CChrister Markgraf, estudiant

Erasmus d’Administració i deDirecció d’Empreses, és un

alemany que es troba araentre nosaltres. Va veure des

de la zona oriental com queiael mur de Berlín. En un

primer moment va pensar aser periodista, però finalment

va poder més el seu interés perl’economia. Markgraf ens

explica tot això en l’última

412

5

6 7i

5 GG 1111astronomiaenètica

La arreteravirtualC

Jornades sobre els aspectes ètics ilegals de la biotecnologia

La Universitat participa en un projecte per acontrolar informàticament el trànsit a Europa

Nassos a

lPavelló

Colin D

avis

Prim

era

prom

oció

d’A

udio

vis

uals

OOppii nn

ii óó

Ángela Mutombo Lukalu, estudianta

‘’Una llum

d’esperança peral Congo

Francesc Pérez i Moragon, editor del’Institut de Filologia Valenciana

‘’9Presentat elManifest per ala dignificacióde la llengua

La llengua: momentsde racionalitat

contraportada

6 de juny del 1997 número 7

3

ofertes

beques

CINC BEQUES BANCAIXA-

EUROPA PER A ESTUDIANTS

DE TERCER CICLE

LES CONVOCA: Fundació Bancaixa.DIRIGIDES A: Estudiants de 3r cicle.OBJECTE: Realitzar una estada míni-ma de tres mesos en una universitato centre d’investigació d’un paísmembre de la Unió Europea.DOTACIO: 500.000 pessetes.TERMINI : 20 de juny.MES INFORMACIO: Fundació Ban -caixa. Pl. de Tetuan, 23. 46003València. Telf.: 387 58 64.

BEQUES ERASMUS-BANCAIXA

PER A ESTUDIANTS DE PRIMER I

DE SEGON CICLE

LES CONVOCA: Fundació Bancaixa. DIRIGIDES A: Estudiants de primer ide segon cicle de la Universitat deValència amb el primer curs aprovat.OBJECTE: 32 beques per a realitzarun període acadèmic en una univer-sitat estrangera d’un país membre dela Unió Europea.TERMINI: Fins al 20 de juny.MES INFORMACIO: Fundació Ban -caixa, plaça de Tetuan, 23. Telf.: 38758 64.

TERMINI DE SOL·LICITUDS: Fins al 10de juny del 1997 al Registre Generalde la Dona, carrer Nàquera, 19.INFORMACIO: DOGV 23 de maig 97.

BEQUES PER A

POSTGRADUATS EN

TREBALL SOCIAL

LES CONVOCA: Conselleria de BenestarSocial.DIRIGIDES A: Diplomats en TreballSocial.OBJECTE: 19 beques per a postgra-duats d’aquesta diplomatura: 7 aValència, 6 a Castelló i 6 a Alacant.DURACIO: Des de l’adjudicació fins al31 de desembre del 1997.DOTACIO: 125. 000 pessetes brutes almes.

AJUDES A PROJECTES DE

COOPERACIO I DE

SOLIDARITAT

LES CONVOCA: Vicerectorat d’Es -tudiants de la Universitat deValència.DIRIGIDES A: Grups, col·lectius iassociacions de la Universitat iOrganitzacions no Governamentalsper al Desenvolupament que treba-llen en l’àmbit universitari.OBJECTE: Ajudes a la cooperacióeducativa i cultural per al desenvo-lupament i d’intervenció social.TERMINI DE SOL·LICITUDS: 30 d’oc-tubre del 1997.MES INFORMACIO: Al Centred’Assessorament i de Dinamitzaciódels Estudiants (CADE). Campus deBlasco Ibáñez, telèfon: 386 47 71;Campus de Burjassot, telèfon: 38643 15; i Campus dels Tarongers,telèfon: 382 85 04.

AJUDES PER A L’ELABORACIO

DE BIBLIOGRAFIES

ESPECIALITZADES EN VALENCIA

LES CONVOCA: El Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València.DIRIGIDES A: L’autor, si és indivi-dual, o el director, si es tracta d’unequip de treball, ha de ser membredel Personal Docent i Investigador odel Personal d’Administració iServeis o bé estudiants de laUniversitat de València.OBJECTE: Ajudes a projectes debibliografia especialitzada referidaa una àrea de coneixement corres -ponent a alguna de les matèriesimpartides a la Universitat deValència que recullen les referèn-cies bibliogràfiques d’obres i de tre-balls publicats en català d’aquellcamp de coneixement que siga útilper a la docència universitària.TERMINI PER A LA PRESENTACIO DESOL·LICITUDS: Del 15 de maig al 15de desembre del 1997.DOTACIO: La dotació de l’ajuda ésde 100.000 PTA. Extra ordi nà ria -ment podrà ser superior. MES INFORMACIO: Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. C/ ArtsGràfiques, 13, 46010, València.Telèfon: 386 47 84.

BEQUES D’INVESTIGACIO DINS

DEL PLA D’ESTUDIS DEL

VALENCIA ACTUAL

LES CONVOCA: La Conselleria d’Edu -cació i de Ciència.DIRIGIDES A: Llicenciats o diplomatsuniversitaris que acrediten coneixe-ments suficients per a la investigacióde la llengua.DOTACIO: No serà superior al cost deltreball d’investigació .TERMINI DE SOL·LICITUD: 11 de junydel 1997.MES INFORMACIO: DOGV del 20 demaig del 1997.

cursosXVI CURSOS

D’ESTIU D’ESTUDIS

PIRINENCS

ORGANITZA: Universitat de Lleida.DIRIGIT A: Interessats en general.DATA I HORARI DE REALITZACIO: Hi hadiverses opcions a realitzar a la Seud’Urgell del 8 a l’11 de juliol.PREU: Es pot assistir a tots el cursosnomés pagant la matrícula bàsica de5.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Ajun -tament de la Seu d’Urgell, plaça delsOms, 1. Telèfon: (973) 35 00 10. Hiha possibilitat de beques: completa(allotjament i manutenció) i dematrícula.

CURSOS D’ESTIU

DE LA CATEDRA

RAMON LLULL

ORGANITZATS PER: La CàtedraRamon Llull, la Universitat deBarcelona, la Universitat de les IllesBalears i l’Estudi General Lul·lià.DIRIGIT A: Persones interessades engeneral.DATA DE REALITZACIO: Depenentdels cursos, entre el 7 i el 24 dejuliol a Palma de Mallorca.PREU: 17.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Se -cretaria dels Cursos d’Estiu, EstudiGeneral Lul·lià, Sant Roc, número4. 07001 Palma de Mallorca.Telèfon: (971) 71 19 88.OBSERVACIONS: Hi ha possibilitat debeques de matrícula i de matrículamés estada. Entre els títols dels cur-sos es troben: Dona i creació literà-ria, Violència i conflictivitat sociala la Mallorca moderna, Conceptesfonamentals de l’anàlisi matemàti-ca, La probabilitat i l’estadística,etc.Un altre curs organitzat per laCàtedra Ramon Llull tracta de lesalimentacions mediterrànies desd’una perspectiva històrica iantropo lògica.

CURS AVAN²AT

I SEMINARI SOBRE

ESCRIPTURA DE GUIO

ORGANITZAT PER: Universitat In ter -nacional Menéndez Pelayo (UIMP),Centre de Formació de GuionistesLuis García Berlanga.DIRIGIT A: Estudiants, guionistes iperiodistes.DATA: Del 14 al 25 de juliol (elcurs) i del 21 al 24 de juliol (el se -mi nari).PREU: 30.000 pessetes el curs completi 10.000 pessetes el seminari.INFORMACIO I INSCRIPCIO: UIMP,Palau de Pineda. Plaça del Carme,número 4, de València. El telèfon decontacte és el 386 98 02 o el mateixacabat en 04.

CURS DE FORMACIO EXTRACUR -

RICULAR SOBRE PATRIMONI

HISTORIC I EDUCACIO

ORGANITZAT PER: Servei de FormacióPermanent.DIRIGIT A: Alumnes i persones inte-ressades a conéixer el tractament delpatrimoni dins de l’actual sistemaeducatiu.PREU: 6.563 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIONS: Servei deFormació Permanent (Amadeu deSavoia, 14), telèfon: 362 00 61.

EXPERT EN GESTIO

MEDIAMBIENTAL

EN L’AMBIT DE L’EMPRESA

ORGANITZAT PER: UniversitatNacional d’Educació a Distància i laFundació Universitat-Empresa.PREINSCRIPCIO: De l’1 de maig al 15de juny.INFORMACIO: Seu de la Fundació,carrer de Serrano Jover, 5-6, 28015Madrid.

II CURS DE LA UIMP

D’ARQUEOLOGIA

EDETANA. LLIRIA 97

ORGANITZAT PER: UIMP, en col·labo-ració amb la Direcció General dePatrimoni Artístic de la GeneralitatValenciana, l’Ajuntament de Llíria i elCentral Hispano.DIRIGIT A: Estudiants universitaris ollicenciats.IMPARTIT PER: Pierre Guerin,arqueòleg de la Direcció General dePatrimoni Artístic, i Vicente EscribáTorres, arqueòleg municipal deLlíria (coordinadors).DATA, HORARI I LLOC DE REALITZACIO: Del 30 de juny al 29d’agost a la UIMP (Palau de Pineda.Plaça del Carme, 4, telèfons: 386 9802/04.PREU: 10.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Curs de140 hores amb 4 crèdits de lliure elec-ció per als estudiants de la Universitatde València. La UIMP hi estableix unsistema de beques. Podeu demanar-nemés informació en l’adreça i ell telè-fon esmentats.

Tam TamEstudiant pisos

ES BUSQUEN PERSONES PER A COMPAR-TIR PIS AL CARRER GAUDENCIATORRESEl pis està a la zona d’Hipercor iestà molt ben comunicat amb elcentre de la ciutat. El preu és de2.000 pessetes al dia. Podeu trucaral número 370 55 95 o bé al 340 2698 (al segon número des de les 15 ales 18 hores).

ES BUSCA UNA XICA PER A COM -PARTIR PIS AL CARRER DOCTORMODESTO COGOLLOSEstà totalment moblat i equipat.Podeu obtenir-ne més informaciótrucant al número 369 87 98.

ES BUSQUEN PERSONES PER A COMPAR-TIR PIS AL CARRER MOLINELLTé mobles nous, és molt assolellat ité frigorífic i rentadora. Truqueu per ainformar-vos-en millor al 362 77 15.

BUSQUE FAENA RELACIONADA AMBCOMUNICACIO AUDIOVISUALO com a col·laborador gràfic, redactor otambé relacionada amb les arts escèni-ques. Pregunteu per Juan Carlos alnúmero 355 04 08.

ES BUSCA UNA ESTUDIANTA ANGLESA OIRLANDESA PER A CONVIURE AMB UNAFAMILIA ELS MESOS DE JULIOL I D’AGOSTLa interessada tindria dret a unahabitació i a un bany individual sivolguera allotjar-se al xalet familiarubicat a Picassent, o bé passar-hi elsmatins i els mig dies. Telefoneu al(96) 126 16 39.

ES VENEN APUNTS I MATERIAL D’ESTUDILlibres tant del Pla Antic com delNou. D’Història de la Filosofia An tigai de l’Edat Mitjana, d’Es ta dística II,de Psico logia General II, de Psi -cologia Evo lutiva, d’Història de laPsi cologia, d’His tòria de la Fi losofiaModerna i Con temporània, i altresmatèries.

NECESSITE BICICLETA COM A MITJA DETRANSPORTPrestada, a canvi d’alguna cosa o depreu molt reduït. Podeu preguntar perJuan Carlos al telèfon de València(96) 355 04 08.

VENC CARAVANA LORD MUSTERLANDSIESTADe 6 o 5 places, en bon estat i a bonpreu: 800.000 pessetes. El telèfon decontacte és el (964) 67 13 36.

VENC MAQUINA D’ESCRIURE Pràcticament nova. Automàtica. De lamarca Philips. Preu a convenir. Si usinteressa podeu trucar al número (96)155 71 75.

PASSE TOTA CLASSE DE TEXTOS A ORDI-NADORPodeu trucar al 360 53 32 i preguntarper Paula. Preus econòmics.

2

3

informació

Amb el títol Els usos delconeixement se celebrarà en -guany la XVI edició de laUniversitat d’Estiu a Gandia. Totun seguit de conferències i detaules redones giraran al voltantd’aquesta temàtica elegida per laimportància de la formació i de lainformació en la societat actual.Així, s’hi reflexionarà sobre elsusos perversos del coneixement,les noves fronteres en l’econo-mia, l’aplicació del coneixementcientífic en la conservació de labiodiversitat, la salut pública enl’era de la mundialització o lainformació i les seues tecnologiesal món en la gàbia digital.

Enguany, a diferència de lesedicions anteriors, la Universitatd’Estiu de Gandia tindrà lloc del21 de juliol a l’1 d’agost del1997 al Palau dels Borja ubicatal centre de la ciutat.

Amb aquesta oferta de cursos,que es fa gràcies a la col·laboracióentre la Universitat d’Estiu, elCentral Hispano, l’Ajuntament de

Gandia i la Universitat de Va -lència, es pretén que els estudiants,llicenciats, alumnes del tercercicle o professors de tot el PaísValencià prenguen en contacteamb intel·lectuals de reconegutprestigi i professors especialitzatsen les matèries tractades.

La directora de la Universitatd’Estiu de Gandia, Isabel Morant,qualifica aquesta cita com a “espaiintel·lectual obert que trenca ambles aules habituals i permet conéi-xer de manera diferent”. El temad’enguany, Els usos del coneixe-ment, s’ha elegit per la seua actua-litat, per tal d’acostar el mónacadèmic al de les preocupacionsquotidianes. El període de matri-culació és del 4 de juny al 21 dejuliol i el preu és de 9.000 pessetesun curs, 16.000 dos cursos, 21.000tres i 24.000 pessetes quatre cur-sos. Els estudiants aturats i altrespersones sense treball poden optara les beques de matrícula que con-voca la Universitat de Gandia ambun 50% de descompte presentantla sol·licitud fins al pròxim 4 dejuliol.

La Universitat

d’Estiu de Gandia

es presenta

CRISTINA VALERO

La Direcció General deTrànsit i la Universitat deValència han signat aquestasetmana un conveni decol·laboració per a desenvo-lupar conjuntament diver-sos projectes d’optimitzaciói millora del trànsit en lescarreteres europees. L’ob -jectiu d’aquesta iniciativaés l’aplicació dels mésinnovadors coneixementsen informàtica i telecomu-nicacions per aconseguirque el sistema de transportviari siga cada vegada méseficient i segur.

Des del mateix cor de laUnió Europea, a Brussel·les,s’han plantejat els problemes,com més va més greus, que eltrànsit ocasiona en tots elsestats membres. A partir d’a-questa idea, s’ha proposat lapossibilitat d’utilitzar les no -ves tecnologies i d’aplicar latelemàtica a la vigilància, laregulació i el control del tràn-sit i de la seguretat viària,com també a la investigaciód’accidents, a la mobilitat devehicles, etc. En aquest sentit,l’Institut de Robòtica de laUniversitat ha vingut col· -laborant amb la DGT en unprojecte d’assessorament

telemàtic. Després de nom-brosos contactes amb païsosde la Unió Europea, la DGTha arribat a la conclusió queja és hora d’instal·lar-se en lacarretera virtual, més conegu-da com a TERN (TransEuropean Road Network).Aquest projecte permetràcontrolar informàticament lesprincipals autopistes i carre-teres europees. D’aquestamanera, podran actualitzar-seels pannells mòbils d’in -formació per a explicar alsconductors dades com ara lasaturació del trànsit, la limita-ció de velocitat i l’obligació orecomanació de rutes alterna-

tives. Tota aquesta informa-ció podrà intercanviar-seentre els països membres.

El conveni obrirà un marcde col·laboració entre la DGTi la Universitat de Valènciaper analitzar els aspectes de laseguretat viària des de dosplantejaments diferents: enprimer lloc, un punt de vistatelemàtic, que s’abordarà al’ISIC i, després, un altrepsico lògic, que es tractarà al’Institut de Trànsit i deSeguretat Viària (INTRAS).Com assenyala GregorioMartín, director de l’Institutde Robòtica, “la Universitatde València contribuirà al

projecte amb la dotació de lainfrastructura de l’Institut deRobòtica i la participaciód’un equip de professionalspreparats en informàtica i entelecomunicacions, entre elsquals cal destacar els docentsde l’especialitat d’EnginyeriaElectrònica”.

El conveni desenvoluparàla direcció tècnica de dos pro-jectes anomenats ECORTESi SERTIS, dins de l’àmbit dela TERN, i també aportaràuna certa representació tècni-ca de la DGT en els comitésque s’encarreguen de debatreqüestions viàries a la UE. Elpressupost se situarà sobre els90 milions de pessetes, dinsd’un pla plurianual.

El projecte tindrà quatrefases d’implantació: una pri-mera part d’investigació i dedesenvolupament, que seràcontinuada amb una altra deprototipació i amb una terce-ra d’instal·lació pilot. Fi nal -ment, si tot funciona òptima-ment, es conclourà amb unaetapa d’implementació. Aaquest efecte, i per tal degarantir la intercomunicacióentre la DGT i la Universitat,s’ha creat una Comissió deSeguiment.

La Universitat realitzaràper a la DGT l’estudi delsproblemes que afecten laseguretat viària, amb l’exe-cució dels esmentats projec-tes d’investigació i dedesenvolupament i amb elrecolzament tècnic per a laparticipació en altres pro-grames comuns i europeus.A més, cal destacar la for -mació de personal especia-litzat i la realització de cer-tificats i d’homologacionsd’instrumental.

Tot plegat, a través d’a-quest conveni la Universitataportarà els seus coneixe-ments en les noves tecnolo-gies de la informació aplica-des a les diferents xarxes decomunicació i de transport.

La carretera virtualConveni de colE laboració entre la DGT i la Universitat de València

Una sala de control del trànsit.

MARISOL HOYOS

4

opinió

El que inicialment es vaqualificar com un conflicteètnic entre tutsis i hutus,s’ha revelat com una lluitapel poder les ramificacionsde la qual s’han estés aZaire (avui rebatejat com aRepública del Con -go). Aquesta lluitaes va dirimir da vantdels ulls de lesinstàncies inter -nacionals que assis-tien, amb una passi-vitat escandalosa, al’espectacle pao rósque s’esdevenia a laregió dels Grans Llacs.

El litigi que es mantéentre els EUA i França pera fer-se amb el control d’a-questa regió centreafricanaha acabat inclinant-se afavor dels EUA. Ja que unavegada superada la guerrafreda i les anàlisis dictadesper l’anticomunisme, Was -hing ton, després de quasitres dècades, ha deixat d’a-preciar Mobutu Sese Seko iha vist l’oportunitat de con-figurar la zona donantsuport a règims afins alsseus interessos.

La caiguda de l’últimbaluard a Zaire ha suposatl’ocàs de la política africanade França, atés que fins auna data molt recent aquestpaís continuava apostantincontestablement perMobutu com l’única perso-nalitat capaç de garantir laintegritat territorial delCongo.

Avui els Estats Unitss’han perfilat com a potèn-cia mundial, Sud-àfricacom a potència regional;Uganda, Rwanda i Bu -rundi, com a peons locals,són els països que assumei-

xen la influència perdudaper França.

S’obri, doncs, una novaera postmobutista. Ara licorrespon a l’autoprocla-mat president de laRepública del Congo,

Laurent Désiré Kabila,guanyar la confiança delpoble congolés, demostrantque no serà un simple ava-tar del seu predecessor sinó

més aviat l’actor d’una rup-tura amb mètodes degovern i de gestió propisdel passat.

Tanmateix, a fi de pre-parar la transició i les con-següents eleccions demo -cràtiques, els primers pas-sos de Kabila en el seu aca-bat d’estrenar govern, detall “presidencialista”, po -sen en dubte la seua volun-tat d’esborrar totes les

empremtes de la dictadura idel partit únic: ha acaparatels ministeris clau, per atenir-los sota control; haexclós el líder de l’oposició,Etienne Tshisekedi, i tambéles altres forces polítiques.

Queden encaramolts caps per lli-gar, com ara sabervalorar el treballrealitzat per l’oposi-ció, que no sols vaminar les bases delmobutisme en el siintern, sinó que hafacilitat la victòria

militar dels rebels; demos-trar davant de l’opiniópública angolesa la seuaindependència en relacióamb els tutsis ba -nyamulenys i els seuspadrins ugandesos, burun-desos i rwandesos; instaurarun estat de dret on es res-pecten els drets humans;acabar amb la corrupció,reestructurant el sistemaeconòmic, l’educació, lasanitat… En altres paraules,regenerar el país, unificar irecompondre l’exèrcit inte-grat per un conglomeratmultiforme d’antics gen-darmes katanguenys, rebelsangolesos, tutsis rwandesosi zairesos, etc., més eldarrers en entrar-hi que hanestat els elements de l’anti-ga Divisió Presidencial deMobutu, com també l’exèr-cit regular de l’antic règim.

Aquest sens nombre depreguntes ens du a plante-jar-nos el problema se -güent: serà capaç Kabila dedur a bon port la transiciósense arribar a caure en elplaer de la dictadura? Eltemps ens ho dirà.

Una llumd’esperançaper al Congo

Per Ángela Mutombo LukaluEstudianta de cinqué de Dret a València

Serà capaç

Laurent Kabila de dur

a bon port la transició

política sense arribar a

caure en el plaer de la

dictadura?

De fa setmanes, in -for macions i comenta-ris sobre el valenciàocupen un espai consi-derable en els mitjansde comunicació.Dos fets hi tenenrelleu especial.D’una banda, lasentència del Tri -bunal Cons ti -tucional que re -co neix el dret dela Universitat deValència a utilit-zar la denomina-ció de “llenguacatalana”, juntamb la de “valencià” re -collida en l’Estatutd’Autonomia. D’unaaltra, moviments de laPresidència de la Ge -neralitat Valenciana –ésa dir, del PP–, encarapoc delimitats en l’a-bast i la profunditat,que semblen tendir a lacreació d’un organismeque siga una referèncianormativa equivalent ales d’altres comunitatsau tò nomes amb llen -gües distintes del cas -tellà. Són dades quepermeten una tímidaesperança sobre la reso-lució d’un llarg pletcarregat d’efectes nega-tius (el més letal: haverservit de causa o d’ex-cusa perquè l’ús socialde la llengua siga enca-ra testimonial i moltssectors socials n’hagenquedat al marge).

El nou panorama, talcom es presenta, tindriauna tramitació política iparlamentària. Fóra

molt perillós reduir-lo aaquests àmbits. Els ciu-tadans han d’intervenir-hi, des d’altres espais:el futur de la llengua

depén de decisionsgeneralitzades. Seria unerror cedir el dret a par-

lar només als qui re -peteixen fa vint anysquatre arguments dema -gògics, com ho seriaque els qui tenen eldeure d’escoltar nomésfessen cas dels seuscrits. I, sobretot, calalertar sobre les falsesvies d’eixida, gestoselectoralistes d’esterili-tat ga rantida.

Des de la responsa-bilitat científica i civil,la Universitat de Va -lència ha proclamat, totaquest temps, algunes

senzilles veritats,útils per al con-junt de la socie-tat valenciana.Qual sevol solu-ció que es vulgaemprendre had’es tar presididaper aquest espe-rit seré i cons-tructiu. En cascontrari, veuremcom augmenta

ca da dia més una ten -dència que acaba de serrecollida en l’informeanual preceptiu delSíndic de Greuges,segons el qual el procésde normalització lin -güística està ex pe ri -men tant una situaciód’estancament i, potser,de retrocés.

Una de les causesevidents d’aquesta si -tuació és la llarga i fati-gant campanya contrala unitat de la llenguacatalana, que sens dubteha dissuadit moltes per-sones i entitats d’usar elvalencià en qualsevolcircumstància, precisa-ment per por a ser vícti-mes de desqualifica-cions, d’insults o d’inti-midacions de totamena.

Una referència nor-mativa clara i indiscu-tida és premissa im -pres cindible per a larecuperació de l’idio-ma.

La llengua:moments deracionalitat

Per Francesc Pérez i MoragonEditor de l’Institut de Filologia Valenciana

Qualsevol solució

que es vulga

emprendre

sobre el valencià

ha d’estar

presidida

per un

esperit seré

i constructiu

LEVANTE

L’elecció del catedràticd’Economia de l’EmpresaJuan José Renau com a noudegà de la Facultat deCiències Econòmiques iEmpresarials ha de serinterpretada com la garan-tia d’una política de con-sens i com un valuós reforçper a la reforma que estàdesenvolupant l’equip rec-toral de Pedro Ruiz. (...)

Renau apareix com uncandidat de consens queaglutina les diverses opcionsque en aquests momentsconviuen en una de les facul-tats més importants, per laseua magnitud i per la seuainfluència, en el conjunt de laUniversitat de València.

El programa de governde Renau ha estat elaborat apartir d’una coincidènciabàsica amb l’estratègia de

reforma que l’equip recto-ral ve desenvolupant, i aixòés una cosa que pot resultarcrucial de cara a les ja prò-ximes convocatòries per ala renovació del Claustre ide l’equip de govern.

En aquest sentit, Renaués partidari que es con servela identitat de centre com alloc d’organització delsestudis, encara que matisala idea que cada titulaciósupose una nova facultatpels inconvenients, organit-zatius i de representació,que això comporta.

Igualment, també éssignificatiu que un capítolimportant del programa delnou equip estiga dedicat,des del principi, a l’adequa-ció de les instal·lacions dela facultat en el nou cam-pus. Com assenyala elmateix Renau, “per qües-tions estètiques i funcio-nals”, és una tasca priorità-ria aconseguir posar-les a

l’altura de lesnecessitats delsusuaris.

4/5/1997

LAS PROVINCIAS

Amb data del 3de juny, elT r i b u n a lConstitucional hafet públic queTomás Vives s’haabstingut en el casde la sentènciasobre el català.Tanmateix, quanes va fer pública lasentència no esdeia res sobre això. S’hiadvertia que hi havia un votparticular de Gabaldón con-tra l’acord de la sala, peròno s’hi deia ni paraula deltema de Vives. Han tardat nimés ni menys que 43 dies aaclarir la situació.

Es va abstenir en el seumoment o ho ha fet a poste-

riori per la possible recusa-ció com sembla deduir-sede la comunicació delCons titucional?

Ens reserva algunanova sorpresa la maleïdasentència? Tota ella, desdel seu mateix contingut,ha estat una pura sor -presa.

Van sorprendre les partsperquè no se’ls va comuni-car que la sala s’anava a re -unir a dictar sentència i, enconseqüència, no hi pogue-ren presentar al·legacions.

Van sorprendre tothomquan, després de la votacióde la sentència, però encarano signada, aquesta es va

filtrar als mitjans de comu-nicació. I han tornat a sor -prendre ara amb l’anuncide l’abstenció de Vives.

La sorpresa realmentagradable seria que fóradeclarada nul·la per tot elque ha passat. I no és gensimpossible, això.

4/5/1997

Recullde premsa

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso.Director: Francesc Bayarri. Redacció: Ester Pinter (cap de

redacció), Ferranda Martí, Olga Dénia, Alfons Cervera iManuel Peris. Fotografia: Miguel Lorenzo. Disseny: VirgíniaContreras. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós.Assessorament lingüístic: Agustí Peiró. Administració iServeis: Eulogio Hernández, Juan Jordán i Vicent Martínez.

Redacció: Gabinet de Premsa (C/ de l’Antiga Senda de Senent,11, planta 4, 46023). Telèfon: 386 41 13. Fax: 386 41 14.

Correu electrònic: Premsa@uv.es. Publicitat: PB&A (avinguda del Port, 81-2,46021. Telèfon: 393 44 65). Impressió i distribució: Gràfiques Papallona(avinguda Baró de Càrcer, 48-9-B, València).Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Lluís Barona, Josep Maria Jordan Galduf, Asunción Dobón,Francesc Bayarri i Manuel Peris. Depòsit legal: V-1.612-1997.

NOU DISE disposa d’una secció de Bústia Oberta. Podeu enviar les vostres cartes al Gabinet de Premsa de la

Universitat de València (Antiga Senda de Senent, 11 - València 46023). Les cartes no han de superar les vint

línies de seixanta caràcters cadascuna. També podeu enviar-les per correu electrònic a Premsa@uv.es

ofertes

beques

CINC BEQUES BANCAIXA-

EUROPA PER A ESTUDIANTS

DE TERCER CICLE

LES CONVOCA: Fundació Bancaixa.DIRIGIDES A: Estudiants de 3r cicle.OBJECTE: Realitzar una estada míni-ma de tres mesos en una universitato centre d’investigació d’un paísmembre de la Unió Europea.DOTACIO: 500.000 pessetes.TERMINI : 20 de juny.MES INFORMACIO: Fundació Ban -caixa. Pl. de Tetuan, 23. 46003València. Telf.: 387 58 64.

BEQUES ERASMUS-BANCAIXA

PER A ESTUDIANTS DE PRIMER I

DE SEGON CICLE

LES CONVOCA: Fundació Bancaixa. DIRIGIDES A: Estudiants de primer ide segon cicle de la Universitat deValència amb el primer curs aprovat.OBJECTE: 32 beques per a realitzarun període acadèmic en una univer-sitat estrangera d’un país membre dela Unió Europea.TERMINI: Fins al 20 de juny.MES INFORMACIO: Fundació Ban -caixa, plaça de Tetuan, 23. Telf.: 38758 64.

TERMINI DE SOL·LICITUDS: Fins al 10de juny del 1997 al Registre Generalde la Dona, carrer Nàquera, 19.INFORMACIO: DOGV 23 de maig 97.

BEQUES PER A

POSTGRADUATS EN

TREBALL SOCIAL

LES CONVOCA: Conselleria de BenestarSocial.DIRIGIDES A: Diplomats en TreballSocial.OBJECTE: 19 beques per a postgra-duats d’aquesta diplomatura: 7 aValència, 6 a Castelló i 6 a Alacant.DURACIO: Des de l’adjudicació fins al31 de desembre del 1997.DOTACIO: 125. 000 pessetes brutes almes.

AJUDES A PROJECTES DE

COOPERACIO I DE

SOLIDARITAT

LES CONVOCA: Vicerectorat d’Es -tudiants de la Universitat deValència.DIRIGIDES A: Grups, col·lectius iassociacions de la Universitat iOrganitzacions no Governamentalsper al Desenvolupament que treba-llen en l’àmbit universitari.OBJECTE: Ajudes a la cooperacióeducativa i cultural per al desenvo-lupament i d’intervenció social.TERMINI DE SOL·LICITUDS: 30 d’oc-tubre del 1997.MES INFORMACIO: Al Centred’Assessorament i de Dinamitzaciódels Estudiants (CADE). Campus deBlasco Ibáñez, telèfon: 386 47 71;Campus de Burjassot, telèfon: 38643 15; i Campus dels Tarongers,telèfon: 382 85 04.

AJUDES PER A L’ELABORACIO

DE BIBLIOGRAFIES

ESPECIALITZADES EN VALENCIA

LES CONVOCA: El Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València.DIRIGIDES A: L’autor, si és indivi-dual, o el director, si es tracta d’unequip de treball, ha de ser membredel Personal Docent i Investigador odel Personal d’Administració iServeis o bé estudiants de laUniversitat de València.OBJECTE: Ajudes a projectes debibliografia especialitzada referidaa una àrea de coneixement corres -ponent a alguna de les matèriesimpartides a la Universitat deValència que recullen les referèn-cies bibliogràfiques d’obres i de tre-balls publicats en català d’aquellcamp de coneixement que siga útilper a la docència universitària.TERMINI PER A LA PRESENTACIO DESOL·LICITUDS: Del 15 de maig al 15de desembre del 1997.DOTACIO: La dotació de l’ajuda ésde 100.000 PTA. Extra ordi nà ria -ment podrà ser superior. MES INFORMACIO: Servei deNormalització Lingüística de laUniversitat de València. C/ ArtsGràfiques, 13, 46010, València.Telèfon: 386 47 84.

BEQUES D’INVESTIGACIO DINS

DEL PLA D’ESTUDIS DEL

VALENCIA ACTUAL

LES CONVOCA: La Conselleria d’Edu -cació i de Ciència.DIRIGIDES A: Llicenciats o diplomatsuniversitaris que acrediten coneixe-ments suficients per a la investigacióde la llengua.DOTACIO: No serà superior al cost deltreball d’investigació .TERMINI DE SOL·LICITUD: 11 de junydel 1997.MES INFORMACIO: DOGV del 20 demaig del 1997.

cursosXVI CURSOS

D’ESTIU D’ESTUDIS

PIRINENCS

ORGANITZA: Universitat de Lleida.DIRIGIT A: Interessats en general.DATA I HORARI DE REALITZACIO: Hi hadiverses opcions a realitzar a la Seud’Urgell del 8 a l’11 de juliol.PREU: Es pot assistir a tots el cursosnomés pagant la matrícula bàsica de5.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Ajun -tament de la Seu d’Urgell, plaça delsOms, 1. Telèfon: (973) 35 00 10. Hiha possibilitat de beques: completa(allotjament i manutenció) i dematrícula.

CURSOS D’ESTIU

DE LA CATEDRA

RAMON LLULL

ORGANITZATS PER: La CàtedraRamon Llull, la Universitat deBarcelona, la Universitat de les IllesBalears i l’Estudi General Lul·lià.DIRIGIT A: Persones interessades engeneral.DATA DE REALITZACIO: Depenentdels cursos, entre el 7 i el 24 dejuliol a Palma de Mallorca.PREU: 17.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Se -cretaria dels Cursos d’Estiu, EstudiGeneral Lul·lià, Sant Roc, número4. 07001 Palma de Mallorca.Telèfon: (971) 71 19 88.OBSERVACIONS: Hi ha possibilitat debeques de matrícula i de matrículamés estada. Entre els títols dels cur-sos es troben: Dona i creació literà-ria, Violència i conflictivitat sociala la Mallorca moderna, Conceptesfonamentals de l’anàlisi matemàti-ca, La probabilitat i l’estadística,etc.Un altre curs organitzat per laCàtedra Ramon Llull tracta de lesalimentacions mediterrànies desd’una perspectiva històrica iantropo lògica.

CURS AVAN²AT

I SEMINARI SOBRE

ESCRIPTURA DE GUIO

ORGANITZAT PER: Universitat In ter -nacional Menéndez Pelayo (UIMP),Centre de Formació de GuionistesLuis García Berlanga.DIRIGIT A: Estudiants, guionistes iperiodistes.DATA: Del 14 al 25 de juliol (elcurs) i del 21 al 24 de juliol (el se -mi nari).PREU: 30.000 pessetes el curs completi 10.000 pessetes el seminari.INFORMACIO I INSCRIPCIO: UIMP,Palau de Pineda. Plaça del Carme,número 4, de València. El telèfon decontacte és el 386 98 02 o el mateixacabat en 04.

CURS DE FORMACIO EXTRACUR -

RICULAR SOBRE PATRIMONI

HISTORIC I EDUCACIO

ORGANITZAT PER: Servei de FormacióPermanent.DIRIGIT A: Alumnes i persones inte-ressades a conéixer el tractament delpatrimoni dins de l’actual sistemaeducatiu.PREU: 6.563 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIONS: Servei deFormació Permanent (Amadeu deSavoia, 14), telèfon: 362 00 61.

EXPERT EN GESTIO

MEDIAMBIENTAL

EN L’AMBIT DE L’EMPRESA

ORGANITZAT PER: UniversitatNacional d’Educació a Distància i laFundació Universitat-Empresa.PREINSCRIPCIO: De l’1 de maig al 15de juny.INFORMACIO: Seu de la Fundació,carrer de Serrano Jover, 5-6, 28015Madrid.

II CURS DE LA UIMP

D’ARQUEOLOGIA

EDETANA. LLIRIA 97

ORGANITZAT PER: UIMP, en col·labo-ració amb la Direcció General dePatrimoni Artístic de la GeneralitatValenciana, l’Ajuntament de Llíria i elCentral Hispano.DIRIGIT A: Estudiants universitaris ollicenciats.IMPARTIT PER: Pierre Guerin,arqueòleg de la Direcció General dePatrimoni Artístic, i Vicente EscribáTorres, arqueòleg municipal deLlíria (coordinadors).DATA, HORARI I LLOC DE REALITZACIO: Del 30 de juny al 29d’agost a la UIMP (Palau de Pineda.Plaça del Carme, 4, telèfons: 386 9802/04.PREU: 10.000 pessetes.INFORMACIO I INSCRIPCIO: Curs de140 hores amb 4 crèdits de lliure elec-ció per als estudiants de la Universitatde València. La UIMP hi estableix unsistema de beques. Podeu demanar-nemés informació en l’adreça i ell telè-fon esmentats.

Tam TamEstudiant pisos

ES BUSQUEN PERSONES PER A COMPAR-TIR PIS AL CARRER GAUDENCIATORRESEl pis està a la zona d’Hipercor iestà molt ben comunicat amb elcentre de la ciutat. El preu és de2.000 pessetes al dia. Podeu trucaral número 370 55 95 o bé al 340 2698 (al segon número des de les 15 ales 18 hores).

ES BUSCA UNA XICA PER A COM -PARTIR PIS AL CARRER DOCTORMODESTO COGOLLOSEstà totalment moblat i equipat.Podeu obtenir-ne més informaciótrucant al número 369 87 98.

ES BUSQUEN PERSONES PER A COMPAR-TIR PIS AL CARRER MOLINELLTé mobles nous, és molt assolellat ité frigorífic i rentadora. Truqueu per ainformar-vos-en millor al 362 77 15.

BUSQUE FAENA RELACIONADA AMBCOMUNICACIO AUDIOVISUALO com a col·laborador gràfic, redactor otambé relacionada amb les arts escèni-ques. Pregunteu per Juan Carlos alnúmero 355 04 08.

ES BUSCA UNA ESTUDIANTA ANGLESA OIRLANDESA PER A CONVIURE AMB UNAFAMILIA ELS MESOS DE JULIOL I D’AGOSTLa interessada tindria dret a unahabitació i a un bany individual sivolguera allotjar-se al xalet familiarubicat a Picassent, o bé passar-hi elsmatins i els mig dies. Telefoneu al(96) 126 16 39.

ES VENEN APUNTS I MATERIAL D’ESTUDILlibres tant del Pla Antic com delNou. D’Història de la Filosofia An tigai de l’Edat Mitjana, d’Es ta dística II,de Psico logia General II, de Psi -cologia Evo lutiva, d’Història de laPsi cologia, d’His tòria de la Fi losofiaModerna i Con temporània, i altresmatèries.

NECESSITE BICICLETA COM A MITJA DETRANSPORTPrestada, a canvi d’alguna cosa o depreu molt reduït. Podeu preguntar perJuan Carlos al telèfon de València(96) 355 04 08.

VENC CARAVANA LORD MUSTERLANDSIESTADe 6 o 5 places, en bon estat i a bonpreu: 800.000 pessetes. El telèfon decontacte és el (964) 67 13 36.

VENC MAQUINA D’ESCRIURE Pràcticament nova. Automàtica. De lamarca Philips. Preu a convenir. Si usinteressa podeu trucar al número (96)155 71 75.

PASSE TOTA CLASSE DE TEXTOS A ORDI-NADORPodeu trucar al 360 53 32 i preguntarper Paula. Preus econòmics.

2

entrevista

6

Com a bon historiador britànic, partici-pa d’una visió dinàmica i intervencio-nista del seu treball, que voldria que

servira per a canviar algunes coses que no li agradenmassa. Són temps difícils, com ell mateix reconeix. Béque se n’alegra, com la majoria de britànics, de la victò-ria laborista de les últimes eleccions, reconeix que s’hapagat un alt preu, "l’assumpció laborista de certs princi-pis conservadors, és a dir el reconeixement implícit de laimpossibilitat de canviar les coses". Potser això expliqueque, tot i la victòria de Tony Blair, la senyora Tatcheradorne el seu ferruginós rostre amb un somrís un puntmés que saludable. Complaent.

Tony Blair acaba de guanyar les eleccions a la GranBretanya. Tony Blair ha acabat, així, amb divuit anys degovern conservador en un país que, malgré lui, continuaéssent una peça fonamental de la construcció europea i,en general, del joc d’escacs de la política internacional,de l’economia -món, d’aquest (tan vell) Nou OrdeMundial… El professor J. Colin Davis no dissimula gensla seua alegria. Ni s’esforça per fer-ho tampoc. "De totesmaneres -adverteix- el triomf electoral del laborisme s’haaconseguit a força d’introduir elements de la políticaconservadora en el programa electoral del labour. Del"new" labour. "Això resulta especialment significatiu,per a mi almenys, perquè palesa un cert desencantament,el reconeixement implícit de la impossibilitat de canviarles coses. I aquest és un aspecte sobre el que hauriem dereflexionar detingudament, abans de felicitar-nos per lavictòria".

Li faig notar que el cas espanyol és perillosamentsemblant: l’arribada del PSOE al poder es va aconse-guir després que Felipe González imposara -amb laseua dimissió- l’apostasia marxista, l’abandonamentde la doctrina com a font de referència política delpartit. "És una de les raons per les quals m’interes-sa especialment la política espanyola. Crec, certa-ment, que els casos de Felipe González i TonyBlair són, salvades totes les distàncies que calga,perfectament superposables. Paral·lels, valdria adir. Clar que la situació precedent era ben distin-ta, amb la dictadura franquista encara moribundaen el cas espanyol. Però fins i tot ahí hi ha unparangó possible: al cap i a la fi, el predominitorie en la Gran Bretanya ha estat abassegadordurant aquests últims anys".

PRAGMATICA DE LA HISTORIAL’atenta preocupació per la situació política

actual no és, en el cas de Davis, simple aditamentestètic. Ben al contrari, no és sinó una derivadade la seua activitat professional -humana i huma-nista- com a historiador. Perquè, per a Colin "elshistoriadors no han de perdre de vista que ésmirant al passat que només es pot entendre elpresent", encara que això puga provocar tambécerts desenfocaments analítics. Precisament, unade les atencions historiogràfiques preferents d’a-quest professor i Pro-Vice-Chancellor (i.e. vice-rector) de la Universitat d’East Anglia és la dedesfer el mite historiogràfic que entén que l’evo-

lució política de la Gran Bretanya cap a formes democrà-tiques es va produir paulatinament i pausada, sense granstraumatismes socials, atés el format polític precedent, sino "democràtic" en el sentit que hui dia donem al terme,sí almenys "proto"-democràtic. És a dir que Colin Davises proposa de carre-gar-se un dels llocscomuns méspoderosos de lahistoriografia -i fins i tot dela politologiamés elemen-tal, la de ter-túlia de café-que presenta-va la GranB r e t a n y acom un delspaïsos on lesf o r m e sdemocràtiquesa l l a r a r e nb e n

prompte, tot just finalitzavael feudalisme. Tampoc enshauria d’estranyar massa:aquesta és una de les pandè-mies més característiques de

certa historiografia. Acítambé en tenim que hanvolgut veure Jaume I comun rei "democràtic", queens havia dotat d’uns Furs"democràtics" i que haviadeixat romandre elsmusulmans, en un gestpolític tan "democràtic"…

El que passa és que,segons el professor ColinDavis, l’historiador ha deconstruir-se un llenguatgepropi per a encarar-se ambl’estudi del passat, sí,"però no per això ha depassar per damunt del llen-guatge que era privatiu del’època que estudia". Noresultarà massa estranyaaquesta forma de presentarles coses si recordem queColin utilitza abundant-ment un concepte més queparadigmàtic de la filoso-fia (analítica) anglesa: elde llenguatge, entés com acosmovisió del món, comuna forma concreta icaracterística d’enfrontar-se’l. "Els límits del meullenguatge són els límitsdel meu món" deiaWittgenstein. I en la cons-trucció d’aquest llenguat-ge, l’historiador no ha dedesestimar res: l’utillatgede l’economista, la miradasociològica, el substratantropològic… ni la teoriamarxista. "L’historiador hade ser, per damunt de tot,pragmàtic" conclou ColinDavis tot utilitzant tambéun concepte ben britànic."I pragmàtic vol dir -conti-nua- que ha de servir-se detot allò que li puga serd’alguna utilitat en l’anàli-si del passat, que és tantcom dir en la comprensió del present". Que és tant comdir, també, en la possibilitat de canviar el present.

Perquè Colin Davis és, per damunt d’altres consi-deracions, un representant arquetípic de tota una tradi-ció cultural ben característica: la britànica. No nomésperquè els seus plantejaments se’n facen ressò, de con-ceptes i de la manera de procedir de la filosofia analíti-ca de la pérfida Albión, sinó també perquè comparteixamb una generació d’historiadors -egrègia ja- un inte-rés comú pels aspectes socials de la història i per la pos-sibilitat de canviar les coses que se’n segueix.Juntament amb E.P. Thompson, amb Eric Hobsbawn iamb tants d’altres, el treball de Colin Davis acusa rebutde la tradició marxista, ni que només siga com a teló defons de les seues reflexions i de les seues "actuacions".I això es nota -i molt- quan es tracten temes d’actuali-tat política i social, que són tant del seu gust.

EUROPA, EUROPAÉs aquesta, també, una tradició que ha tingut una

més que notable influència en la cultura europea, si béhi ha excepcions no per esperables menys dramàtiques:un filòsof de socarrel tan indiscutiblement marxistacom Louis Althusser no s’amagava de reconéixer -idenunciar- a les seues memòries que no va descobrir lafilosofia analítica sinó a títol personal i un bon tempsdesprés d’haver escrit alguna de les seues obres méssignificatives . No només això. Althusser blasmava que"no tinguera [aquesta tradició filosòfica] cap ni unressò en l’Acadèmia francesa". La qual cosa exemplifi-ca perfectament les dificultats implícites i heretadesd’articular una Europa unida que incloga paritàriamentanglesos, francesos i alemanys, per parlar dels vèrtexsde majors pes del triangle europeu. Si demanar-li perles últimes eleccions britàniques era quasi una obliga-ció, no preguntar-li a un historiador com ell per lesraons de la "particular" relació britànica amb Europahagués sigut imperdonable. O, més ben dit, demanar-liper les raons "històriques" que puguen ajudar a expli-car aquesta situació.

I el diagnòstic de Davis toca tres aspectes, diferentsperò complementaris, que no s’està de comparar ambunes institucions representatives fortament arrelades al

avis

Colin

D “H

em

perdut l’interés

per canviar les coses”

Com a bon britànic, ColinDavis defensa que l’histo-

riador ha de ser, sobre-tot, pragmàtic i aprofitartot allò que li puga servir

per entendre el passat iexplicar-se el present, l’al-tra de les funcions socials

de la història. És profes-sor i vicerector de la

Universitat d’East Anglia,a Norwich, i en funció d’a-quest binomi ha visitat la

Universitat de València:per a conferenciar i per

ultimar un seguit de pro-jectes de colE laboració

entre ambdues universi-tats

Marc B

orras

historiadorbritànic

llarg de la història en la mentalitat britànica. És com si ales Corts d’Aragó, que eren ben poderoses, els hagueresdemanat en l’edat mitjana que se supeditaren a les direc-trius imposades pel rei francés, posem per cas. ElParlament o la Càmera dels Lords, tan inveterades elles,troben certes dificultats de convivència amb el Parlamentd’Estrasburg". En segon lloc, Colin situa un element cer-tament curiós: "el fet que, tant Espanya com la GranBretanya hagen tingut un Imperi que, després, han per-dut. Les especials característiques que la relació ambaquestes ex-colònies revesteix en la política britànica, laimportància que hi té la Commonwelth en l’agenda de lapolítica exterior anglesa fa que el front europeu siga, encert sentit, secundari". I last but not least, hi ha la parti-cular idiosincràcia de la revolució (burgesa, industrial…)anglesa: "¿quina revolució d’aquestes característiques hiha hagut, per exemple, a l’estat espanyol?" torna la pre-gunta Colin Davis. Que li és retornada, òbviament, ambun silenci atorgador. "No és que siga anti-europeista, perdescomptat, però cal tenir en compte aquestes coses…",s’explica.

BRITANIQUES VAQUES LOQUESPerò la visita del professor Colin Davis a la

Universitat de València no ha tingut únicament un caràc-ter acadèmic i intel.lectual (participarà en un curs de doc-torat). També hi ha la burocràcia que comporta el seucàrrec de vice-rector. A hores d’ara la Universitat deValència i la d’East Anglia es troben ultimant un conve-ni de col.laboració que permeta d’engegar una sub-lli-cenciatura d’història d’Espanya en aquella universitat.Curiosament, si més no, els destinataris de la susdita lli-cenciatura no són només els estudiants anglesos, sinótambé i especialment els americans: "hi ha un gran inte-rés per part dels estudiants americans que ens visiten enrebre una formació complementària en aquest sentit; unaformació que bascule entre la tradició britànica, que elsés més pròxima -òbviament- i l’espanyola, per la qualdemostren un inopinat interés". Sorpresa, Sor pre sa.

Però del que ColinDavis es mostra especial-ment orgullós és del’Institut d’estudis me -diam bientals de la seuauniversitat: "sobretot perla seua interdisciplinarie-tat. Hi ha biòlegs, quí-mics, físics però tambéeconomistes, especialis-tes en dret, etcètera, laqual cosa li confereixuna potencialitat extraor-dinària i una capacitat derefinament analític espe-cialment adequada perabordar un problema, eldel medi ambient, queimplica molts factors quevan des dels puramentcientífics als méssocials". És a dir, que elsestudis mediambientalsafecten a edafòlegs tantcom als llauradors, en laconsciència ecològicadels quals no basta ambeixugar els prejudicis econòmics que li puga comportaruna declaració de Parc Natural a frec de la pell dels seuscamps. A la marjal d’Oliva-Pego em remet. Llàstima queColin Davis no conega el cas: "és un dels aspectes mésimportants del programa de Tony Blair". Ací, simple-ment, és un maldecap, senyor Colin.

Una altra de les coses que enorgulleixen ColinDavis és l’activitat que desenvolupa la seua Universitaten el Tercer Món, especialment -com no- en països comla Índia, el Pakistan… (i és que això de l’imperi perdutno només condiciona l’activitat del Foreign Office,òbviament). "Pense que els europeus tenim un paper

important en el desenvolupament delTercer Món i, en aquest sentit, la nos-tra universitat o la vostra [el PatronatSud-Nord] no només li cal, sinó que tél’obligació de fer el que puga", acabadient mentre, a rengló seguit, posa ielogia l’exemple de professorPatarroyo, qui ha cedit la patent de lavacuna contra la malària a laOrganització Mundial de la Salut iamb qui Colin Davis ha coinciditaquests dies en València, gràcies alHonoris Causa que ha atorgat laUniversitat de València a l’investiga-dor colombià.

No tot ho tenen els britànics, tan-mateix. Alguna cosa hauríem de ferbé: no s’està d’alabar a continuacióels estudis en Tecnologia d’Alimentsde la Universitat de València: "és unequip interdisciplinar molt actiu imolt potent. També he vingut a pren-dre’n nota. A més, aquesta és unaqüestió que els britànics tenim unamica pendent, tant a nivell de lainvestigació com de la legislació.Supose que coneixeràs el cas de la

BSE…". De què? "De la carn en mal estat, dels pro-blemes que hem tingut…". Ah, sí, les vaques loques!"Les què?" demana Colin. No, no res… sí, coneguemsobradament el cas: ha tingut una cobertura mediàticacertament important. "El problema en la Gran Bretanyaés important… sembla ser que és una altra de les prio-ritats del nou govern del nou laborisme", ironitza ColinDavis. No és estrany tampoc, atenent la barbàrie gas-tronòmica que senyoreja el Regne Unit i les bondatsque ara tots, metges i especialistes en nutrició, li des-cobreixen a la cuina medite rrà nia…"Excel.lent, percert", puntualitza Davis.

entrevista

7

Peu de foto xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.

Peu de foto.

8

informació

Entre els dies 12 i 15 d’a-quest mes de juny se celebraràal Jardí Botànic de la Uni -versitat de València la V Ex -posició de Plantes Sucu lentes,organitzada per l’As sociaciód’Amics dels Cactus i d’altresSuculentes.

En aquesta ocasió s’ha vol-gut fer una exposició mono -gràfica que reculla la diversitatde formes i de colors d’un solgènere de cactàcies: el gènereMammillaria.

El gènere Mammillaria ésun dels més extensos dels cac-tus, originari de l’AmèricaCentral i localitzat des del sud-oest dels Estats Units fins aColòmbia i Veneçuela, tot i quela majoria d’espècies són exclu-sivament mexicanes.

Les plantes d’aquest gèneresón de port menut, moltes d’e-lles globoses, d’altres cespito-ses amb tanys cilíndrics més omenys grimpadors.

En general, les espines d’a-questes plantes no són pun-xants, són poc rígides i sovintapareixen corbades.

Exposicióde PlantesSuculentesal JardíBotànic

REDACCIO

Uns cinc mil documentsque no es poden adquirir perles vies habituals, 700 mono-grafies especialitzades, 130pu blicacions periòdiques, he -meroteca i repertoris legisla-tius sobre cooperació estatal,autonòmica i comunitària,són alguns dels fons informa-titzats que el Centre d’In -formació i de DocumentacióEspecialitzat en CooperacióIn ternacional per al Des en -volupament (CEDOC) ofe-reix a qualsevol usuari.A quest centre depén del’Asso ciació Atelier, unaONGD que està ubicada alcarrer de la Nau número 7.

També realitza altres ser-veis, com ara bases de dadessobre cursos i recursos, direc-toris de centres i d’associa-cions, beques i ajudes, entrealtres. L’horari d’atenció ésde 9 a 13 hores. A travésd’Internet s’hi pot accedir totobrint la pàgina anomenadah t t p : / / w. w. w. x a r x a n e t a .org/atelier.

Informacióprivilegiadaper alscooperadorsinternacionals

REDACCIO

Cobrir la mancança de mate-rial pedagògic sobre l’entorn delsvalencians ha estat l’objectiu delprimer Atles Escolar del PaísValencià que ha editat la Uni -versitat de València dins de lacol·lecció Edu cació Materials 19.Serres i valls, rius, clima, sòls,vegetació i cultius són alguns delsas pectes recollits en una obra queha nascut a la Facultat de Geo -grafia i d’Història.

Però la idea que ara s’ha plas-mat en aquest atles escolar ve delluny. SegonsVicent M. Ros se -lló, director del tre-ball junt ambVicent Gozálvez,la intenció era feruna obra més ex -tensa amb un con-tingut històric amés del geogràfic.“No obstant això,vam trobar que lane ces sitat més granera incidir en el món de l’ensenya-ment de les primeres etapes, inclo-ent-hi el batxillerat”. De fet, no hihavia cap material “excepte el dedues editorials que ho fan en cas-tellà”, afirma Rosselló.

En prendre la decisió, fa aracinc anys, es posaren a treballar enles diverses seccions que tractal’At les. A més dels dos directors-coordinadors, sis geògrafs i unbotànic de les universitats deValència i d’Alacant formaren l’e-

quip que inicià les tasques d’inves-tigació. “Es tractava –assenyalaRosselló– d’un treball de base, jaque en molts casos no hi havia resfet, s’havia de començar de zero.En aquest sentit, la tasca esti guépatrocinada per la Ins titució Va -len cia na d’Estudis i Investigació”.

A més de mapes parcials quereflecteixen des de les carreteresmés actualitzades fins als pics o lesserres valencianes, s’hi inclou unmapa geològic sobre els períodesals quals és deguda la formació decadascuna de les zones del PaísValencià (quaternari, per exemple,

correspon a les ciu-tats de València, deCastelló de la Planai d’Ala cant). As -pectes com ara leszones de marjal, oallí on hi ha en -cavallades o fractu-res, estan en el mapade geomorfologia.

Sobre el clima,hi ha mapes on esdistingeixen les

dife rències de temperatura i deprecipitacions entre pobles allu -nyats per pocs quilòmetres.

“És ja tradició en els atles quela part climàtica reba més atencióque altres. Però s’ha tractat d’equi-librar la part física amb la humanai per això s’hi inclouen aspectescom ara l’evolució, la densitat il’es tructura demo gràfiques”,apun ta Rosselló. Així, s’hi potobservar com ha canviat la dis -tribució de la població valenciana,

com ha anat traslladant-se a lesgrans ciutats i als seus voltants. Ésaquest el mapa de xarxes urbaneson també s’informa sobre les rela-cions que hi ha entre les ciutatsamb més de 10.000 habitants.

Potser crida l’atenció el fet queno hi ha cap mapa comarcal delPaís Valencià, sobretot quan sí ques’hi tracten aspectes com ara ladistribució de les llengües, delsdialectes i subdialectes al PaísValencià. Cal dir que la fidelitat ala toponímia haestat una de lespreocupacionsa l’hora de ferel treball. “S’harespectat lacastellana per ales zones caste-llanoparlants”,puntualitza eldirector.

Però bé, noés casualitat.“Hem fugit delproblema, per-què si havíemde tractar lacomarcalitza-ció hi hauríemd’haver inclósles diverses di -visions que n’hi ha i no sols l’ofi-cial”. Per a Rosselló, les comar-ques han de tenir una utilitat, ambuns objectius concrets, “perquè, ésclar, si són per a munyir vots serand’una manera, però si són per a ferun millor ús dels serveis, per a des-centralitzar el poder, seran d’una

altra”. En aquest cas, “sí que tin-drien sentit les comarques, peròsols n’haurien de ser dotze com amàxim i les províncies haurien dedesaparéixer. Caldria, a més, unavoluntat política que ara no hi ha”.

Segons Rosselló, la divisió ofi-cial en trenta-dos comarques es vafer en un moment molt anterior,quan encara estàvem en “la cultu-ra del carro, del món rural i delsmercats comarcals. Ara tot és di -ferent, molt més concentrat al lito-

ral, mentre queles comarquesd’interior estanen decadència.Els cri teris se -rien difícils,perquè la po -blació estàdesproporcio-nada”.

No en l’o-blit, però llunyha quedat laidea de fer unatles més com-plet. “Cal unsu port eco nò -mic que no te -nim. Ho in ten -tàrem ambl’an terior ad -

ministració, però no s’hi van deci-dir. No sé si ara serà possible”.

En tot cas, amb l’Atles en la mà,qui vulga ser pioner a travessar elmil·lenni des de terres valencianes“haurà d’anar a Sòl de Riu, ondesemboca el riu Sénia”, digué elcatedràtic tot somrient.

De serres i valls de paperLa Universitat de València edita el primer ‘Atles Escolar del País Valencià’

“Hem fugit

del tema

comarcal

perquè hau-

ríem d’ha-

ver-hi inclós

les alternati-

ves a l’ofi-

cial”

LARA MAGRANER

Vicent M. Rosselló.

“Ja que us heu incorporat a aquesta Universitat, rebeu ara, doc-tor Patarroyo, en nom del seu Claustre, la salutació de fraternitatdels qui s’honoren i es congratulen de ser el vostres germans i com-panys”. Dit i fet, no havien passat ni cinc minuts de la cerimòniad’investidura de Manuel Elkin Patarroyo com a doctor honoriscausa per la Universitat de València que aquest metge colombià esposava a cantar amb la gent de l’Orfeó poemes d’Antonio Machado.Des de la càtedra, el seu discurs inter/multi/trans/disciplinari haviaarribat als caps i als cors: “Siguem germans i passem d’allò huma-

nístic a allò pragmàtic: el coneixement és un bé públic”. I a la ves-prada, acompanyat dels seus nous germans, es va presentar d’im-prebis en una taula redona sobre bioètica durant la qual es vaadreçar al representant de la més potent multinacional farmacèuticaamb aquestes paraules: “Ha tingut vosté el coraje madre de defen-sar ací les seues idees, però, amb tot el respecte, he de dir-li que nopense que s’haja de patentar res relatiu a la salut o a la bona nutri-ció de la gent; pel que fa a la resta, a les comoditats, patenten vos-tés el que vulguen: cotxes, cadires, mobles, tapisseries…”.

Manuel Patarroyo, envoltat pels integrants de l’Orfeó després de la investidura com a doctor ‘honoris causa’. /JUAN CARLOS TORMO

El coratge del germà Patarroyo

INAUGURACIO DE L’EX-POSICIO: Dijous 12 a les12:00 hores.

HORARI DE VISITES: De10 a 14 hores i de 16 a 20hores.

LLOC DE L’EXPOSICIO:Umbracle del Jardí Botànic.C/ Beat Gaspar de Bono, 6.

9

informació

El propòsit del president dela Generalitat Valenciana,Eduardo Zaplana, de crear unorganisme autònom de laGeneralitat per al valencià va serel motiu de la reunió del ConsellGeneral de l’Institut Inter -universitari de Filologia Va -lenciana que es va celebrar lasetmana passada. En aquestareunió es va constatar quecorrespon al Consell i, en cas detramitar-se com a llei, a les CortsValencianes, la potestat de reco-néixer o crear una institució tèc-nica que servisca de referent nor-matiu del valencià.

També es va aprofitar per arecordar que en la Llei d’Ús iEnsenyament del Valencià(1983) l’Institut de FilologiaValenciana és esmentat com aorganisme de referència lingüís-tica des que el 1994 es va cons -tituir i que fins ara ha estat l’únicorganisme de referència norma-tiva del valencià reconegut per laGeneralitat Valenciana, a travésde diferents ordres.

Els membres de l’Institut vanreiterar la seua voluntat decol·laborar amb les institucionsautonòmiques, ja que considerenque, per la seua condició demàxim organisme científic de lesuniversitats valencianes en lamatèria, “tenim l’obligació deposar-nos al servei de la societatvalenciana”.

Finalment, l’IIFV insta a laGeneralitat Valenciana a assu-mir les seues responsabilitatslegals davant de la llengua prò-pia dels valencians, tot reconei-xent un organisme de referèncianormatiu per al valencià, ambles màximes garanties de rigorcientífic i de total respecte alsavenços de més de mig segle enla normalització de la llenguadel nostre poble, de manera quese sostraga la normativa delvalencià de les contingènciespartidistes i dels vaivens electo-rals.

Sempre dins d’un esperit dediàleg, l’IIFV insisteix en “ladefensa de la unitat de la llenguaque compartim amb els catalansi els balears”.

L’IIFV reclamaun referentnormatiuinstitucionalamb rigor cien-tífic

REDACCIO

El periodista, escriptor ipolític valencià FrancescBurguera ha estat proposat perl’Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana per a laMedalla de la Universitat deValència per la seua trajectòriaprofessional i personal endefensa de la llengua i delsinteressos dels valencians.

Burguera va nàixer a Sueca,la Ribera Baixa, el 1928, i deben jove va començar a publi-car obres de poesia (Ara quesóc ací), de teatre (Tornar avoler i L’home de l’aigua) idiversos estudis sobre econo-mia, matèria en la qual es va lli-cenciar, que van ser premiats.Com a economista va iniciar laseua tasca col·laborant endiversos periòdics, com araValencia Fruits, Madrid i LasProvincias.

Va ser el fundador el 1975del Partit Demòcrata Liberaldel País Valencià, del qual vaeixir elegit diputat dins d’UCD.Contrari, però, a les posicionsadoptades per UCD quant alssímbols del País Valencià, elprocés estatutari i la unitat de lallengua, abandonà el grup uce-dista i passà al grup mixt. El1978 va crear el PartitNacionalista del País Valencià(PNPV), on s’aplegaren mili-tants descontents amb la fusiódel PSPV amb el PSOE, anticsmilitants de la desaparegudaUDPV i alguns liberals i perso-nes sense adscripció prèvia.Després d’algunes derroteselectorals, tornà a Madrid coma corresponsal del diariNoticias al Día i també com acomentarista polític del diariAvui. El 1990 obtingué elPremi d’Assaig Joan Fuster pelllibre És més senzill encara:digueu-li Espanya. L’obraconté unes memòries polítiquesi literàries des de la joventut del’autor fins a la transició i unaanàlisi sobre la realitat civil delPaís Valencià.

Actualment Francesc Bur -guera col·labora amb els diarisLevante-EMV i El País.

FrancescBurguera ésproposat perl’IIFV per ala Medalla dela Universitat

REDACCIO

“Els valencians hem dis-cutit massa sobre la llengua,però no ens hem excedit al’hora de fer-ho racional-ment”. Ramon Lapiedra valamentar així que ambaquesta actitud i “la d’unspolítics que han desassistitdurant molt detemps l’opiniópública en noassumir el riscd’informar-lasobre una veri-tat com la de launitat de la llen-gua” s’ha actuaten contra delprocés de re -cuperació delvalencià.

Lapiedra féuaquestes afir-macions el pas-sat dimecres alParanimf de laUniversitat deValència durant l’acte depresentació del Manifest perla dignitat i el futur de lallengua dels valencians quehan promogut un grup deprofessors.

L’escriptor i professor dela Universitat de València,Enric Sòria, va obrir l’acteamb una conferència, De -fenses de l’idioma, en la qual

va analitzar el relegamentque el valencià ha patit enrelació amb el castellà alllarg de la història i va des-muntar algunes de les fal· -làcies que pretenen reduir elvalencià a l’ús domèstic. Enla línia de Lapiedra, l’escrip-tor va denunciar que la llen-gua haja estat durant tant de

temps “unaarma o un ins-trument políticen lloc d’unobjecte en simateix i que elsqui la parlemcomencem aser una mino-ria”. Per aSòria, una llen-gua modernanecessita unagramàtica uni-ficada, ja queel secessionis-me condueix alsuïcidi. Sobreaquest seces-

sionisme destructiu queprac tiquen molts valencians,Sòria va sentenciar: “La raóno es posseeix, s’argumen-ta”.

Alfons Cervera, que vaconduir l’acte, va citaralguns dels destacats valen-cians que ja s’han adherit alManifest, com ara Raimon,Xavier Mariscal, Enric

Valor, Carles Solà, ManuelVicent, Manuel Alcaraz iJosep Vicent Marqués, a mésd’entitats, de sindicats i departits del País Valencià.

El Manifest, del qualNOU DISE va informar en eldarrer número, és, segonsLapiedra, una activitat cívicaque pretén donar suport alprocés de recuperació de lallengua. El document, ques’ha promogut arran de lesdeclaracions de secessionis-me lingüístic que han proli-ferat darrerament des que esva fer pública la sentènciadel Tribunal Constitucional,es pronuncia perquè “aques-ta llengua, amb les seuesdiverses modalitats, necessi-ta d’una sola normativa, pot-ser no sempre amb fórmulesestrictament úniques, però sícertament unitària”. Elsecessionisme lingüístic, s’hiafe geix, “és letal per alvalencià”. Defensar la valen-cianitat és, ben al contrari,“promoure l’ús social de lanostra llengua a tots elsnivells, desactivant un con-flicte lingüístic que amenaçala supervivència del valen-cià”.

Per a participar en la ini-ciativa, amb l’aportació de1.000 pessetes, s’ha obert uncompte corrent en Bancaixa:2077/0024/08/3102161801.

Raons contra passions

Presentació del Manifest per la dignificació de la llengua

Enric Sòria:

“La llengua

ha estat

durant

massa

temps un

instrument

polític que

ha actuat en

contra seua

en lloc

d’un objecte

en si

mateix”

ESTER PINTER

Enric Sòria. Manuel Pérez Saldanya. Ramon Lapiedra.

temps d’oci

agendacultural

EXPOSICIONS

HHISTORIAISTORIA DD’’UNUN VIATGEVIATGE: : ARTISTESARTISTESCUBANSCUBANS AA E EUROPAUROPA

Data: Fins al 15 de juny.Horari: D’11 a 14 i de 17 a 21 hores dedilluns a divendres.Lloc: S. d’Exposicions. C/ de la Nau, 2.

CINEMA

LLAA CALLECALLE DEDE LOSLOS SUENOSSUENOS

Director: D.W. Griffith.Data: 11de juny.Horari: 19 hores.Lloc: S. de Vídeo del C.M. Lluís Vives.

AAVARICIAVARICIA

Director: E. Von Stroheim.Data: 18 de juny.Horari: 19 hores.Lloc: S. de Vídeo del C.M. Lluís Vives.

CONGRESSOS

IV CIV CONGRESONGRES N NACIONALACIONAL DD’E’EDUCACIODUCACIOFFISICAISICA DEDE F FACULTATSACULTATS DD’E’EDUCACIODUCACIO IIXV XV DD’E’ESCOLESSCOLES U UNIVERSITARIESNIVERSITARIES DEDEMMAGISTERIAGISTERI

Data: Del 23 al 26 de setembre del 1997.Organitza: Universitat de Granada. Lloc: Campus de Melilla.Informació: Departament de Didàcticade l’Expressió Corporal, EscolaUniversitària de Magisteri, carreterad’Alfonso XIII, s/n-52801 Melilla.Telf.: 95/267 38 81. E-Mail: jgran-da@goliat.ugr.es

II CII CONGRESONGRES DEDE J JUSTICIAUSTICIA P PENALENAL..DELICTESDELICTES SOCIOECONOMICSSOCIOECONOMICS

Data: Del 10 al 12 de juliol.Organitzat per: Universidad de Huelva i

Instituto Andaluz Interuniversitario deCriminología de Sevilla.Informació i inscripcions: Telf.: 959 2846 25. E-Mail: <<con -greso.penal@uhu.es

CONFERÈNCIES

NNEUROBIOLOGIAEUROBIOLOGIA DEDE LALA DEPENDENCIADEPENDENCIA ALSALS OPIACISOPIACIS

Data: 11 de juny.Horari: 12 hores.Lloc: Saló d’Actes de la Facultat dePsicologia de la Universitat de València.Hi participa: Luis Stinus, directord’Investigació al Centre Nacionald’Investigació Científica (CNRS) idirector del Laboratori deNeuropsicologia de la Universitat deBordeus, Cedex, França.

PPALESTINAALESTINA, , ANALISIANALISI DEDE LALA SITUACIOSITUACIOACTUALACTUAL

Data: 11 de juny del 1997.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Universitat deValència.Participants: Sami Naïr, professor de laCàtedra Mediterrània del Patronat Sud-Nord i director de l’Institut d’Études etde Recherches Europe-Mediterranée;Javier de Lucas, director de CàtedraMediterrània del Patronat Sud-Nord icatedràtic de Filosofia del Dret, Moral iPolítica de la Universitat de València.

LLAA U UNIONIO E EUROPEAUROPEA DESPRESDESPRES DEDE LESLESELECCIONSELECCIONS DELDEL R REGNEEGNE U UNITNIT II DEDEFFRAN²ARAN²A. E. ELL FUTURFUTUR DEDE LALA MEDITERRANIAMEDITERRANIA

Data: 18 de juny del 1997.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna de la Universitat deValència.Participants: Sami Naïr, professor de la

Càtedra Mediterrània del Patronat Sud-Nord i director de l’Institut d’Études etde Recherches Europe-Mediterranée, iElizabeth Nash, corresponsal internacio-nal a l’Estat espanyol del diari TheIndependent.

JORNADES

VIII JVIII JORNADESORNADES N NACIONALSACIONALS DEDELL’A’ASSOCIACIOSSOCIACIO E ESPANYOLASPANYOLADD’O’ORIENTACIORIENTACIO II DEDE P PSICOPEDAGOGIASICOPEDAGOGIA(AEOP)(AEOP)

Data: Del 8 a l’11 de setembre del 1997.Tema: L’orientació educativa i la inter-venció psicopedagògica integrades en elcurrículum.Lloc de celebració: Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials.Informació: AEOP. Telèfon: (96) 38644 20.

TTHEHE H HISTORICALISTORICAL D DEVELOPMENTEVELOPMENT OFOFAAMERICANMERICAN P POLITICALOLITICAL S SCIENCECIENCE ANDANDITSITS I IMPLICATIONSMPLICATIONS FORFOR POSTPOSTCCOMUNISTOMUNIST C COUNTRIESOUNTRIES

Data: Del 9 a l’11 de juny del 1997.Horari: De 18 a 20 hores.Lloc de celebració: Aula JoaquínTomás Villarroya del Departament deDret Constitucional i de CiènciaPolítica (Campus dels Tarongers,Edifici Central, Planta I).Impartit per: Steven D. Roper.

TEATRE

CC ERTAMENERTAMEN DEDE T T EATREEATRE NONOPPROFESSIONALROFESSIONAL C CIUTATIUTAT DEDE D DENIAENIA

Data: Del 4 d’octubre al 29 de novembredel 1997.Més informació: Al Centred’Informació Juvenil, ubicat a la plaçaJaume I s/n de Dénia. Codi postal:03700.

Aquest llibre presenta

una alternativa a l’actual po -

lítica econòmica i social dels

països industrialitzats. El

Tractat de la UE proposa la

consecució de la moneda

única, una política de control

de la inflació i una reducció

del dèficit i del deute públic.

Per aconseguir aquests ob -

jectius, els governs estan

duent a terme mesures de

reducció de la despesa públi-

ca en matèria social, la qual

cosa provoca la crisi de l’es-

tat del benestar.

D’altra banda, la desocu-

pació continua sent una xacra

de les societats modernes, tot

constituint un factor determi-

nant de la pobresa, de la mar-

ginació i de l’exclusió social.

Les polítiques econòmiques

dels països de la UE, des de

la crisi de començaments

dels anys setanta, no han

aconseguit resoldre, ni tan

sols temptativament, aquest

greu problema, i passa que, a

més, les mesures de con-

vergència abans esmentades

prioritzen la contenció de la

inflació i del dèficit davant de

l’obtenció del treball ple.

Aquest llibre analitza les

causes estructurals de la des -

igualtat i de la desocupació

en les economies actuals i

proposa una política alterna-

tiva, que es resumeix en una

major intervenció de l’estat

en el mercat del treball. S’hi

analitzen també les conse-

qüències d’aquesta política,

que serien la consecució del

treball ple o fix, l’estabilitat

de l’economia i la distribució

més justa de la renda.

Alternativa

política

crític

a literària

prestatgeria

vir

tual

LA NUEVA SOCIEDAD

DE LOS SERVICIOS

SOCIALES

Salvador Amigó.

Editorial Promolibro.

10

També és possible trobarrecursos mèdics orientats als

pacients i als usuaris.

Dedicada monogràficament aDiabetes i a Atenció Primària

trobemhttp://www.cica.es/aliens/sa

mfyc; sobre Alzheimer,http://www.arrakis.es/man

rar; i sobre la malaltia deParkinson http://www.sare

net.es/parkinson. Totes estanfetes per a l’ús dels malalts,

dels seus familiars i delsgrups de suport i

tenen diversos enllaços.

L’Associació Americana dePediatria es troba en

http://www.aap.org i la seuainformació està recomanada

per a les famílies.

També podem ingressar enun hospital virtual (potser per

a curar malalties virtuals?)per la seua porta d’entrada,

és a dir http://wh.radio-

logy.uiowa.edu. Si habitual-ment pateixes migranya, no

dubtes a passar perhttp://www.migrainehelp.co

m. La teua visita, i sobretotels seus productes miraculo-

sos, obraran el miracle.

S 2Mobre

edicina

Salv

ador

Bah

ilo

.

El Departament d’Eco -nomia Aplicada de la Uni -versitat ha organitzat un ciclede conferències sobre el sis-tema públic de pensions. Lesxarrades estan previstes per adijous dia 12 a la vesprada idurant tot el divendres dia13. El sistema de pensions:sistema públic i sistema pri-vat és el títol de la primeraconferència, que tindrà lloc ales 17 hores de dijous i seràpronunciada per José LuisMonereo Pérez, cetedràtic deDret del Treball i SeguretatSocial a Granada. Tots elsactes se celebraran al Saló deGraus de l’E difici Depar -tamental Orien tal del Cam -pus dels Tarongers.

Dijous a les 19 hores serà elprofessor valencià Juan LópezGandia, especialista en Dret dela Seguretat Social, qui parlaràsobre la Racio nalització i con-

solidació del sistema deSeguretat Social.

Juan Torres López, catedrà-tic d’Economia Política aMàlaga, parlarà a les 10 horesde divendres sobre L’Estat delBenestar i la reestructuracióeconòmica, i es preguntarà so -bre les possibles alternatives. Ales 12 del migdia serà el torn deRafael Muñoz de Bustillo,catedràtic d’Economia Apli -cada a Salamanca, i de Fer -nando Esteve Mora, pro fessord’Anàlisi Econòmica a Ma drid.Tots dos participaran en undebat sobre La crisi del sistemapúblic de pensions. Un proble-ma d’eficàcia?

La cloenda, prevista per adivendres a les 17 hores, con-sistirà en una taula redonasobre les propostes de dissenyde futur en relació amb el siste-ma públic de pensions. Hi par-ticiparan Rafael Muñoz, Fer -nando Esteve, Juan Torres iConcha Salvador.

Debat sobreel sistema públic

El professor Juan López Gandia.

REDACCIO

de pensions

11

informació

Els científics volen millorarla comunicació amb la societattot reforçant els lligams forma-tius i informatius des del seupropi món, el qual ha estat (mal)qualificat com a elitista. Aquestaés una de les principals conclu-sions de les jornades sobre bio-tecnologia i societat celebradesla passada setmana a Valènciasota el títol Aspectes socials,ètics i legals de la biotecnologia.

El científic colombià Ma nuelPatarroyo va manifestar durantla seua intervenció en l’acte que“les investigacions referents alsaspectes de la salut i de l’alimen-tació han d’estar lliures de

patents”. Patarroyo, investit elmateix dia doctor honoris causaper la Universitat de València, vaparticipar en una taula redona onestaven representats el món cien-tífic, l’empresarial i els grupsecologistes. El debat va deixarben clar la distància atrinxeradaque separa els grups ecologistes ila resta, a pesar dels argumentsraonables sobre la “cautela i pre-venció” a l’hora de comercialit-zar massivament els resultats decanvis genètics en l’agricultura,el món animal o l’àmbit humàque sostenien els ecologistes.

Les interpretacions delsarguments emprats per JoanLlinares (Acció Ecologista-Agró) i d’Eva Suárez

(WWF/ADENA) van obrir undebat sobre aspectes mercantils iètics, com ara el desig de laindústria de recuperar les in -versions en investigació sobreuns productes que “han passattots els controls legals”, segonsDelfín Biosca, director gerent deNovartis. Novartis és la multina-cional que comercialitza el blattransgènic de recent polèmica.

Carlos Alonso, del Centre deBiologia Molecular, va centrar laseua intervenció en els aspectestècnics. “En els darrers anys s’hatrencat el protocol d’investigaciói d’aplicacions que se seguia finsara”, va dir, en clara referència ala rapidesa amb què s’apliquenels resultats de la investigació.

Alhora va denunciar que “enaquest moment no sols es paten-ta l’ús sinó també el coneixe-ment de la ciència”.

Luis Navarro, del Depar -tament de Biotecnologia, vadefensar els processos i els con-trols de la investigació que esduen a terme actualment, tot des-tacant que ara es poden aplicarmés ràpidament perquè la tecno-logia existent facilita la conclu-sió de resultats d’investigació ide dades, que abans necessitavenanys per a ser obtinguts.

Sobre el control de lespatents, i des d’un punt de vistaètic, Patarroyo va posar el dit enla nafra en assenyalar l’autènticpropietari de les patents, perquè

“la investigació procedeix en laseua majoria de centres d’inves-tigació i d’universitats finançatstots ells pels estats”, de maneraque no queda gens clar quesiguen els centres privats elsúnics propietaris d’aquests drets.“El coneixement és universal, noha de ser patentat”, va concloure.

La discussió entre l’aspecteètic i les patents va posar demanifest que l’interés per regularèticament les investigacions bio-tecnològiques arriba després del’epidèmia de patentar aquestsavenços de la ciència.

Daniel Ramón, investigadordel CSIC i autor del llibre Elsgens que mengem, va donar aconéixer els primers resultatsd’una enquesta realitzada aValència, en col·laboració amb elCEU i un grup de Dret Penal,sobre el coneixement existentdels aliments transgènics entrealumnes de FormacióProfessional.

Ramón va incidir en elrebuig general dels joves davantde la pregunta de si menjarienaliments transgènics. Curio -sament el rebuig es tornavaacceptació quan se’ls explicavael procés d’elaboració d’aquestsaliments, amb exemples tan clàs-sics com ara que el iogurt, el for-matge, les tomates o les pomesque mengem són aliments resul-tants de la investigació genètica.“Els joves es mostren moltreceptius davant d’aqueststemes, en demanen més informa-ció, raonen allò que se’ls explicai sol·liciten un control etiquetatdels productes, ja que si es realit-zaven els controls adequats nosentirien cap por a aquesta menad’aliments”, va dir Ramón.

Ramón va destacar laimportància d’aportar més in -formació a la societat, d’acostarel món de la investigació i de launiversitat als nivells d’ensenya-ment secundari, per a evitar elrebuig existent, fruit del des -coneixement.

La salut, lliure de patentsImportants jornades sobre els aspectes ètics i legals de la biotecnologia

RAFAEL F. CID

L’investigador Daniel Ramón, que va presentar els resultats d’una interessant enquesta sobre el coneixement social de la biotecnologia dels aliments.

Només diem això:que el valencià, el catalàde Catalunya i el catalàde les Illes Balears cons-titueixen diverses moda-litats d’una mateixa llen -gua. Ho diem així i ensapliquem la sen tènciaen tre les parets de lanostra autonomia univer-sitària.

Tanmateix, hi ha unacridòria al carrer quemo ssega la tranquil·litatfilològica del nostre paísi desbarata l’ordre lògicde les fotografies de lahistòria: ara resulta quesón ells, precisament,els únics que defensenla identitat valenciana.Precisament ells, que non’amollen una en va-lencià, vindran a dir-nosque hem de llevar l’ac -cent de totes les pa-raules i a insultar-nosperquè respectem lesnor mes que la ciènciaaplica també a la bellaarquitectura de les fra -ses amb què inventem elmón tots els dies de lanostra vida.

Ells, des del seces-sionisme lingüístic quepro clamen amb les pe -dres en la mà, inventenparaules amb l’únic ac -cent de l’odi contra quino combrega amb el seumenyspreu per la llenguaque parlem i estimem.Ells, però, no l’estimen:la prova és que mai no laparlen i que quan in-tenten parlar-la ho fanamb més paraules encastellà que en valencià.Segons ells, és més cor -recte dir entonses quealeshores i només parlende la llengua quan trac -ten de captar els vots, avoltes innocents, de quies creu a ulls clucsaquesta cosa monstruosadel secessionisme contratot allò que faça olor acatalà.

La Universitat (la deValència i també qual-sevol altra) no ha denegar aquesta evi dèn -cia. I ha de presentarbatalla perquè ningúmai no puga usurpar-liel dret a la seua auto-nomia: ni en qüestionslingüístiques ni en capaltra. Cal recordar-hosem pre per tal que elsoportunistes polítics(sem pre n’hi ha hagut)no caiguen en la temp-tació de mossegar-la ala primera ocasió quese’ls presente.

Unitat

La colu

mna

ALFONS CERVERA

Christer Markgraf,estudiant Erasmusd’Administració ide Direcció d’Em-

preses, va nàixer al Berlín orien-tal, va veure com queia el mur iha viscut des d’aleshores la uni-ficació d’Alemanya. Avui es tro-ba a València, on estudia (i pen-sa) el desenvolupament de laseua tesi que potser serà unacomparació entre la publicitat al’Estat espanyol i la publicitat delseu país.

Havíem quedat a la porta de lafacultat. Des del moment que vaigarribar-hi no vaig deixar de mirartots els xics que passaven per allí,esperava trobar-m’hi amb unestudiant amb aspecte d’estran-ger, alt o ros, un xic típicamentalemany. Però l’estudiantErasmus procedent d’Alemanyaoriental a qui havia d’entrevistarno va resultar ser un ros imponent.Christer Markgraf té els cabellscastanys i no és massa alt, però laseua veu greu,barrejada amb elmarcat ritme delseu accent ale -many, aconse-gueix trans metresimpatia i con-fiança des delprincipi. Men trecaminàvem finsals Vivers, on vamseure a parlar,Christer em vaconfessar que fatemps que serperiodista era elseu somni perquèell desitjava viat-jar, i aquesta eral’única manera defer-ho quan hihavia el comunisme. Després vasubstituir aquest somni per l’eco-nomia, just quan un any abans decomençar la carrera va caure elmur de la seua ciutat i tot, al seuvoltant, va canviar radicalment.

De sobte la realitat era bendiferent. Christer assegura que lareunificació alemanya es va fermolt de pressa i corrents: el valordel marc va variar, les empresesorientals veieren com queia laseua producció i molta gent per-dia sense remei els seus estalvis.

Amb l’afonament del comu-nisme, “la situació a Alemanya hamillorat per a qui ha acon seguitun lloc de treball ja que el seunivell de vida ha pujat, però moltagent s’ha empobrit perquè s’ha

vist sense treball. Això ha creatdiferències molt grans i avui hi hamolta enveja entre les mateixespersones de l’Ale manya orientalque fa uns anys eren totalmentiguals”.

Toque ara el tema del’Alemanya occidental… El murde ciment ha desaparegut, peròpotser és ara quan més s’hi fanpatents els murs psicològics,socials i culturals… Ell escoltaseriós, i amb tranquil·litat em diuque hi ha una manca d’informaciói de comprensió entre orientals ioccidentals: “Molts encara pensenque som estalinistes i que tenimuna mentalitat molt endarrerida”.Després de la reunificació, expli-ca Markgraf, alguns ciutadansorientals consideren que hanesdevingut ciutadans de segonaclasse dins del seu propi país.

Així, els resultats de la unifi-cació no han estat els que sen’esperaven. Per a Christer, “arahi ha molta més llibertat peròtambé hi ha una gran burocràciaque obstaculitza el desenvolupa-

ment, moltesinformacions fal-ses i el problemagreu de l’atur”. Lamanca de treballes converteix, pertant, en la clau quedóna la volta alsesclats xenofòbicsque s’hi estan pro-duint actualment.“Quan no hi hatreball i els impos-tos són molt ele-vats, sorgeix la in -seguretat, la des-confiança, i ales -hores proliferenles indústries del’economia sub -mer gida i apareix

el frau, hi ha un descontenta-ment general en la so cie tat queacaba desembocant en violèn-cia”.

En parlar de l’economia delseu país, Christer sembla assenya-lar la solució a tots els problemes;la seua cara s’encén i s’hi reflec-teixen successivament l’en tu -siasme i l’ambició. És un joveamb moltes idees, algunes proubones, té el que alguns anomena-rien l’esperit i l’olfacte dels granseconomistes. Per a ell el problemade l’atur no és tan difícil de resol-dre com sembla: “L’estat hauriade minimitzar la gegantinaburocràcia, hauria d’actuar comun treballador nacional perquè espogueren vendre els seus produc-

tes en tot el món i, a més, caldriaque fera un foment del consum,per exemple ampliant els horarisdels comerços”.

“Estic afirmant que aquestessón les conseqüències de l’esta-bliment d’una democràcia capita-lista, si per capitalisme entenemque qui més treballa més guanya,una cosa que ara a Alemanya nopassa, perquè les lleis no hi per-meten que el capitalisme esdesenvolupe”. Fa una pausa en elseu discurs i comença a explicar-me que hi ha molta gent que fatrampes a l’oficina d’atur per aguanyar diners sense treballar.“Sovint treballant molt aconse-gueixes menys diners que sensefer res”.

Quan abordem l’economiaespanyola em contesta som-

rient: “España va bien”, peròdesprés es torna a posar seriós iassenyala que el gran problemade les empreses espanyoles ésque la majoria no es coneixen al’estranger, on cal més infor-mació del que fem ací. Christerdiu que a Europa, sense anarmés lluny, pocs saben que aEspanya hi ha una ciutat que esdiu València.

Abans de donar per acabadal’entrevista em va demanar quedeixara ben clar als estudiantsque per a tenir èxit tant en l’eco-nomia com en la vida cal arris-car-se, que s’ha de ser di ferent,viatjar no com a turista sinó pera conéixer de prop la gent, per aveure realment com es viu iaprendre coses noves que t’om-plin la vida i et donen cultura.

Va veure des de la zonaoriental com queia el mur

de Berlín. Ara, aquest ‘erasmus’de Direcció d’Empresesestudia entre nosaltres

ChristerMarkgraf

contraportada

12

Christer Markgraf, en una aula de la Universitat.

“L’estat

hauria de

minimitzar

la gegantina

burocràcia,

hauria

d’actuar

com un

treballador

nacional

perquè es

vengueren

els seus

productes en

tot el món”

CRISTINA VALERO