntreball sistematitzat. 1.1.3.VIA MULTISENSORIAL slencarregadadelestimulacidelssentits.Vore,escolar,sentir,gustar,olorar, no sn operacions passives, sin exploracions actives que realitza el xiquet i la xiqueta per extraure informaci. El xiquet inicia la seva relaci amb lentorn a travs dels sentits i, les sensacionsrebudesincideixenenlasevamentilajudenaconstruirlesideesprpies. Potenciar la partsensorial facilita el creixement cognitiu, per tant s important que al medi familiar i escolar s'eduque en ls correcte dels sentits. Com Menchn (en la via multisensorial de model IOE) i Goleman (en la teoria de la intelligncia emocional) nosaltres tamb pensem que la millor forma destimular els sentits sdotantdintellignciaelssentimentsilesemocions,especialmentdurantlainfnciai ladolescncia perque s quan est formant-se la personalitat. ElmodelIOEintentarecuperarlestimulacimultisensorialamblobjectede despertarenelxiquetcondicionsperadescobrircosesnovestotselsdies.Parteixdela fora de la curiositat comuna font de creativitat que impulsa a pensar, parlar i preguntar. A 59 travs dels sentits, les persones rebem els estmuls de lentorn i posem en acci un procs en qu intervenen els segents elements: sensaci, percepci, sentiment i emoci. Sentn per sensaci la impressi que rep la persona, tant del medi ambient com del seumninterior,iquedesencadenaunasriedeconnexionsqueactivenundeterminant mapaneuronal.Lainterpretacideixessensacionsestenfuncidelamotivacidela personaidelseuestatemocional,iinflueixdirectamentenelseupensamentialcontrari.Quanunasensacis'interioritzaisexpressa,esmanifestaenformademoci.Les sensacions que produeixen plaer, alegria, benestar, pau, tranquillitat afavoreixen laparici dideescreatives,alcontrariquealtressensacionsquemanifestendolor,por,tristesa, angoixa i malestar. Lapercepcisunaactivitatintencionaliselectivaquelorganismerealitzaper extraure informaci idonar significat als estmuls. Els xiquets sn educats generalment per apreciar la realitat de forma tan estereotipada que la cultura no li dona oportunitat de fer-ho daltra forma. Elsentimentspotdefinircomunaguiainteriorquegenerauestatdnimo disposiciafectivafrontalespersones,objectes,actitudsiopinions.Inclouelements fisiolgics, cognitius i motivacionals. Els sentiments sn menys intensos que les emocions per mes persistents.A travs dels sentiments la informaci sintegra en la conscincia en formadegransblocsdevalors.Unadelescondicionsqueafectaalacreativitatsel sentiment que provocala autoimatge. Si aquesta s negativa la persona tendeix a amagar la seva personalitat. Alesescoleselcampdelssentimentnoestamolttreballaticalcomenara treballar-loperaconseguirelpledesenvolupamentdelapersona,jaqueeldominidels sentimentssdegranimportnciaenelmndelesrelacionshumanes,socialsilaborals. Tamblexpressidelssentimentssmoltimportantperalasalutmentalifsica.La incapacitatdefer-hoesdenomina"alexitimia",ipotproduirtrastornsidisfuncionsen lorganisme.Expressarsentimentssunadelescaracterstiquesdelapersonalitatque 60 deuremtreballaralesescolesperquetotapersonahadetrobarlaformadordenarla conscincia i ser capa de controlar els sentiments i pensaments. I per ltim lemoci que des dun punt de vista psicolgic s un estat afectiu intens i breu, originat normalment per una situaci, pensament o imatge agradable o desagradable, que activa i excita a la persona. Es manifesta per conductes observables, com apropament o fugida, i canvis fisiolgics en lactivitat del sistema endocr i del sistema nervis autnom. Per tant lemoci implica sensacions, sentiments i impulsos. s una manifestaci fsica dels pensaments i les imatges. Per exemple la por que se sent front a un castig es manifesta en canvisfsicsiqumicsdelcos.Elsmomentsemocionalsdelsxiquets(relaxaci,alegria, excitaci...) poden conduir a una distorsi o facilitaci de certs aspectes del medi, per tant s important expressar les emocions per a poder ser canalitzades de forma constructiva.El dominideleshabilitatsemocionalssessencialpermantenirlatenci,lamotivaciila creativitat.sunestatimprescindiblepertindrexitenqualsevolreadelavida.Sn experinciesquemotivenintrnsecamentiquepodendonar-seenqualsevolcamp dactivitat.Lesreaccionesemocionalstenenelseuorigenenlament.Unesprodueixen equilibri, son constructives i afavoreixen la creativitat, com lalegria, lamor i la relaxaci; altres produeixen desequilibris, sn destructives i bloquegen la creativitat, com la tristesa , la por i la tensi. Elselementsqueintervenenenelprocsdelaviamultisensorial,esprojectena travs de lexpressi i formen part de la vida afectiva de lalumne. Es a dir no bastatindre bones idees, sin que s necessari saber expressar-les, amb expressi corporal, oral, escrita, plstica,manualisimblica.Elxiquethadaprendreaexpressarlesexperincies,que poden donar lloca idees creatives. LacreativitatsegonselmodelIOEsunacapacitatuniversalinomgica,una caractersticanaturalibsicadelamentdetoteslespersones.Lactivacidaquesta creativitatinnataenelsxiquetssiniciaamblacaptacidelarealitat,lesseves conseqncies i les reacciones que produeix. Per captar la realitat en tota la seva extensi i profunditat s necessari el pensament, la imaginaci i la intelligncia (via intellectiva) i la 61 consideracidelambientnaturalisocioculturalenelqueviu.Perlarealitatlha dapreciarelxiquetilaxiquetaalasevamanera,generantlessevesprpiesidees,i descobrint els seus valors i significats. 1.2.PROGRAMACIPERESTIMULARLACREATIVITATEN LESCOLA Els objectius40d'aquest programa estan elaborats en termes de capacitats creatives, lafinalitatesestimularhabilitatsiaptitudsquepredisposenalaparicidelacreativitat com:lacapacitatdobservaci,lacuriositat,fantasiaiintuci.Laprogramacisegueix unespautesobertesperaconseguirunaplataformacreativa:selaboraunaprogramaci oberta,dinsdunenfocamentinterdisciplinar,amblafinalitatdecrearunmodel d'autoaprenentatgemsmotivador que laprenentatge imposat. El disseny s obert donant iniciativaalmestreomestraperaelegirelselementsqueconsiderenmesadequatsper potenciar la creativitat. 1.2.1. OBJECTIUS Els objectius generals son: - La flexibilitat de pensament:s la capacitat de trobar enfocaments i pistes diferents per tractar la mateixa situaci. - Estimular loriginalitat de les idees: s la capacitat de produir associacions i connexions distantsdeltematractat.Aquestespersonessolenoferirsolucionshbils,astutesino comuns. - Aconseguir fludesa dexpressi:s lhabilitat que permet emetre moltes idees, pensar en ms coses, idees, preguntes, respostes i solucions del mateix fet o problema determinat. I els objectius especfics: 40 MENCHN, F. (1998):Descubrir ...op.cit.. Cap.III 62 Elsobjectiusespecficsdaquestprogramaestanenfocatsperalumnesde6a16 anys,distributsen6perodesquecorresponenalsciclesdeducaciinfantil,primriai secundria. - Desenvolupar els sentits: Lactivitatsensorialsexercitaatravsdelobservaci,la percepciilexpressi.Lobjectiudeleducacisensorialenlescoladeutreballarel descobriment del fets, lestabliment de relacions dutilitat , espai, temps, nombre i quantitat. Observarsconsideraratentamentelsfetsperconixer-losbeiadquirirnous coneixements.Lapercepciconsisteixenl'interaccidestmulsexternsicondicions internes de la persona. A ms de rebre i enregistrar els estmuls, els organitza i ordena. La sensibilitat s la capacitat de sentir i elaborar els estmuls sensorials, es a dir, la facultat per experimentar sensacions, sentiments i emocions. - Fomentar la iniciativa personal:sladecisiqueprenunapersonapercomenaruna acci. Les capacitats a fomentar son: espontanetat, curiositat i autonomia. A lescola deuen estar incloses en el currculum dinfantil. El xiquet i la xiqueta espontanis tenen facilitat per generar idees i quan ms practiquen la producci didees ms fcil els resultar generar-les. Lacuriositatsuncomportamentderecerca,deganesdepreguntaridesigdeprovaruna idea manipulant-la de maneres diferents. Lautonomia s la capacitat de formular els judicis i decisions necessries per actuar amb independncia i llibertat personal. Per aconseguir-ho shan dexercitar els nivells superiors del pensament: anlisis, sntesis, pensament hipottic i divergent i recerca dalternatives innovadores.- Estimular la imaginaci: slacapacitatdeconstruirimatgesmentals,visualitzar-lesisomniarambcosesquenoshanprodut.Enelsxiquetmenuts,elpoderimaginatiucreix msrpidamentquelara,iamesuraquecreixemlaimaginacidisminueixilara augmenta. Unaimaginaciproductiva necessita de la fantasia, la intuci i lassociaci. La fantasia s la capacitat de formar imatges mentals conegudes, combinar-les i relacionar-les. 63 Segons E. DeBono41laparaula intuci t dos significats: la visi de sobte duna cosaconegudavistadeformanova,ielsentimentquesorgeixamblexperinciaila reflexi.Lafunciintutivasnaturalenelsxiquets.Apareixalvoltandelsquatreanysi desapareixsobreelsset.Lassociacislacapacitatdunirocombinarcontinguts vivencials, segons les lleis de semblana, contigitat i contrast. Les idees paraules, imatges i sentiments es troben units de forma que sevoquen uns als altres. 1.2.2. MODEL DE PROGRAMACI CREATIVA Elprogramapresentaunaestructuratridimensionalons'interrelacionen:el currculum, les estratgies del professorati les capacitats a desenvolupar en lalumnat. Elprogramacont32fitxesdetreball,onesrecomanenlesactivitatscreatives prpiesperacadascundelsobjectius.Encadareacurricularhiha4fitxes,unapercada grupdedat(6,8,10,12),quecorresponenalsdistintsciclesdeducaciprimria,i secundria.Tambesproposen15estratgiesperautilitzarpelprofessoratcomla relaxaci,eljoc,eltreballenequip,l'humorilavisualitzacientrealtres.Lesactivitats proposadesestimulenles9capacitatscreatives,exposadesenelsobjectiusespecficsdel ModelIOE.Elprocedimentselsegent:elprofessoroprofessoraelegeixenunrea curriculariunaestratgiadensenyana,itractendedesenvoluparlescapacitatsindicades per formar a lalumne/a creatiu. En aques procs es produeix una interacci entre cognici iafecte. Es pretn que lalumne pense, senta i actue creativament. Les 15 estratgies proposades per elaborar una programaci daula creativa sn: 41DEBONO,E(1994):Elpensamientocreativo.Elpoderdelpensamientolateralparalacreacinde nuevas ideas. Ed.Paids Barcelona. Citat en Menchn, F.(1998): Descubrir...op.cit.cap.3. Tant Menchn com DeBonoconsiderenquetotprogramaquepretengaestimularlaintellignciadeuincorporarentreelsseus objectius lestimulaci multisensorial i la imaginaci. 64 Quadre 6: Estratgies utilitzades en lelaboraci duna programaci daula creativa, (confeccionat a partir del model IOE de Menchn)42. HumorEscriptura creativa JocLectura creativa RelaxaciParadoxes Treball en equipInterdisciplinarietat AnalogiesPreguntes provocatives Audici creativaTolerncia RecercaVisualitzaci Discrepncies No hem doblidar que sn estratgies, estils o formes densenyana, i no tcniques prpiesperdesenvoluparlacreativitat,comelbrainstorming,lasincticaoelchecklis, entre altres. I les capacitats presentades corresponen als objectius especficsdel programa deMenchn.Cadascundelsobjectiustimplciteldesenvolupamentdetrescapacitats diferents. Quadre 7: Relaci entre objectius i capacitats43

OBJECTIUSCAPACITATS Desenvolupar els sentitsObservaci Percepci Sensibilitat Iniciativa personalEspontanetat Curiositat Autonomia Desenvolupar la imaginaciFantasia Intuci Associaci 42 MENCHN, F.(1998): Descubrir....op.cit.p.109. 43 Ibidem, p.183. 65 No hem doblidar que actualment es formulen els objectius educatius de leducaci infantil,primriaisecundriaentermesdecapacitats.Lacapacitatselpodero potencialitat de la persona alhora dactuar.1.3. LESCOLA IOESTA. Pretncrearunsistemaperacobrirlesnecessitatsdelsxiquetsaltempsque desenvolupalesseuescapacitats,sentimentsiemocions.Elsprincipisfonamentals daquestaescola44sn:admetrelesideesdelsdemscomunquepermet ampliarorenovarelsnostrespuntsdevistaisercapadalliberarelspensaments, aprofundir en el subconscient i eliminar les barreres dels costums. Lescola ioesta es basa en els segents principis: Principidespontanetat:Lalumnehadexposarlliurementlessevesidees,opinionsi experincies. Aix crear enell confiana i seguretat en si mateix, i li permetr desarrelar una personalitat sana. Principidedialogicitat:Consisteixaestablirunacomunicaciinterpersonalatotsels nivells.La comunicaciha de realitzar-se en unambient dereciprocitat on satendra les relacionsinterpersonals,sinculcareltreballenequipiespremiarelsaberescoltar.En lescola creativa cada persona s capa de mantenir distints punts de vista i al mateix temps tractar les idees dels altres. Principidoriginalitat:Consisteixenacceptartoteslesideesperextravagantsque pareguen.Enlescolacreativadeuenrespectar-selesideesiiniciativesdelsdemsamb tolerncia i respecte. Principidecriticisme:Consisteixendubtardelaveracitatdelsmissatgesquerebem. Lescoladeudesenvoluparenlalumneunaactitudactivaicriticafrontalaprenentatgei 44 Ibdem.,. pp.180-