Cens agrari 1999 Vol. 1 Aprofitament de la terra i ramaderia · 2019. 9. 6. · caracteritzat per...

Estadística Econòmica Censos

Cens agrari 1999 Vol. 1 Aprofitament de la terra i ramaderia

m1I Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística

de Catalunya

Estadística Econòmica Censos

Cens agrari 1999 Vol. 1 Aprofitament de la terra i ramaderia

lfM Generalitat de Catalunya W.W Institut d'Estadística

de Catalunya

© Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Via Laietana, 58 08003 Barcelona http://www.idescat.es a/e: [email protected] 1a. edició: Barcelona, juny 2002 Tiratge: 600 exemplars ISBN: 84-393-5753-2 (Obra completa) ISBN: 84-393-5754-0 (Vol. 1) Dipòsit legal: 8-8.272-2002

•••• • • t>P.PER ECOLÒGIC -. .-

••••

Pròleg

Des de l'adhesió espanyola a les Comunitats Europees, el 1986, el sector agrari i el món rural de Catalunya han experimentat un seguit de profundes transformacions. La necessitat d'adaptar-se a un nou marc de relacions econòmiques, a unes noves regles de funcionament del mercat i a un escenari caracteritzat per l'obertura progressiva de les fronteres i per la creixent competitivitat expliquen, en bona mesura, les mutacions produïdes al llarg d'aquest període.

La publicació que teniu a les mans, en la qual es presenten els resultats de l'operació de camp del dar-rer Cens agrari permet constatar, a partir de les xifres, quina ha estat l'evolució en els anys compresos entre el 1989 i el 1999. No hi ha dubte que aquest decenni ha estat prou ric en esdeveniments que han afectat el sector agrari. Així, l'entrada en vigor del Mercat Únic, la culminació de la Ronda Uruguai del GAlT o la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) són fites destacades que han tingut una àm-plia repercussió sobre el nostre camp.

Què n'ha sortit, de tot això? Doncs en aquesta publicació ho podreu comprovar. Avui tenim un sector agrari sòlid, que ha encaixat i assimilat els canvis del seu entorn amb decisió i esperit emprenedor. Les mutacions estructurals que ha experimentat han donat lloc a un teixit viu, amb voluntat d'adaptar-se als requeriments del present i del futur, diversificat i sòlidament integrat amb una indústria de transforma-ció que es compta entre les més potents d'Europa.

Hi ha, és cert, menys explotacions. Però són més grans, i no tan sols perquè s'hagin agrupat o associ-at entre elles, sinó perquè s'aprofita més la terra, com ho prova l'increment de la superfície agrícola útil (SAU), tal com destaca Jordi Oliveres en la seva presentació. S'ha crescut, doncs. l s'ha crescut per millorar la competitivitat, per diversificar la producció i per adaptar-la a les exigències del mercat. Això ha estat així fins al punt que avui podem dir que l'agricultura catalana, a diferència d'altres del nostre entorn, depèn cada vegada menys de les subvencions.

Aquest és un punt a favor, que haurà de comptar molt quan, en un termini ben curt, els agricultors, els ramaders, els silvicultors i la indústria agroalimentària del nostre país hagin d'enfrontar-se amb nous reptes. Havent superat amb èxit l'adaptació al context europeu, ara se'ls exigirà que es preparin per a l'ampliació de la Unió, que assimilin la nova liberalització de les transaccions que resultarà de les actu-als negociacions de l'Organització Mundial del Comerç i que acceptin una PAC que afronta les refor-mes més profundes de la seva història.

Quan, allà pel 2009, es torni a fer un nou Cens Agrari, podrem constatar fins a quin punt haurem estat capaços d'encaixar els canvis que se'ns presenten. Estic segur que tots plegats, sector i Administra-ció, ens en sortirem. Per fer-ho, tenim tres eines fonamentals: el diàleg constant, la formació permanent i la innovació tecnològica. Els resultats del Cens del 1999 demostren que, quan hem fet un ús decidit d'aquests instruments, els resultats han estat enormement positius.

Per acabar, no em resta sinó donar les gràcies a l'Institut d'Estadística de Catalunya i als treballadors del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que han col·laborat en l'execució de l'operació, pel seu esforç i dedicació, i a tots els enquestats, que han aportat les dades.

Josep Grau i Seris

Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Presentació

L'Institut d'Estadística de Catalunya (ldescat) ha realitzat el Cens agrari corresponent a l'any 1999. Aquest Cens s'ha dut a terme a tots els països de la Unió Europea per tal de tenir informació actualitzada i comparable dels seus estats membres amb la finalitat de ser utilitzada com a element bàsic a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. L'ldescat ha elaborat íntegrament aquest cens a Catalunya mitjan-çant un conveni de col·laboració amb l'INE, responsable de la seva execució per al conjunt de l'Estat. D'aquesta manera es dóna continuïtat a les sèries estadístiques relatives a les característiques bàsiques de les explotacions agràries de Catalunya a partir de l'anterior Cens Agrari de 1989 i les posteriors En-questes d'estructura de les explotacions agràries dels anys 1993, 1995 i 1997 dutes a terme per l'ldes-cat.

En el procés d'elaboració del Cens agrari, l'ldescat ha comptat amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que ha proporcionat el suport de la seva xarxa territorial d'oficines per tal de realitzar la recollida de dades. L'ldescat també ha tingut el suport dels ajuntaments de Catalunya, que han facilitat locals per a la realització de les entrevistes als titulars de les explotacions agràries. Els resultats que es presenten responen a l'explotació de les dades oficials. Aquests resultats desagregats per municipis i comarques estan disponibles al web de l'ldescat www.idescat.es.

Entre els principals resultats que proporciona aquest Cens agrari es poden destacar la reducció del 31,5% del nombre total d'explotacions agràries en el curs de l'última dècada, ja que són 77.839 l'any 1999, mentre que la superficie censada amb una xifra de 2.303.979 ha ha baixat un 6,8%. Tanmateix la dada més rellevant és la referent a la superfície agrícola utilitzada (SAU), que ha crescut un 4,5% en el mateix període i assoleix 1.156.828 ha l'any 1999. És a dir que les explotacions amb SAU, que són les unitats de producció que gestionen terra explotada amb criteris econòmics, han experimentat un augment important de la dimensió mitjana útil per explotació, que ha passat de les 9,7 ha de SAU l'any 1989 a les 14,9 ha l'any 1999.

També es pot destacar pel que fa al règim de tinença de la terra la reducció de les terres en propietat, que passen del 85,5% de la superfície total l'any 1989 al 74,5% l'any 1999; en paral·lel s'ha produït un considerable augment de l'arrendament, que ha evolucionat a l'alça des del 7,9% al 17,3% en el curs de la dècada censal. D'altra banda, encara que les terres de secà continuen sent predominants a la majoria de les comarques de Catalunya, la proporció entre secà i regadiu va evolucionant a favor d'aquest últim; així, el secà suposa el 72% de les terres l'any 1999 enfront del 75% l'any 1989, mentre que el regadiu augmenta fins al 28% l'any 1999 des del 25% que hi havia deu anys enrere.

Finalment vull expressar el meu agraïment als organismes que han prestat el seu suport per a l'elabo-ració d'aquesta estadística, així com als titulars de les explotacions agràries que han col·laborat amb la seva resposta als qüestionaris, i a totes les persones que han fet possible l'elaboració del Cens agrari de 1999.

Jordi Oliveres i Prats Director de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Índex

Pròleg ....................................................................................................................................................... 3

Presentació .............................................................................................................................................. 5

Introducció ............................................................................................................................................. 11

Característiques bàsiques de les explotacions agràries. 1999 ............................................................ 13

Notes metodològiques .......................................................................................................................... 31

1. Conceptes i definicions ................................................................................................................ 31

2. Notes explicatives ........................................................................................................................ 42

3. Abast de les dades ....................................................................................................................... 43

4. Classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnicoeconòmica ........................ 44

Qüestionari ............................................................................................................................................. 4 7

Taules

1. Aprofitament de la terra i característiques de les explotacions

1.01 Nombre d'explotacions i superfície censada ........................................................................ 71 1.02 Parcel·lació ............................................................................................................................. 72 1.03 Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) ............................................................. 75 1.04 Dimensió de les explotacions segons la superfície total ....................................................... 76 1.05 Dimensió de les explotacions segons la superfície agrícola utilitzada (SAU) ....................... 78 1.06 Dimensió de les explotacions que només tenen superfície agrícola utilitzada (SAU) ........... 80 1 .07 Dimensió de les explotacions segons les terres llaurades .................................................... 82 1.08 Dimensió de les explotacions que només tenen terres llaurades ......................................... 84 1.09 Dimensió de les explotacions segons les pastures permanents .......................................... 86 1.1 O Dimensió de les explotacions segons la superfície forestal .................................................. 87 1 .11 Dimensió de les explotacions que només tenen superfície forestal ..................................... 89 1.12 Distribució de la superfície total segons el règim de tinença ................................................ 91 1.13 Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) segons el règim de tinença ................ 92 1.14 Explotacions amb la superfície total sota un sol règim de tinença ....................................... 93 1.15 Explotacions amb la superfície total sota més d'un règim de tinença .................................. 94 1.16 Explotacions amb tota la superfície agrícola utilitzada (SAU) sota un sol règim de tinença ... 95 1.17 Explotacions amb la superfície agrícola utilitzada (SAU) sota més d'un règim de tinença ..... 96 1.18 Personalitat jurídica del titular de l'explotació ....................................................................... 97 1.19 Gestió de l'explotació i formació agrària del cap de l'explotació ....................................... 100 1.20 Nombre d'explotacions que pertanyen a alguna associació .............................................. 101 1.21 Superfície regable ................................................................................................................ 103 1.22 Titularitat de l'aigua de l'explotació ..................................................................................... 106 1.23 Aprofitament de la superfície agrícola utilitzada (SAU) ....................................................... 108 1.24 Conreus herbacis: cereals per a gra .................................................................................... 112 1.25 Conreus herbacis: lleguminoses per a gra .......................................................................... 117 1 .26 Conreus herbacis: patates .. .. . . ... . . . . . .. . .. . .. . .. . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . .. . . . . .. . .. . .. . . .. . .. . . . . . . .. . .. . .. . . . . . . . . . .. . . . . . . . 121 1.27 Conreus herbacis: conreus industrials ................................................................................. 122 1.28 Conreus herbacis: conreus farratgers .................................................................................. 125 1.29 Conreus herbacis: hortalisses .............................................................................................. 129 1.30 Conreus herbacis: flors i plantes ornamentals .................................................................... 132

Institut d'Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. 1) 7

1.31 Conreus herbacis: llavors i plàntules destinades a la venda, altres conreus, guarets i hortes familiars ............................................................................. 134

1.32 Conreus llenyosos: cítrics .................................................................................................... 135 1.33 Conreus llenyosos: fruiters originaris de clima temperat. ................................................... 136 1.34 Conreus llenyosos: fruiters de fruits secs ............................................................................ 140 1.35 Conreus llenyosos: olivera ................................................................................................... 143 1 .36 Conreus llenyosos: vinya ..................................................................................................... 144 1.37 Conreus llenyosos: fruiters de clima subtropical, planters,

conreus llenyosos d'hivernacle i altres conreus permanents .............................................. 146 1.38 Xampinyó, bolets i altres fongs conreats, hivernacle i conreus successius secundaris ..... 148 1.39 Tipus d'associació de conreus ............................................................................................ 150 1.40 Nombre d'explotacions segons la superfície de cereals per a gra ..................................... 153 1.41 Nombre d'explotacions segons la superfície de lleguminoses per a gra ............................ 154 1.42 Nombre d'explotacions segons la superfície de patates .................................................... 155 1.43 Nombre d'explotacions segons la superfície de conreus industrials .................................. 156 1.44 Nombre d'explotacions segons la superfície de conreus farratgers ................................... 157 1.45 Nombre d'explotacions segons la superfície d'hortalisses ................................................. 158 1.46 Nombre d'explotacions segons la superfície de flors i plantes ornamentals ...................... 159 1.47 Nombre d'explotacions segons la superfície de cítrics ....................................................... 160 1.48 Nombre d'explotacions segons la superfície de fruiters de clima temperat ....................... 161 1.49 Nombre d'explotacions segons la superfície de fruiters de fruits secs .............................. 162 1.50 Nombre d'explotacions segons la superfície d'olivera ........................................................ 163 1.51 Nombre d'explotacions segons la superfície de vinya ........................................................ 164 1.52 Distribució de les altres terres que no són superfície agrícola utilitzada (SAU) .................. 165 1 .53 Espècies arbòries forestals . ... . . .. .. . .. .. . ... ... ...... .. ..... ....... .. . . ... .. . .. . ... .. .. . . .. . . . . . .. . . . .. . . . . . ... . . . . . .. . . . . . 166 1.54 Aprofitament de la superfície agrícola utilitzada (SAU) en arrendament ............................. 168 1.55 Retirada de terres sota el règim d'ajudes de la Unió Europea ............................................ 173 1.56 Desenvolupament rural: altres activitats lucratives lligades a l'explotació ......................... 175 1.57 Explotacions en zones desafavorides segons la superfície agrícola utilitzada (SAU) ........ 176

2. Ramaderia

2.01 Nombre d'explotacions ramaderes amb terres i sense ............................ ; .......................... 179 2.02 Distribució general dels caps de bestiar i de les unitats ramaderes (UR) ........................... 180 2.03 Bovins ................................................................................................................................... 182 2.04 Ovins ..................................................................................................................................... 185 2.05 Cabrum ................................................................................................................................. 186 2.06 Porcins .................................................................................................................................. 187 2.07 Aviram ................................................................................................................................... 188 2.08 Equins, conilles mares i ruscs .............................................................................................. 190 2.09 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de vaques de llet ..................... 191 2.10 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps d'altres vaques ........................ 193 2.11 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps d'altres bovins

de 24 mesos i més . .. . . . . . . . .. .. . . . . . . . . .. .. . . .. . . . . . . . .. . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . .. . . . .. . .. . . . . .. . . .. . . . . . .. . . . .. .. . .. . .. . . . . . . . . . .. . 195 2.12 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de bovins

de 12 a menys de 24 mesos . . .. . ... . . .. . . . . . .. . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . . .. . . .. . . . . . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 2.13 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de bovins

de menys de 12 mesos ........................................................................................................ 197 2.14 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps d'ovelles ................................... 199 2.15 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de cabres mares ...................... 201 2.16 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de truges mares ....................... 202 2.17 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps d'altres porcins ........................ 204 2.18 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de gallines ................................ 206 2.19 Dimensió de les explotacions segons el nombre de caps de pollastres i galls .................. 208 2.20 Règim de tinença dels bovins de 12 a menys de 24 mesos ............................................... 21 O 2.21 Règim de tinença dels bovins de menys de 12 mesos ....................................................... 212

8 Institut d'Estadística de Catalunya-CN99 (Vol. 1)

2.22 Règim de tinença dels ovins d'engreix ................................................................................ 213 2.23 Règim de tinença de les truges mares ................................................................................ 214 2.24 Règim de tinença de les truges per a reposició de 50 kg i més ......................................... 215 2.25 Règim de tinença dels garrins de menys de 20 kg .............................................................. 216 2.26 Règim de tinença dels altres porcins ................................................................................... 217 2.27 Règim de tinença de les gallines ......................................................................................... 218 2.28 Règim de tinença de les pollet es destinades a pondre ....................................................... 219 2.29 Règim de tinença dels pollastres i galls ............................................................................... 220 2.30 Règim de tinença dels galls dindi, ànecs, oques i pintades ................................................ 221 2.31 Règim de tinença dels estruços ........................................................................................... 222 2.32 Règim de tinença de les guatlles, perdius i faisans ............................................................. 223 2.33 Règim de tinença de les conilles mares .............................................................................. 224 2.34 Explotacions en zones desafavorides segons les unitats ramaderes (UR) ......................... 225

Identificadors municipals ................................................................................................................ 227


Introducció

El Cens agrari és una operació estadística periòdica a gran escala, patrocinada per l'Estat per a la re-collida, l'elaboració i la publicació d'informació, en gran part quantitativa, de l'estructura del sector agrari. S'utilitza l'explotació agrària com a unitat elemental d'informació.

A Catalunya, el Cens agrari de 1999 l'ha dut a terme l'Institut d'Estadística de Catalunya (ldescat) del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Departa-ment d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP), gràcies a la signatura d'un conveni amb l'lnstituto Nacional de Estadística (INE).

1. Objectius

El Cens agrari 1999 té com a objectius fonamentals els següents:

Avaluar la situació del sector agrari espanyol i seguir la seva evolució estructural, així com obtenir re-sultats comparables entre tots els estats membres de la Unió Europea.

Obtenir un marc o directori d'explotacions agràries que serveixi per a l'elaboració de dissenys mostrals d'enquestes agràries sectorials.

Acomplir amb la normativa legal fixada per la Unió Europea en els diferents reglaments del Consell, així com atendre els requeriments estadístics nacionals i altres sol·licituds internacionals d'informació es-tadística respecte del sector agrari.

El nou cens agrari, manté, en línies generals, l'esquema de l'últim cens, cosa que permet un millor es-tudi de l'evolució de l'agricultura i la comparabilitat de les sèries.

2. Àmbits d'aplicació

Àmbit geogràfic: la investigació s'estén a tot el territori de l'Estat que comprèn les cinquanta provínci-es peninsulars i insulars, Ceuta i Melilla.

Àmbit temporal: la informació censal es refereix a l'any de posada en cultiu corresponent a la collita de 1999, és a dir, la campanya agrícola compresa entre 1'1 d'octubre de 1998 i el 30 de setembre de 1999, tret de la ramaderia i la maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, per a les quals la data de re-ferència és el dia de l'entrevista.

Àmbit poblacional: la població investigada en el Cens agrari comprèn les explotacions agràries existents en el territori de l'Estat, el 30 de setembre de 1999, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació que es doni a la producció agrària.

Període de recollida de les dades: el període de recollida de la informació comença 1'1 d'octubre i aca-ba el 31 de desembre de 1999.

3. Treballs censals previs a la recollida de les dades

A partir de la metodologia establerta per l'INE per a tot l'Estat, els treballs previs fets per l'ldescat han estat bàsicament:

El disseny d'un qüestionari específic per a Catalunya que incorporava, al qüestionari estatal, un full addicional, mitjançant el qual es podia recollir informació d'interès per al sector agrari català que no era

Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

prevista en el qüestionari estatal, i donar continuïtat a característiques ja recollides en el Cens anterior, de 1989. En el disseny d'aquest qüestionari es treballà conjuntament amb el DARP.

L'edició bilingüe del qüestionari estatal i la part addicional corresponent al qüestionari autonòmic, jun-tament amb l'edició dels correponents manuals d'instruccions adaptats al model específic d'operació de camp portat a terme a Catalunya.

La substitució del model estatal de recollida de dades per un altre, basat en la creació d'una xarxa de camp descentralitzada, d'àmbit comarcal i municipal, sota la supervisió del personal de l'ldescat, res-ponsable d'establir els criteris tècnics per a l'execució de cadascuna de les fases del projecte, la super-visió dels treballs censals, la realització de cursos de formació, la coordinació i la inspecció.

La selecció, contractació i formació del personal de camp necessari per a la realització del treball, que foren:

34 inspectors comarcals 36 auxiliars d'inspecció

6 encarregats de grup 265 agents censals

4. Recollida de les dades

La recollida de la informació a Catalunya es portà a terme, bàsicament, entre els mesos d'octubre a desembre de 1999 i finalitzà, en algunes comarques, a principis de l'any 2000. El sistema era el de con-vocatòria i entrevista, o mitjançant visita personal als titulars de les explotacions.

La mecànica de recollida s'iniciava a mesura que els inspectors comarcals anaven citant a les oficines municipals del cens (segons residència dels titulars), en una data i hora prefixades, els 175.747 titulars d'explotacions de qualsevol comunitat de l'Estat residents a Catalunya, o els seus representants, que figuraven en el directori d'explotacions agràries elaborat per l'INE que servia de base per al cens. Eren els agents censals els qui procedien a emplenar el qüestionari a partir de la informació que els era faci-litada pels declarants, o assignaven la incidència que correspongués a la persona que, figurant en el directori, no acomplia els requisits com a titular d'una explotació agrària. Si algú no es presentava en aquesta primera citació, se'n trametia una segona en què se'l convocava per a un altre dia. Si malgrat això no s'aconseguia que comparegués, l'agent podia procedir a la visita del titular per tal d'obtenir-ne les dades censals.

Tot aquest procés sobre els titulars del directori donà, al tancament de l'operació de camp, els resul-tats que queden resumits en el quadre següent:

Nombre de titulars directori inicial 175.747

Altes de directori 3.768

Total registres directori 179.515

Total qüestionaris obtinguts 83.118

amb adscripció a Catalunya 77.472

amb adscripció fora de Catalunya 5.646

Incidències (baixes, duplicats, inclusions errònies, il·localitzats, negatives i altres) 96.397

Titulars censats fora, amb adscripció a Catalunya 367

Total qüestionaris d'explotacions adscrites a Catalunya 77.839

12 Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

Característiques bàsiques de les explotacions agràries. 1999

1. Situació actual

El nombre d'explotacions agràries a Catalunya és de 77.839 l'any 1999, xifra que suposa una reducció del 31,5% en relació amb les 113.578 explotacions registrades en el cens de l'any 1989. Com a conse-qüència d'això, en els darrers deu anys hi ha hagut una intensa reestructuració paral·lela a l'esmentada reducció del nombre d'explotacions.

Del total d'explotacions que han quedat, el 98,4% correspon a explotacions amb terra, percentatge similar al que hi havia el 1989 (98,7%), i augmenta fins al 92,5% del total la proporció d'explotacions amb superfície agrària útil (SAU): aquestes són explotacions que es dediquen pròpiament a l'agricultura i la ramaderia i que suposen un 6,3% més que en el cens anterior.

Pel que fa a la superfície censada, el total de superfície dedicada potencialment a activitats agrícoles, ramaderes i forestals ha baixat un 6,8%. Tanmateix, la dada més rellevant és la referent a la SAU, que ha crescut en el mateix període, i ha passat d' 1.106.914 a 1.156.828 ha, la qual cosa representa un creixement del 4,5%. És a dir que les explotacions amb SAU (unitats de producció que gestionen una terra explotada amb criteris econòmics), han incrementat la seva superfície en el conjunt de Catalunya entre 1989 i 1999.

Gràfic 1. Nombre d'explotacions segons la seva supeñície agrícola utilitzada (SAU). Catalunya. 1999 i 1989.

200 i més

100 a< 200

::::> 50 a< 100

~ 20 a< 50 ·~• ... •. -•.,,.•.-.,...•. ;.•,,..,,_•. • .. "'-•_....• .. •~•.,• .. ,-•. •

Les explotacions més petites, les que no superen les 5 ha, constitueixen el 50% de les explotacions amb SAU, i sumen entre totes elles només el 6, 1 % del total de la SAU, amb una mitjana de 2,0 ha per ex-plotació. Per contra, les explotacions mitjanes i grans, les que superen les 50 ha, que són el 5,6% de les explotacions, concentren el 50,4% de la superfície de SAU i la seva dimensió mitjana és de 145 ha per explotació.

2. El règim de tinença i la personalitat jurídica

En el règim de tinença de la terra, cal destacar la considerable reducció de la superfície de terres en propietat, que ha passat de 2.112.375 ha (un 85,5% de la superfície total) a 1. 716.559 ha el 1999 (un 74,5% del total de terres), i que dóna com a resultat una disminució del 18,7%.

Paral·lelament a la disminució de la propietat, s'observa un considerable augment de l'arrendament, que ha evolucionat a l'alça des de les 196.237 ha, que representaven el 7,9% del total de terres l'any 1989, fins a les 398.225 ha del 1999, equivalents al 17,3%. És a dir que, en deu anys, s'ha més que duplicat aquesta superfície.

Gràfic 2. Règim de tinença de la supeñície total. Catalunya. 1999 i 1989.

1999

ml Propietat lm Arrendament D Parceria D Altres

1989

5,45% 1,14%

Si ens centrem en la SAU, es repeteix el mateix model, si bé encara l'arrendament guanya més posici-ons: la SAU en propietat baixa al 66, 1 % d'aquesta superfície enfront del 73,8% del 1989 i l'arrendament puja del 13,6% al 24, 1 % de la SAU. La parceria ocupa el 5,9% de la SAU (10,9% el 1989) i altres tipus de règim de tinença se situen al 3,9% de la SAU (1,6% el 1989).

Pel que fa a la personalitat jurídica del titular de les explotacions és important assenyalar que el nom-bre d'explotacions familiars ha disminuït, i ha passat de ser el 96,9% amb un 79,8% de la SAU, al 92,7% d'explotacions amb un 69, 1 % de la SAU l'any 1999. Per contra, les societats mercantils han passat de ser 1'1,3% de les explotacions amb un 3,6% de la SAU, al 2,5% amb una SAU que suposa el 6,8% del total. A la vegada, altres formes jurídiques privades, incloent-hi les societats agràries de transformació (SAl), també han augmentat, i han passat de ser 1'1,0% de les explotacions amb un 2,3% de la SAU, al 3,6% d'explotacions amb un 1O,1 % de la SAU, el 1999.


3. La superfície agrícola utilitzada (SAU). Les terres llaurades i els tipus de conreus

Les terres de secà continuen sent les predominants a la majoria de les comarques de Catalunya, si bé la proporció secà/regadiu a poc a poc va evolucionant a favor d'aquest últim. L'any 1989 hi havia un 75% de secà per un 25% de regadiu; mentre que l'any 1999 la proporció és d'un 72% de secà per 28% de regadiu. Això suposa un increment del 8,2% en la superfície de terres llaurades de regadiu, que passen de 211.321 a 228.631 ha el 1999.

Pel que fa als tipus de conreus, el conreu més important a Catalunya quant a superfície ocupada l'any 1999 era l'ordi, seguit de l'olivera, el blat, la vinya, l'ametller i l'alfals.

Gràfic 3. Distribució general de la superfície. Catalunya. 1999 i 1989.

1999

13,75% 22,39%

D Herbacis i guarets

D Fruiters

0 Olivera

ml Vinya 11111111 Pastures permanents

11 Superfície forestal l8'il Altres terres

1989

15,99% 20,74%

Els diferents conreus es mantenen relativament estables en el curs de l'últim decenni, apreciant-se un discret augment de superfície en els herbacis, de 3.283 ha. Els herbacis representen quasi les dues terceres parts de la superfície de les terres llaurades. D'entre ells, els cereals són els predominants, amb el 68% de les terres, més de la meitat de les quals són ocupades per l'ordi (el 55% de la superfície to-tal de cereals), seguit del blat, el blat de moro, l'arròs i la civada.

Gràfic 4. Distribució general d'herbacis i guarets. Catalunya. 1999 i 1989.

1999

... -: ....... " :- . . . 68,06%

Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

D Cereals gra

~ Lleguminoses gra

0 Patata

[ili] Conreus industrials

Ill Conreus farratgers

11 Hortalisses D Flors i plantes

ornamentals

~Guarets

•Altres

1989

0,21%

.......... 1,39% :::=·==·="º" •• •• • •.. • ........• · .••...• 0,59% ............... .

0,38% ................ .

. 70,44%

15

També destaquen els conreus farratgers, que ocupen un 19,3% de la superfície d'herbacis i han tingut una mínima reducció de 1'1,6%. L'alfals, amb quasi la meitat de la superfície de farratges, és el conreu més abundant, seguit dels farratges verds anuals. Ja a molta distància, hi trobem la resta de conreus herbacis, d'entre els quals farem esment dels conreus industrials. Aquests han experimentat una forta expansió en la seva superfície, que quasi triplica la corresponent a l'any 1989, i dins d'aquests hi des-taquen el gira-sol i, més minoritàriament, la colza i la llavor de nap.

Per contra, el conreu d'hortalisses, que ocupa el 2,0% dels conreus herbacis, ha experimentat una marcada reducció del 36,5%. Altres conreus herbacis ocupen extensions mínimes del territori de Catalunya, entre els quals es poden assenyalar les lleguminoses per a gra, les patates (que han reduït a la meitat la seva superfície) i les flors i plantes ornamentals.

En conreus llenyosos, els fruiters perden un 20,6% de la seva superfície, i ocupen actualment el 16,0% de les terres llaurades. Aquesta baixa és deguda bàsicament a la disminució en un 30,3% de la super-fície de fruiters de fruita seca que, amb 73.625 ha, continua sent, però, el grup de fruiters més impor-tant. L'ametller és el principal d'aquests conreus tot i el descens del 26,9%, seguit de l'avellaner, que disminueix en un 39,4%.

El següent tipus de fruiters amb més presència són els originaris de climes temperats, que suposen un total de 48.470 ha, amb una reducció del 8,5% en el curs dels últims deu anys. El conreu més estès és la perera, que s'ha incrementat en un 8,9% i ha desplaçat al segon lloc la pomera, que ha experimen-tat una reducció del 17,2%.

En el tercer gran grup de fruiters hi trobem els cítrics que, al contrari que els grups anteriors, han tingut una marcada expansió, registrant un increment del 48,5%. El taronger, amb 4.444 ha conreades, ha crescut en un 14,3%, però particularment intens ha estat l'augment del conreu dels mandariners, que amb 3.748 ha ha incrementat la seva superfície en un 133,7%.

Finalment es pot assenyalar que els fruiters originaris de clima subtropical gairebé no són presents a Catalunya, ja que només abasten 158 ha, tot i el seu increment del 14,5%. Entre aquests fruiters hi destaca el conreu del kiwi.

Continuant en el mateix grup dels llenyosos, la vinya manté la seva superfície, tot i que disminueix en un 28,8% el nombre d'explotacions. Però, per damunt de tot, cal destacar la important expansió de l'olivera, que ha incrementat la seva superfície en un 16,8%, i suposa el 12,57% de les terres llaurades. L'augment de superfície s'ha centrat clarament en l'olivera de regadiu, que ha passat de suposar el 3,3% al 13,5% (de 3.235 explotacions que l'any 89 ocupaven una superfície de 2.915 ha en regadiu, s'ha passat a 8.565 explotacions l'any 99, amb una superfície en regadiu de 13.915 ha), mentre l'olivera de secà ha mantingut la seva superfície amb un lleuger augment.

Finalment, l'augment de la SAU queda reflectit en l'augment de la superfície per a pastures, incremen-tant-se també el percentatge d'aquesta superfície sobre la SAU total. Mentre en el darrer cens la pro-porció és d'un 70,6% de terres llaurades per un 29,4% de pastures, l'any 1989 aquesta proporció era d'un 75,6% de terres llaurades per un 24,4% de pastures.

4. La ramaderia

El nombre d'explotacions que tenen ramaderia ha disminuït en un 41, 1 % en els darrers deu anys, però les que han restat, han tingut un gran creixement en la seva dimensió. Hi ha menys granges en tots els sectors, però el nombre de caps de bestiar ha evolucionat a l'alça de manera molt considerable en to-tes les espècies, menys en l'oví.

També en relació amb el nombre total d'explotacions han disminuït les explotacions ramaderes, que han passat del 28,2% del total a un 24,2%. l, pel que fa a les explotacions sense terres, aquelles que són exclusivament ramaderes, s'han reduït en un 14, 7%, i han passat de 1.476 a 1.259 el 1999: això repre-senta que un 1,6% del total de les explotacions tenen una dedicació plenament ramadera.

Tot plegat ens indica una professionalització de la ramaderia i, també, un canvi de model: les explota-cions de cicle tancat van retrocedint, enfront d'explotacions cada cop més grans, que comporten gran concentració de bestiar, seguint el model de la ramaderia intensiva.

16 Institut d'Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

Hi ha bestiar boví en un 31,5% de les explotacions amb bestiar. El nombre d'explotacions ha disminu'1l un 40, 7%, però el nombre de caps (690.903) s'ha incrementat un 19,6% respecte al 1989 i, a més, suposa una intensificació important, ja que s'ha passat d'una mitjana de 58 a 116 caps per explotació. Cal, però, destacar, que ha baixat el nombre de caps de boví de llet, però s'ha incrementat de forma important el boví de carn (el de menys de 12 mesos), que constitueix quasi les dues terceres parts d'aquest bestiar.

Els ovins, que en conjunt agrupen 870.817 caps, és l'única espècie que, segons les dades recollides pel cens, ha experimentat una reducció (9,8%). D'aquests caps de bestiar, tres quartes parts són ovelles. El bestiar oví és present en un 15, 1 % de les explotacions ramaderes i també en dimensió han augmen-tat les explotacions, passant de 250 a 306 caps per explotació.

Les explotacions amb bestiar cabrum han disminuït un 41,2%. El nombre total de caps és de 72.377, i està constitu"il bàsicament per cabres mares, que representen el 80,3% del total de cabrum. La proporció d'explotacions amb cabrum es manté en el 9,8% igual que al 1989, amb un increment del 12,5% de caps i una mitjana que ha passat de 21 a 39 caps per explotació.

El bestiar porcí amb 6.019.632 caps és, però, el que ha tingut l'increment més espectacular en aquests darrers anys amb un 57,3%, mentre que el nombre d'explotacions que en tenen ha baixat un 43,7%. Com a conseqüència d'això, el nombre de caps s'ha incrementat i ha passat de 271 a 756 caps per explotació. El 71,4% d'aquests caps (4.297.861) corresponen a porcins destinats a engreix.

En la mateixa línia, el nombre d'explotacions amb avicultura disminueix un 52,3% però en nombre de caps per explotació es passa dels 2.032 als 5.879. En total hi ha 51.138.695 caps d'aviram, que han experimentat en conjunt un increment del 38, 1 %. Destaquen els pollastres i els galls, que representen més de la meitat del total d'aviram (57,2%). Dins d'aquest grup es comptabilitzen per primera vegada les explotacions amb estruços, que són en total 68, amb 2.944 caps.

Finalment, es pot destacar que els equins amb una xifra mínima de 14.758 caps han experimentat un important increment del 37,7%. La quasi totalitat correspon als cavalls, que suposen el 95,3% dels equins.

A la vista d'aquests resultats, sembla que es pot deduir que les explotacions han passat de tenir un complement ramader, a una important especialització, amb increments del nombre de caps per explo-tació, tant en les explotacions només ramaderes, com en les mixtes d'agricultura i ramaderia.

En resum, i en tennes d'unitats ramaderes (UR), que és la fonna de presentar en una mateixa unitat d'equi-valència les diferents espècies ramaderes i tipus dins de cada espècie, s'ha passat d'1.924.252 UR, a 2.788.476 UR el 1999, amb una mitjana total que ha passat de les 60,1 a les 148,2 UR per explotació.

Per espècies, sobresurten els porcins (que passen de 73,8 a 200,2 UR per explotació), l'aviram (passa de 23,4 a 79,8 UR per explotació) i els bovins (de 34, 1 a 65,3 UR per explotació).

Gràfic 5. Distribució de les unitats ramaderes (UR). Catalunya. 1999 i 1989.

1999

0,29% 0,42%

Institut d'Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

[] Bovins

0 Ovins

fill! Cabrum 11111 Porcins

11 Aviram •Equins

D Conilles mares

1989

0,33% 0,22%

17

5. Distribució territorial de les principals característiques de les explotacions agràries de Catalunya

La reestructuració experimentada en els darrers anys en el camp català s'ha manifestat en el nombre decreixent d'explotacions en totes les comarques de Catalunya. Per àmbits, les comarques metropoli-tanes (Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental i Baix Llobregat) han estat, per aquest ordre, les que han tingut una pèrdua més elevada d'explotacions, seguides de les Comarques Gironines. En ambdós àmbits, l'evolució negativa ha superat el 50%.

A les comarques de Ponent (on hi ha el 29% de totes les explotacions) i a les Terres de l'Ebre (amb el 23%) és on encara hi ha major presència del sector agrari, i on la reducció ha estat menys manifesta (al voltant del 20% de les explotacions).

També pel que fa a la superfície censada, la disminució ha estat general en tots els àmbits, exceptuant l'Àmbit de Ponent on hi ha un augment del 4,6% en la superfície total, en què sobresurten el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell, que augmenten la seva superfície entre un 10% i un 13%.

Per contra, la SAU ha incrementat la seva superfície en el conjunt de Catalunya, malgrat que l'increment no ha estat general. El major creixement s'ha donat a les Comarques Centrals (12, 1 %) i Àmbit de Po-nent (7,9%), mentre que l'Àmbit Metropolità i el Camp de Tarragona, amb l'important pes de la indús-tria i on hi ha un important creixement urbà i d'infraestructures viàries, ha continuat el procés de dismi-nució de la superfície agrícola existent.

La superfície mitjana de SAU per explotació és en el conjunt de Catalunya de 14,9 ha. Per àmbits, però, les Comarques Centrals i l'Àmbit de Ponent, arribant al voltant de les 25 ha de SAU per explotació, la superen amb escreix.

A nivell comarcal, són l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran les comarques que tenen les explotacions agràri-es més extenses (superen les 200 ha de SAU per explotació), seguides de la resta de comarques de muntanya, com a resultat de l'elevada superfície que tenen de terres per a pastures permanents. Per contra, les comarques litorals, més urbanitzades i amb conreus molt específics, tenen la SAU per ex-plotació més reduïda de Catalunya. És el cas del Maresme, amb 2,6 ha per explotació, seguida del Baix Camp, el Baix Llobregat i el Tarragonès.

La superfície de regadiu està en retrocés pràcticament a totes les comarques de l'entorn metropolità de Barcelona i del litoral, des del Tarragonès fins a la frontera nord, així com a les comarques centrals del Bages i Osona, que tant han vist retrocedir aquesta superfície enfront de la pressió de les àrees urba-nes i de les infraestructures d'equipaments. Per contra, a les 28 comarques restants les terres llaura-des de regadiu han experimentat creixement en el curs de l'última dècada.

El Pla d'Urgell, el Maresme, el Baix Camp i el Segrià són les comarques amb una major proporció de terres regades, i el Segrià, la Noguera, les Garrigues i el Montsià són les que més superfície van incor-porar al reg l'any 1999 (al voltant de 3.000 ha cada una). L'Àmbit de Ponent té en conjunt la proporció de regadiu més elevada amb un 38,9% de les terres llaurades. En l'altre extrem se situen les Comarques Centrals, on únicament el 2,5% de les terres llaurades són de regadiu.

Totes les grans comarques on es conrea l'olivera han experimentat augments significatius de la seva superfície amb l'única excepció del Baix Ebre, que ha tingut una petita reducció. Territorialment, el seu conreu es localitza bàsicament en dos eixos principals: Garrigues i Segrià al Pla de Lleida i Montsià, Baix Ebre i Ribera a les comarques del sud. Per contra, no està gens o quasi gens present a les comarques de muntanya (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Cerdanya, Ripollès).

També la vinya s'ha incrementat a les comarques on és un conreu destacat, amb l'excepció de la Con-ca de Barberà i la Terra Alta, mentre que a la resta de comarques en les quals la vinya és un conreu minoritari experimenten un clar retrocés en la seva superfície. L'extensió de superfície cultivada de vi-nya, que suposa un 7,3% del total, es concentra bàsicament en les comarques de Tarragona i Barcelona (Alt, Penedès, Terra Alta, Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès, Anoia, Priorat). Igual que amb l'olivera, hi ha nul·la presència a les comarques de muntanya (Alta Ribagorça, Cerdanya, Ripollès, Val d'Aran) i quasi nul·la en altres comarques d'interior com el Berguedà, la Garrotxa i Osona.

Pel que fa als fruiters, estan en retrocés a pràcticament la totalitat de comarques de Catalunya amb l'ex-cepció de l'Alt i el Baix Empordà, el Montsià, l'Urgell i el Pla d'Urgell, on s'han mantingut o ha augmen-


tat lleugerament la seva superfície.

Pel que fa a la ramaderia, la seva expansió abasta la major part de les comarques. Els bovins, que en el conjunt de Catalunya han tingut un creixement del 19,6%, són una espècie ramadera en clara expansió en 29 de les comarques, amb el Segrià i Osona al capdavant, mentre que la principal pèrdua en nom-bre d'efectius s'ha donat al Baix Empordà.

La cria d'ovins té com a comarques més destacades el Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. També és rellevant el nombre d'ovins d'Osona i l'Alt Empordà. Tanmateix totes aquestes comarques han experi-mentat una reducció del nombre d'ovins, amb l'única excepció de la Noguera, que pràcticament repe-teix les xifres del cens anterior.

L'espècie que més destaca és però, com ja s'ha vist, la dels porcins, que s'ha expandit notablement en el curs d'aquest període. Osona amb 927.250 caps i el Segrià amb 894.273 caps ocupen les posicions més destacades, amb un creixement del 91,3% i el 62,4% respecte al 1989. Altres comarques amb una presència important de porcins són la Noguera i, ja a molta distància, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Bages, l'evolució de les quals s'ha mantingut per sota de l'increment mitjà de Catalunya, que és del 57,3%. En el conjunt de les comarques de l'Àmbit de Ponent, s'hi agrupen el 46,3% de tots els porcins de Catalunya.

Pel que fa al nombre d'aus, les comarques on n'hi ha més presència se situen també en l'Àmbit de Ponent, amb un 43,4% del total, i les Terres de l' Ebre, amb un 20,0% dels caps. El Segrià al capdavant, amb 6,6 milions de caps, n'ha augmentat el nombre en un 124,8%, seguida del Baix Ebre, la Noguera i les Garrigues. En percentatge d'evolució, el Pallars Sobirà, la Garrotxa i la Selva són les comarques on hi ha hagut un increment més elevat.

Pel que fa a la dimensió de les explotacions ramaderes, pel conjunt de les espècies, les Garrigues amb 364,4 UR per explotació, el Pla d'Urgell amb 330,2, el Segrià amb 288,0, l'Urgell amb 279,6 i la Nogue-ra amb 250,4 són les que tenen granges de més gran dimensió. El Segrià és la comarca en què més han augmentat les UR en nombres absoluts (+194.975 UR) i el Pla d'Urgell és la que més increment ha tin-gut per explotació (+215,4 UR/explotació) en els darrers deu anys.

Institut d'Estadística de Catalunya-CN99 (Vol. 1) 19

Mapa 1. Nombre d'explotacions censades. Catalunya. 1999.

20

D fins a 500 explotacions D de 501 a 1.000 explotacions D de 1.001 a 2.000 explotacions • de 2.001 a 3.000 explotacions • de 3.001 a 4.000 explotacions • més de 4.000 explotacions

Institut d'Estadística de Catalunya-CN99 (Vol. 1)

Mapa 2. Superfície censada. Catalunya. 1999.


D fins a 20.000 hectàrees D de 20.001 a 40.000 hectàrees D de 40.001 a 60.000 hectàrees • de 60.001 a 90.000 hectàrees • de 90.001 a 120.000 hectàrees • més de 120.000 hectàrees

21

Mapa 3. Nombre d'explotacions amb superfície agrícola utilitzada. Catalunya. 1999.

l !'. J, Val d'Aran J '--~- ----1

' ~ Pallars Sobirà

22

D fins a 500 explotacions D de 501 a 1.000 explotacions D de 1.001 a 2.000 explotacions • de 2.001 a 3.000 explotacions • de 3.001 a 4.000 explotacions • més de 4.000 explotacions

Institut d'Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

Mapa 4. Superfície agrícola utilitzada (SAU). Catalunya. 1999.

D fins a 10.000 hectàrees D de 10.001 a 20.000 hectàrees • de 20.001 a 35.000 hectàrees • de 35.001 a 50.000 hectàrees • més de 50.000 hectàrees

Institut d'Estadística de Catalunya-CN99 (Vol. 1) 23

Mapa 5. Superfície agrícola utilitzada (SAU) per explotació. Catalunya. 1999.

D fins a 7 ha/explotació D de 7,01 a 11 ha/explotació • d'11,01 a 17 ha/explotació • de 17,01 a 35 ha/explotació • més de 35 ha/explotació


Mapa 6. Percentatge de SAU sobre la superfície total. Catalunya. 1999.

D fins al 20% D del 20,01 al 40% • del 40,01 al 60% • del 60,01 al 80% • mésdel80%

Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1) 25

Mapa 7. Percentatge de terres llaurades sobre la superfície total. Catalunya. 1999.

D fins al 15% D del 15,01 al 30% • del 30,01 al 50% • del 50,01 al 70% • mésdel70%

26 Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1)

Mapa 8. Percentatge de superfície regada sobre les terres llaurades. Catalunya. 1999.

D finsal5% D de 5,01 al 15% • de 15,01 al 25% • de 25,01 al 35% • mésdel35%


Mapa 9. Percentatge de superfície forestal sobre la superfície total. Catalunya. 1999.

D finsal20% D del 20,01 al 30% • del 30,01 al 40% • del 40,01 al 60% • més del 60%


Mapa 10. Distribució comarcal de les unitats ramaderes (UR). Catalunya. 1999.


D fins a 5.000 UR D de 5.001 a 20.000 UR D de 20.001 a 40.000 UR • de 40.001 a 80.000 UR • de 80.001 a 150.000 UR • més de 150.000 UR

29

Mapa 11. Unitats ramaderes (UR) per explotació ramadera. Catalunya. 1999 .

. , '• ) Val d'Aran

'¡

D fins a 60 UR/explotació D de 60,01 a 90 UR/explotació • de 90,01 a 120 UR/explotació • de 120,01 a 200 UR/explotació • més de 200 U R/explotació


Notes metodològiques

1. Conceptes i definicions

Explotació agrària Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres Vo bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaça-ment geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d'obra).

Casos especials:

Es considera com una sola explotació sempre que hi hagi una gestió única:

Una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres.

Dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s'hagin in-tegrat sota la direcció d'un sol titular.

Finques o parcel·les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció.

Se censaran, en l'explotació que correspongui, les terres utilitzades anteriorment amb finalitats agràri-es i que, continuant amb vocació agrària, no han estat explotades durant el període de referència cen-sal. Així mateix, s'hi recolliran les terres no llaurades fins i tot en el cas que el seu únic aprofitament si-gui la caça (vedat de caça). També se censaran les explotacions exclusivament forestals.

S'inclouen també les explotacions ramaderes, les explotacions agrícoles d'instituts d'investigació, co-munitats religioses, escoles, etc.

Se censaran les explotacions on, encara que no es dugui a terme activitat agrícola o ramadera, es rebi subvenció de la Unió Europea.

Se censaran igualment les muntanyes i pastures comunals d'ajuntaments i comunitats de veïns.

No es consideren explotacions agràries:

Els picadors, les quadres i els terrenys utilitzats per a l'exercici dels cavalls de curses.

Les gosseres.

Els comerços d'animals, escorxadors i altres (sense cria).

Les explotacions d'animals de tir o treball, si la unitat no es dedica a la seva cria.

Els parcs zoològics, les almàixeres d'animals per a la pelleteria i la repoblació cinegètica i d'espè-cies com gossos, gats, aus ornamentals, etc.

Els terrenys parcel·lats que en el dia de l'entrevista estiguin urbanitzats o s'hi estiguin iniciant tre-balls d'urbanització.

Les empreses de serveis agraris.

Explotació agrària amb terres Es considera explotació agrària amb terres aquella on la superfície total, en una o diverses parcel·les encara que no siguin contigües, sigui igual o superior a O, 1 ha.

S'inclouen, també, les explotacions que sols tenen xampinyó o altres bolets o fongs encara que la seva superfície no arribi a O, 1 ha.

Explotació agrària sense terres S'entén per explotació agrària sense terres aquella que amb menys de O, 1 ha posseeix en total un o més


caps de ramat boví; dos o més caps entre ramat cavallí, mular o asiní; sis o més caps entre ramat oví o cabrum; dos o més caps de ramat porcí; cinquanta o més aus entre gallines, galls dindi, ànecs, oques, pintades, coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat; trenta o més conilles mares; deu o més ruscos. Aquest ramat pot trobar-se en zones rurals o urbanes.

Adscripció de l'explotació Una explotació agrària es considera, a efectes censals, situada en el municipi on es troba la major part de les terres o, en cas de dubte, on radiqui l'edifici únic o principal de l'explotació.

Les explotacions agràries sense terres es consideren adscrites al municipi en què el titular tingui declarat el seu bestiar o, a falta de declaració, en el municipi on radiquin les instal·lacions ramaderes.

Titular de l'explotació Es designa com a titular de l'explotació la persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autono-mia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc).

Personalitat jurídica del titular Les diferents categories de personalitat o de condició jurídica que es consideren són les següents:

Persona física. El titular es considera persona física quan és una persona individual o un grup de per-sones individuals (germans, cohereus, etc.) que exploten en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explota-ció dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, a efectes d'identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència:

1. La persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió.

2. La persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques.

3. La més gran d'edat.

Persona jurídica. Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d'interès públic reconegudes per la llei i les associacions d'interès particular (privades), siguin civils, mercantils o indus-trials, a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independentment de la de cada un dels seus associats.

A efectes censals es tenen en compte les següents:

Societat mercantil: Es considera com a tal aquella agrupació de persones, el contracte de societat de les quals està documentat en escriptura pública i aquesta escriptura està inscrita en el Registre Mer-cantil. Les societats es classifiquen en societat anònima, de responsabilitat limitada, col·lectiva i co-manditària.

Entitat pública: En aquest cas la titularitat correspon a alguna de les diferents administracions públi-ques (central, autonòmica o local).

Cooperativa de producció: És una agrupació que, sotmetent-se als principis i disposicions de la Llei general de cooperatives i a les seves normes de desenvolupament, es dedica a l'obtenció de productes agraris en règim d'empresa en comú.

Societat agrària de transformació (SAT): És una societat civil de finalitat econòmica social per a la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, degudament inscrita en el seu registre corresponent.

Un altra condició jurídica: S'inclou en aquest apartat qualsevol altra persona jurídica no classifica-da en els apartats anteriors: comunitat de béns (CB), societat civil (SC o SCP), o comunitat religiosa que tinguin al seu càrrec una explotació agrària.

Cap de l'explotació És la persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap de l'explota-ció coincideix generalment amb el titular. En cas de no coincidir, s'especifica si és un membre de la


família del titular o una altra persona assalariada. Cada explotació, física o jurídica, té un únic cap d'ex-plotació.

Comptabilitat de l'explotació S'entén per comptabilitat agrària tot registre sistemàtic i regular dels ingressos i les despeses corrents que permeti, després del tancament de l'exercici comptable, l'establiment d'un balanç.

No es considera com a comptabilitat les anotacions informals de certs ingressos i despeses de l'explo-tació, així com aquella recopilació de dades feta exclusivament amb finalitats fiscals.

Formació agrària del cap de l'explotació Es consideren les següents categories de formació agrària:

Experiència exclusivament pràctica. És la formació adquirida mitjançant el treball pràctic en una ex-plotació agrària.

Formació universitària agrària. Comprèn tots els estudis universitaris completats en una facultat o escola universitària en alguna de les especialitats d'agricultura, horticultura, viticultura, tecnologia agrí-cola, silvicultura, veterinària o en una matèria associada.

Formació professional agrària. Inclou tots els estudis completats de formació professional de pri-mer o segon grau en alguna de les especialitats abans indicades.

Altres formacions agràries. S'inclou en aquest epígraf tots els cursos i cursets fets amb una dura-da mínima de dues setmanes, referents a alguna de les especialitats esmentades.

Règim de tinença de la terra És la forma jurídica sota la qual actua el titular en les explotacions agràries amb terres. Una mateixa explotació pot estar constituïda per terres sota diferents formes de tinença:

Terres en propietat. Són aquelles sobre les quals el titular té dret de propietat, amb títol escrit o sense i les que han estat explotades pacíficament i ininterrompudament pel titular com a mínim durant tren-ta anys, sense pagament de renda. També s'inclouen en aquest grup les terres en usdefruit.

No s'inclouen en aquest grup ni en l'explotació les terres propietat del titular cedides a tercers. En les explotacions on el titular és una comunitat municipal o veïnal, no formen part d'aquesta les terres que, en la campanya de referència, han estat donades en sorts o en arrendament.

Terres en arrendament. Una terra es porta en arrendament si el titular gaudeix dels aprofitaments d'aquesta mitjançant el pagament d'un cànon o renda, independentment dels resultats de l'explota-ció, ja sigui en metàl·lic, en espècie o en ambdues coses alhora.

Terres en parceria. Són aquelles terres propietat d'una tercera persona, cedides temporalment al par-cer a canvi del pagament d'un tant per cent del producte obtingut o el seu equivalent en efectiu. La quantia del pagament depèn de les condicions locals, el tipus d'empresa i l'aportació del propietari.

Terres sota altres règims de tinença. S'inclouen en aquest apartat les terres no incloses en cap dels règims anteriors: les explotades per cessió gratuïta, en fideïcomís, en litigi, en precari, en censos, en emprius, en règim comunal donades en sorts o arrendament.

Regatge Es recullen dades relatives al regatge pel que fa a dos tipus de superfícies:

Superfície regada de l'explotació. És la superfície de totes les parcel·les que, durant l'any censal, ha estat efectivament regada almenys un cop.

La superfície regada de l'explotació es classifica d'acord amb quatre criteris:

El mètode de regatge.

Reg per aspersió: Les plantes reben l'aigua en forma de pluja artificial.

Reg localitzat: Es condueix l'aigua en el sòl mitjançant emissors localitzats, controlant per a cada planta la quantitat d'aigua subministrada (degoteig, microaspersió, exsudació, etc.).

Reg per gravetat: L'aigua s'aplica sobre la parcel·la fent que s'escorri o circuli per sobre (a peu, a manta, etc.).

Institut d"Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. 1) 33

Reg per altres mètodes: Qualsevol altre mètode diferent dels considerats en els tres apartats an-teriors.

La procedència de les aigües. Si una explotació ha regat amb aigües de diferents procedències, es considera únicament la principal font d'origen de les aigües.

Aigües subterrànies: De pou o de sondatge.

Aigües superficials: Procedents de llacunes, rases, rius, canals, etc.

Aigües depurades: Procedents de depuradores.

Aigües dessalades: Procedents de dessaladores.

El règim de gestió de l'aigua de reg.

Amb concessió integrada en una comunitat de regants: Si el titular del dret de l'aigua per al reg és una comunitat de regants.

Amb concessió individual: Si el titular del dret de l'aigua per al reg és un particular.

La suficiència de les aigües.

Amb aigua suficient: Superfície de l'explotació que ha estat regada durant la campanya amb la fre-qüència que els seus conreus requereixen.

Amb aigua insuficient: Superfície regada no inclosa en l'apartat anterior.

Superfície no regada tot i que l'explotació disposa d'instal·lacions i aigua. És la superfície no re-gada que, durant l'any de referència, podria haver-se regat per disposar l'explotació de les instal·lacions tècniques pròpies i d'aigua suficient.

Titularitat de l'aigua de l'explotació És titular de l'aigua de l'explotació aquella persona física o jurídica que, o bé en propietat o bé per con-cessió, té els drets sobre l'aigua que utilitza l'explotació. En l'aigua destinada a produccions vegetals la utilització es refereix al període que va de 1'1 d'octubre de 1998 al 30 de setembre de 1999, i en l'ai-gua destinada a produccions animals, es refereix al dia de l'entrevista. Aquesta titularitat pot ser:

De la mateixa explotació. Quan l'aigua és propietat del seu titular i no ha de satisfer cap cànon per disposar-ne.

D'una altra persona física. La titularitat en aquest cas és d'una altra persona física, agricultor o no, que cedeix aigua a l'explotació per a usos agropecuaris, exigint algun tipus de pagament.

Del municipi. Quan l'aigua que usa l'explotació és administrada per l'ajuntament o per una entitat pú-blica d'àmbit municipal. Normalment serà destinada a usos ramaders.

D'una comunitat de regants. És el típic cas de zones de regadiu amb una xarxa de canals i sèquies per al reg dels conreus de diferents explotacions. També en poden existir .amb aigües subterrànies. En aquest apartat s'inclouran tot tipus de persones jurídiques, excepte les entitats públiques, que ad-ministren conjuntament o col·lectivament la utilització de l'aigua per part de les explotacions agràri-es vinculades.

D'una societat. Quan la titularitat de l'aigua recau en una societat (cooperativa, SAT, anònima, limi-tada, etc.) i l'explotació ha de satisfer un cànon per disposar d'aquesta aigua.

Altres. Inclou qualsevol altre titularitat, no classificada en els apartats anteriors.

Parcel·la Es considera parcel·la o vedat rodó tota l'extensió de terra que està sota un sol límit, és a dir, vorejada de terreny, edificis o aigües que no pertanyin a l'explotació.

Superfície total La superfície total de l'explotació està constituïda per la superfície de totes les parcel·les que la integren, independentment de quin sigui el règim de tinença. S'exclouen les superfícies propietat del titular però cedides a terceres persones.

Superfície agrícola utilitzada (SAU} És el conjunt de la superfície de les terres llaurades i les terres per a pastures permanents. Les terres

34 Institut d'Estadística de Catalunya-CA/99 (Vol. ~i

llaurades comprenen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a con-reus llenyosos. ·

Terres de secà i de regadiu Les terres llaurades i les terres per a pastures permanents es classifiquen, al seu torn, en terres de secà i de regadiu, d'acord amb les definicions següents:

Terres de secà. Són les que, durant el període de referència del cens, no han rebut més aigua que la de la pluja.

Terres de regadiu. Les que, durant el període de referència del cens, han rebut aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, sense tenir en compte la durada o la quantitat dels regs, fins i tot si van ser de forma eventual.

Els guarets s'han inclòs, en tots els casos, en els conreus herbacis de secà, mentre que les hortes fa-miliars s'han inclòs en els conreus herbacis de regadiu.

Aprofitament de la terra La superfície total de cada explotació agrària amb terres es classifica en tres grans grups, segons el seu aprofitament: terres llaurades, terres per a pastures permanents i altres terres. Les terres corresponents als dos primers grups es poden classificar també en terres de secà i de regadiu.

En tots aquests grups s'inclouen tant la superfície de conreu pur com la part proporcional en cas de conreus associats i el conreu principal en cas de conreus successius.

Conreus associats. Són conreus que coexisteixen intercalats sobre una mateixa parcel·la o terreny de cultiu en el curs de la campanya agrícola, durant tot o part del cicle vegetatiu i els productes dels quals es recullen per separat. En aquests conreus la superfície s'assigna proporcionalment a l'ús del sòl, per a cadascun dels conreus que formen l'associació.

No es considera conreu associat la barreja de cereals o conreus mixtos, els productes dels quals no es recullen per separat i que es consideren com a conreu únic.

Conreus successius. Són els que se succeeixen en una mateixa superfície en el decurs de la cam-panya agrícola i es recullen per separat. En aquests conreus la superfície total s'adjudica al conreu prin-cipal, considerant com a tal el de major valor de producció i, si no hi ha diferència sensible, aquell que hagi ocupat el sòl la major part del temps.

Aprofitament de la superfície agrícola utilitzada (SAU) en arrendament És la distribució del conjunt de les terres llaurades i terres per a pastures permanents que l'explotació porta en arrendament per als principals tipus d'aprofitament i segons el regatge.

Terres llaurades Són les terres que reben assistència cultural sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet dins de l'any agrícola. Aquesta assistència cultural és la que s'efectua amb aixada, arada, rascle, etc. No entren dins d'aquesta categoria les tasques d'estendre adob, passar rodet, etc., practicades a les prades permanents. Es consideren els següents tipus de conreus en les terres llaurades:

Conreus herbacis. Són plantes la part aèria de les quals té consistència herbàcia. En aquest epígraf s'inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars.

Cereals per a gra: Són aquells cereals la destinació principal dels quals és el consum humà o ani-mal del gra format i sec. També s'inclouen les barreges de cereals com, per exemple, el mestall (barreja de blat i sègol). Se n'exclouen els cereals recol·lectats per a consum en verd, ja que aquests tenen la consideració de conreus farratgers. S'inclouen els dedicats a la producció de llavor.

Lleguminoses per a gra: S'inclouen aquelles lleguminoses la destinació principal de les quals és el consum humà o animal del gra format i sec. Si s'escurça el cicle vegetatiu per fer un aprofitament en verd, aquestes lleguminoses es registren en el grup de les hortalisses quan es tracti de consum humà, o en conreus farratgers, si la destinació fos el consum animal. S'hi inclouen les dedicades a la producció de llavor.


36

Patata: S'inclouen les patates conreades en terrenys de conreu i en conreu hortícola. S'hi inclouen també les superfícies dedicades a la producció de patates de sembra.

Conreus industrials: Són conreus herbacis el producte dels quals necessita, per a la seva utilització final, un procés industrial previ. Dins d'aquests s'inclouen les llavors de plantes oleaginoses com gira-sol, safrà bord, colza, soia, cacauet i altres.

Conreus farratgers: Són conreus la destinació exclusiva dels quals és l'alimentació ramadera, que es poden consumir en verd o sotmesos a algun procés de conservació com ensitjat o fenificat. Se n'exclouen els dedicats a la producció de llavor. Els altres farratges verds anuals comprenen: gra-mínies, cols, carbasses i cards farratgers, entre d'altres. l els farratges verds plurianuals: trèvol, tre-padella, sulla, prades polifítiques.

Hortalisses: Espècies destinades al consum humà que tenen un caràcter hortícola, com poden ser tomàquets, melons, pèsols verds, mongetes verdes, faves verdes, maduixes, espàrrecs, blat de moro dolç, etc. Se n'exclou la patata. Es distingeixen les superfícies conreades en terreny de conreu, en conreu hortícola i en hivernacle.

Flors i plantes ornamentals: Cal distingir-ne dues formes de conreu: a l'aire lliure i/o amb protec-ció baixa, i en hivernacle.

Llavors i plàntules destinades a la venda: Se n'exclouen els cereals, lleguminoses per a gra, pa-tates de sembra i plantes oleaginoses, les quals s'han d'incloure en els apartats dels conreus cor-responents. Les llavors i plàntules per a les necessitats pròpies de l'explotació s'inclouen també en els epígrafs dels conreus corresponents.

Altres conreus herbacis: Dins d'aquest apartat es consideren les superfícies de tots aquells con-reus herbacis que no s'incloguin en algun dels apartats anteriors i que existeixin a l'explotació.

Guarets: Són terres que han estat en descans durant el curs de la campanya, sense cap conreu, però que han rebut algunes feines. S'inclouen les terres sembrades per a adob en verd. Els guarets es consignen sempre en secà.

Hortes familiars: Són superfícies on es conreen productes agraris hortofructícoles (inclosa la pa-tata), destinats principalment a l'autoconsum en l'explotació. Les hortes familiars es consignen en regadiu i la seva superfície ha de ser inferior a 5 àrees (500 m2).

Conreus llenyosos. Es tracta de plantes la part aèria de les quals té consistència llenyosa; ocupen la terra durant períodes llargs i no necessiten ser trasplantats després de cada collita. S'exclouen els arbres forestals i els seus planters.

Es poden presentar sobre la superfície, en plantació regular o en disseminat. En la plantació regular els arbres es presenten en una distribució ordenada o geomètrica, més o menys perfecta, amb una densitat superior a quaranta arbres per hectàrea i, almenys, amb dues fileres paral·leles.

Als arbres en disseminat se'ls aplica el mateix tractament que als conreus associats, anotant-se, en l'epígraf corresponent, tant la superfície en conreu pur com la part proporcional en disseminat.

Cítrics: Dins l'apartat "altres" s'hi inclourien l'aranja, la llima dolça, etc.

Fruiters originaris de clima temperat: Dins l'apartat "altres" s'hi inclourien la nectarina, el codo-nyer, el nesprer, l'atzeroler, el magraner, el caqui, la morera, la gerdera, la grosella, etc.

Fruiters originaris de clima subtropical: S'inclouen el plataner, alvocater, xirimoier, kiwi i altres com la pinya, papaia, guaiaba, mango, litxi, magraneta, figuera de moro, palmera datilera, etc.

Fruiters de fruits secs: L'apartat "altres" inclou el pistatxo, el castanyer, etc.

Oliverar: Inclou les dues destinacions de l'oliva: la de taula i la d'almàssera.

Vinya: D'acord amb la destinació del raïm, es distingeix entre el raïm de taula i per a panses, i el raïm per a vinificació. l d'aquest, es diferencien aquelles varietats de raïm destinat a la producció de vins de qualitat, en regions determinades acollides a la normativa legal corresponent al vi amb denomi-nació d'origen, de les dedicades a la producció d'altres vins.

Planters: Són les plantes llenyoses joves conreades a l'aire lliure i destinades a ser trasplantades. Inclouen: els planters de vinya, les vinyes mares de portaempelts i altres planters de conreus llenyo-sos.

Institut d'Estadística de Catalunya·CA/99 (Vol. 1)

Conreus llenyosos en hivernacle: Inclouen les espècies llenyoses que durant tot o part del cicle vegetatiu hagin estat sota armadures visitables, fixes o mòbils, amb tancament total o parcial, amb elements de climatització o sense.

Altres conreus permanents: S'inclouen tots els conreus permanents a l'aire lliure que hi hagi en l'ex-plotació i no hagin estat inclosos en les rúbriques anteriors; per exemple, tàperes, pita, moreres, vimeteres, garrofers, etc.

Terres per a pastures permanents Són terres no incloses en la rotació de cultius, dedicades de forma permanent (cinc anys o més) a la producció d'herba. Es consideren els tipus:

Prats o prades permanents. Terres dedicades permanentment a la producció d'herba, característi-ques de zones amb un cert grau d'humitat, l'aprofitament prioritari de les quals es fa mitjançant la sega. S'exclouen els conreus farratgers, pel fet d'estar inclosos dins dels conreus herbacis.

Altres superfícies utilitzades per a pastures. Altres terrenys no inclosos en prats o prades perma-nents que s'utilitzen com a pastures per al bestiar. S'inclouen les deveses de pastures i també l'erm i el matoll quan sobre d'aquests s'ha realitzat algun aprofitament ramader.

Altres terres Són aquelles terres que tot i trobar-se en l'explotació, no formen part del que denominem superfície agrícola utilitzada (SAU). Es pot distingir dins de les altres terres:

Espècies arbòries forestals. Són superfícies cobertes d'espècies arbòries, que no són utilitzades amb finalitat agrícola principalment o amb altres finalitats diferents de les forestals. S'inclouen les pollan-credes en l'interior o en l'exterior dels boscos, les muntanyes de castanyers i nogueres destinades a la producció de fusta, les plantacions d'arbres de nadal i els planters forestals, que es troben en bos-cos i es destinen a necessitats de l'explotació.

S'inclouen també les superfícies cobertes d'arbres o arbustos forestals amb una funció principal pro-tectora, les línies d'arbres fora dels boscos i els límits arbrats que per la seva importància es consi-deri convenient incloure en la superfície arbòria.

Les superfícies amb arbres es classifiquen segons les espècies que les componen en:

Frondoses o planifolis: Superfícies forestals cobertes per arbres de fulla ampla com eucaliptus, al-zinars, rouredes, etc, almenys en un 75%.

Resinoses o coníferes: Superfícies forestals cobertes per arbres de fulles aciculars o de fulles en forma d'escata com pins, ginebres, avets, etc., almenys en un 75%.

Mixtes: Superfícies forestals sense predomini, no incloses en cap dels dos apartats anteriors.

També es classifiquen segons la destinació que es dóna a la seva producció en:

Comercials: La seva producció es destina principalment a la venda com a fusta, llenya o altres pro-ductes forestals amb una finalitat lucrativa amb independència de la periodicitat amb què s'efectuï la venda.

No comercials: La seva producció es destina principalment al consum propi o s'utilitzen per a la con-servació del medi ambient, la protecció del terreny o com a límit entre explotacions.

Les superfícies temporalment rases per tall o crema s'inclouen en el concepte corresponent a l'espè-cie que abans hi havia existit.

Erm. Terreny que es caracteritza pel seu escàs rendiment, per no rebre cap tipus de feina i per no ha-ver proporcionat cap aprofitament ramader.

Espartar. Terreny amb població principal d'espart o albardí que no es recull. En cas d'haver-se'n ob-tingut algun rendiment, aquestes superfícies s'inclouen en el concepte de conreus llenyosos.

Matoll. Terreny amb predomini d'arbustos espontanis: estepa, bruc, argelaga, ginesta, romaní, farigo-la, margalló, garric, bàlec, llentiscle, etc.

Altres superfícies. S'inclouen en aquest apartat aquelles terres que, formant part de la superfície total

Institut d'Estadística ce Catalunya-CA/99 (Vol. 1) 37

de l'explotació, no són SAU ni pertanyen a cap dels apartats anteriors:

Superfícies cultivables no llaurades: Són superfícies que sent agrícoles no han estat utilitzades per raons econòmiques, socials o d'altres de característiques semblants i no entren en l'alternança de cultius. Aquestes superfícies poden ser utilitzades de nou amb els mitjans normalment disponibles en l'explotació.

Altres terres: Són superfícies que sense ser utilitzades directament per a la producció vegetal, són necessàries per a l'explotació (sòl ocupat per construccions, quadres, eres, etc.) i les superfícies que no són aptes per a la producció agrícola, és a dir, aquelles superfícies que únicament es podrien con-rear amb l'ajut d'uns mitjans molt poderosos que no es troben normalment a l'explotació (ermassos, pedreres, etc.).

Xampinyó, bolets i altres fongs conreats Comprèn el conreu de xampinyons, bolets i altres fongs en edificacions construïdes o adaptades amb aquesta finalitat, o en soterranis, grutes, coves, terrenys acotats, etc.

Es comptabilitza la superfície de jaços disponibles per al conreu que han estat farcits una o més vega-des amb humus durant els dotze mesos del període de referència. La comptabilització de jaços es fa una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat diverses vegades durant la campanya.

Superfície de base d'hivernacle És la superfície ocupada pels hivernacles utilitzats en l'explotació. En els hivernacles mòbils s'anota la superfície una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat sobre diferents superfícies en el transcurs de l'any. En els hivernacles de diversos pisos la superfície és la que correspon a la de la base de l'hivernacle.

Associacionisme agrari Es comptabilitza quan l'explotació mateixa, o bé per mitjà del seu titular o d'un altre membre de la fa-mília, pertany a alguna classe d'associació. Aquestes poden ser:

Cooperativa o SAT de comercialització. La seva finalitat és la comercialització de productes agra-ris.

Cooperativa o SAT de subministrament. Té com a finalitat el subministrament de primeres matèri-es (adobs, llavors, pinsos, etc.) a les explotacions agràries.

Cooperativa o SAT de serveis. La seva finalitat és la prestació de serveis (lloguer de maquinària, llo-guer d'instal·lacions, assessorament, etc.) a les explotacions agràries.

Cooperativa o SAT plurifuncional. Cooperativa o societat agrària de transformació que té més d'una finalitat.

Cooperativa o SAT de transformació en regadiu. La que es crea en el seu moment per transformar unes terres de secà en regadiu. Sovint, una vegada finalitzada la transformació, segueixen funcionant, per tal d'assegurar el manteniment de les sèquies i/o la transformació dels regs.

Grup de control lleter. Associació que té com a finalitat el control i el registre periòdic de la produc-ció lletera de cada vaca de l'explotació per a la millora genètica de la mateixa explotació o per a la venda de reproductores.

Mútua d'assegurances. Associació de tipus mutual o cooperativa que té com a finalitat la contrac-tació d'assegurances per a la mà d'obra de l'explotació, la maquinària, les instal·lacions, les collites, el bestiar, etc.

Agrupació de Defensa Sanitària (ADS). Agrupació voluntària d'explotacions per al control i la lluita en comú contra les malalties del bestiar.

Agrupació de Defensa Vegetal (ADV). Agrupació voluntària d'explotacions per a la lluita en comú contra les plagues, malalties o altres agents nocius dels conreus (pedra, calamarsa, etc.).

Agrupació de Defensa Forestal (ADF). Agrupacions que tenen com a objectiu la prevenció i lluita con-tra els incendis forestals. Els ajuntaments en formen part, quan n'hi ha una constituïda en el munici-pi.


Sindicat agrari. Organització que agrupa explotacions a través del seu titular o altres membres de la família i que té com a objectiu la defensa dels interessos socials i econòmics dels professionals de l'agricultura. No s'ha d'entendre com a sindicat agrari, malgrat que sovint se'ls anomena d'aquesta manera, ni les cooperatives ni les cambres agràries ni les associacions sectorials.

Associació sectorial. Associació que té com a finalitat la defensa dels interessos econòmics d'un sec-tor concret de l'agricultura o ramaderia (productors de porcí, productors de pollastres, cunicultors, etc.).

Altres. Tota aquella associació no recollida en els epígrafs anteriors.

Retirada de terres sota el règim d'ajudes de la Unió Europea Són les superfícies que, en l'any de referència del cens (1-10-98 a 30-9-99), han estat retirades de la producció de conreus herbacis, havent rebut l'ajuda financera corresponent. Aquestes terres es clas-sifiquen segons la destinació que hagin rebut en:

Sense conreu i sense utilitat econòmica (amb coberta vegetal o sense): Guarets.

Amb conreu: Les seves superfícies poden haver estat ocupades per: productes no alimentaris anu-als (colza, etc.) o plurianuals (arbres, arbustos), transformades en prades permanents i pastures, afo-restació, guaret marró no alimentari (llenties, cigrons i veça) i altres conreus.

Desenvolupament rural: altres activitats lucratives lligades a l'explotació La política de desenvolupament rural traspassa l'àmbit purament agrari i de l'explotació agrària i té com a objectiu el conjunt d'activitats complementàries a l'agricultura que estructuren l'espai rural. La multi-funcionalitat de l'agricultura inclou, a més de la producció d'aliments, el manteniment de la qualitat del medi ambient, la conservació del patrimoni rural i la creació de fonts alternatives de renda, així com l'es-tabliment d'altres activitats diferents de l'agricultura com poden ser:

Agroturisme. Quan dependències de l'explotació són utilitzades per a allotjament, restauració o s'or-ganitzen activitats recreatives i d'oci amb mitjans de l'explotació (cavalls, senderisme, excursionisme, etc.).

Artesania. Elaboració de productes artesanals (ceràmica, cistelleria) en la mateixa explotació.

Tractament de productes agrícoles. Transformació de productes de l'explotació per vendre'ls (for-matges amb llet de la mateixa explotació, melmelades amb productes d'horta propis, mel de ruscos propis, producció d'embotits artesanals, etc.).

Transformació de la fusta. Transformació de la fusta mitjançant serradora de la mateixa explotació per vendre-la.

Aqüicultura. Quan en l'explotació també es desenvolupa l'activitat de cria de peixos amb finalitats comercials.

Producció d'energies renovables. Utilització d'equips propis de l'explotació per a la producció d'energia (aerogeneradors, biogàs, etc.), que li proporcionen un ingrés addicional.

Altres. L'explotació o algun dels seus membres realitza activitats complementàries remunerades en òrgans de representació sindical, cooperatiu o professional o relacionades amb la conservació de l'es-pai natural i protecció del medi ambient.

També es considera la possibilitat de la contractació de l'equip propi de l'explotació per fer altres acti-vitats lucratives fora de l'explotació. Se'n diferencien dues modalitats:

Per a treballs agraris per a altres explotacions. Preparació de terrenys, feines de recol·lecció, etc. Se n'exclouen els treballs duts a terme amb equips de cooperatives o SAT.

Per a altres activitats diferents de l'agricultura. Quan es contracten equips de l'explotació per a tre-balls relacionats amb la conservació del patrimoni rural, per afavorir el desenvolupament de la zona, etc.

Explotacions en zones desafavorides i de muntanya Són zones desafavorides aquelles que es caracteritzen per estar sotmeses a limitacions considerables que dificulten les possibilitats de desenvolupar una activitat agrària sostenible, capaç de mantenir una població rural viable.

Institut d'Estadistica de Catalunya-CA/99 (Vol. 1) 39

Els agricultors de les zones desafavorides reben una indemnització anual per assegurar el manteniment sostenible de l'activitat agrària.

D'acord amb el Reglament (CE) 1257 /1999 del Consell de 17-5-99, les zones desafavorides es classifi-quen en:

Zones de muntanya. Són aquelles en les quals les limitacions per desenvolupar l'activitat agrària són degudes a l'altitud, la duresa de les condicions climàtiques o el pendent. Les limitacions comporten uns costos més elevats o la necessitat d'utilitzar maquinària especial.

Altres zones desafavorides. Són aquelles que es caracteritzen per una baixa productivitat del sòl, una producció notablement inferior a la mitjana i una població escassa o en ret

Cens agrari 1999 Vol. 1 Aprofitament de la terra i ramaderia · 2019. 9. 6. · caracteritzat per...

Documents

Transcript of Cens agrari 1999 Vol. 1 Aprofitament de la terra i ramaderia · 2019. 9. 6. · caracteritzat per...