CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf ·...

31
C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS) 1 L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904 Carles Salinas Salinas [email protected] IES Enric Valor (El Campello, Alicante) Llanos Navalón Yeste IES Enric Valor (El Campello, Alicante) RESUMEN El uso de fuentes primarias de la localidad se ha mostrado útil, siempre que enlace con otras escalas de análisis, para favorecer la empatía, el tratamiento de datos primarios y la estima por la conservación del patrimonio documental. Se ha seleccionado una norma básica en la construcción de la ciudadanía, el sufragio. Las actividades se centran en el censo electoral de El Campello 1904, lo que permite abordar variados aspectos políticos y sociales de la Restauración: el voto, la alfabetización, las profesiones y las redes familiares. Palabras clave Fuentes primarias, empatía, patrimonio documental, sufragio, Restauración. SUMMARY The use of primary sources in the town has proved to be useful, whenever it links to other scales of analysis in order to favour the empathy, the treatment of primary data and the esteem for the documentary heritage preservation. A basic rule has been selected in the building of citizenship, the suffrage. The activities are centred in the electoral roll in El Campello in 1904, which allows us to undertake various political and social aspects of Restoration: vote, literacy, professions and family nets. Key words: Primary sources, empathy, documentary heritage, suffrage, Restoration. Nota: contiene versión del texto bilingüe valenciano / castellano

Transcript of CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf ·...

Page 1: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

1

L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904

Carles Salinas Salinas [email protected]

IES Enric Valor (El Campello, Alicante)

Llanos Navalón Yeste

IES Enric Valor (El Campello, Alicante)

RESUMEN El uso de fuentes primarias de la localidad se ha mostrado útil, siempre que enlace con otras escalas de

análisis, para favorecer la empatía, el tratamiento de datos primarios y la estima por la conservación del

patrimonio documental. Se ha seleccionado una norma básica en la construcción de la ciudadanía, el

sufragio. Las actividades se centran en el censo electoral de El Campello 1904, lo que permite abordar

variados aspectos políticos y sociales de la Restauración: el voto, la alfabetización, las profesiones y las

redes familiares.

Palabras clave

Fuentes primarias, empatía, patrimonio documental, sufragio, Restauración.

SUMMARY

The use of primary sources in the town has proved to be useful, whenever it links to other scales of

analysis in order to favour the empathy, the treatment of primary data and the esteem for the documentary

heritage preservation. A basic rule has been selected in the building of citizenship, the suffrage. The

activities are centred in the electoral roll in El Campello in 1904, which allows us to undertake various

political and social aspects of Restoration: vote, literacy, professions and family nets.

Key words:

Primary sources, empathy, documentary heritage, suffrage, Restoration.

Nota: contiene versión del texto bilingüe valenciano / castellano

Page 2: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

2

Page 3: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

3

Page 4: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

4

Page 5: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

5

Page 6: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

6

Page 7: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

7

Page 8: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

8

Page 9: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

9

Page 10: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

10

Page 11: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

11

Page 12: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

12

Page 13: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

13

L´ÚS DIDÀCTIC DEL CENS ELECTORAL DEL CAMPELLO 1904 El Campello, municipi de la província d´Alacant, havia obtingut ajuntament propi en gener del 1903 segregant-se de la capital. En aqueix any Rafael Altamira va publicar Reposo, una recreació novel·lada de l’ambient social i del paisatge del poble, un espai vivencial pels seus arrels familiars i les estades que va passar en la infància i joventut a Ca Terol. Segons el Padró Municipal de 1900 comptava amb una població de fet de 2770 persones, 1391 dones i 1379 homes, (Sempere Gómis, 2006: 35) que treballaven en una economia basada en els fruits del camp i de la mar. Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de 1904; és un document primari que té un interès històric no només local; pot servir-nos per a apropar-nos a aspectes de l’etapa Restauració. Hem de fixar-nos en detalls abans d’entrar en el contingut. - Què significa primari?

- Està manuscrit o imprés? On? - On es conserva? - Quin organisme organitzà la llista? - Observa que tan sols apareixen noms d’homes a partir dels 25 anys d’edat. Per

què? - Quants electors conté la llista? Calcula aproximadament la base electoral del

municipi. - Era un sistema democràtic com l’actual? Llig l’article 68 de la Constitució

Espanyola 1978. Hauríem de saber els trets bàsics del període Restauració (pots consultar http://portales.educared.net/wikiEducared/index) i esbrinar quina era la llei electoral que regulava les eleccions en el moment d’aquest cens.

El Cens enregistrava si sabien llegir i escriure i l’ocupació declarada pels veïns.

- El fet de ser analfabet o alfabetitzat pot tenir importància en les eleccions i en

altres àmbits de la vida social i de l’individu?

EL CAMPELLO 1904 Sabien llegir i escriure No sabien llegir i escriure

133 = 22% dels veïns amb dret de votació

473 = 78% dels veïns amb dret de votació

Aquesta situació era semblant a altres pobles valencians i de la resta d’Espanya, malgrat que hi havia diferències geogràfiques d’escolarització i alfabetització. Segons Clara E. Núñez (1992), que utilitzà com a font els Censos de Población de España, el 1900 els homes majors de deu anys alfabetitzats eren el 57% de la població total. A la província

Page 14: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

14

d’Alacant baixaven al 38% i les dones sols el 22%. Segons Sempere Gómis (2006: 84), els campellers analfabets al 1900 representaven el 83,65% del padró municipal. Respecte a les professions declarades, cal tenir en compte que la majoria de la gent feia diverses ocupacions segons l’època de l’any per tal d’arreplegar baixos ingressos per a mantenir la família. Tan sols alguns estaven només dedicats a algun ofici. Aquestes xifres ens donen una informació de la vida econòmica del Campello al començament del segle XX.

- Classifica les professions pels tres sectors i comenta els resultats: explica les

ocupacions lligades a la terra, la mar, al comerç, als serveis i als oficis; altres aspectes.

- Fes una gràfica de barres o circular que represente els sectors econòmics.

EL CAMPELLO 1904 PROFESSIONS DEL BARONS

= / > 25 anys

PROFESSIONS

%

Nombre ALFABETITZATS

Jornaler 301 50 61Mariner 138 23 21Agricultor 41 7 0Carreter 15 2 8Rellotger 1 0,2 1Mestre d’escola 1 0,2 1Pescador 15 2 1Calafate 1 0,2 1Obrer de vila 6 1 2Propietari 20 3 15Pastor 4 0,7 0Llaurador 26 4,3 6Traginer 3 0,5 0Cesant (ex funcionari) 1 0,2 1Botiguer 1 0,2 0Industrial 4 0,7 2Fuster 1 0,2 1Empleat 2 0,3 2Forner 1 0,2 0Guàrdia 1 0,2 0Auxiliar 1 0,2 0Llaunater 1 0,2 1Arrendatari 1 0,2 0Estanquer 1 0,2 1Sabater 2 0,3 2Filador 1 0,2 1Cotxer 1 0,2 0Peó caminer 2 0,3 1Llenyater 1 0,2 0Venedor 1 0,2 0

Page 15: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

15

Jardiner 5 0,8 2Captaire 1 0,2 0Jubilat 4 0,7 1TOTAL 606 100 133

Les categories professionals no eren com les d’ara. Reflectien una societat molt diferent. També les relacions socials eren més estretes; les persones es coneixien i la xarxes de parentesc establien un control mutu i reforçaven els valors compartits. Fixa’t en el següent quadre que arreplega els cognoms dels homes, el grup social i polític predominant: Cognoms Nombre 1r cognom Nombre 2n cognom TOTAL Abad 16 6 22 Alberola 14 11 25 Alavés 9 8 17 Alemañ 2 3 5 Alemany 1 1 2 Álvarez 1 2 3 Alcaraz 2 2 4 Alona 0 1 1 Arnau 0 1 1 Aniorte 0 1 1 Aracil 2 4 6 Aragonés 0 1 1 Ávila 3 1 4 Asensi 2 0 2 Aznar 1 3 4 Bayarri 0 1 1 Bevia 0 1 1 Baeza 41 37 78 Bautista 1 0 1 Blanco 0 1 1 Boix 2 2 4 Berenguer 3 2 5 Blanes 2 4 6 Bayo 1 0 1 Bernabeu 6 3 9 Borras 0 1 1 Blat 1 0 1 Briones 0 1 1 Brotons 4 1 5 Buades 5 4 9 Blasco 1 2 3 Barquero 1 0 1 Canals 0 1 1 Casas 0 1 1 Clement 2 3 5 Corbí 1 0 1 Cortés 0 2 2

Page 16: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

16

Carratalà 11 3 14 Carreter 0 1 1 Compañ 2 0 2 Casanova 2 6 8 Climent 1 7 8 Correcher 1 0 1 Carrascosa 1 0 1 Cano 4 0 4 Carbonell 2 0 2 Caturla 1 0 1 Devesa 2 2 4 Domènech 1 1 2 Espinós 0 1 1 Espla 7 4 11 Esteve 16 4 20 Expósito 0 1 1 Ferrer 1 3 4 Ferrándiz 6 17 23 Fuensanta 1 0 1 Forner 3 0 3 Fuentes 1 0 1 Fausto 1 0 1 Flores 1 1 2 Florido 0 1 1 Fuster 0 1 1 Giner 61 53 114 Garberi 9 5 14 García 23 29 52 Galán 0 1 1 Galiana 0 1 1 Galvañ 7 2 9 Garrigós 2 0 2 Gómez 2 0 2 Gosalvez 1 2 3 Gallud 1 0 1 Gallart 1 0 1 Ginés 0 1 1 Gómis 1 22 23 González 0 2 2 Grau 0 1 1 Gualde 0 1 1 Guardiola 0 1 1 Huerres 1 0 1 Iborra 11 21 32 Isaac 0 1 1 Izquierdo 1 0 1 Ibáñez 1 0 1 Juan 1 6 7

Page 17: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

17

José 1 0 1 León 0 1 1 Linares 1 5 6 Llinares 4 2 6 Lérida 1 0 1 López 0 1 1 Llorca 2 2 4 Lledó 14 13 27 Lloret 4 3 7 Lozoya 1 0 1 Llopis 1 4 5 Marco 16 20 36 Marcos 0 3 3 Mallol 1 1 2 Mas 0 1 1 Mingot 2 0 2 Macia 0 1 1 Martínez 4 3 7 Mira 1 0 1 Mora 1 0 1 Moltó 2 1 3 Mollà 0 1 1 Morant 0 3 3 Mulet 0 1 1 Muñinos 2 0 2 Muñoz 0 1 1 Navarro 8 13 21 Oncina 3 5 8 Oliver 1 5 6 Oltra 2 0 2 Orts 0 5 5 Pacheco 1 0 1 Perales 0 1 1 Poveda 12 17 29 Payà 4 1 5 Planelles 23 10 33 Palomares 8 26 34 Pastor 3 7 10 Pérez 10 8 18 Quereda 6 9 15 Ruzafa 11 9 20 Ramos 18 28 46 Ripoll 2 3 5 Rodríguez 1 0 1 Rafael 1 0 1 Ramón 1 1 2 Ruidíaz 0 1 1 Ruiz 0 1 1

Page 18: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

18

Sabater 1 1 2 Soler 16 13 29 Sala 6 11 17 Sales 0 1 1 Salvador 0 1 1 Savall 0 1 1 Seva 1 1 2 Sanz 2 1 3 Soriano 1 2 3 Sene 0 1 1 Senia 3 0 3 Sánchez 1 8 9 Santonja 1 1 2 Sebastián 2 0 2 Sellés 4 2 6 Segura 3 0 3 Sevila 1 0 1 Santamaria 1 4 5 Seguí 0 2 2 Sirvent 0 3 3 Such 0 1 1 Sogorb 0 2 2 Solber 1 0 1 Terol 6 4 10 Tendero 10 6 16 Teuler 0 1 1 Torregrosa 0 4 4 Torreman 0 1 1 Trinidad 0 2 2 Urios 2 4 6 Vaello 1 0 1 Valero 7 3 10 Verdú 3 6 9 Varó 5 15 20 Vicedo 0 1 1 Traver 1 0 1 Vaquer 1 0 1 Vera 1 0 1 Vicente 1 0 1 Zaragoza 1 1 2

- Assenyala els cognoms amb més de nou mencions. Continuen a l’actualitat?. Redacta una síntesi global de l’ambient del Campello a l’inici del segle XX que incloga la informació derivada d’aquest document.

Page 19: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

19

ANNEX ESPANYA. COS ELECTORAL

Constitució % electors

respecte de la població

Estatut Reial 1834 0,15 Llei Electoral 1836 0,6 Constitució 1837: 1837 2,2 1840 3,9 1843 4,3 Constitució 1845. Llei electoral 1846

0,8

Llei electoral 1865 2,6 Constitució 1869 24 I República. Llei electoral 1873

27

Restauració. Constitució 1876: abans 1890

5

des de 1890

27

II República. Constitució 1931

55

Font: Aja, E; Solé Tura, J.(1983)

LLEI ELECTORAL 1890

Electors per a diputats en el Congrés: barons majors de vint-i-cinc anys, veïns d’un municipi i amb dos anys mínims de residència en ell.

Els militars no podien votar. La junta central del cens electoral era presidida pel president del Congrés, les

juntes provincials pels presidents de les diputacions provincials, i els alcaldes encapçalaven les juntes municipals.

La junta local examinava les llistes electorals trameses pel jutge municipal a partir de les dades registrades, les feia públiques i adreçava les possibles reclamacions a la junta provincial.

Cada secció electoral no podia tindre més de 500 electors, per tal de conèixer la identitat dels votants.

Els alcaldes tenien la responsabilitat de donar publicitat efectiva a les llistes electorals del poble o ciutat.

Font: Soria Moya, M.(2003)

Page 20: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

20

Page 21: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

21

ORIENTACIÓ DIDÀCTICA L’aprofitament dels recursos locals ha sigut una de les línies més cultivades en la didàctica de les ciències socials, de la geografia i de la història (Blanes Nadal: 1999; Blasco García: 1999; Calaf. 1994; Trepat: 1995, per citar alguns referents per aquesta proposta). Els resultats han estat bons sempre i quan s´evite dos perills: el fet de caure en un localisme que no enllace amb altres escales d’anàlisi i el tractament positivista dels documents primaris. I això hem procurat fer. El passat d´El Campello és recent en termes de mesura historiogràfica, però molt llunyà per als jòvens. El que volíem era seleccionar algun element d’eixe temps per apropar-ho al temps present. Un cens electoral de 1904 pot oferir un ventall de continguts per a treballar a l’aula en diferents nivells i matèries, pensem sobre tot en 4t d’ESO i 2n de Batxillerat:

- Obté i reelabora dades diverses des d’una font primària local, però semblant a la d’altres llocs.

- Posa en contacte el document primari amb altres dades primàries i documentació secundària per tal de desplegar els seus continguts.

- Ofereix informació històrica, geogràfica, sociològica, política i ètica. - Mostra la utilitat i afavoreix l’estima per la conservació del patrimoni

documental i dels arxius locals. - Estimula l’empatia sobre la societat dels avantpassats a partir de l’estudi

d’una norma bàsica de la participació ciutadana: el sufragi. - Introdueïx la reflexió sobre les diferències de gènere i de formació cultural

en la construcció dels ciutadans. Respecte a l’aplicació docent, pot ser útil ESTABLIR dues fases de treball: individual a casa, on l´alumne, l´alumna, prepara i reelabora la informació; i després, en la dinàmica de l’aula, per a la solució de problemes, revisió i reflexió comuna i individual.

BIBLIOGRAFIA Aja, E.-Solé Turà, J. (1983): Constituciones y periodos constituyentes en España (1808-

1936). Madrid: Siglo XXI de España. Altamira Crevea, Rafael (1903): Reposo. Alicante: Edición, introducción y notas de J.A.

Rios Carratalá (1992). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Blanes Nadal, G.; Sebastià Alcaraz, R. (1999): El aprovechamiento didáctico de los

archivos y la su concreción en el Archivo Municipal d’Alcoi. Alicante: ECU.

Blasco García, C. i altres (1999): Documents per a la història d’Elx (de la islamització a les darreries de l’antic règim). Materials per a una didàctica de la història local a l´Educació Secundària. Elx: Ajuntament´d’Elx.

Page 22: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

22

Calaf Masach, Roser (1994): Didáctica de las ciencias sociales: didáctica de la història. Barcelona: Oikos-Tau.

Núñez, Clara E. (1992): La fuente de la riqueza. Educación y desarrollo económico en la España contemporánea. Madrid: Alianza.

Pagès, Joan (2005): “Educación cívica, formació política y enseñanza de las ciencias sociales, de la geografía i de la historia”, Iber, 34, 45-55. Barcelona: Graó.

Sempere Gómis, Francesc (2006). El Campello: Evolució i desenvolupament econòmic (1900-1985). Alacant:Ajuntament del Campello-Universitat´d’Alacant.

Soria Moya, Mónica (2003): Adolfo Posada: Teoria i y práctica política en la España del siglo XIX. València: Universitat de València.

Trepat, Cristòfol-A. (1995): Procedimientos en Història. Un punto de vista didáctico. Barcelona: Graó.

Page 23: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

23

(Versión en castellano)

EL USO DIDÁCTICO DEL

CENSO ELECTORAL DEL CAMPELLO 1904 El Campello, municipio de la provincia de Alicante, había obtenido ayuntamiento propio en enero de 1903 segregándose de la capital. En ese año Rafael Altamira publicaba Reposo, una recreación novelada del ambiente social y del paisaje del pueblo, un espacio vivencial por sus raíces familiares y las estancias que pasó en la infancia y juventud en Ca Terol. Según el Padrón Municipal de 1900 contaba con una población de hecho de 2770 personas, 1391 mujeres y 1379 hombres, (Sempere Gómis, 2006: 35) que trabajaban en una economía basada en los frutos del campo y de la mar. Aquí tienes el Censo Electoral del Campello a fecha de julio de 1904; es un documento primario que tiene un interés histórico no solo local; puede servirnos para acercarnos a aspectos de la etapa Restauración. Debemos fijarnos en detalles antes de entrar en el contenido. - ¿Qué significa primario?

- ¿Está manuscrito o impreso? ¿Dónde? - ¿Dónde se conserva? - ¿Qué organismo organizó la lista? - Observa que tan sólo aparecen nombres de hombres a partir de los 25 años de

edad. ¿Por qué? - ¿Cuántos electores contiene la lista? Calcula aproximadamente la base electoral

del municipio. - ¿Era un sistema democrático como el actual? Lee el artículo 68 de la

Constitución Española 1978. Deberíamos saber los rasgos básicos del período Restauración (puedes consultar http://portales.educared.net/wikiEducared/index) y averigua cuál era la ley electoral que regulaba las elecciones en el momento de este censo.

El Censo registraba si sabían leer y escribir y la ocupación declarada por los vecinos.

-¿El hecho de ser analfabeto o alfabetizado puede tener importancia en las

elecciones y en otros ámbitos de la vida social y del individuo?

EL CAMPELLO 1904 Sabían leer y escribir No sabían leer y escribir

133 = 22% de los vecinos con derecho de voto

473 = 78% de los vecinos con derecho de voto

Page 24: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

24

Esta situación era semejante a otros pueblos valencianos y del resto de España, a pesar de que había diferencias geográficas de escolarización y alfabetización. Según Clara E. Núñez (1992), que utilizó como fuente los Censos de Población de España, en 1900 los hombres mayores de diez años alfabetizados eran el 57% de la población total. En la provincia de Alicante bajaban al 38% y las mujeres sólo el 22%. Según Sempere Gómis (2006: 84), los campelleros analfabetos en 1900 representaban el 83,65% del padrón municipal. Con respecto a las profesiones declaradas, hay que considerar que la mayoría de la gente tenía varias ocupaciones según la época del año para recoger unos bajos ingresos con los que mantener a la familia. Unos pocos estaban en exclusiva dedicados a algúna actividad. Estas cifras nos dan información sobre la vida económica del Campello al comienzo del siglo XX.

-Clasifica las profesiones por los tres sectores y comenta los resultados: explica las ocupaciones ligadas a la tierra, al mar, al comercio, a los servicios y oficios; otros aspectos.

- Haz una gráfica de barras o circular a que represente los sectores económicos.

EL CAMPELLO 1904 PROFESIONES DE LOS VARONES

= / > 25 años

PROFESIONES

%

Número ALFABETIZADOS

Jornalero 301 50 61Marinero 138 23 21Agricultor 41 7 0Carretero 15 2 8Relojero 1 0,2 1Maestro de escuela 1 0,2 1Pescador 15 2 1Calafate 1 0,2 1Albañil 6 1 2Propietario 20 3 15Pastor 4 0,7 0Labrador 26 4,3 6Trajinero 3 0,5 0Cesante (ex funcionario)

1 0,2 1

Tendero 1 0,2 0Industrial 4 0,7 2Carpintero 1 0,2 1Empleado 2 0,3 2Panadero 1 0,2 0Guardia 1 0,2 0Auxiliar 1 0,2 0Hojalatero 1 0,2 1Arrendatario 1 0,2 0Estanquero 1 0,2 1

Page 25: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

25

Zapatero 2 0,3 2Hilador 1 0,2 1Cochero 1 0,2 0Peóncaminero 2 0,3 1Leñador 1 0,2 0Vendedor 1 0,2 0Jardinero 5 0,8 2Mendigo 1 0,2 0Jubilado 4 0,7 1TOTAL 606 100 133

Las categorías profesionales no eran como las de ahora. Reflejaban una sociedad muy diferente. También las relaciones sociales eran más estrechas; las personas se conocían y las redes de parentesco establecían un control mutuo y reforzaban los valores compartidos. Fíjate en el siguiente cuadro que recogida los apellidos de los hombres, el grupo social y político predominante: Apellidos Número 1º apellido Número 2º apellido TOTAL Abad 16 6 22 Alberola 14 11 25 Alavés 9 8 17 Alemañ 2 3 5 Alemany 1 1 2 Álvarez 1 2 3 Alcaraz 2 2 4 Alona 0 1 1 Arnau 0 1 1 Aniorte 0 1 1 Aracil 2 4 6 Aragonés 0 1 1 Ávila 3 1 4 Asensi 2 0 2 Aznar 1 3 4 Bayarri 0 1 1 Bevia 0 1 1 Baeza 41 37 78 Bautista 1 0 1 Blanco 0 1 1 Boix 2 2 4 Berenguer 3 2 5 Blanes 2 4 6 Bayo 1 0 1 Bernabeu 6 3 9 Borras 0 1 1 Blat 1 0 1 Briones 0 1 1 Brotons 4 1 5 Buades 5 4 9

Page 26: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

26

Blasco 1 2 3 Barquero 1 0 1 Canals 0 1 1 Casas 0 1 1 Clement 2 3 5 Corbí 1 0 1 Cortés 0 2 2 Carratalà 11 3 14 Carreter 0 1 1 Compañ 2 0 2 Casanova 2 6 8 Climent 1 7 8 Correcher 1 0 1 Carrascosa 1 0 1 Cano 4 0 4 Carbonell 2 0 2 Caturla 1 0 1 Devesa 2 2 4 Domènech 1 1 2 Espinós 0 1 1 Espla 7 4 11 Esteve 16 4 20 Expósito 0 1 1 Ferrer 1 3 4 Ferrándiz 6 17 23 Fonsanta 1 0 1 Forner 3 0 3 Fuentes 1 0 1 Fausto 1 0 1 Flores 1 1 2 Florido 0 1 1 Fuster 0 1 1 Giner 61 53 114 Garberi 9 5 14 García 23 29 52 Galán 0 1 1 Galiana 0 1 1 Galvañ 7 2 9 Garrigós 2 0 2 Gómez 2 0 2 Gosalvez 1 2 3 Gallud 1 0 1 Gallart 1 0 1 Ginés 0 1 1 Gómis 1 22 23 González 0 2 2 Grau 0 1 1 Gualde 0 1 1

Page 27: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

27

Guardiola 0 1 1 Huerres 1 0 1 Iborra 11 21 32 Isaac 0 1 1 Izquierdo 1 0 1 Ibáñez 1 0 1 Juan 1 6 7 José 1 0 1 León 0 1 1 Linares 1 5 6 Llinares 4 2 6 Lérida 1 0 1 López 0 1 1 Llorca 2 2 4 Lledó 14 13 27 Lloret 4 3 7 Lozoya 1 0 1 Llopis 1 4 5 Marco 16 20 36 Marcos 0 3 3 Mallol 1 1 2 Mas 0 1 1 Mingot 2 0 2 Macia 0 1 1 Martínez 4 3 7 Mira 1 0 1 Mora 1 0 1 Moltó 2 1 3 Mollà 0 1 1 Morant 0 3 3 Mulet 0 1 1 Muñinos 2 0 2 Muñoz 0 1 1 Navarro 8 13 21 Oncina 3 5 8 Oliver 1 5 6 Oltra 2 0 2 Orts 0 5 5 Pacheco 1 0 1 Perales 0 1 1 Poveda 12 17 29 Payà 4 1 5 Planelles 23 10 33 Palomares 8 26 34 Pastor 3 7 10 Pérez 10 8 18 Quereda 6 9 15 Ruzafa 11 9 20

Page 28: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

28

Ramos 18 28 46 Ripoll 2 3 5 Rodríguez 1 0 1 Rafael 1 0 1 Ramón 1 1 2 Ruidíaz 0 1 1 Ruiz 0 1 1 Sabater 1 1 2 Soler 16 13 29 Sala 6 11 17 Sales 0 1 1 Salvador 0 1 1 Savall 0 1 1 Seva 1 1 2 Sanz 2 1 3 Soriano 1 2 3 Sene 0 1 1 Senia 3 0 3 Sánchez 1 8 9 Santonja 1 1 2 Sebastián 2 0 2 Sellés 4 2 6 Segura 3 0 3 Sevila 1 0 1 Santamaria 1 4 5 Seguí 0 2 2 Sirvent 0 3 3 Such 0 1 1 Sogorb 0 2 2 Solber 1 0 1 Terol 6 4 10 Tendero 10 6 16 Teuler 0 1 1 Torregrosa 0 4 4 Torreman 0 1 1 Trinidad 0 2 2 Urios 2 4 6 Vaello 1 0 1 Valero 7 3 10 Verdú 3 6 9 Varó 5 15 20 Vicedo 0 1 1 Traver 1 0 1 Vaquer 1 0 1 Vera 1 0 1 Vicente 1 0 1 Zaragoza 1 1 2

Page 29: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

29

- Indica los apellidos con más de nueve menciones. ¿Continuan en la actualidad? Redacta una síntesis global del ambiente del Campello en el inicio del siglo XX que incluya la información derivada de este documento.

ANEXOS

ESPAÑA. CUERPO ELECTORAL

Constitución % electores respecto de la

población

Estatuto Real 1834 0,15 Ley Electoral 1836 0,6 Constitución 1837: 1837 2,2 1840 3,9 1843 4,3 Constitución 1845. Ley electoral 1846

0,8

Ley electoral 1865 2,6 Constitución 1869 24 I República. Ley electoral 1873

27

Restauración. Constitució 1876: antes 1890

5

desde 1890 27 II República. Constitución 1931

55

Fuente: Aja, E; Solé Tura, J.(1983)

LEY ELECTORAL 1890

- Electores para diputados en el Congreso: varones mayores de veinticinco años, vecinos de un municipio y con dos años mínimos de residencia en él.

- Los militares no podían votar. - La junta central del censo electoral era presidida por el presidente del

Congreso, las juntas provinciales por los presidentes de las diputaciones provinciales, y los alcaldes encabezaban las juntas municipales.

- La junta local examinaba las listas electorales tramitadas por el juez municipal a partir de las datos registrados, las hacía públicas y elevaba las posibles reclamaciones a la junta provincial.

- Cada sección electoral no podía tener más de 500 electores, para conocer la identidad de los votantes.

- Los alcaldes tenían la responsabilidad de dar publicidad efectiva a las listas electorales del pueblo o ciudad.

Fuente: Soria Moya, M.(2003)

Page 30: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

30

ORIENTACIÓN DIDÁCTICA

El aprovechamiento de los recursos locales ha sido una de las líneas más cultivadas en la didáctica de las ciencias sociales, de la geografía y de la historia (Blanes Nadal: 1999; Blasco García: 1999; Calaf: 1994; Trepat: 1995, por citar algunos referentes para esta propuesta). Los resultados han sido buenos siempre y cuando se eviten dos peligros: el caer en un localismo que no enlace con otras escalas de análisis y el tratamiento positivista de los documentos primarios. Y esto hemos procurado. El pasado del Campello es reciente en términos de medida historiográfica, pero muy lejano para los jóvenes. Lo que queríamos era seleccionar algún elemento de ese tiempo por acercarlo al tiempo presente. Un censo electoral de 1904 puede ofrecer un abanico de contenidos para trabajar en el aula en diferentes niveles y materias, pensamos sobre todo en 4º de ESO y 2º de Bachillerato:

- Obtiene y reelabora datos diversos desde una fuente primaria local, pero semejante a la de otros lugares.

- Pone en contacto el documento primario con otros datos primarios y documentación secundaria para desplegar sus contenidos.

- Ofrece información histórica, geográfica, sociológica, política y ética.

- Muestra la utilidad y favorece la estima por la conservación del patrimonio

documental y de los archivos locales.

- Estimula la empatía sobre la sociedad de los antepasados a partir del estudio de una norma básica de la participación ciudadana: el sufragio.

- Introduce la reflexión sobre las diferencias de género y de formación cultural

en la construcción de la ciudadanía. Con respecto a la aplicación docente, puede ser útil ESTABLECER dos fases de trabajo: individual en casa, donde la alumna, el alumno, prepara y reelabora la información; y después, en la dinámica del aula, para la solución de problemas, revisión y reflexión común e individual.

BIBLIOGRAFÍA Aja, E.-Solé Turà, J. (1983): Constituciones y periodos constituyentes en España (1808-

1936). Madrid: Siglo XXI de España. Altamira Crevea, Rafael (1903): Reposo. Alicante: Edición, introducción y notas de J.A.

Ríos Carratalá (1992). Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.

Page 31: CENS ELECTORAL EL CAMPELLO 1904 - RedIRISclio.rediris.es/n35/cens_electoral_el_campello1904.pdf · 2009. 11. 23. · Ací tens el Cens Electoral d’El Campello a data de juliol de

C. Salinas y Ll. Navalón, “L’us didàctic del cens electoral del Campello 1904”, Clio 35, 2009. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237 (Proyecto CLIO, REDIRIS)

31

Blanes Nadal, G.; Sebastià Alcaraz, R. (1999): El aprovechamiento didáctico de los archivos y su concreción en el Archivo Municipal de Alcoi. Alicante: ECU.

Blasco García, C. i altres (1999): Documents per a l´història d´Elx (de la islamització a les darreries de l´antic règim). Materials per a una didàctica de l´història local a l´Educació Secundària. Elx: Ajuntament d´Elx.

Calaf Masach, Roser (1994): Didáctica de las ciencias sociales: didáctica de la historia. Barcelona: Oikos-Tau. Núñez, Clara E. (1992): La fuente de la riqueza. Educación y desarrollo económico en

la España contemporánea. Madrid: Alianza. Pagès, Joan (2005): “Educación cívica, formación política y enseñanza de las ciencias

sociales, de la geografía y de la historia”, Iber, 34, 45-55. Barcelona: Graó.

Sempere Gómis, Francesc (2006). El Campello: Evolució i desenvolupament econòmic (1900-1985). Alacant:Ajuntament del Campello-Universitat d´Alacant.

Soria Moya, Mónica (2003): Adolfo Posada: Teoría y práctica política en la España del siglo XIX. València: Universitat de València.

Trepat, Cristòfol-A. (1995): Procedimientos en Historia. Un punto de vista didáctico. Barcelona: Graó.